Compartim en aquest espai un interessant article dedicat a la valoració energètica dels residus a Europa publicat a www.residuosprofesional.com per part de Joaquín Pérez Viota, president d’AEVERSU
Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica.
La gestió de residus a Europa es troba en un moment decisiu. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per reduir l’eliminació de residus a l’abocador fins al menys el 10%, abans del 2035. Per assolir aquestes fites, és imprescindible repensar i modernitzar les nostres estratègies de tractament de residus, situant la valorització energètica com un dels pilars imprescindibles en el procés.
La situació actual a Espanya difereix notablement d’aquest objectiu, la dependència dels abocadors continua sent un problema enorme. Eliminant a abocador més del 50% del residu urbà generat, el 20% del total de residus eliminats a abocador a Europa, són espanyols, per a una població que supera lleugerament el 10% de la població de la Unió.
En aquest context, la valorització energètica emergeix com la solució eficient i necessària que garanteix la gestió de residus no reciclables sostenible i alineada amb els principis de leconomia circular i la jerarquia de residus.
LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA COM UN DELS EIXOS DE L’ECONOMIA CIRCULAR
Així, la valorització energètica es presenta com una eina clau per tractar la fracció de residus que no ha pogut ser reutilitzada o reciclada. Aquest procés permet recuperar l’energia continguda als residus no reciclables, transformant-los en electricitat i energia tèrmica, fet que contribueix a reduir la dependència de combustibles fòssils ia mitigar els efectes del canvi climàtic.
I és que malgrat els avenços que s’han registrat en matèria de reutilització i reciclatge, un dels grans desafiaments de la gestió de residus a Europa és la reducció de l’abocament. Tot i les regulacions europees que busquen limitar-ne l’ús, a països com Espanya un percentatge elevat de residus acaba en abocadors, cosa que genera impactes ambientals negatius, la pèrdua de recursos potencialment aprofitables i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a través de les emissions difuses produïdes després del dipòsit. En concret, els abocadors contribueixen amb les emissions de metà, un gas amb un potencial d’escalfament 80 vegades superior al del CO₂. Així, els abocadors emeten un 245% més d’emissions GEH que no pas la valorització energètica.
A països líders en gestió de residus, com Alemanya, Àustria o Països Baixos, la valorització energètica té un paper essencial. En aquests països, on el residu eliminat en abocador és zero o practicant testimonial, i on les taxes de recuperació superen els objectius fixats per la Unió Europea fins i tot per al 2030, el residu que no és possible de reciclar és valoritzat energèticament, en percentatges que van des del 30% al 40%. D’aquesta manera evitem el recurs a l’abocador i maximitzem l’aprofitament dels recursos. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per a la gestió de residus, i ha fixat una taxa de reciclatge del 65% i ha limitat l’abocament al 10% abans del 2035.
Tot i això, Espanya està malauradament molt lluny d’aquests objectius. Actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors i només un 11% és valoritzat energèticament, una xifra que representa l’enorme bretxa existent entre països i l’ampli marge de millora que tenim a l’hora d’accelerar la implantació d’infraestructures que permetin aprofitar els residus com a font d’energia.
Per assolir els objectius europeus a Espanya, a més d’intensificar totes les polítiques que fomenten la recuperació i el reciclatge, en la recerca del 65% fixat, caldria almenys duplicar la capacitat de valorització energètica actual, cosa que permetria reduir significativament l’impacte ambiental dels abocadors i avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible. Per avançar en aquesta direcció, és essencial adoptar mesures que fomentin la valoració energètica com a part d’un model de gestió eficient. Una de les propostes més rellevants en aquest àmbit és la suspensió temporal de l’impost sobre aquest tipus de tractament. Aquesta mesura, lluny de ser una reculada, té com a objectiu fomentar pràctiques més sostenibles i apropar Espanya als estàndards europeus. Països com Suècia ja han demostrat que l’eliminació d’impostos sobre la valoració energètica pot accelerar la transició cap a una economia circular eficient i responsable. A més, és fonamental la coherència dins d’un esquema impositiu en què els residus tractats en instal·lacions de coincineració estan gravats amb un impost de 0€.
L´experiència de països del nord d´Europa demostra que l´eliminació progressiva d´abocadors només és viable si s´implementen polítiques de gestió eficients i es fomenta la conscienciació ciutadana sobre les diferents eines destinades a avançar en matèria d´economia circular. En aquest sentit, és fonamental desmitificar la creença que la valorització energètica i el reciclatge són estratègies oposades. Com vèiem abans, els països que més reciclen són també aquells que més valoritzen energèticament els residus no reciclables, demostrant que les dues pràctiques són complementàries i essencials per a una gestió eficient i sostenible.
D’altra banda, la valorització energètica també contribueix a la seguretat energètica, ja que redueix la dependència de combustibles fòssils importats i proporciona una font d’energia elèctrica estable i predictible. A més de la producció d’electricitat, les instal·lacions de valoració energètica poden arribar a contribuir al subministrament d’aigua calenta, calefacció i climatització per a les llars, a través de xarxes de calefacció urbana (district heating). A Europa, les instal·lacions de valoració energètica generen 99.000 milions de kWh de calor a l’any, subministrant calefacció a 17 milions d’habitants. Això és especialment rellevant en el context actual de crisi energètica i de transició cap a fonts d’energia renovables.
Espanya té davant seu una oportunitat única per millorar els seus models de gestió de residus. Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà avançar cap als objectius europeus, reduir la dependència d’abocadors i contribuir a la transició energètica.
És responsabilitat de tots els actors implicats –administracions públiques, empreses i ciutadania– treballar conjuntament per transformar els reptes actuals en oportunitats. En aquest context, AEVERSU celebrarà al maig la 1a AEVERSU SUMMIT, Trobada Global de Valorització Energètica, un fòrum clau per debatre sobre el paper d’aquesta tecnologia en la transició cap a un model més sostenible. La valorització energètica és una peça clau en aquest camí i ha de ser reconeguda com a pilar fonamental dins el model d’economia circular que Europa necessita.
