Ramon Armengol, nou president de les cooperatives agràries europees

La Confederació General de Cooperatives Agràries de la UE (COGECA) aglutina 22.000 cooperatives i 7 milions d’agricultors i ramaders. Ramon Armengol és responsable de ramaderia i llet de la FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya expressa la satisfacció arran de l’elecció, per unanimitat, de Ramon Armengol com a nou president de la Confederació General de Cooperatives Agràries de la Unió Europea (COGECA) que s’ha fet avui a Brussel·les, en el marc del Presídium de la COGECA. La designació d’Armengol entrarà en vigor l’1 de gener.

COGECA és el màxim òrgan de representació del sector. Aglutina 22.000 cooperatives i 7 milions d’agricultors i ramaders europeus associats a cooperatives. Donat el pes del sector, la presidència de la COGECA té, entre d’altres, la funció d’incidir en les polítiques europees traslladant a la Comissió Europea els seus enfocaments i posicions.

Ramon Armengol és responsable dels sectors de ramaderia i llet de la FCAC i representant de les cooperatives catalanes a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya. Ramader des de fa més de 40 anys, és soci de la Cooperativa d’Ivars i, junt amb el seu fill i vuit treballadors, porta una explotació de porcí. Armengol té experiència a Brussel·les perquè els últims anys ha estat membre del grup de treball de porcí del COPA-COGECA i actualment era vicepresident de la COGECA.

En la seva intervenció Ramon Armengol ha destacat que treballarà “per fer més visible la tasca de les cooperatives agroalimentàries a la UE perquè aquestes empreses són imprescindibles en els territoris rurals: generen riquesa i ocupació, eviten el despoblament que estem patint en moltes regions europees i faciliten la incorporació de joves al sector “.

Armengol també ha destacat que la Comissió Europea ha reconegut que, “en els països de la UE on les cooperatives tenen un major pes dins del sector agroalimentari -com Dinamarca, Suècia, Holanda o Alemanya- és on els agricultors i ramaders obtenen millors preus. Per això, des de la COGECA, treballaré perquè les polítiques europees promoguin un major pes de les cooperatives en el mercat, la qual cosa redundaria en benefici de tot el sector”.

Ramon Armengol assumeix la presidència d’aquesta important organització de la UE en un període clau per al sector agroalimentari europeu, i especialment l’espanyol i el català, amb reptes com l’anomenat Pacte Verd (Green Deal) que pretén convertir la UE el primer continent neutre en carboni el 2050; la nova estratègia per al sector agroalimentari “De la Granja a la Taula” que aposta per racionalitzar la cadena de valor des de la producció d’aliments fins al seu consum; les negociacions de la nova PAC i les perspectives financeres de la UE 2021-2027; el Brexit i la política comercial de la UE.

Font d’informació Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues

GAP Cooperativa posa al servei del seus cooperativistes el seu personal tècnic per tramitar la DAN

Gestió de Nitrogen (DAN). El termini de presentació ja es obert; per aquesta raó, entre avui i demà els ramaders i agricultors que enguany tinguin l’obligació de presentar la Declaració Anual de gestió del nitrogen (DAN) rebran un codi d’usuari per a accedir-hi. Aquest usuari també el rebran en breu els tècnics habilitats mitjançant l’entitat col·laboradora a la qual estiguin adherits. 

Donada la novetat d’aquest procés i les consultes i dubtes que puguin sorgir a l’hora de complimentar aquesta declaració, recordar-vos que l’equip de tècniques del GAP Cooperativa està al servei de tots els socis i sòcies de la cooperativa per ajudar-vos en tot moment en la realització d’aquesta tramitació, obligatòria per a tots els ramaders i ramaderes i que haurà d’estar presentada abans del 21 de gener de 2020.

La DAN ja es troba operativa, malgrat que possiblement sorgiran nombrosos dubtes per al seu correcte emplenat. Cal recordar que aquesta declaració és una de les principals novetats que inclou el nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes.

  • Qui hi tindràaccés: tècnics habilitats, agricultors i ramaders. Els ramaders o agricultors que així ho desitgin poden delegar l’entrada de dades a un tècnic mitjançant una vinculació. Els tècnics habilitats i els propis ramaders podran entrar via DAN o via GTR.  

 

  • Termini: fins el 21 de gener de 2020. Per a la resta d’anys el període per fer la DAN serà el darrer trimestre de cada any.

 

  • Qui ha de presentar la DAN abans de 21 de gener de 2020?Explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles en zona vulnerable (ZV) de més de 50 hectàrees de secà, més de 25 hectàrees de regadiu, més de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o més d’1 hectàrea en hivernacle. En cas de dubte les Oficines Comarcals també disposen d’un llistat dels agricultors que han de presentar la DAN en aquest primer període. 

 

  • Quines dades cal declarar? Cal introduir les dades del llibre de gestió de fertilitzants, és a dir, les aportacions nitrogenades orgàniques o inorgàniques realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019 en les parcel·les declarades a la DUN. El ramader podrà emplenar el recinte de destí o bé introduir el NIF del titular de les parcel·les de la DUN on aplica les dejeccions.

 

  • I la resta d’agricultors que no han rebut comunicat? Els titulars d’explotacions agrícoles amb més de 4 hectàrees de secà, 3 hectàrees de regadiu, més de 2 hectàrees de cultius hortícoles a l’aire lliure o 0,5 hectàrees d’hivernacle, hauran de fer la DAN el darrer trimestre de 2020a partir de les dades del llibre de gestió de les aplicacions nitrogenades realitzades entre 1 de setembre de 2019 i el 31 d’agost de 2020. Per tant, cal disposar ja del llibre de fertilitzants. 

 

Podeu accedir a l’aplicació mitjançant aquest enllaç: DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització

Informació DAN

 

Aclariments sobre la Declaració Anual de Gestió de la fertilització

El nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, afecta a tota la gestió de la fertilització orgànica i mineral realitzada sobre sòl agrari de tot Catalunya, fixant períodes d’aplicació, quantitats màximes de N, i en alguns casos de P i K, i l’obligatorietat de comptar amb assessorament.  

Un dels aspectes ja en vigor, és la presentació de la Declaració Anual de Gestió (DAN) dins del darrer trimestre de cada any, tal com s’estableix en l’article 38 de la normativa.

L’aplicatiu DAN que permet la presentació telemàtica d’aquesta declaració hauria d’haver entrat en servei el passat 1 d’octubre però, segons informa el DARP, encara no està operatiu, preveient que no es podrà començar a utilitzar fins al proper 17 d’octubre de 2019. Tenint en compte aquest fet, el termini de presentació de la declaració anual s’allargarà més enllà del 31 de desembre, el mateix nombre de dies que es retardi l’obertura de l’aplicatiu.

Qui ha de presentar la Declaració anual de gestió de la fertilització (DAN)? 

  • Obligatori per a explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles que hagin de realitzar llibre de gestió de fertilitzants.

Quan s’ha de presentar la DAN? 

  • Durant el darrer trimestre de 2019 cal justificar les aportacions realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019. I se seguirà el mateix criteri per als següents anys.

 

  • S’exceptuen de la primera declaració 2019 les explotacions agrícoles que segons el Decret 136/2009 NO tenien obligació de dur un llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats. Per tant, enguany no l’hauran de presentar explotacions en zona vulnerable (ZV) de menys de 50 hectàrees de secà, menys de 25 hectàrees regadiu, menys de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o menys d’1 hectàrea en hivernacle, i explotacions en zona no vulnerable.

 

Com s’ha de presentar la DAN? 

  • Es realitzarà telemàticament, mitjançant l’aplicatiu que prepara el DARP, i caldrà introduir les dades del llibre de gestió des de 1 de setembre a 31 d’agost de l’any següent. 

 

Qui ha de disposar de llibre de gestió de fertilitzants? 

  • Els titulars d’explotacions ramaderes que han de disposar de pla de gestió i titulars d’explotacions agrícoles en ZV i ZNV de més de 4 hectàrees en secà, 3 hectàrees en regadiu, 2 hectàrees d’hortícoles o 0,5 hectàrees d’hivernacle.
  • També els centres de gestió, que han d’anotar entrades, sortides i destí de les dejeccions.
  • S’exceptuen cultius fora-sòl i pastures d’aprofitament mixt.

 

Us adjuntem un resum d’elaboració pròpia que detalla els diferents elements del Decret, i la transitorietat de les noves obligacions. 

Resum informatiu DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització amb informació molt completa sobre la normativa, el calendari de jornades que s’estan realitzant en diferents punts del territori i la possibilitat de descarregar les ponències realitzades fins ara.

Font de la informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Nova Tracjusa reduirà en un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’actual model

La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.

Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.

En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.

Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.

En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.

Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.

Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.

Per altra banda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.

A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.

Ple de gom a gom a la jornada informativa sobre Nova Tracjusa convocada per GAP Cooperativa

El passat dimarts 20 d’agost l’espai “La Farinera” de Juneda es va quedar petit per acollir als més de 200 assistents a la sessió informativa convocada per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu d’explicar i aclarir els possibles dubtes generats entre una part de la població sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat pel GAP Cooperativa, únic propietari de les plantes de tractament de purins VAG i Tracjusa.

La reunió va superar amb escreix les expectatives de participació dels seus organitzadors al comptar amb la presència de més de 200 persones, tant favorables al projecte de Nova Tracjua com detractors i persones sense una postura definida al respecte. En el decurs d’aquesta trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en el disseny, construcció i operació d’instal.lacions de gasificació que utilitzen diversos combustibles, entre ells els CDR (Combustibles Derivats de Residus) com el del projecte de la Nova Tracjusa, van explicar als assistents durant més de dues hores diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta, com per la seva interacció amb el territori i les persones.

Aquesta trobada, va ser la primera d’una nova sèrie de jornades informatives i accions impulsades pels responsables de Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la població pugui tenir al respecte del projecte Nova Tracjusa, estratègic per al futur del tractament de les dejeccions ramaderes a les Garrigues, i que les darreres setmanes, arran de la publicació de la proposta de resolució provisional favorable atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha suscitat polèmica entre la població degut, fonamentalment, a la campanya engegada per diferents plataformes contràries al projecte.

La trobada va servir per explicar els principals canvis en el funcionament de la planta que bàsicament consistiran en la substitució de l’actual font de calor, ara generada amb la calor que emeten els grups de cogeneració que cremen gas natural, per un altra font de calor obtinguda a partir de la gasificació de CDR, provinents de les plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats, estabilitzats i sotmesos a una reglamentació específica. Un procés, que segons van manifestar en cap cas comparable a la incineració, com els detractors del projecte defensen; opinió que van tenir l’oportunitat d’exposar en arribar el torn de preguntes.

A més de les explicacions tècniques sobre el funcionament de la planta, vinculades amb el canvi projectat sobre la font de calor, ja que la resta de la instal.lació continuarà com ara, tant Eduard Cau com en Joan Solé, van explicar i aclarir als assistents alguns dels aspectes que més dubtes han suscitat en el conjunt de la població referents a les possibles afectacions de la planta sobre la qualitat de l’aire de la zona, la salut de les persones, els CDR que s’utilitzaran –components, procedència-, propietat de les plantes i projectes de futur a la comarca.

Partint de la base dels informes anuals elaborats per part del Departament de Qualitat Ambiental sobre la qualitat de l’aire a Catalunya (la Generalitat compta al conjunt del país amb més de 120 estacions per mesurar la qualitat de l’aire, dividint el territori en diferents zones de control), Eduard Cau i Joan Solé van mostrar que la qualitat de l’aire a l’anomenada zona 14, que engloba lo que s’entén com la Plana de Lleida és bona. En aquest sentit, es van mostrar diferents gràfiques on es podia observar com als darrers sis anys –de 2013 a 2018- en cap cas s’havia superat el llindar que marca l’administració per considerar cap afectació per la salut de la població. Així mateix, van destacar que l’estudi elaborat per l’ambientòleg Ramon Folch sobre el projecte de la Nova Tracjusa també conclou que la planta no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, sent, fins i tot, menys agressiu que l’actual sistema de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes.

Per altra banda, van destacar que el nou sistema de gasificació comporta una millora substancial en la gestió de residus, ja que suposa la valorització energètica d’un residu just abans de la seva entrada en un abocador (l’entrada a l’abocador és considerada la pitjor opció dins la jerarquia de gestió de residus sòlids urbans). Cal recordar que a partir de 2020 entrarà en vigor la normativa de la Unió Europea pel que fa la gestió de residus, molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors. Eduard Cau també va aprofitar aquesta trobada per incidir sobre la necessitat de que tothom s’impliqui d’una manera més directa en la reducció de residus, la reutilització dels materials i el reciclatge: reduir, reciclar i recuperar com a objectiu principal.

En resposta a un del principals dubtes generats al respecte de la Nova Tracjusa, també es va explicar als assistents que la planta en cap cas cremarà brossa, ni produirà fums, ni males olors, tret dels propis derivats de tractar purins, com passa actualment. En relació amb la procedència del Combustible Derivat de Residus que s’utilitzarà en la gasificació, responent a una de les preguntes dels assistents, van posar de manifest que la voluntat del GAP és que siguin de proximitat, preferiblement de la comarca de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià.

Davant dels dubtes generats al respecte de la possible afectació de la planta per la salut Eduard Cau va explicar als assistents que els informes de tots els departaments de la Generalitat que han informat sobre el projecte de la Nova Tracjusa són favorables i els tècnics dels diferents departaments remarquen la viabilitat de l’activitat projectada.

Eduard Cau, president del GAP Cooperativa, va recordar que aquesta organització de ramaders i ramaderes es va constituir com a cooperativa agrària a principis de 2019, fruit de la transformació del GAP Associació (constituïda fa més de vint any) amb la finalitat de continuar donant servei als ramaders de la comarca i ajudar-los en el dia a dia de les seves explotacions; ja que, a més de gestionar les dejeccions ramaderes el GAP Coop és una oficina tècnica de serveis a la pagesia molt efectiva i una eina imprescindible per al desenvolupament de l’activitat del seus socis i sòcies. També va anunciar la posada en marxa d’altres accions de comunicació amb la mateixa finalitat com la celebració de jornades de portes obertes a la planta de tractament, edició de material informatiu, difusió de l’activitat ramadera i pagesa, etc.

En la seva intervenció, Eduard cau va posar en valor les avantatges per la comarca derivades de la posada en marxa de la Nova Tracjusa, com el foment de l’economia circular a través de la valorització dels CDR, la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes (va explicar que un dels objectius del GAP és que tot el purí produït a les granges acabi passant per les plantes, per tal de minimitzar el seu impacte al territori i, fins i tot, processar-ho de manera que al aplicar-lo als conreus no faci pudor). Per altra banda, va destacar que com a cooperativa i d’acord amb el compromís del GAP amb el territori bona part dels excedents que generi l’activitat de la cooperativa revertiran directament sobre la comarca, ja sigui a través de la col·laboració en projectes socials, culturals, esportius, etc. A tot això, cal afegir la propera creació per part del GAP Cooperativa d’una fundació privada adreçada a donar suport a projectes d’economia real impulsats a les Garrigues, “perquè creiem que vivim en una comarca amb futur, tot i que el present sigui complicat” va afegir el president del GAP.