Granja de truges criades en llibertat a les Garrigues

El programa “El Primer Sector” de Catalunya Informació es fa ressò al seu espai d’aquest novedós projecte de cria de verres en llibertat impulsat per Eduard Cau, soci de GAP Cooperativa.

Avui anem a les Garrigues per visitar una granja de 60 hectàrees on es crien truges a l’aire lliure. En una terra de secà, cada animal té centenars de metres quadrats per campar. Els propietaris assumeixen que el producte final haurà de ser més car. I a “La veu del camp”, coneixerem Miquel Casas, que cultiva una varietat de blat gairebé abandonada que es diu “xeixa”.

 

Font d’informació: Catalunya Informació-07/12/2020

 

La Fundació Manreana, deu anys com a referent en teràpies eqüestres

L’entitat juntament amb GAP Cooperativa ha tret enguany noves beques per facilitar a entitats i particulars accedir al programa

El cavall és un animal molt sensible i atent al que passa al seu entorn. L’Aleix el coneix molt bé perquè és un dels infants que setmanalment atén la Fundació Manreana. Aquesta entitat de Juneda, que ha celebrat enguany el desè aniversari, realitza teràpies eqüestres amb persones amb diversitat funcional. El seu objectiu és millorar-ne el benestar i l’autonomia. Per això, la fundació compta amb un equip interdisciplinari format per una fisioterapeuta, una psicòloga i una orientadora psicopedagògica.

Perquè aquestes teràpies arribin al màxim nombre de persones i entitats possibles, la Fundació Manreana i GAP Cooperativa han col·laborat amb la creació d’unes beques. Creuen que amb el moment actual i després del confinament era una obligació.

L’objectiu ara de la fundació, que ha atès a unes 3.500 persones des de la seva creació, és aconseguir el reconeixement legal de les teràpies eqüestres, que a diferència d’altres països, a Espanya encara no ha arribat.

Especial cooperatives Diari Segre – novembre 2020

Una vegada més, GAP Cooperativa ha col·laborat amb el Diari Segre en la publicació d’aquest especial dedicat a l’activitat agrària i ramadera a les nostres contrades. 

Diari Segre especial novembre Cooperatives

 

Informe anual sobre el sector porcí 2019

 
Es presenta l’Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.
 
Informació facilitada per la Generalitat de Catalunya
 
 
 

Bioseguretat en la producció porcina. No hi ha excusa possible

Podem definir la bioseguretat com el conjunt de mesures que inclouen des d’elements estructurals a aspectes de maneig, orientats a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries en qualsevol lloc, àrea, edifici, granja o regió productora de porcs.

Bioseguretat en explotació porcina

En un sentit ampli, podem incloure el benestar animal com a element de bioseguretat, ja que un alt nivell de benestar contribueix de forma significativa a augmentar el grau de resistència natural dels animals a la infecció. M’agradaria destacar especialment un element que és primordial, la conscienciació, o dit d’una altra manera, el compromís que ramaders i tota persona que treballi en l’àmbit de la granja, sobretot aquells que entrin en contacte amb els animals, han de tenir en relació a l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat en el dia a dia de l’exercici de la seva professió; la manca de conscienciació fa que es baixi la guàrdia provocant finestres de risc que poden tenir greus conseqüències no només per a l’explotació en qüestió, sinó també per a les explotacions veïnes, la comarca, el sector i el país en el seu conjunt. Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat, i és que el sistema serà només tan fort com ho sigui el més feble dels seus components. Si bé és cert que el nivell de bioseguretat és bo o molt bo en moltes explotacions, també és cert que és una de les assignatures pendents en moltes altres, especialment en les explotacions d’engreix, sent molt deficient o inexistent en la immensa majoria de les explotacions de petita capacitat.

                       

Figura 1. Focus de PPA declarats en la UE el 2019 (ADNS CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

                  

Figura 2. Mapa de regionalització UE en base a la Decisió 2014/709/UE (CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

Per donar impuls a la bioseguretat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va posar en marxa el Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines a l’any 2016, amb una sèrie d’objectius estratègics que eren els següents:

• Avaluació del nivell de bioseguretat de les explotacions porcines comercials extensives i intensives a través d’una enquesta de bioseguretat.

• Augment del grau de sensibilització a tots els nivells en el sector porcí respecte a la importància d’aplicar correctes mesures de bioseguretat.

