Tracjusa no será una incineradora: es tracta d’un projecte basat en la gasificació de residus no perillosos

Davant la campanya de desinformació llançada pels detractors al nou projecte de funcionament de per la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA GAP Cooperativa vol deixar clar que Tracjusa no serà una incineradora sino una planta que utilitzarà una tecnologia de gasificació per tractar dejeccions ramaderes i obtenir fertilitzants orgànics, energia renovable i electricitat, desmentint rotundament les acusacions infundades d’incineració.

GAP Cooperativa ha publicat un nou material informatiu en el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, amb l’objectiu de desmentir una de les falsedats més recurrents entorn del projecte de Nova Tracjusa: que es tracta d’una incineradora.

“És absolutament fals”, afirmen des de l’organització. “El projecte no contempla la crema de residus, sinó un procés de gasificació, que transforma materials sòlids en un gas, que després es fa servir per generar energia.”

La tecnologia emprada permet obtenir vapor útil per assecar purins, a més de produir fertilitzants orgànics d’alta qualitat i electricitat. Aquest sistema ha estat validat per la Generalitat de Catalunya, i compta amb estudis ambientals favorables, incloent-hi el de Ramon Folch & Associats, una consultoria independent d’energia, medi ambient i sostenibilitat amb 30 anys de trajectòria en el mercat nacional i internacional preparada per ajudar i acompanyar a empreses i institucions en el seu camí cap a la seva transformació sostenible.

L’ús de CSR (combustibles sòlids recuperats) no suposa cap risc, ja que es tracta de materials prèviament estabilitzats i higienitzats, procedents de plantes homologades. La gasificació evita l’abocament, redueix emissions i optimitza la gestió de residus.

Des de GAP, insisteixen que no només es tracta d’un projecte tècnicament solvent, sinó que respon a un model de cooperativisme territorial, gestionat per més de 160 famílies ramaderes. La prioritat és la salut del territori, la sostenibilitat del sector i l’economia circular.

“El que volem és garantir el futur del territori amb solucions reals, no amb pors infundades”.

Compartim en aquest espai un interessant article dedicat a la valoració energètica dels residus a Europa publicat a www.residuosprofesional.com per part de Joaquín Pérez Viota, president d’AEVERSU

Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica.

La gestió de residus a Europa es troba en un moment decisiu. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per reduir l’eliminació de residus a l’abocador fins al menys el 10%, abans del 2035. Per assolir aquestes fites, és imprescindible repensar i modernitzar les nostres estratègies de tractament de residus, situant la valorització energètica com un dels pilars imprescindibles en el procés.

La situació actual a Espanya difereix notablement d’aquest objectiu, la dependència dels abocadors continua sent un problema enorme. Eliminant a abocador més del 50% del residu urbà generat, el 20% del total de residus eliminats a abocador a Europa, són espanyols, per a una població que supera lleugerament el 10% de la població de la Unió.

En aquest context, la valorització energètica emergeix com la solució eficient i necessària que garanteix la gestió de residus no reciclables sostenible i alineada amb els principis de leconomia circular i la jerarquia de residus.

LA VALORITZACIÓ ENERGÈTICA COM UN DELS EIXOS DE L’ECONOMIA CIRCULAR

Així, la valorització energètica es presenta com una eina clau per tractar la fracció de residus que no ha pogut ser reutilitzada o reciclada. Aquest procés permet recuperar l’energia continguda als residus no reciclables, transformant-los en electricitat i energia tèrmica, fet que contribueix a reduir la dependència de combustibles fòssils ia mitigar els efectes del canvi climàtic.

I és que malgrat els avenços que s’han registrat en matèria de reutilització i reciclatge, un dels grans desafiaments de la gestió de residus a Europa és la reducció de l’abocament. Tot i les regulacions europees que busquen limitar-ne l’ús, a països com Espanya un percentatge elevat de residus acaba en abocadors, cosa que genera impactes ambientals negatius, la pèrdua de recursos potencialment aprofitables i l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a través de les emissions difuses produïdes després del dipòsit. En concret, els abocadors contribueixen amb les emissions de metà, un gas amb un potencial d’escalfament 80 vegades superior al del CO₂. Així, els abocadors emeten un 245% més d’emissions GEH que no pas la valorització energètica.

A països líders en gestió de residus, com Alemanya, Àustria o Països Baixos, la valorització energètica té un paper essencial. En aquests països, on el residu eliminat en abocador és zero o practicant testimonial, i on les taxes de recuperació superen els objectius fixats per la Unió Europea fins i tot per al 2030, el residu que no és possible de reciclar és valoritzat energèticament, en percentatges que van des del 30% al 40%. D’aquesta manera evitem el recurs a l’abocador i maximitzem l’aprofitament dels recursos. La Unió Europea ha establert objectius ambiciosos per a la gestió de residus, i ha fixat una taxa de reciclatge del 65% i ha limitat l’abocament al 10% abans del 2035.

Tot i això, Espanya està malauradament molt lluny d’aquests objectius. Actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors i només un 11% és valoritzat energèticament, una xifra que representa l’enorme bretxa existent entre països i l’ampli marge de millora que tenim a l’hora d’accelerar la implantació d’infraestructures que permetin aprofitar els residus com a font d’energia.

Per assolir els objectius europeus a Espanya, a més d’intensificar totes les polítiques que fomenten la recuperació i el reciclatge, en la recerca del 65% fixat, caldria almenys duplicar la capacitat de valorització energètica actual, cosa que permetria reduir significativament l’impacte ambiental dels abocadors i avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible. Per avançar en aquesta direcció, és essencial adoptar mesures que fomentin la valoració energètica com a part d’un model de gestió eficient. Una de les propostes més rellevants en aquest àmbit és la suspensió temporal de l’impost sobre aquest tipus de tractament. Aquesta mesura, lluny de ser una reculada, té com a objectiu fomentar pràctiques més sostenibles i apropar Espanya als estàndards europeus. Països com Suècia ja han demostrat que l’eliminació d’impostos sobre la valoració energètica pot accelerar la transició cap a una economia circular eficient i responsable. A més, és fonamental la coherència dins d’un esquema impositiu en què els residus tractats en instal·lacions de coincineració estan gravats amb un impost de 0€.

L´experiència de països del nord d´Europa demostra que l´eliminació progressiva d´abocadors només és viable si s´implementen polítiques de gestió eficients i es fomenta la conscienciació ciutadana sobre les diferents eines destinades a avançar en matèria d´economia circular. En aquest sentit, és fonamental desmitificar la creença que la valorització energètica i el reciclatge són estratègies oposades. Com vèiem abans, els països que més reciclen són també aquells que més valoritzen energèticament els residus no reciclables, demostrant que les dues pràctiques són complementàries i essencials per a una gestió eficient i sostenible.

D’altra banda, la valorització energètica també contribueix a la seguretat energètica, ja que redueix la dependència de combustibles fòssils importats i proporciona una font d’energia elèctrica estable i predictible. A més de la producció d’electricitat, les instal·lacions de valoració energètica poden arribar a contribuir al subministrament d’aigua calenta, calefacció i climatització per a les llars, a través de xarxes de calefacció urbana (district heating). A Europa, les instal·lacions de valoració energètica generen 99.000 milions de kWh de calor a l’any, subministrant calefacció a 17 milions d’habitants. Això és especialment rellevant en el context actual de crisi energètica i de transició cap a fonts d’energia renovables.

Espanya té davant seu una oportunitat única per millorar els seus models de gestió de residus. Situar la valorització energètica com un component essencial en l’estratègia i la planificació de tractament de residus permetrà avançar cap als objectius europeus, reduir la dependència d’abocadors i contribuir a la transició energètica.

És responsabilitat de tots els actors implicats –administracions públiques, empreses i ciutadania– treballar conjuntament per transformar els reptes actuals en oportunitats. En aquest context, AEVERSU celebrarà al maig la 1a AEVERSU SUMMIT, Trobada Global de Valorització Energètica, un fòrum clau per debatre sobre el paper d’aquesta tecnologia en la transició cap a un model més sostenible. La valorització energètica és una peça clau en aquest camí i ha de ser reconeguda com a pilar fonamental dins el model d’economia circular que Europa necessita.

La sostenibilitat i la innovació tornen a ser protagonistes en la ramaderia de les Garrigues. Dues explotacions ramaderes de socis de la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) han ampliat la seva capacitat d’emmagatzematge de dejeccions mitjançant la construcció de dues basses amb cobertes de formigó de peces alveolars. Aquestes infraestructures permeten una gestió més eficient de les dejeccions ramaderes de les seves granges i minimitzen l’impacte ambiental d’aquestes explotacions.

Aquesta millora s’emmarca en el compromís continu de GAP per impulsar pràctiques més sostenibles i eficients en el sector ramader. La construcció d’aquestes basses no només optimitza la gestió de les dejeccions, sinó que també contribueix a la reducció d’emissions a l’atmosfera i a una millor conservació del medi ambient.

El personal tècnic de GAP ha acompanyat i assessorat els ramaders en tot el procés, reforçant així el paper de la cooperativa com a entitat de suport per als seus socis. “L’objectiu de GAP és oferir solucions innovadores i sostenibles que ajudin els nostres socis a ser més eficients i a complir amb la normativa ”.

Aquesta acció s’afegeix a altres iniciatives impulsades per GAP per fomentar la sostenibilitat, esdevenint un referent en la gestió responsable de les dejeccions ramaderes.

Amb aquest projecte, la Cooperativa GAP reafirma el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la millora contínua del sector ramader.

El Consell Comarcal de les Garrigues ha rebutjat la proposta d’ERC i Per Tu de celebrar una consulta popular sobre el projecte Nova Tracjusa, impulsat per GAP Cooperativa. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport de més de 150 famílies de ramaders i pagesos de la comarca, té com a objectiu millorar la gestió de les dejeccions ramaderes mitjançant un model sostenible i innovador.

Durant el ple extraordinari celebrat ahir, la major part de l’equip de govern format per Junts i PSC va votar en contra de la proposta impulsada pels representants de les formacions polítiques d’ERC i Per Tu. Es va argumentar que el Consell Comarcal no disposa ni de les competències ni dels recursos necessaris per organitzar una consulta d’aquest tipus i que la viabilitat del projecte ja ha estat avalada per la Generalitat de Catalunya. El president del consell i alcalde de Juneda, Antoni Villas (Junts), va proposar com a alternativa organitzar votacions sobre Nova Tracjusa a cada municipi que ho consideri oportú.

En el decurs d’aquest ple, el PSC va llegir una declaració amb la seva exposició de motius pel no a la proposta on va manifestar que veu especulacions, errors i falsedats en l’oposició a Nova Tracjusa i vota amb Junts en contra del suport del Consell Comarcal de les Garrigues a una consulta popular. Els socialistes van argumentar la seva oposició davant les especulacions i el rebuig sistemàtic sense fonament. En aquest sentit, van assenyalar en el seu manifest que el text de la moció “conté errors, algunes afirmacions que no són certes i oblits que justifiquen plenament la nostra posició”.

Entre altres aspectes, van destacar que la moció presentada per l’oposició afirma erròniament que els purins representaran només el 25% de les matèries orgàniques a tractar. En realitat, aquest percentatge supera el 60%. D’altra banda, es reconeix que Tracjusa fa 25 anys que opera sense generar un impacte ambiental negatiu, facilitant la gestió de dejeccions ramaderes i generant ocupació. Els mesuraments de qualitat de l’aire, publicats per la Generalitat, confirmen que s’ha mantingut sempre dins dels límits legals.

Així mateix, van indicar que es rebutja la idea que s’estigui impulsant una reconversió d’una planta incineradora. No existeix cap incineradora ni cap procés de reconversió en marxa. El projecte preveu la incorporació d’una planta gasificadora per obtenir combustible més econòmic i sostenible per al tractament de purins.

Un projecte aprovat i amb garanties tècniques

Els representants del PSC també van destacar al seu manifest que les autoritats ambientals competents, com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya, han avalat el projecte amb informes favorables d’organismes ambientals i s’han desestimat recursos en contra. Destacant alhora la importància de l’activitat ramadera, especialment la porcina, per a l’economia local i comarcal. En aquest sentit, es reconeix que plantes com Tracjusa són essencials per mitigar l’impacte dels purins.

Finalment, van remarcar que el projecte inclou mesures de prevenció per evitar afectacions negatives a l’entorn i que compta amb autorització i controls ambientals estrictes. Per aquest motiu, el PSC van  manifestar el seu suport a un model de tractament de purins que es desenvolupi dins del marc legal i amb les garanties i la supervisió corresponent.

Una polèmica polititzada

Malgrat els beneficis del projecte, el debat sobre Nova Tracjusa ha estat utilitzat com a eina política per part d’alguns sectors, especialment per ERC i Per Tu, que han fet de la seva oposició una causa política. Aquesta actitud ha generat confusió entre la ciutadania i ha posat traves a un projecte que ja compta amb totes les garanties tècniques i ambientals.

Des de GAP valorem positivament les mostres explícites de confiança en els ramaders i en la cooperativa que treballem des de fa anys per tirar endavant aquest projecte estratègic per la viabilitat del sector a la zona, el respecte a les decisions de tots els organismes reguladors que avalen el projecte, així com el reconeixement a la nostra trajectòria i compromís amb el territori i la comarca. Convidem la ciutadania a conèixer de primera mà els detalls del projecte i els beneficis que aportarà al territori.

El periodista Albert González ha publicat al diari ARA, en la seva edició del dimecres 26 de febrer, un extens reportatge per tractar de contrastar i posar sobre la taula les diferents postures, a favor i en contra, sobre el nou projecte per la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA.

En aquest sentit, volem agrair a Albert González el fet de donar-nos veu i entrevistar-se amb nosaltres i escoltar els nostres arguments en defensa d’aquest projecte tan necessari per al tractament de les dejeccions ramaderes produïdes a les granges dels nostres associats i associades i beneficiós per al conjunt de la comarca.

Cal destacar que aquest article, en primera instància, estava plantejat com un “cara a cara”, un debat amb el periodista com a moderador entre nosaltres i un representant polític del moviment contrari al projecte. Malgrat els esforços per part d’Albert González, tal com exposa a l’article “Cap dels alcaldes sol·licitats ha volgut participar-hi”. Rebutjant el diàleg amb nosaltres argumentant, segons exposa el diari que: “Després de vuit anys, ja no és moment de debats”. “Nosaltres no tenim res a dir al GAP, volem anar més enllà i instar la Generalitat i el consell a definir el seu model de territori”.

Malauradament, el que hauria d’haver estat un debat enriquidor entre les parts no ha estat possible davant la negativa dels opositors a confrontar opinions amb nosaltres. A partir d’aquí, que cadascú tregui les seves conclusions.

Article Diari ARA

El reportatge

El projecte de gasificació de Juneda, una disputa sense punts de trobada

ALBERT GONZÁLEZ FARRAN

26.2.2025

GAP, la cooperativa Gestió Agroramadera de Ponent, que aglutina 160 ramaders de les Garrigues i el Pla d’Urgell, va tractar l’any passat a la planta Tracjusa que té a Juneda més de 70.000 tones d’excedents de purins (les dejeccions del porc). Ho fa encara avui amb la cogeneració, un sistema que utilitza gas natural per evaporar l’aigua dels purins. Després d’un quart de segle en funcionament, a finals d’aquest any la planta deixarà de rebre les primes per al seu funcionament i deixarà de ser rendible. Després d’anys buscant una sortida, els ramaders han pensat que la seva millor opció és aprofitar les instal·lacions actuals per continuar assecant purins a través d’un sistema nou, el de la gasificació. Es tracta de produir vapor a partir de combustible recuperat, majoritàriament residus urbans. Són els famosos CDR, proveïts pel Grup Griñó (ara associat amb el GAP). Els CDR són els residus que no poden ser reciclats i que aquí es converteixen en combustible. La planta assumirà 45.000 tones anuals de CDR, el que molts consideren una aberració, perquè suposa tractar a Juneda la brossa que es produeix a les ciutats. Però sense aquesta brossa, no hi hauria una font de calor prou rendible. Això sí, serà brossa ca- talana (de l’àrea metropolitana), asseguren al GAP, com a resposta a la polèmica investigació de Griñó per un possible tràfic il·legal de brossa italiana.

La gasificació és un procés termoquímic, com la incineració, però es diferencia d’aquesta segona perquè utilitza molt poc oxigen i transforma els compostos orgànics en un gas que es vol aprofitar ener- gèticament. És el gas de síntesi, que s’ha de filtrar per netejar-lo en un circuit que hauria d’estar tancat.

A més, la calor que produirà la planta de gasificació de Juneda permetrà assecar els purins per convertir-los en fertilitzant fàcil de transportar i comercialitzar. “Les emissions de CO2 es reduiran en un 80% amb la gasificació”, prometen. En relació amb les dioxines i forans, un dels principals temors dels opositors, els ramaders asseguren que es mantindran per sota dels llindars legals i molt més de qualsevol tipus de combustió.

La plataforma opositora tem que la teoria de la gasificació acabi saltant pels aires a la pràctica. “Tenim demostrat, després de visitar moltes plantes semblants d’Alemanya, que el procés per mantenir els paràmetres de calor i oxigen és tècnicament tan complicat que al final s’acabarà incinerant”, diuen membres de la plataforma. La pilota és doncs al camp de la Generalitat, encarregada de monitorar les emissions de Nova Tracjusa. Però no sols això. El GAP es compromet a publicar totes les emissions de la planta. “Ningú ens hi obliga, ni els opositors ens ho han demanat mai”, diuen.

És ben cert que a Ponent hi ha una extrema preocupació per la qualitat de l’aire. Les boires persistents d’hivern fan que compostos i partícules quedin atrapats.

Els promotors asseguren que la planta reduirà les emissions de CO2 en un 80% i prometen fer públiques totes les dades encara que no els ho hagin demanat mai

Els últims estudis del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) indiquen que al desembre els nivells de nitrats, sulfats, micropartícules, amoni, clor o potassi a l’atmosfera es disparen, en molts casos per sobre de Barcelona ciutat. Andrés Alastuey, coordinador de l’últim estudi, admet que els indicadors (totique massa elevats per complir la directiva eu- ropea fixada per al 2030) estan encara per sota del topall legal actual i per sota d’àrees ambientalment molt més castigades com la de la plana de Vic. Però alhora recomana que el Govern instal·li a Juneda mesuradors de les partícules més fines (per sota de 2,5 micres), en ser les que po- den provocar càncer.

Escenari canviat

Un dels arguments inicials per triar la gasificació va ser l’aprofitament econòmic. La cooperativa, que en assemblea va aprovar no repartir mai dividends entre socis, recorda que fa anys s’havien estimat uns ingressos d’1,2 milions anuals amb la futura gasificació de residus. Ara diuen que l’escenari ha canviat. La planta de Repsol a Tarragona, que tractarà cada any 400.000 tones de residus urbans, ha modificat la demanda i els preus que s’ofereixen per tractar-los han caigut en picat. Tot i això, per les característiques orogràfiques de les Garrigues, la gasificació és defensada com el model idoni i “sensat” pels promotors.

“L’autorització ha estat exageradament rigorosa”, assegura el president del GAP, Eduard Cau. Però veus com la de l’alcalde de les Borges Blanques, Josep Farran, un dels principals líders polítics enfrontats al projecte, denuncien la nocturnitat del procés, que va donar-li l’autorització “en un govern en funcions” l’any 2021. Els ramaders repliquen que els encarregats d’aprovar la llicència ambiental no són, a priori, els polítics. Un exemple: Isabel Hernández és encara avui la subdi- rectora de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica de la Generalitat. Ho és des de l’any 2006. En qualsevol cas, més d’una vintena d’ajuntaments, gairebé tots governats per ERCipartits independents, han mostrat el seu rebuig explícit convocant aquest mes de març consultes populars per demanar l’opinió dels veïns i traslladar-la a la Generalitat. L’estratègia és frenar l’últim pas administratiu pendent per a l’execució projecte: la llicència d’obres de l’Ajuntament de Juneda, un tràmit que sembla imminent per complir amb el pla del GAP d’engegar Nova Tracjusa el 2026.

Els alcaldes justifiquen les consultes perdonar espai de participació i debat a la ciutadania amb la finalitat d’explicar el projecte. Malgrat tot, els punts de trobada entre defensors i detractors de Nova Tracjusa són gairebé inexistents. De fet, el diari ARA ha intentat infructuosament organitzar una trobada entre Eduard Cau i un representant polític del moviment contrari. Cap dels alcaldes sol·licitats ha volgut participar-hi. “Després de vuit anys, ja no és moment de debats”, argu- menten. “Nosaltres no tenim res a dir al GAP, volem anar més enllà i instar la Generalitat i el consell a definir el seu model de territori”, justifiquen altres. Mentrestant, alcaldes de Junts es mantenen en silenci, una mostra de la intensa politització de l’assumpte.

11.02.2025 – Generalitat Catalunya

Es posarà en marxa el RuralData, un portal d’accés unificat per al sector agroalimentari, i es recuperen les oficines comarcals

S’ha acordat simplificar més d’una vintena de tràmits relacionats amb els àmbits de la ramaderia, l’agricultura, el regadiu, la gestió forestal i l’activitat cinegètica.

El sector agroalimentari és el primer dels sectors econòmics a posar en marxa la revisió dels processos administratius implicats en les seves activitats.

Dejeccions ramaderes i contaminació per nitrats

• S’elimina el límit del nitrogen de referència per a la gestió de les dejeccions, amb l’establiment d’un mecanisme més precís i adaptat a cada explotació.
• Exempció de l’obligació de mantenir un llibre de gestió de fertilitzants (LGF) als agricultors que gestionin un quadern d’explotació digital.
• Exempció de la presentació de la declaració anual de gestió de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats als agricultors que gestionin un quadern d’explotació digital.
• Supressió del requisit de disposar de pla de gestió agrària als gestors de residus que tracten dejeccions ramaderes amb destí agrícola.

Altres tràmits que seran revisats

• Facilitació del tràmit d’autorització de determinats projectes de plantes de biogàs per digestió anaeròbica a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics.
• Recuperació de la tramitació íntegra del Registre d’explotacions ramaderes a través del sistema de Gestió telemàtica ramadera (GTR).
• Supressió de la taxa per al certificat sanitari de moviment associat al moviment de bestiar en situació de declaració oficial de malaltia.

Nova categoria de petites explotacions familiars

Creació d’una nova categoria de petites explotacions de caràcter familiar i definir les mesures de suport i simplificació administrativa que els són d’aplicació. L’objectiu és:

• Establir polítiques adaptades a la seva realitat.
• Protegir aquest model agrari.
• Afavorir el relleu generacional i la fixació de població a l’entorn rural.
• Contribuir a reforçar circuits curts de comercialització.

Explotació agrària prioritària

S’impulsa un projecte de revisió i optimització del procés de qualificació d’explotacions agràries prioritàries per facilitar l’accés dels agricultors als beneficis fiscals i al tracte preferent en la concessió d’ajuts.

Matèria vegetal i biodiversitat

Redisseny complet dels tràmits, previst per a l’últim trimestre de l’any 2025.

Maquinària agrícola

Redisseny dels serveis vinculats a la maquinària agrícola per promoure’n la digitalització completa, l’automatització de comprovacions, la integració de dades amb sistemes externs i la millora en el procés de certificació.

Regadius

Exempció a les comunitats de regants de l’obligació d’aportar un aval abans de l’inici de determinats projectes d’obres a les comunitats de regants que compleixin determinats requisits.

Caça i pesca

S’implantarà un nou sistema de sol·licitud de llicències que facilitarà la gestió integral de tot el procés des d’un mateix sistema i que permetrà la integració de les llicències de caça i pesca des del mòbil.

Prevenció, incendis forestals i boscos

• Exclusió de les zones forestals aïllades de menys d’una hectàrea del càlcul de la distància de l’àrea d’influència forestal.
• Es revisarà, durant el segon trimestre del 2025, el procés d’autorització i comunicació d’activitats amb risc d’incendi forestal, per assolir una gestió més àgil i efectiva.
• També es promou la simplificació i agilització del procés de rompudes forestals.

Nou portal RuralData i oficines comarcals

• Posada en marxa d’un portal d’accés unificat per al sector agroalimentari: RuralData. És una aplicació per facilitar la gestió i reduir càrregues administratives.
• S’establirà un calendari únic de controls que permeti agrupar i coordinar les inspeccions administratives al sector agrari, evitar duplicitats i minimitzar l’impacte sobre l’activitat productiva.
• Accions per facilitar la justificació de subvencions.
• Desenvolupament un sistema d’accés que faciliti el preemplenament de les dades del formulari i la gestió dels intermediaris.
• Recuperació de les oficines comarcals (OC) com a espais de suport i acompanyament.

Sistema de videoatenció

Es posarà en marxa una prova pilot del sistema de videoatenció en algunes oficines comarcals per oferir un servei més àgil i accessible a la ciutadania.