Aclariments sobre la Declaració Anual de Gestió de la fertilització

El nou Decret 153/2019, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, afecta a tota la gestió de la fertilització orgànica i mineral realitzada sobre sòl agrari de tot Catalunya, fixant períodes d’aplicació, quantitats màximes de N, i en alguns casos de P i K, i l’obligatorietat de comptar amb assessorament.  

Un dels aspectes ja en vigor, és la presentació de la Declaració Anual de Gestió (DAN) dins del darrer trimestre de cada any, tal com s’estableix en l’article 38 de la normativa.

L’aplicatiu DAN que permet la presentació telemàtica d’aquesta declaració hauria d’haver entrat en servei el passat 1 d’octubre però, segons informa el DARP, encara no està operatiu, preveient que no es podrà començar a utilitzar fins al proper 17 d’octubre de 2019. Tenint en compte aquest fet, el termini de presentació de la declaració anual s’allargarà més enllà del 31 de desembre, el mateix nombre de dies que es retardi l’obertura de l’aplicatiu.

Qui ha de presentar la Declaració anual de gestió de la fertilització (DAN)? 

  • Obligatori per a explotacions ramaderes, centres de gestió i explotacions agrícoles que hagin de realitzar llibre de gestió de fertilitzants.

Quan s’ha de presentar la DAN? 

  • Durant el darrer trimestre de 2019 cal justificar les aportacions realitzades entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019. I se seguirà el mateix criteri per als següents anys.

 

  • S’exceptuen de la primera declaració 2019 les explotacions agrícoles que segons el Decret 136/2009 NO tenien obligació de dur un llibre de gestió de fertilitzants nitrogenats. Per tant, enguany no l’hauran de presentar explotacions en zona vulnerable (ZV) de menys de 50 hectàrees de secà, menys de 25 hectàrees regadiu, menys de 5 hectàrees d’horta a l’aire lliure o menys d’1 hectàrea en hivernacle, i explotacions en zona no vulnerable.

 

Com s’ha de presentar la DAN? 

  • Es realitzarà telemàticament, mitjançant l’aplicatiu que prepara el DARP, i caldrà introduir les dades del llibre de gestió des de 1 de setembre a 31 d’agost de l’any següent. 

 

Qui ha de disposar de llibre de gestió de fertilitzants? 

  • Els titulars d’explotacions ramaderes que han de disposar de pla de gestió i titulars d’explotacions agrícoles en ZV i ZNV de més de 4 hectàrees en secà, 3 hectàrees en regadiu, 2 hectàrees d’hortícoles o 0,5 hectàrees d’hivernacle.
  • També els centres de gestió, que han d’anotar entrades, sortides i destí de les dejeccions.
  • S’exceptuen cultius fora-sòl i pastures d’aprofitament mixt.

 

Us adjuntem un resum d’elaboració pròpia que detalla els diferents elements del Decret, i la transitorietat de les noves obligacions. 

Resum informatiu DAN

Més informació: web de l’Oficina de fertilització amb informació molt completa sobre la normativa, el calendari de jornades que s’estan realitzant en diferents punts del territori i la possibilitat de descarregar les ponències realitzades fins ara.

Font de la informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

Nova Tracjusa reduirà en un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’actual model

La sala d’actes de la biblioteca pública de les Borges Blanques va acollir ahir una nova jornada informativa organitzada per GAP Cooperativa sobre el projecte Nova Tracjusa. En aquesta ocasió, van comptar amb la participació d’Ivan Capdevila, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Energètic i Territorial sobre aquest projecte.

Tocades les 20.30 hores de la tarda i amb una sala pràcticament plena va començar aquesta nova sessió informativa sobre Nova Tracjusa, el projecte impulsat per GAP Cooperativa per la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes situada a Juneda. En aquesta jornada informativa, el protagonisme de la trobada va ser per Ivan Capdevila membre, des de fa més de vint anys, del despatx Ramon Folch&Associats, autors del Dictamen Ambiental, Territorial i Energètic sobre el projecte Nova Tracjusa, presentat a públicament a Juneda ara fa dos anys i que ahir van tornar a presentar amb dades actualitzades al moment actual.

En el decurs de la seva intervenció, Ivan Capdevila va analitzar diferents aspectes sobre aquest projecte, amb especial èmfasi sobre aquells punts que causen més preocupació entre el conjunt de la població com la possible afectació de Nova Tracjusa sobre la salut de les persones i el medi natural, la qualitat de l’aire de la zona o altres qüestions vinculades amb la tecnologia emprada per la producció de vapor mitjançant un sistema de gasificació, la seguretat de la planta, etc.

Durant els més de 60 minuts d’exposició va mostrar als assistents, entre altres aspectes, amb dades contrastades i procedents d’organismes oficials que actualment –i als darrers anys- la qualitat de l’aire a les Garrigues és bona i que la implementació d’un sistema de gasificació a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa –mitjançant la gasificació de combustibles derivats de residus- no suposarà una alteració en negatiu d’aquests valors, ans al contrari, ja que aquesta tecnologia comportarà, en línies generals, una rebaixa substancial en l’emissió de partícules contaminants respecte a l’actual model utilitzat a la planta per la producció de vapor mitjançant l´ús de gas natural. En aquesta millora, pel que fa l’emissió d’elements que poden incidir negativament en la qualitat de l’aire, cal destacar que Nova Tracjusa comportarà la reducció, respecte a l’actual sistema de funcionament de la planta, d’un 85% en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle com el CO2. En qualsevol cas, va destacar que les emissions previstes per la nova planta es situaran molt per sota dels nivells màxims permesos per la normativa Europea i Catalana.

En la seva intervenció, degut a certa alarma social generada entre la població, també es va fer ressò sobre la possible emissió de dioxines i furans. En aquest sentit, va manifestar que en cap cas Nova Tracjusa suposarà una variació rellevant sobre els actuals nivells d’immissió d’aquestes partícules registrats a la zona situats en 0,28 picograms; que podrien passar en el pitjor dels casos i en la zona més sensible a 0,29 picograms (Puiggròs, on a més s’instal·larà un mesurador en continu per garantir i controlar en tot moment els nivells d’immissió a la zona). Actualment no existeix a Catalunya ni a Europa una normativa específica per al control dels nivells d’immissió, tan sols compten amb normativa al respecte en Ontàrio (Canada) i al Japó, la més restrictiva, que situa els límits màxims permesos en 600 picograms. En la seva intervenció va destacar que l’emissió de dioxines i furans, no rellevant a Nova Tracjusa, també es produeix de manera habitual en accions tan quotidianes com la combustió d’una cigarreta, la crema de rostolls, la combustió forestal, el fum dels vehicles, plantes industrials, etc.

Pel que fa al sistema de producció de vapor proposat per a Nova Tracjusa mitjançant la gasificació de CDR va destacar que aquesta és una tecnologia absolutament contrastada i segura amb unes 300 plantes operatives arreu del món, una de les quals està ubicada al Vallès i en perfecte funcionament des de fa més de dos anys i amb tecnologia d’una empresa lleidatana, la mateixa que s’encarregarà de la gasificació de Nova Tracjusa, un fet que va posar en valor.

Ivan Capdevila també va aclarir que el procés de gasificació no té res a veure amb la incineració, que si crema residus. En una planta com Nova Tracjusa es transformen, mitjançant la tecnologia de gasificació, els CDR en un gas de síntesi, que finalment serà el producte que combustionarà per la producció del vapor necessari per l’assecatge dels purins. També va destacar que gràcies a la utilització dels CDR s’acconsegueix una valorització d’aquest producte, que en lloc d’acabar soterrat en un abocador té una nova vida com a combustible, fomentant d’aquesta manera l’economia circular i tancant d’aquesta manera el cercle bàsic del reciclatge: reduir, reutilitzar, reciclar, revaloritzar, un fet que va en consonància amb la normativa europea al respecte del tractament de residus.

Per altra banda, Ivan Capdevila va destacar que el major problema medi ambiental de les Garrigues, derivat de l’activitat agrícola i l’aplicació dels purins a la base territorial, és la seva afectació sobre la qualitat de l’aigua i els aqüífers, quelcom que, en bona mida, es solucionarà amb la Nova Tracjusa, que garantirà la gestió dels purins més enllà de l’any 2025, i permetrà la realització de millores que faran més eficient la planta Tracjusa, de manera que en un futur pugui tractar la totalitat de les dejeccions ramaderes produïdes pels socis del GAP Cooperativa, evitant així molèsties generades a la població derivades de les males olors dels purins.

A les seves conclusions, Ivan Capdevila va recordar que el projecte de la Nova Tracjusa era bo fa dos anys i que aquestes circumstàncies no han variat ara, sent la proposta més adient i sostenible.

En acabar la seva intervenció es va obrir un torn de preguntes per part del públic que van respondre tant Ivan Capdevila com Eduard Cau, president del GAP Cooperativa.

Ple de gom a gom a la jornada informativa sobre Nova Tracjusa convocada per GAP Cooperativa

El passat dimarts 20 d’agost l’espai “La Farinera” de Juneda es va quedar petit per acollir als més de 200 assistents a la sessió informativa convocada per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu d’explicar i aclarir els possibles dubtes generats entre una part de la població sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat pel GAP Cooperativa, únic propietari de les plantes de tractament de purins VAG i Tracjusa.

La reunió va superar amb escreix les expectatives de participació dels seus organitzadors al comptar amb la presència de més de 200 persones, tant favorables al projecte de Nova Tracjua com detractors i persones sense una postura definida al respecte. En el decurs d’aquesta trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en el disseny, construcció i operació d’instal.lacions de gasificació que utilitzen diversos combustibles, entre ells els CDR (Combustibles Derivats de Residus) com el del projecte de la Nova Tracjusa, van explicar als assistents durant més de dues hores diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta, com per la seva interacció amb el territori i les persones.

Aquesta trobada, va ser la primera d’una nova sèrie de jornades informatives i accions impulsades pels responsables de Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la població pugui tenir al respecte del projecte Nova Tracjusa, estratègic per al futur del tractament de les dejeccions ramaderes a les Garrigues, i que les darreres setmanes, arran de la publicació de la proposta de resolució provisional favorable atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha suscitat polèmica entre la població degut, fonamentalment, a la campanya engegada per diferents plataformes contràries al projecte.

La trobada va servir per explicar els principals canvis en el funcionament de la planta que bàsicament consistiran en la substitució de l’actual font de calor, ara generada amb la calor que emeten els grups de cogeneració que cremen gas natural, per un altra font de calor obtinguda a partir de la gasificació de CDR, provinents de les plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats, estabilitzats i sotmesos a una reglamentació específica. Un procés, que segons van manifestar en cap cas comparable a la incineració, com els detractors del projecte defensen; opinió que van tenir l’oportunitat d’exposar en arribar el torn de preguntes.

A més de les explicacions tècniques sobre el funcionament de la planta, vinculades amb el canvi projectat sobre la font de calor, ja que la resta de la instal.lació continuarà com ara, tant Eduard Cau com en Joan Solé, van explicar i aclarir als assistents alguns dels aspectes que més dubtes han suscitat en el conjunt de la població referents a les possibles afectacions de la planta sobre la qualitat de l’aire de la zona, la salut de les persones, els CDR que s’utilitzaran –components, procedència-, propietat de les plantes i projectes de futur a la comarca.

Partint de la base dels informes anuals elaborats per part del Departament de Qualitat Ambiental sobre la qualitat de l’aire a Catalunya (la Generalitat compta al conjunt del país amb més de 120 estacions per mesurar la qualitat de l’aire, dividint el territori en diferents zones de control), Eduard Cau i Joan Solé van mostrar que la qualitat de l’aire a l’anomenada zona 14, que engloba lo que s’entén com la Plana de Lleida és bona. En aquest sentit, es van mostrar diferents gràfiques on es podia observar com als darrers sis anys –de 2013 a 2018- en cap cas s’havia superat el llindar que marca l’administració per considerar cap afectació per la salut de la població. Així mateix, van destacar que l’estudi elaborat per l’ambientòleg Ramon Folch sobre el projecte de la Nova Tracjusa també conclou que la planta no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, sent, fins i tot, menys agressiu que l’actual sistema de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes.

Per altra banda, van destacar que el nou sistema de gasificació comporta una millora substancial en la gestió de residus, ja que suposa la valorització energètica d’un residu just abans de la seva entrada en un abocador (l’entrada a l’abocador és considerada la pitjor opció dins la jerarquia de gestió de residus sòlids urbans). Cal recordar que a partir de 2020 entrarà en vigor la normativa de la Unió Europea pel que fa la gestió de residus, molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors. Eduard Cau també va aprofitar aquesta trobada per incidir sobre la necessitat de que tothom s’impliqui d’una manera més directa en la reducció de residus, la reutilització dels materials i el reciclatge: reduir, reciclar i recuperar com a objectiu principal.

En resposta a un del principals dubtes generats al respecte de la Nova Tracjusa, també es va explicar als assistents que la planta en cap cas cremarà brossa, ni produirà fums, ni males olors, tret dels propis derivats de tractar purins, com passa actualment. En relació amb la procedència del Combustible Derivat de Residus que s’utilitzarà en la gasificació, responent a una de les preguntes dels assistents, van posar de manifest que la voluntat del GAP és que siguin de proximitat, preferiblement de la comarca de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià.

Davant dels dubtes generats al respecte de la possible afectació de la planta per la salut Eduard Cau va explicar als assistents que els informes de tots els departaments de la Generalitat que han informat sobre el projecte de la Nova Tracjusa són favorables i els tècnics dels diferents departaments remarquen la viabilitat de l’activitat projectada.

Eduard Cau, president del GAP Cooperativa, va recordar que aquesta organització de ramaders i ramaderes es va constituir com a cooperativa agrària a principis de 2019, fruit de la transformació del GAP Associació (constituïda fa més de vint any) amb la finalitat de continuar donant servei als ramaders de la comarca i ajudar-los en el dia a dia de les seves explotacions; ja que, a més de gestionar les dejeccions ramaderes el GAP Coop és una oficina tècnica de serveis a la pagesia molt efectiva i una eina imprescindible per al desenvolupament de l’activitat del seus socis i sòcies. També va anunciar la posada en marxa d’altres accions de comunicació amb la mateixa finalitat com la celebració de jornades de portes obertes a la planta de tractament, edició de material informatiu, difusió de l’activitat ramadera i pagesa, etc.

En la seva intervenció, Eduard cau va posar en valor les avantatges per la comarca derivades de la posada en marxa de la Nova Tracjusa, com el foment de l’economia circular a través de la valorització dels CDR, la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes (va explicar que un dels objectius del GAP és que tot el purí produït a les granges acabi passant per les plantes, per tal de minimitzar el seu impacte al territori i, fins i tot, processar-ho de manera que al aplicar-lo als conreus no faci pudor). Per altra banda, va destacar que com a cooperativa i d’acord amb el compromís del GAP amb el territori bona part dels excedents que generi l’activitat de la cooperativa revertiran directament sobre la comarca, ja sigui a través de la col·laboració en projectes socials, culturals, esportius, etc. A tot això, cal afegir la propera creació per part del GAP Cooperativa d’una fundació privada adreçada a donar suport a projectes d’economia real impulsats a les Garrigues, “perquè creiem que vivim en una comarca amb futur, tot i que el present sigui complicat” va afegir el president del GAP.

 

 

Reunió informativa sobre el projecte Nova Tracjusa amb els socis de GAP Cooperativa

La sala “la Farinera” de Juneda va acollir el passat dimarts 13 d’agost una nova reunió informativa relacionada amb el projecte Nova Tracjusa, convocada pel GAP, propietari únic de les plantes VAG i Tracjusa. Aquesta xerrada forma part de tot un seguit d’accions programades per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la ciutadania pugui tenir al respecte d’aquest projecte, cabdal per al futur de la gestió de les dejeccions ramaderes a les Garrigues.

Durant més de dos hores, Eduard Cau, president del GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en la posada en marxa de projectes de gasificació mitjançant Combustibles Derivats de Residus -com el proposat per la Nova Tracjusa- van explicar amb detall als assistents, en aquesta ocasió socis i socies de la cooperativa, diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta com per la seva interacció amb el territori i les persones.

En el decurs d’aquesta trobada es van explicar i aclarir totes les consultes plantejades pels ramaders i ramaderes presents, especialment les relacionades amb la possible afectació envers les persones i el territori derivades de la posada en funcionament de la planta. En aquest sentit, es va mostrar amb dades contrastades i estudis fidedignes que el projecte Nova Tracjusa no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, essent, fins i tot, més respectuós que l’actual model de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa, propietat única de GAP Cooperativa. De fet, el nou projecte no representa un modificació substancial respecte a l’actual model, ja que el canvi que es proposa és la substitució de l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus de plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats; és a dir, mitjançant un procés de transformació d’un producte sòlid CDR –sotmès a una homologació específica-, en un combustible gasós.

Els responsables del GAP també van explicar que aquest sistema aporta una millora pel que fa la gestió de residus, ja que suposa la valorització d’un producte, que d’un altra manera aniria a parar a un dipòsit controlat (abocador), sent aquesta última la pitjor opció dintre de la jerarquia de la gestió de residus. La normativa de la Unió Europea, que entrarà en vigor l’any 2020, és molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors per aquest motiu el seu ús es veurà gravat per forts cànons. Així mateix, van destacar que en cap cas el projecte es pot assimilar a una incineradora de RSU, ja que no crema les escombraries; també van recordar que la instal·lació no produirà ni males olors, ni fums que puguin perjudicar la salut de les persones.

 

Degut a la preocupació generada en la població per la difusió d’algunes informacions al respecte de possibles efectes negatius per la salut o el medi ambient derivades de la posada en marxa de Nova Tracjusa, es va fer especial èmfasi sobre el fet de que aquest projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat -Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…-. A més d’aquestes resolucions favorables, dictaminades per tècnics de la Generalitat competents en la matèria; la viabilitat de la planta, en tots els aspectes, també està contrastada per altres fonts externes com l’estudi elaborat per l’enginyeria de Ramon Folch&Associats, una de les més pretigioses de Catalunya en aquestes qüestions. Unes consideracions, que els promotors de Nova Tracjusa (GAP Cooperativa) valoren com la constatació de que el projecte no comporta un risc, ni real ni evident, per al medi ambient ni la salut de les persones, en respectar i complir d’una manera escrupolosa amb tota la normativa aplicable a aquests tipus de plantes, que a Catalunya ja funcionen des de fa temps, amb la mateixa tecnologia que la proposada per Nova Tracjusa, amb total normalitat i sense cap afectació per la salut ni la qualitat de l’aire ni el conjunt del territori.

En el decurs dels propers mesos, els responsables de GAP Cooperativa tenen prevista la realització de diferents xerrades informatives adreçades al conjunt de la ciutadania per explicar i aclarir qualsevol dubte al respecte del projecte Nova Tracjusa, així com la celebració de jornades de portes obertes a la planta, edició de material informatiu, etc. La primera trobada tindrà lloc el proper dimarts dia 20 d’agost a Juneda a les 20:30 hores –Espai La Farinera, passatge Cooperativa 9-.

 

 

 

Carta oberta del vicepresident del GAP al respecte de la Nova Tracjusa i les valoracions i comentaris que s’estan realitzant al voltant del projecte

Així no, que prendrem mal!!!

I començo així perquè pateixo; perquè si no som capaços de respectar-nos, la convivència és i es farà difícil. En qualsevol societat civilitzada la crítica, acompanyada d’un raonament lògic i una proposta d’esmena, sempre és ben rebuda. El debat, la contraposició d’idees i opinions, la divergència, sens dubte, ens enriqueix i és motor d’evolució i canvi. Dit això, quan el rebuig a una opció, a un projecte, no ve acompanyat d’una proposta de solució real, ni d’uns arguments sòlids i contrastats i es sustenta, majoritàriament, en el no perquè no, en ambigüitats, en l’exercici de la confusió i les falsedats, ja no parlem de crítica, ni de la defensa legítima d’una opció, parlem de desqualificacions i assetjament en defensa d’uns interessos espuris. Si a l’hora de realitzar aquesta oposició, aprofitant la complexitat i el desconeixement general de la societat sobre la matèria, es manipula a les persones difonent missatges erronis, es generen pors infundades… ens trobem davant d’una situació que ultrapassa els límits de la llibertat d’expressió. Si a més, com està passant, es pressiona, a títol individual, a persones i treballadors vinculats d’una manera més o menys directa amb el GAP Cooperativa ens trobem davant d’una clara manca de respecte a les llibertats individuals.

Des del GAP Cooperativa, format per un conjunt de famílies de ramaderes i ramaders, de pagesos i pageses de les Garrigues no volem fer mal a ningú, ni als nostres veïns, ni a l’entorn, res més lluny de la nostra voluntat. El que pretenem és continuar criant, vivint i respirant aquí; en aquesta terra que tant estimem. Jo vull donar un futur als meus fills a les Garrigues i m’agradaria que no haguessin de marxar fora a buscar-se la vida perquè aquí no hi ha res a fer.

Ja n’hi ha prou de mitges veritats; vivim en democràcia, la vida es regeix per un sistema de majories, jurídicament estructurat i que evoluciona. El mateix passa amb la tecnologia que evoluciona i amb l’energia que no es crea ni es destrueix, es transforma. No puc entendre que en aquest món de la igualtat d’oportunitats els pagesos de les Garrigues haguem de renunciar a la mateixa tecnologia que altres industrials de Catalunya utilitzen a les seves empreses per produir calor.

La gasificació de CDR és un procés industrial que les directives europees emmarquen dins l’àmbit de l’economia circular. L’aprofitament energètic dels residus, com a últim recurs abans d’anar a un abocador, està regulat i autoritzat a casa nostra. Gairebé fa tres anys que vam presentar el projecte de la Nova Tracjusa per canviar la font de calor de la planta de tractament de purí de Juneda, per un sistema de gasificació de combustibles derivats de residus; en aquest sentit, i per tal d’aclarir dubtes, cal destacar que a l’hora de presentar el projecte (fa uns tres anys) s’havia d’identificar l’origen d’aquests productes (CDR), i en aquell moment l’únic lloc on es trobaven era als ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és el que s’incorporà al projecte. Això no vol dir, tal i com repeteixen els detractors al projecte de la Nova Tracjusa, que la procedència final dels CDR sigui la detallada en el projecte inicial. Al GAP Cooperativa no tenim cap interès particular en utilitzar els CDR provinents d’altres zones com Barcelona, ans al contrari. La nostra voluntat és poder gestionar els CDR de la comarca, de proximitat. Estem treballant per contactar amb els gestors de la planta de Montoliu i tenim tot l’interès a gestionar els que és produiran a la comarca de les Garrigues – Pla d’Urgell; però, per poder fer-ho, les plantes de tractament hi han de ser i funcionar. Malauradament, en aquests moments, tot i que d’acord amb la normativa europea a partir de l’any vinent no es podrà portar a l’abocador cap RSU que no hagi estat tractat ni estabilitzat, a les Garrigues encara no es té clar com es farà aquesta gestió dels residus; per la seva banda, al Segrià s’està construint la planta de reciclatge i tractament de RSU a Montoliu, tot i que encara no està en funcionament.

En relació amb l’impacte que Nova Tracjusa pot tenir en la salut i el medi ambient de la comarca, cal destacar, i no és cosa menor, que la proposta de resolució de la llicència ambiental per al projecte de gasificació inclou els informes preceptius de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya que hi tenien competència (Salut, Agricultura, Territori, etc…) Aquests informes els elaboren els tècnics d’aquests departaments, amb objectivitat i rigor i seguint en tot moment les normes escrites en la legislació relatives a l’activitat projectada. En aquest sentit, cal significar que tots els informes dels departaments conclouen que l’activitat es podrà dur a terme sempre que s’adaptin les mesures correctores proposades en la resolució provisional de la llicència.

Des del GAP Cooperativa tenim molt clar que el nostre projecte serà positiu per al conjunt de la comarca. El nostre model productiu, amb explotacions ramaderes que en molts casos estan vinculades a unes explotacions agrícoles de reduïda dimensió, fa que les solucions que es poden plantejar per a la gestió dels purins no sigui senzilla, ni tècnica ni econòmicament. Hem estudiat moltes opcions, però desprès de valorar-les hem considerat que aquesta és la que millor s’adapta a la nostra realitat; el nostre sistema de tractament, amb el que fa quinze anys que tractem més de 90.000 m3 anuals, funciona!!! I la nostra voluntat és canviar la font de calor per fer el tractament de purí; en cap cas barrejarem escombraries amb purí, ni posarem en marxa una activitat que pugui posar en perill la salut de les persones ni el medi ambient. El purí sec després del tractament continua sent un excel·lent adob orgànic per fertilitzar els nostres cultius i hem de treballar per defensar-ho.

Així no! Prou demagògia i estratègia partidista, mitges veritats i alguna falsedat. Si volem parlar d’un canvi de model productiu, d’acord, parlem-ne. Però no barregem naps i cols, perquè llavors la gent barreja la velocitat amb el tocino i el còctel resultant farà que això peti.

 

Jordi Armengol

Vicepresident GAP Cooperativa

Més d’un centenar de persones es manifesten davant del Consell de les Garrigues en defensa de Tracjusa i l’activitat agrícola i ramadera

El passat dilluns, més d’un centenar de pagesos, familiars, veïns, amics van acudir a la crida del GAP Cooperativa i es van manifestar davant de la seu del Consell Comarcal de les Garrigues, per defensar els drets i interessos dels agricultors i ramaders de les Garrigues, així com la viabilitat i sostenibilitat del projecte de la Nova Tracjusa.

En aquest sentit, cal destacar que durant el matí el consell d’alcaldes de les Garrigues va aprovar, en el decurs d’una sessió convocada la passada setmana amb una altra finalitat, una moció per reclamar a la Generalitat que rebutgi donar l’autorització ambiental al projecte de Nova Tracjusa. Una decisió certament qüestionable si es té en compte que es va prendre havent escoltat els arguments d’entitats contràries a Tracjusa, però sense convocar, ni escoltar les argumentacions dels responsables del GAP Cooperativa, promotors del projecte; i el que és més significatiu, sense esperar a valorar les explicacions respecte al projecte de la Nova Tracjusa per part dels representants del Govern de la Generalitat, malgrat estar programada una reunió amb aquesta finalitat per la mateixa tarda a les amb Mercè Rius, Serra, directora general de Qualitat Ambiental, Isabel Hernández, subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica i Maria Dolors Tella, directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Lleida.

Cal recordar, que el projecte de la Nova Tracjusa, compta, encara que de manera provisional, amb el vis i plau de la Generalitat (el 12 de juny, Territori i Sostenibilitat va aprovar la proposta de resolució provisional per la qual s’atorgava l’autorització mediambiental amb declaració d’impacte ambiental al projecte que promou Tracjusa, d’acord amb els informes favorables de tots els favorables de tots els departaments implicats, inclosos el Departament d’Agricultura i el Departament de Salut).

En relació amb la petició del Consell de les Garrigues la conselleria de Territori va descartar retirar el projecte i va indicar que la normativa obliga a completar la tramitació. La directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius, va afirmar que el Govern “no és qui per retirar el projecte, només el promotor pot fer-ho” i va assegurar que estudiaran les al·legacions i examinaran “amb rigor” si el projecte s’ajusta a la normativa per decidir si la proposta de resolució favorable s’eleva a una autorització definitiva.

Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP Cooperativa, va manifestar davant dels mitjans de comunicació el seu malestar davant la manera de procedir del Consell durant la sessió constitutiva del Consells d’Alcaldes de les Garrigues duta a terme al matí en destacar la manca de rigor i parcialitat en la pressa d’aquesta decisió –en referència a l’aprovació de la moció en contra del projecte de Nova Tracjusa i instar als veïns i veïnes de les Garrigues a presentar al·legacions en contra del projecte-. Així mateix, va criticar l’ús partidista que s’està fent del projecte i va lamentar la constant criminalització que està patint el col·lectiu de ramaders i ramaderes,. El responsable del GAP SCCL també va defensar en tot moment que la Nova Tracjusa és un projecte absolutament necessari pel futur de la ramaderia de la zona i que en cap cas es vol perjudicar ni a l medi ni a les persones. De fet, va indicar que respecte a la situació actual el nou projecte representa una millora ambiental tal i com va afirmar en Ramon Folch al seu Dictament Ambiental en relació a la planta de tractament de purins de Juneda.

A última hora de la tarda, després de la reunió que els alcaldes van mantenir amb diferents membres de la Generalitat, una representació del GAP va poder conversar minimament amb als responsables municipals de la comarca, fet que van aprofitar per sol·licitar una reunió amb tots els alcaldes per poder explicar el projecte promogut per aquesta Cooperativa Agraria de la Comarca de les Garrigues.

Els responsable del GAP van obtenir el compromís del Consell de mantenir una reunió formal per parlar del projecte,i es troben a l’espera de rebre una convocatòria en els propers dies, tot i que en un sistema d’igualtat d’oportunitats hauria d’haver-se produït abans d’aprovar-se la moció.

GAP Cooperativa realitza un video en suport i reconeixement a la pagesia i la ramaderia de les Garrigues

En uns moments, on fer de pages i ramaders cada vegada resulta més complicat, en bona mida pel gran desconeixement que des dels àmbits que no són estrictament rurals es té d’aquesta ancestral i necessària activitat, no sols com a font per l’alimentació de les persones i els animals, si no com una de les eines més efectives per a la correcta conservació del medi natural i motor econòmic i peça clau per a fixar la població a les zones rurals, que cada vegada més pateixen d’una progressiva despoblació; des de GAP Cooperativa, hem realitzat un video de suport i reconeixement als pagesos i pageses, ramaders i ramaderes i a la seva tasca.

 

Gestió Agroramadera de Ponent Som una cooperativa de ramaders i ramaderes compromesos amb les persones i amb el territori on desenvolupen la nostra activitat. Som un grup de dones, d’homes, de famílies de les Garrigues que han apostat per l’agricultura i la ramaderia com el seu mitjà de vida, i que alhora potenciem el territori, amb la generació de riquesa per tal d’evitar l’abandonament del medi rural per falta d’oportunitats soci econòmiques.

GAP Cooperativa, ramaders i ramaderes compromesos amb el territori

Som persones – Som agricultors -Som ramaders- Som Garrigues – Som origen – Som arrel d’un estil de vida -Som llavor de futur – Som responsabilitat amb el medi natural – Som motor i impuls econòmic – Som innovació – Som coratge – Som passió – Som Vida

 

Compromesos amb el territori, compromesos amb les persones

Quan arriba l’octubre i els pagesos iniciem el treball per sembrar, no ens qüestionem si ho hem de fer o no. Sabem que tindrem dificultats: males herbes, plagues, sequera, etc. Fins i tot sabem que alguna collita es perdrà i no arribarà a bon port. Tot i això sembrem perquè tenim clar que és el que cal fer per poder tirar endavant amb les nostres famílies i la nostra societat. A més ho fem, no només pensat en la collita de l’any vinent, sinó també en la dels anys següents perquè igual que han fet les generacions passades, volem continuar vivint dels fruits de les nostres finques en el futur.

Això és el que fem els socis de la cooperativa agrària GAP amb el projecte de la NOVA TRACJUSA.

Vam demanar un estudi previ a una enginyeria especialitzada de molt prestigi com és la de Ramon Folch, que ens va confirmar que era una solució adequada pel nostre propòsit.

Hem presentat el projecte a l’administració catalana. Després d’estudiar-lo des de tots els departaments amb criteris tècnics d’una forma especialment rigorosa, saben la preocupació que genera a la nostra societat, tots els departaments sense excepció l’han valorat positivament.

Els antics propietaris de les plantes de purins Tracjusa i Vag, vam renunciar a la propietat de les accions de les societats per aportar-les a la nova cooperativa agrària per assegurar el futur de les nostres famílies i de la nostra societat. Actualment el 100% de la propietat d’aquestes instal·lacions és de la cooperativa.

La nostra societat avança amb gent il·lusionada, emprenedora i generosa. Les pors i la desconfiança no ens duen enlloc. Per això igual que els pagesos sembrem perquè sabem que es el que cal fer, els socis del GAP COOP treballem i ens comprometem de forma col·lectiva amb el projecte de la NOVA TRACJUSA per tirar endavant amb el nostre futur i el de la nostra comarca i ho fem amb compromís, responsabilitat,
il·lusió i generositat.

Eduard Cau Barrufet

President de GAP SCCL

Reunió del treball amb el president del COPA-COGECA

El passat divendres 28 de juny, Antonio Tavares, president de l’àrea del sector porcí COPA COGECA, entitat representant de les organitzacions agràries europees,  acompanyat d’una representació de la Federació Portuguesa d’Associacions de Criadors de Porcs, encapçalada pel seu director, Víctor Merino, van compartir unes hores amb nosaltres per conèixer de primera ma el nostre funcionament com a cooperativa, així com el treball dut a terme a les plantes de tractament de dejeccions ramaderes VAG i Tracjusa.

Les oficines del GAP SCCL a Juneda van acollir el passat divendres aquesta interessant trobada amb alguns dels principals representants del sector porcí de Portugal (FPAS). En el decurs de la reunió, Eduard Cau i Mónica Jiménez, president i gerent del GAP Cooperativa respectivament, van explicar a la delegació diferents qüestions vinculades amb els serveis prestats per part de la cooperativa al conjunt dels seus socis i sòcies;  així com altres aspectes vinculats amb la gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.

Sens dubte una trobada força interessant i profitosa per ambdues parts. Cal destacar que el COPA-COGECA, és l’entitat representant de les organitzacions agràries europees per a les relacions entre les autoritats comunitàries i els representants del sector agrícola. El portuguès Antonio Tavares és, actualment, el president del Grup de Treball del Porcí del COPA- COGECA

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització