Rebem la visita José Crispin, subdelegat del Govern a Lleida

El senyor José Crispín Les oficines de GAP Cooperativa, impulsora de la Fundació Ara Garrigues, van acollir una reunió de treball entre diferents membres del patronat de la fundació –en Mónica Jiménez i Jordi Armengol- i Xavi Gispert, director de la Fundació amb José Crispín, subdelegat del Govern a Lleida

En el decurs d’aquesta trobada els representants de la fundació van presentar al senyor Críspin aquest projecte, que té com a objectiu principal aportar el seu gra de sorra per intentar frenar la preocupant i progressiva despoblació de les Garrigues derivada, fonamentalment, de la manca de projectes de caràcter empresarial capaços de fixar la població a la comarca, especialment als i les joves.

En aquest sentit, la fundació Ara Garrigues fonamentarà la seva acció en una clara aposta per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

Les grans plantes de purins, sense ajuts i les reconvertiran per evitar tancar-les

La gran planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la més antiga de Lleida, perdrà a finals d’aquest any les primes per generar electricitat que fins ara feien viable tractar dejeccions. Entre 2025 i 2033 es quedaran també sense aquests ajuts les dos de Juneda (TRACJUSA I VAG) i la de Miralcamp. Els seus amos ja projecten reconvertir-les per evitar tancar-les

Font d’informació: Diari Segre

Raul Ramírez, dijous 11 de gener de 2024

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la primera de les quatre grans instal·lacions dedicades a tractar dejeccions ramaderes a Lleida, perdrà al desembre els ajuts que fins ara n’han fet viable el funcionament. Es tracta d’una prima per generar electricitat a través de cogeneració que deixarà de cobrar al complir 25 anys des de la seua p40o39s9ada en marxa. Entre 2025 i 2033 correran la mateixa sort els dos complexos de Juneda i el de Miralcamp. Els seus respectius propietaris elaboren ja projectes per reconvertir-les, que van des de produir biogàs i hidrogen verd fins a obtenir gas a partir de residus. D’aquesta manera busquen evitar el tancament d’aquestes plantes i mantenir-les en servei després de quedar-se sense ajudes.

L’e mp r e s a p or t u g u e s a Capwatt, propietària de la planta d’Alcarràs, tramita un projecte per aprofitar el metà que emana dels purins per obtenir biogàs. Una font oficial de la planta va explicar que el depuraran per produir biometà, amb un poder calorífic equivalent al del gas natural, i l’injectaran a la xarxa de distribució de gas natural. Uns altres 20 projectes a Lleida plantegen vendre gas renovable a través de les con- duccions de Nedgia.

Les primes per a la planta de Tracjusa, a Juneda, acabaran el 2025. Aleshores, la cooperativa GAP, propietària del complex, espera posar en marxa el seu polèmic projecte per obtenir gas a partir de residus. A més llarg termini, preveu explotar fonts d’energia renovable que inclouen la solar, el biogàs i l’hidrogen verd.

La pèrdua de les primes és un escenari encara llunyà per a les dos últimes plantes d’assecatge de purins: la de Vag, a Juneda, les mantindrà fins al 2028, i la de Miralcamp fins al 2033. Tanmateix, també hi ha plans de reconversió per a aquestes. La de les Garrigues té com a accionista majoritari Neoelectra, gestora també de la del Pla d’Urgell. Fonts de l’empresa van corroborar que estudien “alternatives de reconversió com a generació d’hidrogen, emmagatzemament en bateries i generació de biogàs”. “De fet, a VAG hi ha un projecte per a una instal·lació fotovoltaica d’auto- consum”, van afegir.

La gasificació de residus a Juneda, per a aquest any

La cooperativa GAP, que engloba més d’un centenar de ramaders de les Garrigues, preveu posar en marxa a finals d’aquest any el seu projecte per obtenir gas de residus a la planta de TRACJUSA, a Juneda. Així ho van explicar fonts de la firma, que preveu utilitzar aquest combustible com a alternativa al gas natural que ara fa servir per assecar purins. El projecte, denominat Nova Tracjusa, té des de fa anys l’autorització de la Generalitat i ha estat objecte de protestes: associacions ecologistes, entitats de les Garrigues i partits polítics com ERC, la CUP i ECP l’equi- pessin amb incineració de re- butjos, cosa que els promotors rebutgen.

Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions més enllà del 2025, quan la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que ara fan viable la seua activitat.

De forma paral·lela, GAP treballa en el projecte denominat Biogap, que preveu incorporar altres tecnologies per obtenir energies netes al complex de Tracjusa, que van des de la solar i el biogàs fins a l’hidrogen verd. Tot això, sense renunciar a la gasificació de residus que ja té autoritzada. D’aquesta manera, la proposta de Biogap ha rebut en diverses ocasions el suport explícit de la Generalitat de Catalunya, però encara no ha iniciat el procés per obtenir autorització.

Informa anual del porcí, any 2022

Es presenta l’Informe anual de 2022 sobre la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció i els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc en les tres fases: la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.

Informe anual porcí. Any 2022 

GAP Cooperativa col·labora amb la restauració de la façana de l’església de Juneda

La façana de l’església de Juneda ja llueix amb tota la seva esplendor després de les obres de rehabilitació a la qual ha  estat sotmesa. GAP Cooperativa ha aportat la seva col·laboració en el finançament d’aquestes obres.

Dissabte passat va tenir lloc l’acte oficial de presentació de la nova façana de l’Església de la Transfiguració del Senyor, després d’haver-se sotmès a una actuació de restauració, davant d’alguns problemes estructurals que provocaven despreniments de la cornisa i que van obligar a posar un protector per evitar situacions de perill.

Aquesta actuació de millora i rehabilitació de la façana, impulsada de manera conjunta per l’Ajuntament de Juneda, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura ha tingut un cost de 90.000 €. GAP Cooperativa ha estat una de les entitats que ha donat el seu suport i col·laboració per la realització d’aquestes necessàries obres de rehabilitació que han tornat a fer lluir una de les construccions emblemàtiques del patrimoni històric de Juneda.

Des de GAP Cooperativa, els darrers anys s’està donant un suport directe a més de 30 projectes, entitats i clubs esportius de la comarca de les Garrigues, que posen de manifest d’una manera clara i directa el suport de les sòcies i sòcies d’aquesta cooperativa amb el territori i la seva població.

El 29 de setembre s’inaugura Miravisions a Juneda

La present edició de Miravisions, dedicades al fotoperiodisme, que es duran a terme del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que compta amb el patrocini de GAP Cooperativa comptarà amb la inauguració de tres exposicions fotogràfiques de LA MIRA a Juneda en el marc del Miravisions que es podran visitar des d’aquest divendres 29 de setembre, fins al 3 de desembre. Roser Vilallonga i Jordi Borràs són alguns dels autors de les fotografies exposades enguany.

Aquest divendres 29 de setembre a les 19h, LA MIRA inaugura 3 exposicions en el marc del Miravisions, les jornades de fotoperiodisme de Catalunya. Aquestes es podran visitar fins al 3 de desembre de dilluns a divendres al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), a la Juneda. Els horaris durant el cap de setmana de les jornades serà el dissabte 30 de setembre de 10h a 14h i de 16h a 19h i el diumenge 1 d’octubre de 10h a 14h. La resta de dies s’obriran les portes de dilluns a divendres de 16h a 19h i en el cas de dissabtes, podran sol·licitar-se visites concertades al telèfon 686 207 393.  

Enguany les mostres seleccionades són ‘Premi Miravisions Fotoperiodisme 2023’, ‘L’art és artesà’ i ‘Roser Vilallonga: una societat, milers de cares’. Alguns dels autors d’aquestes fotografies són Jordi Borràs, cap de fotografia de LA MIRA; Roser Vilallonga, Premi Miravisions d’Honor 2023; i els guanyadors de les categories estudiant i professional del Premi Miravisions 2023. 

Les exposicions al detall: 

Premi Miravisions Fotoperiodisme 2023: Recull treballs guanyadors de la 3a edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, impulsat des de LA MIRA, i que reconeix les fotografies que millor representen l’any 2022. 

L’art és artesà: Una exposició del cap de fotografia de LA MIRA, Jordi Borràs, que posa el focus en l’artesania com a element imprescindible per documentar i mostrar tots aquells oficis que s’expliquen a través de les mans. Descobrim mans diferents, però amb una cosa en comú creen, expliquen i donen vida. 

Roser Vilallonga: una societat milers de cares: Una mostra representativa de l’obra de la fotoperiodista guardonada enguany amb el Premi Miravisions d’Honor. Es tracta d’una selecció exclusiva de fotografies fetes per la mateixa Roser Vilallonga per a aquesta mostra. 

Font d’Informació: Miravisions

GAP Cooperativa, som territori, som pagesia, som compromís amb les persones

EL CF Juneda protagonista a la secció d’esport del Diari Segre

El conjunt dirigit aquesta temporada per Xavi Gabernet, que milita a la Segona Catalana, afronta aquesta nova campanya amb l’objectiu d’acabar la seva participació a la part alta de la classificació -conscients de la gran dificultat de donar el salt a la categoria superior- i tenir un any tranquil, pel que fa l’aspecte físic -l’any passat les lesions van castigar força als jugadors junedencs-.

GAP Cooperativa, d’acord amb el seu compromís amb el territori i l’esport de les Garrigues és un dels col·laboradors del CF Juneda, que presideix Albert Roca, i que aposta per comptar amb una plantilla amb el màxim nombre possible de jugadors del municipi.

Bona sort i força esportivitat en aquesta temporada 2023-24

GAP Coopertativa, compromís amb l’esport i el conjunt del territori

GAP Cooperativa, d’acord amb la seva política de responsabilitat social corporativa destina una part siginificativa dels seus recursos a donar suport i patrocini a un gran nombre de projectes (al voltant de 30 cada any) de caràcter esportiu, cultural, social, etc. de la comarca de les Garrigues

La FCAC avalua en positiu el tercer paquet de mesures front la sequera per a vinya, fruita seca i horta

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora en positiu l’estructuració del tercer paquet de mesures anunciat avui pel conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), David Mascort, en el marc de la Taula Agrària sobre la sequera.

La FCAC, que ha participat a la reunió, vetllarà per l’aplicació dels instruments de suport acordats i farà seguiment de les conseqüències que pot tenir la sequera durant les properes setmanes en altres sectors no contemplats en el paquet de mesures.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, argumenta que “és clau donar resposta a la vinya que ja va notar la sequera la campanya passada, i valora positivament l’esforç del DACC en la fruita seca especialment en l’avellana que s’està veient greument afectada per la manca d’aigua. La Federació, a més, farem un seguiment acurat d’altres plantacions no contemplades -com l’olivera- on s’evidenciaran els efectes de la sequera les properes setmanes, així com del conjunt de sectors agroalimentaris”.

En concret, la FCAC valora en positiu les mesures previstes en relació amb les explotacions de vinya que en molts indrets ja van veure reduïda la seva producció al 2022 i també es preveu un diferencial superior per aquelles zones amb limitacions naturals com al Priorat.

D’altra banda, les cooperatives consideren necessària l’aportació del DACC en la línia que es preveu per a les explotacions de fruita seca en què es preveu doblar i triplicar, en el cas de l’avellaner, l’ajut del Ministeri d’Agricultura.

A Catalunya, hi ha 189 empreses cooperatives que agrupen més de 30.300 socis i sòcies productors. Representen un 49% de la Producció Final Agrícola i un 28% de la Producció Final Ramadera.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

Al camp, treballem de forma segura

Més de 55.000 exemplars de la guia “Al camp, treballem de manera segura” es distribuiran a través d’organitzacions agràries, patronals sindicats i diaris comarcals.

L’objectiu és lluitar contra la sinistralitat laboral en un sector amb molts riscos específics, on l’any passat es van produir més de 1.800 accidents, dels quals dos van ser mortals.

