Ramaders compromesos amb el Territori

Revista AgroActivitat

Octubre-novembre 2019

 

Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) és una organització que agrupa prop de 160 ramaders i ramaderes de les cooperatives de les Garrigues i el Pla d’Urgell, que centren la seva activitat, principalment, en la producció de carn de porc.

Tot i que els seus orígens es remunten als anys 70, el passat mes de juny Gestió Agroramadaera de Ponent es va constituir en una cooperativa agrària per tal de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus socis i sòcies. Els seus objectius prioritaris són la prestació de serveis d’assessorament tècnic i la gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions que es troben adherides al Pla de Gestió Conjunt. Per fer-ho, el GAP compta amb un complet i qualificat equip de professionals, propis i externs.

El GAP Cooperativa és una organització de referència en el sector porcí que destaca per la seva ferma voluntat d’optimitzar el tractament de les dejeccions ramaderes de la seva base territorial i per realitzar una gestió sostenible, efectiva i meticulosa dels excedents de purins.

Gestió Agroramadera de Ponent aposta per una gestió responsable de la totalitat de l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat

Per aconseguir-ho, GAP Cooperativa compta amb dues plantes pròpies a Juneda: VAG i TRACJUSA, des d’on es duu a terme el tractament dels purins i la transformació de les dejeccions ramaderes en un fertilitzant orgànic de qualitat. Tot i que actualment aquestes plantes utilitzen Gas Natural com a combustible principal, s’està tramitant un nou projecte per substituir l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans prèviament higienitzats i estabilitzats.

El nou projecte presenta moltes avantatges respecte a l’actual model, entre altres, facilitarà l’economia circular mitjançant la valorització energètica dels residus i l’obtenció d’adob orgànic de qualitat per als camps de conreu; tot això, mitjançant un procés molt més respectuós amb la salut i el medi ambient que l’actual. A tall d’exemple, significar que el nou projecte, que tindrà la capacitat de tractar tots els purins generats a les granges dels socis i sòcies del GAP, emetrà a l’atmosfera un 85% menys de gasos d’efecte hivernacle que actualment.

 

Nova jornada d’apropament del jovent al món rural amb els i les alumnes de Lestonnac

Una cinquantena d’alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança de Lleida participen en una nova jornada de familiarització del jovent amb el món de la pagesia i la ramaderia.

 

El passat divendres 13 de desembre, vam rebre la visita d’un nombrós grup d’estudiants de Lestonnac – Lleida amb motiu de la celebració d’una nova jornada d’apropament del jovent al món rural, impulsada pel sindicat agrícola Unió de Pagesos, GAP Cooperativa i la Diputació de Lleida.

 

En el decurs d’aquesta nova trobada, aquest grup format per prop de 50 estudiants va tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma diferents aspectes vinculats amb la vida i l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, amb especial protagonisme per al sector porcí.

 

A primera hora del matí, els estudiants van visitar la finca Ecomiqueló. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de les instal·lacions i president del GAP COOP, va explicar als estudiants les característiques d’aquesta granja dedicada, entre altres aspectes, a l’engreix de porcs d’una manera ecològica, així com diferents particularitats de l’activitat agrícola desenvolupada a les Garrigues i d’alguns dels trets característiques de la comarca com les construccions realitzades amb pedra seca. Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’entrar a les corralines i tenir un contacte directe amb els porcs.

 

Poc després el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa, on van conèixer la funcionalitat i objectiu d’aquesta planta i la importància de la mateixa per al correcte tractament dels purins produïts a les granges dels socis i sòcies del GAP i la seva transformació en adob orgànic de qualitat.

Seguint amb la pauta de visites anteriors, l’obrador Masia Tero va ser un altre dels centres d’atenció en aquesta visita. En aquest moment, la visita es va centrar en explicar al grup d’estudiants diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i característiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. La trobada va finalitzar amb un àpat de germanor a les instal·lacions de La Manreana.

 

 

 

Ramon Armengol, nou president de les cooperatives agràries europees

La Confederació General de Cooperatives Agràries de la UE (COGECA) aglutina 22.000 cooperatives i 7 milions d’agricultors i ramaders. Ramon Armengol és responsable de ramaderia i llet de la FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya expressa la satisfacció arran de l’elecció, per unanimitat, de Ramon Armengol com a nou president de la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COGECA) que s’ha fet avui a Brussel·les, en el marc del Presídium de la COGECA. La designació d’Armengol entrarà en vigor l’1 de gener.

