GAP Cooperativa suport i col·laboració amb l’esport garriguenc

Des de fa anys, a GAP Cooperativa vam decidir donar el nostre suport i col·laboració a diferents projectes culturals, socials i, especialment de caràcter esportiu de la nostra comarca. En aquest sentit, cada any comptem amb la nostra col·laboració més de 30 entitats de les Garrigues

Club Hoquei Juneda renova el seu acord de col·laboració amb GAP Cooperativa

El CH Juneda, és una més de les entitats esportives que, una temporada més tindran la nostra petita aportació econòmica i suport per tirar endavant el seu projecte esportiu i formatiu.

La nostra aposta per les entitats esportives és especialment present, ja que considerem que el treball formatiu, tant de caràcter esportiu com motivacional i en valors, contribueix d’una manera decisiva i substancial al correcte creixement personal de la canalla i el jovent de les nostres contrades, quelcom força important.

En concret, a la població de Juneda, seu de la GAP Cooperativa també col·laborem amb el Club de Futbol Juneda, Escola de Patinatge Artístic, Escola de Ciclisme de Juneda, Club Padel Juneda, Intercomarcal de Futbol de les Garrigues, endemés d’altres entitats i projectes com ara el Jovent Junedenc, el Festival els Rentadors, Miravisions, Antifa Rock, la reparació de la façana de l’esglèsia de Juneda, Tastavins Juneda, etc.

GAP Cooperativa, un dels col·laboradors de les jornades de fotoperiodisme Miravisions

Un any més, GAP Cooperativa ha donat el seu suport a una nova edició de les Jornades de Fotoperiodisme Miravisions. En aquest sentit, dissabte, Jordi Armengol Vicepresident de GAP i Mónica Jiménez, gerent de l’entitat van participar al lliurament dels premis Miravisions

El passat 29 de setembre va començar una nova edició d’aquestes fantàstiques jornades dedicades al fotoperiodisme i que des de fa uns anys es duen a terme a Juneda. Des de divendres més d’un centenar de persones han assistit a les taules rodones, tallers i espais del Miravisions, que pretén ser un punt de trobada tant entre professionals del sector com estudiants. Grans referents de l’ofici, tant en l’àmbit català com a escala internacional, entre els quals destaquen Emilio Morenatti, Roser Vilallonga, Joan Fontcuberta i Jordi Borràs, han format part de les jornades. 

Miravisions, és una proposta pilotada per la revista La Mira, que compta, entre altres amb la col·laboració de GAP Cooperativa, adreçada tant als professionals del fotoperiodisme com als estudiants i a totes aquelles persones interessades en el fotoperiodisme, amb l’objectiu de posar en valor, reconèixer i fer extensiva aquesta disciplina.

La inauguració oficial de Miravisions 2023 va tenir lloc dissabte al matí per part de la directora de LA MIRA, Magda Gregori, que ha destacat la voluntat de l’organització de situar, any rere any, la fotografia “com a element imprescindible per documentar i explicar una realitat complexa i polièdrica” i fer-ho a través dels debats més actuals, com enguany reflexionant sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial al sector. 

Gala de lliurament de laTercera edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme

Desprès d’una jornada de dissabte molt intensa i amb un atapeït programa d’activitats va tenir lloc Gala dels Premis Miravisions 2023 el punt culminant de les jornades Miravisions amb motiu de l’entrega dels guardons de la tercera edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, presentada per Magda Gregori i Jordi Borràs.

Jordi Armengol i Mónica Jiménez, en representació de GAP Cooperativa, un dels patrocinadors d’aquestes jornades, van pujar a l’escenerari en el decurs de la gala per lliurar un dels guardons d’aquesta 3ª edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme, en concret l’atorgat a Andreu Esteban, pel seu treball “Tornar a començar a l’Espanya buidada”, 2n premi dintre de la categoria Estudiants

El treball Alopex, d’Irene Vilà, publicat a El Periódico, ha estat el guanyador de la categoria professional, i Arnau Alcalà, alumne de l’IEFC, s’ha endut el primer premi de la categoria d’estudiants pel treball fotogràfic Foc al Faro. Els premis de la categoria d’estudiants han estat patrocinats per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

La fotoperiodista Roser Vilallonga, guardonada amb el Premi Miravisions d’Honor 2023, i la periodista Laura Rosel han obert la jornada amb una conversa inaugural que ha volgut ser un homenatge a la trajectòria professional de Vilallonga. Seguidament, ha tingut lloc un espai de debat entre Joan Fontcuberta, fotògraf i artista conceptual, i Marta Mas, fotògrafa de retrats artístics, moderat per la periodista Teresa Farré, on s’ha abordat la relació i la combinació entre la fotografia i l’art. 