La guia està dirigida tant a empreses com a pagesos i persones treballadores del camp, i ofereix indicacions per prevenir els accidents laborals pels diferents riscos que presenta el treball al sector agrari:

  • Utilització de màquines i equips de treball
  • Bolcada del tractor, una de les principals causes d’accident de treball mortal en aquest sector
  • Atrapaments per maquinària en moviment
  • Aixafaments en tasques de manteniment i reparació dels equips de treball, ja sigui de tractor o de la maquinària
  • Accidents de treball en la circulació amb vehicles agrícoles
  • Exposició a soroll i vibracions, ja siguin del tractor o de la maquinària
  • Caigudes, que poden ser del vehicle, realitzant treballs en altura i en cobertes o realitzant treballs a l’exterior
  • Exposició a productes perillosos quan s’apliquin fitosanitaris
  • Treballs en condicions climàtiques adverses, ja sigui per exposició perllongada al sol o en ambients calorosos, o per exposició a temperatures baixes
  • Trastorns musculoesquelètics en la manipulació manual de càrregues

La guia també es pot consultar a la web icssl.gencat.cat on es pot trobar informació ampliada i altra documentació sobre la prevenció de riscos laborals al sector agrari.

DESCARREGA GUIA

Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies de GAP Cooperativa

El passat dimarts 9 de maig el conjunt d’associats de GAP SCCL es van trobar al Complex Cultural de Juneda per celebrar la seva Assemblea General Anual Ordinària que, entre altres aspectes habituals a tractar a l’ordre del dia, va servir per escollir els nous membres del consell i rebre informació actualitzada sobre el projecte BIOGAP o tot el reguitzell de noves normatives d’aplicació al sector.

Eduard Cau president de GAP Cooperativa, juntament amb Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, van estar els encarregats de presentar i conduir aquesta assemblea que, com sempre, va comptar amb una molt bona resposta i participació per part dels socis i sòcies de GAP Cooperativa, que van donar la seva aprovació als diferents punts de l’ordre del dia exposat i que van requerir del seu consentiment com l’informe i examen de gestió social balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, de la memòria econòmica de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2022; així com de la gestió del Consell Rector duta a terme durant l’exercici de 2022 i l’aplicació de resultats.

GAP Cooperativa va col·laborar durant el 2022 amb més de vint projectes, entitats i clubs esportius

Pel que fa a la gestió social, entre altres aspectes,  es va fer esment als assistents de les diferents col·laboracions de caràcter econòmic de GAP Cooperativa -24 en total durant l’any 2022- amb un gran nombre de clubs esportius, entitats, organitzacions sense ànim de lucre, etc. de la comarca de les Garrigues; una mostra més del compromís de la cooperativa i el conjunt dels socis i sòcies amb el territori i les persones.

El president de GAP va recordar la necessitat de posar en marxa el projecte BIOGAP per substituir l’actual model de planta de tractament de dejeccions ramaderes, amb una vida útil fins al 2025

En el decurs de l’assemblea es va explicar als assistents alguns dels aspectes vinculats amb el projecte BIOGAP i també sobre l’actual situació de la planta de tractament de dejeccions ramaderes que el conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa tenen en propietat a Juneda.

En relació amb el funcionament de la planta, el president de la cooperativa, Eduard Cau, va explicar que l’any 2022 va ser molt dolent ja que la major part de l’any la planta que va romandre inactiva sense tractar purins degut a l’increment absolutament desmesurat dels costos per la compra del gas necessari per fer anar la planta –degut a la guerra a Ucraïna- i que fèiem totalment inviable la posada en marxa de la planta. Per contra, el president de GAP Cooperativa va comunicar que aquest 2023 la situació és radicalment diferent i la planta està funcionant a ple rendiment i amb un bons resultats.

Malgrat aquest canvi, el president de la cooperativa va refermar, una vegada més, la necessitat del canvi de model de funcionament de planta i implementar el nou projecte BIOGAP; ja que no es factible ni sostenible tindre que dependre dels mercats energètics, molt volàtils, per engegar la planta; més encara, quan la necessitat de transformar el purins és permanent. Endemés, per diferents aspectes normatius i tècnics la planta, d’acord a l’actual model de funcionament, sols podrà funcionar fins al 2025.

En el decurs de l’assemblea es va fer pales el malestar del sector davant l’allau de normativa que tenen que soportar

Com ja és habitual a les darreres assemblees, la presentació de les noves normatives que afecten al sector va ocupar bona part del protagonisme d’aquesta assemblea, que va començar al voltant de les vuit de la tarde.

En aquesta ocasió,  es va fer esment a la RD 159/2023 de transposició a España de normativa  de benestar animal a Europa amb especial atenció a aspectes com la caudofàgia, ullals i castració i altres aspectes com els nivells màxims d’amoni i diòxid de carboni o la reducció de la superfície útil de les places.

La RD 306/2020 d’Ordenació del Porcí, com a la passada assemble també va tenir un protagonisme destacat en aquesta trobada, una normativa que depenent del tipus d’explotació, obliga a instal·lar basses exteriors d’emmagatzematge de purins (d’acord amb tot un seguit de paràmetres tècnics i de funcionament molt específics); així com a la seva cobertura, unes exigències normatives que comportaran un esforç econòmic i logístic molt significatiu per als ramaders i ramaderes.

Mónica Jiménez va presentar diferents tipus i models de cobertura per a les basses, tot i que encara són pocs els exemples disponibles que es poden mostrar el mateix que la seva efectivitat funcional i de gestió. Des de GAP Cooperativa s’estan estudiant i valorant diferents propostes per assessorar als ramaders i ramaderes, que es vegin obligades a adaptar les seves instal·lacions, a escollir l’opció més adient per a la seva explotació.

Així mateix, es va parlar sobre qüestions normatives que afecten a la reducció de les emissions, l’obligació de comunicació de modificació a les MTD, del SIGE ( el sistema integral de gestió de les explotacions ramaderes. Fet i fet, es tracta de compilar en un únic document i de forma simplificada tota la documentació necessària per al correcte funcionament de les granges. El responsable de l’elaboració d’aquest document serà persona titular de la granja amb l’assessorament del veterinari, que serà l’encarregat d’elaborar els apartats relacionats amb la sanitat, el benestar animal, higiene i bioseguretat.

Les del SIGE no van ser les últimes sigles en sortir a l’assemblea; per rematar aquest veritable maremàgnum normatiu es va parlar del QIE, el quadern de camp telemàtic, que serà, quan ho sigui, un sistema proporcionat pel departament on els titulars d’explotacions agràries hauran de consignar les dades relatives a la seva activitat agrícola (actuacions fitosanitàries, aplicació de fertilitzants, regs practicats i altres pràctiques agràries i informació indispensable relativa a la gestió de les explotacions).

El sector porcí a nivell estatal es mostra fort i en millors condicions que el mercat europeu

Malgrat tot aquest batibull normatiu i els entrebancs que els ramaders i ramaderes tenen que superar cada dia per tirar endavant les seves granges, en bona mida derivades d’una legislació força exigent tant a nivell regional com estatal i europeu,  que implica la realització de grans inversions per complir amb la norma; Eduard Cau va transmetre als assistents un missatge d’optimisme i va realitzar una positiva valoració de la posició actual del sector porcí a España. En aquest sentit va destacar que es troba  en una situació molt millor que a la resta del mercat europeu on s’estan tancant granges especialment Alemanya, França, Holanda; per contra a Espanya, no tant a Catalunya, s’estan creant de noves, i el sector es troba fort i amb unes bones perspectives, amb unes explotacions cada vegada més modernes i competitives en tots els sentits.

Elecció de nous membres per al Consell Rector

Abans de finalitzar l’assemblea, tots els presents van dipositar en una urna la seva papereta amb les seves opcions escollides per a la renovació / incorporació de nous membre per al consell rector. En aquest sentit, la proposta realitzada per la junta directiva de GAP Cooperativa va ser l’opció votada de manera majoritària.

Finalitza el projecte Ferticoop-Go amb participació de GAP Cooperativa amb una positiva valoració i objectius complerts

Durant prop de quatre anys, GAP Cooperativa ha participat activament, en col·laboració amb les cooperatives Agropecuària Plana de Vic, Linyola Agropecuària i Agrocat, la pròpia Federació Catalana de Cooperatives i l’RTA,  en aquest projecte FERTICOOP- GO (Innovacions per adaptar-se a les millors tècniques disponibles en el agrària cooperatiu català) que ha tingut com a principal objectiu desenvolupar eines innovadores per a la millor gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització agrària, amb un enfoc mediambiental, en un marc de col·laboració aconseguint una millora en la gestió agrícola dels purins, de manera que es pugui valoritzar millor la producció i la qualitat dels cultius extensius que es produeixen.

En el decurs d’aquests anys s’ha treballat d’una manera intensa i col·laborativa en diferents activitats relacionades amb estratègies plantejades amb l’objectiu de reduir el P en els sòls. Així mateix s’ha realitzat un gran treball sobre  mètodes d’anàlisis ràpids del sòl, software d’Assessorament en fertilització, avaluació de producció de Biogàs i de les immissions i emissions en les granges porcines.

Sens dubte, des de GAP Cooperativa valorem molt positivament la nostra participació en aquest projecte dut a terme durant els darrers anys i que ens ha permès fer xarxa entre les cooperatives associades i assolir nous coneixements per tal de transmetre’ls al nostres socis.

FERTICOOP-GO-Innovacions per adaptar-se a les millors tècniques disponibles (MTD) al sector agrari cooperatiu català

https://www.cooperativesagraries.cat/ca/innovacio/l/10745-go-ferticoop.html

El projecte FERTICOOP-GO Innovacions per adaptar-se a les millors tècniques disponibles MTD al sector agrari i cooperatiu català

Projecte amb l’objectiu de desenvolupar eines innovadores per a la millor gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització agrària, amb un enfoc mediambiental, en un marc de col·laboració aconseguint una millora en la gestió agrícola dels purins, de manera que es pugui valoritzar millor la producció i la qualitat dels cultius extensius que es produeixen.

La durada del projecte és de juliol de 2020 fins a març de 2023.

Objectius

  • Reduir les emissions de GEI i amoníac mitjançant l’optimització de la fertilització i l’adopció de mesures en el maneig de les dejeccions ramaderes en granja.
  • Cercar MTD per aplicar en granja i a camp més enllà de les establertes en les guies oficials.
  • Assolir una gestió de les dejeccions i de la fertilització sostenible i acurada.
  • Dotar al personal tècnic i assessor de les cooperatives, de les eines i dels coneixements necessaris per a portar a terme unes recomanacions basades en criteris de sostenibilitat.
  • Valoritzar les dejeccions ramaderes mitjançant el coneixement precís del seu contingut fertilitzant.
  • Adaptar les eines tecnològiques i digitals disponibles a les necessitats dels tècnics assessors en fertilització i tècnics en medi ambient de les cooperatives ramaderes participants.
  • Oferir una gestió i un assessorament integral en fertilització per part dels tècnics assessors.

Cooperatives participants

Agrària Plana de Vic, liderant el Grup Operatiu. Gestió Agroramadera de Ponent GAPLinyola Agropecuària i AGROCAT.

Socis del projecte

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) coordina el Grup Operatiu.

Resultats esperats

  • Valorització del purí en funció de la seva capacitat fertilitzant, fent que sigui un producte competitiu i atractiu per al seu ús agrícola.
  • Estalvi en fertilitzants minerals gràcies als càlculs de les necessitats nitrogenades, els sistemes de tractament i les tasques d’assessorament i optimització de les aportacions el casos de doble collita.
  • Racionalització de les aportacions nitrogenades en els conreus amb la conseqüent minimització de les pèrdues de nitrats per lixiviació i les aplicacions precises al sòl permetent alhora minimitzar no només emissions, sinó també molèsties per males olors, amb el conseqüent impacte social positiu.
  • Actuació sobre parcel·les amb elevat nivell de fòsfor (P) per tal de comprovar l’efecte de l’aplicació de diferents pràctiques de conreu i dosis fertilitzants sobre el nivell nutricional del sòl.
  • Avaluació de diferents sistemes de tests ràpids per disposar de dades que permetin assolir una fertilització acurada i alhora es treballarà amb plataformes informàtiques que facilitin a l’assessor en fertilització l’obtenció ràpida i fiable de recomanacions d’adobat.
  • Avaluació de diferents mètodes per reduir les emissions amoniacals i de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en granja i en basses de purins per l’aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD) en ramaderia.
  • Avaluació de l’efecte de diferents substrats amb compostatge de la fracció sòlida dels purins sobre el producte final.