COGECA és el màxim òrgan de representació del sector. Aglutina 22.000 cooperatives i 7 milions d’agricultors i ramaders europeus associats a cooperatives. Donat el pes del sector, la presidència de la COGECA té, entre d’altres, la funció d’incidir en les polítiques europees traslladant a la Comissió Europea els seus enfocaments i posicions.

Ramon Armengol és responsable dels sectors de ramaderia i llet de la FCAC i representant de les cooperatives catalanes a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya. Ramader des de fa més de 40 anys, és soci de la Cooperativa d’Ivars i, junt amb el seu fill i vuit treballadors, porta una explotació de porcí. Armengol té experiència a Brussel·les perquè els últims anys ha estat membre del grup de treball de porcí del COPA-COGECA i actualment era vicepresident de la COGECA.

En la seva intervenció Ramon Armengol ha destacat que treballarà “per fer més visible la tasca de les cooperatives agroalimentàries a la UE perquè aquestes empreses són imprescindibles en els territoris rurals: generen riquesa i ocupació, eviten el despoblament que estem patint en moltes regions europees i faciliten la incorporació de joves al sector “.

Armengol també ha destacat que la Comissió Europea ha reconegut que, “en els països de la UE on les cooperatives tenen un major pes dins del sector agroalimentari -com Dinamarca, Suècia, Holanda o Alemanya- és on els agricultors i ramaders obtenen millors preus. Per això, des de la COGECA, treballaré perquè les polítiques europees promoguin un major pes de les cooperatives en el mercat, la qual cosa redundaria en benefici de tot el sector”.

Ramon Armengol assumeix la presidència d’aquesta important organització de la UE en un període clau per al sector agroalimentari europeu, i especialment l’espanyol i el català, amb reptes com l’anomenat Pacte Verd (Green Deal) que pretén convertir la UE el primer continent neutre en carboni el 2050; la nova estratègia per al sector agroalimentari “De la Granja a la Taula” que aposta per racionalitzar la cadena de valor des de la producció d’aliments fins al seu consum; les negociacions de la nova PAC i les perspectives financeres de la UE 2021-2027; el Brexit i la política comercial de la UE.

Font d’informació Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues

GAP Cooperativa posa al servei del seus cooperativistes el seu personal tècnic per tramitar la DAN

Gestió de Nitrogen (DAN). El termini de presentació ja es obert; per aquesta raó, entre avui i demà els ramaders i agricultors que enguany tinguin l’obligació de presentar la Declaració Anual de gestió del nitrogen (DAN) rebran un codi d’usuari per a accedir-hi. Aquest usuari també el rebran en breu els tècnics habilitats mitjançant l’entitat col·laboradora a la qual estiguin adherits. 

Donada la novetat d’aquest procés i les consultes i dubtes que puguin sorgir a l’hora de complimentar aquesta declaració, recordar-vos que l’equip de tècniques del GAP Cooperativa està al servei de tots els socis i sòcies de la cooperativa per ajudar-vos en tot moment en la realització d’aquesta tramitació, obligatòria per a tots els ramaders i ramaderes i que haurà d’estar presentada abans del 21 de gener de 2020.

La DAN ja es troba operativa, malgrat que possiblement sorgiran nombrosos dubtes per al seu correcte emplenat. Cal recordar que aquesta declaració és una de les principals novetats que inclou el nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes.

  • Qui hi tindràaccés: tècnics habilitats, agricultors i ramaders. Els ramaders o agricultors que així ho desitgin poden delegar l’entrada de dades a un tècnic mitjançant una vinculació. Els tècnics habilitats i els propis ramaders podran entrar via DAN o via GTR.  

 

  • Termini: fins el 21 de gener de 2020. Per a la resta d’anys el període per fer la DAN serà el darrer trimestre de cada any.

