By admin Notícies • • • • • • • • • • • • • 0 Comments

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues

By admin Notícies • Premsa • • • • • • • • • • • • 0 Comments

Ple de gom a gom a la jornada informativa sobre Nova Tracjusa convocada per GAP Cooperativa

El passat dimarts 20 d’agost l’espai “La Farinera” de Juneda es va quedar petit per acollir als més de 200 assistents a la sessió informativa convocada per Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu d’explicar i aclarir els possibles dubtes generats entre una part de la població sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat pel GAP Cooperativa, únic propietari de les plantes de tractament de purins VAG i Tracjusa.

La reunió va superar amb escreix les expectatives de participació dels seus organitzadors al comptar amb la presència de més de 200 persones, tant favorables al projecte de Nova Tracjua com detractors i persones sense una postura definida al respecte. En el decurs d’aquesta trobada, Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i Joan Solé, Doctor en Enginyeria Agrònoma i expert en el disseny, construcció i operació d’instal.lacions de gasificació que utilitzen diversos combustibles, entre ells els CDR (Combustibles Derivats de Residus) com el del projecte de la Nova Tracjusa, van explicar als assistents durant més de dues hores diferents aspectes vinculats amb el projecte, tant pel que fa al funcionament de la planta, com per la seva interacció amb el territori i les persones.

Aquesta trobada, va ser la primera d’una nova sèrie de jornades informatives i accions impulsades pels responsables de Gestió Agroramadera de Ponent amb l’objectiu de donar a conèixer i aclarir, amb dades fefaents i contrastades, qualsevol dubte que la població pugui tenir al respecte del projecte Nova Tracjusa, estratègic per al futur del tractament de les dejeccions ramaderes a les Garrigues, i que les darreres setmanes, arran de la publicació de la proposta de resolució provisional favorable atorgada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha suscitat polèmica entre la població degut, fonamentalment, a la campanya engegada per diferents plataformes contràries al projecte.

La trobada va servir per explicar els principals canvis en el funcionament de la planta que bàsicament consistiran en la substitució de l’actual font de calor, ara generada amb la calor que emeten els grups de cogeneració que cremen gas natural, per un altra font de calor obtinguda a partir de la gasificació de CDR, provinents de les plantes de tractament de residus urbans, una vegada higienitzats, estabilitzats i sotmesos a una reglamentació específica. Un procés, que segons van manifestar en cap cas comparable a la incineració, com els detractors del projecte defensen; opinió que van tenir l’oportunitat d’exposar en arribar el torn de preguntes.

A més de les explicacions tècniques sobre el funcionament de la planta, vinculades amb el canvi projectat sobre la font de calor, ja que la resta de la instal.lació continuarà com ara, tant Eduard Cau com en Joan Solé, van explicar i aclarir als assistents alguns dels aspectes que més dubtes han suscitat en el conjunt de la població referents a les possibles afectacions de la planta sobre la qualitat de l’aire de la zona, la salut de les persones, els CDR que s’utilitzaran –components, procedència-, propietat de les plantes i projectes de futur a la comarca.

Partint de la base dels informes anuals elaborats per part del Departament de Qualitat Ambiental sobre la qualitat de l’aire a Catalunya (la Generalitat compta al conjunt del país amb més de 120 estacions per mesurar la qualitat de l’aire, dividint el territori en diferents zones de control), Eduard Cau i Joan Solé van mostrar que la qualitat de l’aire a l’anomenada zona 14, que engloba lo que s’entén com la Plana de Lleida és bona. En aquest sentit, es van mostrar diferents gràfiques on es podia observar com als darrers sis anys –de 2013 a 2018- en cap cas s’havia superat el llindar que marca l’administració per considerar cap afectació per la salut de la població. Així mateix, van destacar que l’estudi elaborat per l’ambientòleg Ramon Folch sobre el projecte de la Nova Tracjusa també conclou que la planta no comporta riscos per a les persones ni el medi natural, sent, fins i tot, menys agressiu que l’actual sistema de funcionament de les plantes de tractament de dejeccions ramaderes.

