Demanen paralitzar l’assignació del nitrogen de referència a les granges mentre no hagi acord entre Agricultura i organitzacions agràries

Unió de Pagesos no està d’acord amb els criteris d’assignació del nitrogen de referència (quantitat de nitrogen de les dejeccions que es pot aplicar en terres situades en zona vulnerable) ni amb la instrucció tècnica que regula la verificació de l’estat de les basses establerts al Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que s’han fet unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions agràries i sense haver-les informat del contingut. Per això, el sindicat demana que es paralitzi l’assignació del nitrogen de referència i la verificació de les basses mentre no hi hagi consens entre les organitzacions agràries i el Departament.

El sindicat defensa que el nitrogen de referència s’atorgui segons les condicions autoritzades de gestió de les dejeccions i que, d’acord amb aquestes, els ramaders segueixin complint amb l’obligació de gestionar, tal com s’hi havien compromès, la quantitat autoritzada que poden aplicar en zona vulnerable, la que cal aplicar fora de zona vulnerable o la que cal tractar. Aquestes condicions estan establertes en els criteris aplicats a les autoritzacions atorgades abans del 2009 i en el Decret 136/2009, d’1 de setembre. Tot això, per tal de garantir que les explotacions familiars que gestionaven les dejeccions com a fertilitzant en terres situades en zona vulnerable a l’entrar en vigor el decret ho puguin seguir fent.

Durant el cinc anys que ha durat la discussió del Decret, Unió de Pagesos ha treballat per aconseguir una normativa que garanteixi una aplicació correcta de les dejeccions i la fertilització, així com una gestió que redueixi al màxim la burocràcia i que no estableixi limitacions i obligacions que vagin més enllà de la normativa europea i que suposin costos addicionals per a les explotacions. Unió de Pagesos va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2019 contra diversos articles del Decret no modificats d’acord amb les esmenes presentades pel sindicat.

Així mateix, a finals del 2019, Unió de Pagesos va proposar a Agricultura modificacions per corregir diversos aspectes del decret. Pel que fa a la verificació de les basses de purins, es va demanar que el buidatge no sigui total obligatòriament si permet comprovar la impermeabilitat, la integritat estructural i l’estat dels materials impermeabilitzants. El sindicat també ha proposat que es contempli la possibilitat d’instal·lar a les basses existents piezòmetres, aparells que permeten detectar fuites i que serveixin per verificar l’estanqueïtat, i també que s’excloguin de la verificació les basses existents de capacitat igual o inferior a 200 m.

Unió de Pagesos defensa, com a mesura urgent per a la ramaderia, un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització, amb l’objectiu d’ajustar-lo estrictament a les obligacions europees i deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Unió de Pagesos organitza tractorades per al proper 21 de desembre per reclamar mesures urgents per a la pagesia

Unió de Pagesos convoca el 21 de desembre mobilitzacions arreu del territori per reclamar mesures urgents per a l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura, amb el lema Ara, més necessaris. Ara, més pagesia. El sindicat reclama fer un bon ús dels nous ajuts de la Política Agrària Comuna i també dels fons de recuperació econòmica per als sectors més afectats per les dificultats de distribució i per la caiguda de preus en origen, així com per les diversitats climàtiques. Al mateix temps, la ramaderia reclama actuacions pendents que la ordenin a Catalunya. En la defensa de l’espai agrari, el sindicat denuncia que el Govern tolera la depredació de les zones agrícoles amb el model d’implantació de les energies renovables. Unió de Pagesos també lluita per la supervivència del Delta de l’Ebre davant l’estratègia del Ministeri de Transició Ecològica que implica deixar-lo retrocedir.

Una dotzena de marxes lentes de tractors i vehicles, com a mínim, comarcals i intercomarcals, recorreran el matí del 21 de desembre el territori català en itineraris que acabaran tornant al punt de partida (veure document annex).

