Formació i pedagogia al voltant del món rural per als nostres joves, el futur de l’agricultura i la ramaderia

En una societat, cada vegada més urbanita i allunyada del dia a dia, de la feina, les necessitats, les tradicions i la realitat en si del món rural, cal treballar per acostar al conjunt de la societat al nostre entorn. En aquest sentit, els joves, pel seu recorregut vital i ser el futur de la nostra societat, són el objecte principal d’aquesta proposta, en la qual, amb gran orgull i responsabilitat, tenim la sort de participar.

En el que va d’any, hem rebut la visita de diferents grups d’alumnes d’instituts de les nostres comarques, la major part, alumnes de final d’ESO o batxiller. Certament, sorprèn veure en molts casos el distanciament i poc coneixement d’aquests joves sobre l’activitat agrícola i ramadera, o de la forma de vida de les poblacions rurals, d’aquí la importància en seguir apostant per iniciatives com aquestes.

En el seu recorregut, els grups d’estudiants visiten, en primera instància, la Finca Ecomiqueló, lloc en el qual Eduard Cau aprofita per explicar-les diferents aspectes relacionats amb l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, explicant amb detall les característiques principals de l’activitat rural desenvolupada en aquesta comarca i destacant alguns aspectes específics del seu paisatge i elements constructius, especialment els vinculats amb la pedra seca.

En aquest mateix espai, es visiten les granges de producció ecològica de porcs, on reben informació sobre diferents aspectes de la seva cria, alimentació, etc; a més de contrastar i mostrar algunes diferències respecte a altres tipus de producció.

Un cop acabada la visita a Finca Ecomiqueló, on també fan una passejada per la zona per conèixer part de la gran riquesa arbustiva i plantes de la zona, els alumnes es desplacen a les oficines centrals de GAP Cooperativa, on Mònica Giménez, gerent de l’entitat, els explica de manera succinta el funcionament d’aquesta cooperativa i els serveis prestats als seus socis, per passar a la part central de l’explicació vinculada amb el procés de gestió de la dejeccions ramaderes produïdes a les granges del conjunt de cooperativistes i la importància que aquest pas té, tant per al dia a dia de les granges com a l’hora de realitzar una exhaustiva, efectiva i sostenible gestió dels excedents de purins de les granges i la seva correcta aplicació als camps de cultiu.

 

En aquest punt, els grups també tenen l’oportunitat de visitar i conèixer el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Finalment, en aquesta jornada de descoberta del món rural, els diferents passos del procés productiu dels aliments, el món rural, l’agricultura i ramaderia, etc., els alumnes visiten l’obrador Masia Tero i de la mà de Jordi de Andrés, director tècnic d’aquestes instal·lacions, coneixen tot el procés d’elaboració dels aliments; en aquest cas del porc, des del seu propi traspàs, especejament, processat… fins arribar als lineals de venda. Un cop més, en aquest punt queda palès l’allunyament de la societat moderna sobre aspectes tan bàsics i primaris com veure la carn d’un animal mort abans de ser presentada d’una manera “comercial”, la immensa majora dels visitants mai havian vista la canal d’un animal mort per al consum humà, o les peces de carn abans de la seva presentació per a la venda (aquí tenen l’oportunitat de veure directament diferents talls del porc); també es pot constatar que molt pocs són ja els que van a una carnisseria a comprar al tall algun producte carni. Sense cap dubte, més motius per treballar d’una manera didàctica i pedagògica en aquest interessant i necessari projecte.

Per finalitzar la jornada, que millor manera que acabar amb un dinar de germanor a la Manreana gaudint ja de la carn de porc presentada en forma d’embotits o en rics plats de costelles, cansalada a la brasa, etc.