El fotoperiodista Emilio Morenatti va cloure diumenge al matí l’edició d’enguany del Miravisions amb una classe magistral on va compartir els seus últims treballs i parlar sobre les cobertures que l’han fet mereixedor de dos Premis Pulitzer. Des de l’organització de les jornades s’ha qualificat com un èxit el Miravisions 2023 per l’espai de trobada, networking i intercanvis que s’han produït entre tots els participants i ja s’està treballant per organitzar una cinquena edició de la trobada amb més novetats. 

LA MIRA, origen d’aquestes jornades,  és un magazín digital que mira, que explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem. LA MIRA té continguts, a fons, sobre política, societat, cultura, economia. Mirades profundes al voltant de Catalunya. LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. LA MIRA vol ocupar aquest espai de la no-ficció que, a Catalunya, és força orfe.

GAP Cooperativa, compromesos amb les persones i el desenvolupament del nostre territori. Som ramaders i ramaderes arrels i motor de les nostres terres.

El 29 de setembre s’inaugura Miravisions a Juneda

La present edició de Miravisions, dedicades al fotoperiodisme, que es duran a terme del 29 de setembre a l’1 d’octubre i que compta amb el patrocini de GAP Cooperativa comptarà amb la inauguració de tres exposicions fotogràfiques de LA MIRA a Juneda en el marc del Miravisions que es podran visitar des d’aquest divendres 29 de setembre, fins al 3 de desembre. Roser Vilallonga i Jordi Borràs són alguns dels autors de les fotografies exposades enguany.

Aquest divendres 29 de setembre a les 19h, LA MIRA inaugura 3 exposicions en el marc del Miravisions, les jornades de fotoperiodisme de Catalunya. Aquestes es podran visitar fins al 3 de desembre de dilluns a divendres al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), a la Juneda. Els horaris durant el cap de setmana de les jornades serà el dissabte 30 de setembre de 10h a 14h i de 16h a 19h i el diumenge 1 d’octubre de 10h a 14h. La resta de dies s’obriran les portes de dilluns a divendres de 16h a 19h i en el cas de dissabtes, podran sol·licitar-se visites concertades al telèfon 686 207 393.  

Enguany les mostres seleccionades són ‘Premi Miravisions Fotoperiodisme 2023’, ‘L’art és artesà’ i ‘Roser Vilallonga: una societat, milers de cares’. Alguns dels autors d’aquestes fotografies són Jordi Borràs, cap de fotografia de LA MIRA; Roser Vilallonga, Premi Miravisions d’Honor 2023; i els guanyadors de les categories estudiant i professional del Premi Miravisions 2023. 

Les exposicions al detall: 

Premi Miravisions Fotoperiodisme 2023: Recull treballs guanyadors de la 3a edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, impulsat des de LA MIRA, i que reconeix les fotografies que millor representen l’any 2022. 

L’art és artesà: Una exposició del cap de fotografia de LA MIRA, Jordi Borràs, que posa el focus en l’artesania com a element imprescindible per documentar i mostrar tots aquells oficis que s’expliquen a través de les mans. Descobrim mans diferents, però amb una cosa en comú creen, expliquen i donen vida. 

Roser Vilallonga: una societat milers de cares: Una mostra representativa de l’obra de la fotoperiodista guardonada enguany amb el Premi Miravisions d’Honor. Es tracta d’una selecció exclusiva de fotografies fetes per la mateixa Roser Vilallonga per a aquesta mostra. 

Font d’Informació: Miravisions

GAP Cooperativa, som territori, som pagesia, som compromís amb les persones

Juan Pascual, veterinari: “Sembla que si mengem un filet poc més que cal anar pres”

Interessants reflexions del veterinari Juan Pascual a l’article del periodista Juan Rodríguez de Rivere, publicat al diari digital El Español”

ARTICLE DE Juan Rodríguez de Rivera

FONT D’INFORMACIÓ, El Español

La carn va ser durant segles un dels aliments que més costava posar sobre la taula, a causa del preu. Ara, però, la majoria dels experts en salut ens diuen que prenem massa: l’excés de carn s’ha associat amb pitjor salut cardiovascular i, fins i tot, alguns tipus específics s’han relacionat amb el desenvolupament de càncer. A més, a aquest advertiment se n’ha unit una altra que alerta sobre els nivells de producció actuals de carn i la seva relació amb la intensificació de la crisi climàtica.

