Oberts els ajuts per comprar conductímetres per cisterna o bassa

Aquests ajuts, que subvencionen l’adquisició i instal·lació d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins, es podran sol·licitar fins el proper 15 d’octubre de 2020.

 

Ja s’ha obert el termini per sol·licitar els ajuts de minimis a l’adquisició i instal·lació d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació.  

L’objectiu dels ajuts és subvencionar l’adquisició i instal·lació dels següents d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins:  

-Equips de mesura de la concentració de nutrients, en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí (conductímetres o NIR).

-Equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins, en cisternes d’aplicació de purí (cabalímetre + conductímetre).

Aquests equips permetran a les explotacions ramaderes conèixer el contingut de nutrients dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu per aconseguir una òptima fertilització. 

L’ajut s’ha de sol·licitar mitjançant el tràmit telemàtic següent: 

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/21522-ajut-equips-cisternes-puri-porci 

El període d’execució i pagament de les actuacions realitzades ha d’estar inclòs entre l’ 1 de gener de 2020 i l’últim dia de termini de presentació de les sol·licituds, el proper 15 d’octubre de 2020, inclòs.

Es poden consultar més ajuts sobre fertilització i gestió de dejeccions ramaderes al nou apartat de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. Al mateix espai web també podreu trobar algunes empreses fabricants o distribuïdores d’aquests equips.

Més detalls de la convocatòria al web del DARP.

Font: DARP  

Els animalistes que posaven en perill els animals

Font informació: Territoris.cat

Article d’opinió: Jordi Armengol (Membre de la Comissió Permanent de Unió de Pagesos)

Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat

Ens trobem en un punt de la partida molt lluny de l’escac i mat que algú pretendria. És que si hi ha quelcom que es posa en qüestió des de fa temps és la producció d’animals per a la nostra alimentació. Ja s’ha escrit molt sobre l’evolució de la societat de transhumant a sedentària, de caçadors recol·lectors a pagesos…. Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat.

És evident que a poc a poc els hàbits de consum i la sensibilitat de la nostra societat evolucionen i que, cada cop més, el benestar animal es mira més enllà de l’òptica del productor i la producció pren més importància; com també pren protagonisme el fet de donar valor afegit a les nostres produccions amb aspectes com la proximitat i l’arrelament al territori, tot lligat a la millora de la qualitat.

Totes les idees es poden defensar des del respecte; i això reclamem des d’Unió de Pagesos: respecte a la nostra professió. Les irrupcions a granges per part de grups organitzats sota la bandera del moviment animalista és una agressió a la nostra activitat. Ja no només perquè vulneren la propietat privada sinó perquè amb la pretesa defensa del benestar dels animals el que realment posen en risc és la sanitat i la seguretat alimentària de tota la societat.

Així, mentre els ramaders europeus ens atenim al que marca la normativa de sanitat i benestar animal (la més restrictiva a escala mundial), amb totes les proteccions i mesures establertes, uns intrusos vulneren en un tancar i obrir d’ulls aquestes condicions de seguretat i sanitat animal. I si porten algun bacteri o virus a la sola de la sabata que es transmet per la granja, qui se’n farà càrrec del sanejament animal? Ells, no. Però sí que seran els responsables del sacrifici forçós de centenars o milers d’animals.

Fixeu-vos en la contracció que això els suposaria.

Els ramaders catalans estem compromesos amb la nostra societat i una mostra d’això és l’esforç que fem per adaptar-nos a la nova normativa: ja no només el que marca la normativa sinó que en molts casos anem més enllà i de manera voluntària passem auditories de processos i certificacions de qualitat que són encara més exigents. Ho fem per compromís, perquè creiem que el futur és això i va molt més enllà de les exigències normatives.

Per acabar, com a Unió de Pagesos, insistim a les administracions que facin el que calgui per defensar la nostra activitat. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ens ha consultat una proposta de règim sancionador que regularà les responsabilitats derivades de les entrades d’aquests grups animalistes a les nostres granges.

Esperem que ben aviat sigui d’aplicació i que els ramaders trobem el suport que reclamem de l’administració, que es puguin identificar els responsables i les responsabilitats que es puguin derivar de les seves accions, sobretot, pel bé dels animals que tant defensen.

Unió de Pagesos valora els bons preus del porcí, tot i la inestabilitat del mercat a causa de la pandèmia de la covid-19

En la roda de premsa que avui ha ofert Unió de Pagesos a la seva seu de Tàrrega (Urgell) per fer balanç de la situació del sector porcí, el responsable nacional d’aquest sector al sindicat, Rossend Saltiveri, ha valorat que aquest primer semestre del 2020 el balanç econòmic ha estat positiu, tot i que amb un descens important a partir del març degut a la situació de pandèmia global a causa de la covid-19.

El sindicalista ha exposat que el marge interanual (diferència entre el cost de producció i el preu de venda) es manté alt —superant els 0,20 €/kg—, superant, la mitjana de preu de llotja d’1,40 €/kg viu (vegeu taula adjunta). A més, també ha apuntat que cal tenir en compte que, durant el primer semestre de l’any, tan el preu del pinso com el cost de producció del porcí s’han mantingut estables.

Segons Unió de Pagesos, aquests bons resultats s´aconsegueixen gràcies a una producció competitiva pel que fa els costos tant en producció,  com en sacrifici i elaboració,  i també a la capacitat que ha tingut el sector els darrers anys d’obrir-se als mercats d’exportació. En aquest sentit, el sindicat recorda que prop d’un 70 % de les granges d’engreix catalanes estan integrades i que allò just és que els bons resultats econòmics reverteixin al ramader perquè pugui continuar adaptant-se a les noves normatives.

Pel que fa als reptes del sector, el principal, és aconseguir conscienciar al sector de la  necessitat d’augmentar el cens de mares per no dependre de garrins importats, tenint en compte el risc sanitari que comporta la importació de garrins per engreixar-los aquí, ja que el moviment d’animals  és una amenaça sanitària constant i que portarà repercussions al productor estatal. En aquest sentit, Unió de Pagesos remarca la necessitat urgent de controlar la població de porc senglar —i reduir-ne la sobrepoblació actual a Catalunya— pel risc de propagació de la pesta porcina africana [PPA].

A més el sector s’ha d’adaptar a les noves exigències normatives del Reial decret d’ordenació porcina, publicat al febrer, i del Decret de fertilització, aprovat ara fa un any. El Reial decret d’ordenació porcina regula noves exigències relacionades amb la sanitat, el benestar animal, la higiene, la bioseguretat i el medi ambient, a través de la implantació d’un sistema de gestió integral [SIGE]. Per exemple, determina que les granges amb una capacitat superior a 120 unitats de bestiar major [UBM] han de determinar quines mesures prenen per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i amoníac en l’àmbit de la granja i de la gestió de les dejeccions.

Pel que fa al Decret de fertilització, el sector valora l’esforç de les granges per adaptar-se a les noves condicions de gestió i d’aplicació de les dejeccions ramaderes (sistemes d’elevada uniformitat, la substitució del ventall per altres sistemes alternatius, el conductímetre, els terminis d’incorporació al sòl…); una adaptació que les granges més petites, amb cisternes de capacitat inferior a 15 m3, tenen marge per fer fins al 21 de febrer del 2021. Amb tot, Unió de Pagesos considera que cal que el Departament d’Agricultura faci costat als ramaders i destini els recursos necessaris per desenvolupar sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes per facilitar, així, el compliment de les exigències ambientals i la viabilitat de les inversions que comporten. Per acabar, Unió de Pagesos valora que el 95 % de la pagesia obligada a presentar la declaració anual de nitrogen [DAN] el 2019, hagi complert.

 

 

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

 

La posada en marxa del decret de gestió de les dejeccions ramaderes redueix la instal·lació de granges en zones vulnerables

Amb el desplegament del decret, s’està produint un canvi profund dels sistemes d’aplicació del purí i l’ús del ventall en l’aplicació de purins és cada cop menys freqüent.

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d’origen agrari, s’ha limitat l’ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l’entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a clar objectiu i voluntat redreçar la situació de la contaminació d’aigües subterrànies per nitrats d’origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles

En aquest primer any d’aplicació del decret, s’han adoptat un seguit de mesures que actualment s’estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders i ramaderes com agricultors i agricultores internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2). 

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l’eficiència en l’ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d’excel·lència. 

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d’eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s’estan realitzant a més de 10 km de lloc on s’han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

La DAN és un dels elements de control més potents que estableix el Decret. Al  2019 va afectar 10.863 titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles, mentre que al 2020 ho farà a 40.000 titulars en total, essent obligatori per a tots els ramaders i agricultors que han de registrar en el Llibre de Gestió de Fertilitzants com gestionen les dejeccions i com i quan les apliquen, en funció de quina sigui la seva activitat. El BNG és una eina molt útil per conèixer amb exactitud la quantitat real de N que podem trobar en les dejeccions ramaderes, informació reclamada pel sector durant molt de temps, ja que únicament existia la possibilitat de conèixer-la mitjançant la utilització d’uns coeficients d’excreció força obsolets. Enguany, unes 200 explotacions porcines han emprat aquesta metodologia, que en dos anys acabarà afectant tot el sector porcí (unes 5.500 explotacions) i en tres anys l’aviram. El BNG és també la base per conèixer les emissions de nitrogen i el contingut de fòsfor de tot el sector ramader, fet que obligarà a nous desenvolupaments tècnics i informàtics.

L’assignació del nitrogen de referència (N-ref) a totes les explotacions ramaderes de Catalunya (aprox., 15.000 granges), és una pedra angular de l’arquitectura del Decret, tant per poder gestionar i controlar la quantitat de nitrogen orgànic aplicat en ZV, com per limitar-hi els possibles creixements ramaders. Aquesta assignació suposa un gran impacte al sector agroramader, ja que veuen limitada l’aplicació de nitrogen en zones properes a les seves explotacions i caldrà pensar en altres fórmules per poder exportar nutrients fora de les ZV.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s’ha de revisar en el termini d’un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d’informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Així mateix, cal destacar l’ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d’origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

En relació als equips d’aplicació, cal assenyalar el canvi profund que s’està produint, on les aplicacions de purí amb ventall són cada cop menys freqüents (a partir de novembre de 2019, cap cisterna de més de 15 m3 no pot aplicar amb ventall). En aquest punt, és necessari adoptar les tecnologies més avançades en maquinària per a l’aplicació de dejeccions, com ara són l’ús de cabalímetres, conductímetres en les cisternes de purins (com a eina d’estimació en temps real de la riquesa de nitrogen dels purins) i aplicadors de mànegues, entre d’altres, que permeten regular els equips d’aplicació en funció de les necessitats d’adobatge del cultiu i de la zona. Això permet ajustar la fertilització evitant males praxis, que podrien acabar provocant un excés de nitrats impossible d’absorbir pel cultiu. 

Les actuacions de control es veuran considerablement millorades a partir de febrer del 2021 i particularment més enllà del febrer 2022, en què ja estarà plenament implementada la DAN. Per part del DARP, es desplegarà un aplicatiu informàtic (DERAN) que permetrà fer el creuament amb la informació existent en altres aplicatius informàtics del Departament d’Agricultura (DAN, GPS, BNG, GTR, DUN) per a realitzar aquelles accions de control sobre la gestió de les dejeccions i els altres fertilitzants nitrogenats que han de comportar una millora substancial. 

Una altra mesura important del Decret és la posada en marxa de la figura dels assessors en fertilització. Aquesta acció té per objectiu que aquelles explotacions agrícoles en què la fertilització té un major impacte disposin d’un assessor que planifiqui amb elles la fertilització.

També properament es publicarà una Ordre d’ajuts a la instal·lació de conductímetres i una altra Ordre per a la contractació de tècnics assessors en fertilització.

En l’àmbit del foment i la transferència, cal destacar especialment el paper bàsic que desenvolupa l’Oficina de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes. El seu treball se centra en la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes a la pròpia explotació ramadera, en el seguiment de l’estat dels sistemes de tractament consolidats, així com dels nous tractaments emergents que van sorgint, en el foment de millores vinculades amb les pràctiques de fertilització dels cultius agrícoles, interaccionant amb agricultors/es i ramaderes/es del territori, participant activament en diversos projectes de recerca internacionals (LIFE AGRICLOSE, H2020-FERTIMANURE)  i oferint orientació i suport al sector sobre aquesta temàtica.

En aquest àmbit, s’han redactat 25 fitxes tècniques relacionades amb les obligacions del Decret 153/2019, s’ha  creat un apartat específic del Decret a la seva pàgina web i s’han organitzat unes 60 jornades arreu del territori català, totes amb un format reduït i similar per informar al màxim ramaders i agricultors, i actualment es continuen organitzant xerrades singulars, webinars o cursos formatius. L’Oficina lidera les tasques d’assessorament en temes de fertilització i, en l’àmbit dels tractaments de dejeccions, actua a través del Grup d’experts en tractaments de dejeccions ramaderes (GETDR), que ha posat al dia els sistemes de tractament i el seu rendiment, possibilitant el desenvolupament de les iniciatives tecnològiques dels nostres emprenedors, i en breu es publicarà una guia de sistemes de tractament.

 

Font d’informació: DARP

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Publicada la fitxa tècnica per a la prevenció de la caudofàgia en granges porcines

La fitxa tècnica pretén orientar els professionals de les explotacions porcines sobre les eines i consells per evitar les mutilacions de cues en l’espècie porcina.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, juntament amb l’IRTA, ha elaborat una fitxa tècnica per a la prevenció de la caudofàgia en granges porcines que pretén abordar el repte de criar porcs amb les cues intactes i controlar el risc d’un brot de caudofàgia.

La fitxa explica en què consisteix aquest fenomen i analitza les causes i el procés de la caudofàgia. També explica què cal fer davant un brot de caudofàgia i quines mesures es poden prendre per a prevenir-lo, a través d’una completa taula d’indicadors. També s’inclou la normativa vigent reguladora de l’escuat en el porcí.

El document també mostra la importància d’implementar un sistema d’avaluació de riscos com una eina preventiva específica per al control de la caudofàgia, que acosta el ramader a les singularitats de l’espècie porcina i que,  a través d’una observació més acurada i unes pràctiques de maneig més conscients, aconsegueix revertir aquest problema fins a mantenir-lo en nivells que li garanteixin una producció econòmicament adequada i li permetin plantejar-se la cria d’animals sense escuar.

Font: RuralCat

Fitxa tècnica prevenció de la caudofàgia en granges porcines – Ruralcat

 

Mobilitat en el sector agroalimentari i possibilitat de canvi de potència elèctric

 S’ha publicat el document del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) que contempla recomanacions als operadors dels sectors essencials de l’agricultura, la ramaderia, l’aqüicultura, la pesca i la indústria alimentària per al compliment de les limitacions de circulació durant l’estat d’alarma.

La principal novetat, en relació amb el que ja us havíem informat prèviament, és que relaciona diversos documents, més enllà dels que ja us havíem enunciat, que poden adjuntar-se amb el certificat autoresponsable per acreditar l’activitat agroalimentària.

Alguns aclariments:

  • El caràcter essencial de la cadena alimentària no s’ha d’entendre com que no hi ha cap limitació en els moviments i és evident que cal seguir sempre les condicions de seguretat i prevenció que us hem anat anunciant.
  • Només es permeten tasques imprescindibles i que no puguin ajornar-se.
  • Les persones jubilades són població de risc davant la COVID-19 per tant, lògicament, la recomanació és no anar a treballar
  • Els treballadors de la cooperativa, buscant la fórmula jurídica adequada, podrien treballar les terres d’aquestes persones o d’altres que no tinguessin la possibilitat de desplaçar-se.

Possibilitat de canvi de potència elèctrica

El Reial decret 11/2020, en el seu article 42, contempla la possibilitat de suspendre temporalment, modificar la potència o els contractes de subministrament sense penalització ni cost. Un cop finalitzat l’estat d’alarma, en el termini de tres mesos, el consumidor podrà tornar a activar o modificar el contracte sense penalització, amb algunes excepcions com demanar un increment de la potència actual.

Font d’informació: FCAC

Mesures i instruccions que afecten les explotacions ramaderes amb motiu del coronavirus SARS-Cov-2 (COVID-19)

Com a conseqüència de la situació generada per l’estat d’alarma del SARS-CoV-2, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat determinades instruccions relacionades amb les mesures excepcionals pel que respecte al sector ramader i activitats relacionades.

Aquest apartat concreta les mesures excepcionals adoptades en l’àmbit de l’alimentació animal, el moviment pecuari i la identificació animal, la sanitat animal i la producció ramadera. L’enllaç on es poden consultar les instruccions esmentades és http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/ramaderia/coronavirus-sars-cov-2/

En l’àmbit de l’alimentació animal, s’ofereix un document sobre els canvis en el procediment per a l’emissió de certificats per exportar productes destinats a l’alimentació animal amb motiu de l’estat d’alarma pel Covid-19. Quant al moviment pecuari i identificació animal, s’informa de les Mesures en matèria de transport d’animals durant el període d’alarma decretada pel COVID-19Informació sobre el transport d’animals vius per carretera dins de la UE com a conseqüència de l’estat d’alarma pel SARS-Co-2 i Instrucció provisional per al compliment de la identificació i moviment del bestiar durant l’estat d’alarma COVID-19.

Respecte de les produccions ramaderes, s’informa de les mesures i instruccions de caràcter organitzatiu del sector lleter. D’una banda, les mesures generals  en referència al control lleter de Catalunya durant l’estat d’alarma i el Document d’acompanyament identificatiu de les cisternes de llet sol·licitades durant l’estat d’alarma.

Finalment, en sanitat animal, s’adjunten les Instruccions pel Programa Sanitari Avícola durant la crisis sanitària causada pel COVID-19, les Mesures de caràcter preventiu i organitzatiu programes sanitaris obligatoris amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 per a boví i petits remugants i la Instrucció provisional pel compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya.

 

Font: DARP

El DARP ofereix instruccions pel compliment dels Programes sanitaris en el sector ramader a Catalunya

Des del Servei de Prevenció en Salut Animal de la Subdirecció General de Ramaderia del DARP, s’informa de les actuacions necessàries que han de seguir les explotacions porcines per garantir el programa sanitari del porcí tenint en compte les recomanacions i obligacions de les autoritats sanitàries.

La Subdirecció general de Ramaderia ha fet arribar a les explotacions porcines les instruccions sobre les actuacions mínimes a realitzar per al compliment del Programa sanitari del porcí en les explotacions porcines de Catalunya, mentre duri l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària originada pel COVID-19. 

Entre altres actuacions, s’han adoptat mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2 amb l’obligació de limitar la prestació dels serveis públics a aquells estrictament necessaris per garantir el correcte funcionament dels serveis bàsics o estratègics.

En el cas de les entrades UE s’hauran de continuar realitzant els controls de resultats a l’arribada de les partides dels animals com fins ara. Tanmateix,  es redueix la presa de mostres a una sola extracció, on també inclouran les mostres per a PCR-PPA.

De les actuacions dins les Programa Sanitari del Porcí que cal considerar com a prioritàries són el compliment de les vacunacions de la malaltia d’Aujeszky establert a la normativa; els controls serològics per a les entrades intracomunitàries, destí engreix i vida (que durant aquest període passarà de dos extraccions a una als 8 – 10 dies de l’entrada dels animals, mantenint-se el doble tub); els controls serològics obligatoris en els centres de quarantena de mascles reproductors previs per a la sortida dels animals cap a Centres de Recollida de material genètic; les actuacions que ja s’hagin iniciat per a confirmar o descartar la malaltia davant de l’obtenció de resultats serològics desfavorables; i les actuacions serològiques pel manteniment de les qualificacions sanitàries de les explotacions porcines de reproductores per a garantir el moviments pecuaris.

Per a l’execució d’aquestes actuacions, cal seguir les recomanacions de protecció i prevenció per a la reducció de risc del possible contagi entre persones. Queden excloses de les actuacions prioritàries, per a les explotacions d’engreix, l’extracció de les 16 mostres prèvies a la sortida cap a escorxador. Per tant, la no extracció de 16 mostres en les explotacions d’engreix, no suposarà cap limitació per a l’emissió de DST (Documentació Sanitaria de Trasllat) vida i escorxador per part dels titulars de les explotacions porcines.

Així mateix, es considera prioritari l’aprovació de CSM (Certificat Sanitari de Moviment) per part dels Serveis Veterinaris Oficials de les Oficines Comarcals/Serveis Territorials i l’autorització de nous PEG (Permisos d’Entrada de Garrins).

Pel que fa a les enquestes de bioseguretat, la realització d’enquestes i actes de bioseguretat no es consideren una actuació prioritària, per tant no quedaran afectades aquelles explotacions porcines que tinguin caducada l’enquesta de bioseguretat.

Igualment, s’informa de la instrucció per la qual s’estableixen mesures de caràcter preventiu i organitzatiu relacionades amb els programes sanitaris obligatoris, adreçades als/les ramaders/res, ADS i veterinaris/àries habilitats/des, amb motiu del coronavirus SARS-CoV-2 que afecten al boví, oví i cabrum.  

Aquestes mesures es mantindran mentre es mantingui l’estat d’alarma (RD 463/2020).

Es pot trobar més informació al web de Protecció Civil, on figura el document “Preguntes sobre les restriccions de la COVID-19”.

D’altra banda, des de la Direcció general d’Agricultura i Ramaderia i la Subdirecció General de Seguretat Alimentària i Protecció de la salut també s’han difós diferents recomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció de coronavirus, que es poden trobar a a la pàgina de l’ACSA (http://acsa.gencat.cat/ca/inici/), on figuren els següents documents: Recomanacions per als establiments d’alimentació amb servei directe  al públic , Recomanacions d’higiene per a les indústries alimentàriesRecomanacions de neteja i desinfecció d’instal·lacions en empreses alimentàries per a la prevenció del coronavirus.

Font: Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP