Neoelectra adquireix el 90% de la planta de tractament de purins VAG de Juneda

CCMA – 3 de juliol

El fins ara propietari únic de la planta de tractament de purins VAG de Juneda (Garrigues), GAP Cooperativa, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta a Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a les instal·lacions i, a la vegada, poder comptar amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes. La venda es va materialitzar aquest dijous, després que els socis de GAP Cooperativa donessin llum verda a l’operació en l’assemblea general extraordinària celebrada el 16 de gener. La planta de VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any mitjançant un sistema de cogeneració a partir de gas natural i biogàs.

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Projecten una granja de 3.000 truges i 11.500 garrins al terme de Castelldans

L’empresa promotora és Mas Pinell SCCL i el lloc escollit són uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall.

L’empresa Mas Pinell SCCL (socis de GAP Cooperativa) està pendent de rebre el vistiplau urbanístic i ambiental, així com la llicència d’obres de l’Ajuntament de Castelldans, per iniciar la construcció d’una explotació porcina de 3.000 truges reproductores, 11.449 garrins, 550 truges de reposició i 8 mascles, que es distribuïrien en sis naus situades en uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall. La nova explotació rebria tots els animals d’una altra que té la mateixa empresa a Juneda amb 1.950 porcs i part dels que té en una de les Borges, on ara hi ha 5.180 porcs i 7.900 garrins; amb el trasllat, aquesta quedaria amb una capacitat de 10.000 garrins de transició. 

La nova granja tindria un consum d’aigua de 60 m3/dia procedents de la xarxa de reg i, segons el projecte, els purins que generaria anualment serien de 21.400 m3, que s’haurien de portar a aplicar a finques agrícoles que no estiguin en algun dels 19 municipis garriguencs considerats com a zona vulnerable per contaminació de nitrats.

Agrupació de parcel·les
El Pla Urbanístic de Castelldans estableix que les edificacions d’aquest tipus no poden superar el 5% de la superfície d’una finca. En aquest cas, les naus de la nova explotació ocuparien uns 22.000 m2 dels 80.000 que fa actualment el terreny on es volen construir i sobrepassarien, per tant, el percentatge. Per salvar l’escull, el projecte planteja que, en el marc de la concentració parcel·lària, es puguin agrupar 15 parcel·les de la zona, no sempre adjacents, per obtenir una sola finca amb una superfície total d’1.180.000 m2 i complir, així, el límit d’edificabilitat.

Article publicat al diari comarcal: Som Garrigues

Una radiografia del sector porcí espanyol per Pedro López

‘El sector #porcino ha experimentat una evolució sense precedents en l’última dècada!

En aquesta interessantíssima entrevista amb Pedro López, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agrolimentàries – IRTA, director de el Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol (#BDporc) i BDporc-i (Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol-Ibèric) i responsable dels Premis #PorcdOr i Porc d’Or Ibèric.

 

 

Aviram en estat d’alarma

El confinament i el tancament de fronteres i establiments d’hostaleria, restauració i cafeteria per l’acció del coronavirus tindrà una incidència negativa en el sector de l’aviram català i estatal. Des d’Unió de Pagesos podem diferenciar dues etapes ben diferents. La primera coincidiria amb el moment de confinament i declaració de l’estat d’alarma: es va caracteritzar per un manteniment del consum i, fins i tot, un cert increment de demanda que ha compensat el tancament de menjadors escolars i restaurants i cafeteries. Aquesta eufòria inicial, on majoritàriament la demanda superava l’oferta va canviar de signe amb l’arribada de la Setmana Santa. En aquest punt, pel fet que els canals d’hostaleria i restauració continuaven tancats i que les empreses encara no havien tingut temps de regular les entrades, s’acaba traduint en un excés d’oferta, cosa que provoca el retard dels sacrificis i l’augment del pes dels pollastres a la granja, fins al punt que s’enfonsa el preu. La previsió és que a partir de la setmana vinent es comenci a normalitzar el pes dels pollastres a la granja.

A la problemàtica de comercialització, s’hi ha d’afegir diverses realitats, que realment ajudaran a complicar més la situació a Catalunya. A la retirada del grup Sada de l’àmbit territorial de Catalunya, que ha deixat granges d’engreix buides des de ja fa una temps, s’hi han sumat les granges de recria i reproductores que, a l’entrada de la manada, els avisen de la finalització de contractes. Això provocarà, segur, tensions al sector productor. Tampoc ajudarà les integradores petites que no tenen escorxador, i van a remolc de les altres empreses, que han vist com els sacrificis s’alentien. S’ha de dir que en aquest moment de crisi les grans empreses s’han mostrat molt actives i, en molts casos, han ajudat els petits, ja sigui cedint els escorxadors, per sacrificar, com ajudant en la congelació de les canals. A tot això, s’hi afegeix la dificultat d’exportació d’ous per incubar pel tancament de fronteres.

Així, doncs, en aquesta segona fase i a mig termini és on s’albira un problema estructural. L’excés d’oferta de places, tant d’engreix com de reproductores, provocarà que alguna granja que s’hagi quedat obsoleta tingui problemes per continuar treballant. Tot i que estic convençut que els integradors no reduiran capacitat , i sí que es veuran obligats a reduir densitats i, possiblement, allargaran els buits sanitaris per adequar la producció. Això produirà una baixada dels marges nets de les granges i, en algun, cas representarà dificultats per continuar amb l’activitat. Així doncs, el que toca fer ara és estar alerta davant d’abusos de les integradores i sumar l’esforç de tots per sortir-ne ben parats.

 

Article publicat en Mon Rural de Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos  (membre de la Junta Directiva del GAP Cooperativa) 

Informe anual factors de producció

Els costos de producció en el porcí han mantingut la tendència de l’any precedent, tot i que s’ha tancat l’any amb preus semblants als del 2018 en el cas del blat i blat de moro, i en el cas de l’ordi amb preus per sota. L’Índex del Pinso de Porcí d’Engreix va iniciar el 2019 amb el positiu amb increments setmanals del 2% al 7% els dos primers mesos de l’any 2019 en comparació amb l’any 2018, per passar després a disminucions que han anat oscil·lant (arribant alguna setmana de primavera i estiu al voltant del -8%) i tancar l’any amb lleugers increments.

Accès informe anual factors de producció