 

  • Qui ha de presentar la DAN abans de 21 de gener de 2020?Explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles en zona vulnerable (ZV) de més de 50 hectàrees de secà, més de 25 hectàrees de regadiu, més de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o més d’1 hectàrea en hivernacle. En cas de dubte les Oficines Comarcals també disposen d’un llistat dels agricultors que han de presentar la DAN en aquest primer període. 

 

  • Quines dades cal declarar? Cal introduir les dades del llibre de gestió de fertilitzants, és a dir, les aportacions nitrogenades orgàniques o inorgàniques realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019 en les parcel·les declarades a la DUN. El ramader podrà emplenar el recinte de destí o bé introduir el NIF del titular de les parcel·les de la DUN on aplica les dejeccions.

 

  • I la resta d’agricultors que no han rebut comunicat? Els titulars d’explotacions agrícoles amb més de 4 hectàrees de secà, 3 hectàrees de regadiu, més de 2 hectàrees de cultius hortícoles a l’aire lliure o 0,5 hectàrees d’hivernacle, hauran de fer la DAN el darrer trimestre de 2020a partir de les dades del llibre de gestió de les aplicacions nitrogenades realitzades entre 1 de setembre de 2019 i el 31 d’agost de 2020. Per tant, cal disposar ja del llibre de fertilitzants. 

 

Podeu accedir a l’aplicació mitjançant aquest enllaç: DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització

Informació DAN

 

Aclariments sobre la Declaració Anual de Gestió de la fertilització

El nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, afecta a tota la gestió de la fertilització orgànica i mineral realitzada sobre sòl agrari de tot Catalunya, fixant períodes d’aplicació, quantitats màximes de N, i en alguns casos de P i K, i l’obligatorietat de comptar amb assessorament.  

Un dels aspectes ja en vigor, és la presentació de la Declaració Anual de Gestió (DAN) dins del darrer trimestre de cada any, tal com s’estableix en l’article 38 de la normativa.

L’aplicatiu DAN que permet la presentació telemàtica d’aquesta declaració hauria d’haver entrat en servei el passat 1 d’octubre però, segons informa el DARP, encara no està operatiu, preveient que no es podrà començar a utilitzar fins al proper 17 d’octubre de 2019. Tenint en compte aquest fet, el termini de presentació de la declaració anual s’allargarà més enllà del 31 de desembre, el mateix nombre de dies que es retardi l’obertura de l’aplicatiu.

Qui ha de presentar la Declaració anual de gestió de la fertilització (DAN)? 

  • Obligatori per a explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles que hagin de realitzar llibre de gestió de fertilitzants.

Quan s’ha de presentar la DAN? 

  • Durant el darrer trimestre de 2019 cal justificar les aportacions realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019. I se seguirà el mateix criteri per als següents anys.

 

  • S’exceptuen de la primera declaració 2019 les explotacions agrícoles que segons el Decret 136/2009 NO tenien obligació de dur un llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats. Per tant, enguany no l’hauran de presentar explotacions en zona vulnerable (ZV) de menys de 50 hectàrees de secà, menys de 25 hectàrees regadiu, menys de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o menys d’1 hectàrea en hivernacle, i explotacions en zona no vulnerable.

 

Com s’ha de presentar la DAN? 

  • Es realitzarà telemàticament, mitjançant l’aplicatiu que prepara el DARP, i caldrà introduir les dades del llibre de gestió des de 1 de setembre a 31 d’agost de l’any següent. 

 

Qui ha de disposar de llibre de gestió de fertilitzants? 

  • Els titulars d’explotacions ramaderes que han de disposar de pla de gestió i titulars d’explotacions agrícoles en ZV i ZNV de més de 4 hectàrees en secà, 3 hectàrees en regadiu, 2 hectàrees d’hortícoles o 0,5 hectàrees d’hivernacle.
  • També els centres de gestió, que han d’anotar entrades, sortides i destí de les dejeccions.
  • S’exceptuen cultius fora-sòl i pastures d’aprofitament mixt.

 

Us adjuntem un resum d’elaboració pròpia que detalla els diferents elements del Decret, i la transitorietat de les noves obligacions. 

Resum informatiu DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització amb informació molt completa sobre la normativa, el calendari de jornades que s’estan realitzant en diferents punts del territori i la possibilitat de descarregar les ponències realitzades fins ara.

Font de la informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya