Els alumnes del màster SAPROPOR visiten TRACJUSA per conèixer el model de gestió de dejeccions ramaderes de GAP Cooperativa

La jornada ha permès als futurs professionals vinculats amb el sector porcí conèixer de primera mà una iniciativa referent a Europa en sostenibilitat, economia circular i valorització de recursos ramaders

Els alumnes i professors del Màster en Sanidad y Producción Porcina (SAPROPOR) van visitar la passada setmana les instal·lacions de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, gestionada per GAP Cooperativa. La visita s’emmarca dins les activitats formatives del màster, un programa interuniversitari coordinat per la Universitat de Lleida (UdL), la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad de Zaragoza.

La jornada va ser conduïda per Mònica Jiménez, directora de GAP Cooperativa i de la planta TRACJUSA, qui va donar la benvinguda als participants i els va presentar la trajectòria, els objectius i els principals reptes del projecte cooperatiu.

Un model de referència en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes

Durant la sessió, els assistents van poder conèixer en profunditat el model de gestió de les dejeccions ramaderes impulsat per GAP Cooperativa, una iniciativa que s’ha consolidat com una experiència d’èxit i una referència a nivell europeu en matèria de sostenibilitat i economia circular aplicada al sector ramader.

La presentació va permetre explicar l’origen del projecte, la implicació dels ramaders en la seva governança i la importància de disposar d’eines col·lectives capaces de donar resposta als reptes ambientals derivats de la producció porcina.

Aquest model ha demostrat que és possible compatibilitzar el desenvolupament de l’activitat ramadera amb la protecció del medi ambient, apostant per la innovació i per solucions sostenibles que aportin valor al territori.

Visita a les instal·lacions de TRACJUSA

Després de la presentació institucional, els estudiants i professors van realitzar una visita tècnica a les instal·lacions de TRACJUSA, on van poder observar de primera mà els diferents processos que es duen a terme a la planta.

Durant el recorregut es van explicar els sistemes de tractament aplicats actualment, així com les línies estratègiques que marcaran el futur de la instal·lació. En aquest sentit, es va presentar el nou model de funcionament que impulsarà la planta en els propers anys, centrat principalment en l’assecatge de les dejeccions ramaderes i la producció de biogàs.

Aquesta evolució representa un pas endavant en la valorització dels recursos procedents de les explotacions ramaderes i reforça l’aposta de GAP Cooperativa per les energies renovables, la reducció d’emissions i la transició cap a models productius cada vegada més eficients i sostenibles.

Compartir coneixement per construir el futur del sector

Des de GAP Cooperativa es valora molt positivament la visita dels alumnes del màster SAPROPOR, ja que aquest tipus d’iniciatives contribueixen a apropar la realitat del sector als futurs professionals i fomenten l’intercanvi de coneixement entre el món acadèmic i el sector productiu.

La cooperativa manté un ferm compromís amb la divulgació, la innovació i la formació, i continua obrint les portes de les seves instal·lacions a estudiants, professionals, institucions i entitats interessades a conèixer de prop el seu model de gestió.

Per a GAP Cooperativa és sempre un plaer rebre visites com la del màster SAPROPOR i compartir una experiència que demostra com la cooperació, la innovació i la sostenibilitat poden esdevenir eines clau per afrontar els reptes presents i futurs del sector ramader europeu.

L’Assemblea General Ordinària de GAP Cooperativa aprova la gestió i els resultats de l’exercici 2025 i analitza els principals reptes de futur del sector

Una trobada per fer balanç, compartir coneixement i abordar els desafiaments que marcaran el futur de la ramaderia del sector porcí

GAP Cooperativa va celebrar aquest dimarts al Parc de l’Alegria de Juneda la seva Assemblea General Ordinària de socis i sòcies, una de les cites anuals més importants de l’entitat, que va reunir una àmplia representació dels associats per analitzar la situació de la cooperativa, compartir informació d’interès estratègic i abordar els principals reptes que afronta el sector porcí.

Durant la sessió es van presentar i aprovar els diferents punts inclosos a l’ordre del dia, entre els quals destacaven el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i la memòria corresponent a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2025, així com la gestió desenvolupada pel Consell Rector durant l’any passat i l’aplicació dels resultats, així com l’informe i examen de la gestió social.

Les noves normatives centren bona part del debat

Com és habitual, un dels apartats que va generar més interès entre els assistents va ser l’anàlisi de les normatives que afecten directament l’activitat ramadera. En aquest sentit, es van exposar les principals novetats relacionades amb el reforç de les mesures de bioseguretat a les explotacions, especialment arran dels focus de Pesta Porcina Africana (PPA) detectats en diferents punts de la província de Barcelona.

També es van explicar les obligacions vinculades a l’habilitació d’espais específics d’infermeria per als animals a les explotacions porcines, així com altres requisits normatius que marcaran el funcionament de les granges en els propers anys.

Nova Tracjusa: present i futur d’un projecte estratègic

Un altre dels punts destacats de l’assemblea va ser l’estat actual del projecte de transformació de la planta Tracjusa. Els assistents van poder conèixer l’evolució de les obres i els terminis previstos d’execució del nou model de funcionament, que ja es troba en fase de construcció.

Durant la presentació es van explicar les principals característiques de la futura instal·lació, que es preveu que entri en funcionament a principis de 2027. La producció de biogàs, juntament amb la transformació i valorització de les dejeccions ramaderes, esdevindrà un dels pilars fonamentals d’aquest projecte estratègic per al sector i per al conjunt del territori.

Des de la direcció de GAP Cooperativa també es va insistir en la necessitat que les explotacions continuïn treballant per incrementar la seva capacitat d’emmagatzematge de purins. Aquesta mesura es considera especialment necessària davant possibles incidències externes que poden afectar el funcionament de la planta de tractament, com ara l’encariment dels combustibles derivat de conflictes geopolítics internacionals o les dificultats per aplicar fertilitzants orgànics als camps durant períodes de pluviometria elevada.

Presentació del nou director de la Fundació Ara Garrigues

L’assemblea també va servir per presentar oficialment als socis i sòcies de GAP Cooperativa Ferran Moyà Bellmunt, nou director de la Fundació Ara Garrigues.

Durant la trobada es va projectar un vídeo sobre l’estat actual de les obres de la futura seu de la Fundació, situada al carrer la Font de Juneda i propietat de GAP Cooperativa, així com un repàs a la tasca social i territorial que desenvolupa aquesta entitat.

Una mirada global al sector porcí

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de Jordi Usall, membre del Consell Rector de GAP Cooperativa i expert en comercialització porcina, qui va oferir una completa anàlisi sobre la situació actual del sector porcí català en el context internacional.

La seva intervenció va aportar nombroses dades sobre l’evolució dels mercats, les tendències de consum i les perspectives de futur, posant especial èmfasi en l’impacte que la Pesta Porcina Africana continua tenint sobre els fluxos comercials i l’evolució dels preus a escala global.

Un espai per reforçar els vincles entre els associats

La jornada va finalitzar amb un sopar de germanor que va permetre als assistents compartir experiències, intercanviar impressions i continuar reforçant els llaços que uneixen els socis i sòcies de GAP Cooperativa.

Una vegada més, l’Assemblea General Ordinària ha esdevingut un espai de transparència, participació i reflexió col·lectiva, imprescindible per continuar construint el futur de la ramaderia i del territori.

La FCAC situa la bioseguretat com a prioritat del sector ramader

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió amb la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, per analitzar la situació actual del sector i abordar-ne els principals reptes de futur.

Durant la trobada, s’ha fet seguiment dels temes pendents i s’ha reclamat més agilitat en la tramitació administrativa, especialment en els expedients ambientals vinculats a modificacions i ampliacions de granges, projectes de biogàs, informes de distàncies i guies de moviment. L’Administració ha reconegut aquesta necessitat i ha indicat que està desplegant mesures tècniques per reduir els terminis. També s’ha posat de manifest l’increment de la càrrega burocràtica i la pressió sobre els equips tècnics, així com la necessitat de reforçar els recursos destinats a la bioseguretat a les explotacions.

Pel que fa a la situació sanitària, s’ha tractat la bioseguretat a les granges de porcí davant la presència de la Pesta Porcina Africana (PPA), destacant la importància de garantir el correcte funcionament de les inspeccions i d’evitar disrupcions en l’activitat productiva.

La FCAC  ha posat en relleu, a més, el caràcter estratègic de les inversions en biogàs per valoritzar el purí i reduir la dependència de fertilitzants. Finalment, ambdues parts han coincidit en la necessitat de mantenir una interlocució fluida i de continuar treballant conjuntament en el marc del grup de treball.

Font d’Informació FCAC

GAP Cooperativa obre les seves portes a estudiants del postgrau en biogàs de la UPC per mostrar el seu model de gestió de les dejeccions ramaderes

GAP Cooperativa va rebre la setmana passada la visita d’un grup d’alumnes i professorat del Postgrau en Disseny, Implementació i Operació de Plantes de Biogàs i Biometà, de la Universitat Politènica de Barcelona, en una jornada que va combinar divulgació tècnica i aproximació pràctica al sector.

Una visita formativa permet conèixer de primera mà el funcionament de la planta TRACJUSA i el model de gestió de dejeccions ramaderes d’una entitat referent a Europa.

Un model consolidat al servei del territori

Durant la sessió, els assistents van poder conèixer en profunditat el model de funcionament de GAP Cooperativa, una entitat sense ànim de lucre que agrupa prop de 160 explotacions ramaderes de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell. L’organització destaca per la seva tasca en la gestió conjunta de dejeccions ramaderes i pel seu paper en la defensa dels interessos del món rural .

Aquest model, basat en la cooperació i l’optimització de recursos, ha permès convertir una problemàtica ambiental en una oportunitat de valorització, mitjançant processos com la producció de biogàs i la transformació dels purins en recursos útils.

Transferència de coneixement i transparència

La tècnica de GAP Cooperativa, Àngels Blázquez, va ser l’encarregada d’explicar als estudiants els objectius, serveis i línies d’actuació de l’entitat, incidint en la importància de l’assessorament tècnic i la gestió eficient de les dejeccions ramaderes.

Posteriorment, la visita es va traslladar a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, on David Arbós, cap d’operacions de la planta, va guiar el grup per les instal·lacions. Durant el recorregut, es va detallar el procés de tractament dels purins i la seva conversió en biogàs, destacant els beneficis ambientals i energètics d’aquest sistema.

Apropar el món rural a la societat

La recepció d’estudiants universitaris és una pràctica habitual per a GAP Cooperativa, que aposta per la transparència i la divulgació com a eixos fonamentals de la seva activitat. Aquestes visites permeten apropar la realitat del sector primari a futurs professionals i fomentar una millor comprensió de la seva importància estratègica.

En un context marcat pels reptes ambientals i energètics, iniciatives com aquesta contribueixen a posar en valor models de gestió sostenibles i innovadors, consolidant GAP Cooperativa com un referent en l’àmbit europeu.

GAP Cooperativa i el seu model de gestió de les dejeccions ramaderes protagonistes al programa Arrela de l’emissora Ua1

El programa Arrela, de l’emissora Ua1 Ràdio va emetre dissabte passat una extensa i interessant entrevista de Francesc Balanya, director d’aquest programa a Jordi Armengol, vicepresident del Consell Rector de GAP Cooperativa, i Mónica Jiménez, directora de GAP Cooperativa. Durant l’entrevista, van tenir l’oportunitat d’explicar amb detall la trajectòria, la missió i els projectes de futur de la cooperativa, la seva implicació amb la comarca, etc.

La conversa va permetre aprofundir en el paper que desenvolupa GAP Cooperativa com a entitat de referència en el sector ramader de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, així com en el seu model de gestió de les dejeccions ramaderes, un veritable model de referència a l’àmbit europeu tant pel que fa a la gestió de l’aplicació de les dejeccions ramaderes als camps de conreu com per tot el treball dut a terme a la planta TRACJUSA.

Escolta l’entrevista completa aquí:

Un projecte col·lectiu compromès amb el territori

Gestió Agroramadera de Ponent és una cooperativa que agrupa s prop de 160 ramaders, principalment vinculats a la producció porcina, i que té els seus orígens en les agrupacions de ramaders creades als anys setanta. El seu objectiu principal és oferir serveis de gestió, assessorament i representació als seus associats, alhora que contribueix al desenvolupament i a la sostenibilitat del món rural.

En aquest sentit, GAP desenvolupa una tasca clau en la coordinació i gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions adherides al Pla de Gestió Conjunt, amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels recursos i garantir una gestió ambientalment responsable.

Durant l’entrevista, Jordi Armengol va destacar la importància del treball col·laboratiu entre agricultors i ramaders, així com el paper de la cooperativa en la defensa dels interessos del sector i en la generació d’oportunitats al territori.

Un model de gestió de purins referent

Un dels eixos centrals de la conversa va ser el model de gestió conjunta de les dejeccions ramaderes impulsat per GAP. Aquest sistema combina l’aplicació agrícola dels purins com a fertilitzant orgànic amb el tractament dels excedents mitjançant plantes especialitzades.

Aquest model permet recuperar el valor fertilitzant dels purins i garantir una gestió eficient del nitrogen orgànic, contribuint alhora a reduir els impactes ambientals i a millorar la sostenibilitat de l’activitat ramadera.

Amb els anys, aquest sistema s’ha consolidat com un exemple d’èxit de cooperació entre ramaders, agricultors i indústria, i ha contribuït a millorar la gestió ambiental i econòmica del sector.

TRACJUSA: present i futur

Durant l’entrevista també es va abordar la situació actual i les perspectives de futur de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, una instal·lació clau dins del sistema de gestió impulsat per GAP.

El projecte de futur de la planta planteja evolucionar el model actual mitjançant noves tecnologies que permetin millorar el tractament dels purins i avançar cap a un model basat en els principis de l’economia circular, transformant residus en recursos i generant fertilitzants orgànics de qualitat i biogàs.

La iniciativa també té com a objectiu reforçar el compromís amb la sostenibilitat ambiental, la salut de les persones i el desenvolupament econòmic de la comarca.

Transparència i diàleg amb la societat

La conversa amb Francesc Balanya va permetre abordar amb naturalitat totes les qüestions vinculades al projecte, incloses les inquietuds i els punts de vista crítics que han sorgit en relació amb el desenvolupament del nou projecte per a TRACJUSA.

En aquest sentit, tant Jordi Armengol com Mónica Jiménez van remarcar la voluntat de GAP Cooperativa de mantenir una actitud de transparència, diàleg i pedagogia, explicant amb detall els objectius i les garanties del nou projecte, que cal recordar compleix amb tota la normativa aplicable a aquesta mena d’instal·lacions i disposa de totes les autoritzacions necessàries per tirar endavant el projecte.

Agraïment a UA1 Ràdio

Des de GAP Cooperativa volem expressar el nostre agraïment a UA1 Ràdio i al periodista Francesc Balanya per oferir-nos aquest espai per explicar qui som, què fem i quins són els nostres projectes.

El programa Arrela s’emet cada dissabte i es retransmet a través de les emissores associades a La Xarxa, fet que li dona un abast a escala de tot Catalunya.

GAP Cooperativa transforma el purí en un recurs valuós que impulsa el futur del territori

GAP Cooperativa lidera un model exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix un repte ambiental en una oportunitat econòmica i social per al territori. La cooperativa lleidatana consolida un model de gestió integral de dejeccions ramaderes que prioritza la sostenibilitat, l’economia circular i que ajuda a la fixació de població al territori.

En un context marcat per la necessitat de sostenibilitat i eficiència en el sector agroalimentari, GAP Cooperativa esdevé una entitat de referència en la gestió de les dejeccions ramaderes a l’àmbit europeu. Amb més de 160 explotacions ramaderes associades, la cooperativa ha desenvolupat un sistema exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix el purí en un recurs estratègic per al desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori.

De repte ambiental a recurs energètic i fertilitzant

Les dejeccions produïdes a les granges no són, per GAP, un residu, sinó una matèria primera de gran valor. A través del Pla de Gestió Conjunta, validat pel Departament d’Agricultura, i amb la planta de tractament TRACJUSA situada a Juneda, la cooperativa transforma els excedents de purins en:

  • Adob orgànic de qualitat, que retorna als camps com a fertilitzant natural, millorant els sòls agrícoles.
  • Energia neta, gràcies a processos de biogàs i a la innovadora gasificació de CDR (combustibles derivats de residus urbans no perillosos), un sistema que evita l’ús de combustibles fòssils.

Gestió tècnica, rigorosa i sostenible

El servei tècnic del GAP és l’eix central d’aquest model. Amb una oficina tècnica consolidada, la cooperativa planifica la recollida, aplica criteris agronòmics i ambientals en l’aplicació dels purins, i elabora anualment el llibre de gestió per garantir la traçabilitat i el compliment normatiu.

Un projecte que genera riquesa i cohesiona el món rural

Els beneficis del projecte van més enllà del vessant mediambiental. Amb la implicació directa dels ramaders —accionistes de les plantes—, GAP contribueix a generar llocs de treball i fixar la població al territori.

A més, el retorn econòmic i social es concreta en projectes comunitaris, culturals i esportius a les Garrigues, reforçant l’arrelament de la pagesia.

Economia circular i futur per a la ramaderia

GAP Cooperativa exemplifica com la innovació i la col·laboració poden convertir un problema estructural en una solució que dona resposta a les necessitats del territori. Amb una mirada posada en la sostenibilitat i en el relleu generacional, la cooperativa treballa perquè el sector agroramader continuï essent motor de vida i futur per a la comarca.

L’èxit d’aquest projecte rau en la cooperació entre pagesia, ramaderia i indústria, i en la voluntat col·lectiva de viure i construir un territori viu, resilient i amb futur. A GAP Cooperativa no només gestionem purins; transformem reptes en solucions i compromís en realitat.

Producció porcina i medi ambient: desmuntant mites amb dades i compromís real

La producció de carn de porc al conjunt de l’estat sovint es presenta en el debat públic de manera simplista o descontextualitzada. És cert que la ramaderia és una activitat amb impacte ambiental —com qualsevol sector productiu— però les dades i les tendències reals mostren un sector en transformació, amb reduccions de petjada ambiental significatives i una aposta clara per la sostenibilitat integrada.

Espanya és el primer productor de carn de porc de la Unió Europea, amb una cabanya que supera els 30 milions de caps i una producció anual al voltant de 5 milions de tones de carn. Això situa el sector com a pilar industrial i agroalimentari del país, generador d’ocupació i de valor afegit, amb una balança comercial exportadora positiva que aporta milers de milions d’euros a l’economia espanyola cada any.

Aquest volum, sens dubte, comporta un impacte ambiental que cal analitzar amb detall: no s’ha de negar, però tampoc s’ha d‘exagerar ni falsejar, i sobretot s’ha de posar en context amb una mirada basada en dades.

Reducció d’emissions i ús eficient de recursos

És cert que l’agricultura i la ramaderia contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Segons dades oficials, el conjunt del sector agrícola a Espanya representa al voltant del 10 % del total d’emissions del país.

En aquest context, una de les qüestions més debatudes és l’impacte de la producció porcina en els gasos d’efecte hivernacle (GEH). Les estadístiques i estudis oficials mostren que les emissions del sector porcí han disminuït de forma continuada en les darreres dècades:

  • Entre 1990 i 2022, les emissions de GEH per cap de porc han caigut un 43,6 %, mentre que les emissions d’amoníac han reduït un 49 % gràcies a millores en maneig i tecnologies de granja i eficiència en gestió de la seva aplicació als camps de conreu, entre altres factors.
  • Les dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica indiquen que el sector porcí representa actualment menys del 3 % de les emissions totals de GEH a Espanya, molt per sota d’altres sectors com el transport (prop del 30%) la industria (al voltant del 20%) o l’energia (amb valors propers al 15%).
  • La disminució anual de GEH per quilo de carn és una tendència continuada: en 2021, es va registrar una reducció del 4,11 % respecte a l’any anterior.

A més d’aquests indicadors d’emissions, també s’ha avançat en l’eficiència de recursos:

  • El consum d’aigua i energia per unitat de producte ha disminuït substancialment per les millores en alimentació, maneig i tecnologia a les granges.
  • La valorització dels purins com a fertilitzants o en processos de biogàs converteix un residu en recursos útils, promovent l’economia circular.

Aquestes dades evidencien que reduir la intensitat d’emissions per unitat produïda i optimitzar l’ús de recursos naturals són vectors clau de la transformació del sector. Aquestes millores no es produeixen perquè la producció disminueixi, sinó perquè s’optimitzen processos, es redueix el malbaratament i es gestiona millor l’energia i l’aigua.

Energies renovables i economia circular: factors clau de sostenibilitat

Una altra dimensió de la sostenibilitat és la reducció de la dependència de combustibles fòssils. El sector porcí espanyol ha incorporat fonts d’energia renovable com la solar fotovoltaica, tèrmica o la cogeneració a partir de biogàs derivat dels purins, amb nombroses granges que ja ara es proveeixen parcialment amb energia pròpia.

Aquest enfocament contribueix a reduir l’impacte de COderivat de l’energia consumida i posa en el centre la transició cap a un model de producció més net.

Triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica

El compromís del sector va més enllà de la reducció d’emissions: la major part de les organitzacions sectorials promouen un model de “triple sostenibilitat” que integra:

  1. Ambiental: reducció d’emissions, eficiència de recursos i energies renovables.
  2. Social: vertebració del territori rural, ocupació estable i desenvolupament local.
  3. Econòmica: competitivitat, rendibilitat i accés als mercats.

Aquest model no només busca reduir l’impacte ambiental, sinó garantir la viabilitat del sector i el benestar de les comunitats rurals on opera, evitant que les granges desapareguin i que el despoblament s’agreugi.

La carn de porc: saludable, sostenible i essencial per al territori

La carn de porc produïda al conjunt de l’estat, com la que fan possible les més de 160 famílies associades a GAP Cooperativa, no només destaca pel seu sabor i qualitat, sinó també pels seus valors nutricionals, el respecte al medi ambient i la contribució directa a l’economia rural.

Quan parlem de carn de porc, sovint oblidem la seva qualitat nutricional. Especialment en talls magres com el llom, estem parlant d’un aliment amb 104 kcal per 100 g, alt en proteïnes d’alt valor biològic, ric en vitamines del grup B (B1, B3, B6, B12) i amb un contingut moderat de greix, dominat pels àcids grassos insaturats. Els talls magres com el llom de porc aporten poques calories, tenen un contingut elevat en proteïnes d’alt valor biològic i són rics en àcids grassos insaturats, vitamines del grup B i minerals com el zinc o el fòsfor. Per això, és recomanable consumir-ne entre 3 i 4 vegades per setmana, segons recomanen diversos experts.

Des de GAP Cooperativa, volem fer valdre el paper essencial del sector porcí lleidatà. Produïm una carn de qualitat, cuidem el territori (convertim els purins en fertilitzants naturals i energia renovable, fem un ús cada dia més eficient de l’aigua, protegint els aqüífers i millorant els sistemes de producció amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental) i fem de la ramaderia una font de vida per a tot Ponent.

Consumir carn de porc produïda a Lleida no només és bo per la salut, també dona suport al territori, les famílies ramaderes i un model de producció sostenible i responsable

Unió de Pagesos xifra en 63 milions d’euros les pèrdues per als porcicultors catalans pel brot de pesta porcina africana

Des d’Unió de Pagesos xifren en 63 milions d’euros les pèrdues per al sector porcí a Catalunya pel brot de pesta porcina africana [PPA], des de la seva detecció fins a final d’any. Aquestes dades suposen una caiguda d’un 17% en la facturació del sector porcí català durant els mesos de novembre i desembre. UP va presentar aquestes dades dimarts 13 de gener en una roda de premsa a Lleida (Segrià) en la qual també van fer un balanç sobre l’estat general del sector i els seus reptes de futur immediat.

Podeu consultar el contingut de l’informe en aquest enllaç.

En relació amb el brot de PPA, hem destacat que tot i els 60 casos positius notificats en porcs senglars a l’entorn natural, no s’ha detectat cap cas positiu en cap de les 57 granges de porcí ubicades en el radi de 20 km de la zona infectada. Malgrat l’absència d’animals malalts, però, el virus va comportar restriccions de moviment de 61.500 caps (el 10% del total de la província de Barcelona) i va tenir un impacte directe en les exportacions, sobretot a la Xina.

No debades, amb dades d’entre gener i setembre del 2025, la Xina s’ha mantingut com el client principal del sector porcí estatal amb una quota de mercat del 18,9 % en volum i del 12,3 % en valor. Aquestes dades, a falta de conèixer els resultats del darrer trimestre de l’any passat i els efectes de les restriccions per la PPA, suposen un 10 % de tota la producció de porcí estatal. Un àmbit, aquest, en què Catalunya s’ha mantingut com la principal comunitat exportadora de porcí de l’Estat, amb el 51,7% de les exportacions en volum i el 50,6% en valor respecte al global, seguida de lluny per l’Aragó (27% en volum i 23,3% en valor).

El sector, en xifres

També, Unió de pagesos va destacar l’impacte del brot de pesta en la cotització del bestiar. Així, tot i que el preu de porc viu a Mercolleida va seguir una evolució molt similar a la d’altres anys (arribant als 1,815 €/kg a principi de juliol), a partir de final de novembre i de la declaració del brot de PPA els preus van caure ràpidament fins a situar-se a 1 €/kg al canvi d’any.

Malgrat les fluctuacions, al llarg del 2025 el preu mitjà a Mercolleida va ser de 1,598 €/kg, un 7,6% per sota de la mitjana de l’any anterior. Aquestes dades, sumades a l’augment de l’1,8% dels costos de producció fins als 1,366 €/kg fan que el marge econòmic per al sector fos de 0,22 €/kg, un 40% menys que el 2024.

Des d’Unió de Pagesos també es va recordar que, amb data d’1 de desembre del 2025, a Catalunya hi havia registrades 5.254 granges de porcí, 50 menys que a final del 2024. Per tipologies, el 73,6% d’aquestes són d’engreix, mentre que el 14% són granges reproductores i el 7,8%, de garrins.

Noves normatives

En el decurs de la roda de premsa també es van referir als dubtes sobre com es desplegaran les noves normatives de benestar animal previstes per als pròxims mesos. En aquest sentit, Unió de Pagesos va assolir a principi de l’any passat una moratòria d’un any per tal de no fer perdre potencial productiu a les granges catalanes. Tot i que la pròrroga finalitzarà el 9 de març, el sindicat ha demanat la retirada d’aquesta modificació per tal de no posar més traves al futur del sector.

Entre aquests canvis, el sindicat també ha destacat l’entrada de Catalunya a l’eina informàtica estatal ECOGAN, pensada perquè les granges comuniquin les tècniques que han aplicat i fer un càlcul aproximat de les emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle que han fet. El sindicat subratlla que aquesta eina, obligatòria per a adaptar-se a la normativa estatal, suposa una nova càrrega burocràtica per a la pagesia i ha demanat que pugui substituir els registres autonòmics que es fan actualment en aquest sentit per tal d’evitar haver de fer tràmits per duplicat.

Tot plegat, alerta Unió de Pagesos, planteja un escenari a curt termini d’inseguretat per al sector, marcat per uns preus de partida baixos i uns costos de producció amb tendència a l’alça que se sumen als dubtes amb l’aplicació d’aquestes noves normatives.

FONT D’INFORMACIÓ- UNIÓ DE PAGESOS

Amb orgull ramader, bones festes i un fantàstic 2026

Aquest no ha estat un any fàcil. Ens hem enfrontat a moments molt durs, com el recent focus de pesta porcina que ha sacsejat el nostre sector. Hem viscut la incertesa, la tensió i, en molts casos, la impotència. Però també ha estat un any que ens ha demostrat, un cop més, que som forts. Que no defallim.

Per això, aquestes línies no són només una felicitació de Nadal. Són un agraïment profund i sincer a totes i cadascuna de les famílies que formeu part d’aquesta gran xarxa que és el GAP. A les que, malgrat les dificultats, heu continuat treballant amb rigor i passió. A les que heu decidit quedar-vos, arremangar-vos i tirar endavant.

També ha estat un any d’esperança. L’inici de les obres del nou model de gestió per la planta de dejeccions ramaderes TRACJUSA és un punt d’inflexió per al nostre futur col·lectiu. És la prova que podem transformar els reptes en oportunitats. Que podem gestionar les dejeccions ramaderes amb responsabilitat, innovació i respecte pel medi ambient i per les persones. Un projecte fet des d’aquí, per a la gent d’aquí. Amb criteri, amb valentia i amb visió de futur.

Des del GAP, només podem dir-vos: Gràcies. Moltes gràcies. Per creure, per resistir, per persistir. Per produir aliments de qualitat. Per cuidar del nostre territori. Per oferir un futur als nostres joves. Per fer que la ramaderia sigui una aposta de vida i no un ofici condemnat a desaparèixer.

Amb tot el cor, us desitgem unes bones festes i un 2026 que arribi carregat d’oportunitats, de salut i de reptes que sabrem tornar a superar junts.

Perquè som essencials. Som orgull ramader.

Bon Nadal i bon any nou,