Per altra banda, van destacar que el nou sistema de gasificació comporta una millora substancial en la gestió de residus, ja que suposa la valorització energètica d’un residu just abans de la seva entrada en un abocador (l’entrada a l’abocador és considerada la pitjor opció dins la jerarquia de gestió de residus sòlids urbans). Cal recordar que a partir de 2020 entrarà en vigor la normativa de la Unió Europea pel que fa la gestió de residus, molt restrictiva respecte a l´ús dels abocadors. Eduard Cau també va aprofitar aquesta trobada per incidir sobre la necessitat de que tothom s’impliqui d’una manera més directa en la reducció de residus, la reutilització dels materials i el reciclatge: reduir, reciclar i recuperar com a objectiu principal.

En resposta a un del principals dubtes generats al respecte de la Nova Tracjusa, també es va explicar als assistents que la planta en cap cas cremarà brossa, ni produirà fums, ni males olors, tret dels propis derivats de tractar purins, com passa actualment. En relació amb la procedència del Combustible Derivat de Residus que s’utilitzarà en la gasificació, responent a una de les preguntes dels assistents, van posar de manifest que la voluntat del GAP és que siguin de proximitat, preferiblement de la comarca de les Garrigues, Pla d’Urgell, Segrià.

Davant dels dubtes generats al respecte de la possible afectació de la planta per la salut Eduard Cau va explicar als assistents que els informes de tots els departaments de la Generalitat que han informat sobre el projecte de la Nova Tracjusa són favorables i els tècnics dels diferents departaments remarquen la viabilitat de l’activitat projectada.

Eduard Cau, president del GAP Cooperativa, va recordar que aquesta organització de ramaders i ramaderes es va constituir com a cooperativa agrària a principis de 2019, fruit de la transformació del GAP Associació (constituïda fa més de vint any) amb la finalitat de continuar donant servei als ramaders de la comarca i ajudar-los en el dia a dia de les seves explotacions; ja que, a més de gestionar les dejeccions ramaderes el GAP Coop és una oficina tècnica de serveis a la pagesia molt efectiva i una eina imprescindible per al desenvolupament de l’activitat del seus socis i sòcies. També va anunciar la posada en marxa d’altres accions de comunicació amb la mateixa finalitat com la celebració de jornades de portes obertes a la planta de tractament, edició de material informatiu, difusió de l’activitat ramadera i pagesa, etc.

En la seva intervenció, Eduard cau va posar en valor les avantatges per la comarca derivades de la posada en marxa de la Nova Tracjusa, com el foment de l’economia circular a través de la valorització dels CDR, la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes (va explicar que un dels objectius del GAP és que tot el purí produït a les granges acabi passant per les plantes, per tal de minimitzar el seu impacte al territori i, fins i tot, processar-ho de manera que al aplicar-lo als conreus no faci pudor). Per altra banda, va destacar que com a cooperativa i d’acord amb el compromís del GAP amb el territori bona part dels excedents que generi l’activitat de la cooperativa revertiran directament sobre la comarca, ja sigui a través de la col·laboració en projectes socials, culturals, esportius, etc. A tot això, cal afegir la propera creació per part del GAP Cooperativa d’una fundació privada adreçada a donar suport a projectes d’economia real impulsats a les Garrigues, “perquè creiem que vivim en una comarca amb futur, tot i que el present sigui complicat” va afegir el president del GAP.

 

 

By admin Notícies • • • • • • • • • • • • • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa realitza un video en suport i reconeixement a la pagesia i la ramaderia de les Garrigues

En uns moments, on fer de pages i ramaders cada vegada resulta més complicat, en bona mida pel gran desconeixement que des dels àmbits que no són estrictament rurals es té d’aquesta ancestral i necessària activitat, no sols com a font per l’alimentació de les persones i els animals, si no com una de les eines més efectives per a la correcta conservació del medi natural i motor econòmic i peça clau per a fixar la població a les zones rurals, que cada vegada més pateixen d’una progressiva despoblació; des de GAP Cooperativa, hem realitzat un video de suport i reconeixement als pagesos i pageses, ramaders i ramaderes i a la seva tasca.

 

Gestió Agroramadera de Ponent Som una cooperativa de ramaders i ramaderes compromesos amb les persones i amb el territori on desenvolupen la nostra activitat. Som un grup de dones, d’homes, de famílies de les Garrigues que han apostat per l’agricultura i la ramaderia com el seu mitjà de vida, i que alhora potenciem el territori, amb la generació de riquesa per tal d’evitar l’abandonament del medi rural per falta d’oportunitats soci econòmiques.

GAP Cooperativa, ramaders i ramaderes compromesos amb el territori

Som persones – Som agricultors -Som ramaders- Som Garrigues – Som origen – Som arrel d’un estil de vida -Som llavor de futur – Som responsabilitat amb el medi natural – Som motor i impuls econòmic – Som innovació – Som coratge – Som passió – Som Vida

 

By admin Notícies • • • • • • • • • • 0 Comments

Aprovat el nou decret de gestió de la fertilització del sól i de les dejeccions ramaderes

La Generalitat de Catalunya ha aprovat en el dia de avuí aquest nou decret que aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs i el treball per una fertilizació d’excel·lència. El nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes ha estat treballat i concertat amb el sector.

L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d’actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d’excel·lència, i el control i el seguiment d’aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat.

Seguint la línia de treball que estem aplicant en els darrers anys, el Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients.

Una oportunitat per revaloritzar les dejeccions

La nova normativa busca promoure les dejeccions ramaderes que generen les granges com un recurs que, ben aplicat, pot mantenir o fins i tot millorar la qualitat dels sòls agrícoles, la qual cosa es traduiria en un increment substancial del potencial productiu dels cultius implantats.

Amb aquest objectiu, fa més de 15 anys que la Generalitat treballa en la investigació i l’experimentació de camp i ofereix assessorament a les explotacions per a la correcta gestió de les dejeccions.

L’aplicació pràctica del model de gestió

En origen a la granja, l’objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l’alimentació del bestiar i l’ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d’emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l’exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera.

En destí, garantir una fertilització d’excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Actualment ja tenim una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s’ha establert un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s’escurcen els períodes d’aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana.

Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tant orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat.

D’altra banda, per a garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 km (a 5 km dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d’una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L’ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV) amb un Índex de Càrrega Ramadera (ICR) superior a 0,8, s’estableix que només és possible  mitjançant l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. En aquestes zones, el decret determina que s’assigni a cada explotació ramadera una quantitat de nitrogen de referència, que és el màxim que podran aplicar a les zones vulnerables. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries. 

 

La normativa també estableix una moratòria absoluta, fins a dos anys de la publicació del Decret, per a noves granges i ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un ICR superior a l’1,2.

Vers un sistema de gestió més eficient

La necessitat d’assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i, en general, dels fertilitzants (dejeccions ramaderes, compost, fangs de depuradora, fertilitzants minerals, etc.), per tal d’evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries ha portat a desenvolupar diversa normativa per part de la Generalitat.

Amb aquest mateix objectiu, el Govern, des de l’any 2013, va impulsar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes, mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes. Aquest Pla proposa actuacions tant a nivell de granja com a nivell de l’aplicació al camp dels fertilitzants i a nivell dels diferents tractaments de les dejeccions ramaderes, per tal de fomentar una producció sostenible.

Aquest Pla Estratègic establia la modificació del decret existent (136/2009) i amb el present Decret es fa un pas endavant, revisant i actualitzant la normativa vigent a tot Catalunya, amb un programa d’actuació reforçat en les zones vulnerables per nitrats, en línia amb els requeriments de la Directiva Nitrats i la Directiva Marc de l’Aigua.

D’altra banda, el sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament, dedicada al foment i la transferència tecnològica en aquesta matèria. Amb l’aprovació del nou decret, es potencia l’estructura d’aquesta Oficina.

En l’àmbit de l’assessorament, el Govern va crear el Grup d’Experts en Sistemes de Tractament de Dejeccions Ramaderes, que amb el nou decret es consolida,  atès que contínuament apareixen novetats en aquest àmbit, i cal disposar de valoracions cientificotècniques objectives. 

Font d’informació DARP

 

Altres enllaços d’interès

Dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

Life futur agrari

Oficina de fertilització

Traçabilitat GPS en fertilització

By admin Notícies • • • • • • • • • 0 Comments

Relleu al capdavant de la presidència de TRACJUSA

Jordi Armengol, vicepresident del GAP SCCL, agafa el testimoni de Teòfil Camí al capdavant de la presidència de la planta de tractament de purins TRACJUSA, propietat de Gestió Agroramadera de Ponent, GAP SCCL. 

Després de més de 15 anys com a President de la Junta Directiva de la planta de tractament de purins TRACJUSA, situada al terme municipal de Juneda, Teòfil Camí deixa la presidència de la Junta. Jordi Armengol, actual Vicepresident del GAP SCCL, serà l’encarregat d’exercir la presidència de TRACJUSA.

Jordi Armengol, en nom dels diferents components de la Junta de TRACJUSA, i Eduard Cau, President del GAP SCCL, han manifestat el seu reconeixement i més sincer agraïment a Teòfil Camí per la tasca desenvolupada al llarg d’aquests temps com a President de TRACJUSA, sense la qual no hauria estat possible posar en marxa aquest projecte, vital per a la gestió dels excedents de purins produïts a les granges dels cooperativistes del GAP SCCL; així com per la seva perseverança i visió a l’hora de proposar alternatives viables i sostenibles de llarg termini com el projecte de la nova TRACJUSA.

L’entrada de Jordi Armengol al capdavant de la presidència de TRACJUSA no suposarà cap canvi substancial en la gestió, ni en els projectes de futur per la planta. Actualment s’està duent a terme la posada en funcionament de la instal·lació, que després de més de 5 anys sense activitat està requerint d’un gran esforç. Es preveu que a principis de l’estiu la planta ja pugui tractar purins.

 

By admin Notícies • • • • • • • • • • • • • 0 Comments

Un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida visiten les nostres instal·lacions

El passat dilluns 11 de febrer, en el marc del programa d’apropament del jovent al món de la pagesia, impulsat conjuntament per Unió de Pagesos, el GAP SCCL i la Diputació de Lleida, un grup d’alumnes del Col·legi Episcopal de Lleida van participar en una nova visita d’aquest interessant i necessari programa.

Seguint l’esquema d’altres visites; per començar, tots i totes les participants es van endinsar al territori garriguenc, al terme municipal dels Omellons, per visitar la finca Ecomiquelò, dedicada, entre altres aspectes, a la producció ecològica de porcs. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de la finca i president del GAP els hi va explicar les característiques i particularitats d’aquesta granja; a més, van descobrir diferents qüestions vinculades amb l’activitat rural a les Garrigues i d’alguns dels elements que conformen el paisatge de les Garrigues vinculats amb la pagesia com les construccions de Pedra Seca.

Poc després, tot el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA a Juneda on van rebre informació detallada al respecte de com el GAP SCCL realitza la gestió dels excedents de purins de les granges del seus socis. Els alumnes també van tenir l’oportunitat de visitar tota la planta i conèixer de primera ma, com es realitza el procès de transformació del purí en abonament orgànic i l’important paper que juguen les plantes per una correcta gestió dels purins i la sostenibilitat del territori.

Per tancar la jornada, tot el grup va visitar l’obrador Masia Tero a les Borges Blanques on Teofil Camí, propietari de l’empresa i membre de la junta del GAP, els hi va explicar diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés de d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i caràcterístiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. Per acabar, totes i tos les participants en aquesta nova trobada es van desplaçar fins a les instal·lacions de La Manreana per gaudir d’un àpat de germanor on el porc va tenir especial protagonisme.

 

 

 

 

 

By admin Notícies • • • • • • • • 0 Comments

Els socis del GAP formalitzen davant notari la seva constitució com SCCL

Ahir a la tarda, els socis del GAP van formalitzar la transformació de GAP Associació en GAP Societat Cooperativa Catalana Limitada, en un acte dut a terme al Complex Cultural de Juneda davant la notària de les Borges Blanques, Maria Simón Blanco.

En aquest acte, celebrat a Juneda, van participar més de 70 socis del GAP, encapçalats per Eduard Cau, president del consell rector de la nova cooperativa. A més de la signatura de l’acta de constitució, els assistents van aprovar i signar els estatuts de la nova cooperativa i es van anomenar els diferents integrants del consell rector. La notària Maria Simon Blanco, de les Borges Blanques, va donar fe d’aquesta constitució. Cal recordar que el passat 9 de gener, els socis del GAP Associació van decidir, per majoria absoluta, en el decurs d’una assemblea extraordinària celebrada a tal efecte, la seva transformació en cooperativa.

GAP SCCL, continuarà amb els mateixos objectius que GAP Associació, però amb una figura jurídica més adequada per gestionar els drets, les obligacions i els interessos del conjunt dels socis. En aquest sentit, cal tenir present que el GAP, com a propietari, és el responsable de l’explotació de les plantes de tractament de purins de VAG i TRACJUSA.

L’objectiu principal de la nova cooperativa és garantir una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i donar serveis de gestió i assessorament als socis cooperatius en relació a l´activitat agrícola i ramadera, minimitzant l’impacte de la seva activitat al territori i potenciant la convivència del sector ramader amb el conjunt de la societat.

La decisió de transformar GAP en SCCL respon a la voluntat dels seus membres de garantir la representativitat dels cooperativistes en la presa de decisions, així com mantenir el vincle del sector ramader amb la resta de la societat millorant la gestió de les explotacions i donant a conèixer a la societat la importància del sector a la nostra comarca.

Per altra banda, la constitució en cooperativa facilitarà als responsables del GAP la continuació, amb una major eficiència, del seu programa de Responsabilitat Social Corporativa a l’hora d’impulsar i donar suport a diferents iniciatives socials que es porten a terme a la comarca. En aquest sentit, el següent pas previst serà la creació d’una fundació vinculada a la Cooperativa, per tal de promoure l’activitat empresarial i econòmica de la comarca de Les Garrigues, afectada per un envelliment progressiu de la seva població i amb una acusada manca de projectes empresarials.

 

By admin Notícies • Premsa • • • • • • • • • • • 0 Comments

Els socis del GAP Associació aproven la constitució del GAP Societat Cooperativa Catalana Limitada

Els membres de l’associació Gestió Agroramadera de Ponent van aprovar ahir dimecres 9 de gener, en el decurs de l’Assemblea Extraordinària del GAP Associació celebrada al Complex Cultural de Juneda, la constitució del GAP com a Cooperativa Agrària amb l’objectiu de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus associats i adequar la personalitat jurídica a la situació actual, ja que el GAP Associaciació és l’única propietària de les plantes de tractament de purins VAG i TRACJUSA.

Gestió Agroramadera de Ponent, l’associació de ramaders més important de la comarca de Les Garrigues, formada per 160 explotacions ramaderes, amb més de 20 anys de trajectòria, ha decidit constituir el GAP com a Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL), amb l’objectiu de mantenir la representativitat dels socis en la presa de decisions, alhora que s’adequa a la personalitat jurídica de l’entitat, ja que actualment els socis del GAP Assoc són els únics propietaris de les plantes de tractaments de purins VAG i TRACJUSA. Aquesta proposta va ser aprovada ahir pels associats assistents a l’Assemblea Extraordinària que va tenir lloc a partir de les 19:00 hores al Complex Cultural de Juneda.

Tal i com va exposar l’Eduard Cau, president del GAP Assoc, als assistents a l’Assemblea de Constitució de la nova cooperativa aquesta opció es presenta, després de valorar totes les possibilitats, com la més adequada per gestionar els drets, les obligacions i els interessos del conjunt dels associats. En aquest sentit, cal tenir present que el GAP, com a propietari, és el responsable de l’explotació de les plantes de tractament de purins de VAG i TRACJUSA.

L’objectiu principal i la funció de la nova cooperativa és garantir una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i donar serveis als socis cooperatius en relació a l´activitat agrícola i ramadera, mirant de minimitzar l’impacte de la seva activitat al territori i potenciant la convivència del sector ramader amb el conjunt de la societat.

“La nostra voluntat és garantir la representativitat dels associats en la presa de decisions, així com mantenir el vincle del sector ramader amb la resta de la societat millorant la gestió de les explotacions i donant a conèixer a la societat la importància del sector a la nostra comarca. La figura de la cooperativa ens ajuda a assolir el nostre objectiu”. Així mateix, va destacar que “la constitució de la Cooperativa ens ajuda a minimitzar la responsabilitat i els riscos econòmics que recauen damunt dels socis, un fet d’especial importància si tenim en compte que la propietat de les plantes és del socis” .

D’altra banda, la constitució de la Cooperativa porta implícita la vinculació a la millora social, ja que les Cooperatives tenen l’obligació de destinar a acció social un mínim del 10% dels beneficis. Aquesta obligació permet atansar l’activitat ramadera a diferents iniciatives socials que es porten a terme a la comarca i donar a conèixer la tasca que desenvolupa el sector ramader.

Els responsables del GAP tenen l’objectiu de crear una fundació, vinculada a la Cooperativa, amb l’objectiu principal de promoure l’activitat empresarial i econòmica de la comarca de Les Garrigues, afectada per un envelliment progressiu de la seva població i amb una acusada manca de projectes empresarials. “Com a Cooperativa el nostre principal objectiu és donar servei als nostres associats. Els beneficis de la Cooperativa es destinaran a millorar la gestió de les dejeccions, a nous projectes, a inversions en maquinària i tecnologia, i a potenciar l’actual estructura de gestió. La Fundació, en canvi, destinarà una part dels beneficis a acció empresarial i econòmica amb la promoció de nous projectes que ajudin a generar riquesa i a fixar la població al nostre territori” Eduard Cau, president del GAP.

 

 

 

 

 

 

 

By admin Notícies • Premsa • • • • • • • • • 0 Comments

Acord de col·laboració del GAP amb la Fundació La Manreana

Gestió Agroramadera de Ponent ha tancat un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana amb motiu de la celebració del 1r Congrés Internacional d’interaccions Saludables amb equins que tindrà lloc els propers 3 i 4 de novembre en Mas Miravall (Juneda)

Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP, ha estat l’encarregat de formalitzar un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana, gràcies al qual Gestió Agroramadera de Ponent donarà el seu suport i una col·laboració econòmica destinada a l’organització del primer Congrés Internacional d’Interaccions Saludables amb Equins, que es durà a terme aquests propers dissabte i diumenge a Mas Miravall (Juneda) amb l’objectiu de donar veu a professionals, famílies i usuaris sobre el potencial, la riquesa i la diversitat de les interaccions saludables amb equins, així com avançar junts en el treball de regulació de les activitats e intervencions saludables amb equins.

La Fundació La Manreana és l’organitzadora d’aquestes congrés que comptarà amb ponents nacionals i internacionals de gran recorregut i interès, les ponències s’enriquiran amb l’aportació vivencial i pràctica dels tallers oferts; a més, de diferents aportacions particulars mitjançant pósters o comunicacions breus.

La Fundació Manreana, ubicada en Juneda, atén a infants, adults i famílies, gràcies a un equip interdisciplinari de professionals especialitzats. El nostre objectiu principal és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional que ho necessiten, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar. Un altre dels objectius que sempre ha prioritzat aquesta fundació des del seu projecte és l’excel·lència professional dins les teràpies eqüestres. En aquest sentit, participen activament de recerques, publicacions i esdeveniments científics, realitzen docència i formacions universitàries en relació amb el tema.

Actualment, la Fundació La Manreana -vinculada a la Alianza Internacional por las Interacciones Saludables con Equinos, AINISE – està treballant per tirar endavant un projecte de regulació de les teràpies eqüestres, encara inexistent al país, que es donarà a conèixer dins el marc d’aquest event. Així doncs, la rellevància d’aquest primer congrés serà, entre d’altres aspectes, acollir a la ciutat de Lleida la presentació del novedós projecte de llei de màxim interès en el sector.

 

Programa 1r Congreso Internacional de Interacciones Saludables con Equinos