JARC reclama un treball conjunt del sector porcí i les administracions per evitar casos de Pesta Porcina Africana

Demana intensificar els controls de benestar animal a les fronteres i mesures contra la proliferació de senglars

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha traslladat al Departament d’Agricultura la necessitat que totes les administracions i agents del sector (productors i escorxadors) treballin conjuntament per “generar un pressupost per reforçar i millorar les mesures de control i prevenció de la Pesta Porcina Africana” (PPA), especialment després que s’hagin detectat casos d’infecció en senglars a Alemanya. L’organització agrària exigeix a Agricultura que intensifiqui els controls de benestar animal a les fronteres i reclama inspeccionar totes les entrades de garrins procedents de la UE que entren al país. També demana actuacions per evitar la proliferació de senglars.

JARC també ha instat la consellera Teresa Jordà a pressionar al Ministeri d’Agricultura per aconseguir la ‘regionalització’. D’aquesta manera, en cas que es detectés un positiu de PPA a l’Estat, es podria continuar comercialitzant productes i animals a les zones lliures de la malaltia.

Durant el 2019, es van comptabilitzar 1.449 entrades a Catalunya de porcs procedents de la UE, i fins al setembre d’aquest any ja se n’han efectuat 1.242. JARC preveu que aquest xifra seguirà augmentant “a causa de la possible baixada dels preus de garrí alemanys, que oferiran un preu més atractiu que altres països i que previsiblement s’enviaran a Espanya per engreixar i comercialitzar amb països tercers”.

L’organització agrària considera “totalment necessari” reforçar els controls de benestar animal, que s’efectuen prop de la frontera, coordinats entre Mossos, Agents Rurals i veterinaris. El cap sectorial del Porcí de JARC, Jaume Bernis, considera “insuficients” els 33 controls que s’han fet durant la temporada per observar l’estat dels animals i detectar possibles casos de PPA, tenint en compte la presència d’aquesta malaltia en diversos països de la Unió Europea. “Caldria inspeccionar la totalitat de les entrades de garrins a l’Estat”, ha demanat.

A la vegada, JARC reclama controlar els transports setmanals procedents de la UE d’altres espècies, com per exemple de boví ja que “sovint s’utilitzen indistintament per a l’espècie porcina, i procedeixen d’altres zones positives en la PPA, com ara Romania o Polònia”, segons Bernis.

D’altra banda, l’entitat demana una “millora substancial” en els centres de neteja dels transports als escorxadors ja que “no estan prou equipats per assolir el repte actual”. En aquest sentit, JARC proposa incorporar equips i personal de neteja professional per poder millorar la desinfecció que s’efectua als camions.

Finalment, l’organització agrària demana intensificar el control de les poblacions de senglars com una eina “essencial” per lluitar contra la PPA. JARC reclama intensificar la col·laboració entre Agents Rurals, administracions locals i caçadors “per poder localitzar els corredors naturals de les possibles entrades dels senglars”. Segons Bernis, “caldria que l’Administració dugués a terme un seguiment exhaustiu de les caceres excepcionals que es fan al territori durant l’estiu, per poder comptabilitzar els animals abatuts i fer control del seu estat sanitari”.

 

Font: Món Rural

 

Continuen els atacs de suposats grups animalistes contra ramaders i ramaderes de les Garrigues

Prou amenaces i atemptats contra la propietat privada i la salubritat dels animals de les nostres granges

A les darreres setmanes s’han incrementat, tant pel que fa al número com per la gravetat de les mateixes, les amenaces i atacs contra el col·lectiu de ramaders de les Garrigues amb tot un seguit d’accions que clarament atempten contra la propietat privada i que posen perill la salubritat dels animals de les granges, així com la pròpia seguretat de les persones 

En aquest darrers dies, endemés de pintades amenaçadores, insults…, han fet mal bé instal·lacions i equipament divers de diferents granges, entre altres, un grup electrogen, teulades, sistemes d’aigua… Així mateix,  han intentat llançar un tractor i la picadora a una bassa. Innaceptable, perillós, preocupant.

 

 

Oberts els ajuts per comprar conductímetres per cisterna o bassa

Aquests ajuts, que subvencionen l’adquisició i instal·lació d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins, es podran sol·licitar fins el proper 15 d’octubre de 2020.

 

Ja s’ha obert el termini per sol·licitar els ajuts de minimis a l’adquisició i instal·lació d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació.  

L’objectiu dels ajuts és subvencionar l’adquisició i instal·lació dels següents d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins:  

-Equips de mesura de la concentració de nutrients, en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí (conductímetres o NIR).

-Equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins, en cisternes d’aplicació de purí (cabalímetre + conductímetre).

Aquests equips permetran a les explotacions ramaderes conèixer el contingut de nutrients dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu per aconseguir una òptima fertilització. 

L’ajut s’ha de sol·licitar mitjançant el tràmit telemàtic següent: 

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/21522-ajut-equips-cisternes-puri-porci 

El període d’execució i pagament de les actuacions realitzades ha d’estar inclòs entre l’ 1 de gener de 2020 i l’últim dia de termini de presentació de les sol·licituds, el proper 15 d’octubre de 2020, inclòs.

Es poden consultar més ajuts sobre fertilització i gestió de dejeccions ramaderes al nou apartat de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. Al mateix espai web també podreu trobar algunes empreses fabricants o distribuïdores d’aquests equips.

Més detalls de la convocatòria al web del DARP.

Font: DARP  

Informe anual sobre el sector porcí 2019

 
Es presenta l’Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.
 
Informació facilitada per la Generalitat de Catalunya
 
 
 

Bioseguretat en la producció porcina. No hi ha excusa possible

Podem definir la bioseguretat com el conjunt de mesures que inclouen des d’elements estructurals a aspectes de maneig, orientats a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries en qualsevol lloc, àrea, edifici, granja o regió productora de porcs.

Bioseguretat en explotació porcina

En un sentit ampli, podem incloure el benestar animal com a element de bioseguretat, ja que un alt nivell de benestar contribueix de forma significativa a augmentar el grau de resistència natural dels animals a la infecció. M’agradaria destacar especialment un element que és primordial, la conscienciació, o dit d’una altra manera, el compromís que ramaders i tota persona que treballi en l’àmbit de la granja, sobretot aquells que entrin en contacte amb els animals, han de tenir en relació a l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat en el dia a dia de l’exercici de la seva professió; la manca de conscienciació fa que es baixi la guàrdia provocant finestres de risc que poden tenir greus conseqüències no només per a l’explotació en qüestió, sinó també per a les explotacions veïnes, la comarca, el sector i el país en el seu conjunt. Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat, i és que el sistema serà només tan fort com ho sigui el més feble dels seus components. Si bé és cert que el nivell de bioseguretat és bo o molt bo en moltes explotacions, també és cert que és una de les assignatures pendents en moltes altres, especialment en les explotacions d’engreix, sent molt deficient o inexistent en la immensa majoria de les explotacions de petita capacitat.

                       

Figura 1. Focus de PPA declarats en la UE el 2019 (ADNS CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

                  

Figura 2. Mapa de regionalització UE en base a la Decisió 2014/709/UE (CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

Per donar impuls a la bioseguretat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va posar en marxa el Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines a l’any 2016, amb una sèrie d’objectius estratègics que eren els següents:

• Avaluació del nivell de bioseguretat de les explotacions porcines comercials extensives i intensives a través d’una enquesta de bioseguretat.

• Augment del grau de sensibilització a tots els nivells en el sector porcí respecte a la importància d’aplicar correctes mesures de bioseguretat.

• Fomentar la corresponsabilitat de tots els agents/baules de la cadena de producció porcina en matèria de bioseguretat.

• És vàlida per a altres fins: avaluació del risc d’entrada i difusió de la malaltia d’Aujeszky, certificació de risc negligible de triquina i investigació epidemiològica en explotacions d’origen en cas de detecció de salmonel·la en canals porcines a escorxadors.

