GAP Cooperativa posa al servei del seus cooperativistes el seu personal tècnic per tramitar la DAN

Gestió de Nitrogen (DAN). El termini de presentació ja es obert; per aquesta raó, entre avui i demà els ramaders i agricultors que enguany tinguin l’obligació de presentar la Declaració Anual de gestió del nitrogen (DAN) rebran un codi d’usuari per a accedir-hi. Aquest usuari també el rebran en breu els tècnics habilitats mitjançant l’entitat col·laboradora a la qual estiguin adherits. 

Donada la novetat d’aquest procés i les consultes i dubtes que puguin sorgir a l’hora de complimentar aquesta declaració, recordar-vos que l’equip de tècniques del GAP Cooperativa està al servei de tots els socis i sòcies de la cooperativa per ajudar-vos en tot moment en la realització d’aquesta tramitació, obligatòria per a tots els ramaders i ramaderes i que haurà d’estar presentada abans del 21 de gener de 2020.

La DAN ja es troba operativa, malgrat que possiblement sorgiran nombrosos dubtes per al seu correcte emplenat. Cal recordar que aquesta declaració és una de les principals novetats que inclou el nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes.

  • Qui hi tindràaccés: tècnics habilitats, agricultors i ramaders. Els ramaders o agricultors que així ho desitgin poden delegar l’entrada de dades a un tècnic mitjançant una vinculació. Els tècnics habilitats i els propis ramaders podran entrar via DAN o via GTR.  

 

  • Termini: fins el 21 de gener de 2020. Per a la resta d’anys el període per fer la DAN serà el darrer trimestre de cada any.

 

  • Qui ha de presentar la DAN abans de 21 de gener de 2020?Explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles en zona vulnerable (ZV) de més de 50 hectàrees de secà, més de 25 hectàrees de regadiu, més de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o més d’1 hectàrea en hivernacle. En cas de dubte les Oficines Comarcals també disposen d’un llistat dels agricultors que han de presentar la DAN en aquest primer període. 

 

  • Quines dades cal declarar? Cal introduir les dades del llibre de gestió de fertilitzants, és a dir, les aportacions nitrogenades orgàniques o inorgàniques realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019 en les parcel·les declarades a la DUN. El ramader podrà emplenar el recinte de destí o bé introduir el NIF del titular de les parcel·les de la DUN on aplica les dejeccions.

 

  • I la resta d’agricultors que no han rebut comunicat? Els titulars d’explotacions agrícoles amb més de 4 hectàrees de secà, 3 hectàrees de regadiu, més de 2 hectàrees de cultius hortícoles a l’aire lliure o 0,5 hectàrees d’hivernacle, hauran de fer la DAN el darrer trimestre de 2020a partir de les dades del llibre de gestió de les aplicacions nitrogenades realitzades entre 1 de setembre de 2019 i el 31 d’agost de 2020. Per tant, cal disposar ja del llibre de fertilitzants. 

 

Podeu accedir a l’aplicació mitjançant aquest enllaç: DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització

Informació DAN

 

Aclariments sobre la Declaració Anual de Gestió de la fertilització

El nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, afecta a tota la gestió de la fertilització orgànica i mineral realitzada sobre sòl agrari de tot Catalunya, fixant períodes d’aplicació, quantitats màximes de N, i en alguns casos de P i K, i l’obligatorietat de comptar amb assessorament.  

Un dels aspectes ja en vigor, és la presentació de la Declaració Anual de Gestió (DAN) dins del darrer trimestre de cada any, tal com s’estableix en l’article 38 de la normativa.

L’aplicatiu DAN que permet la presentació telemàtica d’aquesta declaració hauria d’haver entrat en servei el passat 1 d’octubre però, segons informa el DARP, encara no està operatiu, preveient que no es podrà començar a utilitzar fins al proper 17 d’octubre de 2019. Tenint en compte aquest fet, el termini de presentació de la declaració anual s’allargarà més enllà del 31 de desembre, el mateix nombre de dies que es retardi l’obertura de l’aplicatiu.

Qui ha de presentar la Declaració anual de gestió de la fertilització (DAN)? 

  • Obligatori per a explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles que hagin de realitzar llibre de gestió de fertilitzants.

Quan s’ha de presentar la DAN? 

  • Durant el darrer trimestre de 2019 cal justificar les aportacions realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019. I se seguirà el mateix criteri per als següents anys.

 

  • S’exceptuen de la primera declaració 2019 les explotacions agrícoles que segons el Decret 136/2009 NO tenien obligació de dur un llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats. Per tant, enguany no l’hauran de presentar explotacions en zona vulnerable (ZV) de menys de 50 hectàrees de secà, menys de 25 hectàrees regadiu, menys de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o menys d’1 hectàrea en hivernacle, i explotacions en zona no vulnerable.

 

Com s’ha de presentar la DAN? 

  • Es realitzarà telemàticament, mitjançant l’aplicatiu que prepara el DARP, i caldrà introduir les dades del llibre de gestió des de 1 de setembre a 31 d’agost de l’any següent. 

 

Qui ha de disposar de llibre de gestió de fertilitzants? 

  • Els titulars d’explotacions ramaderes que han de disposar de pla de gestió i titulars d’explotacions agrícoles en ZV i ZNV de més de 4 hectàrees en secà, 3 hectàrees en regadiu, 2 hectàrees d’hortícoles o 0,5 hectàrees d’hivernacle.
  • També els centres de gestió, que han d’anotar entrades, sortides i destí de les dejeccions.
  • S’exceptuen cultius fora-sòl i pastures d’aprofitament mixt.

 

Us adjuntem un resum d’elaboració pròpia que detalla els diferents elements del Decret, i la transitorietat de les noves obligacions. 

Resum informatiu DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització amb informació molt completa sobre la normativa, el calendari de jornades que s’estan realitzant en diferents punts del territori i la possibilitat de descarregar les ponències realitzades fins ara.

Font de la informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Nova Tracjusa reduirà en un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’actual model

La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.

Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.

En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.

Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.

En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.

Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.

Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.

Per altra banda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.

A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.