En aquestes últimes setmanes, vora 150 estudiants, acompanyats pels seus professors i professores han participat d’una manera directa en aquesta proposta. Començant el 27 de gener pels alumnes de 1er grau de FP grau superior de Paisatgisme i medi Rural i de 2n de FP grau mitjà d’Agropecuaria de l’Institut de Mollerussa, seguits de la visita, el passat 5 de febrer d’un grup de més de 60 alumnes de tercer d’ESO i 1r de batxillerat de l’Institut de Seròs. La tercera jornada de trobada i apropament dels joves a el món rural va tenir lloc el dilluns 17 de febrer amb la visita d’un grup de 50 alumnes de Col·legi Episcopal de Lleida de 4r d’ESO.

Jordi Armengol, president de Tracjusa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos

Som Garrigues – Redacció, dilluns 10 de febrer

El junedenc, també responsable nacional de la sectorial d’aviram, va ser escollit ahir durant el 13è Congrés Nacional del sindicat. – 

Jordi Armengol, vicepresident de GAP Cooperativa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos

El passat cap de setmana, en el decurs de la celebració del XIII Congrés Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, celebrat a la localitat tarragonina de Falset, Jordi Armengol va estar escollit com un dels nous membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos. El junedenc Jordi Armengol, propietari de diferens explotacions avícoles a les Garrigues i responsable també de la sectorial de l’aviram d’Unió de Pagesos,  ocupa actualment el càrrec de vicepresident de la nostra cooperativa. Jordi Armengol entra a formar part d’aquesta Comissió que, després de la celebració d’aquest congrés, ha quedat reduïda a 7 persones. 

 

Unió de Pagesos reclama que la pagesia formi part d’una estratègia global de país en el seu XIII Congrés

Font d’informació: Unió de Pagesos

Fotografia Unió de Pagesos

Unió de Pagesos va tancar el passat diumenge 9 de febrer el seu XIII Congrés Nacional, a Falset (Priorat), sota el lema ‘Fem pinya per una pagesia més forta’, amb l’objectiu de promoure un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament de Catalunya el 2020 perquè insti els governs a fer de la pagesia una estratègia de país. Això, passa, entre altres qüestions, per impulsar una llei catalana de la cadena alimentària, una organització general del sector productor agrari per fer front a un mercat que no tracta amb equitat el primer esglaó de la cadena alimentària, perquè els professionals siguin el centre del suport de la PAC i per dotar el territori d’una millor governança, és a dir, més participació en les decisions que afecten als agents agraris i rurals.

El sindicat considera urgent treballar perquè, mitjançant una norma amb rang de llei, es puguin regular a Catalunya, des de la producció a la distribució, les pràctiques comercials deslleials, la prohibició de la venda a pèrdues i la quota de mercat que comporta posició de domini, així com les sancions administratives corresponents.

D’altra banda, Unió de Pagesos impulsarà una millor organització general del sector agrari productor, cosa que passa per promoure la implantació de noves Organitzacions de Productors (OP), sobretot en aquells sectors que no en tenen. El sindicat també fomentarà la constitució d’Organitzacions Interprofessionals Agràries d’àmbit nacional, quan ho consideri útil, per a un sector de producció determinat, i que els ens de qualitat i certificació, com les DOP i les IGP, adoptin aquesta figura. Per aconseguir-ho, reclama el desplegament de la Llei catalana de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries del 2015.

Unió de Pagesos denuncia que des de l’inici de l’establiment dels ajuts directes per superfície de la Política Agrària Comuna, a l’Estat espanyol, hi ha instal·lada una elevada permissivitat amb el frau directe o en la creació de condicions artificials per accedir als ajuts de la PAC, per part de propietaris o usufructuaris que no tenen la condició d’agricultors. Per superar aquests fraus als ajuts i a la fiscalitat i, sobretot, per convertir la pagesia professional en el centre dels ajuts de la PAC, cal regular immediatament l’agricultor actiu i el futur agricultor genuí basats en que els ingressos agraris siguin com a mínim el 25% del conjunt d’ingressos, amb una franquícia de 1.250 euros per evitar l’exclusió dels sector socials del món rural.