02 Per què la bioseguretat és tan important

La bioseguretat s’ha de considerar com un dels pilars bàsics de la producció porcina, ja que és una de les eines més eficaces, des d’un punt de vista de cost benefici, que tenim a la nostra disposició per mantenir i millorar l’estatus sanitari del sector porcí en el seu conjunt. Uns alts estàndards de bioseguretat donen al sector una imatge de seguretat molt desitjable per als nostres socis comercials, sent un element clau de cara al manteniment i l’obertura de mercats dins i fora de la Unió Europea. I és que la bioseguretat és d’importància cabdal per a la prevenció d’entrada de malalties de declaració obligatòria, així com per al control efectiu de les mateixes a través de l’aplicació de mesures de control i erradicació per part dels serveis veterinaris oficials en cas de entrada d’una d’elles en el nostre territori.

Sense bioseguretat el control d’un brot epizoòtic es fa molt més complicat, la qual cosa allargarà de forma significativa el temps necessari per al seu control, i per tant el temps necessari per recuperar l’estatus perdut i tornar a poder treure els nostres productes més enllà de les nostres fronteres. La diferència entre un focus controlable i no controlable pot estar determinada per un alt o baix nivell de bioseguretat en les explotacions. I és que el risc d’entrada de malalties, tot i que sempre ha estat present, és cada vegada més alt a causa de la gran intensitat de moviments de persones, animals i productes que caracteritzen el mercat nacional, europeu i global. Per posar dos exemples de màxima actualitat, m’agradaria destacar la Pesta Porcina Africana i la Febre Aftosa:

 • Pesta Porcina Africana (PPA): va arribar a Geòrgia des de l’Àfrica el 2007, probablement en residus de cuina d’un vaixell que estaven contaminats amb el virus de la PPA i que van ser utilitzats per alimentar porcs que van resultar infectats per via oral. La malaltia es va estendre pel Caucas i per la Federació Russa cap al nord entre 2007 i 2012; es va declarar a Bielorússia el 2013 a escassos quilòmetres de la frontera amb la Unió Europea (UE) i finalment ha afectat fins ara Lituània, Polònia, Letònia, Estònia, República Txeca, Hongria, Romania, Bulgària i apareixent fa unes setmanes al sud de Bèlgica. Fins ara, la política de regionalització de la UE, regulada per la Decisió 2014/709/ EU, ha aconseguit frenar l’avanç de la malaltia mantenint la possibilitat d’exportació a les zones lliures de la UE, i les zones sotmeses a restriccions i enumerades en el seu annex han anat ampliant-se per adaptar-se a l’evolució de la malaltia. Per la seva banda, Espanya segueix aplicant el Programa de vigilància reforçada de PPA que es va posar en marxa el març de 2014 i que ha estat novament reforçat al 2018 arran de la declaració de la malaltia a Bèlgica.

 Febre Aftosa (FA): després de diversos anys sense circulació de la malaltia en els països del Magrib, el 2013 va fer la seva aparició el serotip O subtipus ME SA Ind-2011, els orígens del qual es situen al nord de l’Índia, des d’on va arribar a l’Orient Mitjà i d’aquí a Líbia, vehiculat amb tota probabilitat a través del moviment d’animals infectats. En uns mesos Tunísia i Algèria notificaven focus en la major part dels seus territoris: el 2 de novembre de 2015 es notificava el primer focus al Marroc a la regió de Casablanca, que feia augmentar el nivell de risc per a Espanya a causa de la proximitat geogràfica i a les majors relacions comercials existents amb aquest país; actualment, el serotip O segueix circulant àmpliament al Marroc, Tunísia i Algèria. El 2017 Tunísia i Algèria declaraven un nou serotip, en aquest cas el serotip A Genotip V, que va arribar de l’Àfrica subsahariana i que ha circulat àmpliament a Algèria, on a dia d’avui se segueixen declarant focus. Per tant, el risc per a la UE continua, com continuen en vigor les mesures de protecció en frontera que tant Espanya com la UE van posar en marxa per prevenir la possible entrada de la malaltia. El 2015 a l’altre extrem de la UE, el serotip A genotip VII també originat al nord de l’Índia, va recórrer Turquia en pocs mesos d’est a oest estant present a dia d’avui en totes les regions del país. La FA és el millor exemple de la capacitat que tenen certes malalties de recórrer grans distàncies en poc temps a causa del moviment d’animals i productes d’origen animal. D’altra banda, una bona bioseguretat contribueix a la millora dels índexs productius dels nostres animals causa de l’efecte beneficiós que una bona salut té sobre ells. A més, uns alts nivells de bioseguretat fan possible la reducció del consum d’antibiòtics, la qual cosa contribueix de manera decisiva a la lluita contra un dels més importants problemes als quals s’enfronten les produccions intensives en els nostres dies, que és contribuir a la lluita contra l’aparició i difusió de resistències antimicrobianes. És evident que són molts els beneficis que una adequada bioseguretat té per a les explotacions i per al sector porcí en el seu conjunt, de manera que no tenim excusa per no aplicar-la de forma efectiva i constant. Hem de veure la bioseguretat com una inversió necessària, com ho és l’alimentació o la mà d’obra, i no com una imposició de l’Administració, i és que el sector en el seu conjunt depèn en gran mesura d’això, sector que no oblidem és el quart productor mundial i el tercer exportador de la UE, ja que les carns i els productes derivats es venen en més de 150 països arreu del món, gaudint de la millor de les reputacions.

“Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat”

  

Figura 3. Distribució 2018 de serotips de FA en los diferents grups (pools) de països afectats (EuFMD). Font: FAO

03 Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines. Informe 2018

En primer lloc, m’agradaria ressaltar la consecució, al llarg d’aquests anys des de la seva implantació, de l’objectiu d’augment del grau de conscienciació i corresponsabilitat per part de tota la cadena de producció porcina, inclosos els veterinaris a càrrec de la gestió sanitària de les explotacions, i és que a dia d’avui podem afirmar que tot el sector és més conscient i responsable respecte a la importància de l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat a tots els nivells. Aquest és sens dubte un important èxit i aprofito per felicitar i per agrair a tots, administració, ramaders i veterinaris, l’esforç realitzat per aconseguir-ho. Sens dubte, un altre important èxit ha estat el disseny i la posada en marxa d’un sistema nacional de monitoratge de la bioseguretat.

A l’octubre de 2018 hem centralitzat la informació de les enquestes realitzades a les explotacions porcines del nostre país a la base de dades BIOSEGPOR, obtenint així la primera foto de la bioseguretat en el sector porcí nacional. M’agradaria puntualitzar que la intenció mai va ser la de posar etiquetes a les diferents explotacions i regions, sinó tenir una idea de com està la bioseguretat en general. Per això, m’agradaria ressaltar en relació a l’anàlisi de la informació, que més enllà de la nota aconseguida per cadascuna de les explotacions, hi ha un important percentatge d’elles que presenten deficiències considerades importants, les quals s’inclouen en el quadre. Com es pot observar a la taula 1, estem parlant de percentatges certament alts d’explotacions que tenen una bioseguretat que podríem considerar deficient, independentment de la nota aconseguida per l’explotació, pel fet que fallen en aspectes considerats clau de cara a aconseguir la prevenció d’entrada i evitar la difusió de malalties.

L’objectiu a partir d’ara serà el de millorar en aquests aspectes clau per fer del sistema de producció porcí un sistema segur i fiable. Per això, el MAPA i les Comunitats Autònomes (CA) han decidit fer un pas més en aquest sentit, proposant la implementació de mesures de reforç del pla de bioseguretat en explotacions porcines que s’ha dut a terme a finals de 2018 i el primer trimestre de 2019.

04 Futur de la bioseguretat al nostre país

En relació al futur, m’agradaria remarcar que la bioseguretat ja no serà una opció, sinó una necessitat, si volem arribar al màxim potencial del nostre sector productor i mantenir el creixement del fort potencial exportador del que dependrem cada vegada més. M’agradaria ressaltar tres assumptes en relació al futur més o menys immediat que fan que tinguem l’obligació de mantenir i millorar, on sigui possible, el nivell de bioseguretat de totes les explotacions de cara al futur. En primer lloc, he d’esmentar de nou la Pesta porcina africana, que amb tota probabilitat ha arribat a la UE per quedar-se a mig termini. Hem de tenir en compte que encara queden anys fins que puguem fer servir una vacuna segura i eficaç en el camp, de manera que la bioseguretat serà la clau per reduir el fort impacte que aquesta malaltia pot causar en cas d’entrada al nostre país. Per aquest motiu, s’ha aprovat a proposta del MAPA el pla de reforç del pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines 2018, que, com hem esmentat anteriorment, s’està desenvolupant al llarg de 2018 i 2019.

