JARC reclama un treball conjunt del sector porcí i les administracions per evitar casos de Pesta Porcina Africana

Demana intensificar els controls de benestar animal a les fronteres i mesures contra la proliferació de senglars

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha traslladat al Departament d’Agricultura la necessitat que totes les administracions i agents del sector (productors i escorxadors) treballin conjuntament per “generar un pressupost per reforçar i millorar les mesures de control i prevenció de la Pesta Porcina Africana” (PPA), especialment després que s’hagin detectat casos d’infecció en senglars a Alemanya. L’organització agrària exigeix a Agricultura que intensifiqui els controls de benestar animal a les fronteres i reclama inspeccionar totes les entrades de garrins procedents de la UE que entren al país. També demana actuacions per evitar la proliferació de senglars.

JARC també ha instat la consellera Teresa Jordà a pressionar al Ministeri d’Agricultura per aconseguir la ‘regionalització’. D’aquesta manera, en cas que es detectés un positiu de PPA a l’Estat, es podria continuar comercialitzant productes i animals a les zones lliures de la malaltia.

Durant el 2019, es van comptabilitzar 1.449 entrades a Catalunya de porcs procedents de la UE, i fins al setembre d’aquest any ja se n’han efectuat 1.242. JARC preveu que aquest xifra seguirà augmentant “a causa de la possible baixada dels preus de garrí alemanys, que oferiran un preu més atractiu que altres països i que previsiblement s’enviaran a Espanya per engreixar i comercialitzar amb països tercers”.

L’organització agrària considera “totalment necessari” reforçar els controls de benestar animal, que s’efectuen prop de la frontera, coordinats entre Mossos, Agents Rurals i veterinaris. El cap sectorial del Porcí de JARC, Jaume Bernis, considera “insuficients” els 33 controls que s’han fet durant la temporada per observar l’estat dels animals i detectar possibles casos de PPA, tenint en compte la presència d’aquesta malaltia en diversos països de la Unió Europea. “Caldria inspeccionar la totalitat de les entrades de garrins a l’Estat”, ha demanat.

A la vegada, JARC reclama controlar els transports setmanals procedents de la UE d’altres espècies, com per exemple de boví ja que “sovint s’utilitzen indistintament per a l’espècie porcina, i procedeixen d’altres zones positives en la PPA, com ara Romania o Polònia”, segons Bernis.

D’altra banda, l’entitat demana una “millora substancial” en els centres de neteja dels transports als escorxadors ja que “no estan prou equipats per assolir el repte actual”. En aquest sentit, JARC proposa incorporar equips i personal de neteja professional per poder millorar la desinfecció que s’efectua als camions.

Finalment, l’organització agrària demana intensificar el control de les poblacions de senglars com una eina “essencial” per lluitar contra la PPA. JARC reclama intensificar la col·laboració entre Agents Rurals, administracions locals i caçadors “per poder localitzar els corredors naturals de les possibles entrades dels senglars”. Segons Bernis, “caldria que l’Administració dugués a terme un seguiment exhaustiu de les caceres excepcionals que es fan al territori durant l’estiu, per poder comptabilitzar els animals abatuts i fer control del seu estat sanitari”.

 

Font: Món Rural

 

Informe anual sobre el sector porcí 2019

 
Es presenta l’Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.
 
Informació facilitada per la Generalitat de Catalunya
 
 
 

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Una radiografia del sector porcí espanyol per Pedro López

‘El sector #porcino ha experimentat una evolució sense precedents en l’última dècada!

En aquesta interessantíssima entrevista amb Pedro López, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agrolimentàries – IRTA, director de el Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol (#BDporc) i BDporc-i (Banc de Dades de Referència de l’Porcí Espanyol-Ibèric) i responsable dels Premis #PorcdOr i Porc d’Or Ibèric.

 

 

Actualització requisits per a les granges porcines que realitzin entrades d’animals procedents de la UE

Davant l’evolució de la PPA a Europa i la greu incidència econòmica i social que pot suposar pel sector porcí l’aparició d’un cas de Pesta Porcina Africana (PPA) a Catalunya, des del Servei de Prevenció en Salut Animal (SPSA) de la Subdirecció General de Ramaderia s’està valorant contínuament la situació i adaptant els requisits i actuacions sanitàries que hauran de complir totes les explotacions que realitzin entrades procedents del mercat intracomunitari i/o país tercer.

Accès document sobre l’actualització de les instruccions dels requisits de les condicions de bioseguretat i control analític a les granges porcines que realitzin entrades d’animals procedents de la UE o pais tercer

Informe anual factors de producció

Els costos de producció en el porcí han mantingut la tendència de l’any precedent, tot i que s’ha tancat l’any amb preus semblants als del 2018 en el cas del blat i blat de moro, i en el cas de l’ordi amb preus per sota. L’Índex del Pinso de Porcí d’Engreix va iniciar el 2019 amb el positiu amb increments setmanals del 2% al 7% els dos primers mesos de l’any 2019 en comparació amb l’any 2018, per passar després a disminucions que han anat oscil·lant (arribant alguna setmana de primavera i estiu al voltant del -8%) i tancar l’any amb lleugers increments.

Accès informe anual factors de producció

Torna a la normalitat el programa sanitari del porcí

El Departament d’Agricultura ha informat que el programa sanitari del porcí torna a la normalitat (situació anterior a l’estat d’alarma) per no haver d’assumir riscos que podrien ser negatius per la sanitat animal. Aquesta mesura implica la tornada a la normalitat pel que fa a la priorització de tots els controls serològics obligatoris inclosos en el programa sanitari del porcí.

D’aquesta manera, des del passat dilluns 11 de maig, és necessari realitzar tots el controls obligatoris i actuacions sanitàries que es duien a terme abans del la declaració de l’estat d’alarma. Això inclou la realització d’enquestes i actes de bioseguretat a les explotacions porcines i l’extracció de les 16 mostres en les explotacions d’engreix prèvies a la sortida a escorxador, tal com s’exigeix en el Reial Decret 360/2009, de 23 de març, pel que s’estableixen les bases del programa coordinat de lluita, control i erradicació de la malaltia d’Aujeszky. 

Per altra banda, ca l’advertir que a partir del 25 de maig, els Serveis Veterinaris Oficials denegaran totes les sol·licituds d’autorització de Permisos d’Entrada de Garrins, d’aquelles explotacions que no hagin realitzat el preceptiu control serològic de 16 mostres previ a la sortida a escorxador.

Pel que fa al control de les entrades d’animals procedents de països intracomunitaris i tercers, s’ha reformulat l’estratègia de mostreig i control clínic dels animals per tal de ser més efectiu en la reducció del risc d’introducció de la Pesta Porcina Africana a Catalunya. A tal efecte s’han emès les noves instruccions per a aquest tipus de moviments, on es poden trobar les novetats i obligacions tant a nivell d’ADS com de titulars.

Tanmateix, tot i l’evolució de la epidèmia provocada per la COVID-19, es recorda que cal continuar mantenint i extremant totes les mesures de bioprotecció per a les persones que realitzin actuacions sanitàries en les explotacions ramaderes, amb una utilització estricta dels equips de protecció individual (EPIs).

Protocol d’actuació en el cas de sospita de PPA en la granja

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Instruccions PPA pel control d’entrades des de l’Unió Europea

Mesures i instruccions que afecten les explotacions ramaderes amb motiu del coronavirus SARS-Cov-2 (COVID-19)

Com a conseqüència de la situació generada per l’estat d’alarma del SARS-CoV-2, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat determinades instruccions relacionades amb les mesures excepcionals pel que respecte al sector ramader i activitats relacionades.

Aquest apartat concreta les mesures excepcionals adoptades en l’àmbit de l’alimentació animal, el moviment pecuari i la identificació animal, la sanitat animal i la producció ramadera. L’enllaç on es poden consultar les instruccions esmentades és http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/coronavirus-sars-cov-2/

En l’àmbit de l’alimentació animal, s’ofereix un document sobre els canvis en el procediment per a l’emissió de certificats per exportar productes destinats a l’alimentació animal amb motiu de l’estat d’alarma pel Covid-19. Quant al moviment pecuari i identificació animal, s’informa de les Mesures en matèria de transport d’animals durant el període d’alarma decretada pel COVID-19Informació sobre el transport d’animals vius per carretera dins de la UE com a conseqüència de l’estat d’alarma pel SARS-Co-2 i Instrucció provisional per al compliment de la identificació i moviment del bestiar durant l’estat d’alarma COVID-19.

Respecte de les produccions ramaderes, s’informa de les mesures i instruccions de caràcter organitzatiu del sector lleter. D’una banda, les mesures generals  en referència al control lleter de Catalunya durant l’estat d’alarma i el Document d’acompanyament identificatiu de les cisternes de llet sol·licitades durant l’estat d’alarma.

Finalment, en sanitat animal, s’adjunten les Instruccions pel Programa Sanitari Avícola durant la crisis sanitària causada pel COVID-19, les Mesures de caràcter preventiu i organitzatiu programes sanitaris obligatoris amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 per a boví i petits remugants i la Instrucció provisional pel compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya.

 

Font: DARP