Rebem la visita José Crispin, subdelegat del Govern a Lleida

El senyor José Crispín Les oficines de GAP Cooperativa, impulsora de la Fundació Ara Garrigues, van acollir una reunió de treball entre diferents membres del patronat de la fundació –en Mónica Jiménez i Jordi Armengol- i Xavi Gispert, director de la Fundació amb José Crispín, subdelegat del Govern a Lleida

En el decurs d’aquesta trobada els representants de la fundació van presentar al senyor Críspin aquest projecte, que té com a objectiu principal aportar el seu gra de sorra per intentar frenar la preocupant i progressiva despoblació de les Garrigues derivada, fonamentalment, de la manca de projectes de caràcter empresarial capaços de fixar la població a la comarca, especialment als i les joves.

En aquest sentit, la fundació Ara Garrigues fonamentarà la seva acció en una clara aposta per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

Política Ambiental TRACJUSA de Juneda SA

POLÍTICA AMBIENTAL DE TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. Empresa dedicada al tractament de purins per a la seva inertització com a residus amb aprofitament de biogàs.

TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A., coneixedor que el seu futur sostenible ve determinat per la satisfacció dels diferents grups d’interès i la protecció del medi ambient, es compromet a mantenir integrats, en la seva gestió i en el desenvolupament dels seus processos i serveis, els principis de protecció al medi ambient. Per això seguint un procés de millora contínua ha definit i engegat els compromisos següents:

  • Assegurar la satisfacció dels nostres principals grups d’interès, amb serveis adequats a les seves necessitats, avançant-nos a l’aparició de possibles incompliments.
  • Tenir un creixement real i sostingut basat en l’optimització de beneficis i la millora continuada.
  • Crear una cultura de gestió ambiental fonamentada en la protecció del medi ambient i del seu entorn, formant i motivant el personal en relació amb:
    • Aconseguir minimitzar l’impacte ambiental de la nostra activitat mitjançant el control dels nostres aspectes ambientals significatius i els associats al consum racional de recursos naturals, la gestió eficient dels residus i la prevenció de la contaminació.
    • Establir un sistema apropiat a la naturalesa i la magnitud dels impactes provocats per l’activitat de la nostra empresa, amb l’objectiu de minimitzar l’efecte que puguin ocasionar a l’entorn, i assegurar-ne la millora contínua.
    • Fomentar l’ús racional dels recursos energètics i béns materials consumits, promovent la sostenibilitat en les activitats dutes a terme.
    • Formar i conscienciar tots els nostres treballadors sobre els possibles aspectes ambientals que es poden generar, fent-los partícips del respecte a la nostra política en totes les actuacions.
    • Mantenir un sistema de comunicació interna que permeti recollir suggeriments de millora ambiental i de seguretat i salut plantejats pels nostres treballadors i que contribueixin a aconseguir els objectius marcats per l’empresa.
    • Cuidar i respectar el medi ambient, a les nostres instal·lacions i a les dels nostres proveïdors.
  • Difondre internament el contingut de la Política, Programes i Objectius de Medi Ambient, promovent accions de participació, sensibilització, informació i formació teòriques i pràctiques, integrant els nostres proveïdors en el compromís. A més, s’exposarà a llocs visibles aquesta política, a disposició del públic o altres parts interessades que la sol·licitin.

  • Acceptar el compromís de complir els requisits legals, normatius i altres, que l’organització subscrigui en matèria de medi ambient, i de millorar contínuament l’eficàcia del sistema de gestió, minimitzant-ne els riscos i prevenint-ne la contaminació.
  • Desenvolupar la nostra activitat cuidant i protegint la salut dels treballadors de la nostra organització, així com de les altres parts interessades.
  • Aquesta Política de Medi Ambient és de compliment obligat per tot el personal de TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. i serveix de marc per establir i revisar els objectius del sistema de gestió.
  • La Direcció de TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. periòdicament revisarà la política de Gestió, per assegurar-se que continua sent pertinent i apropiada, es proposarà objectius i metes viables per desenvolupar aquesta política, amb el propòsit de millorar constantment el Sistema de Gestió implantat, i es comprometrà a aportar els mitjans necessaris.

Balanç positiu del 2023 al sector porcí tot i els costos elevats

El sindicat demana una simplificació dels tràmits burocràtics per als ramaders i que s’intensifiquin els controls per evitar l’expansió de la Pesta Porcina Africana a Europa

FONT D’INFORMACIÓ: UNIÓ DE PAGESOS

Unió de Pagesos valora de manera positiva el balanç del sector porcí del 2023 a Catalunya, amb una mitjana del preu de porc de 1,869 euros el quilo viu a Mercolleida (el 2022 el preu mitjà va ser d’1,51 euros el quilo viu), amb un rècord de 2,025 euros el quilo viu des de la setmana 12 a la 31 de l’any passat. L’alt nivell del preu s’ha mantingut per l’oferta inferior a l’Estat espanyol i a altres països europeus. Així, les empreses propietàries dels porcs que crien i engreixen al territori han guanyat 41,72 euros de mitjana per cada porc. Quant a les empreses que compren garrins d’importació han tingut un marge més reduït pel cost més elevat de la compra. Cal recordar que el 81% de les granges d’engreix treballen sota el règim d’integració.

Elevatas costos de producció

Tot i aquestes xifres, el sindicat recorda que el 2023 es van mantenir uns costos de producció molt alts, sobretot de pinso, energia i combustible, amb una mitjana d’1,50 euros el quilo, i que ja s’havien incrementat de manera extraordinària el 2022.

El sindicat demana facilitar els tràmits normatius

Pel que fa a les exigències de les noves normatives per als ramaders, el sindicat demana que es facilitin els tràmits i augmentin els recursos per adaptar-s’hi. En aquest sentit, recorda que l’obligació d’ampliar els espais disponibles a les granges arran de la publicació del Reial Decret 159/2023 de mesures de benestar animal també implica més despeses i un increment de la gestió administrativa.

D’altra banda, Unió de Pagesos demana que es vagin evaluant les reduccions reals de les millors tècniques disponibles (MTD) implantades per tal de disposar de la màxima informació i per ser més eficients a l’hora de triar els diferents MTD per implantar.

Catalunya al capdavant de les exportacions

Quant a les exportacions, tot i que hi ha hagut un retrocés general del sector en volum (un 6,5% menys que el 2022 a l’Estat espanyol), Catalunya continua sent la principal comunitat exportadora de l’Estat, amb un 52% del total, seguida de l’Aragó, amb un 25%.

Pel que fa a les granges de porcí, el 2023 se’n van tancar 69 a Catalunya, amb una tendència a la reducció marcada per la falta de relleu generacional, la dificultat d’adequació per les petites dimensions i de la normativa per a les ampliacions i per a granges noves.

Respecte a l’expansió de malalties com la pesta porcina africana (PPA), que moltes vegades es transmet a través del porc senglar, amb poc marge de control per part del ramader tot i que Espanya està lliure de la malaltia, Unió de Pagesos insisteix a demanar més vigilància en el moviment d’animals i un control exhaustiu de la població de senglars, a més d’instar que s’informi ramaders, cases integradores i caçadors, especialment, sobre la importància de controlar la fauna salvatge davant l’expansió de la malaltia a Europa.

Unió de Pagesos ha explicat aquestes qüestions avui, en roda de premsa a Lleida, amb les intervencions de Rossend Saltiveri, responsable del sector Porcí; Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders, i Nèstor Serra, responsable d’Integració.

Adjuntem dossier sobre el sector porcí a Catalunya.

Les grans plantes de purins, sense ajuts i les reconvertiran per evitar tancar-les

La gran planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la més antiga de Lleida, perdrà a finals d’aquest any les primes per generar electricitat que fins ara feien viable tractar dejeccions. Entre 2025 i 2033 es quedaran també sense aquests ajuts les dos de Juneda (TRACJUSA I VAG) i la de Miralcamp. Els seus amos ja projecten reconvertir-les per evitar tancar-les

Font d’informació: Diari Segre

Raul Ramírez, dijous 11 de gener de 2024

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la primera de les quatre grans instal·lacions dedicades a tractar dejeccions ramaderes a Lleida, perdrà al desembre els ajuts que fins ara n’han fet viable el funcionament. Es tracta d’una prima per generar electricitat a través de cogeneració que deixarà de cobrar al complir 25 anys des de la seua p40o39s9ada en marxa. Entre 2025 i 2033 correran la mateixa sort els dos complexos de Juneda i el de Miralcamp. Els seus respectius propietaris elaboren ja projectes per reconvertir-les, que van des de produir biogàs i hidrogen verd fins a obtenir gas a partir de residus. D’aquesta manera busquen evitar el tancament d’aquestes plantes i mantenir-les en servei després de quedar-se sense ajudes.

L’e mp r e s a p or t u g u e s a Capwatt, propietària de la planta d’Alcarràs, tramita un projecte per aprofitar el metà que emana dels purins per obtenir biogàs. Una font oficial de la planta va explicar que el depuraran per produir biometà, amb un poder calorífic equivalent al del gas natural, i l’injectaran a la xarxa de distribució de gas natural. Uns altres 20 projectes a Lleida plantegen vendre gas renovable a través de les con- duccions de Nedgia.

Les primes per a la planta de Tracjusa, a Juneda, acabaran el 2025. Aleshores, la cooperativa GAP, propietària del complex, espera posar en marxa el seu polèmic projecte per obtenir gas a partir de residus. A més llarg termini, preveu explotar fonts d’energia renovable que inclouen la solar, el biogàs i l’hidrogen verd.

La pèrdua de les primes és un escenari encara llunyà per a les dos últimes plantes d’assecatge de purins: la de Vag, a Juneda, les mantindrà fins al 2028, i la de Miralcamp fins al 2033. Tanmateix, també hi ha plans de reconversió per a aquestes. La de les Garrigues té com a accionista majoritari Neoelectra, gestora també de la del Pla d’Urgell. Fonts de l’empresa van corroborar que estudien “alternatives de reconversió com a generació d’hidrogen, emmagatzemament en bateries i generació de biogàs”. “De fet, a VAG hi ha un projecte per a una instal·lació fotovoltaica d’auto- consum”, van afegir.

La gasificació de residus a Juneda, per a aquest any

La cooperativa GAP, que engloba més d’un centenar de ramaders de les Garrigues, preveu posar en marxa a finals d’aquest any el seu projecte per obtenir gas de residus a la planta de TRACJUSA, a Juneda. Així ho van explicar fonts de la firma, que preveu utilitzar aquest combustible com a alternativa al gas natural que ara fa servir per assecar purins. El projecte, denominat Nova Tracjusa, té des de fa anys l’autorització de la Generalitat i ha estat objecte de protestes: associacions ecologistes, entitats de les Garrigues i partits polítics com ERC, la CUP i ECP l’equi- pessin amb incineració de re- butjos, cosa que els promotors rebutgen.

Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions més enllà del 2025, quan la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que ara fan viable la seua activitat.

De forma paral·lela, GAP treballa en el projecte denominat Biogap, que preveu incorporar altres tecnologies per obtenir energies netes al complex de Tracjusa, que van des de la solar i el biogàs fins a l’hidrogen verd. Tot això, sense renunciar a la gasificació de residus que ja té autoritzada. D’aquesta manera, la proposta de Biogap ha rebut en diverses ocasions el suport explícit de la Generalitat de Catalunya, però encara no ha iniciat el procés per obtenir autorització.

OFERTA LABORAL TÈCNIC/TÈCNICA DE LABORATORI

A la planta de tranctament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, propietat de GAP Cooperativa, hem obert el procés de contractació d’una persona per incorporar-se al laboratori de la planta, per realitzar les analítiques necessàries en el procés industrial de la instal·lació.

  • Personal de laboratori per realitzar les analítiques necessàries en el procés industrial de la instal·lació. El laboratori, situat en la mateixa planta (Juneda -Camí de Puiggròs), disposa de materials i protocols per a la realització de les mostres.
  • Formació necessària: cicle formatiu grau mitjà
  • Es valorarà l’experiència en la realització del control analític, però no és imprescindible
  • Incorporació immediata a jornada completa

Interessats enviar curriculum a:

  • monica.jimenez@gapcooperativa.com
  • 687 939 288

Informa anual del porcí, any 2022

Es presenta l’Informe anual de 2022 sobre la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció i els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc en les tres fases: la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.

Informe anual porcí. Any 2022 

Suport a l’esport de les Garrigues

D’acord amb la nostra voluntat i compromís amb les Garrigues, enguany hem sumat una nova col·laboració a les prop de 30 que fem cada any; en aquesta ocasió amb el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca.

Fa unes setmanes, el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca va començar amb la seva temporada de competicions en la que participarà en diferents curses.

Sens dubte, un fantàstic projecte esportiu i formatiu que des d’enguany també compta amb el nostre suport.

Prou sobrecàrrega burocràtica per a la pagesia

El diari Segre, va publicar la passada setmana la col·laboració de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Jordi Armengol, membre de la directiva de GAP Cooperativa, manifesta en aquesta col·laboració la seva queixa i crítica per la sobrecàrrega burocràtica a la qual a la qual ha de fer front la pagesia i que l’ofega i dificulta en gran mesura el seu treball diari a les seves explotacions agroramaderes

En Franc Molins, ramader de cabrum, elaborador de làctics i company del sindicat, es declara insubmís a la burocràcia. Com molts petits agricultors i ramaders, es veu superat per les obligacions derivades de la seva activitat i la càrrega administrativa que suposen, perquè sobreviure en aquest món pensat per a la gran indústria transformadora és de valents! La falta d’una reglamentació que alleugereixi controls i tràmits, que diferenciï l’artesà de la indústria, i que faciliti tant la producció com la comercialització, és urgent. Amb la situació actual i aquestes fràgils estructures econòmiques, no serà fàcil tirar endavant. Falta un paraigua legislatiu on encabir aquests petits obradors, de tots els sectors, que en faciliti la continuïtat i la implantació a mitjà termini.

A Unió de Pagesos ja vam protestar per aquest motiu amb una acció a l’abril davant la delegació del Govern estatal a Barcelona i vam mobilitzar més de 200 tractors i 600 persones al territori amb la campanya #ProuBurocràcia. Cal tenir en compte que la incorporació de joves al camp buscant sistemes productius diferenciats i basats en l’elaboració i comercialització és una realitat, però molts d’aquests projectes són abandonats tan bon punt s’acaben els compromisos amb les ajudes a la incorporació per la falta de viabilitat econòmica i marges econòmics insuficients per viure en zones rurals i amb pocs serveis. És aquí on cal l’acció del Govern, amb el suport necessari perquè això no passi, i no parlo de diners, parlo d’acompanyament, diligència i sensibilitat!

Aquesta sensació d’ofec per excés de càrrega burocràtica la té tota la pagesia, agrícola i ramadera. Tenim una Administració excessivament garantista que fa que el sistema es col·lapsi per falta de mitjans, humans i materials. Cada dia estem més allunyats de les oficines comarcals, que han delegat l’assessorament i l’acompanyament a entitats col·laboradores. Encara no hem digerit el Decret de fertilització i s’aprova la modificació del Reial Decret d’ordenació ramadera estatal del sector. Mentrestant, arriba la proposta de modificació del Decret d’ordenació ramadera català, la nova Política Agrària Comuna i els ecorègims i totes les normatives que pretenen reduir emissions i millorar el benestar animal a les granges. El que necessitem és una moratòria a l’aprovació de noves normes i legislació. És el moment d’analitzar on som i com ho fem per posar-nos al dia. Cada vegada més ens costa veure un futur pròsper i més a prop la implantació de grans empreses que, lluny de fixar gent al territori, només es dedicaran a produir en espais econòmicament viables.

Per tot això, potser sí que hauríem de reflexionar sobre la insubmissió a aquest sistema. Necessitem la moratòria per resoldre aquests problemes i la finestreta única; no volem presentar la mateixa documentació a dos administracions diferents, i volem viure del que produïm. Per això, continuarem al costat de tots els Franc Molins que calguin!

GAP Cooperativa col·labora amb la restauració de la façana de l’església de Juneda

La façana de l’església de Juneda ja llueix amb tota la seva esplendor després de les obres de rehabilitació a la qual ha  estat sotmesa. GAP Cooperativa ha aportat la seva col·laboració en el finançament d’aquestes obres.

Dissabte passat va tenir lloc l’acte oficial de presentació de la nova façana de l’Església de la Transfiguració del Senyor, després d’haver-se sotmès a una actuació de restauració, davant d’alguns problemes estructurals que provocaven despreniments de la cornisa i que van obligar a posar un protector per evitar situacions de perill.

Aquesta actuació de millora i rehabilitació de la façana, impulsada de manera conjunta per l’Ajuntament de Juneda, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura ha tingut un cost de 90.000 €. GAP Cooperativa ha estat una de les entitats que ha donat el seu suport i col·laboració per la realització d’aquestes necessàries obres de rehabilitació que han tornat a fer lluir una de les construccions emblemàtiques del patrimoni històric de Juneda.

Des de GAP Cooperativa, els darrers anys s’està donant un suport directe a més de 30 projectes, entitats i clubs esportius de la comarca de les Garrigues, que posen de manifest d’una manera clara i directa el suport de les sòcies i sòcies d’aquesta cooperativa amb el territori i la seva població.

GAP Cooperativa suport i col·laboració amb l’esport garriguenc

Des de fa anys, a GAP Cooperativa vam decidir donar el nostre suport i col·laboració a diferents projectes culturals, socials i, especialment de caràcter esportiu de la nostra comarca. En aquest sentit, cada any comptem amb la nostra col·laboració més de 30 entitats de les Garrigues

Club Hoquei Juneda renova el seu acord de col·laboració amb GAP Cooperativa

El CH Juneda, és una més de les entitats esportives que, una temporada més tindran la nostra petita aportació econòmica i suport per tirar endavant el seu projecte esportiu i formatiu.

La nostra aposta per les entitats esportives és especialment present, ja que considerem que el treball formatiu, tant de caràcter esportiu com motivacional i en valors, contribueix d’una manera decisiva i substancial al correcte creixement personal de la canalla i el jovent de les nostres contrades, quelcom força important.

En concret, a la població de Juneda, seu de la GAP Cooperativa també col·laborem amb el Club de Futbol Juneda, Escola de Patinatge Artístic, Escola de Ciclisme de Juneda, Club Padel Juneda, Intercomarcal de Futbol de les Garrigues, endemés d’altres entitats i projectes com ara el Jovent Junedenc, el Festival els Rentadors, Miravisions, Antifa Rock, la reparació de la façana de l’esglèsia de Juneda, Tastavins Juneda, etc.