Els països que més reciclen a Europa també són els que més valoritzen energèticament els seus residus. Segons les darreres dades d’Eurostat (2022), països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, líders en reciclatge, també disposen d’un alt grau de valorització energètica. Aquesta doble aposta els permet tenir nivells molt baixos d’ús d’abocadors (inferior al 5%).
En el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) vol posar llum sobre una idea difosa pels contraris al projecte completament errònia: que la valorització energètica dels residus és un obstacle per al reciclatge. Les dades, però, demostren exactament el contrari.
La correlació entre els països europeus amb millor valorització energètica dels residus i els seus nivells de recuperació i reciclatge mostra una relació molt significativa: els països que aposten per la valorització energètica acostumen a tenir també alts nivells de reciclatge i recuperació, i gairebé no depenen de l’abocament en dipòsits controlats. Aquesta tendència es pot entendre millor tenint en compte el model de jerarquia europea de gestió de residus, que prioritza, per ordre:
- Prevenció
- Preparació per a la reutilització
- Reciclatge
- Altres formes de valorització (com l’energètica)
- Eliminació (com els abocadors)
Casos exemplars:
- Alemanya, Àustria, Suècia, Països Baixos i Dinamarca són països líders tant en reciclatge com en valorització energètica. Tots aquests superen sovint el 60-70% en índex combinat de reciclatge + valorització energètica i tenen una pràctica residual de l’ús d’abocadors (inferior al 5%).
- En canvi, països com Espanya, Grècia, Romania o Bulgària, amb menor desenvolupament en plantes de valorització energètica, presenten percentatges elevats d’abocament (fins al 50%) i menors índexs de reciclatge.
Aquesta correlació es pot explicar per què la infraestructura per a valoritzar energèticament exigeix una gestió més tècnica dels residus, que sovint va acompanyada de millors sistemes de recollida, separació i tractament. Això no vol dir que la valorització energètica substitueixi el reciclatge, sinó que actua com a complement estratègic quan el reciclatge no és viable (per materials no reciclables o en mal estat).
“Reciclar, valoritzar, transformar: així és l’economia circular que impulsem des de GAP”
És precisament aquest model el que GAP vol aplicar a les Garrigues a través del nou sistema de funcionament per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa. La planta transformarà dejeccions ramaderes i CSR no reciclables en fertilitzants orgànics i energia neta, reduint les emissions, la dependència dels abocadors i recuperant nutrients per a l’agricultura local.
Amb aquest sistema, GAP exemplifica la jerarquia europea de residus: reduir, reutilitzar, reciclar i després valoritzar. Una aposta que no només afavoreix el medi ambient, sinó que reforça el teixit econòmic i social de la comarca.
- Redueix la dependència dels abocadors
- Redueix emissions de CO2
- Revaloritza materials que serien descartats
- Genera productes útils com fertilitzants orgànics granulats i energia neta
En conclusió, reciclar i valoritzar no són models antagònics. Són sinergies necessàries per construir una economia circular real, eficient i sostenible. En el cas del nou model per TRACJUSA la planta no només afavorirà la valorització energètica, sinó que impulsarà també el reciclatge agrícola dels nutrients a través de la gestió tècnica de les dejeccions ramaderes.
Xifres Eurostat sobre el tractament de Residus Municipals segons el CEWEP
Aquest gràfic mostra la proporció de reciclatge (inclòs el compostatge), valorització energètica de residus i abocament de residus municipals a cada estat membre de la UE (a més de Noruega, Suïssa i Islàndia), ordenats per percentatge d’abocament. També mostra les dades que falten, que inclouen la diferència entre els residus generats al país i els tractats.
El 2022, el país líder en reciclatge va ser Alemanya, amb un 69% de residus municipals reciclats o compostats. Si bé 9 estats membres (inclosa Eslovènia, que presenta una diferència del 17% entre els residus tractats i els generats) van abocar menys del 10% dels seus residus —que és l’objectiu establert per la nova Directiva sobre abocaments per al 2035—, 9 estats membres encara van abocar més del 50% dels residus municipals.
Cicle de valorització energètica dels recursos (CEWEP)
Actualment, les plantes de valorització energètica de residus a Europa poden subministrar electricitat a 21 milions de ciutadans europeus i calefacció a 17 milions. Això es basa en els 103 milions de tones de residus domèstics i similars restants que es van tractar el 2021 a Europa.
Depenent del combustible que se substitueixi (gas, petroli, hulla o lignit), entre 10 i 56 milions de tones de combustibles fòssils, que emeten entre 22 i 44 milions de tones de CO2, no haurien de ser utilitzades per les centrals elèctriques convencionals per produir aquesta quantitat d’energia.
La tecnologia de valorització energètica de residus és una de les opcions energètiques alternatives més robustes i eficaces per reduir les emissions de CO2 i estalviar els recursos limitats de combustibles fòssils que usen les centrals elèctriques tradicionals.