                     

Taula 1. Percentatge d’explotacions enquestades que van presentar deficiències considerades més importants a Espanya (Informe BIOSEGPOR 2018). Font: Informe BIOSEGPOR 2018

Mitjançant aquest, es realitza l’enquesta de bioseguretat en explotacions considerades prioritàries des del punt de vista de l’entrada i difusió de la malaltia, a partir de tres aspectes:

• Explotacions que no es van enquestar, per diversos motius, en la primera volta.

• Explotacions en les quals s’hagi evidenciat alguna de les 5 deficiències que s’han considerat d’importància major: tancament perimetral absent o en mal estat, absència de gual de desinfecció, absència de roba i calçat d’ús exclusiu en l’explotació, entrada del vehicle de retirada de cadàvers al recinte de l’explotació, absència de registre de visites i vehicles i absència d’un programa documentat de neteja, desinfecció, desratització i desinsectació.

• Explotacions que reben partides d’animals de comerç intracomunitari. L’objectiu aquesta vegada no serà la mera monitorització de la bioseguretat, sinó la correcció de les deficiències observades, per al que es donarà un termini de temps raonable i adaptat a cada cas.

En segon lloc, m’agradaria esmentar el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, sobre sanitat animal a la UE que, al servir d’instrument de desenvolupament de l’estratègia de la UE de sanitat animal 2013 – 2017, ha fet de la bioseguretat un element clau per a la producció animal a la UE. El reglament obre la porta a l’establiment de requisits de bioseguretat harmonitzats comunitàriament, que hauran de desenvolupar-se a través d’actes delegats en cas que els països membres així ho vegin necessari. Un aspecte important i nou és que s’estableixen responsabilitats compartides entre serveis veterinaris oficials, productor i veterinari d’explotació: el productor passa a ser el major responsable de mantenir alts nivells de bioseguretat, sent el veterinari d’explotació l’assessor en la matèria. Tot i que la data de desenvolupament dels aspectes de bioseguretat i la seva entrada en vigor encara no se saben amb certesa, no hi ha dubte que la normativa comunitària en matèria de sanitat animal anirà per aquest camí aplicant el principi de “més val prevenir que curar”, on la bioseguretat hi representa un paper fonamental. Les crisis sanitàries dels últims anys, com ara la influença aviària i la pesta porcina africana, i les seves importants repercussions per al mercat únic, no fan més que confirmar la importància d’aquesta estratègia que amb tota probabilitat es veurà reforçada de cara al futur.

Finalment, m’agradaria destacar l’enorme treball conjunt, entre administració i sector, que s’està duent a terme des de fa una mica més d’un any per a la modificació del Reial Decret 324/2000 d’ordenació de les explotacions porcines intensives. Els treballs van per bon camí i estem ja prop de tenir una nova norma que reguli aquest aspecte essencial per a la producció porcina intensiva del nostre país. Sens dubte una norma moderna adaptada a la realitat actual del nostre país i d’un sector que ha canviat molt en els últims anys, que serà beneficiosa per al sector i per a la imatge que en té davant la societat. Com no podia ser d’una altra manera, tots hem estat d’acord en què la bioseguretat surti significativament reforçada en aquest projecte de norma.

Entre els assumptes que hi són previstos, m’agradaria destacar els següents: dins el pla sanitari de l’explotació s’inclou la necessitat de comptar amb un pla de bioseguretat integral on es prenen en consideració i es fan obligatoris per a totes les explotacions comercials aspectes que són essencials en matèria de bioseguretat, inclosos certs aspectes bàsics per a les explotacions de petita capacitat; els treballadors hauran d’estar formats en matèria de bioseguretat i el veterinari d’explotació passa a ser una peça clau com a assessor de les explotacions en la matèria, sent l’encarregat d’avaluar de forma regular la bioseguretat de l’explotació, i de posar en coneixement de l’autoritat competent qualsevol deficiència greu que pugui posar en perill la sanitat animal, la salut pública o el medi ambient.

05 Conclusió

No podem obviar la importància de la bioseguretat en la producció porcina nacional, ja que és un element de competitivitat essencial si volem seguir la tendència espectacular que el sector ha experimentat en els últims anys i que ha estat sens dubte gràcies, entre altres aspectes, a una millora de la sanitat animal a tots els nivells.

“La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector porcí i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat”

Tot i que la bioseguretat a Espanya és bona en general, queda espai per a la millora. Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per aconseguir arribar al major nivell de bioseguretat possible d’acord amb un sector que és el quart productor mundial de porcí, que genera productes d’una alta qualitat que són apreciats arreu del món. La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat.

La bioseguretat és responsabilitat de tots: administració, sector i veterinaris, i només amb l’esforç conjunt i col·laboració de tothom podem fer del nostre sector un sector sanitàriament segur que segueixi donant allò que se n’espera, és a dir, un mitjà de vida estable per a totes les persones que, de manera directa o indirecta, en depenen.

Article extret del Dossier Tècnic nº 98: “Bioseguretat en explotacions porcines

Autor:

Germán Cáceres Garrido

Cap de Servei. Área de Epidemiologia. SG Sanitat i Higiene Animal i Traçabilitat. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)

Els animalistes que posaven en perill els animals

Font informació: Territoris.cat

Article d’opinió: Jordi Armengol (Membre de la Comissió Permanent de Unió de Pagesos)

Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat

Ens trobem en un punt de la partida molt lluny de l’escac i mat que algú pretendria. És que si hi ha quelcom que es posa en qüestió des de fa temps és la producció d’animals per a la nostra alimentació. Ja s’ha escrit molt sobre l’evolució de la societat de transhumant a sedentària, de caçadors recol·lectors a pagesos…. Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat.

És evident que a poc a poc els hàbits de consum i la sensibilitat de la nostra societat evolucionen i que, cada cop més, el benestar animal es mira més enllà de l’òptica del productor i la producció pren més importància; com també pren protagonisme el fet de donar valor afegit a les nostres produccions amb aspectes com la proximitat i l’arrelament al territori, tot lligat a la millora de la qualitat.

Totes les idees es poden defensar des del respecte; i això reclamem des d’Unió de Pagesos: respecte a la nostra professió. Les irrupcions a granges per part de grups organitzats sota la bandera del moviment animalista és una agressió a la nostra activitat. Ja no només perquè vulneren la propietat privada sinó perquè amb la pretesa defensa del benestar dels animals el que realment posen en risc és la sanitat i la seguretat alimentària de tota la societat.

Així, mentre els ramaders europeus ens atenim al que marca la normativa de sanitat i benestar animal (la més restrictiva a escala mundial), amb totes les proteccions i mesures establertes, uns intrusos vulneren en un tancar i obrir d’ulls aquestes condicions de seguretat i sanitat animal. I si porten algun bacteri o virus a la sola de la sabata que es transmet per la granja, qui se’n farà càrrec del sanejament animal? Ells, no. Però sí que seran els responsables del sacrifici forçós de centenars o milers d’animals.

Fixeu-vos en la contracció que això els suposaria.

Els ramaders catalans estem compromesos amb la nostra societat i una mostra d’això és l’esforç que fem per adaptar-nos a la nova normativa: ja no només el que marca la normativa sinó que en molts casos anem més enllà i de manera voluntària passem auditories de processos i certificacions de qualitat que són encara més exigents. Ho fem per compromís, perquè creiem que el futur és això i va molt més enllà de les exigències normatives.

Per acabar, com a Unió de Pagesos, insistim a les administracions que facin el que calgui per defensar la nostra activitat. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ens ha consultat una proposta de règim sancionador que regularà les responsabilitats derivades de les entrades d’aquests grups animalistes a les nostres granges.

Esperem que ben aviat sigui d’aplicació i que els ramaders trobem el suport que reclamem de l’administració, que es puguin identificar els responsables i les responsabilitats que es puguin derivar de les seves accions, sobretot, pel bé dels animals que tant defensen.

GAP Cooperativa denúncia noves pintades i amenaces en contra de ramaders i ramaderes

La nit del divendres 17 de juliol es va produir un nou atac per part de persones, suposadament vinculades amb grups animalistes, contra ramaders de la nostra comarca mitjançant la realització de diferents pintades a la façana d’un veí de Juneda amb contingut amenaçador. Als darrers mesos s’han multiplicat aquests actes intimidatoris i vexatoris, alguns d’ells adreçats de manera directa a ramaders en concret de la comarca, en forma de pintades en cases particulars, granges, equipament públic, publicacions a les xarxes socials, insults al carrer, etc.

Davant d’aquest nou atemptat contra la propietat privada i la llibertat individual, els responsables de GAP Cooperativa denuncien públicament l’assetjament que estan patint diferents ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues als darrers mesos a través de pintades amb contingut i expressions insultants i amenaçadores a les seves cases particulars, explotacions agrícoles i ramaderes, equipaments públics, etc. A les pintades es suma la pressió i amenaces exercides a les xarxes socials, al propi carrer i accions de sabotatge en equipaments de les granges.

 

Els responsables de GAP Cooperativa volen fer palès, com sempre ho han fet, la seva aposta i el seu respecte per la llibertat d’expressió i la diversitat d’opinions i pensament; entenent que puguin existir col·lectius i corrents d’opinió contràries a la seva activitat. No obstant això, esgrimeixen que quan la defensa d’aquests interessos particulars conculca els drets individuals d’altres persones, amb amenaces directes, insults, falsedats… com està passant, cal posar-ho de relleu i denunciar-ho.

Alhora, GAP Cooperativa posa de manifest que totes i tots els socis de la cooperativa treballen a les seves granges complint d’una manera estrica amb totes les mesures i normatives aplicades per part de l’administració pel que fa al benestar animal. En aquestes pintades, i publicacions a les xarxes social, s’acusa de manera recurrent i infundada als ramaders de “maltractement animal”.

 

En la seva denúncia pública, GAP Cooperativa defensa que en l’exercici de la llibertat d’expressió, cadascú pugui expressar les seves idees i plantejaments, però sense transgredir la llibertat individual d’altres persones, sense amenaces personals ni atemptar contra la propietat privada ni pública i sense posar en perill la seguretat i salubritat dels animals de les granges (totes compten amb un estricte protocol de seguretat e higiene per tal d’evitar riscos de contagis i infeccions per als animals, com la temuda Pesta Porcina, que les persones que irrompen en aquestes instal·lacions per a perpetrar els seus actes de sabotatge no compleixen, posant en perill a tots els animals no sols de la granja, si no també de la pròpia comarca).

 

Nova convocatòria dels ajuts per a adquirir equips que permetin calcular i aplicar la dosi adequada de purins

Aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb la finalitat d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha convocat, per a l’any 2020, els ajuts de minimis per a l’adquisició d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació en cisternes d’aplicació o basses de purí. El pressupost d’aquests ajuts per a l’any 2020 s’ha incrementat en relació a l’anterior convocatòria, de 2019, fins a assolir els 220.000 euros, amb un percentatge de subvenció que pot arribar fins al 60-70% de la inversió en funció de l’actuació realitzada. 

Els ajuts estan destinats a millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins generats a les explotacions catalanes, mitjançant una de les actuacions següents:

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí, d’equips de mesura de la concentració de nutrients (conductímetres o NIR- Near-infrared Spectroscopy-).

-L’adquisició i instal·lació en cisternes d’aplicació de purí, d’equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins (amb cabalímetres, electrovàlvules, conductímetre).

