La FCAC aconsegueix la creació d’un grup de treball per abordar els nous reptes en benestar animal

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió de treball bilateral, a la 67a Fira Agrària de Sant Miquel a Lleida, amb Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, i altres membres del seu equip.

Durant la reunió s’ha aconseguit el compromís oficial per a la creació d’un grup de treball específic per traslladar les inquietuds del sector ramader i abordar els nous reptes en benestar animal. Valorem molt positivament la creació d’aquest grup i emplacem a l’Administració a no aturar-se i aconseguir més recursos tècnics i econòmics per als propers anys.

Aquest grup de treball, que es reunirà com a mínim de manera trimestral, consistirà en analitzar plegats professionals del sector i Administració les accions de l’estratègia Farm to fork de la Unió Europea com: la iniciativa ciutadana sobre el fi de les gàbies, el benestar animal, la reducció d’antibiòtics, la gestió de les dejeccions ramaderes, la transmissió de malalties a les explotacions, entre d’altres, per poder ser més competitius i avançar-nos als nous reptes. Les reunions començaran al gener de 2022

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
 

Espanya, segon país exportador de porcí del món

En els últims anys, el sector porcí espanyol ha anat afrontant amb notable èxit els diferents reptes que, com a sector líder en els àmbits nacional i internacional, se li han anat presentant. Entre ells, cal destacar l’adopció d’un model de producció únic al món, que ha portat a el sector porcí espanyol al capdavant dels principals països exportadors a nivell mundial.

En concret, al segon lloc, amb unes vendes que van superar l’any 2020 les 2,97 milions de tones. Una dada per estar molt satisfets, però que cobra encara més importància si fem una retrospectiva més gran, i és que l’evolució del sector porcí en els últims anys ha estat espectacular. Si mirem per exemple als últims cinc anys, des de l’any 2016 fins 2020 el sector ha incrementat les seves exportacions en un 47% en volum i gairebé un 70% en valor, fins als 7.629.000 d’euros.

És a dir, que Espanya ven més i millors productes del porcí al món, gràcies a l’aposta per la qualitat i varietat i a l’adaptació de les nostres empreses als gustos i tendències dels consumidors, tant espanyols com de la resta de països en els quals està present i en els quals contribueix a fer ‘marca Espanya’.

Aquesta àmplia diversificació de mercats als quals es dirigeixen les nostres exportacions ens permet a més no dependre de les condicions estratègiques d’alguns països exportadors ni de les guerres comercials o les restriccions a les exportacions que es puguin donar conjunturalment.

El sector porcí espanyol treballa en el llarg termini i les nostres dades demostren que estem molt preparats per no dependre d’un sol país i això és en el que seguirem treballant.

D’altra banda, el fet que el nostre país s’hagi posicionat com a segon major exportador és fruit de la confiança dels importadors i distribuïdors de tot el món, que identifiquen el nostre sector amb un fort compromís amb els seus principals demandes, totalment coincidents amb els pilars sobre els quals s’assenta el nostre model de producció: qualitat, seguretat alimentària, benestar animal i cura de l’entorn.

Les garanties de qualitat i seguretat que aporta el sector porcí de capa blanca espanyol és clau per guanyar aquesta confiança dels països importadors, facilita la creació de nous socis comercials i, per tant, permet obrir nous mercats en els quals vendre productes. A tot això han contribuït no només les importants inversions realitzades en els últims anys pel sector, sinó també l’alt grau de conscienciació de tot el porcí espanyol -ganaderos, transportistes, indústria, detallistes, veterinaris … – i la sòlida formació en aquestes matèries en què som referents de tots els professionals implicats.

Avui els nostres productes es venen en més de 130 països de tot el món -el 60,3% en mercats extracomunitaris-, el que demostra l’enorme importància que l’exportació té per al conjunt de sector, que treballa, des de l’inici de la cadena amb una visió global pensant en les exigències, tendències, gustos i demandes de països dels cinc continents, el que ens fa més forts i competitius.

Al costat d’aquest treball, des de Interporc realitzem una important tasca per donar suport a la internacionalització i ajudar les nostres empreses a vendre la carn i els elaborats del porcí en aquells mercats que, pel seu volum d’importacions i consum, el seu valor afegit, el seu potencial futur, o bé pel seu interès estratègic per a determinats productes, suposen una oportunitat de negoci per al porcí espanyol.

Per aconseguir-ho, vam desenvolupar un ampli programa de més de 50 accions de comunicació i promoció en més d’una dotzena de països d’especial interès per al sector porcí nacional, contribuint a difondre la qualitat de la carn i elaborats de l’porc blanc espanyol ia fomentar la ‘ marca Espanya ‘.

L’ambiciós Pla de Suport a la Internacionalització de Interporc compta també amb accions relatives a les relacions institucionals, informació de mercats i comerç exterior, prospecció de nous mercats i oportunitats o obertura de mercats, col·laborant amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació en la organització i logística de visites d’inspecció o amb l’ICEX Espanya Exportacions i Inversions, organisme amb el qual desenvolupem campanyes com la iniciada el 2019 al Japó, l’objectiu consisteix que professionals, premsa i consumidors japonesos coneguin millor els beneficis de consumir porc de capa blanca.

Així mateix, a Europa, estem desenvolupant al costat de França i Portugal una campanya de promoció conjunta, en el marc dels Plans de Promoció UE Enjoy! It ‘s from Europe.

El sector porcí de capa blanca espanyol treballa cada dia per portar aliments sans, segurs i de qualitat als ciutadans i la seva major compromís és alimentar de forma saludable als consumidors de tot el món.

 

Font d’informació: Interpoc

Els arreus remolcats posats en funcionament abans del 21 de febrer del 2020 podran seguir circulant per la via pública

Unió de Pagesos, celebra la decisió del govern espanyol de permetre que els arreus remolcats posats en funcionament abans del 21 de febrer de l’any 2020 puguin seguir circulant sense problemes per la via pública, tal i com venia reivindicant el sindicat. Aquesta decisió arriba després de nombroses reunions d’Unió de  Pagesos amb els ministeris d’Agricultura, d’Indústria i d’Interior per tal d’exposar la problemàtica que suposava aquesta  prohibició per a la pagesia professional, arran de la Instrucció 20/V-139 de la Dirección General de Tráfico (DGT) de 21 de febrer de 2020. Per això, Unió de Pagesos valora positivament aquest gest i demana a les administracions que hagin sancionat agricultors per circular amb arreus remolcats d’abans de la data marcada que actuïn d’ofici i retirin les sancions imposades o, en el cas que s’hagin abonat les multes, que en retornin l’import als afectats.

El govern central i la DGT van crear un grup de treball per substituir la Instrucció 20/V – 139 per adequar la definició d’arreu a la normativa europea per la Instrucció MOV/ 4-21, que permet que els arreus remolcats adquirits i posats en funcionament abans del 21 de febrer del 2020 puguin seguir circulant sempre que el seu titular aporti la factura de compra, si la conserva, i una declaració responsable d’acord amb l’annex I de la Instrucció MOV/ 4-21. Els arreus posteriors a aquesta data han d’estar homologats d’acord al Reglament (UE) 167/2013 i matriculats d’acord al RD 2822/1998, de 23 de desembre pel què s’aprova el Reglamento General de Vehículos. La maquinària no matriculada, no podrà circular por las vies obertes al trànsit i només podrà ser transportada por altres vehicles.

El 21 de febrer del 2020, la DGT va publicar la citada Instrucció 20/V – 139 segons la qual tots els arreus remolcats passaven a ser considerats com a vehicles al ser considerats equipaments intercanviables remolcats, d’acord amb el reglament europeu relatiu a la homologació de vehicles agrícoles o forestals i a la vigilància del mercat d’aquests vehicles. Això implicava que els arreus remolcats passaven a tenir l’obligació d’inscriure’s al Registro Oficial de Maquinaria Agrícola (ROMA), estar homologats i matriculats, disposar d’una assegurança obligatòria i passar la ITV per poder circular per la via pública. Aquesta mesura afectava directament un gran nombre de maquinària agrícola, una part de la qual ja no podria ser homologada, a causa de l’increment dels requisits dels registres d’homologació establerts per la UE a partir del 2017. Segons dades pròpies, aquesta instrucció deixava sense poder circular legalment entre el 30 i del 40% de la maquinària agrícola que s’usa per preparar el terreny i llaurar arreu de l’Estat.

Els socis de GAP Cooperativa aproven, per unanimitat, destinar tots els excedents anuals al fons de reserva

El passat dimarts 29 de juny els socis i sòcies de GAP Cooperativa es van reunir a la pista Parc Alegria de Juneda per celebrar la seva Assemblea General Ordinària, que va transcórrer sense cap incidència i on es van aprovar, per unanimitat, els diferents punts de l’ordre del dia sotmesos a votació.

Després de més d’un any sense realitzar cap trobada de manera presencial, el passat dimarts 29 el conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa van tenir l’oportunitat de retrobar-se, seguint totes les mesures de seguretat derivades de la COVID-19, de manera presencial amb motiu de la celebració de l’Assemblea General Ordinària. Malgrat les restriccions, tothom va agrair aquesta trobada i l’oportunitat de intercanviar opinions fora de les pantalles d’ordinadors i altres aplicatius tecnològics. L’espai escollit per a la celebració d’aquesta assemblea va ser la pista Parc Alegria, un indret força emblemàtic a Juneda.

En el decurs de la trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, així com Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, van exposar als assistents els diferents punts de l’ordre del dia com l’informe i examen de la gestió social, el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys de la memòria econòmica de l’exercici tancat de 2020, pressupostos per al 2021, etc.  que es van aprovar sense cap vot en contra ni comentari al respecte.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta assemblea va estar relacionat amb l’aplicació dels resultats. En aquest sentit,  tots els presents van aprovar de manera unànime la proposta de la Junta Directiva de GAP Cooperativa, encapçalada per Eduard Cau, d’assignar la totalitat dels possibles excedents anuals al fons de reserva. Val a dir, que de manera obligatòria, pel tipus d’ens jurídic, les cooperatives tenen l’obligació d’aplicar un 30% dels possibles excedents anuals al fons de reserva; però el conjunt d’associats i associades de GAP SCCL va donar el vist i plau a la proposta de la Junta del GAP de dedicar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva, donant així una nova mostra del seu compromís amb la cooperativa i els seus projectes, que en bona mida reverteixen en benefici de la comarca i en la defensa del correcte desenvolupament de l’activitat ramadera.  Com a mostra d’aquest compromís, també es va aprovar una modificació dels estatuts de la cooperativa per recollir aquesta decisió de l’assemblea de destinar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva.

La part final de l’Assemblea es va dedicar a explicar l’estat actual del projecte Nova Tracjusa arran de la comunicació el passat mes de març per part de la Generalitat de Catalunya, després de 5 llargs anys de tramitacions, de la resolució definitiva amb l’autorització per al projecte de Nova Tracjusa avalant la seva viabilitat mediambiental, que permetrà substituir l’actual font de calor per a l’assecatge del purins, ara amb gas natural per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació del residus sòlids urbans (RSU) un cop higienitzats i estabilitzats.  En aquest sentit, malgrat les accions en contra del projecte protagonitzades per diferents col·lectius, el president de la cooperativa es va mostrar, moderadament optimista, al respecte d’una resolució final positiva per al projecte.

Abans de finalitzar la trobada, amb el torn obert de paraules, Eduard Cau, va explicar als assistents diferents aspectes vinculats amb la Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa. Entre altres, va fer esment de la incorporació de diferents patrons a la Fundació i de la compra, per part de GAP Cooperativa, d’un inmoble a Juneda que farà les vegades de seu d’aquesta fundació, que té com a principal objectiu com a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.

 

 

 

Guanyen parcialment el recurs contra el Decret de fertilització per la limitació de noves explotacions i ampliacions que apliquin dejeccions en zones vulnerables

Font d’informació article: Unió de pagesos

Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.

En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”

El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

La Generalitat autoritza la planta de purins de Tracjusa a obtenir gas de residus a Juneda

Diari Segre, 24 de març

R. Ramírez

El projecte aconsegueix el vistiplau de la ponència ambiental després de cinc anys de tràmits i incorpora mesures de seguretat addcionals

Si a Nova Tracjusa Diari Segre

Nova convocatòria dels ajuts per a adquirir equips que permetin calcular i aplicar la dosi adequada de purins

Aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb la finalitat d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat, per a l’any 2020, els ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació o basses de purí. El pressupost d’aquests ajuts per a l’any 2020 s’ha incrementat en relació a l’anterior convocatòria, de 2019, fins a assolir els 220.000 euros, amb un percentatge de subvenció que pot arribar fins al 60-70% de la inversió en funció de l’actuació realitzada. 

Els ajuts estan destinats a millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins generats a les explotacions catalanes, mitjançant una de les actuacions següents:

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí, d’equips de mesura de la concentració de nutrients (conductímetres o NIR- Near-infrared Spectroscopy-).

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, d’equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins (amb cabalímetres, electrovàlvules, conductímetre).

Així, aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Aquest model està basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius i una aplicació feta amb tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

La instal·lació dels esmentats equips permetrà a les explotacions ramaderes conèixer, a temps real, el contingut de nitrogen dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu. Aquestes tecnologies contribueixen a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients, evitant, així, sobrefertilitzacions que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.

Per a poder optar a l’ajut, l’adquisició i instal·lació dels equips s’ha d’haver efectuat en el període comprès entre l’1 de gener de 2020 i el 15 d’octubre de 2020, i la sol·licitud s’ha de presentar entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2020, ambdós inclosos.

Cal recordar que ara fa un any de l’entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, amb el desplegament del qual, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí.

 

Font DARP