Vivim temps turbulents al sector porcí, amb legislacions que fan augmentar la feina burocràtica, els debats sobre el punt de mira de la contaminació de les aigües subterrànies o de les emissions d’amoníac i metà, el benestar animal. També tenim les opinions de certes personalitats que qüestionen el model de producció fins a ficar en el mateix sac la majoria de les granges del nostre país i sense tindre en compte el treball de les persones i les famílies que cada dia de l’any cuidem els porcs per alimentar la gent del territori.
Els ramaders hem evolucionat i hem adaptat les nostres granges, hem millorat les condicions de treball i el benestar dels animals, però ens hem distanciat de la societat urbana. Per això, ens cal participar en l’educació de la societat i informar sobre com produïm els aliments en el marc de les dietes alimentàries basades en criteris de salut.
Evidentment, pagesia i ramaders haurem de produir els aliments que ens demana la societat d’una manera digna i sense ser discriminats. En els darrers anys, ens hem adaptat a les diferents normatives de benestar animal i de reducció de la contaminació de les aigües subterrànies d’una manera més o menys ordenada i amb uns temps més o menys adequats, però en aquests moments, per una falta de previsió o per dormir a la palla per part de les administracions, ens hem trobat amb un seguit d’obligacions que no totes les granges poden complir, amb uns costos raonables i uns tempos molt curts. En qüestions que són noves per al sector, com les reduccions d’emissions, ens cal més informació sobre com es poden dur a la pràctica a les granges, una valoració dels costos que suposen i els recursos necessaris per dur-les a terme.
Això, juntament amb la revisió de la legislació per ajusta-la a la realitat del sector i que es pugui aplicar una simplificació de les obligacions burocràtiques. Som conscients que hem de treballar segons els nous temps i produir de la manera més sostenible possible, però no podem obviar la realitat de les famílies que ens dediquem a la ramaderia, que produirem aliments de la manera que ens demanen els consumidors, però també hi ha d’haver un marge econòmic adequat per poder viure dignament de la producció.
