Gestió Agroramadera de Ponent SCCL

Category: Notícies

Italia declara un focus de PPA en senglars en Roma

El dia 6 de maig de 2022 els Serveis Veterinaris Oficials (SVO) italians van confirmar mitjançant PCR, realitzada al Laboratori Nacional de Referència per a la PPA (Institut Zooprofilàctic Experimental d’Umbría i Marche), la presència del virus de la PPA en mostres recollides d’un porc senglar trobat malalt a la regió de Roma, en concret a la reserva natural d’Insugherata, localitzada dins l’àrea metropolitana d’aquesta ciutat. Es tractava d’un porc senglar mascle, d’uns 10 kg de pes, que va ser localitzat amb símptomes clínics el 27 d’abril passat, sent eutanasiat per part dels Serveis Veterinaris competents.

Aquesta detecció suposa un nou salt a llarga distància del virus a una zona prèviament lliure i que està separada per uns 400 km de la zona afectada més propera al nord-oest d’aquest mateix país, Itàlia.

Les autoritats italianes han adoptat de forma immediata a la nova zona afectada les mesures de control previstes al Reglament Delegat (UE) 2020/687 de la Comissió, pel qual es desenvolupa el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a les normes relatives a la prevenció i el control de determinades malalties de la llista a la fauna silvestre, per limitar la disseminació de la malaltia i tractar de delimitar la nova zona infectada. Conseqüentment, s’ha reunit el Grup Operacional d’experts i la Unitat Central de Crisi per delimitar la zona infectada, s’han posat en marxa en aquesta zona mesures com ara recerca epidemiològica per mirar de conèixer l’origen del virus, la cerca activa de cadàvers de senglars, mesures de restricció d’accés a la reserva natural, control de la caça a la zona i comunicació del risc a tots els implicats, tant en aquesta zona com a la resta del país, de cara a augmentar el nivell d’alerta a nivell nacional , en particular augmentar la vigilància sobre els animals i la bioseguretat. La Comissió Europea, en coordinació amb les autoritats italianes i una vegada es decideixi i aprovi la nova zona d’infectada, haurà d’actualitzar el Reglament 2021/605 per incloure aquesta nova zona dins la part II de l’Annex del Reglament Execució 2021/605 UE. Per a Espanya, encara que aquest cas no suposa un increment de risc, ja que aquesta nova zona està més allunyada que la zona prèviament afectada des del gener al nord-oest d’Itàlia, sí que resulta preocupant pel fet que el virus demostra una vegada més la seva capacitat per saltar a llargues distàncies.

Es recorda la importància d’aplicar unes mesures adequades de bioseguretat a les explotacions de porcí, al transport animal, així com en relació als caçadors que viatgin a països afectats o de risc per la presència de la malaltia i que poguessin contribuir, involuntàriament, a l’expansió de la malaltia en tornar al nostre país. De la mateixa manera, es recorda la gran importància de garantir el bon funcionament dels sistemes de vigilància passiva per detectar primerencament la malaltia davant una hipotètica entrada a Espanya, per a això és vital que es comuniqui als Serveis Veterinaris Oficials qualsevol indici de la malaltia que pogués aparèixer als nostres animals, tant a les explotacions i mitjans de transport d’animals, com al medi natural als senglars silvestres.

Tota la informació relacionada amb la malaltia, inclosos els signes característics, es pot trobar al següent enllaç:

MÉS INFORMACIÓ

Per accedir a informació sobre la malaltia en senglars silvestres incloent protocol a seguir davant la troballa de senglars morts al camp es pot consultar la guia de vigilància sanitària en fauna silvestre al seu apartat dedicat a la PPA:

INFORMACIÓ PPA

 

El Govern aprova un programa específic per implementar el Pla de xoc per reduir els danys que originen els senglars

Les altes densitats provoquen danys a l’agricultura i a la biodiversitat, accidents de trànsit i un augment del risc de malalties

 

El Govern ha aprovat avui un programa temporal de reforç per implementar el Pla de xoc que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té en marxa per al control dels danys produïts pel senglar 2022-2025. Aquest Pla  pretén reduir amb un ampli ventall d’actuacions les poblacions de senglar i els efectes i conflictes que produeix a Catalunya, per assolir un nombre de senglars estable i compatible amb la conservació d’altres espècies dels nostres ecosistemes i amb les activitats humanes.