• Fomentar la corresponsabilitat de tots els agents/baules de la cadena de producció porcina en matèria de bioseguretat.

• És vàlida per a altres fins: avaluació del risc d’entrada i difusió de la malaltia d’Aujeszky, certificació de risc negligible de triquina i investigació epidemiològica en explotacions d’origen en cas de detecció de salmonel·la en canals porcines a escorxadors.

02 Per què la bioseguretat és tan important

La bioseguretat s’ha de considerar com un dels pilars bàsics de la producció porcina, ja que és una de les eines més eficaces, des d’un punt de vista de cost benefici, que tenim a la nostra disposició per mantenir i millorar l’estatus sanitari del sector porcí en el seu conjunt. Uns alts estàndards de bioseguretat donen al sector una imatge de seguretat molt desitjable per als nostres socis comercials, sent un element clau de cara al manteniment i l’obertura de mercats dins i fora de la Unió Europea. I és que la bioseguretat és d’importància cabdal per a la prevenció d’entrada de malalties de declaració obligatòria, així com per al control efectiu de les mateixes a través de l’aplicació de mesures de control i erradicació per part dels serveis veterinaris oficials en cas de entrada d’una d’elles en el nostre territori.

Sense bioseguretat el control d’un brot epizoòtic es fa molt més complicat, la qual cosa allargarà de forma significativa el temps necessari per al seu control, i per tant el temps necessari per recuperar l’estatus perdut i tornar a poder treure els nostres productes més enllà de les nostres fronteres. La diferència entre un focus controlable i no controlable pot estar determinada per un alt o baix nivell de bioseguretat en les explotacions. I és que el risc d’entrada de malalties, tot i que sempre ha estat present, és cada vegada més alt a causa de la gran intensitat de moviments de persones, animals i productes que caracteritzen el mercat nacional, europeu i global. Per posar dos exemples de màxima actualitat, m’agradaria destacar la Pesta Porcina Africana i la Febre Aftosa:

 • Pesta Porcina Africana (PPA): va arribar a Geòrgia des de l’Àfrica el 2007, probablement en residus de cuina d’un vaixell que estaven contaminats amb el virus de la PPA i que van ser utilitzats per alimentar porcs que van resultar infectats per via oral. La malaltia es va estendre pel Caucas i per la Federació Russa cap al nord entre 2007 i 2012; es va declarar a Bielorússia el 2013 a escassos quilòmetres de la frontera amb la Unió Europea (UE) i finalment ha afectat fins ara Lituània, Polònia, Letònia, Estònia, República Txeca, Hongria, Romania, Bulgària i apareixent fa unes setmanes al sud de Bèlgica. Fins ara, la política de regionalització de la UE, regulada per la Decisió 2014/709/ EU, ha aconseguit frenar l’avanç de la malaltia mantenint la possibilitat d’exportació a les zones lliures de la UE, i les zones sotmeses a restriccions i enumerades en el seu annex han anat ampliant-se per adaptar-se a l’evolució de la malaltia. Per la seva banda, Espanya segueix aplicant el Programa de vigilància reforçada de PPA que es va posar en marxa el març de 2014 i que ha estat novament reforçat al 2018 arran de la declaració de la malaltia a Bèlgica.

 Febre Aftosa (FA): després de diversos anys sense circulació de la malaltia en els països del Magrib, el 2013 va fer la seva aparició el serotip O subtipus ME SA Ind-2011, els orígens del qual es situen al nord de l’Índia, des d’on va arribar a l’Orient Mitjà i d’aquí a Líbia, vehiculat amb tota probabilitat a través del moviment d’animals infectats. En uns mesos Tunísia i Algèria notificaven focus en la major part dels seus territoris: el 2 de novembre de 2015 es notificava el primer focus al Marroc a la regió de Casablanca, que feia augmentar el nivell de risc per a Espanya a causa de la proximitat geogràfica i a les majors relacions comercials existents amb aquest país; actualment, el serotip O segueix circulant àmpliament al Marroc, Tunísia i Algèria. El 2017 Tunísia i Algèria declaraven un nou serotip, en aquest cas el serotip A Genotip V, que va arribar de l’Àfrica subsahariana i que ha circulat àmpliament a Algèria, on a dia d’avui se segueixen declarant focus. Per tant, el risc per a la UE continua, com continuen en vigor les mesures de protecció en frontera que tant Espanya com la UE van posar en marxa per prevenir la possible entrada de la malaltia. El 2015 a l’altre extrem de la UE, el serotip A genotip VII també originat al nord de l’Índia, va recórrer Turquia en pocs mesos d’est a oest estant present a dia d’avui en totes les regions del país. La FA és el millor exemple de la capacitat que tenen certes malalties de recórrer grans distàncies en poc temps a causa del moviment d’animals i productes d’origen animal. D’altra banda, una bona bioseguretat contribueix a la millora dels índexs productius dels nostres animals causa de l’efecte beneficiós que una bona salut té sobre ells. A més, uns alts nivells de bioseguretat fan possible la reducció del consum d’antibiòtics, la qual cosa contribueix de manera decisiva a la lluita contra un dels més importants problemes als quals s’enfronten les produccions intensives en els nostres dies, que és contribuir a la lluita contra l’aparició i difusió de resistències antimicrobianes. És evident que són molts els beneficis que una adequada bioseguretat té per a les explotacions i per al sector porcí en el seu conjunt, de manera que no tenim excusa per no aplicar-la de forma efectiva i constant. Hem de veure la bioseguretat com una inversió necessària, com ho és l’alimentació o la mà d’obra, i no com una imposició de l’Administració, i és que el sector en el seu conjunt depèn en gran mesura d’això, sector que no oblidem és el quart productor mundial i el tercer exportador de la UE, ja que les carns i els productes derivats es venen en més de 150 països arreu del món, gaudint de la millor de les reputacions.

“Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat”

  

Figura 3. Distribució 2018 de serotips de FA en los diferents grups (pools) de països afectats (EuFMD). Font: FAO

03 Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines. Informe 2018

En primer lloc, m’agradaria ressaltar la consecució, al llarg d’aquests anys des de la seva implantació, de l’objectiu d’augment del grau de conscienciació i corresponsabilitat per part de tota la cadena de producció porcina, inclosos els veterinaris a càrrec de la gestió sanitària de les explotacions, i és que a dia d’avui podem afirmar que tot el sector és més conscient i responsable respecte a la importància de l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat a tots els nivells. Aquest és sens dubte un important èxit i aprofito per felicitar i per agrair a tots, administració, ramaders i veterinaris, l’esforç realitzat per aconseguir-ho. Sens dubte, un altre important èxit ha estat el disseny i la posada en marxa d’un sistema nacional de monitoratge de la bioseguretat.

A l’octubre de 2018 hem centralitzat la informació de les enquestes realitzades a les explotacions porcines del nostre país a la base de dades BIOSEGPOR, obtenint així la primera foto de la bioseguretat en el sector porcí nacional. M’agradaria puntualitzar que la intenció mai va ser la de posar etiquetes a les diferents explotacions i regions, sinó tenir una idea de com està la bioseguretat en general. Per això, m’agradaria ressaltar en relació a l’anàlisi de la informació, que més enllà de la nota aconseguida per cadascuna de les explotacions, hi ha un important percentatge d’elles que presenten deficiències considerades importants, les quals s’inclouen en el quadre. Com es pot observar a la taula 1, estem parlant de percentatges certament alts d’explotacions que tenen una bioseguretat que podríem considerar deficient, independentment de la nota aconseguida per l’explotació, pel fet que fallen en aspectes considerats clau de cara a aconseguir la prevenció d’entrada i evitar la difusió de malalties.

L’objectiu a partir d’ara serà el de millorar en aquests aspectes clau per fer del sistema de producció porcí un sistema segur i fiable. Per això, el MAPA i les Comunitats Autònomes (CA) han decidit fer un pas més en aquest sentit, proposant la implementació de mesures de reforç del pla de bioseguretat en explotacions porcines que s’ha dut a terme a finals de 2018 i el primer trimestre de 2019.

04 Futur de la bioseguretat al nostre país

En relació al futur, m’agradaria remarcar que la bioseguretat ja no serà una opció, sinó una necessitat, si volem arribar al màxim potencial del nostre sector productor i mantenir el creixement del fort potencial exportador del que dependrem cada vegada més. M’agradaria ressaltar tres assumptes en relació al futur més o menys immediat que fan que tinguem l’obligació de mantenir i millorar, on sigui possible, el nivell de bioseguretat de totes les explotacions de cara al futur. En primer lloc, he d’esmentar de nou la Pesta porcina africana, que amb tota probabilitat ha arribat a la UE per quedar-se a mig termini. Hem de tenir en compte que encara queden anys fins que puguem fer servir una vacuna segura i eficaç en el camp, de manera que la bioseguretat serà la clau per reduir el fort impacte que aquesta malaltia pot causar en cas d’entrada al nostre país. Per aquest motiu, s’ha aprovat a proposta del MAPA el pla de reforç del pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines 2018, que, com hem esmentat anteriorment, s’està desenvolupant al llarg de 2018 i 2019.

