La Pesta Porcina Africana arriba a Collserola – Barcelona: què significa per al sector i per a la gestió del medi natural?

La detecció recent d’un cas de pesta porcina africana (PPA) al terme municipal de Barcelona, concretament a l’entorn del Parc Natural de Collserola, marca un punt d’inflexió en l’evolució d’aquesta malaltia a Catalunya. Després de diversos mesos amb casos localitzats a municipis del Vallès i del Baix Llobregat, el virus ha arribat al límit sud del massís de Collserola, obligant l’administració a ampliar les restriccions d’accés al medi natural i a reforçar les actuacions de control de fauna salvatge.

Aquest nou episodi confirma una realitat que els experts ja advertien des de fa temps: la dificultat de contenir la propagació de la PPA en territoris amb una elevada presència de senglar, especialment en zones periurbanes on conviuen espais naturals i entorns densament poblats.

Una malaltia que afecta els porcs però no les persones

La pesta porcina africana és una malaltia vírica altament contagiosa que afecta porcs domèstics i senglars. Tot i que no representa cap risc per a la salut humana, sí que té un impacte potencial molt important sobre el sector porcí i sobre l’economia rural.

En el cas de Catalunya, la presència del virus en poblacions de senglar obliga a adoptar mesures estrictes de control sanitari i de gestió del territori. Entre aquestes mesures destaquen:

  • restriccions temporals d’accés al medi natural
  • reducció i control de poblacions de senglar
  • reforç de la vigilància sanitària
  • protocols estrictes de bioseguretat a les explotacions ramaderes

En el cas de Collserola, les restriccions s’han ampliat a tot el parc natural i afecten ja 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar les operacions de captura de senglars i evitar que els animals es dispersin.

El senglar, peça clau en la propagació del virus

La gestió de la fauna salvatge és un dels factors determinants en la lluita contra la PPA. En zones com Collserola, la població de senglars és elevada i els animals es mouen constantment entre espais forestals, zones agrícoles i àrees urbanes.

Aquesta mobilitat fa que la contenció del virus sigui especialment complexa, ja que el senglar pot actuar com a reservori i vector de transmissió de la malaltia.

Per aquest motiu, les administracions estan prioritzant actuacions intensives de captura i control poblacional, amb l’objectiu de reduir el risc de propagació.

La importància de la bioseguretat en les explotacions ramaderes

Tot i que la detecció del virus s’ha produït en fauna salvatge, la prioritat del sector és evitar que la malaltia arribi a les explotacions porcines.

En aquest sentit, les mesures de bioseguretat a les granges són essencials. Aquestes inclouen controls d’entrada de vehicles i persones, gestió adequada de residus i cadàvers, i protocols estrictes d’higiene i desinfecció.

Organitzacions del sector com Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) treballen des de fa dècades en l’assessorament tècnic i sanitari a les explotacions, facilitant el compliment de la normativa i promovent una gestió responsable de l’activitat ramadera.

El GAP, que agrupa més de 160 ramaders de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, té com a objectiu principal donar suport tècnic als seus associats i contribuir a una gestió sostenible i segura de l’activitat ramadera.

Gestió del territori i sector primari: una relació imprescindible

La situació actual també posa de manifest una realitat sovint poc visible: la relació directa entre la gestió del medi natural i l’activitat agrària i ramadera.

El sector primari no només produeix aliments, sinó que també contribueix a:

  • mantenir el paisatge i el territori
  • prevenir l’abandonament rural
  • garantir l’equilibri dels ecosistemes agraris

Des del GAP es defensa precisament aquest paper del món rural com a gestor del territori i generador d’activitat econòmica sostenible, així com la necessitat d’apropar la societat urbana a la realitat del sector agrari.

Un repte que requereix coordinació

L’evolució de la PPA a Catalunya demostra que la lluita contra aquesta malaltia requereix una estratègia coordinada entre administracions, sector ramader, gestors del medi natural i societat civil.

La detecció del virus a Barcelona no implica un risc per a la població, però sí que és un recordatori de la complexitat de gestionar ecosistemes on conflueixen fauna salvatge, espais naturals i activitat humana.

En aquest context, el paper del sector ramader organitzat, amb estructures tècniques i de gestió com les que impulsa el GAP, és clau per garantir la seguretat sanitària, la sostenibilitat del territori i el futur d’una activitat essencial per a l’economia rural.

Write a Comment