La mesura suavitza les tensions comercials amb Europa i beneficia especialment el sector porcí de Catalunya. Xina rebaixa al 9,8% els aranzels al porc de Catalunya i també redueix del 62% al 19,8% el gravamen màxim en la UE
Després d’un any i mig de recerca sobre les importacions de carn i subproductes de porcí procedents de la Unió Europea, el Ministeri de Comerç de la República Popular Xina (MOFCOM) ha fet públics avui els aranzels definitius que s’aplicaran a les empreses europees exportadores a aquest país els pròxims 5 anys, aplicables a partir d’avui..
Aquesta mesura afecta directament les empreses catalanes del sector porcí, que veuran com els nous gravàmens es redueixen fins a un màxim del 9,8%, la meitat del que s’aplicava fins ara. En el cas d’empreses cooperants com Litera Meat (amb vincles estrets amb la ramaderia de Lleida), la taxa baixa fins al 4,98%.
El sector porcí català, que representa gairebé el 43% de les exportacions agroalimentàries cap a la Xina amb més de 140.000 tones anuals, es veu directament beneficiat. La demarcació de Lleida és, des de fa anys, un dels epicentres d’aquesta producció, amb més de 2.300 tones exportades des de la província només l’any passat.
Positiva valoració per part de INTERPORC
Per a INTERPORC (Interprofesional Agroalimentaria del Porcino de Capa Blanca), aquestes reduccions posen de manifest la confiança de la Xina en la qualitat, la seguretat alimentària i la professionalitat del porcí europeu, així com en la capacitat de resposta i transparència de les empreses i de la Interprofessional espanyola, l’aportació de les quals ha estat clau durant tot el procés.
En un context global en què la Xina constitueix el principal destí de porcí de la Unió Europea, amb més d’1,1 milions de tones importades el 2024, aquestes xifres confirmen el valor competitiu del sector europeu i la seva reputació sòlida entre els compradors xinesos.
El conseller Òscar Ordeig destaca com a “molt positiu” l’anunci del gegant xinès
La Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació també ha celebrat la notícia. El conseller Ordeig ha assegurat que “és una molt bona notícia perquè confirma que el sector porcí català fa les coses bé i això ens dona un avantatge competitiu clar”.
1 de desembre de 2025 a les 16.00 hores – Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
QUINA ÉS LA SITUACIÓ ACTUAL?
En aquests moments, hi ha 2 senglars que han donat positiu en pesta porcina africana (PPA), confirmats pel laboratori de referència del Ministeri i localitzats a Cerdanyola del Vallès.
Els equips del Departament d’Agricultura i els cossos de seguretat i emergències treballen sobre el terreny per detectar possibles sospitosos. L’objectiu principal és contenir la malaltia en aquesta zona on, de moment, s’han localitzat 40 senglars morts al radi de vigilància que està analitzant el CReSA.
370 EFECTIUS FORMEN PART DEL DISPOSITIU DE CONTROL I SEGURETAT
El dispositiu de seguretat està format per 250 efectius propis: Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Protecció Civil i Policia Local. A aquests se sumen 117 membres de la UME, aconseguint un total de 370 efectius.
A més, compta amb personal de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), de la Federació Catalana de Caça, del Parc Natural de Collserola i veterinaris, entre d’altres.
Continua tancat l’accés a la zona infectada (primers 6 km del radi), establertes les mesures de vigilància (20 km de radi) i prohibides les activitats de lleure organitzades a tot el Parc de Collserola.
LA UME S’ANIRÀ INCORPORANT AL LLARG DEL DIA D’AVUI
Les tasques encomanades inclouen control cinegètic, desinfecció, càlcul de densitat de fauna amb drones i suport a la retirada en cas de detecció de més cadàvers.
TOTES LES EXPLOTACIONS RAMADERES DEL RÀDIO DE VIGILÀNCIA HAN DONAT NEGATIU EN PPA
Al radi de vigilància hi ha un total de 39 explotacions porcines. Els equips veterinaris del Departament i l’equip del Grup de Sanejament Porcí (GSP) ja han finalitzat les visites a totes les explotacions, durant les quals s’han fet exàmens clínics, s’han pres mostres i s’han revisat les condicions de bioseguretat.
TOTES LES ANALÍTIQUES HAN RESULTAT NEGATIVES.
Continua sent essencial extremar les mesures de bioseguretat per garantir la contenció de la malaltia, que és el principal objectiu del Govern.
COL·LABORACIÓ CIUTADANA I MUNICIPAL
Davant de qualsevol incidència relacionada amb fauna salvatge, com ara la troballa d’un porc senglar mort, cal contactar immediatament amb el telèfon d’emergències 112. Des de divendres, i en relació amb els senglars i la zona dels radis afectats, el telèfon 112 ha rebut 349 trucades.
RECORDEM QUE
Estem en alerta sanitària. La malaltia només afecta els porcs, no les persones.
En 48 hores, el Govern ha actuat de manera ràpida, coordinada i transparent.
Es destinaran tots els recursos necessaris (públics i privats) per contenir el focus.
Demanem la col·laboració de tots: és una prioritat de país.
Aquesta crisi sanitària té un gran impacte al primer sector de l’economia catalana i els països exportadors estan observant que ho fem de la millor manera possible.
RECOMANACIONS PER A LA CIUTADANIA I ELS MUNICIPIS
Extremar la neteja de papereres i contenidors.
Col·locar les menjadores de gats en llocs elevats i exteriors.
No alimentar els porcs senglars.
Tancar les zones de pícnic fins a nou avís.
En cas de trobar un porc senglar mort, no manipular-lo i trucar al 112.
En el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, GAP Cooperativa rebrà un ajut de 25.800 €, sobre una inversió col·lectiva de 43.000 €, per a la compra d’una cisterna de 6.000 litres amb aplicador, equip GPS i conductímetre, 2 equips GPS i 2 conductímetres
L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.
Gràcies a aquesta línia d’ajuts, GAP Cooperativa ha realitzat una inversió col·lectiva per un import total de 43.000 € destinats a la compra d’una cisterna de 6.000 litres amb aplicador localitzat, equip GPS i conductímetre i dos equips de GPS i dos conductímetres per equipar cisternes de GAP Cooperativa.
Finalment, tal com es va explicar als socis i sòcies de GAP Cooperativa, assistents a l’assemblea general ordinària, celebrada el passat 25 de juny a Juneda, GAP ha aconseguit un ajut de 25.800 € (el 60% de la inversió, el percentatge màxim sobre la inversió final) corresponent a la resolució de concessió de les sol·licituds d’ajut per a l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari presentades a l’empara la Resolució ACC/2732/2023, de 20 de juliol, per la qual es convoquen ajuts a l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari, corresponents a l’any 2023, modificada per la Resolució ACC/1513/2024, de 26 d’abril, per la qual es declaren els crèdits efectivament disponibles de la Resolució ACC/2732/2023, de 20 de juliol.
Aquestes ajudes es van adreçar a persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.
Quantia dels ajuts
En aquest nou paquet d’ajuts la Generalitat ha atorgat ajuts per un import total superior als 12 milions d’euros. Uns ajuts que van a càrrec de la partida pressupostària AG02 D/770000100/6140/0072 dels pressupostos del DACC. Els fons procedeixen dels pressupostos generals de l’Estat, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea.
La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.
La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.
Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)
L’ajut a l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari és dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia (III), en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR). Aquest ajut és finançat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i pels fons Next Generation.
L’objectiu d’aquests ajuts és millorar la sostenibilitat, la competitivitat i la resiliència del sector agroalimentari des del punt de vista econòmic, mediambiental i social. Es dona suport a inversions en maquinària i equips nous que milloren la gestió ramadera, redueixen l’ús de fitosanitaris i fertilitzants químics, controlen la traçabilitat i la qualitat dels cultius o redueixen l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i l’ús de combustible.
Font d’informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
(GAP Cooperativa és una de les cooperatives integrades en la FCAC)
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va celebrar el dijous 29 de maig la 42a Assemblea General a Arbeca (Lleida). El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va presidir l’acte de cloenda al qual van assistir uns 300 representants de cooperatives agràries i també responsables de l’Administració i l’entorn econòmic i social.
Jordi Saltiveri, de 29 anys, s’incorpora al Consell Rector de la FCAC com a responsable de les cooperatives de ramaderia i llet
En el decurs de l’Assemblea General, es va ratificar l’elecció de Jordi Saltiveri com a nou responsable de ramaderia i llet, prenent el relleu a * Ramon Armengol, actualment director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat. Saltiveri, de 29 anys, forma part del grup de joves de les cooperatives agràries.
L’Assemblea General 2025 coincideix amb la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives i l’elecció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. En el marc d’aquests actes commemoratius, la FCAC ha donat un protagonisme especial a les cooperatives sòcies i els productes de proximitat que elaboren d’acord amb alts estàndards de qualitat i des del compromís amb l’economia i el teixit social del mon rural i el respecte al medi ambient.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
També s’han presentat les conclusions de l’Observatori del Cooperativisme Agrari Català 2025, que desglossa les principals magnituds de les 185 empreses cooperatives sòcies de la FCAC així com l’evolució històrica en els últims 6 anys.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que “el cooperativisme agrari som el motor que garanteix el teixit social des de l’economia local i el compromís amb el medi ambient. Contribuïm a construir un món millor per a les persones i la nostra dimensió empresarial i la facturació augmenten per quart any consecutiu, alhora que garantim la sostenibilitat del territori i apostem per una alimentació de proximitat i de qualitat”.
Facturació global a l’alça
Les 185 empreses cooperatives catalanes augmenten la facturació per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. L’últim exercici analitzat, corresponent a l’any 2023, la facturació global s’ha situat en 2.320,5 milions, un 1,8% més que l’anterior i 21,7% superior a la mitjana dels quatre anys previs.
Les cooperatives de Lleida continuen facturant un de cada dos euros del conjunt, un total de 1.195 milions d’euros. No obstant això, han patit un descens d’uns 22,5 milions (-1,9%). Pel contrari, la demarcació territorial on més ha augmentat la facturació és Barcelona amb un increment del 8,5% i ja se situa en 468,1 milions.
A Tarragona, les cooperatives han facturat 337,5 milions (+4,7%); a Terres de l’Ebre 170,3 milions (-0,9%), i a Girona 149,6 milions (+10,6%).
Es tracta del primer exercici econòmic amb incidència de la sequera que afectà, principalment, les produccions d’oli d’oliva i cereals en secà. D’altra banda, es va produir una gelada històrica durant el mes d’abril que va causar danys a la fruita dolça i la fruita seca. Tenint en compte el ventall de produccions comercialitzades, aquests elements són els que expliquen la disminució de facturació a les comarques de Lleida i l’estabilitat a les Terres de l’Ebre.
Cooperatives més grans
Les 185 empreses cooperatives aglutinen 32.214 socis i sòcies productors i estan presents a un total de 33 comarques catalanes. Gairebé un terç són entitats centenàries i un 73% tenen més de cinquanta anys.
El major nombre de cooperatives es concentra a les comarques de Lleida (58 cooperatives) i Tarragona (56). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 30; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.
Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (21), les Garrigues (18), el Baix Camp (16), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).
D’altra banda, es consolida el progressiu procés de concentració empresarial, amb una facturació mitjana per cooperativa de 12 milions d’euros. La facturació per persona treballadora és de 543.700 euros, màxim històric, mentre per soci i sòcia productors se situa en 69.843 euros.
Producció sobre el total català
El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 37%, arribant al 58% en el cas del sector agrícola i al 28% del ramader. A més, el cooperativisme agrari aglutina la major part de la producció sobre el total de Catalunya a diversos sectors.
En concret, les cooperatives elaboren el 74% de l’oli d’oliva del total català, produeixen el 71% d’ametlla, 66% d’avellana, 65% del vi, el 64% de l’arròs, 62% de la garrofa, el 57% de la fruita de llavor i més del 40% de la fruita de pinyol i dels cereals, a més de tenir una producció destacada de cítrics, llet i farratges.
En general, els preus comercialitzats per les cooperatives tendeixen a ser superiors a la mitjana d’operadors de Catalunya.
* Ramon Armengol és un dels socis de GAP Cooperativa
