TV3 es fa ressò dels nous atacs a diferents granges del territori

El Telenotícies Comarques de TV3 es fa ressò en la seva edició d’avui dilluns dels darrers i reiterats atacs a granges de les Garrigues. Uns actes vandàlics i absolutament injustificats davant els quals esdevé preceptiva la decidida actuació del cos de Mossos d’Esquadra. 

Malauradament, avui ha estat notícia un altre atac a una granja, en aquesta ocasió els autors d’aquests fets incomprensibles i punibles han assaltat una granja de vedells a Tarroja, a la comarca de la Segarra.

Una vegada més, #endefensadelapagesia #prouatacs als nostres ramaders i ramaderes #prouactesvandàlics contra la pagesia. Som un sector essencial que treballa molt dura cada dia per garantir la producció d’aliments de qualitat per al conjunt de la ciutadania respectant d’una manera molt curosa tota la normativa vigent per a la producció d’animals per al consum humà. 

 

Tres nous atacs a granges de les Garrigues aquest cap de setmana

Tornen els atacs, les pintades, les amenaces… a ramaders i ramaderes de les Garrigues. Respecte i més protecció @mossos davant d’aquests actes vandàlics i irresponsables, que posen en risc la seguretat de les persones i els animals de les nostres granges.

Inadmissible, insults i amenaces contra persones arrelades i compromeses amb el territori, que treballen amb responsabilitat i cura en un sector essencial per al conjunt de la societat.

Si detecteu alguna acció d’aquests tipus, no us enfronteu amb els autors, però si us plau, poseu els fets en coneixement del cos de Mossos d’Esquadra

 

Demanen seguretat per als ramaders davant les entrades il·legals a les granges i celeritat en la identificació dels responsables

Les oficines de GAP Cooperativa van acollir ahir a la tarda una reunió de treball entre diferents representants d’Unió de Pagesos i Mossos d’Esquadra davant les darreres entrades il·legals i atacs a diferents granges de la nostra comarca. #endenfesadelapaseia prou atacs als pagesos i pageses
 

El sindicat també reclama al nou Govern que prioritzi l’aprovació del règim sancionador per a aquestes accions, després d’aprovar-ne la tramitació el 2019 a petició d’Unió de Pagesos

Unió de Pagesos ha demanat avui als Mossos d’Esquadra protecció i seguretat per als ramaders davant les entrades il·legals a les granges, així com la màxima celeritat en la identificació dels responsables, després que la nit del 26 al 27 de març van resultar afectades tres granges de les Garrigues per aquestes accions. El sindicat, que ja va condemnar aquestes accions públicament a través de les seves xarxes, ha traslladat la urgència d’aquestes demandes en una reunió mantinguda amb el cap dels Mossos d’Esquadra i la Unitat de Medi Ambient de la regió policial de Lleida per tractar aquesta qüestió a la seu de la Gestió Agroramadera de Ponent (GAP Cooperativa) a Juneda (Garrigues).

Els Mossos s’han compromès a intensificar la vigilància a les granges i a seguir els indicis de què disposen per identificar els autors, amb l’objectiu que no es repeteixin les entrades il·legals i els danys, tant als animals com a les instal·lacions, així com en mantenir el contacte i intercanviar informació amb els representants d’Unió de Pagesos amb la mateixa finalitat.

La nit del divendres 26 de març van resultar afectades amb danys tres granges de les Garrigues per entrades il·legals i per pintades amb amenaces. En una de les explotacions, al terme de les Borges Blanques, van aviar 200 parelles de perdius roges, de línia pura i autòctones de la península, mentre que en una altra de porcí al municipi dels Omellons van tallar els cables de l’antena de comunicacions de la granja, i en una tercera, a Arbeca, també de porcí, van fer pintades a l’edifici amb missatges amenaçadors contra els ramaders.

Unió de Pagesos també reclama al nou Govern que s’ha de constituir que prioritzi l’aprovació del règim sancionador per aquestes accions il·legals. Cal recordar que, després de reclamar-ho Unió de Pagesos, el Govern va aprovar el 29 d’octubre del 2019 la tramitació de l’establiment d’un règim sancionador específic per a les entrades il·legals a les explotacions agràries, amb sancions proporcionals respecte dels perjudicis causats.

Les cooperatives agràries invertiran més de 16 MEUR en fusions, innovació i comerç exterior

La inversió s’executarà en els tres pròxims anys i puja a 29 MEUR sumant-hi el suport públic

 

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora “molt positivament” la recent publicació de la nova convocatòria del Pla de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries (PMCCA) al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Les cooperatives duran a terme una inversió de més de 16 milions d’euros en els tres pròxims anys, que sumada a la inversió pública prevista representarà un import total d’uns 29 milions d’euros. El nou PMCCA 2021-2023 prioritza projectes de fusió de cooperatives, la millora de la comercialització -principalment a mercats internacionals-, la bioeconomia circular i projectes que sorgeixen de les inversions de les cooperatives en innovació.

El Pla triennal aprovat pel Govern té per finalitat consolidar la competitivitat de les cooperatives, tot potenciant estratègies concentració i cooperació per assolir nous reptes empresarials. El Pla també preveu el paper de les cooperatives en el desenvolupament rural fomentant la contractació de personal qualificat que participarà en projectes d’innovació i afavorir la millora dels processos de transformació i comercialització.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, destaca que es tracta de “la major dotació pressupostària en aquest Pla dels darrers anys” i “respon al nombre i dimensió dels projectes que les cooperatives agràries estan liderant arreu del territori”. Sarroca remarca que gràcies la tasca que porten a terme les cooperatives i el suport d’Agricultura s’ha pogut assolir “un pressupost que ha d’impulsar nous projectes empresarials de primer ordre i que permetrà millorar la rendibilitat” de les cooperatives i de les explotacions dels seus socis.

El nou PMCCA preveu prioritzar projectes de fusió de cooperatives, de millora de la comercialització -principalment a mercats internacionals-, de la bioeconomia circular i projectes que sorgeixen de les inversions de les cooperatives en innovació.

Segons la FCAC, les inversions previstes “esdevindran elements dinamitzadors en el sector agroalimentari català i les zones rurals el país, demostrant de nou la capacitat i fortalesa de les cooperatives i el seu paper estratègic en la producció d’aliments sostenibles a nivell econòmic, social i mediambiental”.

Font d’Informació: Món Rural

Unió de Pagesos recorda que les granges catalanes treballen en les millores per adequar-se a les noves normatives

 

Unió de Pagesos recorda que les granges catalanes tenen un estàndard alt en benestar i sanitat animal i que estan en procés de dur a terme les millores necessàries per aconseguir adequar-se a la noves normatives pel que fa al Decret de fertilització i dejeccions ramaderes i al d’emissions.

Aquestes últimes obligacions, incloses en les mesures globals per fer front al canvi climàtic, impliquen l’establiment de limitacions que van més enllà de la normativa europea, suposen costos addicionals per a les explotacions i fan augmentar la burocràcia.

En aquest sentit, Unió de Pagesos ha demanat a l’Administració paralitzar alguns aspectes del Decret de fertilització, com l’assignació del nitrogen de referència a les granges o la verificació de les basses mentre no hagi acord entre el Departament d’Agricultura i les organitzacions agràries.

En la xerrada Com fer front als reptes ambientals en els sectors de porcí i aviram, que Unió de Pagesos organitza demà, dijous 18 de març, a les 19.30 h, es tractaran aquestes qüestions, s’informarà de la posició del sindicat i de les opcions actuals per auxiliar aquestes inversions. Hi participaran Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos; Rossend Saltiveri, responsable nacional del sector Porcí d’Unió de Pagesos, i Josep Maria Baqués, responsable nacional sector de l’Aviram d’Unió de Pagesos.

Podeu trobar la informació de l’acte en aquest enllaç.

Font d’informació: Unió de Pagesos

Simulacre d’emergència per un focus de pesta porcina africana

Durant l’exercici els Agents Rurals han abalisat i senyalitzat i rastrejat la zona per tal de localitzar altres exemplars afectats. El simulacre serveix per preparar la resposta operativa en cas que es localitzés un brot a Catalunya.

Agents rurals de la unitat RPAS buscant senglarsAgents rurals de la unitat RPAS buscant senglars

 

Membres del Grup Especial Caní (GEK9) han localitzat el primer exemplar a la cua del Pantà de la Gavarresa, a prop de l’aigua i tapat per vegetació. La Gaia, un gos del cos especialitzat en la detecció de cadàvers, ha sigut l’encarregada de localitzar-lo.

Paral·lelament, la unitat RPAS del Grup de Suport Aeri (GSA) del Cos d’Agents Rurals s’ha encarregat de pentinar a vista de dron els espais de conreu i més oberts, on han localitzat en un torrent un altre exemplar mort.

Finalment, a les zones boscoses, diverses patrulles han fet batudes a peu on s’ha acabat trobant el tercer exemplar en un pas de fauna a prop de la carretera C-62.

Localitzats tots els exemplars, patrulles equipades amb mesures de bioseguretat s’han encarregat d’abalisar la zona, prendre mostres dels animals i procedir a la seva retirada. Dos exemplars, donada l’orografia i les dificultats tècniques de l’extracció, s’han retirat amb l’ajuda de l’helicòpter del Cos.

Amb aquesta pràctica s’ha volgut posar a prova la relació, coordinació i intercanvi d’informació entre els serveis veterinaris, el Cos d’Agents Rurals i l’IRTA-CRESa, i per tal de poder fer una estimació dels recursos humans i materials necessaris per tal d’estar preparats per donar resposta davant de situacions d’emergència sanitària per aparició de focus de PPA en senglars.

Catalunya territori lliure de PPA

Catalunya és un territori lliure de la malaltia, ja que no s’han declarat focus ni en animals salvatges ni en domèstics.

La PPA va entrar a l’est de la Unió Europea a finals del 2014. Des de Rússia es va estendre als països limítrofs d’Ucraïna i Bielorússia, des d’on es va propagar a països de la UE. Actualment, hi ha 15 països afectats a Europa, dels quals 11 són membres de la UE. El darrer país en veure’s afectat per la malaltia va ser Alemanya. Aquest Estat va declarar la PPA per primer cop el 9 de setembre de 2020 a Schenkendöbern, Spree-Neiße – al land de Brandenburg – amb més d’una trentena de focus afectant, de moment, només senglars.

La Pesta Porcina Africana suposa un risc important per al sector i per això els exercicis de simulació són necessaris per garantir una resposta ràpida, coordinada i efectiva davant la possible aparició d’algun focus a Catalunya. Estar preparats per a poder actuar ràpidament és un element clau per tal de poder controlar i eradicar la malaltia si mai es detectés a Catalunya, tot i que fins ara no s’hi ha hagut cap focus ni en animals salvatges ni en domèstics.

 

Mesures de bioseguretat i control

Des de l’aparició de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Bèlgica, l’any 2018, el Departament d’Agricultura no ha deixat d’implementar actuacions per millorar l’estat de la bioseguretat a les granges i prevenir l’entrada de la malaltia a Catalunya. Des el primer moment, el Departament d’Agricultura compta amb un Pla de contingència que estableix les accions immediates, a mitjà i llarg termini, destinades a respondre en el cas que la malaltia es detectés a Catalunya.

En aquest sentit, per reforçar les mesures de vigilància contra la Pesta Porcina Africana, des de l’1 de gener de 2020 s’han pres 101.086 mostres de sang per al control d’anticossos i 29.138 mostres per PCR de bestiar porcí i s’han analitzat 18 porcs senglars trobats morts en el medi natural sense cap indici de mort per tret ni per accident. Tots els resultats han estat negatius.

 

Una malaltia que no afecta a l’ésser humà

La pesta porcina africana, que no afecta a l’ésser humà, és altament contagiosa i afecta a porc domèstic, porc senglar europeu i facoquer africà. Algunes formes del virus de la PPA, presenten un elevada virulència, que es caracteritza per febre elevada, anorèxia i hemorràgies a la pell i els òrgans interns podent arribar a produir la mort en uns 2-10 dies. La mortalitat de la malaltia pot arribar a ser del 100%.

La PPA és una malaltia inclosa dins de la llista de malalties terrestres notificables de l’Oficina internacional d’Epizoòties (OIE) i per tant de declaració obligatòria.

 

Simulacre dels Agents RuralsSimulacre dels Agents Rurals

 

Aquest matí s’ha realitzat al terme municipal d’Olost (Osona) un simulacre d’actuació en cas de localitzar un focus de Pesta Porcina Africana (PPA) en porcs senglars.

L’objectiu de l’exercici ha estat avaluar la resposta ràpida davant d’una emergència sanitària amb la detecció i localització d’exemplars morts, la senyalització i extracció de mostres, i la retirada dels animals. Durant l’exercici s’ha comptat amb la participació d’una seixantena d’efectius tant del Cos d’Agents Rurals com dels Serveis Veterinaris oficials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

L’exercici ha simulat la detecció d’un cas positiu de PPA d’un porc senglar localitzat al medi natural. A partir d’aquesta coordenada s’ha establert la zona nucli del brot a un radi d’un quilòmetre. També s’ha establert la zona d’infecció a un radi de sis quilòmetres i la zona de vigilància a un radi de 10 quilòmetres.

En primer lloc, diverses patrulles han senyalitzat els accessos a la zona nucli i a partir d’aquí diferents patrulles i unitats del cos han començat la cerca d’animals morts en 49 quadrícules de 9 hectàrees cadascuna. Prèviament s’havien deixat tres exemplars de porcs senglars morts en aquesta zona nucli.

Font d’informació: Serveis de premsa DARP

Corregeixen el model de contracte d’integració després reclamar-ho Unió de Pagesos

El Departament d’Agricultura ha comunicat a través de taules sectorials la seva intenció de modificar el model homologat de contractes d’integració, després que Unió de Pagesos hagi reclamat la rectificació diverses vegades des de fa mesos. El sindicat celebra aquesta decisió però demana al Departament que vagi fent seguiment del correcte compliment d’aquests contractes, ja que el Govern té la capacitat de sancionar si no es compleix la norma, tant pel que fa a la no formalització per escrit com en el incompliment del contingut mínim.

Unió de Pagesos demanava aquest canvi del model homologat del contracte d’integració en compliment de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2008, ja que la resolució publicada el 9 de desembre persistia en utilitzar fórmules del model homologat anterior, presentat pel Departament el 2005, i que ja va ser rectificat per una sentència judicial.

El sindicat va impulsar el 2005 la revisió de la normativa d’aquests contractes per introduir les adaptacions necessàries, especialment, en l’àmbit zoosanitari i ambiental, i amb l’objectiu d’aconseguir més garanties d’igualtat entre les parts.

La llei del 2005 va introduir l’obligació de disposar de contractes escrits i va regular un contingut mínim, i obligava l’Administració a publicar un model homologat. Agricultura va publicar un primer model homologat el 2005, al qual Unió de Pagesos va presentar recurs per considerar que no complia les mesures del contingut mínim de la llei. El 2008, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó, en part, al recurs presentat, i va anul·lar alguns preceptes de la resolució, obligant el Departament a publicar una modificació del model homologat de contracte que ha estat vigent fins ara.

El 2017, la compilació del codi civil va incorporar la llei del contractes d’integració i va actualitzar alguns punts del contingut mínim del contracte. Des de llavors, el sindicat ha reclamat una actualització del model homologat de contracte d’integració al Departament, però el model del Departament insisteix en la fórmula utilitzada el 2005, sense imposar els punts mínims determinats en la Llei.

Per abordar aquestes qüestions, Unió de Pagesos ha organitzat un acte en línia demà dimecres 3 de març. Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

Font d’informació: Unió de Pagesos

L’aplicació de purins i altres dejeccions ramaderes líquides ja no es pot fer amb vano o ventall

A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors. Així mateix, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent

Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc de perdre’s cap a l’atmosfera. De fet, segons l’inventari d’emissions nacionals, el sector agrari és responsable del 97% de les emissions d’amoníac (NH3), la majoria atribuïdes a la gestió de les dejeccions ramaderes. Gran part d’aquestes emissions es donen durant la seva aplicació al camp, quan les dejeccions s’apliquen amb l’objectiu de fertilitzar els cultius.

El Decret 153/2019, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 2019, ja fixava l’eliminació progressiva d’aquests tipus de sistemes d’aplicació tradicionals. La prohibició definitiva del ventall o “vano” es farà efectiva a partir del proper 21 de febrer. D’aquesta manera, es dona pas a sistemes més innovadors d’aplicació localitzada, ja sigui en superfície (mànegues o tubs penjants) com en profunditat (injectors o enterradors). Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Els sistemes d’aplicació localitzada també permeten fertilitzar de manera més uniforme. Per una banda, poden reduir la sobrefertilització que en determinades zones de la parcel·la receptora, i on l’excés de nitrogen es podria rentar i perdre’s en profunditat. Per una altra banda, asseguren que no hi hagi zones que rebin menys nitrogen de l’esperat i que podrien donar lloc a baixades de producció.

Aquests equips també es poden instal·lar en les cisternes ja existents i s’han d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.

La utilització d’aquests sistemes alternatius busca incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. En general, els purins i la resta de fertilitzants seran més eficients com menys pèrdues tinguin. Reduir el rentat, la volatilització o qualsevol altre tipus de pèrdua farà que una major quantitat de nitrogen que s’aplica al sòl sigui aprofitable per al cultiu.

Cal destacar també que a partir de 21 de febrer, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Haurà d’estar instal·lat de manera permanent a la cisterna. Com a alternativa, es permet instal·lar l’eina a la mateixa instal·lació d’emmagatzematge. Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Font d’informació: Oficina de Fertilització i Tractament de dejeccions ramaderes

Obert el període de tramitació de la DUN 2021

L’1 de febrer s’inicia el període de tramitació de la DUN 2021 i el termini finalitzarà el proper 30 d’abril (pel que fa a la sol·licitud dels ajuts directes i de contracte global d’explotació ) 

Cal recordar, que durant aquest mateix període es pot demanar l’ajut per la Incorporació de Joves i els ajuts per a realitzar inversions a la explotació (Pla de Millora, Diversificació cap a activitats no agrícoles i altres ajuts per la Mitigació del canvi climàtic). Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us assessorarem.

L’elaboració de la DUN té la seva complexitat, no és un simple tràmit, cal revisar-la i adequar bé a la realitat de la vostra explotació, d’aquesta manera s’assegura que l’accés als ajuts sigui un èxit i el risc de penalitzacions mínim.

A GAP Cooperativa, estem, com sempre, al servei de tots els nostres associats i associades i per ajudar-vos a gestionar d’una manera correcta la tramitació de la DUN

Qui està obligat a presentar la DUN?

  • Les persones titulars d’explotacions agrícoles que realitzin la seva activitat dins de l’àmbit de la producció primària agrícola excepte:
      • Persones titulars d’explotacions agrícoles que destinin íntegrament la producció al consum domèstic privat.
      • Persones titulars d’explotacions agrícoles que estiguin inscrits en el Registre Oficial d’Empreses Proveïdores de Material Vegetal, sempre que les produccions obtingudes no es destinin al consum humà o animal i que presentin la corresponent declaració anual de cultius.
  • Les entitats o agrupacions d’agricultors/esque no siguin titulars d’explotacions agràries i que vulguin realitzar algun dels tràmits o sol·licituds de l’annex 1 de l’Ordre que regula la DUN.
  • Altres (venda de proximitat)

Que ha d’incloure la DUN?

  • Dades generals de l’explotació i del declarant
  • Dades de la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva
  • Dades de ramaderia que formin part de l’explotació.

Una mateixa superfície no pot estar inclosa en diferents declaracions.

Per a informació més detallada, consultar l’annex 2 de l’Ordre que regula la DUN.

Quins efectes té la DUN

A la DUN es declaren totes les dades necessàries a efectes de la concessió dels ajuts i altres tràmits que es detallen a l’annex 1 de l’Ordre que regula la DUN.

Es poden trobar tots els efectes de la DUN a l’article 8 de la mateixa Ordre.

Documents a Presentar

A la DUN s’adjuntarà, si escau, la documentació que es relaciona a continuació. No obstant això, no caldrà presentar-la si ja s’ha presentat anteriorment al DARP i de la qual no n’hagin variat les dades i continuïn sent vigents:

  • Tota la documentació que es demani específicament per a cadascun dels ajuts sol·licitats i que s’especifiquin als annexos de l’ordre de la DUN i a les ordres de convocatòria dels ajuts corresponents.
  • Verificació de les dades d’identitat de la persona sol·licitant o de qui la representi corresponents al DNI/NIF/NIE o altre document que l’acrediti, si escau. En cas que la persona titular signi la DUN amb signatura electrònica, no cal aportar cap document acreditatiu d’identitat.
  • En cas de fer declaracions de parcel·les de Catalunya d’aprofitament farratger en comú, s’ha de disposar dels certificats d’adjudicació emesos per les entitats gestores per mitjà de l’aplicació Comunals que el DARP facilita a aquest efecte. El DARP podrà requerir en qualsevol moment els certificats esmentats.
  • Documentació d’autorització de signatura i/o de representació, si escau.
  • En cas de sol·licitar la qualificació d’explotació agrària prioritària, la documentació que consta a l’annex 5 de l’ordre de la DUN.
  • En cas de sol·licitar modificacions de SIGPAC o realitzar declaracions de conreu que afectin parcialment un recinte, serà requisit indispensable l’elaboració i la presentació d’un croquis mitjançant l’aplicació DUN.
  • En cas que una agrupació de productors faci una comunicació de venda de proximitat d’acord amb la norma reguladora si escau, cal adjuntar a la DUN la relació de tots els seus associats productors.
  • En el cas que es facin comunicacions de cessions de drets de pagament bàsic, s’ha d’adjuntar a la DUN la documentació requerida d’acord amb l’annex 6 de l’Ordre de la DUN.

Quan es pot presentar la DUN?

  • La DUN es pot presentar des de l’1 de febrer fins al 31 de desembre.
  • La sol·licitud dels ajuts directes i de contracte global d’explotació  s’ha de fer de l’1 de febrer fins al 30 d’abril. D’aquests es poden presentar modificacions fins al 31 de maig.
  • La sol·licitud de l’ajut a la reestructuració i reconversió de la vinya pel període 2019-2023 corresponent a l’any 2021 es presentarà entre l’1 de febrer i el 26 de març.
  • La sol·licitud de drets de la reserva de pagament bàsic, les cessions per l’assignació de drets de pagament bàsic, la renúncia al règim de petits agricultors i altres tràmits específics s’ha de fer de l’1 de febrer al 31 de maig.

La renúncia a un ajut després, del termini de presentació de sol·licituds d’aquest, s’ha de presentar a través de l’aplicació de la DUN.

 

Més informació DUN – Generalitat Catalunya

Demanen paralitzar l’assignació del nitrogen de referència a les granges mentre no hagi acord entre Agricultura i organitzacions agràries

Unió de Pagesos no està d’acord amb els criteris d’assignació del nitrogen de referència (quantitat de nitrogen de les dejeccions que es pot aplicar en terres situades en zona vulnerable) ni amb la instrucció tècnica que regula la verificació de l’estat de les basses establerts al Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que s’han fet unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions agràries i sense haver-les informat del contingut. Per això, el sindicat demana que es paralitzi l’assignació del nitrogen de referència i la verificació de les basses mentre no hi hagi consens entre les organitzacions agràries i el Departament.

El sindicat defensa que el nitrogen de referència s’atorgui segons les condicions autoritzades de gestió de les dejeccions i que, d’acord amb aquestes, els ramaders segueixin complint amb l’obligació de gestionar, tal com s’hi havien compromès, la quantitat autoritzada que poden aplicar en zona vulnerable, la que cal aplicar fora de zona vulnerable o la que cal tractar. Aquestes condicions estan establertes en els criteris aplicats a les autoritzacions atorgades abans del 2009 i en el Decret 136/2009, d’1 de setembre. Tot això, per tal de garantir que les explotacions familiars que gestionaven les dejeccions com a fertilitzant en terres situades en zona vulnerable a l’entrar en vigor el decret ho puguin seguir fent.

Durant el cinc anys que ha durat la discussió del Decret, Unió de Pagesos ha treballat per aconseguir una normativa que garanteixi una aplicació correcta de les dejeccions i la fertilització, així com una gestió que redueixi al màxim la burocràcia i que no estableixi limitacions i obligacions que vagin més enllà de la normativa europea i que suposin costos addicionals per a les explotacions. Unió de Pagesos va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2019 contra diversos articles del Decret no modificats d’acord amb les esmenes presentades pel sindicat.

Així mateix, a finals del 2019, Unió de Pagesos va proposar a Agricultura modificacions per corregir diversos aspectes del decret. Pel que fa a la verificació de les basses de purins, es va demanar que el buidatge no sigui total obligatòriament si permet comprovar la impermeabilitat, la integritat estructural i l’estat dels materials impermeabilitzants. El sindicat també ha proposat que es contempli la possibilitat d’instal·lar a les basses existents piezòmetres, aparells que permeten detectar fuites i que serveixin per verificar l’estanqueïtat, i també que s’excloguin de la verificació les basses existents de capacitat igual o inferior a 200 m.

Unió de Pagesos defensa, com a mesura urgent per a la ramaderia, un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització, amb l’objectiu d’ajustar-lo estrictament a les obligacions europees i deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

 

Font d’informació: Unió de Pagesos