Aconsegueixen el compromís del Govern per supervisar els contractes d’integració i per crear un observatori de preus

Unió de Pagesos valora positivament el compromís de l’Administració catalana per supervisar els contractes del règim d’integració, després de molts anys d’insistir-hi el sindicat, segons va explicar el Departament d’Acció Climàtica en una reunió bilateral el 13 d’abril.

El Departament també es va comprometre a crear un observatori de preus de ramaderia en règim d’integració. Aquest observatori permetrà identificar els costos de producció de la ramaderia integrada, des de les despeses energètiques per refrigerar i escalfar les naus per aconseguir el màxim de benestar animal, el cost de la gestió de les dejeccions o de residus (envasos buits de zoosanitaris) i el cost de material (jaç, productes de neteja, desinfecció) o serveis (assegurances, gestories), entre altres, i relacionar aquests costos amb el preu rebut pel servei.

En aquest sentit, el sindicat demana que al Departament que tingui en compte els sectors integrats en les ajudes que s’estableixin per compensar els increments del cost de bona part de les matèries primeres o de productes que s’utilitzen a les granges. Els costos de la granja són diferents segons el sector, així, el de l’aviram de carn és el més castigat per la pujada de l‘energia, i també el de porcí de reproducció, el porcí d’engreix  i el boví.

Unió de Pagesos recorda que els ajuts oferts per l’Administració estatal són insuficients i no tenen en compte tots els sectors ni les orientacions productives. La Llei de contractes d’integració, i ara també la Llei de millora de la cadena alimentària determinen que els contractes d’integració s’han de formalitzar per escrit, amb un contingut mínim i un termini màxim per abonar la feina del ramader integrat. La novetat és què ara es pot sancionar si aquests punts no es compleixen. En aquest sentit, el sindicat demana que també es verifiquin les responsabilitats i les obligacions, com determina la Llei de contractes d’integració.

A Catalunya, la ramaderia té un pes molt important en la producció final agrària i en l’economia i vertebració del país. El porcí i l’aviram són els sectors amb més pes, i bona part de les granges treballen en règim d’integració (el titular de la granja té cura dels animals seguint les indicacions de la casa integradora però no en té la propietat). Per aquesta raó, Unió de Pagesos demana que es tingui en compte aquesta situació en totes les regulacions que es presenten des de l’Administració.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

GAP projecta triplicar la seva capacitat de tractament de les dejeccions ramaderes a la planta TRACJUSA

GAP Cooperativa, propietària de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, que actualment processa unes 100.000 tones a l’any d’aquest producte de les granges associades, projecta triplicar la seva capacitat de tractament a 300.000 amb l’objectiu, entre d’altres, de generar més biogàs; així mateix està prevista la captació de les emissions de diòxid de carboni per a la posterior venda per a usos industrials.

Amb l’objectiu de buscar la major eficàcia, sostenibilitat i viabilitat per a la planta TRACJUSA, GAP Cooperativa preveu augmentar la producció de biogàs, ara produït a petita escala, per a la seva posterior injecció a la xarxa gasística. Una aposta que suposarà triplicar el volum de dejeccions ramaderes tractat actualment a la planta i que també inclouria la implementació de nous equips destinats a capturar les emissions de diòxid de carboni per al seu posterior ús industrial.

A hores d’ara, aquesta nova proposta, encara procés d’elaboració, se sumaria al projecte de Nova Tracjusa. Cal recordar que GAP Cooperativa va rebre el març de l’any passat l’aprovació definitiva per part de la Generalitat per tirar endavant el projecte de Nova Tracjusa per obtenir gas de síntesi, a través de CDR, que servirà com a font calor per assecar les dejeccions ramaderes ; substituint d’aquesta manera el gas natural, un combustible fòssil que els darrers anys està patint un increment de preus descontrolat, posant en perill la viabilitat d’aquesta planta, absolutament necessària per al correcte tractament dels excedents de les dejeccions ramaderes de les granges dels socis/es deGAP.

L’exacerbada pujada del gas natural, així com els avenços tecnològics en aquest àmbit i el marc legislatiu actual que permeten injectar a la xarxa i vendre el biogàs són alguns dels factors que fan viable i sostenible aquest projecte.

