Preocupación por la expansión de la PPA en nuevos municipios fuera del radio inicial

Ante la detección de nuevos focos de Peste Porcina Africana (PPA) fuera del radio inicial, la Federación de Cooperativas Agrarias de Cataluña (FCAC) reclama a la Administración que destine el máximo de recursos para contenerla, presente en Cataluña desde el 28 de noviembre de 2025, con el objetivo de evitar su expansión a nuevos municipios.

Según ha informado el Ministerio de Agricultura, en los últimos días se han detectado dos nuevos focos en jabalíes silvestres en los municipios de Molins de Rei y Sant Feliu de Llobregat, que se incorporan a la zona de alto riesgo, ahora ampliada. Con estos casos, la cifra total de jabalíes infectados se eleva a 162.

Jordi Saltiveri, ganadero de porcino y responsable de ganadería de la FCAC, sigue de cerca la evolución de la enfermedad y alerta de la necesidad de reforzar la bioseguridad en las explotaciones, especialmente en aquellas que no cumplen los estándares mínimos, así como de intensificar el control de la fauna salvaje como medida clave de prevención.

También defiende que las granjas situadas dentro de los radios afectados no deberían verse penalizadas con una disminución a la mitad del precio de mercado y destaca que, gracias a las medidas adoptadas ya la concienciación del sector, no se ha registrado ningún caso de PPA en granjas de porcino.

Fuente: Federación de Cooperativas Agrarias de Cataluña (FCAC)

Preocupació per l’expansió de la PPA en nous municipis fora del radi inicial

Davant la detecció de nous focus de Pesta Porcina Africana (PPA) fora del radi inicial, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) reclama a l’Administració que destini el màxim de recursos per contenir-la, present a Catalunya des del 28 de novembre de 2025, amb l’objectiu d’evitar-ne l’expansió a nous municipis i preservar la viabilitat del sector porcí.

Segons ha informat el Ministeri d’Agricultura, en els darrers dies s’han detectat dos nous focus en senglars silvestres als municipis de Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que s’incorporen a la zona d’alt risc, ara ampliada. Amb aquests casos, la xifra total de senglars infectats s’eleva a 162.

Jordi Saltiveri, ramader de porcí i responsable de ramaderia de la FCAC, segueix de prop l’evolució de la malaltia i alerta de la necessitat de reforçar la bioseguretat a les explotacions, especialment en aquelles que no compleixen els estàndards mínims, així com d’intensificar el control de la fauna salvatge com a mesura clau de prevenció.

També defensa que les granges situades dins els radis afectats no haurien de veure’s penalitzades amb una disminució a la meitat del preu de mercat i destaca que, gràcies a les mesures adoptades i a la conscienciació del sector, no s’ha registrat cap cas de PPA en granges de porcí.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

Informe de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya sobre la situació del cooperativisme a Catalunya

Lleida, amb 58 empreses, lidera la concentració de cooperatives agràries, seguida molt de prop per Tarragona (56) i les Terres de l’Ebre (30). Barcelona (25) i Girona (16) completen el mapa. El cooperativisme agrari és present a tot el territori, arrelat i compromès amb el desenvolupament rural

Font d’Informació: FCAC

Des de 2004, es fan visites personalitzades a les cooperatives sòcies, que complimenten una enquesta de seguiment, en el marc del projecte Observatori del Cooperativisme Agrari.

La informació que se n’extrau s’incorpora a una base de dades pròpia, que permet disposar d’un reservori històric molt ampli del cooperativisme agrari català i recollir, anualment, les magnituds més rellevants del sector en l’Anuari Socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes i el quadre de comandament del sector Dashboard.coop.

La necessitat de disposar d’instruments de control sobre l’evolució del sector és una de les conclusions del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, un referent de consulta sectorial elaborat a partir de l’anàlisi de múltiples variables a instàncies de la Resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya i presentat al 2014.

INFOGRAFIES: dades principals i sectorials

L’elaboració d’infografies són una eina molt útil que ens permet tenir una visió global, d’una forma gràfica i àgil, de les dimensions del cooperativisme agrari a Catalunya. Estan elaborades a partir de les conclusions de l’Anuari Socieconòmic i el Dashboard.coop  i dividides en dos grans blocs: dades principals i sectors de producció

INFOGRAFIES DADES PRINCIPALS’25 INFOGRAFIES SECTORIALS’25

Anuari Socioeconòmic

L’Anuari socioeconòmic de les cooperatives agràries catalanes és l’eina que, a partir d’un treball de camp i enquestes a les cooperatives federades, recull les dades principals, les característiques, l’organització i les activitats de les societats cooperatives.

