Els alumnes del màster en Sanitat i Producció Porcina de la UdL van visitar divendres passat la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA per conèixer el model de gestió dels excedents de dejeccions ramaderes aplicat per GAP Coperativa.
La passada setmana, la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, ubicada a Juneda, va acollir una visita molt especial. Els participants del Màster en Sanitat i Producció Porcina de la Universitat de Lleida, liderat pel catedràtic Daniel Babot Gaspà, van poder conèixer de primera mà un dels projectes de referència en l’àmbit europeu en gestió sostenible de dejeccions ramaderes en zones vulnerables.
La visita formava part de la formació pràctica del màster i va comptar amb la participació com amfitriona de la visita de Mònica Jiménez, directora executiva de GAP Cooperativa, entitat impulsora de TRACJUSA. Durant la jornada, Jiménez va explicar amb detall l’evolució del projecte, iniciat fa més de 25 anys, que ha permès a la comarca de les Garrigues disposar d’un sistema eficient i reconegut internacionalment per gestionar d’una manera eficient i sostenible els excedents de dejeccions ramaderes.
A més, es van presentar les innovacions que s’implantaran en la nova etapa del projecte, destacant l’aposta per la gasificació de combustibles derivats de residus urbans (CDR) com a font de calor per a l’assecament de purins, i la producció de biogàs com a element clau dins el model d’economia circular i sostenibilitat que promou GAP.
El sistema de gestió integrat de GAP permet transformar les dejeccions en fertilitzants orgànics de qualitat, reduint la contaminació dels aqüífers, evitant l’ús d’abocadors i millorant la rendibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles de la zona.
La jornada va ser també una oportunitat per dialogar amb l’alumnat i fomentar la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el sector productiu.
GAP Cooperativa, que agrupa més de 150 famílies de ramaders i agricultors, reafirma així el seu compromís amb el territori, amb la innovació i amb la formació de futurs professionals del sector.
La Fortalesa Ibèrica dels Vilars d’Arbeca tornarà a ser escenari d’una de les nits més màgiques de l’estiu garriguenc amb la celebració de la 12a edició del TastJazz, el pròxim dissabte 5 de juliol. L’acte, organitzat per l’Associació Amics dels Vilars, entitat sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i divulgació d’aquest jaciment ibèric únic, promet una vetllada inoblidable en un espai carregat d’història i simbolisme.
Un concert entre pedres mil·lenàries que celebra el territori, la cultura i el compromís social
Aquesta nova edició comptarà amb l’actuació de Joana Cebolla Trio més Cover H, que oferiran el seu repertori a partir de les 22.00 h. Les portes del recinte s’obriran a les 21.00 h i, per només 15 euros, els assistents gaudiran no només del concert, sinó també d’una copa, dues degustacions de vins i una degustació gastronòmica, gràcies a la col·laboració de Vinya els Vilars, Adernats Vinícola de Nulles i Argal.
Un espai privilegiat per a la cultura
La Fortalesa dels Vilars és un dels vestigis ibers més grans i millor conservats de Catalunya. Aquest entorn monumental es converteix, cada estiu, en escenari de dues cites imprescindibles: el TastJazz i la Nit de Foc. Aquests esdeveniments promouen no només la cultura sinó també la cohesió i el turisme sostenible.
Cultura i arrelament, un compromís compartit
A GAP Cooperativa creiem fermament en el compromís social i cultural de la nostra activitat. Més enllà de la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i del suport a les explotacions, treballem per contribuir activament a iniciatives que generen valor al territori. Col·laborar amb l’Associació Amics dels Vilars no és només una manera de fer costat a un projecte cultural, sinó també una expressió clara del nostre arrelament a les Garrigues, del nostre respecte pel paisatge, la història i la gent que hi viu.
El TastJazz és un d’aquests moments que reforcen els llaços entre la pagesia, la cultura i la ciutadania. És també un exemple de com la suma d’esforços entre entitats, administracions i societat civil pot fer créixer el nostre patrimoni comú.
Cultura, sostenibilitat i arrelament
El TastJazz no és només un concert. És una trobada que simbolitza la capacitat de la societat garriguenca d’unir esforços per preservar la seva riquesa patrimonial i cultural. Un acte popular i acollidor que, any rere any, suma sensibilitats diverses sota la llum de les estrelles i entre pedres carregades de memòria.
Una cita que ningú es vol perdre. Les entrades es podran adquirir directament al recinte. També hi haurà servei de bar i entrepans per fer més completa la vetllada.
Una fortalesa viva tot l’any
El TastJazz és només una de les activitats que l’Associació Amics dels Vilars organitza a la fortalesa. Més endavant a l’estiu arribarà la Nit de Foc, una altra cita ineludible al calendari cultural de la comarca. Ambdues activitats contribueixen a fer dels Vilars un espai viu, actiu i integrat a la vida local.
Des de GAP Cooperativa, us convidem a participar i viure aquesta experiència. Recolzar la cultura local és també una manera de fer territori, fer comunitat i construir futur.
Article d’Interporc publicat al Diari Segre amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient // 05/06/2025
Interporc destaca la potència de Ponent com una de les puntes de llança del sector gràcies a ramaders, integradores i cooperatives, la Universitat de Lleida, centres de recerca com l’IRTA o el Grup de Sanejament Porcí.
Un agricultor supervisa una panotxa de panís en un cultiu d’Alcarràs. Un conductor carrega pinso en una fàbrica de Leida. Un veterinari, exalumne de la Univeresitat de Lleida, supervisa una granja de truges a Soses, mentre excompanys de promició ho fan en una de transició de mamellons a Juneda. Un granger cuida els engreixos a Llardecans. Un operari entra a l’escorxadora Mollerussa. Un equip comercial fa una videoconferència amb un client de Corea del Sud. Un jove surt del gimnàs i compra carn de porc de Leida en un supermercat de Barcelona. Un plat d’alta gastronomia amb llom de porc és degustat en un restauant de Toquio
Aquesta seqüència és una ficció per a la introducció d’aquest reportatge, però podria ser re-alitat. L’esforç i la profesionalitat del sector porcí a Lleida han convertit Catalunya i la comunitat veina de l’Aragó en els dos motors agroalimentaris de referència d’Espanya i del Sud d’Europa. El sector porci -a vegades tan invisible i treballador- comença amb un gra de panis a casa nostra, amb la feina en una granja, i acaba arreu del món. S’ha convertit en un sector de valor afegit, indis pensable per a l’economia de Catalunya, Espanya i del món: avui ser granger, veterinaricomercial va més buscat que mai.
Lleida és la referència agroalimentària de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, també en ramaderia porcina.
Agafem perspectiva i fem un zoom-in: Espanya representa el 29% del cens porcí de la UE, Catalunya és la segona comunitat autònoma en cens porcí, amb un 23%, just darrere de l’Aragó amb un 28,9%; i la primera en transformació carnia amb un 38,98% de quota, Lleida és la primera provincia amb un 58% del cens porcí de tot Catalunya.
Però més enllà d’aquestes grans xifres i magnituds, hi ha una sèrie d’aspectes que han convertit la ramadera i la industria carnia porcina en un sector lider i professionalitzat la inversió en R+D+i per part d’empreses privades; els programes, la transferència de coneixement, els itineraris formatius de centres universitaris com la Udl, la investigació de centres comL’IRTA o grups de treball entre diferents empreses o un equipde veterinaris que vetlla per la bioseguretat en granges com el Grup de Sanejament Porcí
Un sector lider en sostenibilitat
En l’àmbit de la sostenibilitat ambiental, però també la social, el sector porci destaca per haver fet grans pasos endavant. Passos solids i ferms. El director d’Interporc (l’organització interprofessional del porcí de capa blanca), Alberto Herranz, assenyala que la disminució dels gasos d’efecte hivernacle són una constant. Segons les dades disponibles, a nivell industrial el sector ha aconseguit reduir un 43,6% les emissions per cada porc entre 1990 i 2022.
Les granges són cada vegada més modemes i el seu personal, cada vegada més format.
Si tenim en compte només les emissions d’amoniac per cada animal la reducció s’intensifica fins al 49%. “Tot és gràcies als ramaders, a les empreses integradores, cooperatives i a les indústries de la carn; tenim els millors estandards productius d’Europa”, indica Herranz, que assegura que el sector porcí només representa un 2,58% de les emisssions d’efecte hivernacle a ’Espanya.
Cal destacar, que la carn i els productes elaborats del porc es troben entre els favorits del consumidor pel sabor, la versatilitat i relació qualitat preu.
Dades rellevants
Espanya lidera el cens porcí a Europa amb el 29% de la produccció
Lleida és la província lider en cens porcí a Catalunya amb un 58%
Catalunya és la segona comunitat en cens porci amb el 23%
Catalunya lidera en transformació carnia a Espanya amb el 38,98%
Interporc ha analitzat amb experts del sector agroalimentari com evoluciona l’activitat porcina -a nivell primari i a nivell industrial- a l’estat espanyol. Ho ha fet al llibre titulat “Els reptes del sector porcí espanyol”, editat conjuntament amb Cajamar. A continuació, destaquem algunes de les aportacions més destacades:
49% de reducción d’amoniac per porc [1990-2022)
43,26 de reducció demissions efecte hivernacle (1990-2022)
En aquest sentit cal destacar que l’esforç per la sostenibilitat al sector porcí al conjunt de l’estat no sols implica la cura del medi ambient, sino també el respecte al benestar dels animals.
Col·laboracions expertes
Autoexigència: més bioseguretat, més sostenibilitat – Lorenzo Fraile (UdL) i Jordi Baliellas (GSP)
“Millorar la bioseguretat externa i interna ajuda a reduir el número de patogens que entren a la granja des de l’exterior i minimitzar l’impacte dels ja presents. Tot el sector ha d’estar conscienciat de la seva importància i no hauria de delegar en administració perquè imposi unes pautes minimes, sota la pressió de forçar mesures coercitives.”
La cam de porc, imprescindible per a la salut humana -Antonio Escribano (Catedràtic de nutrició esportiva)
“El valor biològic de les proteines està definit per la seva capacitat d’aportar tots els aminoàcids necessaris. El conjunt d’aminoàcids necessaris només és present en les proteines d’origen animal. En molts vegetals hi ha proteines però no són d’alt valer biologic perquè encara que no continguin alguns aminoàcids són deficients en la seva majoria.”
Sostenibilitat social: relleu generacional i gènere – Margarita Rico (Universitat de Valladolid)
“Existeix un consens comú a considerar que el relleu generacional i la incorporació de la dona al sector porci és una peçaclau per a la seva continuitat i
expansió. Resulta fonamental l’atracció de noves vocacions que s’adaptin a les actuals circumstàncies dels mercats i es formin on nous manejos innovadors i sostenibles, així com en gestió, sanitat o bioseguretat.”
Economia circular: més eficiència i sostenibilitat – Daniel Babot (Universitat de Leida)
“Els últims anys, en el context de l’economia circular, els parins i les dejeccions han passat a ser una matèria primera per a l’obtenció de biofertilitzant o bi oenergia. El valor econòmic dels nutrients han obert la porta a inversions per rendibilitzar-les, com projectes per extreure aigua de purins usar-la en xarxes de reg, un producte amb més concentració de nutrients.”
Font d’informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
(GAP Cooperativa és una de les cooperatives integrades en la FCAC)
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va celebrar el dijous 29 de maig la 42a Assemblea General a Arbeca (Lleida). El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va presidir l’acte de cloenda al qual van assistir uns 300 representants de cooperatives agràries i també responsables de l’Administració i l’entorn econòmic i social.
Jordi Saltiveri, de 29 anys, s’incorpora al Consell Rector de la FCAC com a responsable de les cooperatives de ramaderia i llet
En el decurs de l’Assemblea General, es va ratificar l’elecció de Jordi Saltiveri com a nou responsable de ramaderia i llet, prenent el relleu a * Ramon Armengol, actualment director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat. Saltiveri, de 29 anys, forma part del grup de joves de les cooperatives agràries.
L’Assemblea General 2025 coincideix amb la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives i l’elecció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. En el marc d’aquests actes commemoratius, la FCAC ha donat un protagonisme especial a les cooperatives sòcies i els productes de proximitat que elaboren d’acord amb alts estàndards de qualitat i des del compromís amb l’economia i el teixit social del mon rural i el respecte al medi ambient.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
També s’han presentat les conclusions de l’Observatori del Cooperativisme Agrari Català 2025, que desglossa les principals magnituds de les 185 empreses cooperatives sòcies de la FCAC així com l’evolució històrica en els últims 6 anys.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que “el cooperativisme agrari som el motor que garanteix el teixit social des de l’economia local i el compromís amb el medi ambient. Contribuïm a construir un món millor per a les persones i la nostra dimensió empresarial i la facturació augmenten per quart any consecutiu, alhora que garantim la sostenibilitat del territori i apostem per una alimentació de proximitat i de qualitat”.
Facturació global a l’alça
Les 185 empreses cooperatives catalanes augmenten la facturació per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. L’últim exercici analitzat, corresponent a l’any 2023, la facturació global s’ha situat en 2.320,5 milions, un 1,8% més que l’anterior i 21,7% superior a la mitjana dels quatre anys previs.
Les cooperatives de Lleida continuen facturant un de cada dos euros del conjunt, un total de 1.195 milions d’euros. No obstant això, han patit un descens d’uns 22,5 milions (-1,9%). Pel contrari, la demarcació territorial on més ha augmentat la facturació és Barcelona amb un increment del 8,5% i ja se situa en 468,1 milions.
A Tarragona, les cooperatives han facturat 337,5 milions (+4,7%); a Terres de l’Ebre 170,3 milions (-0,9%), i a Girona 149,6 milions (+10,6%).
Es tracta del primer exercici econòmic amb incidència de la sequera que afectà, principalment, les produccions d’oli d’oliva i cereals en secà. D’altra banda, es va produir una gelada històrica durant el mes d’abril que va causar danys a la fruita dolça i la fruita seca. Tenint en compte el ventall de produccions comercialitzades, aquests elements són els que expliquen la disminució de facturació a les comarques de Lleida i l’estabilitat a les Terres de l’Ebre.
Cooperatives més grans
Les 185 empreses cooperatives aglutinen 32.214 socis i sòcies productors i estan presents a un total de 33 comarques catalanes. Gairebé un terç són entitats centenàries i un 73% tenen més de cinquanta anys.
El major nombre de cooperatives es concentra a les comarques de Lleida (58 cooperatives) i Tarragona (56). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 30; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.
Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (21), les Garrigues (18), el Baix Camp (16), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).
D’altra banda, es consolida el progressiu procés de concentració empresarial, amb una facturació mitjana per cooperativa de 12 milions d’euros. La facturació per persona treballadora és de 543.700 euros, màxim històric, mentre per soci i sòcia productors se situa en 69.843 euros.
Producció sobre el total català
El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 37%, arribant al 58% en el cas del sector agrícola i al 28% del ramader. A més, el cooperativisme agrari aglutina la major part de la producció sobre el total de Catalunya a diversos sectors.
En concret, les cooperatives elaboren el 74% de l’oli d’oliva del total català, produeixen el 71% d’ametlla, 66% d’avellana, 65% del vi, el 64% de l’arròs, 62% de la garrofa, el 57% de la fruita de llavor i més del 40% de la fruita de pinyol i dels cereals, a més de tenir una producció destacada de cítrics, llet i farratges.
En general, els preus comercialitzats per les cooperatives tendeixen a ser superiors a la mitjana d’operadors de Catalunya.
* Ramon Armengol és un dels socis de GAP Cooperativa
GAP COOPERATIVA la formem 160 ramaders que fa dècades que treballem per garantir la viabilitat d’un sector fonamental per a la comarca de les Garrigues. Fa 25 anys vam impulsar Tracjusa, una planta pionera per al tracta ment de purins. Avui, la seva continuïtat i modernització és imprescindible, no només per a la gestió de dejeccions ramaderes, sinó també per a la sostenibilitat energètica ieconòmica del nostre entorn.
L’any 2016, conscients del final de les subvencions a la cogeneració d’electricitat per al 2025, vam començar a buscar una alternativa viable. Després d’analitzar diverses opcions, i sempre amb una visió de futur responsable, vam optar per unprojecte de gasificació de residus sòlids recuperats (CSR), que permetria substituir el gas natural per un combustible renovable. Aquesta decisió respon a la necessitat de millorar l’impacte de la nostra activitat en l’entorn i al nostre compromís amb el territori.
El nostre projecte, autoritzat ambientalment per la Generalitat el 2021, planteja la incorporació d’una instal·lació de gasificació a la planta de Tracjusa per generar energia renovable a partir de combustible sòlid recuperat. Parlem d’una activitat avalada pels informes tècnics de l’administració competent: Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Salut.
L’objectiu de TRACJUSA és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones. i el medi ambient, reduint les emissions actuals
El seu objectiu és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones i el medi ambient, reduint les emissions actuals, i continuar amb el tractament eficient i ambientalment segur dels purins, i a la vegada reduint l’ús de combustibles fòssils.
Fa 25 anys, quan es va posar en marxa Tracjusa, van aparèixer veus que qüestionaven el projecte sense fonaments científics ni tècnics. El temps ha demostrat que aquells arguments apocalíptics no eren encertats. Ara s’afirma, de manera interessada, capciosa amb la voluntat de generar malestar als nostres pobles, que la gasificació és fins i tot pitjor que la incineració, tot i que se n’han explicat les diferències en repetides ocasions: que són tecnologies diferents i que la finalitat tampoc és la mateixa. Mentre que la incineració pretén fer desaparèixer la matèria, la gasificació substitueix un combustible fòssil per un combustible renovable i que en l’escala de valorització dels residus de la UE, per davall del reciclatge, abans de la incineració i o trasllat a l’abocador, la valorització energètica és un pilar de la descarbonització i que segur que en els pròxims anys serà una tecnologia i activitat de referència a Catalunya.
Amb aquesta mateixa voluntat perversa es refereixen a la qualitat de l’aire a la zona. Les dades de la Generalitat de Catalunya, en l’informe i conclusions de la taula de la qualitat de l’aire de les Garrigues, constaten que en les estacions de control de les Terres de Ponent no s’han detectat en els darrers cinc anys superacions dels valors. Però no només això, sinó que les mateixes veus contràries obvien que la nova planta reduirà en més d’un 80% les emissions de CO2 que genera l’activitat actual de Tracjusa.
L’Ajuntament de Juneda ha concedit la llicència d’obres alprojecte de gasificació amb totsels informes favorables i la llicència ambiental atorgada i el pla urbanístic aprovat, així ho havia de fer. Des del GAP creiem que la nova Tracjusa tindrà un impacte positiu a Juneda i la comarca, serem motor de dinamització i quan d’aquí a 25 anys mirarem enrere veurem el resultat.
L’activitat ramadera és clau per a la nostra comarca. Generem activitat als pobles, man-tenim viu el món rural i contribuïm a l’equilibri territorial. Els ramaders del GAP som i vivim aquí. Les nostres famílies viuen aquí. El nostre compromís amb la comarcano és nou i fa dècades que ho demostrem amb fets. Defensem amb fermesa la nova etapa de Tracjusa perquè representa una solució sostenible, eficient.
A les Garrigues, el compromís amb el territori té noms i cognoms. El tenen les més de 150 famílies ramaderes associades a GAP Cooperativa, que treballen incansablement per tirar endavant les seves explotacions i construir un futur arrelat, digne i sostenible. Però aquest compromís no camina sol: compta amb el suport de molts veïns i veïnes del territori que veuen en el nou projecte de Nova Tracjusa una gran oportunitat per al desenvolupament de la comarca.
El projecte per a la Nova Tracjusa no és només una resposta tècnica a un repte ambiental. És el fruit de l’esforç compartit, de l’organització col·lectiva i de la voluntat d’impulsar una gestió moderna, eficient i responsable de les dejeccions ramaderes.
Un gran nombre de veïns i veïnes de la comarca ho entenen així. Perquè saben que una pagesia forta, arrelada i organitzada és una garantia de futur per a tothom.
Beneficis ambientals concrets i mesurables
Amb el nou projecte de Tracjusa, GAP Cooperativa vol avançar cap a un model d’economia circular, transformant els excedents de les dejeccions ramaderes de les seves granges en un adob orgànci de qualitat i on els residus no perillosos –aquells que no es poden reutilitzar ni reciclar– es converteixen en recursos útils mitjançant la gasificació, una tecnologia segura i eficient.
Aquest procés permetrà:
Reduir l’ús de combustibles fòssils
Tractar d’una manera correcta, eficient i minimitzar l’impacte ambiental de les dejeccions ramaderes
Valoritzar els purins com a adob orgànic
Reduir les emissions de CO₂, contribuint directament a millorar la qualitat de l’aire de les Garrigues.
Compromís amb les persones i el territori
Els socis i sòcies de GAP Cooperativa no són només ramaders. Són famílies que viuen, treballen i fan créixer les Garrigues dia rere dia. El seu compromís amb el territori no és una estratègia, és una realitat. Estan decidits a continuar generant riquesa per al conjunt de la comarca, no a qualsevol preu, sinó d’una manera neta, ordenada i compatible amb la vida rural i el respecte al medi ambient.
El projecte de Tracjusa també és una mostra de resiliència. Malgrat les dificultats, els entrebancs i els debats generats, GAP Cooperativa ha mantingut una actitud de diàleg, transparència i voluntat d’explicar el projecte amb claredat.
Una oportunitat que no podem deixar passar
Les Garrigues tenen davant seu una oportunitat real de liderar un model de gestió sostenible i eficient de les dejeccions ramaderes. No es tracta només de tecnologia o inversions: es tracta de defensar un model de vida i de producció que mira al futur sense renunciar a l’arrelament al territori.
Per això, cada vegada som més els que diem, convençuts i amb arguments:
Del 24 al 27 d’abril, Juneda acull una nova edició del festival de cinema rural amb el suport actiu de la cooperativa ramadera de les Garrigues
Juneda tornarà a esdevenir capital cultural de les Garrigues amb la celebració del Festival Pla, un esdeveniment cinematogràfic consolidat que celebra el cinema fet des del món rural i que, un any més, comptarà amb el suport decidit de GAP Cooperativa, entre altres. Aquesta entitat, formada per més de 150 famílies de ramaders i pagesos de la comarca, referma així el seu compromís amb les activitats culturals, socials, esportives i educatives del territori.
El Festival Pla, que es durà a terme entre els dies 24 i 27 d’abril, s’ha convertit en una plataforma imprescindible per mostrar històries que parteixen del món rural, però interpel·len a tota la societat, reivindicant la mirada perifèrica com una eina de transformació social i artística.
Aquesta col·laboració s’inscriu dins d’un model de cooperativisme compromès amb el desenvolupament integral de les Garrigues. En paraules de representants de GAP, “estimar el territori és també donar suport a la gent que el fa créixer culturalment”.
El festival inclourà projeccions, debats, activitats i la presència de creadors i creadores que troben en l’entorn rural una font d’inspiració i d’arrelament. L’aposta de GAP pel Festival Pla forma part del seu projecte global de participació activa en projectes que enforteixen el teixit social i cultural de la comarca, tal com ho fa també en l’àmbit de la sostenibilitat, l’educació i l’esport.
Amb iniciatives com aquesta, el món rural no només es manté viu, sinó que es projecta cap al futur des de la cultura, la cooperació i la comunitat. El nostre agraïment als organitzadors d’aquesta fantàstica proposta per dinamitzar culturalment el territori i donar visibilitat i reivindica el cinema que està en diàleg amb l’entorn rural.
Una resolució que reforça la solidesa tècnica, ambiental i legal d’un projecte clau per a la sostenibilitat ramadera i energètica de la comarca.
La Fiscalia de Lleida ha arxivat la denúncia presentada per dotze alcaldes de les Garrigues —tots ells vinculats a les formacions d’ERC i Per Tu a les Garrigues— contra la llicència d’obres concedida per l’Ajuntament de Juneda per iniciar la construcció de la nova planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa.
Aquesta planta, impulsada per GAP Cooperativa en col·laboració amb el Grup Griñó, representa una peça fonamental dins el model de gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a la comarca. A més de millorar el tractament dels purins, el projecte permetrà produir energia neta mitjançant la valorització de residus no perillosos (CSR) i reduir les emissions de CO₂ en un 85% respecte a l’actual model de funcionament de la planta.
La denúncia es basava en la presumpció que el Grup Griñó es trobava sota investigació per un suposat cas de transport irregular de residus des de Itàlia, fet que pretenia frenar el desenvolupament del projecte. No obstant això, tal com ha reconegut la Fiscalia amb aquesta decisió, aquests arguments no tenien fonament ni recorregut jurídic. La decisió, tot i esperada, ha estat molt ben rebuda per part de les entitats promotores, que sempre han defensat la legalitat i la necessitat del projecte.
