Plantes com Tracjusa, vitals per a la ramaderia

GAP COOPERATIVA la formem 160 ramaders que fa dècades que treballem per garantir la viabilitat d’un sector fonamental per a la comarca de les Garrigues. Fa 25 anys vam impulsar Tracjusa, una planta pionera per al tracta ment de purins. Avui, la seva continuïtat i modernització és imprescindible, no només per a la gestió de dejeccions ramaderes, sinó també per a la sostenibilitat energètica ieconòmica del nostre entorn.

L’any 2016, conscients del final de les subvencions a la cogeneració d’electricitat per al 2025, vam començar a buscar una alternativa viable. Després d’analitzar diverses opcions, i sempre amb una visió de futur responsable, vam optar per unprojecte de gasificació de residus sòlids recuperats (CSR), que permetria substituir el gas natural per un combustible renovable. Aquesta decisió respon a la necessitat de millorar l’impacte de la nostra activitat en l’entorn i al nostre compromís amb el territori.

El nostre projecte, autoritzat ambientalment per la Generalitat el 2021, planteja la incorporació d’una instal·lació de gasificació a la planta de Tracjusa per generar energia renovable a partir de combustible sòlid recuperat. Parlem d’una activitat avalada pels informes tècnics de l’administració competent: Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Salut.

L’objectiu de TRACJUSA és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones. i el medi ambient, reduint les emissions actuals

El seu objectiu és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones i el medi ambient, reduint les emissions actuals, i continuar amb el tractament eficient i ambientalment segur dels purins, i a la vegada reduint l’ús de combustibles fòssils.

Fa 25 anys, quan es va posar en marxa Tracjusa, van aparèixer veus que qüestionaven el projecte sense fonaments científics ni tècnics. El temps ha demostrat que aquells arguments apocalíptics no eren encertats. Ara s’afirma, de manera interessada, capciosa amb la voluntat de generar malestar als nostres pobles, que la gasificació és fins i tot pitjor que la incineració, tot i que se n’han explicat les diferències en repetides ocasions: que són tecnologies diferents i que la finalitat tampoc és la mateixa. Mentre que la incineració pretén fer desaparèixer la matèria, la gasificació substitueix un combustible fòssil per un combustible renovable i que en l’escala de valorització dels residus de la UE, per davall del reciclatge, abans de la incineració i o trasllat a l’abocador, la valorització energètica és un pilar de la descarbonització i que segur que en els pròxims anys serà una tecnologia i activitat de referència a Catalunya.

Amb aquesta mateixa voluntat perversa es refereixen a la qualitat de l’aire a la zona. Les dades de la Generalitat de Catalunya, en l’informe i conclusions de la taula de la qualitat de l’aire de les Garrigues, constaten que en les estacions de control de les Terres de Ponent no s’han detectat en els darrers cinc anys superacions dels valors. Però no només això, sinó que les mateixes veus contràries obvien que la nova planta reduirà en més d’un 80% les emissions de CO2 que genera l’activitat actual de Tracjusa.

L’Ajuntament de Juneda ha concedit la llicència d’obres alprojecte de gasificació amb totsels informes favorables i la llicència ambiental atorgada i el pla urbanístic aprovat, així ho havia de fer. Des del GAP creiem que la nova Tracjusa tindrà un impacte positiu a Juneda i la comarca, serem motor de dinamització i quan d’aquí a 25 anys mirarem enrere veurem el resultat.

L’activitat ramadera és clau per a la nostra comarca. Generem activitat als pobles, man-tenim viu el món rural i contribuïm a l’equilibri territorial. Els ramaders del GAP som i vivim aquí. Les nostres famílies viuen aquí. El nostre compromís amb la comarcano és nou i fa dècades que ho demostrem amb fets. Defensem amb fermesa la nova etapa de Tracjusa perquè representa una solució sostenible, eficient.

GAP Cooperativa: compromís col·lectiu per un territori viu i sostenible

A les Garrigues, el compromís amb el territori té noms i cognoms. El tenen les més de 150 famílies ramaderes associades a GAP Cooperativa, que treballen incansablement per tirar endavant les seves explotacions i construir un futur arrelat, digne i sostenible. Però aquest compromís no camina sol: compta amb el suport de molts veïns i veïnes del territori que veuen en el nou projecte de Nova Tracjusa una gran oportunitat per al desenvolupament de la comarca.

El projecte per a la Nova Tracjusa no és només una resposta tècnica a un repte ambiental. És el fruit de l’esforç compartit, de l’organització col·lectiva i de la voluntat d’impulsar una gestió moderna, eficient i responsable de les dejeccions ramaderes.

Un gran nombre de veïns i veïnes de la comarca ho entenen així. Perquè saben que una pagesia forta, arrelada i organitzada és una garantia de futur per a tothom.

Beneficis ambientals concrets i mesurables

Amb el nou projecte de Tracjusa, GAP Cooperativa vol avançar cap a un model d’economia circular, transformant els excedents de les dejeccions ramaderes de les seves granges en un adob orgànci de qualitat i on els residus no perillosos –aquells que no es poden reutilitzar ni reciclar– es converteixen en recursos útils mitjançant la gasificació, una tecnologia segura i eficient.

Aquest procés permetrà:

  • Reduir l’ús de combustibles fòssils
  • Tractar d’una manera correcta, eficient i minimitzar l’impacte ambiental de les dejeccions ramaderes
  • Valoritzar els purins com a adob orgànic
  • Reduir les emissions de CO₂, contribuint directament a millorar la qualitat de l’aire de les Garrigues.

Compromís amb les persones i el territori

Els socis i sòcies de GAP Cooperativa no són només ramaders. Són famílies que viuen, treballen i fan créixer les Garrigues dia rere dia. El seu compromís amb el territori no és una estratègia, és una realitat. Estan decidits a continuar generant riquesa per al conjunt de la comarca, no a qualsevol preu, sinó d’una manera neta, ordenada i compatible amb la vida rural i el respecte al medi ambient.

El projecte de Tracjusa també és una mostra de resiliència. Malgrat les dificultats, els entrebancs i els debats generats, GAP Cooperativa ha mantingut una actitud de diàleg, transparència i voluntat d’explicar el projecte amb claredat.

Una oportunitat que no podem deixar passar

Les Garrigues tenen davant seu una oportunitat real de liderar un model de gestió sostenible i eficient de les dejeccions ramaderes. No es tracta només de tecnologia o inversions: es tracta de defensar un model de vida i de producció que mira al futur sense renunciar a l’arrelament al territori.

Per això, cada vegada som més els que diem, convençuts i amb arguments:

GAP Cooperativa torna a donar suport al Festival Pla, el cinema que connecta amb el territori

Del 24 al 27 d’abril, Juneda acull una nova edició del festival de cinema rural amb el suport actiu de la cooperativa ramadera de les Garrigues

Juneda tornarà a esdevenir capital cultural de les Garrigues amb la celebració del Festival Pla, un esdeveniment cinematogràfic consolidat que celebra el cinema fet des del món rural i que, un any més, comptarà amb el suport decidit de GAP Cooperativa, entre altres. Aquesta entitat, formada per més de 150 famílies de ramaders i pagesos de la comarca, referma així el seu compromís amb les activitats culturals, socials, esportives i educatives del territori.

El Festival Pla, que es durà a terme entre els dies 24 i 27 d’abril, s’ha convertit en una plataforma imprescindible per mostrar històries que parteixen del món rural, però interpel·len a tota la societat, reivindicant la mirada perifèrica com una eina de transformació social i artística.

Aquesta col·laboració s’inscriu dins d’un model de cooperativisme compromès amb el desenvolupament integral de les Garrigues. En paraules de representants de GAP, “estimar el territori és també donar suport a la gent que el fa créixer culturalment”.

El festival inclourà projeccions, debats, activitats i la presència de creadors i creadores que troben en l’entorn rural una font d’inspiració i d’arrelament. L’aposta de GAP pel Festival Pla forma part del seu projecte global de participació activa en projectes que enforteixen el teixit social i cultural de la comarca, tal com ho fa també en l’àmbit de la sostenibilitat, l’educació i l’esport.

Amb iniciatives com aquesta, el món rural no només es manté viu, sinó que es projecta cap al futur des de la cultura, la cooperació i la comunitat. El nostre agraïment als organitzadors d’aquesta fantàstica proposta per dinamitzar culturalment el territori i donar visibilitat i reivindica el cinema que està en diàleg amb l’entorn rural.

La Fiscalia de Lleida arxiva la denúncia presentada per 12 alcaldes de les Garrigues contra el projecte de Nova Tracjusa

Una resolució que reforça la solidesa tècnica, ambiental i legal d’un projecte clau per a la sostenibilitat ramadera i energètica de la comarca.

La Fiscalia de Lleida ha arxivat la denúncia presentada per dotze alcaldes de les Garrigues —tots ells vinculats a les formacions d’ERC i Per Tu a les Garrigues— contra la llicència d’obres concedida per l’Ajuntament de Juneda per iniciar la construcció de la nova planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Aquesta planta, impulsada per GAP Cooperativa en col·laboració amb el Grup Griñó, representa una peça fonamental dins el model de gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a la comarca. A més de millorar el tractament dels purins, el projecte permetrà produir energia neta mitjançant la valorització de residus no perillosos (CSR) i reduir les emissions de CO₂ en un 85% respecte a l’actual model de funcionament de la planta.

La denúncia es basava en la presumpció que el Grup Griñó es trobava sota investigació per un suposat cas de transport irregular de residus des de Itàlia, fet que pretenia frenar el desenvolupament del projecte. No obstant això, tal com ha reconegut la Fiscalia amb aquesta decisió, aquests arguments no tenien fonament ni recorregut jurídic. La decisió, tot i esperada, ha estat molt ben rebuda per part de les entitats promotores, que sempre han defensat la legalitat i la necessitat del projecte.

Des del Grup Griñó, es considera inacceptable la instrumentalització que s’ha volgut fer de la Fiscalia amb la finalitat d’enviar missatges polítics a la ciutadania. Aquests alcaldes han participat en una moció sobre aquest mateix Projecte en el ple del Consell Comarcal, la votació de la qual no va prosperar. Com que no van aconseguir els seus objectius de manera democràtica, ara pretenien substituir l’acció legislativa per una denúncia sense fonament, l’únic objectiu de la qual era generar alarma social i posar en dubte la reputació del Grup Griñó, una companyia que durant noranta anys ha demostrat el seu compromís absolut amb la sostenibilitat, la qualitat i la transparència en la gestió mediambiental.

Rigor legal i aval institucional

La planta Nova Tracjusa compta des de 2021 amb l’autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya, amb informes favorables de la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut. Aquesta autorització, a més, ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar en el seu moment els recursos interposats, avalant plenament l’activitat.

Un projecte per al territori

Tracjusa forma part d’un model de gestió ramadera pioner a Catalunya, desenvolupat per GAP Cooperativa, que implica més de 150 famílies de ramaders de les Garrigues. Aquesta infraestructura representa una oportunitat per:

  • Donar una sortida eficient i neta als excedents de dejeccions ramaderes.
  • Reduir la dependència de combustibles fòssils substituint el gas natural per energia obtinguda per gasificació.
  • Dinamitzar l’economia local, amb la generació de llocs de treball qualificats i suport a projectes socials, esportius i culturals.
  • Reduir la contaminació d’aqüífers i contribuir a l’equilibri mediambiental de la comarca.

GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb la transparència, el rigor tècnic i la sostenibilitat territorial. Amb aquesta decisió de Fiscalia, el projecte entra en una nova fase de consolidació i execució.

Valorització i reciclatge: dues estratègies complementàries

Els països que més reciclen a Europa també són els que més valoritzen energèticament els seus residus. Segons les darreres dades d’Eurostat (2022), països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, líders en reciclatge, també disposen d’un alt grau de valorització energètica. Aquesta doble aposta els permet tenir nivells molt baixos d’ús d’abocadors (inferior al 5%).

En el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) vol posar llum sobre una idea difosa pels contraris al projecte completament errònia: que la valorització energètica dels residus és un obstacle per al reciclatge. Les dades, però, demostren exactament el contrari.

La correlació entre els països europeus amb millor valorització energètica dels residus i els seus nivells de recuperació i reciclatge mostra una relació molt significativa: els països que aposten per la valorització energètica acostumen a tenir també alts nivells de reciclatge i recuperació, i gairebé no depenen de l’abocament en dipòsits controlats. Aquesta tendència es pot entendre millor tenint en compte el model de jerarquia europea de gestió de residus, que prioritza, per ordre:

  1. Prevenció
  2. Preparació per a la reutilització
  3. Reciclatge
  4. Altres formes de valorització (com l’energètica)
  5. Eliminació (com els abocadors)

Casos exemplars:

  • Alemanya, Àustria, Suècia, Països Baixos i Dinamarca són països líders tant en reciclatge com en valorització energètica. Tots aquests superen sovint el 60-70% en índex combinat de reciclatge + valorització energètica i tenen una pràctica residual de l’ús d’abocadors (inferior al 5%).
  • En canvi, països com Espanya, Grècia, Romania o Bulgària, amb menor desenvolupament en plantes de valorització energètica, presenten percentatges elevats d’abocament (fins al 50%) i menors índexs de reciclatge.

Aquesta correlació es pot explicar per què la infraestructura per a valoritzar energèticament exigeix una gestió més tècnica dels residus, que sovint va acompanyada de millors sistemes de recollida, separació i tractament. Això no vol dir que la valorització energètica substitueixi el reciclatge, sinó que actua com a complement estratègic quan el reciclatge no és viable (per materials no reciclables o en mal estat).

“Reciclar, valoritzar, transformar: així és l’economia circular que impulsem des de GAP”

És precisament aquest model el que GAP vol aplicar a les Garrigues a través del nou sistema de funcionament per a la planta de dejeccions ramaderes  Tracjusa. La planta transformarà dejeccions ramaderes i CSR no reciclables en fertilitzants orgànics i energia neta, reduint les emissions, la dependència dels abocadors i recuperant nutrients per a l’agricultura local.

Amb aquest sistema, GAP exemplifica la jerarquia europea de residus: reduir, reutilitzar, reciclar i després valoritzar. Una aposta que no només afavoreix el medi ambient, sinó que reforça el teixit econòmic i social de la comarca.

  • Redueix la dependència dels abocadors
  • Redueix emissions de CO2
  • Revaloritza materials que serien descartats
  • Genera productes útils com fertilitzants orgànics granulats i energia neta

En conclusió, reciclar i valoritzar no són models antagònics. Són sinergies necessàries per construir una economia circular real, eficient i sostenible. En el cas del nou model per TRACJUSA la planta no només afavorirà la valorització energètica, sinó que impulsarà també el reciclatge agrícola dels nutrients a través de la gestió tècnica de les dejeccions ramaderes.

 Xifres Eurostat sobre el tractament de Residus Municipals segons el CEWEP

Aquest gràfic mostra la proporció de reciclatge (inclòs el compostatge), valorització energètica de residus i abocament de residus municipals a cada estat membre de la UE (a més de Noruega, Suïssa i Islàndia), ordenats per percentatge d’abocament. També mostra les dades que falten, que inclouen la diferència entre els residus generats al país i els tractats.

El 2022, el país líder en reciclatge va ser Alemanya, amb un 69% de residus municipals reciclats o compostats. Si bé 9 estats membres (inclosa Eslovènia, que presenta una diferència del 17% entre els residus tractats i els generats) van abocar menys del 10% dels seus residus —que és l’objectiu establert per la nova Directiva sobre abocaments per al 2035—, 9 estats membres encara van abocar més del 50% dels residus municipals.

Font informació

Cicle de valorització energètica dels recursos (CEWEP)

Actualment, les plantes de valorització energètica de residus a Europa poden subministrar electricitat a 21 milions de ciutadans europeus i calefacció a 17 milions. Això es basa en els 103 milions de tones de residus domèstics i similars restants que es van tractar el 2021 a Europa.

Depenent del combustible que se substitueixi (gas, petroli, hulla o lignit), entre 10 i 56 milions de tones de combustibles fòssils, que emeten entre 22 i 44 milions de tones de CO2, no haurien de ser utilitzades per les centrals elèctriques convencionals per produir aquesta quantitat d’energia.

La tecnologia de valorització energètica de residus és una de les opcions energètiques alternatives més robustes i eficaces per reduir les emissions de CO2 i estalviar els recursos limitats de combustibles fòssils que usen les centrals elèctriques tradicionals.

Font informació

TRACJUSA reduirà un 85% les emissions de CO₂

La planta de les Garrigues, exemple de compatibilitat entre valorització energètica i reciclatge

La nova etapa de la planta TRACJUSA suposarà una revolució en la gestió de residus ramaders a les Garrigues. Amb l’adopció d’un nou sistema basat en la gasificació de combustibles sòlids recuperats (CSR), homologats i estabilitzats, es preveu una reducció del 85% de les emissions de CO respecte al model anterior, que utilitzava gas natural.

Aquest canvi no només suposa una millora mediambiental substancial, sinó que també situa el projecte en la línia dels objectius climàtics de la Unió Europea. Com a part del seu compromís amb l’economia circular, TRACJUSA aposta per donar una segona vida a materials no reciclables, evitant així el seu soterrament en abocadors.

Un model europeu a seguir

Una falsa creença és que la valorització energètica contradiu la reducció d’escombraries o el reciclatge. Però l’evidència europea ens diu el contrari. Els països que més reciclen –com Alemanya, Àustria o els Països Baixos– són precisament els que més utilitzen la valorització energètica per gestionar els residus no reciclables. El resultat? Taxa gairebé nul·la d’ús d’abocadors.

Aquests països han demostrat que la clau és una gestió combinada, eficient i tecnològicament avançada dels residus. Això implica:

  • Reduir i reutilitzar al màxim.
  • Reciclar allò que sigui possible.
  • Valoritzar energèticament allò que no es pot reciclar.

TRACJUSA s’alinea amb aquest model, garantint una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, produint adob orgànic de qualitat i energia neta. Tot plegat, amb garanties ambientals, tècniques i de salut avalades per la Generalitat i estudis independents.

El territori com a beneficiari

Els beneficis del projecte van molt més enllà de la sostenibilitat ambiental. Impulsarà l’economia local, generarà ocupació qualificada i consolidarà un futur viable per al món rural.

GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el territori, les persones i el planeta. La nova TRACJUSA no només no limita el desenvolupament de les Garrigues, sinó que el fa possible.

Desmuntant mentides sobre el nou projecte per TRACJUSA

En un context on la desinformació pot generar confusió i rebuig infundat, des de GAP Cooperativa volem fer un exercici de claredat i transparència. El projecte de Nova Tracjusa ha estat objecte de comentaris i afirmacions incorrectes que cal matisar i contrastar amb dades reals. En aquest article i el video adjunt t’expliquem què és cert i què no ho és.

Nova Tracjusa no és una incineradora

Una de les falsedats més recurrents és que la Nova Tracjusa funcionarà com una incineradora. Res més lluny de la realitat. El projecte no incinera cap tipus de residu. La tecnologia que utilitzem és la gasificació, un procés totalment diferent, molt més net i segur, que transforma un residu sòlid en un gas utilitzat com a font d’energia. És una tecnologia avalada científicament i àmpliament utilitzada arreu del món. Un projecte amb garanties ambientals i sanitàries

Nova Tracjusa no provocarà problemes per a la salut

També s’ha estès el rumor que Nova Tracjusa pot provocar problemes de salut. Aquesta afirmació és falsa. El projecte compta amb totes les autoritzacions ambientals necessàries, i ha estat informat favorablement per diversos organismes públics, incloent-hi l’àmbit de salut, territori i sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que ha superat amb èxit totes les avaluacions tècniques pertinents.

No tractarà 300.000 tones de residus any

No es gestionaran 300.000 tones de residus Una altra dada manipulada és la suposada gestió de 300.000 tones de residus a l’any. La realitat és que Nova Tracjusa és una instal·lació de tractament de purins, orientada a transformar aquest residu orgànic en fertilitzant d’alta qualitat i biogàs. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de combustible sòlid recuperat (CSR), que substitueix el gas natural per una font energètica alternativa, molt menys contaminant. Es tractaran un màxim de 45.000 tones anys d’aquests CSR.

Reducció d’emissions i aposta per la sostenibilitat

Gràcies a l’aplicació de tecnologia de darrera generació, el nou model energètic de Nova Tracjusa permetrà reduir més del 80% de les emissions associades al combustible fòssil, una dada que posa de manifest el seu compromís ambiental i amb la salut del territori.

Dinamització de l’economia de la comarca

A més, el projecte comporatarà una inversió de prop de 10 milions d’euros, que també implica dinamització econòmica i oportunitats laborals per a la comarca. Per un territori viu i un model eficient Nova Tracjusa neix de la voluntat de més de 150 famílies pageses i ramaderes que viuen i treballen a les Garrigues. És una aposta clara per l’economia circular, per la protecció dels sòls i els aqüífers, i per la innovació com a eina per fer front als reptes mediambientals.

Des del GAP, apostem per la transparència i ens comprometem a seguir oferint informació veraç i accessible perquè la ciutadania pugui formar-se una opinió fonamentada.

🟢 Per una gestió eficient, responsable i sostenible.

🟢 Per les Garrigues, per la pagesia, pel territori.

TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.

GAP Cooperativa obté la llicència d’obres per al nou projecte per TRACJUSA i avança cap a una gestió sostenible de dejeccions ramaderes

Les obres s’iniciaran aviat i la previsió és que la planta estigui en funcionament el primer trimestre de 2026

Juneda, 12 de març de 2025.- El nou projecte per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa ha obtingut la llicència municipal per iniciar les obres de la planta de gasificació, la qual ja va autoritzar la Generalitat de Catalunya i que representa un avenç significatiu tant en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a Les Garrigues com una millora mediambiental important per a la zona.

Segons Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, “amb la llicència d’obres fem un pas decisiu cap a la materialització del nou projecte per a Tracjusa, consolidant un projecte pioner que garanteix una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, redueix l’impacte ambiental i contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori”.

El projecte impulsat per GAP cooperativa és una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, un model que sempre ha estat referència al conjunt de l’Estat com a exemple de bones pràctiques. Des de la seva creació fa 25 anys, GAP Cooperativa ha treballat per consolidar un sistema de gestió innovador i sostenible, reflectint el seu compromís amb el medi ambient, el sector porcí i el territori.

L’objectiu del projecte de la Nova Tracjusa és donar una solució sostenible i eficient als reptes ambientals i energètics del territori, promovent un model respectuós amb l’entorn per a la gestió dels purins a la comarca. Gràcies a aquest tipus d’instal·lacions, es produeixen fertilitzants d’alta qualitat i es redueix la contaminació del sòl i dels aqüífers, evitant els impactes negatius dels excedents de purins.

Un projecte imprescindible per al sector i el territori

Entre els beneficis que comporta la planta de gasificació és que permetrà generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho, es farà servir combustible sostenible (CSR), fet que suposarà la reducció del 85% de les emissions de CO₂ en comparació amb l’ús de gas fòssil no renovable.

Aquesta tecnologia innovadora és la mateixa que s’està implementant a altres punts de Catalunya, com és el cas de Tarragona. Aquest tipus de projectes demostren que la gasificació és una tecnologia clau per a la transició cap a un model energètic més sostenible i eficient, amb un impacte positiu tant a nivell ambiental com econòmic.

Compromís amb el territori i avals mediambientals

El projecte, que compta amb totes les autoritzacions necessàries per al seu desenvolupament, operarà sota les estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Els informes favorables de les autoritats competents com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies ramaderes de Les Garrigues, sempre ha mostrat un elevat grau de compromís amb el sector i amb l’entorn. En aquest sentit, Cau afirma que “continuarem treballant per garantir una gestió responsable i eficient, tant per al sector porcí com per al medi ambient i la comunitat.”

El Ministeri d’Agricultura ajorna un any la polèmica norma de benestar animal per al sector porcí

L’entrada en vigor del nou decret, prevista per al 9 de març, s’ajorna després de la pressió del sector i dels governs de Catalunya i Aragó. La mesura evitava una reducció immediata del 10% de la cabanya en granges sense possibilitat d’ampliació.

El Ministeri d’Agricultura ha anunciat una moratòria d’un any en l’aplicació de la nova normativa de benestar animal en el sector porcí. La decisió arriba després de les mobilitzacions dels ramaders i de les peticions dels governs català i aragonès, regions que lideren la producció porcina a Espanya. El decret preveia un augment de la superfície mínima per animal, un requisit que hauria forçat moltes explotacions a reduir la seva cabanya, atès que no totes tenen la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions.

Segons Unió de Pagesos, la normativa posava en perill la viabilitat econòmica del sector, mentre que JARC havia alertat que podria implicar una reducció d’almenys el 10% de la cabanya a Catalunya, afectant la seva competitivitat internacional. Per la seva part, Asaja xifrava l’impacte econòmic de la mesura en uns 150 milions d’euros només a Lleida i Aragó.

El reial decret ara suspès exigia que els porcs d’entre 85 i 110 quilos disposessin de 0,74 metres quadrats per animal, enfront dels 0,65 actuals. Aquesta i altres mesures ambientals, d’alimentació i beguda, d’infraestructura i condicions respecte al material d’enriquiment havien generat un fort rebuig en el sector, especialment perquè la seva aplicació suposava una inversió que, en molts casos, era incompatible amb altres regulacions com les distàncies entre granges les urbanístiques establertes per les administracions locals.

Catalunya i Aragó havien proposat al govern central una modificació de la norma per tal de flexibilitzar-ne els requisits. Aquest ajornament dona marge per negociar una regulació més adaptada a la realitat del sector.