                     

Taula 1. Percentatge d’explotacions enquestades que van presentar deficiències considerades més importants a Espanya (Informe BIOSEGPOR 2018). Font: Informe BIOSEGPOR 2018

Mitjançant aquest, es realitza l’enquesta de bioseguretat en explotacions considerades prioritàries des del punt de vista de l’entrada i difusió de la malaltia, a partir de tres aspectes:

• Explotacions que no es van enquestar, per diversos motius, en la primera volta.

• Explotacions en les quals s’hagi evidenciat alguna de les 5 deficiències que s’han considerat d’importància major: tancament perimetral absent o en mal estat, absència de gual de desinfecció, absència de roba i calçat d’ús exclusiu en l’explotació, entrada del vehicle de retirada de cadàvers al recinte de l’explotació, absència de registre de visites i vehicles i absència d’un programa documentat de neteja, desinfecció, desratització i desinsectació.

• Explotacions que reben partides d’animals de comerç intracomunitari. L’objectiu aquesta vegada no serà la mera monitorització de la bioseguretat, sinó la correcció de les deficiències observades, per al que es donarà un termini de temps raonable i adaptat a cada cas.

En segon lloc, m’agradaria esmentar el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, sobre sanitat animal a la UE que, al servir d’instrument de desenvolupament de l’estratègia de la UE de sanitat animal 2013 – 2017, ha fet de la bioseguretat un element clau per a la producció animal a la UE. El reglament obre la porta a l’establiment de requisits de bioseguretat harmonitzats comunitàriament, que hauran de desenvolupar-se a través d’actes delegats en cas que els països membres així ho vegin necessari. Un aspecte important i nou és que s’estableixen responsabilitats compartides entre serveis veterinaris oficials, productor i veterinari d’explotació: el productor passa a ser el major responsable de mantenir alts nivells de bioseguretat, sent el veterinari d’explotació l’assessor en la matèria. Tot i que la data de desenvolupament dels aspectes de bioseguretat i la seva entrada en vigor encara no se saben amb certesa, no hi ha dubte que la normativa comunitària en matèria de sanitat animal anirà per aquest camí aplicant el principi de “més val prevenir que curar”, on la bioseguretat hi representa un paper fonamental. Les crisis sanitàries dels últims anys, com ara la influença aviària i la pesta porcina africana, i les seves importants repercussions per al mercat únic, no fan més que confirmar la importància d’aquesta estratègia que amb tota probabilitat es veurà reforçada de cara al futur.

Finalment, m’agradaria destacar l’enorme treball conjunt, entre administració i sector, que s’està duent a terme des de fa una mica més d’un any per a la modificació del Reial Decret 324/2000 d’ordenació de les explotacions porcines intensives. Els treballs van per bon camí i estem ja prop de tenir una nova norma que reguli aquest aspecte essencial per a la producció porcina intensiva del nostre país. Sens dubte una norma moderna adaptada a la realitat actual del nostre país i d’un sector que ha canviat molt en els últims anys, que serà beneficiosa per al sector i per a la imatge que en té davant la societat. Com no podia ser d’una altra manera, tots hem estat d’acord en què la bioseguretat surti significativament reforçada en aquest projecte de norma.

Entre els assumptes que hi són previstos, m’agradaria destacar els següents: dins el pla sanitari de l’explotació s’inclou la necessitat de comptar amb un pla de bioseguretat integral on es prenen en consideració i es fan obligatoris per a totes les explotacions comercials aspectes que són essencials en matèria de bioseguretat, inclosos certs aspectes bàsics per a les explotacions de petita capacitat; els treballadors hauran d’estar formats en matèria de bioseguretat i el veterinari d’explotació passa a ser una peça clau com a assessor de les explotacions en la matèria, sent l’encarregat d’avaluar de forma regular la bioseguretat de l’explotació, i de posar en coneixement de l’autoritat competent qualsevol deficiència greu que pugui posar en perill la sanitat animal, la salut pública o el medi ambient.

05 Conclusió

No podem obviar la importància de la bioseguretat en la producció porcina nacional, ja que és un element de competitivitat essencial si volem seguir la tendència espectacular que el sector ha experimentat en els últims anys i que ha estat sens dubte gràcies, entre altres aspectes, a una millora de la sanitat animal a tots els nivells.

“La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector porcí i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat”

Tot i que la bioseguretat a Espanya és bona en general, queda espai per a la millora. Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per aconseguir arribar al major nivell de bioseguretat possible d’acord amb un sector que és el quart productor mundial de porcí, que genera productes d’una alta qualitat que són apreciats arreu del món. La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat.

La bioseguretat és responsabilitat de tots: administració, sector i veterinaris, i només amb l’esforç conjunt i col·laboració de tothom podem fer del nostre sector un sector sanitàriament segur que segueixi donant allò que se n’espera, és a dir, un mitjà de vida estable per a totes les persones que, de manera directa o indirecta, en depenen.

Article extret del Dossier Tècnic nº 98: “Bioseguretat en explotacions porcines

Autor:

Germán Cáceres Garrido

Cap de Servei. Área de Epidemiologia. SG Sanitat i Higiene Animal i Traçabilitat. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)

GAP Cooperativa denúncia noves pintades i amenaces en contra de ramaders i ramaderes

La nit del divendres 17 de juliol es va produir un nou atac per part de persones, suposadament vinculades amb grups animalistes, contra ramaders de la nostra comarca mitjançant la realització de diferents pintades a la façana d’un veí de Juneda amb contingut amenaçador. Als darrers mesos s’han multiplicat aquests actes intimidatoris i vexatoris, alguns d’ells adreçats de manera directa a ramaders en concret de la comarca, en forma de pintades en cases particulars, granges, equipament públic, publicacions a les xarxes socials, insults al carrer, etc.

Davant d’aquest nou atemptat contra la propietat privada i la llibertat individual, els responsables de GAP Cooperativa denuncien públicament l’assetjament que estan patint diferents ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues als darrers mesos a través de pintades amb contingut i expressions insultants i amenaçadores a les seves cases particulars, explotacions agrícoles i ramaderes, equipaments públics, etc. A les pintades es suma la pressió i amenaces exercides a les xarxes socials, al propi carrer i accions de sabotatge en equipaments de les granges.

 

Els responsables de GAP Cooperativa volen fer palès, com sempre ho han fet, la seva aposta i el seu respecte per la llibertat d’expressió i la diversitat d’opinions i pensament; entenent que puguin existir col·lectius i corrents d’opinió contràries a la seva activitat. No obstant això, esgrimeixen que quan la defensa d’aquests interessos particulars conculca els drets individuals d’altres persones, amb amenaces directes, insults, falsedats… com està passant, cal posar-ho de relleu i denunciar-ho.

Alhora, GAP Cooperativa posa de manifest que totes i tots els socis de la cooperativa treballen a les seves granges complint d’una manera estrica amb totes les mesures i normatives aplicades per part de l’administració pel que fa al benestar animal. En aquestes pintades, i publicacions a les xarxes social, s’acusa de manera recurrent i infundada als ramaders de “maltractement animal”.

 

En la seva denúncia pública, GAP Cooperativa defensa que en l’exercici de la llibertat d’expressió, cadascú pugui expressar les seves idees i plantejaments, però sense transgredir la llibertat individual d’altres persones, sense amenaces personals ni atemptar contra la propietat privada ni pública i sense posar en perill la seguretat i salubritat dels animals de les granges (totes compten amb un estricte protocol de seguretat e higiene per tal d’evitar riscos de contagis i infeccions per als animals, com la temuda Pesta Porcina, que les persones que irrompen en aquestes instal·lacions per a perpetrar els seus actes de sabotatge no compleixen, posant en perill a tots els animals no sols de la granja, si no també de la pròpia comarca).

 

Neoelectra adquireix el 90% de la planta de tractament de purins VAG de Juneda

CCMA – 3 de juliol

El fins ara propietari únic de la planta de tractament de purins VAG de Juneda (Garrigues), GAP Cooperativa, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta a Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a les instal·lacions i, a la vegada, poder comptar amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes. La venda es va materialitzar aquest dijous, després que els socis de GAP Cooperativa donessin llum verda a l’operació en l’assemblea general extraordinària celebrada el 16 de gener. La planta de VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any mitjançant un sistema de cogeneració a partir de gas natural i biogàs.

GAP Cooperativa ven al Grup Neoelectra la seva planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG

Grup Neoelectra adquireix la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG, consolidant-se com partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa

GAP Cooperativa, propietari únic de VAG, ha venut el 90% de la seva participació en aquesta planta de tractament de purins al grup empresarial Neoelectra amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquestes instal·lacions i comptar, alhora, amb la col·laboració i experiència d’aquest grup empresarial de referència en el sector energètic per a futurs projectes a implementar tant pel GAP com pels seus socis / es.

El passat 2 de juliol es va materialitzar la venda per part de GAP Cooperativa al grup empresarial Neoelectra del 90% de la propietat d’aquesta planta, tal com ho van acordar els seus socis el 16 de gener en el transcurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda amb aquest fi. Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, van ser els encarregats de formalitzar la signatura d’aquest acord.

La decisió de GAP Cooperativa de vendre la major part de les seves participacions a la planta (conservarà un 10% i una representació al Consell d’Administració de l’actiu) va molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que suposa començar una col·laboració empresarial amb aquesta empresa especialitzada en el sector energètic, que permeti dotar la planta d’una major i millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat, a més d’explorar i treballar en altres camps com les energies renovables amb especial èmfasi en la fotovoltaica.

VAG seguirà, com fins ara, tractant de manera exclusiva part dels excedents dels purins produïts a les granges de GAP Cooperativa. De fet, la logística d’entrada de purins a la planta continuarà en mans de GAP SCCL. A través d’aquesta operació, Neoelectra adquireix el 90% d’aquesta planta per al tractament de purins de la Cooperativa basada en una cogeneració de gas natural i biogàs amb una potència instal·lada de 16,2 MW i una generació estimada d’uns 130 GWh anuals. Neoelectra també tindrà al seu càrrec la gestió de la compra del gas natural necessari per al funcionament de la planta i la posterior comercialització pública de l’electricitat produïda, així com l’operació i manteniment de les instal·lacions i de personal.

Eduard Cau, president de GAP Cooperativa va manifestar que “un dels nostres principals objectius com a cooperativa és facilitar la gestió dels purins de les nostres granges d’una manera eficient i sostenible. La venda de participacions de VAG és, sens dubte, una garantia per al bon funcionament d’aquesta planta. A més, ens aportarà capital per posar en marxa altres projectes amb aquest mateix objectiu “. Així mateix, el president de GAP Cooperativa, que compta amb 160 socis / es, va indicar que amb la venda de VAG “reduïm considerablement els riscos econòmics que es deriven de treballar en un mercat que desconeixem com és l’elèctric”. Amb aquesta venda, la planta VAG tornarà al mateix model de funcionament que l’existent abans del tancament de les plantes per culpa de la retallada de les primes de l’Estat.    En primera instància, VAG era propietat majoritària de l’empresa elèctrica EDF Fenice, amb una petita participació de la Generalitat i de GAP, responsable, com ara, de tota la logística d’entrada de purins a la planta.

Per la seva banda Antonio Cortés, CEO i director executiu de Neoelectra, ha manifestat que “amb aquesta nova adquisició el Grup es consolida com a partner energètic i de serveis industrials de GAP Cooperativa. Línia en la qual venia avançant des de gener de 2020 amb GAP, després d’haver-se adjudicat el subministrament de gas natural per a la planta de purins de Tracjusa, a través de la seva comercialitzadora Neoelectra Energia “. Afegint que “després d’aquesta compra el Grup continua incrementant el seu lideratge en la cogeneració nacional amb més de 200 MW sota la seva gestió i la diversificació de la seva cartera, potenciant cada vegada més la seva vessant de companyia de serveis energètics i industrials”. A aquesta operació se suma la recent adquisició per part de Neoelectra del 90% Careco Energy, Combustibles Alternatius Renovables Ecològics S.L., empresa mitjançant la qual afegirà tecnologia pròpia de gasificació i valorització de residus a les seves actuals línies de negoci en el sector energètic.

Actualment, VAG tracta uns 90.000 metres cúbics de purins a l’any i compta amb una plantilla de 17 treballadors, que tindran continuïtat contractual en la seva totalitat en el marc de l’acord de venda.

 

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili