El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.
Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos
Diari Segre – Opinio 29/02/24
L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.
Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.
Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.
Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat
El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.
Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…
Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.