El sindicat fomentarà la seva lluita per l’equiparació de les condicions de vida i de treball de les zones agràries i rurals a les de les ciutats en aconseguir una millor governança. La pagesia ha de comptar amb autoritat i influència en les polítiques de gestió ambiental, com les decisions de gestió de la fauna salvatge, i la implantació d’infraestructures d’energia i gestió de residus al territori. La terra amb valor agrari ha de ser per produir aliments, per assegurar la producció de proximitat i minimitzar la petjada ecològica, i el sindicat aposta perquè les energies renovables siguin una font d’ingressos complementària a les rendes agràries.

Unió de Pagesos defensa un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya, però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018.

Unió de Pagesos va celebrar durant tres dies el seu XIII Congrés Nacional a Falset (Priorat), on van participar 132 delegats sindicals d’arreu de Catalunya, i 500 persones, en l’acte de cloenda. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va tancar el Congrés ahir diumenge. Els treballs congressuals han definit els eixos del sindicat per als propers cinc anys i han culminat en l’elecció d’una nova comissió permanent nacional, que serà la responsable d’executar-los.

Els membres de la nova Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, que s’ha reduït a set membres, escollida avui en el marc del XIII Congrés que el sindicat celebra a Falset (Priorat), són Joan Caball (Alt Empordà), Raquel Serrat (Ripollès), Jordi Armengol (Garrigues), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Dani Forcadell (Montsià), Jaume Pedrós (Urgell) i Josep Carles Vicente (Priorat).

Els coordinador territorials que també han estat escollits són Maria Rosa Calsina (Catalunya Central), Josep Esteve (Àrea Metropolitana), Pere Guinovart (Camp de Tarragona); Joan Guitart (Comarques de Muntanya), Miquel Piñol (Terres de l’Ebre), Narcís Poch (Comarques de Girona) i Josep Sellart (Pla de Lleida).

Santi Querol (Pla d’Urgell) ha estat escollit síndic d’Unió de Pagesos.

Nova jornada d’apropament del món rural al jovent amb la participació d’un grup d’alumnes de l’Institut de Mollerussa.

El passat dilluns 27 de gener va tenir lloc una nova jornada dintre del programa impulsat per GAP Cooperativa, el sindicat agrari Unió de Pagesos i la col·laboració de la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de mostrar als i les nostres joves diferents aspectes de la vida de pagès, de l’activitat agrícola i ramadera a les nostres contrades. Una experiència on es mostren diferents etapes dels procés productiu, en aquest cas de la carn de porc, des de la seva cria a la seva preparació final, prèvia a l’entrada al circuit comercial transformat en productes alimentaris d’alta qualitat.

La Finca Ecomiqueló, propietat d’Eduard Cau, president de GAP Cooperativa una vegada més va ser el punt de sortida d’aquest, en aquesta ocasió, reduït grup d’alumnes de primer grau de Formació Professional del Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural i de 2n de FP del grau mitjà de Agropecuària, tots dos impartits a l’Institut Públic de Mollerussa. En aquest moment de la trobada, Eduard Cau va explicar als alumnes diferents i interessants conceptes sobre la pràctica agrícola i ramadera desenvolupada a les Garrigues, així com les característiques de la mateixa i altres aspectes com el per què de les construccions de pedra seca.

Després d’una profitosa visita a aquest espai, els alumnes es van desplaçar fins a les oficines del GAP on Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb l’activitat desenvolupada a la pròpia cooperativa, així com altres relacionats amb el futur de la pagesia i les possibilitats que poden tenir com a pagesos. La visita va acabar amb una visita i explicació sobre la planta de tractament de dejeccions ramaders Tracjusa.  

Al voltant de les 13.00 hores el grup d’alumnes va arribar a l’obrador Masia Tero, situat a les Borges Blanques, on van rebre l’atenció del cap de planta que els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb el procés final de transformació dels productes ramaders i agrícoles abans de la seva distribució als centres comercials.

El conjunt dels alumnes, bastants d’ells amb una vinculació directa amb el món de la pagesia, va manifestar un gran interés durant tota la visita realitzant interessants aportacions i preguntes relacionades amb l’activitat.

GAP Cooperativa, apostem pel futur de la ramaderia, de la pagesia. Som ramaders i ramaderes compromesos amb el territori.

El pagès del camp Europeu

Ramon Armengol, president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea

Article de La Vanguardia – Diumenge 2 de febrer de 2020

Autor. Lalo Agustina

Fotografia Merce Gili

Del camp obert de Lleida als interminables passadissos de la burocràcia de Brussel·les. Ramon Armengol Torrent (Juneda, les Garrigues 1959), president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (Cogeca), es defineix a si mateix com un ramader que ha dedicat la seva vida al camp com a soci de la Cooperativa d’Ivars ( Pla d’Urgell). “Sóc un pagès de quarta generació familiar i ho seguiré sent sempre”, comenta. La cooperativa de la qual forma part, fundada el 1915, produeix pinso per als porcs, les vaques i els pollastres de l’explotació i factura al voltant de 200 milions d’euros a l’any. Però fa molt de temps que se li ha quedat petita.

Amb estudis de Dret, algun curs no especificat a ESADE i molt autoaprenentatge a la maleta, Armengol s’ha abonat un altre camp, el d’Europa. Des de finals de novembre de l’any passat, és la veu dels prop de set milions d’agricultors i grangers europeus que formen part d’alguna de les 22.000 cooperatives associades a Cogeca. Armengol ha arribat a aquest lloc representatiu i no remunerat després de faixar-se a la federació de cooperatives agràries catalanes i a la confederació espanyola del mateix sector. Assegura que ho fa per vocació.

“En el meu cas, vaig començar a treballar a la granja familiar a la cria de porcs amb vint anys a Juneda i, amb el temps, vam veure que el model que teníem era inviable: havia de tenir una certa dimensió perquè ser ramader implica una disponibilitat les 24 hores a el dia els 365 dies a l’any “. D’aquí el seu pas al cooperativisme, que permet compartir costos, professionalitzar la relació amb els proveïdors i els clients i guanyar dimensió… “El sector de les cooperatives agroalimentàries ha crescut moltíssim en les últimes dècades i avui és un model d’èxit per la seva professionalització” afegeix.

Ara, el camp de batalla és Europa, d’on emana la regulació relativa a la sostenibilitat -el nou mantra, repetit fins a la sacietat- i part dels recursos per dur-la a terme. El green deal o acord verd és el repte dels reptes de el sector. “Al 2050 hem de ser neutres en les emissions i això ens condiciona totalment la forma de fer les coses”, explica el cooperativista, ara convertit en el defensor davant Brussel·les.

L’anomenada política agrària comuna (PAC) posarà sobre la taula al voltant de 365.000 milions per al camp europeu fins al 2027. Armengol assegura que pot semblar molts diners, però que no és tant. El canvi que cal implementar és radical i la preocupació de les empreses i cooperatives és ser capaços de posar-se a el dia en sostenibilitat, repercutint els costos als seus clients en la mesura suficient per a ser rendibles. Segons Armengol, no serà gens fàcil. “Un dels problemes del sector és que s’ha banalitzat el que és el camp i avui no s’aprecia l’esforç que suposa, en treball i recursos econòmics, posar a la taula de la gent productes de la qualitat que oferim”, insisteix Armengol . “Només demanem que ens permetin guanyar-nos la vida”.

El mandat de tres anys al front de Cogeca -prorrogable 1 més- li portarà per tot Europa. Des del passat Nadal i fins a principis de febrer, Armengol haurà estat a Eslovènia, Budapest, Roma, Berlín i Munic, a més de a Brussel·les, on hi ha la seu de la confederació de les cooperatives. Té assumit que d’ara endavant no pararà. Amb el seu més que acceptable anglès -la seva dona professora, l’ajuda a pulirlo- i un francès fluid, Armengol tracta de teixir consensos en la lluita per fer sentir la veu de camp on es prenen les decisions que marcaran el futur de el sector .