GAP projecta triplicar la seva capacitat de tractament de les dejeccions ramaderes a la planta TRACJUSA

GAP Cooperativa, propietària de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, que actualment processa unes 100.000 tones a l’any d’aquest producte de les granges associades, projecta triplicar la seva capacitat de tractament a 300.000 amb l’objectiu, entre d’altres, de generar més biogàs; així mateix està prevista la captació de les emissions de diòxid de carboni per a la posterior venda per a usos industrials.

Amb l’objectiu de buscar la major eficàcia, sostenibilitat i viabilitat per a la planta TRACJUSA, GAP Cooperativa preveu augmentar la producció de biogàs, ara produït a petita escala, per a la seva posterior injecció a la xarxa gasística. Una aposta que suposarà triplicar el volum de dejeccions ramaderes tractat actualment a la planta i que també inclouria la implementació de nous equips destinats a capturar les emissions de diòxid de carboni per al seu posterior ús industrial.

A hores d’ara, aquesta nova proposta, encara procés d’elaboració, se sumaria al projecte de Nova Tracjusa. Cal recordar que GAP Cooperativa va rebre el març de l’any passat l’aprovació definitiva per part de la Generalitat per tirar endavant el projecte de Nova Tracjusa per obtenir gas de síntesi, a través de CDR, que servirà com a font calor per assecar les dejeccions ramaderes ; substituint d’aquesta manera el gas natural, un combustible fòssil que els darrers anys està patint un increment de preus descontrolat, posant en perill la viabilitat d’aquesta planta, absolutament necessària per al correcte tractament dels excedents de les dejeccions ramaderes de les granges dels socis/es deGAP.

L’exacerbada pujada del gas natural, així com els avenços tecnològics en aquest àmbit i el marc legislatiu actual que permeten injectar a la xarxa i vendre el biogàs són alguns dels factors que fan viable i sostenible aquest projecte.

En aquest sentit, Eduard Cau, president de GAP SCCL, ha manifestat que amb aquest nou plantejament el que es pretén és millorar encara més el tractament de les dejeccions ramaderes del conjunt de les granges associades i evitar els problemes que se’n deriven. L’objectiu és tractar totes les dejeccions produïdes a les granges, i no només els excedents, que no es poden aplicar a la base territorial, com passa ara. Un pas endavant molt positiu ja que permetrà als seus associats gestionar les dejeccions ramaderes produïdes a les seves granges; d’altra banda, ajudarà a eliminar, en gran mesura, les pudors i es produirà un fertilitzant orgànic molt estable i d’alta qualitat.

 

 

 

 

 

 

 

El projecte LIFE AGRICLOSE difon diversos vídeos sobre la millora ambiental i l’aprofitament dels recursos en el tractament de les dejeccions ramaderes

El tractament de les dejeccions ramaderes és una oportunitat de les explotacions ramaderes per donar sortida i valoritzar-les, oferint un ventall d’alternatives per a facilitar-ne la gestió.

 

El projecte LIFE AGRICLOSE treballa en noves solucions per a la gestió dels productes del tractament de les dejeccions ramaderes i el seu bon ús com a fertilitzant. Unes noves formes de maneig pensades tant per la fracció líquida, com per la fracció sòlida i el digerit, els principals productes que s’obtenen del tractament dels purins. I ho fa promovent noves estratègies de fertilització, com ara la seva aplicació en cultius que habitualment no en reben, introduint l’aplicació de la fracció líquida a través del sistema de reg en fruiters o l’aplicació de la fracció sòlida i els digerits amb maquinària adaptada a les condicions de les plantacions. També facilitant que les pròpies granges es puguin fer el seu compost a partir de la fracció sòlida i materials estructurants propers a les granges, millorant els actuals sistemes d’aplicació mitjançant la dosificació automàtica de la fracció líquida a través del reg o la seva aplicació pel reg per degoteig.

Des del projecte es treballa per tal que totes les estratègies siguin rendibles, netes i segures. Una unió d’esforços que ofereix solucions a la gestió de les dejeccions adaptades a cada realitat local i que potencia el concepte de fertilització de proximitat, valorant els subproductes que provenen dels tractaments, no només com una solució al creixement del sector ramader, sinó també com un bon adob per a l’agricultura, i d’aquesta manera tornant a connectar l’activitat ramadera amb l’agrícola del seu voltant.

En el marc del projecte s’han difós quatre vídeos que resumeixen resum les accions que està duent a terme, com és l’elaboració de compostatge de la fracció sòlida a la pròpia granja, la fertilització de fruiters amb subproductes del tractament de les dejeccions ramaderes, l’aplicació de subproductes del tractament de dejeccions ramaderes en cultius extensius i el seguiment ambiental de les alternatives de fertilització del projecte LIFE AGRICLOSE.

Actualment, en el marc de l’Economia Circular, el sector agroramader i la societat en general demanen fer un bon ús dels recursos (nutrients i energia) i reduir l’impacte ambiental, la qual cosa implica adoptar nous criteris a l’hora de produir i consumir fertilitzants orgànics. La clau, doncs, és recuperar aquests nutrients en forma de productes que en facilitin la seva distribució, aplicació i dosificació al camp.

Els sectors ramader i agrícola continuen buscant solucions a la gestió de les dejeccions ramaderes tot dirigint els esforços cap a un canvi de model. Això, a la pràctica, es tradueix en menys emissions,  millor qualitat dels sòls, de les aigües i de l’aire, de menys  producció de residus, i un major aprofitament dels recursos en entorns propers., entre d’altres. Avui en dia, moltes granges tracten les dejeccions, el que permet  transformar-les en productes més estables i fàcils de gestionar.

El tractament de les dejeccions ramaderes és una oportunitat de les explotacions ramaderes per donar sortida i valoritzar-les, oferint un ventall d’alternatives per a facilitar-ne la gestió, que inicialment podia arribar a ocasionar un problema de gestió. És una oportunitat local, però també una possibilitat d’equilibri territorial,  gràcies al moviment de nutrients i matèria orgànica de llocs on en sobra cap a llocs on en falta. Aquest “moviment” possibilita la reducció de la intensitat de nutrients en algunes zones i afavoreix la millora de la qualitat dels sòls en altres.

Font: Oficina de Fertilització i tractament de dejeccions ramaderes

 

 

 

Assemblea General Extraordinària dels socis de GAP Cooperativa

El passat 22 de desembre els socis de GAP Cooperativa van tancar l’any amb la celebració d’una assemblea extraordinària per parlar, entre altres temes, del projecte de Nova Tracjusa i de tot un seguit de novetats normatives que afecten directament al sector porcí.

L’Assemblea es va realitzar en format telemàtic; en primera instància estava prevista la celebració d’aquesta trobada en format presencial, però degut a l’actual situació epidemiològica, i per evitar cadenes de contagis es va optar per evitar riscos innecessaris i fer-la via telemàtica, comptant amb una gran participació de socis i sòcies.

En el decurs de la trobada, es va informar als assistents sobre l’estat actual del projecte Nova Tracjusa, així com d’altres temes com les repercussions que es deriven per al funcionament de la planta dels increments dels preus de la llum i el gas.

D’altra banda, entre altres temes, es va informar als participants de les principals novetats normatives, tant a nivell autonòmic com estatal, a aplicar al sector ramader, amb especial incidència sobre alguns aspectes com la normativa que regula la realització de les verificacions dels sistemes d’emmagatzetmatze de les dejeccions ramaderes, la implementació de les Millors Tecnologies Disponibles (MTD), que entrarà en vigor l’1 de març de 2022 per a totes les explotacions amb més de 1.000 porcs d’engreix o el Sistema Integral de Gestió (SIGE) obligatori per a totes les explotacions i que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2022. Un bon grapat de nous requeriments que obligaran al sector ramader a realitzar un significatiu esforç a nivell tècnic, administratiu i d’equipaments, per dur a terme la seva activitat.

Tots els socis i sòcies de GAP Cooperativa interessats en ampliar aquesta informació es poden posar en contacte amb les nostres oficines.

