La Generalitat diu que el seu permís a Nova Tracjusa encara està en vigor

Davant la petició a l’Ajuntament de Juneda per part de la plataforma contrària al projecte de Nova Tracjuda, al·legant que la declaració d’impacte ambiental (DIA) exigeix “revisar l’autorització de l’activitat abans del 17 d’agost del 2022” per incorporar les millors tècniques disponibles (MTD) per tractar residus; la Generalitat de Catalunya, a través del departament d’Acció Climàtica va confirmar que que la seua autorització seguirà vigent fins al març del 2025.

Article publicat al Diari Segre, 03 de juliol de 2024

Raul Ramírez

L’autorització ambiental que la Generalitat va atorgar el 2021 al projecte de Nova Tracjusa està encara en vigor i permet al promotor obtenir la llicència d’obres que ha sol·licitat a l’ajuntament de Juneda per obtenir gas de residus i utilitzar-lo per assecar purins a la planta de Tracjusa, en lloc de l’actual subministrament de gas natural. Així ho va confirmar el departament d’Acció Climàtica, que va puntualitzar que la seua autorització seguirà vigent fins al març del 2025. Més enllà d’aquesta data, va apuntar que caldria renovar-la.

La plataforma contrària a Nova Tracjusa va reclamar la setmana passada a l’ajuntament de Juneda que no atorgui la llicència d’obres. Va al·legar que la declaració d’impacte ambiental (DIA) exigeix “revisar l’autorització de l’activitat abans del 17 d’agost del 2022” per incorporar les millors tècniques disponibles (MTD) per tractar residus. Per la seua part, Acció Climàtica afirma que la DIA “ja s’ha actualitzat”. “L’autorització actual ja inclou les MTD d’incineració i residus”, va dir. Val a assenyalar que els contraris al projecte es refereixen a Nova Tracjusa com una incineradora, un qualificatiu que rebutja la seua promotora, la cooperativa GAP.

Acció Climàtica va puntualitzar que, per bé que l’autorització ambiental està en vigor, l’ajuntament només pot atorgar la llicència d’obres si el projecte s’ajusta a l’autoritzat fa tres anys, i que qualsevol canvi ha de tramitar-se davant de la conselleria. En aquest sentit, la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat ha enviat una carta a l’ajuntament en la qual li demana que l’informi sobre la sol·licitud de llicència d’obres, després de rebre “consultes de diferents municipis en l’entorn de Juneda”. Aquesta missiva recalca que “les obres han de cenyir-se a l’autorització atorgada el 2021”. El consistori de Juneda va rebre aquesta carta ahir. L’alcalde, Antoni Villas, va explicar que n’informaran la Generalitat i que esperaran que aquesta verifiqui si el projecte s’ajusta a l’autorització ambiental abans d’atorgar el permís d’obres.

El projecte de Nova Tracjusa preveu obtenir gas de fins a 45.000 tones a l’any de residus procedents de plantes de separació. GAP espera posar la nova instal·lació en marxa a finals del 2025, ja que, més enllà d’aquesta data, Tracjusa deixarà de cobrar els ajuts per produir electricitat mitjançant cogeneració que fins ara han fet viable el procés d’assecar purins. Això en redueix el volum en més del 90% i permet traslladar-ne a llargues distàncies per utilitzar-los com a fertilitzant.

Informe econòmic de porci 2023

Aquest informe recull els resultats econòmics de les granges de producció
porcina a Catalunya, de l’any 2023 i l’evolució dels últims 5 anys.

La informació presentada s’ha obtingut de la base de dades SIP (excepte el Preu de venda: Mercolleida) i inclou una mostra important de les explotacions porcines catalanes:

  • Unes 110 empreses amb unes 380 granges de mares, repartides per les diferents comarques catalanes.
  • De característiques diverses: des de petites empreses familiars fins a les grans integradores del país. Amb granges en cicles tancats o oberts, de propietat o integrades.
  • El conjunt d’aquestes empreses representen aproximadament el 65% de la producció a Catalunya (unes 370.000 truges productives).

La informació base es recull mes a mes (producció, existències, consums i despeses), es filtra i es processa segons la metodologia desenvolupada per SIP.

La major part de les dades presentades són en ct.€/kg viu (cèntims d’euro per quilo en viu).

Acccés informe econòmic

Font d’informació DACC

Grupo Griñó i GAP Cooperativa uneixen forces per renovar la planta de Tracjusa, impulsant un nou projecte d’economia circular

Compartirà al 50%, amb GAP Cooperativa, el creixement i el desenvolupament d’aquesta instal·lació.

• Les dues companyies s’alien per contribuir a la descarbonització i transició energètica a Espanya.

• Aquesta aliança corrobora l’aposta per l’economia circular i la sostenibilitat ambiental de totes dues entitats.

• L’objectiu comú és transformar la planta en un centre de valorització de matèria orgànica per a la producció de combustibles renovables i biofertilitzants.

L’acord signat entre el Grupo Griñó i la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) expressa la ferma aposta de les dues companyies per la transició cap a un model econòmic basat en l’optimització dels recursos biològics renovables. El desenvolupament del projecte promourà la generació de llocs de treball directes i indirectes i contribuirà, de manera significativa, al desenvolupament econòmic de la zona.

Lleida, 17 de maig de 2024.- El Grup Griñó, grup empresarial que centra el seu model de negoci en la transformació dels residus en recursos i en promoure la transició cap a una societat neutra en carboni, i GAP, una cooperativa agrària que reuneix prop de 160 ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues, han signat un acord estratègic per al desenvolupament de la planta de transformació de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Griñó aportarà la seva experiència i coneixement en el desenvolupament, construcció i operació de plantes de biogàs i biometà i en tecnologies de tractament i purificació de gasos. GAP Cooperativa, impulsora del projecte de Nova Tracjusa, destaca per millorar i optimitzar la gestió dels residus ramaders a nivell territorial, així com per fer una gestió adequada, efectiva, meticulosa i sostenible dels excedents de dejeccions ramaderes.

L´objectiu comú d´aquest projecte estratègic es desenvolupa en diferents línies: En primer lloc, optimitzar l´actual planta de biogàs. El projecte aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica del tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics. El gas produït serà depurat mitjançant un procés d’upgrading per obtenir biometà, que serà injectat a la xarxa, contribuint així a la descarbonització i la producció d’energies alternatives per substituir el combustible fòssil.

D’altra banda, s’implementarà un sistema de gasificació tèrmica, a partir de la valorització de CSR (Combustible Sòlid Recuperat, provinent de residus) i biomassa d’origen local, produint un gas de síntesi que es farà servir per produir vapor destinat a l’assecatge tèrmic de dejeccions ramaderes. L’ús del CSR com a primera matèria permetrà reduir l’ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, es reduiran les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

Finalment, es possibilita l’obtenció d’un biofertilitzant de qualitat, gràcies a la transformació en un granulat comercialitzable que, al seu moment, disminuirà la necessitat d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes associats a la producció i el transport. 

Aquest acord estratègic demostra el compromís de Griño i GAP Cooperativa amb la generació de riquesa per al territori de manera responsable i sostenible i el compromís a l’hora de promoure l’economia circular i la transició cap a un model energètic més sostenible, que contribueixi a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Compartirà al 50%, amb GAP Cooperativa, el creixement i el desenvolupament d’aquesta instal·lació.

• Les dues companyies s’alien per contribuir a la descarbonització i transició energètica a Espanya.

• Aquesta aliança corrobora l’aposta per l’economia circular i la sostenibilitat ambiental de totes dues entitats.

• L’objectiu comú és transformar la planta en un centre de valorització de matèria orgànica per a la producció de combustibles renovables i biofertilitzants.

L’acord signat entre el Grupo Griñó i la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) expressa la ferma aposta de les dues companyies per la transició cap a un model econòmic basat en l’optimització dels recursos biològics renovables. El desenvolupament del projecte promourà la generació de llocs de treball directes i indirectes i contribuirà, de manera significativa, al desenvolupament econòmic de la zona.