El Programa dota de recursos econòmics per poder avançar de manera urgent en la reducció dels danys i augmentar el control sanitari i treballarà molt especialment en la prevenció i en la disminució de l’accés a l’aliment d’aquesta espècie, promoure les actuacions dels caçadors i disposar de més mitjans humans. És una resposta operativa concreta i urgent per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit els senglars al nostre país, i prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i danys que generen.

L’evolució de les poblacions cinegètiques de senglars causen greus afectacions al sector primari ja que incrementen considerablement les pèrdues pels danys produïts a l’agricultura i a les pastures ramaderes. D’altra banda, el senglar és responsable de gran part dels accidents de trànsit i d’atacs directes a persones, i també d’afectacions a la biodiversitat i hàbitats d’interès comunitari i infraestructures.

Per controlar, prevenir i reduir la població de senglars de manera eficient, sostenible i permanent, és fonamental poder disposar d’un instrument de planificació amb l’objecte d’ampliar el ventall d’actuacions a fi de disminuir els danys produïts pel senglar en un termini de tres anys.

La durada d’aquest Programa és de tres anys i va de l’1 de juny de 2022 i fins al 31 de maig de 2025 i servirà per controlar i reduir el nivell poblacional de senglars a Catalunya portant a terme actuacions de prevenció i control, promovent les actuacions dels caçadors i implementant noves eines reguladores. Per aconseguir eficientment assolir aquest equilibri de les poblacions de senglar, resulta imprescindible la creació d’aquest Programa temporal per portar a terme les actuacions previstes en el Pla de xoc, que comporten una càrrega de treball addicional i que no poden ser assumides pel personal d’estructura actual. Algunes de les accions a desenvolupar, entre d’altres, són l’aprovació dels decrets de control de danys i seguretat i de la carn de caça, l’aprovació de la Llei de caça a Catalunya, cartografia de les zones d’actuació, creació de la figura de caçador expert i suport a les empreses de recollida de carn de caça.

Es convoquen els ajuts a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia dins els Fons Next Generation

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha convocat els ajuts relatius al Pla d’impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que es finança a través del fons europeu Next Generation per un import total de 6,4 milions d’euros. El termini de presentació de sol·licituds serà de dos mesos.

Es tracta de quatre convocatòries de línies d’ajut que donen suport a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, afavorint la consecució dels objectius del clima, la conservació del medi ambient, i la descarbonització del sector agrícola i ramader.

Les convocatòries publicades tenen com a element central el suport per a l’execució de projectes d’inversió, l’objectiu dels quals és accelerar la transformació del sector agrari facilitant l’adopció de les reformes estructurals necessàries, i assolint un nivell d’inversió que promogui el canvi en el model de producció agrícola i ramadera amb resultats beneficiosos per a la societat, l’economia i el medi ambient.

Així, la convocatòria d’ajut a les inversions en sistemes de gestió de dejeccions ramaderes preveu ajuts per un import de 2,9 milions d’euros que, entre altres, inclouen inversions dirigides a millorar l’eficiència mediambiental de les instal·lacions d’emmagatzemament exterior de dejeccions ramaderes relacionades amb l’adaptació o cobertura de les mateixes o les de tractament o valorització d’aquests subproductes amb o sense aprofitament energètic en la mateixa explotació.

Pel que fa a la convocatòria d’ajut a la transformació integral i modernització d’hivernacles hortícoles, flor tallada i planta ornamental, es destinarà 271.440 euros a la realització d’inversions tan productives, per a la millora estructural i l’eficiència energètica d’aquest tipus d’instal·lacions o la incorporació de sistemes de reg per degoteig i fertirrigació, com no productives, per a subvencionar actuacions que inclouen la instal·lació de sensors i sistemes de climatització, l’aprofitament d’aigües pluvials o la instal·lació de plantes de compostatge.

Quant a la convocatòria d’ajut a les inversions en eficiència energètica i energies renovables (biogàs i biomassa agrícola), dotada amb 0,9 milions d’euros, aquesta subvencionarà el condicionament i aïllament d’edificis i naus auxiliars de les explotacions que optimitzin el consum energètic, i inversions en plantes de biogàs de petita capacitat, així com l’adquisició de maquinària per a la provisió i condicionament de biomassa agrícola, i la construcció de centres logístics d’emmagatzemament.

Per últim, en la convocatòria d’ajuts per a l’aplicació d’agricultura de precisió i tecnologia 4.0 al sector agrícola i ramader, dotada amb 2,3 milions d’euros, es podrà concedir ajuts a l’adquisició de maquinària i equips nous que permetin la millora de la gestió ramadera, la reducció de l’ús de fitosanitaris i fertilitzants químics, el control de traçabilitat i qualitat dels cultius o la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, entre altres.

Els beneficiaris d’aquests ajuts es defineixen per a cada línia d’ajut. De forma global, podran ser titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes, així com empreses de serveis agronòmics. Quan es tracti d’inversions col·lectives, agrupacions de persones físiques o jurídiques, de naturalesa privada o pública, o sense personalitat pròpia d’acord amb la legislació vigent, que integrin un mínim de cinc titulars d’explotació; i qualsevol organització o associació de productors reconeguda per l’autoritat competent els membres de la qual siguin titulars d’una explotació agrària.

Igualment, es preveu el suport a inversions realitzades per centres gestors de dejeccions, consorcis o una altra forma de col·laboració públic-privada, sempre que les actuacions es destinin a un ús en comú i redundin en benefici d’explotacions agrícoles i ramaderes concretes, els titulars de les quals hauran donat el seu consentiment per tal que en sol·licitin l’ajuda.

Font: DACC

Visita dels alumnes de Lestonac per conèixer el sector porcí de Lleida

La passada setmana, dimarts i dimecres, vam rebre la visita de diferents grups d’alumnes del col·legi Lestonac de Lleida participants al programa “Conèixer el sector porcí de Lleida” impulsat per Unió de Pagesos i la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de GAP Cooperativa.

Després de pràcticament dos anys d’aturada d’aquesta activitat per culpa de la pandèmia, la passada setmana vam poder retomar aquest programa d’apropament del jovent al món rural i, més en concret, al coneixement de les diferents fases del procés productiu del porc, rebent la visita de prop d’un centenar d’alumnes del Col·legi Lestonac de Lleida.

En el decurs de la seva visita, els diferents grups d’alumnes i professors d’aquest centre educatiu van tenir l’oportunitat de conèixer diferents aspectes vinculats amb l’activitat desenvolupada al món rural i la producció de porcs mitjançant sengles visites a Finca Ecomiqueló (Albi) i la planta de tractament de dejeccions ramaderes de GAP Cooperativa, situada a Juneda.

Eduard Cau, propietari de Finca Ecomiqueló una granja porcina semiextensiva amb capacitat per 270 verres amb més de 60 ha de cultiu ecològic va explicar als participants de la trobada les característiques d’aquesta granja (cria, reproducció, alimentació, selecció, cria dels garrins, etc.); unes explicacions i la visita a la pròpia granja que van despertar l’interès de tots i totes els assistents, que en la seva gran majòria era la primera vegada en visitar una granja.

D’altra banda, Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va explicar als alumnes de Lestonac el treball dut a terme per part de les ramaderes i ramaders associats a GAP Cooperativa a l’hora de gestionar d’una manera responsable i sostenible les dejeccions ramaderes produides a les seves explotacions. Des de l’aplicació de les dejeccions ramaders als camps de conreu a la gestió dels excedents dels purins de les seves granges realitzat a TRACJUSA, la planta de tractament de dejeccions ramaderes propietat de GAP Cooperativa.

 

 

“Senglar, el veí salvatge”, a “30 minuts”

A Catalunya hi ha 200.000 senglars, una espècie salvatge que causa danys importants a l’agricultura, provoca milers d’accidents de trànsit i amenaça d’encomanar la pesta porcina als porcs domèstics. Els caçadors maten 60.000 senglars a l’any, però no són suficients per aturar la plaga.

 

 

Per mantenir a ratlla la superpoblació de porcs senglars caldria matar-ne almenys el doble, però la caça és una activitat en declivi. Els danys a l’agricultura s’han triplicat en deu anys, i també han augmentat les incursions de senglars en zones urbanes, amb el perill d’atacs que comporten i també d’accidents de trànsit: 4.900 accidents només l’any 2021.

“El senglar està descontrolat.” És la sensació dels pagesos, que pateixen regularment la incursió d’aquests porcs als cultius. És el que diu Antoni Dolz, pagès d’una finca de setze hectàrees d’horta ecològica a Abrera. Aquest any abandona els camps, impotent davant del senglar. “Fa dos anys que no collim cap meló”, afirma amargament. A l’entorn de Girona ja no es cultiven ni blat de moro ni gira-sol. “No surt a compte”, confirma Vicenç Armengol a Canet d’Adri, al Gironès. “Lamentablement, m’hauré de treure la llicència d’armes”, confessa, davant dels entrebancs per resoldre el problema amb els senglar.

A Vallvidrera també pateixen la superpoblació de senglars. Cada estiu, les truges i els garrins entren al nucli urbà buscant-hi aliment. “Ara ataquen només al soroll d’una bossa de plàstic buscant menjar”, afirma Clara Raich, de l’Associació de Veïns de Vallvidrera, mentre recorda com l’estiu passat un senglar va pujar a la taula on menjava amb els fills, al jardí de casa. Damià Gibernet, veí de la Clara, adverteix: “La probabilitat que tinguem un ensurt és pràcticament segura en el temps.” Molts senglars han perdut la por dels humans i, a més, hi ha qui fins i tot els dona menjar. “Els animals salvatges no necessiten que la gent els doni menjar. No cal, i així evitarem que els veïns es queixin i després els ajuntaments vinguin i els matin”, afirma la veterinària de la fundació de defensa dels animals (Faada) Míriam Martínez.

Com es pot controlar la població d’aquest animal? Els animalistes aposten per esterilitzar els animals amb una injecció o amb aliments medicats. Són mètodes en estudi, però necessitaran anys de proves perquè siguin aprovats. Per tant, la recepta actual és clara: caça al camp i captura en gàbies, i eutanàsia en zones urbanes. Restringir l’accés a fonts d’aliment suplementàries tancant camps de conreu, bloquejant contenidors d’escombraries i prohibint que se’ls doni menjar. Amb menys aliment a disposició, la fertilitat de les truges baixarà de forma natural i a mitjà-llarg termini se’n podria controlar la població.

El senglar, una gran amenaça per l’expansió de la PPA

Mentrestant, una altra amenaça sobrevola el sector del porcí, la pesta porcina africana. El senglar n’és transmissor i, si contagiés els porcs comuns, els protocols europeus tancarien les exportacions de qualsevol producte porcí, a més d’obligar a sacrificis massius. L’equip de “30 minuts” ha viatjat al Piemont italià, només a 500 quilòmetres de Catalunya, on  al gener es va detectar un brot de pesta en senglars. Una amenaça que es va detectar a l’Europa de l’Est, ha afectat Alemanya, després Bèlgica i ara Itàlia. Controlar les poblacions de senglar podria ser determinant per protegir un sector que a Catalunya, amb vuit milions de porcs, representa un 3% del PIB.

 

Font d’informació

TV3-Programa 30 Minuts

Un reportatge de: Jordi Regàs i Víctor Díaz
Imatge i muntatge: Txus Navarro  
Producció: Jordi Campàs

Jornada técnica sobre el maneig agrícola del fòsfor i recuperació de biogàs de les dejeccions ramaderes

Cada cop es detecten més parcel·les amb continguts molt elevats de fòsfor (P) assimilable en el sòl. La normativa actual de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes estableix que en les parcel·les on es detectin nivells molt alts de fòsfor en el sòl cal ajustar la fertilització i tendir a reduir els nivells. En aquesta jornada s’aporten opcions de maneig per reduir aquests nivells sense penalitzar la producció.

Les dejeccions ramaderes contenen matèria orgànica que, en les condicions adequades, es pot transformar en biogàs i energia que, actualment, pot tenir sentit produir, a part de poder ser una millora de les característiques dels efluents.

 
La jornada s’emmarca en el Grup Operatiu Ferticoop (del qual forma part GAP Cooperativa) d“Innovacions per adaptar-se a les millors tècniques disponibles (MTD’s) en el sector agrari cooperatiu català”
-Projecte Finançat a través de l’Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del PDR de Catalunya 2014 – 2020)-
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  • DIJOUS 5 DE MAIG
  • SALA DE CULTURA, AJUNTAMENT DE GURB 

 

 

 

Aconsegueixen el compromís del Govern per supervisar els contractes d’integració i per crear un observatori de preus

Unió de Pagesos valora positivament el compromís de l’Administració catalana per supervisar els contractes del règim d’integració, després de molts anys d’insistir-hi el sindicat, segons va explicar el Departament d’Acció Climàtica en una reunió bilateral el 13 d’abril.

El Departament també es va comprometre a crear un observatori de preus de ramaderia en règim d’integració. Aquest observatori permetrà identificar els costos de producció de la ramaderia integrada, des de les despeses energètiques per refrigerar i escalfar les naus per aconseguir el màxim de benestar animal, el cost de la gestió de les dejeccions o de residus (envasos buits de zoosanitaris) i el cost de material (jaç, productes de neteja, desinfecció) o serveis (assegurances, gestories), entre altres, i relacionar aquests costos amb el preu rebut pel servei.

En aquest sentit, el sindicat demana que al Departament que tingui en compte els sectors integrats en les ajudes que s’estableixin per compensar els increments del cost de bona part de les matèries primeres o de productes que s’utilitzen a les granges. Els costos de la granja són diferents segons el sector, així, el de l’aviram de carn és el més castigat per la pujada de l‘energia, i també el de porcí de reproducció, el porcí d’engreix  i el boví.

Unió de Pagesos recorda que els ajuts oferts per l’Administració estatal són insuficients i no tenen en compte tots els sectors ni les orientacions productives. La Llei de contractes d’integració, i ara també la Llei de millora de la cadena alimentària determinen que els contractes d’integració s’han de formalitzar per escrit, amb un contingut mínim i un termini màxim per abonar la feina del ramader integrat. La novetat és què ara es pot sancionar si aquests punts no es compleixen. En aquest sentit, el sindicat demana que també es verifiquin les responsabilitats i les obligacions, com determina la Llei de contractes d’integració.

A Catalunya, la ramaderia té un pes molt important en la producció final agrària i en l’economia i vertebració del país. El porcí i l’aviram són els sectors amb més pes, i bona part de les granges treballen en règim d’integració (el titular de la granja té cura dels animals seguint les indicacions de la casa integradora però no en té la propietat). Per aquesta raó, Unió de Pagesos demana que es tingui en compte aquesta situació en totes les regulacions que es presenten des de l’Administració.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Doblet històric del CTT Borges, campions de Lliga i Copa

El CTT Borges, que compta amb la col·laboració de GAP Cooperativa, es va convertir el passat dissabte en el primer club d’elit lleidatà a guanyar el doblet Lliga i Copa a la màxima categoria estatal

L’equip borgenc es va proclamar campió de la Superdivisió masculina de tennis taula, al vèncer amb claretat a l’equip gallec Arteal Santiago. Amb aquest triomf, el conjunt de les Garrigues suma la seva segona victòria a la Lliga, després de l’obtinguda al 2011; tancant una temporada rodona amb victòria a la Copa del Rei, semifinalistes de la Europa Cup i aconseguint els títols de campió d’Espanya individual i dobles.

Els jugadors de l’Asisa Borges Vall van rebre el trofeu de campions de mans de Miguel Angel Machado, president de la Federació Espanyola, en un Centre de Tecnificació ple de gom a gom i amb l’afició entregada als campions, que van continuar la festa de celebració amb una rua pels carrers de la capital de les Garrigues i un sopar amb jugadors, directius i familiars.

La nostra més sincera enhorabona per aquest triomf i per una temporada per emmarcar, fruit de l’esforç, el treball i la constància. Sens dubte, un gran orgull poder aportar el nostres granet de sorra en el desenvolupament i èxit del vostre projecte esportiu.

 

HEU FET HISTÒRIA, ENHOBONA!!!

 

Visita a la planta experimental de biogàs creada per AGROCAT

Les cooperatives catalanes compromeses amb la reducció d’emissions

 

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha mantingut una reunió de seguiment del projecte GO FERTICOOP, amb la participació de la nostra tècnic Àngels Blàzquez, que tracta sobre les innovacions mediambientals en el sector agrícola i ramader, format per la Cooperativa Agrària Plana de VicAGROCATGestió Agroramadera de Ponent (GAP) i la Cooperativa del Camp de Linyola, juntament amb la participació del centre de recerca IRTA. S’ha fet un balanç i una posada en comú de l’evolució de les activitats del projecte, especialment les relacionades amb la producció de biogàs en l’emmagatzematge de purí i s’ha realitzat una visita a l’explotació Els Campassos, situada a Monistrol de Calders.

Aquesta explotació, propietat d’AGROCAT, té una granja de garrins de fins a 20 kg i amb una capacitat fins a 800 truges productives. S’estan realitzant proves de seguiment a un dipòsit i a una bassa tapada amb l’objectiu donar compliment a les exigències mediambientals per poder caracteritzar el purí digerit i la riquesa del biogàs obtingut. En el primer any d’implantació, aquesta explotació ha generat 7000 m2 de biogàs, fet que ha suposat un estalvi d’uns 5.000 euros en la factura d’energia.

Les cooperatives catalanes estan molt compromeses en la innovació i en buscar contínuament alternatives per aprofitar el poder energètic de les dejeccions ramaderes que, en la situació actual d’increment de preus d’energia, de fertilitzants i de matèries primeres, pot ser una molt bona opció de futur per disminuir despeses, reduir emissions i complir amb la normativa mediambiental de cobriment de basses.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)
 

Amb el finançament de: 

Projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020

Ordre ARP/133/2017, de 21 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la cooperació per a la innovació a través del foment de la creació de grups operatius de l’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la realització de projectes pilot innovadors per part d’aquests grups, i Resolució ARP/1531/2019, de 28 de maig per la qual es convoca l’esmentat ajut
 

GAP projecta triplicar la seva capacitat de tractament de les dejeccions ramaderes a la planta TRACJUSA

GAP Cooperativa, propietària de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, que actualment processa unes 100.000 tones a l’any d’aquest producte de les granges associades, projecta triplicar la seva capacitat de tractament a 300.000 amb l’objectiu, entre d’altres, de generar més biogàs; així mateix està prevista la captació de les emissions de diòxid de carboni per a la posterior venda per a usos industrials.

Amb l’objectiu de buscar la major eficàcia, sostenibilitat i viabilitat per a la planta TRACJUSA, GAP Cooperativa preveu augmentar la producció de biogàs, ara produït a petita escala, per a la seva posterior injecció a la xarxa gasística. Una aposta que suposarà triplicar el volum de dejeccions ramaderes tractat actualment a la planta i que també inclouria la implementació de nous equips destinats a capturar les emissions de diòxid de carboni per al seu posterior ús industrial.

A hores d’ara, aquesta nova proposta, encara procés d’elaboració, se sumaria al projecte de Nova Tracjusa. Cal recordar que GAP Cooperativa va rebre el març de l’any passat l’aprovació definitiva per part de la Generalitat per tirar endavant el projecte de Nova Tracjusa per obtenir gas de síntesi, a través de CDR, que servirà com a font calor per assecar les dejeccions ramaderes ; substituint d’aquesta manera el gas natural, un combustible fòssil que els darrers anys està patint un increment de preus descontrolat, posant en perill la viabilitat d’aquesta planta, absolutament necessària per al correcte tractament dels excedents de les dejeccions ramaderes de les granges dels socis/es deGAP.

L’exacerbada pujada del gas natural, així com els avenços tecnològics en aquest àmbit i el marc legislatiu actual que permeten injectar a la xarxa i vendre el biogàs són alguns dels factors que fan viable i sostenible aquest projecte.

En aquest sentit, Eduard Cau, president de GAP SCCL, ha manifestat que amb aquest nou plantejament el que es pretén és millorar encara més el tractament de les dejeccions ramaderes del conjunt de les granges associades i evitar els problemes que se’n deriven. L’objectiu és tractar totes les dejeccions produïdes a les granges, i no només els excedents, que no es poden aplicar a la base territorial, com passa ara. Un pas endavant molt positiu ja que permetrà als seus associats gestionar les dejeccions ramaderes produïdes a les seves granges; d’altra banda, ajudarà a eliminar, en gran mesura, les pudors i es produirà un fertilitzant orgànic molt estable i d’alta qualitat.