GAP Cooperativa continuarà defensant la viabilitat de Nova Tracjusa, malgrat l’anunci de la seva possible paralització

L’anunci de la consellera d’acció climàtica, Teresa Jordà, de comunicar la intenció del Govern Català de redatar una moratòria de dos anys a la construcció de noves incineradores, que podria afectar al projecte de Nova Tracjusa, no impedirà que GAP SCCL, impulsora del mateix, segueixi defensant el desenvolupament d’aquest projecte, que va obtenir el vist i plau de la Generalitat al mes de març de 2021.

Malgrat que l’anunci realitzat per la consellera d’Acció Climàtica al ple del Parlament del 3 de novembre va causar força sorpresa i malestar al si de GAP Cooperativa (tot i que no va citar de manera explícita al projecte de Nova Tracjusa en la seva intervenció) la voluntat dels responsables de GAP Cooperativa es defensar, amb tots els mitjans al seu abast, el desenvolupament final d’aquest projecte, estratègic per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes procedents de les seves granges i absolutament respectuós amb les persones i el conjunt del territori.

GAP Cooperativa considera vital engegar el nou projecte perquè és la base pe garantir la viabilitat de les seves explotacions més enllà de les ajudes de l’Estat, i perquè facilitarà la realització d’altres millores per adaptar el sector ramader i la planta als requeriments ambientals i legals de la societat actual. Nova Tracjusa compta des del passat mes de març amb el vistiplau de la Generalitat.

En què consisteix el projecte de Tracjusa i de Nova Tracjusa?

La funció de Tracjusa és deshidratar el purí, concentrant allò que té més valor: la matèria orgànica i els nutrients. El purí, amb un contingut d’aigua de l’ordre d’un 95%, es transforma en un adob sec, que es comercialitza com a fertilitzant en zones allunyades, traient fora de la comarca l’excedent de purí. Per dur a terme aquest procés es necessita una font de calor. Actualment, la calor necessària per extreure aquesta aigua prové de la recuperació de la calor generada pel funcionament de sis motors alimentats, principalment amb gas natural. Els motors, alhora que generen calor per assecar els purins, produeixen electricitat (amb l’electricitat que genera la planta en un any es podrien abastir 24.000 famílies) En aquests moments, la viabilitat de Tracjusa està vinculada a l’ajuda econòmica que l’Estat paga als propietaris de les plantes per assecar el purí i produir llum. En el cas de Tracjusa l’ajuda finalitza l’any 2026.

El que proposa principalment el projecte Nova Tracjusa és modificar l’actual font de calor per deshidratar els purins. L’objectiu és deixar de consumir gas natural, un combustible fòssil, per passar a produir a la mateixa instal·lació un gas, de caràcter sintètic, a partir de materials que, sense aquest ús, acabarien soterrats en un abocador.

En la producció d’aquest gas s’utilitza una tecnologia anomenada gasificació, que consisteix en la transformació de la matèria sòlida en gas. A partir d’aquest moment, el gas obtingut es crema en una caldera. En cap moment es cremen residus.

Vist i plau de la Generalitat al projecte de Nova Tracjusa

Després de cinc anys de tramitacions, en març 2021 el projecte de Nova Tracjusa va obtenir per part de la Generalitat de Catalunya el vist i plau de la ponència ambiental, una aprovació que porta implícita l’autorització definitiva del projecte. D’aquesta manera, Nova Tracjusa compta amb la resolució favorable de tots els departament i direccions generals implicades en la seva posada en marxa: Salut, Territori, Qualitat Ambiental, Agricultura, ACA, OGAU, etc.

En el decurs d’aquests procés, l’impulsor del projecte, GAP Cooperativa, ha realitzat i implementat totes les modificacions requerides per part de l’administració fins a obtenir aquesta resolució favorable validada pels tècnics dels diferents departaments, inclòs el pla de vigilància ambiental, sol·licitat per la Generalitat dos mesos després de l’aprovació de la ponència ambiental, per mesurar (dues vegades a l’any) les emissions de la planta pel que fa a dioxines i altres elements que hauran de presentar-se al servei de vigilància i control del aire.

Nova Tracjusa rebaixarà un 95% les emissions de C02 respecte a l’actual model

Nova Tracjusa millorarà substancialment l’actual model de funcionament de la planta pel que fa a les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el C02, complint d’aquesta manera amb els criteris d’emergència climàtica al reduir en un 95% les seves emissions de CO2 a l’atmosfera respecte l’actual projecte.

La gasificació de CDR, una tecnologia avalada per la Unió Europea

La gasificació de CDR (Combustible Derivat de Residus) és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a darrer recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat al nostre país.

Nova Tracjusa, no cremarà residus sinó que transformarà uns productes que actualment es gestionen a través d’un abocador, en un gas, que és el que s’utilitzarà com a font de calor per assecar els purins”.

Destacar que la gasificació i la incieneració són tecnologies totalment diferents, tot i que la normativa que s’aplica a aquests tipus de tecnologies és la mateixa.

Foment de l’economia circular al donar una nova vida per als Residus Sòlids Urbans

Una altra de les avantatges d’aquest projecte és la de donar una nova vida a uns productes que, d’altra manera, acabarien soterrats en un abocador (una opció de gestió de la brossa que va radicalment en contra de les polítiques europees pel que fa al tractament dels residus).

La voluntat de GAP Cooperativa és utilitzar CDR derivats de residus sòlids urbans de proximitat, en la mesura del possible procedents de la pròpia comarca de les Garrigues i altres com el Segrià, Pla d’Urgell, etc.; sense descatar per això la possibilitat d’utilitzar RSU procedents d’altres indrets de Catalunya per una eventual manca d’aquest producte a l’àmbit geogràfic més proper a la instal·lació.

Ni fums ni males olors

Un altre dels punts a destacar del nou projecte és que el procés de gasificació en cap moment serà una font de columnes de fum ni males olors, tret de les pròpies derivades del tractament del purí. Un aspecte que cal destacar ja que de manera recurrent els detractors del projecte el presenten com una font de fums i males olors, fins i tot, utilitzant imatges d’altres empreses amb grans columnes de fum a l’hora de referir-se a la instal·lació.

Per poder utilitzar els residus urbans com a combustible és necessària la seva transformació en CDR (Combustible Derivat de Residus); per tant els residus s’han de tractar abans d’arribar a Tracjusa. El tractament inclou un triatge i un procés de maduració i estabilització, que garanteix que no hi haurà problemes ni de lixiviats ni males olors durant el seu transport i emmagatzematge. El CDR és un producte homologat que serveix per substituir un combustible fòssil. A Nova Tracjusa s’utilitzaran, fonamentalment, CRD formats per restes inservibles de fusta, plàstic, cautxú i paper.

Planta segura i monitoritzada

En tot moment, les emissions a l’atmosfera procedents de la planta estaran monitoritzades per sofisticats sistemes control de vigilància supervisats per la pròpia Generalitat de Catalunya. Fins i tot, per part dels propietaris de la planta està previst facilitar la visualització de manera pública dels medidors en continu que controlen la possible emissió del partícules perilloses a l’atmosfera.

La planta comptarà amb diferents i sofisticats sistemes de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació susceptible de posar en risc la salut de les persones, animals i el propi territori. En aquest sentit, destacar que estudis independents demostren que totes les emissions de la planta a l’atmosfera estaran molt per sota dels nivells màxims autoritzats per la normativa.

Valoritzar els purins com adob orgànic

Tant l’actual model de tractament com la proposta de Nova Tracjusa té com a principi bàsic la consideració de les dejeccions ramaderes com un producte a valoritzar al convertir aquest purins en un adob orgànic de qualitat.

D’aquesta manera amb el projecte de Nova Tracjusa es dona solució a dos problemes reals, per una banda la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i, per altra, contribueix a solucionar un problema com és el soterrament de la brossa en abocadors.

GAP Cooperativa treballa d’una manera compromesa amb el territori, per garantir la viabilitat de la ramaderia, un sector estratègic per a Catalunya i les Garrigues, sense posar en risc el medi ambient ni la salut de les persones.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Intervenció de Eduard Cau al programa Planta Baixa de TV3, que va tractar la problemàtica de la gestió dels purins a Catalunya

El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.

 

 Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18

El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

Els socis de GAP Cooperativa aproven, per unanimitat, destinar tots els excedents anuals al fons de reserva

El passat dimarts 29 de juny els socis i sòcies de GAP Cooperativa es van reunir a la pista Parc Alegria de Juneda per celebrar la seva Assemblea General Ordinària, que va transcórrer sense cap incidència i on es van aprovar, per unanimitat, els diferents punts de l’ordre del dia sotmesos a votació.

Després de més d’un any sense realitzar cap trobada de manera presencial, el passat dimarts 29 el conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa van tenir l’oportunitat de retrobar-se, seguint totes les mesures de seguretat derivades de la COVID-19, de manera presencial amb motiu de la celebració de l’Assemblea General Ordinària. Malgrat les restriccions, tothom va agrair aquesta trobada i l’oportunitat de intercanviar opinions fora de les pantalles d’ordinadors i altres aplicatius tecnològics. L’espai escollit per a la celebració d’aquesta assemblea va ser la pista Parc Alegria, un indret força emblemàtic a Juneda.

En el decurs de la trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, així com Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, van exposar als assistents els diferents punts de l’ordre del dia com l’informe i examen de la gestió social, el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys de la memòria econòmica de l’exercici tancat de 2020, pressupostos per al 2021, etc.  que es van aprovar sense cap vot en contra ni comentari al respecte.

Un dels aspectes més destacats d’aquesta assemblea va estar relacionat amb l’aplicació dels resultats. En aquest sentit,  tots els presents van aprovar de manera unànime la proposta de la Junta Directiva de GAP Cooperativa, encapçalada per Eduard Cau, d’assignar la totalitat dels possibles excedents anuals al fons de reserva. Val a dir, que de manera obligatòria, pel tipus d’ens jurídic, les cooperatives tenen l’obligació d’aplicar un 30% dels possibles excedents anuals al fons de reserva; però el conjunt d’associats i associades de GAP SCCL va donar el vist i plau a la proposta de la Junta del GAP de dedicar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva, donant així una nova mostra del seu compromís amb la cooperativa i els seus projectes, que en bona mida reverteixen en benefici de la comarca i en la defensa del correcte desenvolupament de l’activitat ramadera.  Com a mostra d’aquest compromís, també es va aprovar una modificació dels estatuts de la cooperativa per recollir aquesta decisió de l’assemblea de destinar la totalitat dels excedents anuals al fons de reserva.

La part final de l’Assemblea es va dedicar a explicar l’estat actual del projecte Nova Tracjusa arran de la comunicació el passat mes de març per part de la Generalitat de Catalunya, després de 5 llargs anys de tramitacions, de la resolució definitiva amb l’autorització per al projecte de Nova Tracjusa avalant la seva viabilitat mediambiental, que permetrà substituir l’actual font de calor per a l’assecatge del purins, ara amb gas natural per un gas de síntesis obtingut a partir de la gasificació del residus sòlids urbans (RSU) un cop higienitzats i estabilitzats.  En aquest sentit, malgrat les accions en contra del projecte protagonitzades per diferents col·lectius, el president de la cooperativa es va mostrar, moderadament optimista, al respecte d’una resolució final positiva per al projecte.

Abans de finalitzar la trobada, amb el torn obert de paraules, Eduard Cau, va explicar als assistents diferents aspectes vinculats amb la Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa. Entre altres, va fer esment de la incorporació de diferents patrons a la Fundació i de la compra, per part de GAP Cooperativa, d’un inmoble a Juneda que farà les vegades de seu d’aquesta fundació, que té com a principal objectiu com a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.

 

 

 

El sector porcí redueix més d’un 41% les emissions GEI derivades de la gestió dels purins

  • Les emissions de metà es redueixen en un 37,5% i les d’òxid nitrós en un 38,02%
  • La reducció d’emissions GEI per gestió de fems des de l’any 2005 es deu en bona mesura a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per a cada animal

En el període 2005-2019 el sector porcí de capa blanca espanyol ha reduït un 41,2% les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels sistemes de gestió de fem del bestiar porcí, segons les dades de l’últim informe d’Inventari Nacional gasos d’efecte hivernacle (març 2021).

Interporc destaca l’esforç realitzat per les granges de porcí espanyoles, que l’any 2005 emetien 1 kilotonelada de CO2 per cada 524 tones de carn produïdes, mentre que l’any 2019 van emetre 1 kilotonelada de CO2 per cada 891toneladas de carn produïdes.

Així mateix, per tipus d’emissions derivades de la gestió de fems, es redueixen tant les de metà -en un 37,5% – com les d’òxid nitrós, en un 38,02%.

És a partir d’l’any 2005 quan la reducció de les emissions comença a fer-se molt patent deguda, en bona mesura, a el desenvolupament d’unes pautes d’alimentació molt ajustades per animal.

En els últims anys el sector ha substituït progressivament en l’alimentació dels animals, ingredients rics en fibra i de baixa digestibilitat per cereals, i ha augmentat la quantitat i qualitat de proteïnes, així com ha incorporat aminoàcids sintètics i enzims digestius, el que ha afavorit la digestibilitat en la dieta i redueix de forma considerable les emissions GEH derivades de les excrecions.

Any rere any, el sector porcí avança en els seus objectius per assolir un impacte climàtic neutre de cara a 2050. Per aconseguir-ho, no només compleix amb la normativa més exigent de el món en el respecte a l’entorn, que és l’europea, sinó que a més treballa minuciosament per, entre altres qüestions: reduir les seves emissions GEH, fer un ús més eficient de l’aigua o disminuir el consum d’energia o la generació de plàstics no reutilitzables, residus o deixalles.s

La Generalitat autoritza la planta de purins de Tracjusa a obtenir gas de residus a Juneda

Diari Segre, 24 de març

R. Ramírez

El projecte aconsegueix el vistiplau de la ponència ambiental després de cinc anys de tràmits i incorpora mesures de seguretat addcionals

Si a Nova Tracjusa Diari Segre

Nova jornada d’apropament del jovent al món rural amb els i les alumnes de Lestonnac

Una cinquantena d’alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança de Lleida participen en una nova jornada de familiarització del jovent amb el món de la pagesia i la ramaderia.

 

El passat divendres 13 de desembre, vam rebre la visita d’un nombrós grup d’estudiants de Lestonnac – Lleida amb motiu de la celebració d’una nova jornada d’apropament del jovent al món rural, impulsada pel sindicat agrícola Unió de Pagesos, GAP Cooperativa i la Diputació de Lleida.

 

En el decurs d’aquesta nova trobada, aquest grup format per prop de 50 estudiants va tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma diferents aspectes vinculats amb la vida i l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, amb especial protagonisme per al sector porcí.

 

A primera hora del matí, els estudiants van visitar la finca Ecomiqueló. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de les instal·lacions i president del GAP COOP, va explicar als estudiants les característiques d’aquesta granja dedicada, entre altres aspectes, a l’engreix de porcs d’una manera ecològica, així com diferents particularitats de l’activitat agrícola desenvolupada a les Garrigues i d’alguns dels trets característiques de la comarca com les construccions realitzades amb pedra seca. Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’entrar a les corralines i tenir un contacte directe amb els porcs.

 

Poc després el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa, on van conèixer la funcionalitat i objectiu d’aquesta planta i la importància de la mateixa per al correcte tractament dels purins produïts a les granges dels socis i sòcies del GAP i la seva transformació en adob orgànic de qualitat.

Seguint amb la pauta de visites anteriors, l’obrador Masia Tero va ser un altre dels centres d’atenció en aquesta visita. En aquest moment, la visita es va centrar en explicar al grup d’estudiants diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i característiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. La trobada va finalitzar amb un àpat de germanor a les instal·lacions de La Manreana.