El porcí no és només una activitat ramadera: representa un pilar econòmic, social i territorial. La producció d’animals representa entorn del 10% del producte interior brut (PIB)(que es situa al voltant dels 14.000 milions) de la província de Lleida, amb una renda superior als 1.400 milions d’euros anuals. En aquests moments, més que mai, cal protegir aquest sector clau davant la crisi de la Pesta Porcina Africana.
L’economia lleidatana té un nom i cognom: agroalimentació amb el porcí al capdavant. Segons dades recents, la producció d’animals representa entorn del 10% del producte interior brut (PIB) (que es situa al voltant dels 14.000 milions) de la província de Lleida, amb una renda superior als 1.400 milions d’euros anuals només en la seva fase productiva. Aquesta xifra ascendeix encara més si s’hi suma l’impacte dels escorxadors, la comercialització de la carn i la transformació agroindustrial. El sector industrial factura més de 6.532 milions d’euros.
Amb aquestes dades, Lleida es posiciona com la primera potència catalana en producció porcina, i només superada per Osca a escala estatal. Això situa la regió com un dels epicentres clau del sector ramader del conjunt de l’estat.
Les comarques lleidatanes compten amb 2.345 granges, que sumen un cens de 4.759.873 animals. Parlem d’instal·lacions clau en moltes zones per a la fixació de població al territori i amb molts municipis on el porcí és el seu veritable motor. El Segrià, amb 761 explotacions, i la Noguera, amb 682, són les líders, mentre que al costat oposat es col·loca la Val d’Aran, territori sense cap explotació porcina, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, amb una cada una, i la Cerdanya tot just en té tres. Superen les dues-centes granges les comarques de l’Urgell (298), el Pla d’Urgell (281) i la Segarra (236). Més de cent en tenen tant el Solsonès (191) com les Garrigues (188). Completen el mapa les 92 granges del Pallars Jussà i les 25 de l’Alt Urgell.
El sistema dominant a Catalunya és el de la integració. En el cas de les granges d’engreix, el 81% estan sota aquest règim.
Davant d’amences com la crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA), des de GAP –Gestió Agroramadera de Ponent– s’alerta del perill real i imminent que afecta no només la salut animal, sinó l’equilibri econòmic i social de les nostres comarques.
“Protegir el porcí és protegir el territori. La ramaderia porcina no només crea llocs de treball, també fixa població, evita el despoblament i impulsa projectes d’economia circular i sostenibilitat ambiental”, expliquen des de GAP, entitat que aplega més de 160 ramaders i gestiona projectes referents com TRACJUSA per al tractament sostenible dels purins. A més, el model de GAP aposta per una gestió integral, que inclou suport tècnic, tramitació administrativa, optimització de fertilitzants i projectes innovadors com la gasificació de residus per produir energia. “L’impacte de la PPA pot posar en perill no només la producció, sinó tota la xarxa que la sustenta: transport, transformació, serveis auxiliars i el desenvolupament rural”.
Des del GAP es demana compromís institucional i social per garantir la continuïtat d’un model que ha funcionat i que representa futur, feina i fertilitat per al territori.
Un centenar d’indústries càrnies amb interès porcí
Lleida és una potència en producció porcina, però també té un pes significatiu en la transformació. El registre d’indústries agràries i alimentàries té comptabilitzades a la província i la Cerdanya 98 empreses que tenen com a activitat principal o secundària activitats relacionades amb el sacrifici de porcí o l’elaboració de productes carnis. El Segrià, amb 18; el Pla d’Urgell amb 12; i el Pallars Jussà, amb deu; són les comarques amb més volum. Però queden a anys llum d’Osona, amb 111, segons un informe de la Conselleria d’Agricultura. Recull a més un altre rànquing amb dades de la base d’empreses que dipositen comptes al Registre Mercantil, en aquest cas amb 54 companyies, que sumen 6.710 empleats i una facturació de 6.532 milions d’euros.
El gran volum correspon a la Segarra, amb bonÀrea. En aquest cas, l’informe indica que ocupació i els ingressos d’explotació no tenen per què correspondre exclusivament al porcí, sinó al conjunt de la seva activitat. La segona comarca per volums és el Pla d’Urgell amb 7 companyies que fan servir a 1.191 treballadors i 294 milions d’euros. El Segrià és l’altra potència de la província amb una desena de càrnies i 259 treballadors. En aquest cas els ingressos d’explotació arriben als 172 milions d’euros.
Write a Comment