En aquest sentit, Eduard Cau, president de GAP SCCL, ha manifestat que amb aquest nou plantejament el que es pretén és millorar encara més el tractament de les dejeccions ramaderes del conjunt de les granges associades i evitar els problemes que se’n deriven. L’objectiu és tractar totes les dejeccions produïdes a les granges, i no només els excedents, que no es poden aplicar a la base territorial, com passa ara. Un pas endavant molt positiu ja que permetrà als seus associats gestionar les dejeccions ramaderes produïdes a les seves granges; d’altra banda, ajudarà a eliminar, en gran mesura, les pudors i es produirà un fertilitzant orgànic molt estable i d’alta qualitat.

 

 

 

 

 

 

 

Participació de GAP Cooperativa a la Fira de Sant Josep

Amb motiu de la celebració de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, el passat divendres una delegació de GAP Cooperativa va visitar aquesta tradicional fira, un dels principals referents del món agrari de Catalunya, on també van tenir l’oportunitat de participar a les jornades tècniques dedicades a la problemàtica actual sobre emissions i gestió de purins i noves tècniques per solucionar-ho.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va realitzar una presentació sobre aquest respecte, posant en valor i explicant el treball dut a terme i els projectes de GAP Cooperativa per aplicar un model sostenible, compromés i responsable de la gestió dels purins del conjunts del seus socis i sòcies.

 

 

Catalunya augmenta un 12,34% les exportacions agroalimentàries i supera per primera vegada els 12.000 M€

 

Amb 12.878,07 M€ i un augment del 12,34% en valor i un 10,12% en volum respecte A l’any anterior, el sector agroalimentari bat el seu rècord d’exportacions i es manté com a motor de l’economia catalana.

Per primera vegada Catalunya supera els 12.000 M€ en les seves exportacions (12.878,07 M€), augmentant un 12,34% en valor i un 10,12% en volum en comparació amb les dades de 2020, segons les dades d’exportacions agroalimentàries catalanes de l’any 2021, presentades pel DACC a partir de les dades que ha fet públiques l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Per segon any consecutiu, Catalunya lidera les exportacions agroalimentàries de l’Estat espanyol, per sobre d’Andalusia, que fins Al 2020 havia ocupat aquesta posició. De fet, les exportacions catalanes (+12,34%) continuen creixent per sobre de la mitja de l’Estat (+10,70%) i suposen gairebé una quarta part (21,78%) de les exportacions de l’Estat espanyol.

Catalunya manté el superàvit comercial assolit a partir del primer semestre de 2019, registrant en tot l’any 2021 complert una taxa de cobertura de 118,88% és a dir, les exportacions de productes agroalimentaris (12.878,07 M€) són lleugerament superiors a les importacions (10.832,98 M€).

Tots els sectors agroalimentaris creixen en valor i volum

Partint de l’Índex Prodeca que reagrupa diverses subpartides del codi TARIC en 7 subsectors per simplificar l’anàlisi de les exportacions agroalimentàries, el sector carni és el principal sector exportador, però el que menys incrementa les seves exportacions el 2021 (0,17%), a causa del descens de les vendes a la Xina, primer mercat de destí del sector. Amb 4.596,08 M€, el carni representa el 35,69% del valor total de les exportacions agroalimentàries, gairebé cinc punts percentuals menys que l’any passat.

El segon en les exportacions agroalimentàries catalanes correspon al sector multiproducte o fine food, amb 3.610,50 M€, un 28,04% del total exportat en valor. Aquest sector, a diferència de les xifres de 2020, creix en les seves exportacions un 18,05% en valor i un 13,87% en volum. El lideren les següents categories: sucs vegetals, aigües, cerveses, begudes i liquats (40%), dolços, cacau i les seves preparacions, articles de confiteria, mel, cafè, te, infusions (22,55%), snacks i aperitius, productes de fleca i pastisseria, productes base de cereals, fruits secs, arròs i llegums (11,13%), formatges, productes làctics i ous (10,26%), extractes, essències i concentrats, ingredients, preparacions per sopes (10,13%) i plats preparats, brous, conserves, confitures i melmelades (7,24%).

La capacitat exportadora del sector de la fruita i l’horta el situa en tercera posició (11,12%) amb 1.089,22 M€. Registra un increment en valor de l’11,12% i en volum un 3,24% respecte al 2020. Els productes més venuts a l’estranger en termes de valor són cítrics, préssecs, nectarines, pomes i peres.

Els olis ocupen la quarta posició amb el 7,85%. Aquesta categoria creix un 42,42% en valor incrementant el volum amb un 17,19% totalitzant 1.010,66 M€ exportats. Així mateix, l’oli d’oliva representa el 36,43% d’aquest sector creixent un 6,47% en valor i reduint el volum en un 12,18% en volum.

El sector del vi i cava trenca la tendència decreixent dels dos últims anys i experimenta un increment significatiu del 18,97% en valor i del 11,42% en volum respecte al 2020. Així mateix, es manté com el cinquè sector exportador, representant el 4,81% de les exportacions catalanes i assolint els 619,99 M€ exportats. El cava representa pràcticament la meitat de les exportacions del sector amb un 48,84%.

Els cereals, molineria i llavors suposen el 4,66%, amb 600,55 M€ exportats i s’hi observa un creixement del 19,04% en valor i del 21% en volum. El sector del peix i el marisc, en setena posició, representa el 2,52% de les exportacions agroalimentàries amb 324,95 M€ exportats, xifra superior en un 30,12% en valor i un 9,06% en volum respecte a 2020. Aquest sector trenca amb la tendència decreixent i és el que té millor ràtio volum/valor.

Catalunya exporta aliments i begudes a més de 190 països

Catalunya exporta majoritàriament a països de la Unió Europa (53,64% del total), amb un increment de l’11,40% respecte a l’any anterior. Així mateix, les exportacions a països tercers, 46,36% del total, han augmentat en un 31,25% amb increments a totes les regions.

Els principals països importadors de productes agroalimentaris catalans en el transcurs de 2021 han estat: França (20,94%), Xina (14,31%) i Itàlia (10,92%). Destaca també l’increment de les exportacions a Filipines (254%), Corea del Sud (95%), Taiwan (83%) i Marroc (75%).

Pel que fa al nombre d’empreses exportadores del sector agroalimentari, Catalunya compta amb un 2,2% més d’empreses exportadores regulars arribant a les 2.745 (aquelles que acumulen, com a mínim, 4 anys consecutius de vendes a l’exterior).

Del volum al valor

En els darrers dos exercicis, el sector agroalimentari ha demostrat una gran fortalesa exportadora. El 2020, en un any en què la resta de sectors econòmics decreixien les seves vendes internacionals, l’agroalimentari constatava un increment en la internacionalització dels seus productes. Després de superar les dificultats ocasionades per la pandèmia de la Covid-19 a escala mundial, encara és més rellevant el fet que les exportacions del sector hagin experimentat un creixement percentual en valor superior al doble durant el 2021.

Aquests resultats consoliden la tendència dels darrers 10 anys del sector per apostar pel camí del valor al volum de les exportacions alimentàries catalanes: des del 2011 les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 86,39% en valor i un 53,16% en volum.

Font: DACC i Prodeca

Detectat un focus de PPA en senglars al nord-oest d’Itàlia

El passat 7 de gener els Serveis Veterinaris Oficials (SVO) italians van detectar, el virus de la PPA circulant a l’est i centre d’Europa, en mostres recollides d’un cadàver de porc senglar trobat mort al municipi d’Ovada, regió de Piemont a la Província

Aquesta detecció suposa un salt nou a llarga distància del virus cap a l’oest de la UE. A la zona, segons informen les mateixes autoritats italianes, hi ha només un nombre reduït d’explotacions industrials de porcí i algunes explotacions de traspati, per la qual cosa no és una zona d’alta densitat porcina, si bé la densitat de senglars silvestres es considera molt elevada.

Les autoritats italianes han adoptat de forma immediata les mesures de control contemplades al Reglament Delegat (UE) 2020/687 de la Comissió, pel qual es desenvolupa el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les normes relatives a la prevenció i el control de determinades malalties de la llista a la fauna silvestre. S’han activat el centre nacional i local de crisi i s’ha convocat el grup d’experts per adoptar les mesures adequades per limitar la disseminació de la malaltia i decidir els límits de la zona d’infecció (vegeu el mapa 2).

De forma immediata s’han posat en marxa en aquesta zona mesures com ara la cerca activa de cadàvers de senglars, control de la caça a la zona, visites d’inspecció a les explotacions de porcí i comunicació del risc a tots els sectors implicats, tant a aquesta zona com a la resta del país, amb vista a augmentar el nivell d’alerta a nivell nacional, en particular augmentar la vigilància sobre els animals i la bioseguretat.