Aquest document també posa de manifest la significativa contribució de les cooperatives a l’activitat econòmica de la indústria agroalimentària, la capacitat de generar ocupació i el pes preponderant en el teixit econòmic i social català.

Conèixer aquestes magnituds és bàsic per desenvolupar polítiques que millorin la competitivitat del sector, assegurin el manteniment de l’ocupació i reforcin el creixement empresarial.

Anuari socioeconòmic 2020

ANUARI SOCIOECONÒMIC 2025 + HISTÒRIC

Dashboard.coop -Quadre de Comadament del Agrari Cooperativisme Català

Es tracta del quadre de comandament del cooperativisme agrari català que facilita el seguiment exhaustiu de les magnituds més rellevants del sector amb l’objectiu de descriure tendències i entendre l’evolució del col·lectiu des de diferents perspectives i amb una visió temporal àmplia. 

Resulta un complement a l’Anuari Socioeconòmic, incorporant noves variables i indicadors, i esdevé un element útil d’avaluació del progrés del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.

El document incorpora fins a 44 taules temàtiques que analitzen 96 variables d’una sèrie històrica de 6 anys, tenint en compte els components territorials i sectorials.

La informació s’obté mitjançant enquestes a les cooperatives federades, que són la pràctica totalitat del conjunt, i s’elabora anualment des de 2019.

METODOLOGIA

Dashboard.coop permet elaborar un informe que consta d’un màxim de 44 taules que tracten 96 variables de 14 àmbits:

  • Nombre d’empreses.
  • Facturació.
  • Dècada de fundació.
  • Ocupació.
  • Assemblea.
  • Consell Rector.
  • Producció agroalimentària (volum, import, preu, entrada, comercialitzada).
  • Pes cooperativisme (sectorial, producció final agrària, preus).
  • Elements de competitivitat.
  • Indicadors economicofinancers.
  • Grau de concentració (empresarial, sectorial).
  • Estructura empresarial (trams, tipologia).
  • Internacionalització.
  • Activitats no agroalimentàries (punts de venda minorista, subministraments, serveis, seccions de crèdit…).

Per cada indicador es faciliten dades d’una sèrie històrica d’un màxim de 6 anys, indicant els increments recents i històrics (en relació amb la mitjana dels quatre anys anteriors). 

Presenta una visualització de “semàfors” de determinades variables i per als increments.

S’amplien les mesures per minimitzar el risc d’influença aviària en aus de corral

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació prohibeix el manteniment d’aus a l’aire lliure i estèn el confinament a tot Catalunya

El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) ha publicat una ordre amb noves restriccions per prevenir la introducció i la difusió de la influença aviària arran de diversos casos confirmats en aus salvatges i domèstiques a Espanya. En aquest sentit, la principal novetat és la prohibició de mantenir aus de corral i aus captives a l’aire lliure, que passa a ser obligatòria a tot el territori català. Fins ara, el confinament s’aplicava a 223 municipis situats sobretot en rutes d’aus migratòries (com el Delta de l’Ebre, els Aiguamolls de l’Empordà i zones humides de Lleida i Tarragona).

La nova ordre també estableix que no es pot subministrar aigua a les aus de corral des de dipòsits exposats a aus silvestres, excepte si l’aigua ha estat tractada per inactivar possibles virus. Això és degut a que els dipòsits d’aigua exteriors requerits per benestar animal hauran d’estar correctament protegits contra aus aquàtiques salvatges. També queda prohibida la presència d’aus de corral o altres aus en certàmens ramaders, mostres, exhibicions i celebracions culturals.

Les restriccions s’apliquen a explotacions ecològiques, d’autoconsum i a les que venen ous i carn directament al consumidor. A més, es podrà autoritzar l’accés a l’aire lliure només si es garanteix l’aïllament efectiu respecte d’aus silvestres mitjançant dispositius físics i amb menjadores/abeuradors a l’interior o en refugis tancats. Les explotacions hauran de disposar d’instal·lacions per tancar els animals si l’autoritat així ho requereix.

Per facilitar l’adaptació, el DARPA manté una línia d’ajuts per a granges que necessitin infraestructures de protecció (patis coberts, malles, túnels, etc.). En períodes d’alt risc la subvenció serà de fins al 80% de la inversió, amb un màxim de 5.000 € per beneficiari i les estructures han d’impedir el contacte directe i indirecte amb aus salvatges.

A més, el DARPA insta a extremar la bioseguretat i a comunicar a l’oficina comarcal qualsevol mortalitat anormal, alteracions productives o signes compatibles amb la malaltia.

Es recorda l’obligació de registrar totes les explotacions, també les d’autoconsum, i que els límits per a ús familiar són de fins a 30 gallines ponedores i 50 pollastres. Els ous i la carn d’aquestes explotacions només es poden destinar al consum familiar i han de complir requisits sanitaris mínims.

Amb aquestes mesures, la Generalitat reforça la prevenció i la detecció precoç en un context d’alt risc epidemiològic, amb l’objectiu de protegir la sanitat animal, la salut pública i la viabilitat del sector avícola.


Font: DARPA – 25 de novembre de 2025

GAP Cooperativa reforça l’acompanyament a les explotacions en la tramitació de la Declaració Anual de Dejeccions i Nitrogenats

La DAN és un dels principals requisits legals del sector ramader català. El GAP, com a entitat de referència en gestió sostenible i eficient de les dejeccions ramaderes, ofereix suport tècnic als seus socis per garantir una presentació correcta i puntual. El periode per la presentació de la DAN va començar el passat 1 d’octubre i finalitzarà el 20 de gener de 2026.

Amb l’inici del darrer trimestre de l’any, les explotacions ramaderes de Catalunya entren en un període clau: la preparació de la Declaració Anual de Dejeccions i Nitrogenats (DAN). Aquest document, que s’ha de presentar abans del 20 de gener de cada any, és obligatori per a totes aquelles explotacions que generin dejeccions ramaderes i fertilitzants orgànics, i que s’hagin inclòs a la Declaració Única Agrària (DUN) de l’any anterior.

L’objectiu principal de la DAN és garantir una correcta gestió dels nutrients, especialment el nitrogen, evitant així la contaminació dels sòls i aqüífers i promovent una agricultura i ramaderia més sostenibles.

Qui està obligat a declarar la DAN

La Declaració Anual de Dejeccions i Nitrogenats és obligatòria per a totes les explotacions ramaderes de Catalunya obligades a disposar i aplicar un pla de gestió de les dejeccions ramaderes (PGDR). Els centres de gestió de les dejeccions ramaderes  i les explotacions agrícoles amb una superfície de cultius total que superi els següents llindars:

  • 3 hectàrees de regadius
  • 2 hectàrees de cultius hortícoles, flors o ornamentals (aire lliure)
  • 4 hectàrees de secà
  • 0,5 hectàrees de cultiu d’hivernacle
  • L’equivalent a més de 4 ha de cultius de secà, en el cas que l’explotació tingui una combinació de diferents tipus de cultius.

GAP Cooperativa, t’ajudem a presentar la teva DAN

Des del GAP Cooperativa, s’ofereix un servei integral d’assessorament per a la preparació i presentació d’aquesta declaració. Tal com explica el seu equip tècnic, “la DAN no només és un requisit administratiu, sinó una eina estratègica per fer una gestió més eficient i responsable de les dejeccions ramaderes”.

El GAP treballa des de fa més de dues dècades per optimitzar la gestió dels purins i les dejeccions ramaderes a les Garrigues. Aquest compromís ha convertit la cooperativa en un referent d’eficiència ambiental i col·laboració entre ramaders, agricultors i administracions.

Els tècnics del GAP recorden que no presentar la DAN pot comportar sancions, i conviden a tots els socis a posar-se en contacte amb l’oficina tècnica per iniciar el tràmit amb temps. “Volem que la DAN sigui una oportunitat, no una càrrega. Per això oferim un suport proper, personalitzat i rigorós”, afirmen.

Amb eines com la DAN, es fa un pas més cap a una ramaderia moderna, eficient i respectuosa amb el medi ambient.


GAP Cooperativa presenta el seu model de gestió de dejeccions ramaderes a la XVIII Jornada Tècnica del Porcí d’Alcarràs

Mónica Jiménez, directora de GAP Cooperativa, ha exposat avui a Alcarràs el model de gestió de les dejeccions ramaderes implementat per GAP des de fa 25 anys, un model basat en eficiència, sostenibilitat i circularitat. El projecte, reconegut a nivell europeu, promou una nova manera de gestionar els purins mitjançant tecnologia innovadora i compromís amb el territori.


Aquest matí s’ha celebrat al Centre Cultural Lo Casino d’Alcarràs la XVIII Jornada Tècnica del Porcí, una cita clau per als professionals del sector porcí. Organitzada per ADS d’Alcarràs i Torres de Segre, Ajuntament d’Alcarràs, Mandango Alcarràs i Escola Agraria Alfarràs amb el suport de la Diputació de Lleida i un gran nombre de patrocinadors i col·laboradors.

La trobada ha abordat temes com la qualitat de l’aigua per a la salut animal, la gestió dels garrins en granges de transició i engreix, la direcció d’equips a les explotacions i la sostenibilitat en la gestió de dejeccions, entre altres intervencions com la ponència de Mónica Jiménez, directora de GAP Cooperativa, qui ha compartit amb els assistents el model de gestió integral que impulsa l’entitat en col·laboració amb més de 160 socis de l’entitat.

Jiménez ha explicat com el model mixt de gestió —que combina l’aplicació agrícola dels purins amb el seu tractament a la planta TRACJUSA— s’ha convertit en un referent europeu en eficiència i sostenibilitat. Aquest sistema no només redueix l’impacte ambiental de l’activitat ramadera, sinó que també garanteix una producció d’adob orgànic d’alta qualitat i contribueix a la generació de biogàs.

Un dels punts de la seva intervenció ha estat la presentació del nou model de gestió de TRACJUSA, que que permetrà augmentar i millorar la gestió dels purins d’una manera neta, sostenible i eficient, incrementant alhora la producció de fertilitzants orgànics de qualitat i la producció de biogàs.

Amb la seva participació a la jornada, GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb la innovació, el desenvolupament rural i la defensa d’un model de producció responsable i arrelat al territori. Un model que, segons paraules de la directora, “posa en valor la feina dels ramaders, protegeix el medi i aposta per un futur millor per a Les Garrigues”.

La FCAC insta a impulsar el biogàs com a solució estratègica per al sector ramader

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió amb la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA), en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector i plantejar els reptes de futur.

Durant la trobada, s’ha fet seguiment dels temes pendents i s’ha tornat a reclamar més agilitat en la resolució dels expedients ambientals, tant pel que fa a les modificacions de granges com a projectes de biogàs o informes de distàncies. L’administració és conscient i ha assenyalat que està implementant mesures tècniques per tal de reduir els terminis de tramitació.

Un dels punts centrals ha estat la gestió dels purins i la recollida de cadàvers. La FCAC ha considerat estratègica la construcció de plantes de biogàs que permetin transformar els residus ramaders en energia i fertilitzant, aportant així valor afegit al sector. En aquest sentit, s’ha instat el Ministeri d’Agricultura a modificar el Reial decret d’ordenació porcina, que actualment limita a 500 metres la distància entre granges i plantes de biogàs.

Alhora, també ha exposat la seva preocupació per la reducció del cens de truges reproductores, fet que ha obligat molts ramaders a replantejar-se la seva orientació productiva per tal de mantenir la viabilitat econòmica.

Finalment, l’Administració s’ha compromès a estudiar les propostes i ha demanat la col·laboració de la FCAC per continuar treballant conjuntament en una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

La “resistència i adaptació” van permetre avançar el sector porcí i facturar 25.000 milions el 2024

FONT D’INFORMACIO-INTERPORC
MADRID, 3 DE JUNY DE 2025

El porcí de capa blanca va demostrar el 2024 –un any de “resistència, adaptació i avenç”- la seva condició de motor de l’economia espanyola per la seva capacitat per “sostenir la producció i les exportacions en nivells històricament alts, millorar el valor de les exportacions i consolidar la recuperació del consum intern”.

Així ho ha exposat Daniel de Miguel, director adjunt de la Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca (INTERPORC), durant la presentació del balanç anual del sector.

Amb més de 415.000 llocs de treball generats, el porcí de capa blanca representa el 44% de la Producció Final Ramadera i prop del 9,5% del PIB industrial

Amb una facturació anual de 25.000 milions d’euros i més de 415.000 llocs de treball generats, el porcí de capa blanca representa el 44% de la Producció Final Ramadera, el 16,1% de la Producció Final Agrària i prop del 9,5% del PIB industrial.

En total, la producció va assolir els 4,92 milions de tones (+0,97%), de les quals 1,47 milions corresponen a productes elaborats, entre els quals destaquen els embotits (46%) i els pernils i les paletes curades (21%). El cens ramader també es va incrementar un 2%, mentre que el nombre de granges, on predominen les familiars i rurals, se situa en 67.586.

Es manté l’important nivell d’exportacions amb 2,7 milions de tones i consolida la recuperació del consum

Espanya es manté com a segon exportador mundial i primer de la Unió Europea, amb un total de 2,72 milions de tones exportades, per valor de 8.784 milions d’euros. Xifres que ratifiquen l’estratègia adoptada de prioritzar el valor davant del volum. De Miguel ha explicat que “venem lleugerament menys quantitat, però amb més valor afegit, la qual cosa constitueix una estratègia intel·ligent i sostenible”.

Exportacions: aposta pel valor afegit


El porcí ja representa el 85% de les exportacions càrnies espanyoles, el 17% de la indústria alimentària i el 2,2% del total nacional. A més, el saldo comercial positiu del sector, 8.100 milions d’euros, només està darrere del sector de l’automòbil.

Recuperació del consum a llars espanyoles

Una de les notícies més significatives de l’any ha estat la consolidació del repunt del consum interior de carn i elaborats de porc iniciada el 2023, fins a situar-se a 816.500 tones (+2,84%), amb una despesa total de 7.707 milions d’euros (+5,6%). Per a De Miguel, aquestes dades reflecteixen que “el consumidor valora la carn de porc com una opció sana, saborosa i amb excel·lent relació qualitat-preu, que destaca també per la seva versatilitat i comoditat a la cuina”.


Consum fora de la llar

Aprofundint en les dades sobre consum, Javier Iglesias, de Worldpanel Divisió (Kantar), ha assenyalat que cada vegada són més els espanyols que s’animen a consumir carn fresca de porc fora de casa, de manera que el 57,4% ja ho fa en algun moment i, de forma anàloga, han crescut els actes, amb un total de 8 a 2,4.

Els productes de porc ja representen en volum el 20% de tot el consum de carn fresca fora de casa, però continua existint un marge de creixement enorme al canal del restaurant.

A més, atès que el segment sènior protagonitza 7 de cada 10 consumicions fora de casa, Kantar Worldpanel apunta a la idoneïtat de dirigir-se als consumidors joves.

GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb Juneda a la Festa Major

La cooperativa torna a col·laborar amb diferents entitats de la localitat amb motiu de la celebració de la Festa Major, destacant el seu suport continu al territori i les persones de les Garrigues.


Un any més, GAP Cooperativa se suma a les celebracions de la Festa Major de Juneda, col·laborant, entre altres, amb el Jovent Junedenc per a l’organització del seu sopar de Festa Major. Aquesta iniciativa reflecteix el compromís ferm de la cooperativa amb les persones i el territori, especialment amb la comarca de les Garrigues.

La Festa Major de Juneda és un esdeveniment molt esperat per tots els veïns i veïnes, un moment per reunir-se i celebrar la identitat del poble. GAP Cooperativa, conscient de la importància d’aquestes tradicions, participa activament per assegurar que la festa sigui un èxit, aportant la seva col·laboració a diferents entitats com el Jovent Junedenc o el Rojos de Junda, el grup de diables, diablons i percussió de Juneda.

Aquestes col·laboracions són una mostra més del ferm compromís per part de GAP Cooperativa amb un gran nombre d’entitats, clubs esportius, associacions, etc. del conjunt de la comarca i de la nostra voluntat de treballar per un futur millor per a les Garrigues.

GAP Cooperativa felicita a tot el poble de Juneda per les seves festes.