La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Una radiografia del sector porcí espanyol per Pedro López

‘El sector #porcino ha experimentat una evolució sense precedents en l’última dècada!

En aquesta interessantíssima entrevista amb Pedro López, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agrolimentàries – IRTA, director de el Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol (#BDporc) i BDporc-i (Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol-Ibèric) i responsable dels Premis #PorcdOr i Porc d’Or Ibèric.

 

 

Actualització requisits per a les granges porcines que realitzin entrades d’animals procedents de la UE

Davant l’evolució de la PPA a Europa i la greu incidència econòmica i social que pot suposar pel sector porcí l’aparició d’un cas de Pesta Porcina Africana (PPA) a Catalunya, des del Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA) de la Subdirecció General de Ramaderia s’està valorant contínuament la situació i adaptant els requisits i actuacions sanitàries que hauran de complir totes les explotacions que realitzin entrades procedents del mercat intracomunitari i/o país tercer.

Accès document sobre l’actualització de les instruccions dels requisits de les condicions de bioseguretat i control analític a les granges porcines que realitzin entrades d’animals procedents de la UE o pais tercer

Informe anual factors de producció

Els costos de producció en el porcí han mantingut la tendència de l’any precedent, tot i que s’ha tancat l’any amb preus semblants als del 2018 en el cas del blat i blat de moro, i en el cas de l’ordi amb preus per sota. L’Índex del Pinso de Porcí d’Engreix va iniciar el 2019 amb el positiu amb increments setmanals del 2% al 7% els dos primers mesos de l’any 2019 en comparació amb l’any 2018, per passar després a disminucions que han anat oscil·lant (arribant alguna setmana de primavera i estiu al voltant del -8%) i tancar l’any amb lleugers increments.

Accès informe anual factors de producció

Torna a la normalitat el programa sanitari del porcí

El Departament d’Agricultura ha informat que el programa sanitari del porcí torna a la normalitat (situació anterior a l’estat d’alarma) per no haver d’assumir riscos que podrien ser negatius per la sanitat animal. Aquesta mesura implica la tornada a la normalitat pel que fa a la priorització de tots els controls serològics obligatoris inclosos en el programa sanitari del porcí.

D’aquesta manera, des del passat dilluns 11 de maig, és necessari realitzar tots el controls obligatoris i actuacions sanitàries que es duien a terme abans del la declaració de l’estat d’alarma. Això inclou la realització d’enquestes i actes de bioseguretat a les explotacions porcines i l’extracció de les 16 mostres en les explotacions d’engreix prèvies a la sortida a escorxador, tal com s’exigeix en el Reial Decret 360/2009, de 23 de març, pel que s’estableixen les bases del programa coordinat de lluita, control i erradicació de la malaltia d’Aujeszky. 

Per altra banda, ca l’advertir que a partir del 25 de maig, els Serveis Veterinaris Oficials denegaran totes les sol·licituds d’autorització de Permisos d’Entrada de Garrins, d’aquelles explotacions que no hagin realitzat el preceptiu control serològic de 16 mostres previ a la sortida a escorxador.

Pel que fa al control de les entrades d’animals procedents de països intracomunitaris i tercers, s’ha reformulat l’estratègia de mostreig i control clínic dels animals per tal de ser més efectiu en la reducció del risc d’introducció de la Pesta Porcina Africana a Catalunya. A tal efecte s’han emès les noves instruccions per a aquest tipus de moviments, on es poden trobar les novetats i obligacions tant a nivell d’ADS com de titulars.

Tanmateix, tot i l’evolució de la epidèmia provocada per la COVID-19, es recorda que cal continuar mantenint i extremant totes les mesures de bioprotecció per a les persones que realitzin actuacions sanitàries en les explotacions ramaderes, amb una utilització estricta dels equips de protecció individual (EPIs).

Protocol d’actuació en el cas de sospita de PPA en la granja

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Mesures i instruccions que afecten les explotacions ramaderes amb motiu del coronavirus SARS-Cov-2 (COVID-19)

Com a conseqüència de la situació generada per l’estat d’alarma del SARS-CoV-2, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat determinades instruccions relacionades amb les mesures excepcionals pel que respecte al sector ramader i activitats relacionades.

Aquest apartat concreta les mesures excepcionals adoptades en l’àmbit de l’alimentació animal, el moviment pecuari i la identificació animal, la sanitat animal i la producció ramadera. L’enllaç on es poden consultar les instruccions esmentades és http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/coronavirus-sars-cov-2/

En l’àmbit de l’alimentació animal, s’ofereix un document sobre els canvis en el procediment per a l’emissió de certificats per exportar productes destinats a l’alimentació animal amb motiu de l’estat d’alarma pel Covid-19. Quant al moviment pecuari i identificació animal, s’informa de les Mesures en matèria de transport d’animals durant el període d’alarma decretada pel COVID-19Informació sobre el transport d’animals vius per carretera dins de la UE com a conseqüència de l’estat d’alarma pel SARS-Co-2 i Instrucció provisional per al compliment de la identificació i moviment del bestiar durant l’estat d’alarma COVID-19.

Respecte de les produccions ramaderes, s’informa de les mesures i instruccions de caràcter organitzatiu del sector lleter. D’una banda, les mesures generals  en referència al control lleter de Catalunya durant l’estat d’alarma i el Document d’acompanyament identificatiu de les cisternes de llet sol·licitades durant l’estat d’alarma.

Finalment, en sanitat animal, s’adjunten les Instruccions pel Programa Sanitari Avícola durant la crisis sanitària causada pel COVID-19, les Mesures de caràcter preventiu i organitzatiu programes sanitaris obligatoris amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 per a boví i petits remugants i la Instrucció provisional pel compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya.

 

Font: DARP

Mesures de contenció del Covid-19 Coronavirus en granges de porcí

1.- INTRODUCCIÓ

Davant la situació actual de l’evolució de l’COVID-19 a Espanya, es fa necessari adaptar al sector porcí les recomanacions del Ministeri de Sanitat per als llocs de treball (granges). Es recorda que el COVID-19 afecta només a humans i que per tant ha de considerar-se una malaltia de medicina humana amb la complicació que té, d’una banda: la seva difusió i les mesures necessàries de contingència via quarantena de persones en contacte directe amb afectats .

El dissabte 14 de març de 2020 es va publicar el RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19. Per aquest RD es declara l’estat d’alarma a tot el territori nacional durant 15 dies naturals

Aspectes rellevants de l’RD 463/2020 que poden afectar el desenvolupament de la producció porcina

Art. 4. Durant l’estat d’alarma, l’autoritat competent és el Govern. Les autoritats competents delegades són: La ministra de Defensa, el ministre de l’Interior, El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el ministre de Sanitat.

Art. 5. Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, els cossos de policia de les comunitats autònomes i les corporacions locals quedaran sota les ordres directes de l’Ministre de l’Interior.

Art. 7. Limitació de la llibertat de circulació de les persones. Les persones només podran circular per les vies d’ús públic per a les següents activitats:

a) Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat

b) Assistència a centres i serveis sanitaris

c) Desplaçament al lloc de treball

d) Retorn al lloc de residència habitual

e) Assistència i cura de majors i dependents 

f) Per causes de força major o situació de necessitat

g) Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga que haurà de fer-se individualment

Art. 15. Mesures per garantir l’abastament alimentari

1. L’autoritat competent delegada d’adoptar mesures necessàries per a garantir:

a. El proveïment alimentari als llocs de consum i el funcionament dels centres de producció, permetent la distribució d’aliments des de l’origen fins als establiments comercials.

b. Quan sigui necessari, l’establiment de corredors sanitaris per permetre l’entrada i sortida persones, matèries primeres i productes elaborats amb destinació o procedents d’establiments en els quals es produeixin aliments, incloses les granges, llotges, fàbriques de pinso per a alimentació animal i els escorxadors.