El focus més proper a Espanya en els darrers anys

Per a Espanya suposa un increment de risc per la proximitat més gran del focus, fins ara el més proper a les nostres fronteres, i pel fet que el virus demostra una vegada més la seva capacitat per saltar a llarga distància.

Es recorda la importància d’aplicar unes mesures adequades de bioseguretat a les explotacions de porcí, al transport animal, així com en relació als caçadors que viatgin a països afectats o de risc per la presència de la malaltia i que poguessin contribuir, involuntàriament, a l’expansió de la malaltia en tornar al nostre país.

Reforçar les mesures de prevenció i vigilància passiva

De la mateixa manera, es recorda la gran importància de garantir el bon funcionament dels sistemes de vigilància passiva per detectar primerencament la malaltia davant una hipotètica entrada a Espanya, per a això és vital que es comuniqui als Serveis Veterinaris Oficials qualsevol indici de la malaltia que pogués aparèixer als nostres animals, tant a les explotacions i mitjans de transport d’animals, com al medi natural als senglars silvestres.

La Peste Porcina Africana és una malaltia infecciosa que afecta tant el porc domèstic com el porc senglar, però que no afecta les persones. La malaltia es transmet per contacte entre els animals malalts i per la ingesta de restes daltres animals morts, carn o restes daliments que continguin el virus.

Més informació relacionada amb la malaltia, inclosos els signes característics, es pot trobar seguint aquest enllaç   (Informació elaborada pel MAPA)

 

Nota Noticia PPA jabalíes Italia 10_01_2022

 

Assemblea General Extraordinària dels socis de GAP Cooperativa

El passat 22 de desembre els socis de GAP Cooperativa van tancar l’any amb la celebració d’una assemblea extraordinària per parlar, entre altres temes, del projecte de Nova Tracjusa i de tot un seguit de novetats normatives que afecten directament al sector porcí.

L’Assemblea es va realitzar en format telemàtic; en primera instància estava prevista la celebració d’aquesta trobada en format presencial, però degut a l’actual situació epidemiològica, i per evitar cadenes de contagis es va optar per evitar riscos innecessaris i fer-la via telemàtica, comptant amb una gran participació de socis i sòcies.

En el decurs de la trobada, es va informar als assistents sobre l’estat actual del projecte Nova Tracjusa, així com d’altres temes com les repercussions que es deriven per al funcionament de la planta dels increments dels preus de la llum i el gas.

D’altra banda, entre altres temes, es va informar als participants de les principals novetats normatives, tant a nivell autonòmic com estatal, a aplicar al sector ramader, amb especial incidència sobre alguns aspectes com la normativa que regula la realització de les verificacions dels sistemes d’emmagatzetmatze de les dejeccions ramaderes, la implementació de les Millors Tecnologies Disponibles (MTD), que entrarà en vigor l’1 de març de 2022 per a totes les explotacions amb més de 1.000 porcs d’engreix o el Sistema Integral de Gestió (SIGE) obligatori per a totes les explotacions i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2022. Un bon grapat de nous requeriments que obligaran al sector ramader a realitzar un significatiu esforç a nivell tècnic, administratiu i d’equipaments, per dur a terme la seva activitat.

Tots els socis i sòcies de GAP Cooperativa interessats en ampliar aquesta informació es poden posar en contacte amb les nostres oficines.

Presentat l’Informe anual per a la producció porcina a Catalunya de l’any 2020

A l’informe s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, en col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha presentat l’Informe del sector porcí 2020.

En la fase de producció, durant l’any 2020, el cens porcí a Catalunya ha estat de 7.840.519 caps, disminuint lleument respecte el 2019, amb una variació del 0,915%. Del total de cens del 2020, més de la meitat es localitza a Lleida, amb un volum de 4.217.154 caps. Seguidament, Barcelona en té 2.080.282, Girona comptabilitza 958.097 caps i Tarragona, més testimonial, 584.986 caps.

En l’any 2020, els animals que més moviments van haver a Catalunya van ser els porcs d’engreix, amb un 53,53% del total dels moviments, seguit del animals de cria amb un pes del 22,97%. Respecte la destinació dels moviments dels porcs a Catalunya, el 46% dels moviments dels porcs són cap a escorxadors i el 54% són moviments cap a altres granges per a completar el sistema de producció. Les principals destinacions dels porcs que Catalunya exporta a Espanya són Osca, amb un 66,73% del total de moviments, i Saragossa, amb un 10,88%. Si s’analitzen les exportacions d’animals de Catalunya a destinacions europees, l’any 2020 el principal destí ha sigut Itàlia, amb un moviment total de 22.003 animals, que representa el 89% del total de moviments d’animals d’origen català cap a Europa.

Al 2020 el nombre de caps que sacrificats és superior al 2019, concretament un 4,2% més. El nombre de tones de canal ha estat un 6,73% més respecte a l’any anterior.

El preu de venda de la canal a l’escorxador ha estat de 138,87€/canal, un 2,50% inferior al 2019. El valor final d’una canal de porcí venuda al consumidor va ser de 4,823 €/kg canal.

Durant l’any 2020 i segons les dades publicades pel DACC, el preu mitjà percebut pel ramader ha estat de 1,323 €/kg.  El cost de produir un porc de 105 kg viu ha estat de 122,64 €/porc engreixat. Els costos han augmentat respecte de l’any 2019, quan van ser de 123,71 €/porc engreixat.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DACC amb l’objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals. 

Font: DACC

Observatori-del-Porci-Anual-2020

Intervenció de Eduard Cau al programa Planta Baixa de TV3, que va tractar la problemàtica de la gestió dels purins a Catalunya

El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.

 

 Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18

La FCAC aconsegueix la creació d’un grup de treball per abordar els nous reptes en benestar animal

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió de treball bilateral, a la 67a Fira Agrària de Sant Miquel a Lleida, amb Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, i altres membres del seu equip.

Durant la reunió s’ha aconseguit el compromís oficial per a la creació d’un grup de treball específic per traslladar les inquietuds del sector ramader i abordar els nous reptes en benestar animal. Valorem molt positivament la creació d’aquest grup i emplacem a l’Administració a no aturar-se i aconseguir més recursos tècnics i econòmics per als propers anys.

Aquest grup de treball, que es reunirà com a mínim de manera trimestral, consistirà en analitzar plegats professionals del sector i Administració les accions de l’estratègia Farm to fork de la Unió Europea com: la iniciativa ciutadana sobre el fi de les gàbies, el benestar animal, la reducció d’antibiòtics, la gestió de les dejeccions ramaderes, la transmissió de malalties a les explotacions, entre d’altres, per poder ser més competitius i avançar-nos als nous reptes. Les reunions començaran al gener de 2022

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
 

La cabana porcina s’estabilitza al voltant dels 7,9 milions de caps a Catalunya

El DACC ha publicat el cens de bestiar porcí amb dades provisionals de maig de 2021. La cabana d’efectius d’engreix manté la tendència alcista dels últims mesos.

El Departament d’Acció Climàtica ha publicat les dades provisionals del mes de maig de 2021 del cens de bestiar porcí. La població objecte d’estudi de l’enquesta són totes les explotacions de porcí de producció i reproducció incloses en el Sistema d’informació Ramadera de Catalunya (SIR) a novembre de 2020 que figuraven en estat actiu. En total, s’han enquestat 794 explotacions, que representa el 13,26% de les explotacions porcines de Catalunya.

Als primers mesos de l’any 2021, la cabana porcina sembla haver-se estabilitzat al voltant dels amb un total de 7.903.788 caps, amb una petita disminució de l’1% respecte de l’any anterior. El cens total d’efectius continua essent el més alt de les últimes campanyes, i sobretot el nombre d’efectius d’engreix de més de 50 kg, que arriba als 3.374.658 caps (42,7% del total de la cabana porcina) i que pràcticament té una tendència 100% alcista semestre rere semestre. En segon lloc figuren els garrins, amb un total de 2.555.539 caps (32,3%), seguit de porcs de 20 a 49 kg, amb 1.353.806 caps (17,1%), truges reproductores, 617.282 caps (7,8%) i, finalment els mascles, amb 2.503 caps.

Per províncies, Lleida encapçala el nombre de caps, amb 4.657.996 caps, que representa el 58,9% del total, seguida de Barcelona, amb 1.775.875 de caps (22,5%), Girona, amb 941.030 caps (11,9%) i Tarragona, amb 528.887 caps (6,7%).

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DACC amb l’objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals. 

Font: DACC