Lleida, 17 de maig de 2024.- El Grup Griñó, grup empresarial que centra el seu model de negoci en la transformació dels residus en recursos i en promoure la transició cap a una societat neutra en carboni, i GAP, una cooperativa agrària que reuneix prop de 160 ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues, han signat un acord estratègic per al desenvolupament de la planta de transformació de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Griñó aportarà la seva experiència i coneixement en el desenvolupament, construcció i operació de plantes de biogàs i biometà i en tecnologies de tractament i purificació de gasos. GAP Cooperativa, impulsora del projecte de Nova Tracjusa, destaca per millorar i optimitzar la gestió dels residus ramaders a nivell territorial, així com per fer una gestió adequada, efectiva, meticulosa i sostenible dels excedents de dejeccions ramaderes.

L´objectiu comú d´aquest projecte estratègic es desenvolupa en diferents línies: En primer lloc, optimitzar l´actual planta de biogàs. El projecte aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica del tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics. El gas produït serà depurat mitjançant un procés d’upgrading per obtenir biometà, que serà injectat a la xarxa, contribuint així a la descarbonització i la producció d’energies alternatives per substituir el combustible fòssil.

D’altra banda, s’implementarà un sistema de gasificació tèrmica, a partir de la valorització de CSR (Combustible Sòlid Recuperat, provinent de residus) i biomassa d’origen local, produint un gas de síntesi que es farà servir per produir vapor destinat a l’assecatge tèrmic de dejeccions ramaderes. L’ús del CSR com a primera matèria permetrà reduir l’ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, es reduiran les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

Finalment, es possibilita l’obtenció d’un biofertilitzant de qualitat, gràcies a la transformació en un granulat comercialitzable que, al seu moment, disminuirà la necessitat d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes associats a la producció i el transport. 

Aquest acord estratègic demostra el compromís de Griño i GAP Cooperativa amb la generació de riquesa per al territori de manera responsable i sostenible i el compromís a l’hora de promoure l’economia circular i la transició cap a un model energètic més sostenible, que contribueixi a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Conferència de Toni Manzano a Mas Miravall organitzada per la Fundació Ara Garrigues

L’acte, que tindrà lloc el 23 de maig, començarà a les 19.00 h amb una breu presentació de la Fundació Ara Garrigues, a la que seguirà la conferència L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents”, a càrrec de Toni Manzano, expert en l’aplicació de la intel·ligència artificial en el procés de fabricació de medicaments i cofundador i director científic d’Aizon.

El pròxim 23 de maig tindrà lloc aquesta trobada, que té com a principal objectiu presentar  i apropar al territori a la fundació Ara Garrigues; així com facilitar als assistents una informació de valor relacionada amb la creació i desenvolupament d’empreses emergents a través de la conferència titulada “L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents” a càrrec de Toni Manzano, un gran expert en intel·ligència artificial aplicada al procés de fabricació de medicaments i cofundador de l’empresa Aizon, amb seu en Silicon Valley, entre altres activitats empresarials, d’assessorament i docents, resident a Vinaixa des de fa quatre anys.

Aquesta trobada començarà a les 19.00 hores amb una breu presentació dels objectius de la Fundació Ara Garrigues a càrrec d’Eduard Cau, president del patronat d’aquesta fundació. Al voltant de les 19.15 hores començarà aquesta conferència de Toni Manzano, resident a Vinaixa des de fa quatre anys, que donarà pas a una tertúlia entre els assistents.

Fundació Ara Garrigues

La Fundació Ara Garrigues és una entitat privada independent, impulsada per la cooperativa de ramaders i ramaderes de les Garrigues GAP Cooperativa, que agrupa a persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca a través de l’impuls i suport econòmic directe a projectes d’economia real amb implantació física a la comarca de les Garrigues.

La Fundació Ara Garrigues invertirà recursos humans, econòmics i logístics destinats a contribuir d’una manera efectiva i directa a millorar la competitivitat del nostre territori i projectar-lo a l’exterior, fomentant i donant suport a l’emprenedoria, la innovació i la cohesió social.

GAP Cooperativa, nou col·laborador de Pla, el festival de cinema rural de Juneda

D’acord amb el seu compromís amb el territori i suport a diferents projectes esportius, socials i culturals desenvolupat s a les Garrigues, GAP Cooperativa s’ha sumat al conjunt d’empreses i entitats que donen el seu suport a Pla, un nou festival de cinema, que es durà a terme a Juneda del 26 al 28 d’abril.

PLA, Festival de Cine Rural de Juneda, és un espai de reivindicació, divulgació i celebració d’aquell cinema que està en diàleg amb l’entorn rural.

Dos àmbits, el rural i el cinematogràfic, que necessiten ser exaltats: les sales de cinema viuen en constant perill d’extinció, mentre que oficis com la pagesia o la ramaderia extensiva estan amenaçats per nous mitjans de producció i un despoblament cada cop més evident.

Per aquesta raó, els impulsors d’aquesta iniciativa consideren essencial l’aparició d’un festival d’aquesta índole, perquè facilita les eines necessàries per a servir de megàfon de la cultura, per un costat, i de la tradició, per l’altra. I el més important: ho pot fer d’ una manera amena, entretinguda, sostenible i popular.

La proposta per enguany – Programa

Pel que fa a la temàtica de les pel·lícules, és important recalcar que al Festival de Cine Rural de Juneda hi participen films que mostren una manera de viure o veure l’entorn rural, no els seus oficis, fet que ens permet mostrar encara més realitats. Així i tot, és evident que el sector primari tindrà un protagonisme inevitable.

El festival ja compta amb tota la seva programació, convidats i activitats que es desenvoluparan al voltant d’aquesta fantàstica proposta cultural que donaran cos i ànima a aquesta primera edició del festival Pla. A més de la projecció de les pel·lícules i documentals es duran a terme altres activitats com col·loquis posteriors a les projeccions que disposaran de la col·laboració dels músics Raül Refre, Meritxell Gené o la periodista i comunicadora Txell Bonet, entre altres.

El festival començarà amb una gala inaugural que tindrà la presència de l’actriu junedenca Alexandra Olmo, una de les protagonistes del popular programa de TV3, “El Llop” on, després de diverses actuacions musicals, e projectarà la icònica pel·lícula “Cinema Paradiso”.


Som territori, som cultura

Amb aquesta col·laboració GAP Cooperativa torna a fer valdre el seu compromís amb les Garrigues, amb els seus habitants i els diferents projectes culturals, socials, esportius… que aportin valor, com el festival Pla, a la comarca.

Cal destacar que GAP Cooperativa també és l’impulsor de la Fundació Ara Garrigues creada, entre altres objectius, per donar suport i acompanyament a projectes d’economia real impulsats des de la comarca de les Garrigues capaços d’evitar el progressiu despoblament del territori.

Beques GAP Cooperativa, compromís i suport amb les persones i el territori

Avui, Dia Internacional del Síndrome de Down, aprofitem la celebració per fer valdre la importància del treball dut a terme des de la Fundació La Manreana amb les seves sessions grupals amb cavalls amb el grup Down Lleida, que compten amb la col·laboració de GAP Cooperativa.

Des de fa uns anys, GAP Cooperativa col·labora amb la Fundació La Manreana, tot un referent estatal de les teràpies eqüestres amb la concessió de les beques GAP Cooperativa creades per ajudar als seus usuaris l’accés a aquestes teràpies.

Els participants en aquestes teràpies estableixen un vincle amb els cavalls, de la mà equip interdisciplinari especialitzat, gràcies al qual milloren la seva cohesió social, les seves habilitats cognitives, socials, personals i motrius, a més d’afavorir la resolució de problemes i aconseguir una comunicació més assertiva; tot en un espai terapèutic a l’aire lliure, segur i envoltat de cavalls.

Fundació La Manreana

Un dels objectius principals de la Fundació Manreana, ubicada en Juneda, és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar.

Des de la Fundació Teràpies Eqüestres i Zooteràpia La Manreana s’ofereixen sessions de teràpies eqüestres educatives a diferents entitats i usuaris, amb grups o de manera individual amb el fi d’oferir un tractament global cap a la persona. En aquest sentit, els cavalls permeten treballar aspecte de l’àrea motora, cognitiva, sensorial i social dels usuaris, gràcies a la transmissió de la seva calor corporal i el moviment, així com la motivació que produeix a l’usuari el vincle afectiu amb l’animal i el contacte amb la natura. Aquestes teràpies amb cavalls aporten múltiples beneficis tant en l’àmbit cognitiu, sensorial, social, emocional i psicològic.

Aquesta col·laboració de GAP Cooperativa és una mostra més del seu compromís amb les persones, demostrant la seva sensibilitat, empatia i suport amb diferents entitats, organitzacions i projectes i programes duts a terme a les Garrigues.

Diferents associats de GAP Cooperativa beneficiats amb els ajuts de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari

Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.

L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquestes ajudes es van adreçar a  persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.

Quantia dels ajuts

La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.

Concessió de 90.399 €

En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.

La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)

Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.

Trobada amb, Francés Boya, secretari general per al Repte Demogràfic

Dijous passat, diferents representants del patronat de la fundació Ara Garrigues es van trobar, a la seu de la subdelegació del Govern d’Espanya, amb Francés Xavier Boya, secretari general per al repte demogràfic, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, on van parlar sobre els reptes i objectius de la Fundació Ara Garrigues.

En el marc de la ronda de presentacions que els responsables de la fundació Ara Garrigues estan duent a terme per presentar els principals objectius i reptes d’aquesta fundació amb representants de diferents administracions, entitats i organitzacions, el passat 15 de febrer Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i patró de la fundació, acompanyat d’Enric Vall, un altre dels patrons, i Xavier Gispert, director de la fundació Ara Garrigues  vam compartir uns minuts amb Francés Xavier Boya Alòs, secretari general per al Repte Demogràfic.

Una clara aposta per dinamitzar l’economia de les Garrigues i generar projectes capaços de fixar a la població al territori.

Una trobada força interessant i profitosa on van tenir l’oportunitat d’explicar els reptes i objectiu de la fundació Ara Garrigues, que se centren a apostar per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

D’altra banda, el secretari ens va explicar l’organització territorial respecte a l’impuls de les polítiques del repte demogràfic; concretament a través dels Centres d’Innovació Territorial; una  xarxa a la qual es convida a col·laborar i conèixer-la en una trobada que es durà a terme del 21 al 23 de marc a Ponferrada.

El secretari general per al Repte Demogràfic, l’aranés “Paco” Boya compta amb una llarga i destacada trajectòria treballant per millors oportunitats per al món rural. Entre d’altres, ha presidit la Comissió de la FEMP per al repte demogràfic o l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya; a més d’ocupar el càrrec de síndic de la Vall d’Aran.

Francés Boya és un gran defensor del repte de tornar a aquests llocs oblidats de la “mal anomenada” Espanya buidada un protagonisme que mai van haver de perdre. “Només si donem veu i eines als que encara viuen i cuiden aquests pobles podrem iniciar un nou camí, llarg, sens dubte, però que ens permeti dibuixar molts futurs per a petits pobles on la vida i l’esperança siguin llavors que tornin a germinar”.

Funcions Secretaria General per al Repte Demogràfic

Les funcions bàsiques de la Secretaria General per al Repte Demogràfic són l’elaboració i l’impuls d’estratègies, plans i actuacions prioritàries en matèria de repte demogràfic; la coordinació dels departaments ministerials i de les administracions públiques territorials en matèria de repte demogràfic, així com l’impuls de la col·laboració publicoprivada; el desenvolupament de les polítiques que garanteixin la igualtat de drets i oportunitats sense discriminació per raó de lloc de residència o edat, i especialment per a les àrees rurals; la participació en representació de l’AGE a Consells de la Unió Europea en matèria de repte demogràfic i altres organismes internacionals; així com aquelles funcions que la Llei 45/2007, del 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural atribueix a l’Administració General de l’Estat.

Presentació de la Fundació Ara Garrigues al cap de l’Oficina comarcal del DACC

Aquest divendres 9 de febrer hem rebut a les oficines de GAP SCCL a Juneda la visita de Llorenç Canela, cap de l’Oficina comarcal del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Mónica Jiménez, membre del patronat de la fundació ha explicat al responsable d’aquesta oficina els principals objetius i reptes de la fundació Ara Garrigues

La fundació Ara Garrigues té a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.