Art. 16. Trànsit duaner

Les autoritats competents delegades d’adoptar les mesures necessàries per garantir el trànsit duaner en els punts d’entrada o punts d’inspecció fronterera ubicats en ports o aeroports. Referent a això s’atendrà de manera prioritària els productes que siguin de primera necessitat.

Art. 18. Operadors crítics de serveis essencials

1. Els operadors crítics de serveis essencials (Llei 8/2011) adoptar mesures necessàries per assegurar la prestació dels serveis essencials que els són propis

2. Aquesta exigència serà igualment adoptada per aquelles empreses i proveïdors que, sense tenir la consideració de crítics, són essencials per assegurar l’abastament de la població i els propis serveis essencials

 

* Nota ANPROGAPOR: segons el “Qüestionari Restriccions COVID19” de el servei de proteció civil de la Generalitat de Catalunya, es considera servei essencial: Seguretat i emergències, electricitat, aigua potable, combustible, gas, telecomunicacions, permisos penitenciaris, residus urbans i industrials, residus sanitaris, subministraments sanitaris i de farmàcia, distribució alimentària humana i per a granges, i centres d’animals, animals vius / morts -mataderos-.

 

2.- MESURES DE CONTENCIÓ coronavirus (COVID-19) A GRANGES DE PORCÍ

En el protocol cal considerar dos àmbits d’actuació:

A) Mesures encaminades a la prevenció i protecció de la salut dels treballadors.

B) Actuacions encaminades a garantir el funcionament de la granja

 

MESURES ENCAMINADES A LA PREVENCIÓ I PROTECCIÓ DE LA SALUT DELS TREBALLADORS

Sense perjudici de les mesures addicionals que sigui necessari adoptar en funció de l’evolució de la situació i en coordinació amb les autoritats competents, cal adoptar

1.- Mesures informatives

Cal informar a tots els treballadors de la situació de la malaltia. Tota la informació actualitzada es pot consultar a:

Més informació aquí

Igualment, cal proporcionar informació als treballadors sobre les mesures preventives per evitar la propagació de virus. Tota la informació actualitzada la pots trobar a:

Més informació

En la mesura que sigui possible, es col·locaran cartells informatius a la vista dels treballadors amb la informació relativa a la malaltia i a les mesures higiènic sanitàries subministrades pel Ministeri de Sanitat

Documento amb pregunte i respostes

Per acceder clicar aquí

Medidas para la protección frene al nuevo coronavirus

 

2.- Mesures preventives generals

  • Prohibir tota visita o entrada no necessària a la granja per protegir el personal. Les visites de personal extern han d’estar restringides a actuacions sanitàries per part del veterinari responsable o manteniments imprescindibles de la granja. Les visites han de portar equips de protecció individual i mantenir una distància mínima d’1 metre amb la resta de personal de la granja.
  • Disposar de sabó i / o productes desinfectants en banys i lavabos de la granja. A tall informatiu, un exemple de desinfectant de superfícies que podria ser apte per coronavirus (va demostrar eficàcia amb el virus de DEP) és el Virkon. Consultar fabricants i altres fabricants de desinfectants.
  • Fomentar l‘increment de la freqüència de neteja de mans
  • Establir un increment de freqüència en la neteja de les zones comunes de la granja. Principalment vestidors, banys i zones comunes. Establir “tallafocs” entre persones de diferents àrees
  •  Priorització de teletreball en aquelles funcions administratives de l’empresa en la qual es factible
  • Potenciar la comunicació interna mitjançant mitjans telemàtics, pissarres de treball, etc. Evitar el contacte directe a menys d’un metre entre treballadors
  • Accés a la granja en vehicles independents. Evitar vehicles compartits. Evitar contacte en l’accés granja-vehicle / vehicle-granja
  • Ocupació de màscares en tot moment. Precaució amb l’ús de guants; pot donar una falsa idea de protecció i els guants bruts són un risc. En cas d’utilització de guants, es recomana el seu canvi molt freqüent.
  • Establir “tallafocs” entre treballadors (en les mesures encaminades a el funcionament de la granja)
  • Establir un control de temperatura corporal a l’entrada de la granja. En el cas de fer-ho amb termòmetre làser i que primer fer un calibratge individual, és a dir, mesurar la temperatura tant amb el làser com a termòmetre personal per obtenir el valor de referència per a cada persona. A partir d’aquí, es pot controlar via termòmetre làser i desviacions del seu estàndard han de ser avaluades amb termòmetre corporal.
  • Persones amb temperatura superior a 36,5ºC o que presentin símptomes de coronavirus COVID-19 (tos, dificultat respiratòria, conjuntivitis, cansament …) hauran de trucar a el telèfon d’atenció determinat per a cada comunitat autònoma i seguir els protocols establerts
  • La informació sobre cada comunitat autònoma la pots trobar aquí:
  • S’evitaran les reunions de més de 20 persones, llevat que sigui totalment imprescindible. Si cal la seva realització s’extremaran les precaucions (evitar salutacions amb contacte físic, respectar la distància d’un metre entre els participants, etc …)
  • Evitar viatges programats i desplaçaments a una altra localitat diferent de la de centre de treball (granja) i residència
  • Suspendre / ajornar cursos de formació presencial a treballadors

 

ACTUACIONS ENCAMINADES A GARANTIR EL FUNCIONAMENT DE LA GRANJA

Sense perjudici de les mesures que pot prendre l’autoritat competent corresponent en funció de la situació de la malaltia, des d’ANPROGAPOR es proposen una sèrie d’escenaris encaminats a mantenir el funcionament i cura dels animals en una situació excepcional com és la difusió del COVID- 19

Dins d’aquestes mesures s’estableixen dos grups:

  • Mesures encaminades a mitigar els efectes que algun treballador sigui positiu a COVID-19
  • Mèsures encaminades a mitigar els efectes en el cas de tancament del municipi o àrea. Accés a granja
  • Mesures fora de el lloc de treball

1.- Mesures encaminades a mitigar els efectes que algun treballador sigui positiu a COVID-19
En aquesta mesura es recullen les opcions valorades pels tècnics i responsables consultats per aquesta Associació per tal de poder tenir un pla preventiu. Gairebé totes les mesures van encaminades a evitar la propagació de virus i evitar el contacte entre treballadors (crear “tallafocs”) perquè, en el pitjor dels casos, no es afectin la totalitat dels treballadors

1.1.- Personal de granja
A part de les mesures generals per evitar la malaltia i la seva propagació es proposa
Opció 1. Esglaonar treballadors per departament de treball.

  • Establir grups de treballadors per àrea o ubicació a la granja. Els grups han de realitzar-se de tal manera que no hi ha contacte entre ells i es puguin establir separacions físiques (nau). Exemple: treballadors de cobriment i treballadors de parts. L’ideal poder arribar a fer grups d’una persona.
  • Establir horaris esglaonats d’entrada i sortida de la granja per àrees o departaments de treball
  • Neteja i desinfecció de vestuari entre grups de treballadors.
  • Diferenciar horaris de dinar i menjar en el cas de fer-ho en zones comuns. Neteja i desinfecció de zones comuns entre cada grup
  • Utilització de vies telemàtiques per a comunicacions internes
  • Delimitar l’espai de treball sobretot a l’hora de conducció d’animals entre àrees. Determinar fins on poden arribar els treballadors que envien animals i els que reben perquè no es produeixi contacte a menys de 3 metres o amb una separació física pel mig.

Objectiu opció 1. En el desafortunat cas que un treballador malalt de coronavirus, només es vegi afectat per les mesures de quarantena la resta dels integrants de el grup, mantenint la resta de grups operatius

Opció 2. Diferenciació de treball matí i tarda

  • Establir un torn de matí i un torn de tarda
  • Tots dos torns no han de coincidir físicament a la granja. Seria recomanable que hi haguera al menys 1 hora entre la sortida d’un torn i l’entrada de el següent
  • A la finalització de torn: neteja i desinfecció de les zones comunes per al següent torn
  • És possible que el 70% de la plantilla estigui en horari de matí i un 30% en tant (tipus dependències de tarda ampliat)

Objectiu opció 2. En el desafortunat cas que un treballador es posi malalt, només es vegin afectats els companys del seu mateix torn, alliberant l’altre torn per poder seguir amb les funcions que siguin possibles de realitzar a la granja.

Opció 3. Plantilla flotant
És una opció complicada d’implementar, però seria de les poques opcions disponibles en el cas que la totalitat de la plantilla no pugui anar a la granja

  • Disposar de treballadors d’altres granges o contactes del municipi que puguin assumir les funcions d’alimentació i manteniment dels animals fins a la reincorporació de la plantilla
  • En funció de la mida de l’empresa es determinaria el personal “mòbil”, és a dir, el que en circumstàncies excepcionals podria encarregar-se de la cura dels animals d’una altra granja
  • Complicació: difícil d’implementar perquè qualsevol persona aliena a la granja no està familiaritzada amb el funcionament

Objectiu de l’Opció 3. Garantir el benestar dels animals i garantir que tot i que s’aturin les tasques pròpiament productiva de la granja, els animals van a disposar de menjar, cura i tractament si és necessari.

1.2.- Centre de Recollida de Material Genètic.

Per l’especificitat de la feina al Centre i la qualificació del personal, el reemplaçament i substitució dels treballadors és molt complicat per la qual cosa ca l’extremar les mesures de prevenció dins i fora de centre de treball
Igualment, i des del punt de vista de centre:

  • Organitzar el treball de centre en grups de treballadors evitant el contacte a menys d’1 metre
  • Esglaonar entrada de grups de treballadors
  • Mateixes mesures generals de protecció i prevenció que qualsevol granja

Des del punt de vista de granja és convenient localitzar altres fonts de subministrament de semen en el cas que el teu Centre hagi de reduir producció.

1.3.- Fàbrica de pinso

Tot i que no és un tema específic de ANPROGAPOR, per la importància que té considerem que caldria actuar com una granja. Amb 3 excenarios:

  • Afecció a nivell de treballadors. I per tant:
    • Establir torns diferenciats de treball
    • Establir comunicació telemàtica o altres alternatives que evitin el contacte entre torns
    • Tractar de separar entrades, sortides i lloc de treball de treballadors segons la seva àrea o departament de treball
  • Reducció de la capacitat de producció de pinso
    •  A nivell de granja:
      • Tenir un aprovisionament correcte de pinso a nivell de sitges. No seria recomanable esperar fins que es buidin (el buidatge és una molt bona mesura per assegurar la qualitat de l’penso que menja l’animal)
      • Localitzar altres opcions des de les que proveir-se
  • Fàbrica de pinso parada
    • A nivell de granja:
      • Determinar capacitat emmagatzemada i si es va a poder aguantar o no fins a la fàbrica reprengui el funcionament
      • Localitzar altres opcions des de les que proveir-se

 

1.4.- Transport de matèries primeres, penso i animals

L’objectiu és crear un compartiment estanc a la figura del transportista perquè elimini qualsevol contacte personal de fàbrica, granja o escorxador

  • Establir rutes especifiques d’entrada i sortida de camions en fàbrica, granja i escorxador (inclosos centres de neteja i desinfecció)
  • No contacte del transportista amb altres treballadors
  • Emprar mètodes telemàtics per ordres i indicacions
  • Disposar de receptors o bústies on disposar i recollir documentació: albarans, guies ….
  • Transportistes: viatge complet sense parades, sobretot evitar parades en zones qualificades de risc

1.5- Escorxador
Tot i que no és un tema específic i ha de ser l’escorxador qui estableixi els  seus protocols en front al COVID-19, des de la granja cal:

  • Conèixer la capacitat de “retenció” d’animals respectant el benestar animal si l’escorxador de destinació ha de reduir matança i ampliar temps de sacrifici.
  • Localitzar altres opcions on poder moure els animals

2.- Mesures encaminades a mitigar els efectes en el cas de tancament del municipi o àrea. Accés a granja.

Sense perjudici de les noves recomanacions o obligacions que s’estableixin per l’autoritat competent. En el cas de el tancament d’un municipi i que estigui compromès l’accés a la granja:

Quan sigui necessari, s’establiran corredors sanitaris per permetre l’entrada i sortida persones, matèries primeres i productes elaborats amb destinació o procedents d’establiments en els quals es produeixin aliments, incloses les granges, llotges, fàbriques de pinso per a alimentació animal i els escorxadors.

S’haurà d’habilitar per part de l’autoritat competent a el treballador o treballadors que puguin, de forma individualitzada, desplaçar-se per garantir el funcionament de centre de producció.

3.- Mesures fora de el lloc de treball
En aquest aspecte es fa una crida al sentit comú i que se segueixin les indicacions de l’autoritat competent. Minimitzant els llocs de gran afluència de persones i si no és possible, mantenir al menys 1 metre de distància amb altres persones.

Totes les mesures que s’implementin en el lloc de treball han d’estar consensuades i autoritzades pel responsable de Prevenció de Riscos Laborals.

Totes les mesures aquí descrites són susceptibles de ser canviades, millorades o minimitzades en funció de l’evolució de la pandèmia de COVID-19

 

Nova jornada d’apropament del món rural al jovent amb la participació d’un grup d’alumnes de l’Institut de Mollerussa.

El passat dilluns 27 de gener va tenir lloc una nova jornada dintre del programa impulsat per GAP Cooperativa, el sindicat agrari Unió de Pagesos i la col·laboració de la Diputació de Lleida, amb l’objectiu de mostrar als i les nostres joves diferents aspectes de la vida de pagès, de l’activitat agrícola i ramadera a les nostres contrades. Una experiència on es mostren diferents etapes dels procés productiu, en aquest cas de la carn de porc, des de la seva cria a la seva preparació final, prèvia a l’entrada al circuit comercial transformat en productes alimentaris d’alta qualitat.

La Finca Ecomiqueló, propietat d’Eduard Cau, president de GAP Cooperativa una vegada més va ser el punt de sortida d’aquest, en aquesta ocasió, reduït grup d’alumnes de primer grau de Formació Professional del Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural i de 2n de FP del grau mitjà de Agropecuària, tots dos impartits a l’Institut Públic de Mollerussa. En aquest moment de la trobada, Eduard Cau va explicar als alumnes diferents i interessants conceptes sobre la pràctica agrícola i ramadera desenvolupada a les Garrigues, així com les característiques de la mateixa i altres aspectes com el per què de les construccions de pedra seca.

Després d’una profitosa visita a aquest espai, els alumnes es van desplaçar fins a les oficines del GAP on Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb l’activitat desenvolupada a la pròpia cooperativa, així com altres relacionats amb el futur de la pagesia i les possibilitats que poden tenir com a pagesos. La visita va acabar amb una visita i explicació sobre la planta de tractament de dejeccions ramaders Tracjusa.  

Al voltant de les 13.00 hores el grup d’alumnes va arribar a l’obrador Masia Tero, situat a les Borges Blanques, on van rebre l’atenció del cap de planta que els hi va explicar diferents aspectes vinculats amb el procés final de transformació dels productes ramaders i agrícoles abans de la seva distribució als centres comercials.

El conjunt dels alumnes, bastants d’ells amb una vinculació directa amb el món de la pagesia, va manifestar un gran interés durant tota la visita realitzant interessants aportacions i preguntes relacionades amb l’activitat.

GAP Cooperativa, apostem pel futur de la ramaderia, de la pagesia. Som ramaders i ramaderes compromesos amb el territori.