Ramaders compromesos amb el Territori

Revista AgroActivitat

Octubre-novembre 2019

 

Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) és una organització que agrupa prop de 160 ramaders i ramaderes de les cooperatives de les Garrigues i el Pla d’Urgell, que centren la seva activitat, principalment, en la producció de carn de porc.

Tot i que els seus orígens es remunten als anys 70, el passat mes de juny Gestió Agroramadaera de Ponent es va constituir en una cooperativa agrària per tal de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus socis i sòcies. Els seus objectius prioritaris són la prestació de serveis d’assessorament tècnic i la gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions que es troben adherides al Pla de Gestió Conjunt. Per fer-ho, el GAP compta amb un complet i qualificat equip de professionals, propis i externs.

El GAP Cooperativa és una organització de referència en el sector porcí que destaca per la seva ferma voluntat d’optimitzar el tractament de les dejeccions ramaderes de la seva base territorial i per realitzar una gestió sostenible, efectiva i meticulosa dels excedents de purins.

Gestió Agroramadera de Ponent aposta per una gestió responsable de la totalitat de l’activitat ramadera i la producció d’aliments de qualitat

Per aconseguir-ho, GAP Cooperativa compta amb dues plantes pròpies a Juneda: VAG i TRACJUSA, des d’on es duu a terme el tractament dels purins i la transformació de les dejeccions ramaderes en un fertilitzant orgànic de qualitat. Tot i que actualment aquestes plantes utilitzen Gas Natural com a combustible principal, s’està tramitant un nou projecte per substituir l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans prèviament higienitzats i estabilitzats.

El nou projecte presenta moltes avantatges respecte a l’actual model, entre altres, facilitarà l’economia circular mitjançant la valorització energètica dels residus i l’obtenció d’adob orgànic de qualitat per als camps de conreu; tot això, mitjançant un procés molt més respectuós amb la salut i el medi ambient que l’actual. A tall d’exemple, significar que el nou projecte, que tindrà la capacitat de tractar tots els purins generats a les granges dels socis i sòcies del GAP, emetrà a l’atmosfera un 85% menys de gasos d’efecte hivernacle que actualment.

 

Carta oberta del vicepresident del GAP al respecte de la Nova Tracjusa i les valoracions i comentaris que s’estan realitzant al voltant del projecte

Així no, que prendrem mal!!!

I començo així perquè pateixo; perquè si no som capaços de respectar-nos, la convivència és i es farà difícil. En qualsevol societat civilitzada la crítica, acompanyada d’un raonament lògic i una proposta d’esmena, sempre és ben rebuda. El debat, la contraposició d’idees i opinions, la divergència, sens dubte, ens enriqueix i és motor d’evolució i canvi. Dit això, quan el rebuig a una opció, a un projecte, no ve acompanyat d’una proposta de solució real, ni d’uns arguments sòlids i contrastats i es sustenta, majoritàriament, en el no perquè no, en ambigüitats, en l’exercici de la confusió i les falsedats, ja no parlem de crítica, ni de la defensa legítima d’una opció, parlem de desqualificacions i assetjament en defensa d’uns interessos espuris. Si a l’hora de realitzar aquesta oposició, aprofitant la complexitat i el desconeixement general de la societat sobre la matèria, es manipula a les persones difonent missatges erronis, es generen pors infundades… ens trobem davant d’una situació que ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió. Si a més, com està passant, es pressiona, a títol individual, a persones i treballadors vinculats d’una manera més o menys directa amb el GAP Cooperativa ens trobem davant d’una clara manca de respecte a les llibertats individuals.

Des del GAP Cooperativa, format per un conjunt de famílies de ramaderes i ramaders, de pagesos i pageses de les Garrigues no volem fer mal a ningú, ni als nostres veïns, ni a l’entorn, res més lluny de la nostra voluntat. El que pretenem és continuar criant, vivint i respirant aquí; en aquesta terra que tant estimem. Jo vull donar un futur als meus fills a les Garrigues i m’agradaria que no haguessin de marxar fora a buscar-se la vida perquè aquí no hi ha res a fer.