Des del Grup Griñó, es considera inacceptable la instrumentalització que s’ha volgut fer de la Fiscalia amb la finalitat d’enviar missatges polítics a la ciutadania. Aquests alcaldes han participat en una moció sobre aquest mateix Projecte en el ple del Consell Comarcal, la votació de la qual no va prosperar. Com que no van aconseguir els seus objectius de manera democràtica, ara pretenien substituir l’acció legislativa per una denúncia sense fonament, l’únic objectiu de la qual era generar alarma social i posar en dubte la reputació del Grup Griñó, una companyia que durant noranta anys ha demostrat el seu compromís absolut amb la sostenibilitat, la qualitat i la transparència en la gestió mediambiental.
Rigor legal i aval institucional
La planta Nova Tracjusa compta des de 2021 amb l’autorització ambiental de la Generalitat de Catalunya, amb informes favorables de la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut. Aquesta autorització, a més, ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desestimar en el seu moment els recursos interposats, avalant plenament l’activitat.
Un projecte per al territori
Tracjusa forma part d’un model de gestió ramadera pioner a Catalunya, desenvolupat per GAP Cooperativa, que implica més de 150 famílies de ramaders de les Garrigues. Aquesta infraestructura representa una oportunitat per:
Donar una sortida eficient i neta als excedents de dejeccions ramaderes.
Reduir la dependència de combustibles fòssils substituint el gas natural per energia obtinguda per gasificació.
Dinamitzar l’economia local, amb la generació de llocs de treball qualificats i suport a projectes socials, esportius i culturals.
Reduir la contaminació d’aqüífers i contribuir a l’equilibri mediambiental de la comarca.
GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb la transparència, el rigor tècnic i la sostenibilitat territorial. Amb aquesta decisió de Fiscalia, el projecte entra en una nova fase de consolidació i execució.
Els països que més reciclen a Europa també són els que més valoritzen energèticament els seus residus. Segons les darreres dades d’Eurostat (2022), països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, líders en reciclatge, també disposen d’un alt grau de valorització energètica. Aquesta doble aposta els permet tenir nivells molt baixos d’ús d’abocadors (inferior al 5%).
En el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) vol posar llum sobre una idea difosa pels contraris al projecte completament errònia: que la valorització energètica dels residus és un obstacle per al reciclatge. Les dades, però, demostren exactament el contrari.
La correlació entre els països europeus amb millor valorització energètica dels residus i els seus nivells de recuperació i reciclatge mostra una relació molt significativa: els països que aposten per la valorització energètica acostumen a tenir també alts nivells de reciclatge i recuperació, i gairebé no depenen de l’abocament en dipòsits controlats. Aquesta tendència es pot entendre millor tenint en compte el model de jerarquia europea de gestió de residus, que prioritza, per ordre:
Prevenció
Preparació per a la reutilització
Reciclatge
Altres formes de valorització (com l’energètica)
Eliminació (com els abocadors)
Casos exemplars:
Alemanya, Àustria, Suècia, Països Baixos i Dinamarca són països líders tant en reciclatge com en valorització energètica. Tots aquests superen sovint el 60-70% en índex combinat de reciclatge + valorització energètica i tenen una pràctica residual de l’ús d’abocadors (inferior al 5%).
En canvi, països com Espanya, Grècia, Romania o Bulgària, amb menor desenvolupament en plantes de valorització energètica, presenten percentatges elevats d’abocament (fins al 50%) i menors índexs de reciclatge.
Aquesta correlació es pot explicar per què la infraestructura per a valoritzar energèticament exigeix una gestió més tècnica dels residus, que sovint va acompanyada de millors sistemes de recollida, separació i tractament. Això no vol dir que la valorització energètica substitueixi el reciclatge, sinó que actua com a complement estratègic quan el reciclatge no és viable (per materials no reciclables o en mal estat).
“Reciclar, valoritzar, transformar: així és l’economia circular que impulsem des de GAP”
És precisament aquest model el que GAP vol aplicar a les Garrigues a través del nou sistema de funcionament per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa. La planta transformarà dejeccions ramaderes i CSR no reciclables en fertilitzants orgànics i energia neta, reduint les emissions, la dependència dels abocadors i recuperant nutrients per a l’agricultura local.
Amb aquest sistema, GAP exemplifica la jerarquia europea de residus: reduir, reutilitzar, reciclar i després valoritzar. Una aposta que no només afavoreix el medi ambient, sinó que reforça el teixit econòmic i social de la comarca.
Redueix la dependència dels abocadors
Redueix emissions de CO2
Revaloritza materials que serien descartats
Genera productes útils com fertilitzants orgànics granulats i energia neta
En conclusió, reciclar i valoritzar no són models antagònics. Són sinergies necessàries per construir una economia circular real, eficient i sostenible. En el cas del nou model per TRACJUSA la planta no només afavorirà la valorització energètica, sinó que impulsarà també el reciclatge agrícola dels nutrients a través de la gestió tècnica de les dejeccions ramaderes.
Xifres Eurostat sobre el tractament de Residus Municipals segons el CEWEP
Aquest gràfic mostra la proporció de reciclatge (inclòs el compostatge), valorització energètica de residus i abocament de residus municipals a cada estat membre de la UE (a més de Noruega, Suïssa i Islàndia), ordenats per percentatge d’abocament. També mostra les dades que falten, que inclouen la diferència entre els residus generats al país i els tractats.
El 2022, el país líder en reciclatge va ser Alemanya, amb un 69% de residus municipals reciclats o compostats. Si bé 9 estats membres (inclosa Eslovènia, que presenta una diferència del 17% entre els residus tractats i els generats) van abocar menys del 10% dels seus residus —que és l’objectiu establert per la nova Directiva sobre abocaments per al 2035—, 9 estats membres encara van abocar més del 50% dels residus municipals.
Cicle de valorització energètica dels recursos (CEWEP)
Actualment, les plantes de valorització energètica de residus a Europa poden subministrar electricitat a 21 milions de ciutadans europeus i calefacció a 17 milions. Això es basa en els 103 milions de tones de residus domèstics i similars restants que es van tractar el 2021 a Europa.
Depenent del combustible que se substitueixi (gas, petroli, hulla o lignit), entre 10 i 56 milions de tones de combustibles fòssils, que emeten entre 22 i 44 milions de tones de CO2, no haurien de ser utilitzades per les centrals elèctriques convencionals per produir aquesta quantitat d’energia.
La tecnologia de valorització energètica de residus és una de les opcions energètiques alternatives més robustes i eficaces per reduir les emissions de CO2 i estalviar els recursos limitats de combustibles fòssils que usen les centrals elèctriques tradicionals.
La planta de les Garrigues, exemple de compatibilitat entre valorització energètica i reciclatge
La nova etapa de la planta TRACJUSA suposarà una revolució en la gestió de residus ramaders a les Garrigues. Amb l’adopció d’un nou sistema basat en la gasificació de combustibles sòlids recuperats (CSR), homologats i estabilitzats, es preveu una reducció del 85% de les emissions de CO₂ respecte al model anterior, que utilitzava gas natural.
Aquest canvi no només suposa una millora mediambiental substancial, sinó que també situa el projecte en la línia dels objectius climàtics de la Unió Europea. Com a part del seu compromís amb l’economia circular, TRACJUSA aposta per donar una segona vida a materials no reciclables, evitant així el seu soterrament en abocadors.
Un model europeu a seguir
Una falsa creença és que la valorització energètica contradiu la reducció d’escombraries o el reciclatge. Però l’evidència europea ens diu el contrari. Els països que més reciclen –com Alemanya, Àustria o els Països Baixos– són precisament els que més utilitzen la valorització energètica per gestionar els residus no reciclables. El resultat? Taxa gairebé nul·la d’ús d’abocadors.
Aquests països han demostrat que la clau és una gestió combinada, eficient i tecnològicament avançada dels residus. Això implica:
Reduir i reutilitzar al màxim.
Reciclar allò que sigui possible.
Valoritzar energèticament allò que no es pot reciclar.
TRACJUSA s’alinea amb aquest model, garantint una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, produint adob orgànic de qualitat i energia neta. Tot plegat, amb garanties ambientals, tècniques i de salut avalades per la Generalitat i estudis independents.
El territori com a beneficiari
Els beneficis del projecte van molt més enllà de la sostenibilitat ambiental. Impulsarà l’economia local, generarà ocupació qualificada i consolidarà un futur viable per al món rural.
GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el territori, les persones i el planeta. La nova TRACJUSA no només no limita el desenvolupament de les Garrigues, sinó que el fa possible.