Així, aquests ajuts s’emmarquen en un model de gestió de les dejeccions ramaderes amb l’objectiu d’assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Aquest model està basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius i una aplicació feta amb tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

La instal·lació dels esmentats equips permetrà a les explotacions ramaderes conèixer, a temps real, el contingut de nitrogen dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu. Aquestes tecnologies contribueixen a millorar l’eficiència en l’ús dels nutrients, evitant, així, sobrefertilitzacions que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu.

Per a poder optar a l’ajut, l’adquisició i instal·lació dels equips s’ha d’haver efectuat en el període comprès entre l’1 de gener de 2020 i el 15 d’octubre de 2020, i la sol·licitud s’ha de presentar entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2020, ambdós inclosos.

Cal recordar que ara fa un any de l’entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, amb el desplegament del qual, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí.

 

Font DARP

Unió de Pagesos valora els bons preus del porcí, tot i la inestabilitat del mercat a causa de la pandèmia de la covid-19

En la roda de premsa que avui ha ofert Unió de Pagesos a la seva seu de Tàrrega (Urgell) per fer balanç de la situació del sector porcí, el responsable nacional d’aquest sector al sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que aquest primer semestre del 2020 el balanç econòmic ha estat positiu, tot i que amb un descens important a partir del març degut a la situació de pandèmia global a causa de la covid-19.

El sindicalista ha exposat que el marge interanual (diferència entre el cost de producció i el preu de venda) es manté alt —superant els 0,20 €/kg—, superant, la mitjana de preu de llotja d’1,40 €/kg viu (vegeu taula adjunta). A més, també ha apuntat que cal tenir en compte que, durant el primer semestre de l’any, tan el preu del pinso com el cost de producció del porcí s’han mantingut estables.

Segons Unió de Pagesos, aquests bons resultats s´aconsegueixen gràcies a una producció competitiva pel que fa els costos tant en producció,  com en sacrifici i elaboració,  i també a la capacitat que ha tingut el sector els darrers anys d’obrir-se als mercats d’exportació. En aquest sentit, el sindicat recorda que prop d’un 70 % de les granges d’engreix catalanes estan integrades i que allò just és que els bons resultats econòmics reverteixin al ramader perquè pugui continuar adaptant-se a les noves normatives.

Pel que fa als reptes del sector, el principal, és aconseguir conscienciar al sector de la  necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de garrins importats, tenint en compte el risc sanitari que comporta la importació de garrins per engreixar-los aquí, ja que el moviment d’animals  és una amenaça sanitària constant i que portarà repercussions al productor estatal. En aquest sentit, Unió de Pagesos remarca la necessitat urgent de controlar la població de porc senglar —i reduir-ne la sobrepoblació actual a Catalunya— pel risc de propagació de la pesta porcina africana [PPA].

A més el sector s’ha d’adaptar a les noves exigències normatives del Reial decret d’ordenació porcina, publicat al febrer, i del Decret de fertilització, aprovat ara fa un any. El Reial decret d’ordenació porcina regula noves exigències relacionades amb la sanitat, el benestar animal, la higiene, la bioseguretat i el medi ambient, a través de la implantació d’un sistema de gestió integral [SIGE]. Per exemple, determina que les granges amb una capacitat superior a 120 unitats de bestiar major [UBM] han de determinar quines mesures prenen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amoníac en l’àmbit de la granja i de la gestió de les dejeccions.

Pel que fa al Decret de fertilització, el sector valora l’esforç de les granges per adaptar-se a les noves condicions de gestió i d’aplicació de les dejeccions ramaderes (sistemes d’elevada uniformitat, la substitució del ventall per altres sistemes alternatius, el conductímetre, els terminis d’incorporació al sòl…); una adaptació que les granges més petites, amb cisternes de capacitat inferior a 15 m3, tenen marge per fer fins al 21 de febrer del 2021. Amb tot, Unió de Pagesos considera que cal que el Departament d’Agricultura faci costat als ramaders i destini els recursos necessaris per desenvolupar sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per facilitar, així, el compliment de les exigències ambientals i la viabilitat de les inversions que comporten. Per acabar, Unió de Pagesos valora que el 95 % de la pagesia obligada a presentar la declaració anual de nitrogen [DAN] el 2019, hagi complert.

 

 

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

 

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP