La producció de carn de porc al conjunt de l’estat sovint es presenta en el debat públic de manera simplista o descontextualitzada. És cert que la ramaderia és una activitat amb impacte ambiental —com qualsevol sector productiu— però les dades i les tendències reals mostren un sector en transformació, amb reduccions de petjada ambiental significatives i una aposta clara per la sostenibilitat integrada.
Espanya és el primer productor de carn de porc de la Unió Europea, amb una cabanya que supera els 30 milions de caps i una producció anual al voltant de 5 milions de tones de carn. Això situa el sector com a pilar industrial i agroalimentari del país, generador d’ocupació i de valor afegit, amb una balança comercial exportadora positiva que aporta milers de milions d’euros a l’economia espanyola cada any.
Aquest volum, sens dubte, comporta un impacte ambiental que cal analitzar amb detall: no s’ha de negar, però tampoc s’ha d‘exagerar ni falsejar, i sobretot s’ha de posar en context amb una mirada basada en dades.
Reducció d’emissions i ús eficient de recursos
És cert que l’agricultura i la ramaderia contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Segons dades oficials, el conjunt del sector agrícola a Espanya representa al voltant del 10 % del total d’emissions del país.
En aquest context, una de les qüestions més debatudes és l’impacte de la producció porcina en els gasos d’efecte hivernacle (GEH). Les estadístiques i estudis oficials mostren que les emissions del sector porcí han disminuït de forma continuada en les darreres dècades:
- Entre 1990 i 2022, les emissions de GEH per cap de porc han caigut un 43,6 %, mentre que les emissions d’amoníac han reduït un 49 % gràcies a millores en maneig i tecnologies de granja i eficiència en gestió de la seva aplicació als camps de conreu, entre altres factors.
- Les dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica indiquen que el sector porcí representa actualment menys del 3 % de les emissions totals de GEH a Espanya, molt per sota d’altres sectors com el transport (prop del 30%) la industria (al voltant del 20%) o l’energia (amb valors propers al 15%).
- La disminució anual de GEH per quilo de carn és una tendència continuada: en 2021, es va registrar una reducció del 4,11 % respecte a l’any anterior.
A més d’aquests indicadors d’emissions, també s’ha avançat en l’eficiència de recursos:
- El consum d’aigua i energia per unitat de producte ha disminuït substancialment per les millores en alimentació, maneig i tecnologia a les granges.
- La valorització dels purins com a fertilitzants o en processos de biogàs converteix un residu en recursos útils, promovent l’economia circular.
Aquestes dades evidencien que reduir la intensitat d’emissions per unitat produïda i optimitzar l’ús de recursos naturals són vectors clau de la transformació del sector. Aquestes millores no es produeixen perquè la producció disminueixi, sinó perquè s’optimitzen processos, es redueix el malbaratament i es gestiona millor l’energia i l’aigua.
Energies renovables i economia circular: factors clau de sostenibilitat
Una altra dimensió de la sostenibilitat és la reducció de la dependència de combustibles fòssils. El sector porcí espanyol ha incorporat fonts d’energia renovable com la solar fotovoltaica, tèrmica o la cogeneració a partir de biogàs derivat dels purins, amb nombroses granges que ja ara es proveeixen parcialment amb energia pròpia.
Aquest enfocament contribueix a reduir l’impacte de CO₂ derivat de l’energia consumida i posa en el centre la transició cap a un model de producció més net.
Triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica
El compromís del sector va més enllà de la reducció d’emissions: la major part de les organitzacions sectorials promouen un model de “triple sostenibilitat” que integra:
- Ambiental: reducció d’emissions, eficiència de recursos i energies renovables.
- Social: vertebració del territori rural, ocupació estable i desenvolupament local.
- Econòmica: competitivitat, rendibilitat i accés als mercats.
Aquest model no només busca reduir l’impacte ambiental, sinó garantir la viabilitat del sector i el benestar de les comunitats rurals on opera, evitant que les granges desapareguin i que el despoblament s’agreugi.