Davant les dificultats de distribució i la caiguda de preus aquest 2020, el sindicat reclama, entre altres mesures urgents, tant al Ministeri com al Departament d’Agricultura, que utilitzin els fons del període transitori de la Política Agrària Comuna (PAC) i els fons de recuperació econòmica addicionals del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) 2021-2022 per atendre els sectors afectats per les restriccions derivades de la lluita contra la pandèmia causada per la covid-19, i els que s’han vist afectats per circumstàncies excepcionals o per l’evolució del mercat. Si això no és suficient, proposa que aprovin ajuts extraordinaris de minimis per a la recuperació econòmica permesos per la Unió Europea.

Unió de Pagesos també reclama actuar urgentment a favor de la supervivència del Delta de l’Ebre i demana que ambdues administracions descartin l’estratègia del Ministeri de Transició Ecològica que implica un retrocés de 500 metres en la línia maritimoterrestre del Delta, a l’hemidelda esquerre.

El sindicat reclama la correcció de l’aplicació injusta de la PAC a l’Estat espanyol i exigeix al Govern estatal, entre altres mesures, la modificació urgent de les normes i la legislació per establir la figura de l’agricultor actiu i pràctiques equivalents considerades com a pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient perquè no sigui obligatori abandonar capacitat productiva. A més, demana la regulació de la venda a pèrdues i la posició de domini a la cadena alimentària i l’equiparació de les cotitzacions de la pagesia quan aquesta contracta treballadors per compte aliè.

Per una altra banda, Unió de Pagesos exigeix al Govern de la Generalitat un decret llei que deixi sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització i dejeccions ramaderes per ajustar-lo a les mesures europees. El sindicat també demana la modificació del decret d’ordenació de les explotacions ramaderes per limitar-ne la dimensió i eliminar-ne l’obligació de la tanca perimetral, així com l’actualització del concepte d’Unitat de Bestiar, la modificació de la distància entre granges d’aviram i porcí, i blindar i protegir les granges de verres. També cal estendre a tots els sectors els preus sectorials de referència de l’Observatori Agroalimentari de Preus.

Unió de Pagesos també reclama al Govern, entre altres qüestions, el desplegament de la Llei d’espais agraris, i planteja quatre propostes per protegir el sòl agrari davant del model depredador d’implantació de les energies renovables, com ara la modificació de la llei d’urbanisme perquè es puguin implantar en polígons industrials no desenvolupats.

El sindicat ha explicat avui en roda de premsa, a Lleida i per videoconferència, aquestes qüestions. Hi han participat Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos; Jaume Pedrós, responsable de Finances i Energies Alternatives d’Unió de Pagesos; Raquel Serrat, responsable de Boví de Carn, d’Equí i de Medi Rural d’Unió de Pagesos, i Josep Sellart, coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos.

 

Document provisional amb els itineraris de les tractorades que es faran el 21 de desembre

 

Enllaç per accedir a la gravació de la roda de premsa

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

La Generalitat i el sector porcí es “conjuren” per mantenir Catalunya lliure de la pesta porcina

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el vicepresident del Govern amb funcions, Pere Aragonès, es van reunir el passat dimarts 3 de novembre de forma telemàtica amb el sector porcí per abordar la problemàtica de la pesta porcina africana (PPA), de la qual ja s’han detectat brots a Alemanya i Bèlgica. Jordà va assegurar que s’han “conjurat” per “mantenir Catalunya lliure” de la pesta porcina i ha deixat clar que “qualsevol euro que avui dediquem a la prevenció, són centenars de milers d’euros que ens estalviarem si entra aquest virus”. La consellera va dir que des del gener fins ara s’han fet 45.000 extraccions de sang als porcs per controlar els anticossos i més de 13.000 PCR. “Si trobem el més mínim indici actuarem de forma rapidíssima”, ha apuntat.

L’administració catalana i el sector porcí es van reunir de forma telemàtica per abordar de forma conjunta la problemàtica de la pesta porcina africana i, com s’hauria d’actuar, en cas que arribés algun cas a Catalunya. En declaracions a l’ACN a la sortida de la reunió, Jordà ha explicat que, des que es va detectar el primer focus a Bèlgica l’any 2018, “ja vam crear una comissió interdepartamental i ens vam posar a treballar amb un pla de contingència”.

La titular d’Agricultura va dir que hi ha una “complicitat extrema” entre la Generalitat i el sector porcí i ha dit que tots s’han conjurat perquè “Catalunya quedi lliure de l’arribada de la pesta porcina”. Jordà també va voler deixar clar que, en cap cas, aquest virus afecta les persones, només els animals.

La consellera va apuntar que el sector porcí és “extremadament important” pel país i recorda que representa un 35% de la producció agrària i un 70% de l’exportació càrnica. “En aquest país hi ha uns 7,5 milions de porcs i això representa un teixit productiu pel país abismal”, ha expressat Jordà, que ha afegit que “en un context de forta pandèmia i amb una crisi sanitària, només ens faltaria un sacseig així”.

 

Mesures per prevenir l’entrada de la pesta porcina

Jordà va explicar que no s’ha arribat a cap novetat concreta en la reunió però sí que “s’ha afinat quin seria l’ordre de prioritats”. En aquest sentit, la consellera va explicar que entre les mesures per prevenir l’entrada de la pesta porcina al país hi ha la desinfecció dels camions que transporten animals, la bioseguretat a les granges o el control de les poblacions de senglars.

Sobre els recursos destinats a evitar l’entrada de la pesta porcina, Jordà ha dit que el Departament està “aportant tots els recursos que pot”, però ha admès que “si volem fer front a tot plegat encara n’hi haurem de posar més”. “Allò que haguem de reforçar, ho farem”, ha sentenciat la consellera.

En relació a la proposta que reclamen alguns sectors com Unió de Pagesos en referència a un reforç fronterer, la consellera ha recordat que “estem en un lliure mercat i no podem posar-nos amb els Mossos a les fronteres a fer aquest tipus d’accions”. Tot i això, Jordà ha apuntat que poden fer algunes accions com ara instaurar controls dels Mossos en altres punts de les carreteres o fer inspeccions ‘in situ’ per part de veterinaris.

De fet, Jordà té clar que si la pesta porcina arriba a Catalunya ho farà “en quatre rodes” i, per això, ha assegurat que faran “l’impossible” perquè no passi. També ha avançat que alguna de les mesures que el sector ha posat sobre la taula, tot i que no seria potestat de la Generalitat dur-les a terme, és que s’instal·lin una espècie d’arcs a les fronteres per on haurien de passar els transportistes o una mena de matalassos que desinfectarien les rodes dels camions.

 

Unió de Pagesos reclama més controls

Unió de Pagesos va demanar a la Generalitat que extremi les mesures de bioseguretat en el moviment d’animals per evitar l’entrada de la Pesta Porcina Africana (PPA) a l’Estat. Segons el sindicat, es tracta d’una malaltia amb una alta capacitat de contagi i virulència que comportaria “greus conseqüències econòmiques” pel sector. Per això, UP demana que es verifiqui la documentació dels transportistes i es revisin visualment els animals a la frontera.

El sindicat va demanar a la Generalitat que les granges que acullin garrins d’origen intracomunitari disposin d’un moll de càrrega d’animals, i que la descàrrega de pinso també es faci des de l’exterior de la granja per evitar que els vehicles entrin al recinte. També reclamen que es posin en pràctica “totes les mesures a l’abast” per controlar la població de porcs senglars, ja que asseguren que en els països on hi ha un alt grau de bioseguretat a les granges l’origen de la transmissió de la pesta porcina africana són els porcs senglars. De fet, asseguren que els brots de PPA detectats a Bèlgica i a Alemanya van sorgir únicament en porcs senglars i no van tenir lloc en cap granja.

 

Assegurar una producció porcina estable

El sindicat considera que cal assegurar una producció porcina estable i segura a llarg termini. Per això, defensa que es potenciï el cicle tancat en l’àmbit del territori: granges especialitzades en garrins, i altres, en engreix. D’aquesta manera s’aconseguiria disminuir el moviment d’animals d’origen intracomunitari, i una millora important en les condicions de benestar dels animals, ja que no haurien de recórrer llargues distàncies. Una part important del garrins que s’importen a l’Estat espanyol provenen d’Holanda

El 2019, l’estat espanyol va importar més de 2,5 milions d’animals (garrins i porcs per a sacrifici), segons dades del Ministeri d’Agricultura, xifra que supera en quasi un milió la del 2018. Segons el sindicat, les dades d’aquest any són molt similars, amb un lleu descens del 4% si es compara el període entre gener i juny respecte el mateix període del 2019. Tot i això, des d’Unió de Pagesos expliquen que des de la detecció del primer cas positiu de pesta porcina en porcs senglars a Alemanya –actualment n’hi ha un centenar-, “amb tota probabilitat el moviment d’animals en l’àmbit europeu haurà tingut una repercusión.

Font d’informació: Món Rural

Reclamen minimitzar el moviment d’animals d’origen intracomunitari per evitar la PPA

Unió de Pagesos demana a l’Administració que extremi les mesures de bioseguretat en el moviment d’animals per evitar l’entrada de la Pesta Porcina Africana (PPA), tant pel que fa als animals com al transport, amb la verificació de documentació i la revisió visual dels animals a la frontera, tenint en compte la capacitat de contagi i virulència d’aquesta malaltia i les greus conseqüències econòmiques que pot comportar. El sindicat considera que cal assegurar una producció porcina estable i segura a llarg termini. Per això, defensa que es potenciï el cicle tancat en l’àmbit del territori: granges especialitzades en garrins, i altres, en engreix. D’aquesta manera s’aconseguiria disminuir el moviment d’animals d’origen intracomunitari, i una millora important en les condicions de benestar dels animals, ja que no haurien de recórrer llargues distàncies. Una part important del garrins que s’importen a l’Estat espanyol provenen d’Holanda.

El 2019, l’Estat espanyol va importar més de 2,5 milions d’animals (garrins i porcs per a sacrifici), segons dades del Ministeri d’Agricultura, xifra que supera en quasi un milió la del 2018. Les dades d’aquest any són molt similars, amb un lleu descens del 4% si es compara el període entre gener i juny respecte el mateix període del 2019, però a partir del primer cas positiu detectat en porcs senglars a Alemanya (ara n’hi ha un centenar) el moviment d’animals en l’àmbit europeu haurà tingut repercussió amb tota probabilitat.

Unió de Pagesos recorda que les granges porcines catalanes s’han adaptat als requeriments per prevenir l’entrada i difusió de malalties. Totes són revisades per veterinaris mitjançant una enquesta de bioseguretat que avalua les mesures tècniques, sanitàries i el maneig dels animals a la granja. Algunes d’aquestes mesures són obligatòries, com disposar d’una d’una correcta tanca perimetral, separar físicament la zona neta (la nau) i la zona bruta (resta de la finca), controlar entrades, tenir vestuaris i roba adequada,  sitges, sistema d’eliminació de cadàvers, aigua i alimentació, neteja i desinfecció, control del moviment d’animals i prevenció de riscos, i altres, opcionals, com els molls de càrrega i descàrrega dels animals i la descàrrega de pinso des de l’exterior.

En aquest sentit, el sindicat ha demanat al Ministeri d’Agricultura, i demanarà avui al Govern català, en una reunió del sector amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que les granges que acullin garrins d’origen intracomunitari disposin d’un moll de càrrega d’animals, i que la descàrrega de pinso també es faci des de l’exterior de la granja per evitar que els vehicles entrin al recinte.

 

En els països amb un alt grau de bioseguretat a les granges, l’origen de la transmissió de la PPA són els porcs senglars. Per aquest motiu, el sindicat reclama posar en pràctica totes les mesures a l’abast per controlar-ne la població. Els brots de PPA detectats a Bèlgica i a Alemanya van sorgir únicament en porcs senglars i no van tenir lloc en cap granja. La normativa europea, per preservar la seguretat alimentària i evitar la difusió de la malaltia, activa el mecanisme de regionalització davant d’un cas positiu. Això implica que limita la zona on s’ha detectat, però molts països tercers tanquen les fronteres a les importacions de porcí provinents de tot l’Estat sense delimitar la zona afectada. Per aquests motius, tenint en compte que Espanya exporta el 23% del porcí que produeix a països tercers, un cas positiu en PPA tindria efectes nefastos per al sector.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Demanen que es garanteixin actuacions cinegètiques per prevenir danys de fauna durant l’estat d’alarma

Unió de Pagesos ha demanat als departaments d’Agricultura, Territori i Salut que garanteixin que, mentre estigui vigent l’estat d’alarma, es puguin dur a terme les actuacions necessàries per protegir els cultius dels danys de la fauna cinegètica i per evitar la difusió de malalties com la Pesta Porcina Africana i la tuberculosi bovina. El sindicat recorda que és urgent preveure que es podran dur a terme aquestes actuacions per mantenir l’abastiment alimentari com a servei essencial, així com per evitar el malbaratament i per garantir la seguretat viària, amb l’establiment d’un protocol amb les mesures necessàries per la prevenció de la covid-19.

Amb la finalitat de gestionar les poblacions de senglar i de conill i d’evitar-ne un augment i un descontrol, Unió de Pagesos reclama que en totes les zones en què s’està a punt de superar o se superi el llindar d’emergència cinegètica, d’acord amb la normativa, es garanteixi que es podran dur a terme batudes i altres accions de caça col·lectiva durant el període hàbil de caça. Amb el mateix objectiu, cal garantir la possibilitat de fer actuacions per controlar poblacions com el cabirol i el cérvol, i altres espècies de caça menor que també provoquen danys importants a causa de la sobrepoblació.

Així mateix, per garantir l’abastiment alimentari mentre duri l’estat d’alarma, si s’estableixen mesures de restricció de la mobilitat, cal assegurar que es podran seguir duent a terme actuacions cinegètiques amb autorització excepcional per part de la pagesia o dels caçadors de les àrees privades de caça on estiguin les parcel·les per a la protecció dels cultius i ­del bestiar. El sindicat també demana que, en aquest cas, es tornin a habilitar canals per facilitar la presentació de sol·licituds d’autorització excepcionals per danys per part dels pagesos.

En el cas de les zones de seguretat que disposen d’un sistema organitzat i que sol·liciten i executen les autoritzacions excepcionals (com el Parc Agrari del Baix Llobregat), cal que puguin seguir fent les actuacions amb el pagès afectat quan sigui caçador o amb algun dels caçadors que habitualment les porten a terme.

Font d’informació: Unió de Pagesos

Els animalistes que posaven en perill els animals

Font informació: Territoris.cat

Article d’opinió: Jordi Armengol (Membre de la Comissió Permanent de Unió de Pagesos)

Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat

Ens trobem en un punt de la partida molt lluny de l’escac i mat que algú pretendria. És que si hi ha quelcom que es posa en qüestió des de fa temps és la producció d’animals per a la nostra alimentació. Ja s’ha escrit molt sobre l’evolució de la societat de transhumant a sedentària, de caçadors recol·lectors a pagesos…. Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat.

És evident que a poc a poc els hàbits de consum i la sensibilitat de la nostra societat evolucionen i que, cada cop més, el benestar animal es mira més enllà de l’òptica del productor i la producció pren més importància; com també pren protagonisme el fet de donar valor afegit a les nostres produccions amb aspectes com la proximitat i l’arrelament al territori, tot lligat a la millora de la qualitat.

Totes les idees es poden defensar des del respecte; i això reclamem des d’Unió de Pagesos: respecte a la nostra professió. Les irrupcions a granges per part de grups organitzats sota la bandera del moviment animalista és una agressió a la nostra activitat. Ja no només perquè vulneren la propietat privada sinó perquè amb la pretesa defensa del benestar dels animals el que realment posen en risc és la sanitat i la seguretat alimentària de tota la societat.

Així, mentre els ramaders europeus ens atenim al que marca la normativa de sanitat i benestar animal (la més restrictiva a escala mundial), amb totes les proteccions i mesures establertes, uns intrusos vulneren en un tancar i obrir d’ulls aquestes condicions de seguretat i sanitat animal. I si porten algun bacteri o virus a la sola de la sabata que es transmet per la granja, qui se’n farà càrrec del sanejament animal? Ells, no. Però sí que seran els responsables del sacrifici forçós de centenars o milers d’animals.

Fixeu-vos en la contracció que això els suposaria.

Els ramaders catalans estem compromesos amb la nostra societat i una mostra d’això és l’esforç que fem per adaptar-nos a la nova normativa: ja no només el que marca la normativa sinó que en molts casos anem més enllà i de manera voluntària passem auditories de processos i certificacions de qualitat que són encara més exigents. Ho fem per compromís, perquè creiem que el futur és això i va molt més enllà de les exigències normatives.

Per acabar, com a Unió de Pagesos, insistim a les administracions que facin el que calgui per defensar la nostra activitat. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ens ha consultat una proposta de règim sancionador que regularà les responsabilitats derivades de les entrades d’aquests grups animalistes a les nostres granges.

Esperem que ben aviat sigui d’aplicació i que els ramaders trobem el suport que reclamem de l’administració, que es puguin identificar els responsables i les responsabilitats que es puguin derivar de les seves accions, sobretot, pel bé dels animals que tant defensen.

Unió de Pagesos valora els bons preus del porcí, tot i la inestabilitat del mercat a causa de la pandèmia de la covid-19

En la roda de premsa que avui ha ofert Unió de Pagesos a la seva seu de Tàrrega (Urgell) per fer balanç de la situació del sector porcí, el responsable nacional d’aquest sector al sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que aquest primer semestre del 2020 el balanç econòmic ha estat positiu, tot i que amb un descens important a partir del març degut a la situació de pandèmia global a causa de la covid-19.

El sindicalista ha exposat que el marge interanual (diferència entre el cost de producció i el preu de venda) es manté alt —superant els 0,20 €/kg—, superant, la mitjana de preu de llotja d’1,40 €/kg viu (vegeu taula adjunta). A més, també ha apuntat que cal tenir en compte que, durant el primer semestre de l’any, tan el preu del pinso com el cost de producció del porcí s’han mantingut estables.

Segons Unió de Pagesos, aquests bons resultats s´aconsegueixen gràcies a una producció competitiva pel que fa els costos tant en producció,  com en sacrifici i elaboració,  i també a la capacitat que ha tingut el sector els darrers anys d’obrir-se als mercats d’exportació. En aquest sentit, el sindicat recorda que prop d’un 70 % de les granges d’engreix catalanes estan integrades i que allò just és que els bons resultats econòmics reverteixin al ramader perquè pugui continuar adaptant-se a les noves normatives.

Pel que fa als reptes del sector, el principal, és aconseguir conscienciar al sector de la  necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de garrins importats, tenint en compte el risc sanitari que comporta la importació de garrins per engreixar-los aquí, ja que el moviment d’animals  és una amenaça sanitària constant i que portarà repercussions al productor estatal. En aquest sentit, Unió de Pagesos remarca la necessitat urgent de controlar la població de porc senglar —i reduir-ne la sobrepoblació actual a Catalunya— pel risc de propagació de la pesta porcina africana [PPA].

A més el sector s’ha d’adaptar a les noves exigències normatives del Reial decret d’ordenació porcina, publicat al febrer, i del Decret de fertilització, aprovat ara fa un any. El Reial decret d’ordenació porcina regula noves exigències relacionades amb la sanitat, el benestar animal, la higiene, la bioseguretat i el medi ambient, a través de la implantació d’un sistema de gestió integral [SIGE]. Per exemple, determina que les granges amb una capacitat superior a 120 unitats de bestiar major [UBM] han de determinar quines mesures prenen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amoníac en l’àmbit de la granja i de la gestió de les dejeccions.

Pel que fa al Decret de fertilització, el sector valora l’esforç de les granges per adaptar-se a les noves condicions de gestió i d’aplicació de les dejeccions ramaderes (sistemes d’elevada uniformitat, la substitució del ventall per altres sistemes alternatius, el conductímetre, els terminis d’incorporació al sòl…); una adaptació que les granges més petites, amb cisternes de capacitat inferior a 15 m3, tenen marge per fer fins al 21 de febrer del 2021. Amb tot, Unió de Pagesos considera que cal que el Departament d’Agricultura faci costat als ramaders i destini els recursos necessaris per desenvolupar sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per facilitar, així, el compliment de les exigències ambientals i la viabilitat de les inversions que comporten. Per acabar, Unió de Pagesos valora que el 95 % de la pagesia obligada a presentar la declaració anual de nitrogen [DAN] el 2019, hagi complert.

 

 

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

 

Aviram en estat d’alarma

El confinament i el tancament de fronteres i establiments d’hostaleria, restauració i cafeteria per l’acció del coronavirus tindrà una incidència negativa en el sector de l’aviram català i estatal. Des d’Unió de Pagesos podem diferenciar dues etapes ben diferents. La primera coincidiria amb el moment de confinament i declaració de l’estat d’alarma: es va caracteritzar per un manteniment del consum i, fins i tot, un cert increment de demanda que ha compensat el tancament de menjadors escolars i restaurants i cafeteries. Aquesta eufòria inicial, on majoritàriament la demanda superava l’oferta va canviar de signe amb l’arribada de la Setmana Santa. En aquest punt, pel fet que els canals d’hostaleria i restauració continuaven tancats i que les empreses encara no havien tingut temps de regular les entrades, s’acaba traduint en un excés d’oferta, cosa que provoca el retard dels sacrificis i l’augment del pes dels pollastres a la granja, fins al punt que s’enfonsa el preu. La previsió és que a partir de la setmana vinent es comenci a normalitzar el pes dels pollastres a la granja.

A la problemàtica de comercialització, s’hi ha d’afegir diverses realitats, que realment ajudaran a complicar més la situació a Catalunya. A la retirada del grup Sada de l’àmbit territorial de Catalunya, que ha deixat granges d’engreix buides des de ja fa una temps, s’hi han sumat les granges de recria i reproductores que, a l’entrada de la manada, els avisen de la finalització de contractes. Això provocarà, segur, tensions al sector productor. Tampoc ajudarà les integradores petites que no tenen escorxador, i van a remolc de les altres empreses, que han vist com els sacrificis s’alentien. S’ha de dir que en aquest moment de crisi les grans empreses s’han mostrat molt actives i, en molts casos, han ajudat els petits, ja sigui cedint els escorxadors, per sacrificar, com ajudant en la congelació de les canals. A tot això, s’hi afegeix la dificultat d’exportació d’ous per incubar pel tancament de fronteres.

Així, doncs, en aquesta segona fase i a mig termini és on s’albira un problema estructural. L’excés d’oferta de places, tant d’engreix com de reproductores, provocarà que alguna granja que s’hagi quedat obsoleta tingui problemes per continuar treballant. Tot i que estic convençut que els integradors no reduiran capacitat , i sí que es veuran obligats a reduir densitats i, possiblement, allargaran els buits sanitaris per adequar la producció. Això produirà una baixada dels marges nets de les granges i, en algun, cas representarà dificultats per continuar amb l’activitat. Així doncs, el que toca fer ara és estar alerta davant d’abusos de les integradores i sumar l’esforç de tots per sortir-ne ben parats.

 

Article publicat en Mon Rural de Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’Unió de Pagesos  (membre de la Junta Directiva del GAP Cooperativa) 

Formació i pedagogia al voltant del món rural per als nostres joves, el futur de l’agricultura i la ramaderia

En una societat, cada vegada més urbanita i allunyada del dia a dia, de la feina, les necessitats, les tradicions i la realitat en si del món rural, cal treballar per acostar al conjunt de la societat al nostre entorn. En aquest sentit, els joves, pel seu recorregut vital i ser el futur de la nostra societat, són el objecte principal d’aquesta proposta, en la qual, amb gran orgull i responsabilitat, tenim la sort de participar.

En el que va d’any, hem rebut la visita de diferents grups d’alumnes d’instituts de les nostres comarques, la major part, alumnes de final d’ESO o batxiller. Certament, sorprèn veure en molts casos el distanciament i poc coneixement d’aquests joves sobre l’activitat agrícola i ramadera, o de la forma de vida de les poblacions rurals, d’aquí la importància en seguir apostant per iniciatives com aquestes.

En el seu recorregut, els grups d’estudiants visiten, en primera instància, la Finca Ecomiqueló, lloc en el qual Eduard Cau aprofita per explicar-les diferents aspectes relacionats amb l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, explicant amb detall les característiques principals de l’activitat rural desenvolupada en aquesta comarca i destacant alguns aspectes específics del seu paisatge i elements constructius, especialment els vinculats amb la pedra seca.

En aquest mateix espai, es visiten les granges de producció ecològica de porcs, on reben informació sobre diferents aspectes de la seva cria, alimentació, etc; a més de contrastar i mostrar algunes diferències respecte a altres tipus de producció.

Un cop acabada la visita a Finca Ecomiqueló, on també fan una passejada per la zona per conèixer part de la gran riquesa arbustiva i plantes de la zona, els alumnes es desplacen a les oficines centrals de GAP Cooperativa, on Mònica Giménez, gerent de l’entitat, els explica de manera succinta el funcionament d’aquesta cooperativa i els serveis prestats als seus socis, per passar a la part central de l’explicació vinculada amb el procés de gestió de la dejeccions ramaderes produïdes a les granges del conjunt de cooperativistes i la importància que aquest pas té, tant per al dia a dia de les granges com a l’hora de realitzar una exhaustiva, efectiva i sostenible gestió dels excedents de purins de les granges i la seva correcta aplicació als camps de cultiu.

 

En aquest punt, els grups també tenen l’oportunitat de visitar i conèixer el funcionament de la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Finalment, en aquesta jornada de descoberta del món rural, els diferents passos del procés productiu dels aliments, el món rural, l’agricultura i ramaderia, etc., els alumnes visiten l’obrador Masia Tero i de la mà de Jordi de Andrés, director tècnic d’aquestes instal·lacions, coneixen tot el procés d’elaboració dels aliments; en aquest cas del porc, des del seu propi traspàs, especejament, processat… fins arribar als lineals de venda. Un cop més, en aquest punt queda palès l’allunyament de la societat moderna sobre aspectes tan bàsics i primaris com veure la carn d’un animal mort abans de ser presentada d’una manera “comercial”, la immensa majora dels visitants mai havian vista la canal d’un animal mort per al consum humà, o les peces de carn abans de la seva presentació per a la venda (aquí tenen l’oportunitat de veure directament diferents talls del porc); també es pot constatar que molt pocs són ja els que van a una carnisseria a comprar al tall algun producte carni. Sense cap dubte, més motius per treballar d’una manera didàctica i pedagògica en aquest interessant i necessari projecte.

Per finalitzar la jornada, que millor manera que acabar amb un dinar de germanor a la Manreana gaudint ja de la carn de porc presentada en forma d’embotits o en rics plats de costelles, cansalada a la brasa, etc.

En aquestes últimes setmanes, vora 150 estudiants, acompanyats pels seus professors i professores han participat d’una manera directa en aquesta proposta. Començant el 27 de gener pels alumnes de 1er grau de FP grau superior de Paisatgisme i medi Rural i de 2n de FP grau mitjà d’Agropecuaria de l’Institut de Mollerussa, seguits de la visita, el passat 5 de febrer d’un grup de més de 60 alumnes de tercer d’ESO i 1r de batxillerat de l’Institut de Seròs. La tercera jornada de trobada i apropament dels joves a el món rural va tenir lloc el dilluns 17 de febrer amb la visita d’un grup de 50 alumnes de Col·legi Episcopal de Lleida de 4r d’ESO.