Juan Pascual “No sé què és una macrogranja, és un concepte subjectiu” / “En realitat, gairebé el 90% de l’aigua que beu el bestiar és de pluja” / “No cal associar veganisme amb menys morts d’animals”

Davant d’aquests missatges que tant ens preocupen sorgeix Raons per ser omnívor, el llibre que ha escrit el veterinari i divulgador Juan Pascual amb la intenció de “desmuntar mites sobre ramaderia, experimentació animal o carn i peix”, com explica al seu perfil de Twitter . Pascual reconeix també que aquest missatge no és popular i aporta dades per llançar missatges tan directes com que la carn processada realment augmenta molt poc el risc de càncer o que les dietes veganes no salven més vides animals.

El llibre és un fort al·legat a favor del paper dels aliments dorigen animal i del nostre sector primari. No només els espanyols hem migrat en massa les últimes dècades del camp a la ciutat, sinó gran part de la població mundial. Aquest petit grup de persones que segueix treballant el camp ha d’abastir milions, només al nostre país. “Em sembla molt important que cada persona que coneix el món rural, la pesca, la ramaderia, s’arme d’arguments per tenir converses i convèncer parents, amics, col·legues. El boca a boca té més força que mil campanyes de màrqueting”, escriu Pascual a Twitter.

Ha elegit per al títol del seu llibre Raons per ser omnívor, però és una cosa intrínsec a l’ésser humà. Pensa que podem deixar de ser-ho?

No ho crec, però sí que hi ha un gran moviment que ho qüestiona. Som omnívors: aquest tret ha aportat molt a la nostra espècie i avui dia continua sent molt important per a la nostra salut i el manteniment del planeta.

Hi ha més de 10 associacions mèdiques, com la Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica i la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), a més d’associacions pediàtriques, que desaconsellen de manera explícita les dietes veganes i, fins i tot, les vegetarianes en dones embarassades nens i adolescents. També des del punt de vista ecològic, el bestiar menja molts residus vegetals que, altrament, caldria acumular en abocadors o cremar-los.

Fins i tot l’Organització de les Nacions Unides (ONU) recomana reduir la carn en general per reduir la petjada ecològica i guanyar salut, pensa que és un missatge exagerat?

És cert que l’ONU ha posat piulades en el passat en aquest sentit, però no menys cert és que ara mateix no ho fa. M’acullo a les dades de l’ONU per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), que ha publicat un informe subratllant la importància dels aliments d’origen animal a les dietes dels països desenvolupats. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també té múltiples documents on aconsellen explícitament el consum d’ous, llet, carn, etcètera.

Precisament, la FAO ha dit que el consum de carn s’ha disparat en les darreres dècades i per al 2030 creixerà un 14%, hi ha recursos per cobrir aquests nivells de demanda?

Penso que sí. El consum de carn a Europa ja és molt estable: ni disminueix ni augmenta. A la resta del món, els països volen menjar carn, ous o llet a mesura que el seu nivell de vida augmenta; així estem programats i, a més, aquests aliments aporten més nutrients que els vegetals.

Avui dia, el 40% de la collita de blat de moro i d’oli de soja que es produeix als Estats Units -que si no és el primer, és el segon productor del món d’aquests aliments- es destina a donar menjar als cotxes , al biodièsel. Hi ha moltíssima quantitat de producció de vegetals que no es destina a donar menjar a la gent. Així que hi ha possibilitats de donar menjar a molta més gent si deixem de donar-ho als cotxes.

I després hi ha una dada molt interessant d’Our World in Data que diu que des de fa 20 anys estem reduint la quantitat de terra destinada a cultivar. Gràcies a les millores tècniques en agricultura, com les llavors millorades i l’agricultura de precisió, som capaços d’utilitzar menys terra i donar menjar a una població que segueix creixent. També és veritat que les dades indiquen que en 20 o 25 anys la població del planeta s’estabilitzarà o fins i tot començarà a poc a poc a baixar.

Aleshores, més que canviar els nostres hàbits, la ciència farà possible mantenir-los en produir aliments de manera més efectiva?

Exacte, i això no vol dir que no hàgim de ser més efectius, ni tampoc que hàgim de consumir com si no hi hagués un demà. El que argumento és que aquesta versió apocalíptica que donen alguns, que sembla que si mengem un filet poc més que cal anar pres —estic exagerant—, ni de bon tros és així.

Sobre la producció de carn hi ha molta polèmica per les macrogranges i el fet que cada cop hi ha menys granges petites. Caldria fer una volta a aquest mode de producció?

En general, tots els models de producció són necessaris: més o menys intensiu, segons les necessitats. El primer de tot és que no sé què és una macrogranja. A partir de quants pollastres o de porcs una granja passa a convertir-se en macro? No és definit, és un concepte completament subjectiu. A Espanya, les últimes dades diuen que entre agricultors i ramaders sumen 700.000 persones i totes elles ens han de donar menjar a 50 milions i, a més, exportar.

Evidentment, si hi ha tan poca gent al camp, les granges es fan més grans per una qüestió matemàtica. La societat ha decidit deixar el camp, ens hem anat a les ciutats, i els pocs queden allà necessiten unitats de producció grans per abastir-nos.

Això té avantatges i inconvenients. D’una banda, hem aconseguit alimentar tothom amb un cost de la cistella de la compra –encara que ara hi ha inflació– que està entre un 10% i un 15% de la renda de les famílies dels països desenvolupats. D’altra banda, quan es massifica la producció es poden produir problemes sanitaris o mediambientals. Tot i que amb els controls veterinaris i la legislació d’aquest país, són problemes tendents a desaparèixer.

L’ús abundant d’aigua per al bestiar ha estat criticat els darrers anys i, de fet, ara a Espanya el repartiment de l’aigua preocupa més que mai.

Aquí cal parlar de dades. La Unesco diu que, a tot el món, el 87% de l’aigua que es fa servir per a la ramaderia procedeix de la pluja. És a dir, una vaca que pasta al camp beu aigua de pluja i menja herba que també la conté, però aquesta aigua serà tornada en forma d’orina i deposició. Aquest 87% d’aigua que utilitza el bestiar de tot el món no competeix amb la dels aqüífers.

No tinc la dada d’Espanya en aquest cas, però a Itàlia al voltant del 90% de l’aigua que utilitza el bestiar és aigua de pluja i al nostre país diria que la situació és semblant. El que sí que et puc dir és que la producció porcina a Espanya ha reduït el consum d’aigua per quilogram d’animal produït en un 30% els darrers set anys. És a dir, que hi ha una sensibilitat molt important al sector.

Les granges també han arribat als mitjans de comunicació aquest any per la pandèmia de la grip aviària H5N1 que afecta les aus. Quan aquest virus assoleix granges de mamífers salten les alarmes davant de la possible aparició d’una variant adaptada a humans.

Això és molt interessant. La grip aviària no està afectant humans, però sí animals, la transmeten les aus silvestres. És un virus que existeix a la natura, com tants altres. En aquest cas, sí que ha entrat en espècies mamíferes amb gran impacte a les aquàtiques, com les foques.

Sens dubte és preocupant, però l’avantatge d’una granja com les que coneixem és que tenim controls veterinaris. Quan entra un virus a una granja es detecta molt ràpid, es prenen les mesures que marca la legislació, s’observen els altres animals de la zona i es controla el brot. Aquests processos a la Unió Europea es controlen molt bé, però evidentment en altres latituds no passa el mateix.

Què passa quan no hi ha ramaderia establerta? Doncs si, per exemple, no hi ha pollastre a un preu raonable hi ha gent que surt a caçar ratpenats o primats salvatges. Vull recordar que va ser la caça de ratpenats el que va portar l’ebola als éssers humans i la de primats, el VIH, tots dos casos a l’Àfrica. On no hi ha ramaderia regulada, la gent segueix tenint necessitat de menjar carn i caça, aquí sí que hi ha risc de pandèmies. D’on va sortir la Covid? De mercats on hi havia molts animals junts sense cap mena de control sanitari. El risc no és zero en una granja regulada, però hi ha mesures perquè sigui molt baix.

Cal controlar millor la ramaderia a tot el món?

Hi ha organitzacions que ja se n’ocupen, com la FAO o l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OMSA). Però és una tasca difícil: per exemple, a l’Índia hi ha 300 milions de vaques que van soltes pel carrer, mengen escombraries, tenen tuberculosi perquè no hi ha cap control sanitari. Però hi ha al mig un component religiós.

Conforme guanyen poder adquisitiu, els països regulen la seva ramaderia. El Brasil, per exemple, té una ramaderia molt moderna i molt eficaç. Com les infraestructures, tot va arribant. És possible que les associacions internacionals tinguin pocs recursos, però és clar que millorar això al tercer món serà bo per a ells i per a nosaltres.

L’any 2015 l’OMS va publicar un informe que va donar lloc a la famosa associació entre la carn processada (l’embotit, les salsitxes o les hamburgueses) i el càncer colorectal, però vostè sosté que s’ha exagerat.

Sí, és que cal anar a la dada. Què hi diu el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) de l’OMS? Que si prenem cent persones que no han menjat carn mai, de totes elles, sis desenvoluparan càncer colorectal; i si prenem un altre grup de cent persones que prenen 50 grams de carn processada cada dia de la seva vida, només set desenvoluparan el mateix tumor. Sí, hi ha un augment, però als titulars se sol dir “menjar carn processada augmenta un 18% la probabilitat de càncer”. És clar, de sis a set persones surt un 18% d’augment del risc relatiu, però el risc absolut és només d’un punt percentual. Dit així, el risc és relativament petit.

A més, el càncer és una malaltia multifactorial i té altres components, com ara genètics o del lloc on viu una persona. El Japó té un consum de carn relativament petit comparat amb Argentina, que té un alt consum. Tot i això, el Japó té més càncer colorectal. Això no és prova de res, però insisteixo: cal llegir les xifres. I, sobretot, aquest risc és de les carns processades, les altres carns no tenen dades associades que diguin que poden produir càncer.

En general, cada cop hi ha més estudis que afirmen que com més vegetal és una dieta, menys risc de malalties i millor salut tindrà qui la consumeixi. De fet, abans les dietes vegetarianes es consideraven una bogeria i ara gaudeixen de força reconeixement, per què hauríem de mantenir el consum de carn?

No recomanaré una dieta perquè no sóc nutricionista. Advoco per una dieta variada, no només com a carn. A la dieta ja tenim una bona part de proteïna vegetal: a Espanya prenem 58 grams de proteïna animal i uns 45 grams de vegetal, és a dir, està repartit gairebé al 50%. Espanya té la segona esperança de vida més alta del món, tenim la dieta mediterrània, que inclou molta carn, al contrari del que es diu. Som un país amb una taxa de càncer menor que la dels països de l’OCDE. Podem ser un model de salut, tan malament.

Aquests missatges polaritzants com “carn sí o carn no” o “sucre sí o sucre no” són dolents. Quan parlem de salut, ens oblidem de dir que als països on es menja carn l’esperança de vida millora. En un estudi científic es va realitzar un rànquing dels factors més cancerígens i el novè és “no prendre prou lactis”. Als països occidentals es troba al voltant d’un 15% el percentatge de dones embarassades que tenen anèmia i, per això, la SEGO adverteix sobre les dietes vegetarianes o veganes. La carn és la font més important de ferro. Sí que hi ha ferro als vegetals, però s’absorbeix pitjor. Lligar carn amb malaltia i ficar la ciència en un titular ens pot portar a errors.

A més, ha advertit que fer una dieta vegetariana o vegana tampoc salvarà els animals.

És així. De fet, a Espanya hi ha un problema amb l’esparver cendrós, una au rapinyaire que construeix el seu niu a la plana i les màquines recol·lectores els destrueixen. Quan es trenca el camp es destrueixen caus de ratolins, sargantanes… Les persones que cullen saben que en fer-ho s’acosten les aus rapinyaires perquè surten els ratolins i els caçaran.

No és fàcil generalitzar, però imagina que una persona es menja una vaca durant tot un any, encara que no és així. Si hem de treure la mateixa quantitat de proteïna dels vegetals, cal plantar tanta superfície que estaries destruint més vides d’animals, com ara insectes o rosegadors, mamífers tan intel·ligents com les vaques. No cal associar sempre vegetarianisme o veganisme amb menys morts danimals.

EL CF Juneda protagonista a la secció d’esport del Diari Segre

El conjunt dirigit aquesta temporada per Xavi Gabernet, que milita a la Segona Catalana, afronta aquesta nova campanya amb l’objectiu d’acabar la seva participació a la part alta de la classificació -conscients de la gran dificultat de donar el salt a la categoria superior- i tenir un any tranquil, pel que fa l’aspecte físic -l’any passat les lesions van castigar força als jugadors junedencs-.

GAP Cooperativa, d’acord amb el seu compromís amb el territori i l’esport de les Garrigues és un dels col·laboradors del CF Juneda, que presideix Albert Roca, i que aposta per comptar amb una plantilla amb el màxim nombre possible de jugadors del municipi.

Bona sort i força esportivitat en aquesta temporada 2023-24

GAP Coopertativa, compromís amb l’esport i el conjunt del territori

GAP Cooperativa, d’acord amb la seva política de responsabilitat social corporativa destina una part siginificativa dels seus recursos a donar suport i patrocini a un gran nombre de projectes (al voltant de 30 cada any) de caràcter esportiu, cultural, social, etc. de la comarca de les Garrigues

Nous cursos a distància del Servei Agrari de Formació

El dilluns 4 de setembre s’obren les inscripcions per a nous cursos a distància oferts pel Servei de Formació Agrària, a través del portal RuralCat. entre altres, dos accions formatives vinculades amb el sector porcí de manera específica. El període d’inscripció finalitzarà el 13 de setembre.

Els cursos que s’ofereixen són els següents:

Gestió ambiental i de lluita contra el canvi climàtic en granges porcines

Aquest curs va dirigit als treballadors d’explotacions porcines, per tal de donar compliment a la modalitat A de l’ORDRE ACC/181/2021, de 23 de setembre, que indica la formació mínima que han d’efectuar tots i totes els/les ramaderes d’explotacions porcines de Catalunya.

Dates: Del 26/09/2023 al 06/10/2023

Durada: 5 h

Cost de la inscripció: 25 €

Gestió de dejeccions líquides de porcí

Aquest curs ofereix uns coneixements bàsics específics sobre la gestió de dejeccions líquides de porcí amb l’objectiu de millorar la fertilitat dels conreus i revaloritzar els purins com a fertilitzants orgànics tot reduint els costos de fertilització i les emissions de gasos, i complint amb la normativa vigent.

Dates: Del 26/09/2023 al 27/10/2023

Durada: 20 h

Cost de la inscripció: 32 €

Formació bàsica per a l’acreditació de personal tècnic assessor. Condicionalitat

L’objectiu d’aquesta activitat és posar a l’abast del personal tècnic assessor els coneixements, els procediments i les eines necessàries per a la seva tasca de suport a l’explotació agrària.

Dates: Del 26/09/2023 al 17/11/2023

Durada: 15 h

Cost de la inscripció: 32 €

Bases de la producció hortícola ecològica

Aquest és un curs obert i adreçat a persones del sector i a persones que es volen iniciar en aquest tipus de producció i que volen obtenir productes hortícoles ecològics utilitzant tècniques que millorin la biodiversitat, la fertilitat del sòl i la qualitat dels productes.

Dates: Del 26/09/2023 al 08/12/2023

Durada: 60 h

Cost de la inscripció: 65 €

Bàsic de seguretat i prevenció de riscos laborals en l’explotació agrària

El curs dóna unes nocions bàsiques sobre la seguretat i la prevenció de riscos laborals en una empresa agrària. És una porta d’entrada al món de la prevenció i a la possibilitat d’aplicar conceptes de prevenció en la pràctica diària.

Dates: Del 26/09/2023 al 03/11/2023

Durada: 30 h

Cost de la inscripció: 32 €

Curs bàsic de producció agrària ecològica

Aquest curs ofereix uns coneixements bàsics específics sobre les bases de la producció agrària ecològica, així com també sobre els requisits de control que comporta, per tal de poder adaptar el funcionament de les explotacions i les empreses a aquest sistema productiu.

Dates: Del 26/09/2023 al 10/11/2023

Durada: 30 h

Cost de la inscripció: 52 €

Curs de benestar animal per a personal encarregat d’escorxador

Aquest curs ofereix una formació general i específica sobre benestar animal a l’escorxador, que permet, alhora, obtenir l’acreditació que exigeix la normativa vigent. Els estudiants faran tot el curs a distància (a excepció de la sessió presencial final), via Internet, a través del portal RuralCat, on trobaran els continguts i activitats del curs.

Dates: Del 26/09/2023 al 10/11/2023

Durada: 20 h

Cost de la inscripció: 52 €

Curs bàsic de producció integrada

Amb aquest curs dona resposta a les necessitats de formació específica dels productors i elaboradors que es volen incorporar al sistema de producció integrada.

Dates: Del 26/09/2023 al 17/11/2023

Durada: 50 h

Cost de la inscripció: 65 €

Curs bàsic de reg

El reg és un element molt important per a la competitivitat de les explotacions agrícoles, però cal evitar el malbaratament d’aigua. Aquest curs pretén conscienciar de la necessitat de fer un ús responsable de l’aigua que permeti la sostenibilitat dels regadius catalans a llarg termini.

Dates: Del 26/09/2023 al 01/12/2023

Durada: 50 h

Cost de la inscripció: 65 €

Curs de benestar animal durant el transport

Aquets curs ofereix la formació general i específica sobre benestar animal durant el transport que permet, alhora, obtenir l’acreditació que exigeix la normativa vigent.

Dates: Del 26/09/2023 al 03/11/2023

Durada: 20 h

Cost de la inscripció: 52 €

Tècniques de venda

El curs de Tècniques de venda conforma un paquet de formació que dona eines i recursos que permeten millorar els resultats comercials com a productor agrari a través de la planificació.

Dates: Del 26/09/2023 al 10/11/2023

Durada: 30 h

Cost de la inscripció: 32 €

El taller

Aquest és un curs obert i adreçat a persones del sector.

Dates: Del 26/09/2023 al 17/11/2023

Durada: 39 h

Cost de la inscripció: 54 €

Gestió de l’entorn laboral

El curs de Gestió de l’entorn laboral conforma un paquet de formació que dóna els coneixements bàsics i indispensables de tots aquells temes que poden interferir en l’empresa i el seu entorn.

Dates: Del 26/09/2023 al 03/11/2023

Durada: 24 h

Cost de la inscripció: 32 €

Màrqueting Digital

El bloc de màrqueting digital conforma un paquet de formació que dóna els coneixements bàsics i indispensables per tal que un empresari agrari sigui capaç de plantejar-se una estratègia dins del mercat digital i pugui implementar una campanya de màrqueting 2.0 per la xarxa tot fent servir les TIC.

Dates: Del 26/09/2023 al 17/11/2023

Durada: 35 h

Cost de la inscripció: 54 €

Font: DACC 

Col·laboració amb l’Associació Jovent Junedenc

El passat dimarts, una representació de l’Associació Jovent Junedenc va visitar les nostres instal·lacions i la nostra planta de tractament de dejeccions ramaderes, amb motiu de la col·laboració que GAP Cooperativa ha tancat amb el “jovent” -com ja es va fer altres anys-, que servirà, en aquesta ocasió, per finançar les samarretes que es lliuraran als assistents al sopar de germanor, organitzat per l’Associació Jovent Junedenc el dilluns 28 en el marc de la Festa Major de Juneda.

Com sempre, un plaer i orgull per part de GAP Cooperativa poder aportar el nostre granet de sorra a diferents projectes socials, esportius, culturals, educatius, etc. (més de 30), duts a termen en el decurs de l’any a la nostra comarca.

Aprofitant aquesta visita, el representants de l’Associació es van interessar per conéixer el treball dut a terme per GAP Cooperativa, així com pel funcionament de la planta de tractament de les dejeccions ramaders i el nou projecte BIOGAP.

Sens dubte, una grata visita en aquest dies previs a la celebració de la Festa Major de Juneda, que comencaran aquest divendres.

Bona Festa Major de Juneda

Enquesta anual de sacrifici de bestiar en els escorxadors de l’any 2022

El pes de les canals produïdes durant l’any 2022 va ser 2.531 milers de tones, de les quals el 80% va ser de porcí.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat les dades del sacrifici de bestiar en escorxadors catalans de l’any 2022. D’acord amb l’enquesta anual de sacrifici de bestiar, el pes de les canals produïdes durant l’any 2022 ha totalitzat 2.531 milers de tones. L’espècie porcina ha aportat un 80% del total d’aquesta carn, l’aviram un 14%, el boví un 5% i les altres espècies l’1% restant, seguint la tònica habitual del nostre país.

En boví, es van sacrificar 511.771 caps, amb un pes de 133.911,84 tones. Pel que fa al consum directe, es van registrar 120.310,86 tones. En oví, es van sacrificar 1.068.086 caps, amb un pes de 14.435,21 tones. Pel que fa al consum directe, va ser de 13.332,11 tones. En cabrum, el total de caps sacrificats va ser de 76.469, amb un pes de 358,55 tones i un consum de 354,02 tones. En porcí, es van sacrificar 23.384.848 caps, amb un pes de 2.019.354,13 tones. Pel que fa al consum, va ser de 794.587,88 tones. Quant a l’equí, es van sacrificar 1.390 unitats, amb 359,27 tones de pes i 323,14 tones de consum. En aus, es va sacrificar 197.156 milers de caps, amb un pes de 355.798.447 tones i un consum directe de 284.438.580 tones. Per últim, l’any 2022 es van portar a l’escorxador 6.267 caps de conill, amb un pes de canal de 7.222.408 tones, i un consum directe de 7.206.822 kg.

Si us interessa el món agrari i voleu estar informats de l’actualitat i les novetats, podeu fer la subscripció al butlletí a través de la web del DACC per rebre el butlletí informatiu de Novetats Estadístiques.

Font d’Informació: DACC

GAP Cooperativa, compromís i col·laboració amb el territori i la seva gent

El compromís de GAP Cooperativa amb les Garrigues des de fa anys és clar i manifest. A més de treballar per una gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes dels seus associats i associades, objecte de la cooperativa, dedica bona part dels seus beneficis com a cooperativa a donar suport a diferents entitat, clubs, i projectes de caràcters esportiu, cultural, social, etc.

Als darrers anys, GAP Cooperativa està col·laborant i donant un suport directe a més de 30 projectes, entitats i clubs esportius de la comarca de les Garrigues. Una col·laboració que posa de manifest d’una manera clara el compromís dels sòcies i sòcies d’aquesta cooperativa amb el territori, les persones i les seves diferents propostes.

Torneig de Futsal les Cases de l’Espluga Calba

Cada any es renoven moltes de les col·laboracions, però també s’afegeixen de noves. Aquest és el cas de la col·laboració de GAP Cooperativa amb els organitzadors i organitzadores de la tercera edició del Torneig de Futsal de les Cases de l’Espluga Calba, que començarà avui dijous 17 d’agost i que es perllongarà fins al dia 20.

GAP Cooperativa ha aportat la seva col·laboració per a la confecció de les samarretes que es distribuiran entre el conjunt de participants, en un pack regal compost per una bossa de tela, la samarreta per jugar, una gorra i altres sorpreses.

Un plaer poder col·laborar amb aquesta iniciativa, que enguany compleix tres anys de vida i que es duu a terme en el marc de la celebració de la Festa Major d’aquesta localitat garriguenca.

Col·laboració amb les samarretes de Jovent Junedenc

Amb el Jovent Junedenc també venint col·laborant des de fa temps i enguany ho farem assumint el cost de les samarretes que es lliuraran als participants al sopar del Jovent Junedenc, que es durà a terme el dilluns 28 d’agost amb motiu de la celebració de la Festa Major de Juneda

La FCAC avalua en positiu el tercer paquet de mesures front la sequera per a vinya, fruita seca i horta

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora en positiu l’estructuració del tercer paquet de mesures anunciat avui pel conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), David Mascort, en el marc de la Taula Agrària sobre la sequera.

La FCAC, que ha participat a la reunió, vetllarà per l’aplicació dels instruments de suport acordats i farà seguiment de les conseqüències que pot tenir la sequera durant les properes setmanes en altres sectors no contemplats en el paquet de mesures.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, argumenta que “és clau donar resposta a la vinya que ja va notar la sequera la campanya passada, i valora positivament l’esforç del DACC en la fruita seca especialment en l’avellana que s’està veient greument afectada per la manca d’aigua. La Federació, a més, farem un seguiment acurat d’altres plantacions no contemplades -com l’olivera- on s’evidenciaran els efectes de la sequera les properes setmanes, així com del conjunt de sectors agroalimentaris”.

En concret, la FCAC valora en positiu les mesures previstes en relació amb les explotacions de vinya que en molts indrets ja van veure reduïda la seva producció al 2022 i també es preveu un diferencial superior per aquelles zones amb limitacions naturals com al Priorat.

D’altra banda, les cooperatives consideren necessària l’aportació del DACC en la línia que es preveu per a les explotacions de fruita seca en què es preveu doblar i triplicar, en el cas de l’avellaner, l’ajut del Ministeri d’Agricultura.

A Catalunya, hi ha 189 empreses cooperatives que agrupen més de 30.300 socis i sòcies productors. Representen un 49% de la Producció Final Agrícola i un 28% de la Producció Final Ramadera.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)