Ja n’hi ha prou de mitges veritats; vivim en democràcia, la vida es regeix per un sistema de majories, jurídicament estructurat i que evoluciona. El mateix passa amb la tecnologia que evoluciona i amb l’energia que no es crea ni es destrueix, es transforma. No puc entendre que en aquest món de la igualtat d’oportunitats els pagesos de les Garrigues haguem de renunciar a la mateixa tecnologia que altres industrials de Catalunya utilitzen a les seves empreses per produir calor.

La gasificació de CDR és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a últim recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat a casa nostra. Gairebé fa tres anys que vam presentar el projecte de la Nova Tracjusa per canviar la font de calor de la planta de tractament de purí de Juneda, per un sistema de gasificació de combustibles derivats de residus; en aquest sentit, i per tal d’aclarir dubtes, cal destacar que a l’hora de presentar el projecte (fa uns tres anys) s’havia d’identificar l’origen d’aquests productes (CDR), i en aquell moment l’únic lloc on es trobaven era als ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el que s’incorporà al projecte. Això no vol dir, tal i com repeteixen els detractors al projecte de la Nova Tracjusa, que la procedència final dels CDR sigui la detallada en el projecte inicial. Al GAP Cooperativa no tenim cap interès particular en utilitzar els CDR provinents d’altres zones com Barcelona, ans al contrari. La nostra voluntat és poder gestionar els CDR de la comarca, de proximitat. Estem treballant per contactar amb els gestors de la planta de Montoliu i tenim tot l’interès a gestionar els que és produiran a la comarca de les Garrigues – Pla d’Urgell; però, per poder fer-ho, les plantes de tractament hi han de ser i funcionar. Malauradament, en aquests moments, tot i que d’acord amb la normativa europea a partir de l’any vinent no es podrà portar a l’abocador cap RSU que no hagi estat tractat ni estabilitzat, a les Garrigues encara no es té clar com es farà aquesta gestió dels residus; per la seva banda, al Segrià s’està construint la planta de reciclatge i tractament de RSU a Montoliu, tot i que encara no està en funcionament.

En relació amb l’impacte que Nova Tracjusa pot tenir en la salut i el medi ambient de la comarca, cal destacar, i no és cosa menor, que la proposta de resolució de la llicència ambiental per al projecte de gasificació inclou els informes preceptius de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenien competència (Salut, Agricultura, Territori, etc…) Aquests informes els elaboren els tècnics d’aquests departaments, amb objectivitat i rigor i seguint en tot moment les normes escrites en la legislació relatives a l’activitat projectada. En aquest sentit, cal significar que tots els informes dels departaments conclouen que l’activitat es podrà dur a terme sempre que s’adaptin les mesures correctores proposades en la resolució provisional de la llicència.

Des del GAP Cooperativa tenim molt clar que el nostre projecte serà positiu per al conjunt de la comarca. El nostre model productiu, amb explotacions ramaderes que en molts casos estan vinculades a unes explotacions agrícoles de reduïda dimensió, fa que les solucions que es poden plantejar per a la gestió dels purins no sigui senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Hem estudiat moltes opcions, però desprès de valorar-les hem considerat que aquesta és la que millor s’adapta a la nostra realitat; el nostre sistema de tractament, amb el que fa quinze anys que tractem més de 90.000 m3 anuals, funciona!!! I la nostra voluntat és canviar la font de calor per fer el tractament de purí; en cap cas barrejarem escombraries amb purí, ni posarem en marxa una activitat que pugui posar en perill la salut de les persones ni el medi ambient. El purí sec després del tractament continua sent un excel·lent adob orgànic per fertilitzar els nostres cultius i hem de treballar per defensar-ho.

Així no! Prou demagògia i estratègia partidista, mitges veritats i alguna falsedat. Si volem parlar d’un canvi de model productiu, d’acord, parlem-ne. Però no barregem naps i cols, perquè llavors la gent barreja la velocitat amb el tocino i el còctel resultant farà que això peti.

 

Jordi Armengol

Vicepresident GAP Cooperativa