Informe anual sobre el sector porcí 2019

 
Es presenta l’Informe anual del 2019 per a la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció, així com els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc a tres nivells: a la fase de producció, a la fase de sacrifici/transformació i a la fase de distribució i venda.
 
Informació facilitada per la Generalitat de Catalunya
 
 
 

Bioseguretat en la producció porcina. No hi ha excusa possible

Podem definir la bioseguretat com el conjunt de mesures que inclouen des d’elements estructurals a aspectes de maneig, orientats a protegir els animals de l’entrada i difusió de malalties infectocontagioses i parasitàries en qualsevol lloc, àrea, edifici, granja o regió productora de porcs.

Bioseguretat en explotació porcina

En un sentit ampli, podem incloure el benestar animal com a element de bioseguretat, ja que un alt nivell de benestar contribueix de forma significativa a augmentar el grau de resistència natural dels animals a la infecció. M’agradaria destacar especialment un element que és primordial, la conscienciació, o dit d’una altra manera, el compromís que ramaders i tota persona que treballi en l’àmbit de la granja, sobretot aquells que entrin en contacte amb els animals, han de tenir en relació a l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat en el dia a dia de l’exercici de la seva professió; la manca de conscienciació fa que es baixi la guàrdia provocant finestres de risc que poden tenir greus conseqüències no només per a l’explotació en qüestió, sinó també per a les explotacions veïnes, la comarca, el sector i el país en el seu conjunt. Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat, i és que el sistema serà només tan fort com ho sigui el més feble dels seus components. Si bé és cert que el nivell de bioseguretat és bo o molt bo en moltes explotacions, també és cert que és una de les assignatures pendents en moltes altres, especialment en les explotacions d’engreix, sent molt deficient o inexistent en la immensa majoria de les explotacions de petita capacitat.

                       

Figura 1. Focus de PPA declarats en la UE el 2019 (ADNS CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

                  

Figura 2. Mapa de regionalització UE en base a la Decisió 2014/709/UE (CE). Font: RASVE-ADNS a través del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

Per donar impuls a la bioseguretat, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va posar en marxa el Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines a l’any 2016, amb una sèrie d’objectius estratègics que eren els següents:

• Avaluació del nivell de bioseguretat de les explotacions porcines comercials extensives i intensives a través d’una enquesta de bioseguretat.

• Augment del grau de sensibilització a tots els nivells en el sector porcí respecte a la importància d’aplicar correctes mesures de bioseguretat.

• Fomentar la corresponsabilitat de tots els agents/baules de la cadena de producció porcina en matèria de bioseguretat.

• És vàlida per a altres fins: avaluació del risc d’entrada i difusió de la malaltia d’Aujeszky, certificació de risc negligible de triquina i investigació epidemiològica en explotacions d’origen en cas de detecció de salmonel·la en canals porcines a escorxadors.

02 Per què la bioseguretat és tan important

La bioseguretat s’ha de considerar com un dels pilars bàsics de la producció porcina, ja que és una de les eines més eficaces, des d’un punt de vista de cost benefici, que tenim a la nostra disposició per mantenir i millorar l’estatus sanitari del sector porcí en el seu conjunt. Uns alts estàndards de bioseguretat donen al sector una imatge de seguretat molt desitjable per als nostres socis comercials, sent un element clau de cara al manteniment i l’obertura de mercats dins i fora de la Unió Europea. I és que la bioseguretat és d’importància cabdal per a la prevenció d’entrada de malalties de declaració obligatòria, així com per al control efectiu de les mateixes a través de l’aplicació de mesures de control i erradicació per part dels serveis veterinaris oficials en cas de entrada d’una d’elles en el nostre territori.

Sense bioseguretat el control d’un brot epizoòtic es fa molt més complicat, la qual cosa allargarà de forma significativa el temps necessari per al seu control, i per tant el temps necessari per recuperar l’estatus perdut i tornar a poder treure els nostres productes més enllà de les nostres fronteres. La diferència entre un focus controlable i no controlable pot estar determinada per un alt o baix nivell de bioseguretat en les explotacions. I és que el risc d’entrada de malalties, tot i que sempre ha estat present, és cada vegada més alt a causa de la gran intensitat de moviments de persones, animals i productes que caracteritzen el mercat nacional, europeu i global. Per posar dos exemples de màxima actualitat, m’agradaria destacar la Pesta Porcina Africana i la Febre Aftosa:

 • Pesta Porcina Africana (PPA): va arribar a Geòrgia des de l’Àfrica el 2007, probablement en residus de cuina d’un vaixell que estaven contaminats amb el virus de la PPA i que van ser utilitzats per alimentar porcs que van resultar infectats per via oral. La malaltia es va estendre pel Caucas i per la Federació Russa cap al nord entre 2007 i 2012; es va declarar a Bielorússia el 2013 a escassos quilòmetres de la frontera amb la Unió Europea (UE) i finalment ha afectat fins ara Lituània, Polònia, Letònia, Estònia, República Txeca, Hongria, Romania, Bulgària i apareixent fa unes setmanes al sud de Bèlgica. Fins ara, la política de regionalització de la UE, regulada per la Decisió 2014/709/ EU, ha aconseguit frenar l’avanç de la malaltia mantenint la possibilitat d’exportació a les zones lliures de la UE, i les zones sotmeses a restriccions i enumerades en el seu annex han anat ampliant-se per adaptar-se a l’evolució de la malaltia. Per la seva banda, Espanya segueix aplicant el Programa de vigilància reforçada de PPA que es va posar en marxa el març de 2014 i que ha estat novament reforçat al 2018 arran de la declaració de la malaltia a Bèlgica.

 Febre Aftosa (FA): després de diversos anys sense circulació de la malaltia en els països del Magrib, el 2013 va fer la seva aparició el serotip O subtipus ME SA Ind-2011, els orígens del qual es situen al nord de l’Índia, des d’on va arribar a l’Orient Mitjà i d’aquí a Líbia, vehiculat amb tota probabilitat a través del moviment d’animals infectats. En uns mesos Tunísia i Algèria notificaven focus en la major part dels seus territoris: el 2 de novembre de 2015 es notificava el primer focus al Marroc a la regió de Casablanca, que feia augmentar el nivell de risc per a Espanya a causa de la proximitat geogràfica i a les majors relacions comercials existents amb aquest país; actualment, el serotip O segueix circulant àmpliament al Marroc, Tunísia i Algèria. El 2017 Tunísia i Algèria declaraven un nou serotip, en aquest cas el serotip A Genotip V, que va arribar de l’Àfrica subsahariana i que ha circulat àmpliament a Algèria, on a dia d’avui se segueixen declarant focus. Per tant, el risc per a la UE continua, com continuen en vigor les mesures de protecció en frontera que tant Espanya com la UE van posar en marxa per prevenir la possible entrada de la malaltia. El 2015 a l’altre extrem de la UE, el serotip A genotip VII també originat al nord de l’Índia, va recórrer Turquia en pocs mesos d’est a oest estant present a dia d’avui en totes les regions del país. La FA és el millor exemple de la capacitat que tenen certes malalties de recórrer grans distàncies en poc temps a causa del moviment d’animals i productes d’origen animal. D’altra banda, una bona bioseguretat contribueix a la millora dels índexs productius dels nostres animals causa de l’efecte beneficiós que una bona salut té sobre ells. A més, uns alts nivells de bioseguretat fan possible la reducció del consum d’antibiòtics, la qual cosa contribueix de manera decisiva a la lluita contra un dels més importants problemes als quals s’enfronten les produccions intensives en els nostres dies, que és contribuir a la lluita contra l’aparició i difusió de resistències antimicrobianes. És evident que són molts els beneficis que una adequada bioseguretat té per a les explotacions i per al sector porcí en el seu conjunt, de manera que no tenim excusa per no aplicar-la de forma efectiva i constant. Hem de veure la bioseguretat com una inversió necessària, com ho és l’alimentació o la mà d’obra, i no com una imposició de l’Administració, i és que el sector en el seu conjunt depèn en gran mesura d’això, sector que no oblidem és el quart productor mundial i el tercer exportador de la UE, ja que les carns i els productes derivats es venen en més de 150 països arreu del món, gaudint de la millor de les reputacions.

“Tots els elements que formen part del pla de bioseguretat en una explotació; estructurals, maneig, benestar i conscienciació, han de funcionar adequadament de forma conjunta per aconseguir el desitjat nivell de bioseguretat”

  

Figura 3. Distribució 2018 de serotips de FA en los diferents grups (pools) de països afectats (EuFMD). Font: FAO

03 Pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines. Informe 2018

En primer lloc, m’agradaria ressaltar la consecució, al llarg d’aquests anys des de la seva implantació, de l’objectiu d’augment del grau de conscienciació i corresponsabilitat per part de tota la cadena de producció porcina, inclosos els veterinaris a càrrec de la gestió sanitària de les explotacions, i és que a dia d’avui podem afirmar que tot el sector és més conscient i responsable respecte a la importància de l’aplicació de correctes mesures de bioseguretat a tots els nivells. Aquest és sens dubte un important èxit i aprofito per felicitar i per agrair a tots, administració, ramaders i veterinaris, l’esforç realitzat per aconseguir-ho. Sens dubte, un altre important èxit ha estat el disseny i la posada en marxa d’un sistema nacional de monitoratge de la bioseguretat.

A l’octubre de 2018 hem centralitzat la informació de les enquestes realitzades a les explotacions porcines del nostre país a la base de dades BIOSEGPOR, obtenint així la primera foto de la bioseguretat en el sector porcí nacional. M’agradaria puntualitzar que la intenció mai va ser la de posar etiquetes a les diferents explotacions i regions, sinó tenir una idea de com està la bioseguretat en general. Per això, m’agradaria ressaltar en relació a l’anàlisi de la informació, que més enllà de la nota aconseguida per cadascuna de les explotacions, hi ha un important percentatge d’elles que presenten deficiències considerades importants, les quals s’inclouen en el quadre. Com es pot observar a la taula 1, estem parlant de percentatges certament alts d’explotacions que tenen una bioseguretat que podríem considerar deficient, independentment de la nota aconseguida per l’explotació, pel fet que fallen en aspectes considerats clau de cara a aconseguir la prevenció d’entrada i evitar la difusió de malalties.

L’objectiu a partir d’ara serà el de millorar en aquests aspectes clau per fer del sistema de producció porcí un sistema segur i fiable. Per això, el MAPA i les Comunitats Autònomes (CA) han decidit fer un pas més en aquest sentit, proposant la implementació de mesures de reforç del pla de bioseguretat en explotacions porcines que s’ha dut a terme a finals de 2018 i el primer trimestre de 2019.

04 Futur de la bioseguretat al nostre país

En relació al futur, m’agradaria remarcar que la bioseguretat ja no serà una opció, sinó una necessitat, si volem arribar al màxim potencial del nostre sector productor i mantenir el creixement del fort potencial exportador del que dependrem cada vegada més. M’agradaria ressaltar tres assumptes en relació al futur més o menys immediat que fan que tinguem l’obligació de mantenir i millorar, on sigui possible, el nivell de bioseguretat de totes les explotacions de cara al futur. En primer lloc, he d’esmentar de nou la Pesta porcina africana, que amb tota probabilitat ha arribat a la UE per quedar-se a mig termini. Hem de tenir en compte que encara queden anys fins que puguem fer servir una vacuna segura i eficaç en el camp, de manera que la bioseguretat serà la clau per reduir el fort impacte que aquesta malaltia pot causar en cas d’entrada al nostre país. Per aquest motiu, s’ha aprovat a proposta del MAPA el pla de reforç del pla estratègic de bioseguretat en explotacions porcines 2018, que, com hem esmentat anteriorment, s’està desenvolupant al llarg de 2018 i 2019.

                     

Taula 1. Percentatge d’explotacions enquestades que van presentar deficiències considerades més importants a Espanya (Informe BIOSEGPOR 2018). Font: Informe BIOSEGPOR 2018

Mitjançant aquest, es realitza l’enquesta de bioseguretat en explotacions considerades prioritàries des del punt de vista de l’entrada i difusió de la malaltia, a partir de tres aspectes:

• Explotacions que no es van enquestar, per diversos motius, en la primera volta.

• Explotacions en les quals s’hagi evidenciat alguna de les 5 deficiències que s’han considerat d’importància major: tancament perimetral absent o en mal estat, absència de gual de desinfecció, absència de roba i calçat d’ús exclusiu en l’explotació, entrada del vehicle de retirada de cadàvers al recinte de l’explotació, absència de registre de visites i vehicles i absència d’un programa documentat de neteja, desinfecció, desratització i desinsectació.

• Explotacions que reben partides d’animals de comerç intracomunitari. L’objectiu aquesta vegada no serà la mera monitorització de la bioseguretat, sinó la correcció de les deficiències observades, per al que es donarà un termini de temps raonable i adaptat a cada cas.

En segon lloc, m’agradaria esmentar el Reglament (UE) 2016/429 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, sobre sanitat animal a la UE que, al servir d’instrument de desenvolupament de l’estratègia de la UE de sanitat animal 2013 – 2017, ha fet de la bioseguretat un element clau per a la producció animal a la UE. El reglament obre la porta a l’establiment de requisits de bioseguretat harmonitzats comunitàriament, que hauran de desenvolupar-se a través d’actes delegats en cas que els països membres així ho vegin necessari. Un aspecte important i nou és que s’estableixen responsabilitats compartides entre serveis veterinaris oficials, productor i veterinari d’explotació: el productor passa a ser el major responsable de mantenir alts nivells de bioseguretat, sent el veterinari d’explotació l’assessor en la matèria. Tot i que la data de desenvolupament dels aspectes de bioseguretat i la seva entrada en vigor encara no se saben amb certesa, no hi ha dubte que la normativa comunitària en matèria de sanitat animal anirà per aquest camí aplicant el principi de “més val prevenir que curar”, on la bioseguretat hi representa un paper fonamental. Les crisis sanitàries dels últims anys, com ara la influença aviària i la pesta porcina africana, i les seves importants repercussions per al mercat únic, no fan més que confirmar la importància d’aquesta estratègia que amb tota probabilitat es veurà reforçada de cara al futur.

Finalment, m’agradaria destacar l’enorme treball conjunt, entre administració i sector, que s’està duent a terme des de fa una mica més d’un any per a la modificació del Reial Decret 324/2000 d’ordenació de les explotacions porcines intensives. Els treballs van per bon camí i estem ja prop de tenir una nova norma que reguli aquest aspecte essencial per a la producció porcina intensiva del nostre país. Sens dubte una norma moderna adaptada a la realitat actual del nostre país i d’un sector que ha canviat molt en els últims anys, que serà beneficiosa per al sector i per a la imatge que en té davant la societat. Com no podia ser d’una altra manera, tots hem estat d’acord en què la bioseguretat surti significativament reforçada en aquest projecte de norma.

Entre els assumptes que hi són previstos, m’agradaria destacar els següents: dins el pla sanitari de l’explotació s’inclou la necessitat de comptar amb un pla de bioseguretat integral on es prenen en consideració i es fan obligatoris per a totes les explotacions comercials aspectes que són essencials en matèria de bioseguretat, inclosos certs aspectes bàsics per a les explotacions de petita capacitat; els treballadors hauran d’estar formats en matèria de bioseguretat i el veterinari d’explotació passa a ser una peça clau com a assessor de les explotacions en la matèria, sent l’encarregat d’avaluar de forma regular la bioseguretat de l’explotació, i de posar en coneixement de l’autoritat competent qualsevol deficiència greu que pugui posar en perill la sanitat animal, la salut pública o el medi ambient.

05 Conclusió

No podem obviar la importància de la bioseguretat en la producció porcina nacional, ja que és un element de competitivitat essencial si volem seguir la tendència espectacular que el sector ha experimentat en els últims anys i que ha estat sens dubte gràcies, entre altres aspectes, a una millora de la sanitat animal a tots els nivells.

“La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector porcí i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat”

Tot i que la bioseguretat a Espanya és bona en general, queda espai per a la millora. Hem de fer tot el que estigui al nostre abast per aconseguir arribar al major nivell de bioseguretat possible d’acord amb un sector que és el quart productor mundial de porcí, que genera productes d’una alta qualitat que són apreciats arreu del món. La globalització dels mercats fa que els riscos sanitaris siguin cada vegada més grans per al sector i la millor manera d’afrontar-los és a través d’uns alts estàndards de bioseguretat.

La bioseguretat és responsabilitat de tots: administració, sector i veterinaris, i només amb l’esforç conjunt i col·laboració de tothom podem fer del nostre sector un sector sanitàriament segur que segueixi donant allò que se n’espera, és a dir, un mitjà de vida estable per a totes les persones que, de manera directa o indirecta, en depenen.

Article extret del Dossier Tècnic nº 98: “Bioseguretat en explotacions porcines

Autor:

Germán Cáceres Garrido

Cap de Servei. Área de Epidemiologia. SG Sanitat i Higiene Animal i Traçabilitat. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)

Aleix Estradé, soci de GAP Cooperativa, protagonista d’un article a La Vanguardia sobre la experiència en gestió de pandèmies al sector porcí

Amb la experiència d’anteriors pandèmies

Si hi ha un sector productiu que sàpiga de pandèmies i quarantenes, és el porcí. A mitjans dels noranta, la pesta porcina africana (PPA) va obligar a el sacrifici de centenars de milers de porcs, però es va aconseguir eradicar. “Des d’aleshores, a les granges hi ha un estricte control de bioseguretat animal.

La Covid-19 ens ha afectat només en el fet que a les mesures que ja aplicàvem als porcs els hem afegit les obligatòries per evitar contagis entre nosaltres. La granja no podia tancar. L’escorxador ha de seguir funcionant i la gent ha de menjar “. Així s’explica a l’altre costat de el telèfon Aleix Estradé, 32 anys, ramader (soci de GAP Cooperativa), que juntament amb el seu pare i soci, Ricard Estradé, explota una granja d’engreix amb 2.900 porcs de raça ibèrica a les Borges Blanques. Segons el ramader, “els humans estem amenaçats pel coronavirus, però els porcs també pels focus de PPA que hi ha a Europa. Si no vigilem ens pot saltar en qualsevol moment”.

Aleix Estradé, que és proveïdor del grup alimentari Bonàrea, afirma que la producció no s’ha vist afectada. “Estem acostumats a aplicar molta norma sanitària veterinària i l’únic inconvenient és que el personal que s’acosta a la granja, com veterinaris, inspectors sanitaris o transportistes ha treballat a distància, això és difícil en una granja, però amb les mateixes exigències burocràtiques, quan les oficines d’Agricultura han estat tancades amb pany i forrellat.

Font d’informació: La Vanguardia

Autor article: Pau Echauz

Fotografia article: Mercè Gili
 

Projecten una granja de 3.000 truges i 11.500 garrins al terme de Castelldans

L’empresa promotora és Mas Pinell SCCL i el lloc escollit són uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall.

L’empresa Mas Pinell SCCL (socis de GAP Cooperativa) està pendent de rebre el vistiplau urbanístic i ambiental, així com la llicència d’obres de l’Ajuntament de Castelldans, per iniciar la construcció d’una explotació porcina de 3.000 truges reproductores, 11.449 garrins, 550 truges de reposició i 8 mascles, que es distribuïrien en sis naus situades en uns terrenys al costat de l’autopista AP-2, a 800 metres del mas de Miravall. La nova explotació rebria tots els animals d’una altra que té la mateixa empresa a Juneda amb 1.950 porcs i part dels que té en una de les Borges, on ara hi ha 5.180 porcs i 7.900 garrins; amb el trasllat, aquesta quedaria amb una capacitat de 10.000 garrins de transició. 

La nova granja tindria un consum d’aigua de 60 m3/dia procedents de la xarxa de reg i, segons el projecte, els purins que generaria anualment serien de 21.400 m3, que s’haurien de portar a aplicar a finques agrícoles que no estiguin en algun dels 19 municipis garriguencs considerats com a zona vulnerable per contaminació de nitrats.

Agrupació de parcel·les
El Pla Urbanístic de Castelldans estableix que les edificacions d’aquest tipus no poden superar el 5% de la superfície d’una finca. En aquest cas, les naus de la nova explotació ocuparien uns 22.000 m2 dels 80.000 que fa actualment el terreny on es volen construir i sobrepassarien, per tant, el percentatge. Per salvar l’escull, el projecte planteja que, en el marc de la concentració parcel·lària, es puguin agrupar 15 parcel·les de la zona, no sempre adjacents, per obtenir una sola finca amb una superfície total d’1.180.000 m2 i complir, així, el límit d’edificabilitat.

Article publicat al diari comarcal: Som Garrigues

Jordi Armengol, vicepresident de GAP Cooperativa, nou membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos

El passat cap de setmana, en el decurs de la celebració del XIII Congrés Nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos, celebrat a la localitat tarragonina de Falset, Jordi Armengol va estar escollit com un dels nous membre de la Comissió Permanent d’Unió de Pagesos. El junedenc Jordi Armengol, propietari de diferens explotacions avícoles a les Garrigues i responsable també de la sectorial de l’aviram d’Unió de Pagesos,  ocupa actualment el càrrec de vicepresident de la nostra cooperativa. Jordi Armengol entra a formar part d’aquesta Comissió que, després de la celebració d’aquest congrés, ha quedat reduïda a 7 persones. 

 

Unió de Pagesos reclama que la pagesia formi part d’una estratègia global de país en el seu XIII Congrés

Font d’informació: Unió de Pagesos

Fotografia Unió de Pagesos

Unió de Pagesos va tancar el passat diumenge 9 de febrer el seu XIII Congrés Nacional, a Falset (Priorat), sota el lema ‘Fem pinya per una pagesia més forta’, amb l’objectiu de promoure un nou debat monogràfic del món agrari al Parlament de Catalunya el 2020 perquè insti els governs a fer de la pagesia una estratègia de país. Això, passa, entre altres qüestions, per impulsar una llei catalana de la cadena alimentària, una organització general del sector productor agrari per fer front a un mercat que no tracta amb equitat el primer esglaó de la cadena alimentària, perquè els professionals siguin el centre del suport de la PAC i per dotar el territori d’una millor governança, és a dir, més participació en les decisions que afecten als agents agraris i rurals.

El sindicat considera urgent treballar perquè, mitjançant una norma amb rang de llei, es puguin regular a Catalunya, des de la producció a la distribució, les pràctiques comercials deslleials, la prohibició de la venda a pèrdues i la quota de mercat que comporta posició de domini, així com les sancions administratives corresponents.

D’altra banda, Unió de Pagesos impulsarà una millor organització general del sector agrari productor, cosa que passa per promoure la implantació de noves Organitzacions de Productors (OP), sobretot en aquells sectors que no en tenen. El sindicat també fomentarà la constitució d’Organitzacions Interprofessionals Agràries d’àmbit nacional, quan ho consideri útil, per a un sector de producció determinat, i que els ens de qualitat i certificació, com les DOP i les IGP, adoptin aquesta figura. Per aconseguir-ho, reclama el desplegament de la Llei catalana de les Organitzacions Interprofessionals Agroalimentàries del 2015.

Unió de Pagesos denuncia que des de l’inici de l’establiment dels ajuts directes per superfície de la Política Agrària Comuna, a l’Estat espanyol, hi ha instal·lada una elevada permissivitat amb el frau directe o en la creació de condicions artificials per accedir als ajuts de la PAC, per part de propietaris o usufructuaris que no tenen la condició d’agricultors. Per superar aquests fraus als ajuts i a la fiscalitat i, sobretot, per convertir la pagesia professional en el centre dels ajuts de la PAC, cal regular immediatament l’agricultor actiu i el futur agricultor genuí basats en que els ingressos agraris siguin com a mínim el 25% del conjunt d’ingressos, amb una franquícia de 1.250 euros per evitar l’exclusió dels sector socials del món rural.

El sindicat fomentarà la seva lluita per l’equiparació de les condicions de vida i de treball de les zones agràries i rurals a les de les ciutats en aconseguir una millor governança. La pagesia ha de comptar amb autoritat i influència en les polítiques de gestió ambiental, com les decisions de gestió de la fauna salvatge, i la implantació d’infraestructures d’energia i gestió de residus al territori. La terra amb valor agrari ha de ser per produir aliments, per assegurar la producció de proximitat i minimitzar la petjada ecològica, i el sindicat aposta perquè les energies renovables siguin una font d’ingressos complementària a les rendes agràries.

Unió de Pagesos defensa un model d’explotació d’economia familiar agrària que permeti un desenvolupament social, econòmic i territorial sostenible a Catalunya, però recorda que, per garantir-ho, cal una equiparació de les condicions de vida i de treball de la pagesia amb les de la resta de sectors, ja que la renda agrària a Catalunya ha disminuït en termes constants més d’un 34% entre el 2001 i el 2018.

Unió de Pagesos va celebrar durant tres dies el seu XIII Congrés Nacional a Falset (Priorat), on van participar 132 delegats sindicals d’arreu de Catalunya, i 500 persones, en l’acte de cloenda. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va tancar el Congrés ahir diumenge. Els treballs congressuals han definit els eixos del sindicat per als propers cinc anys i han culminat en l’elecció d’una nova comissió permanent nacional, que serà la responsable d’executar-los.

Els membres de la nova Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos, que s’ha reduït a set membres, escollida avui en el marc del XIII Congrés que el sindicat celebra a Falset (Priorat), són Joan Caball (Alt Empordà), Raquel Serrat (Ripollès), Jordi Armengol (Garrigues), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Dani Forcadell (Montsià), Jaume Pedrós (Urgell) i Josep Carles Vicente (Priorat).

Els coordinador territorials que també han estat escollits són Maria Rosa Calsina (Catalunya Central), Josep Esteve (Àrea Metropolitana), Pere Guinovart (Camp de Tarragona); Joan Guitart (Comarques de Muntanya), Miquel Piñol (Terres de l’Ebre), Narcís Poch (Comarques de Girona) i Josep Sellart (Pla de Lleida).

Santi Querol (Pla d’Urgell) ha estat escollit síndic d’Unió de Pagesos.

Relleu al capdavant de la presidència de TRACJUSA

Jordi Armengol, vicepresident del GAP SCCL, agafa el testimoni de Teòfil Camí al capdavant de la presidència de la planta de tractament de purins TRACJUSA, propietat de Gestió Agroramadera de Ponent, GAP SCCL. 

Després de més de 15 anys com a President de la Junta Directiva de la planta de tractament de purins TRACJUSA, situada al terme municipal de Juneda, Teòfil Camí deixa la presidència de la Junta. Jordi Armengol, actual Vicepresident del GAP SCCL, serà l’encarregat d’exercir la presidència de TRACJUSA.

Jordi Armengol, en nom dels diferents components de la Junta de TRACJUSA, i Eduard Cau, President del GAP SCCL, han manifestat el seu reconeixement i més sincer agraïment a Teòfil Camí per la tasca desenvolupada al llarg d’aquests temps com a President de TRACJUSA, sense la qual no hauria estat possible posar en marxa aquest projecte, vital per a la gestió dels excedents de purins produïts a les granges dels cooperativistes del GAP SCCL; així com per la seva perseverança i visió a l’hora de proposar alternatives viables i sostenibles de llarg termini com el projecte de la nova TRACJUSA.

L’entrada de Jordi Armengol al capdavant de la presidència de TRACJUSA no suposarà cap canvi substancial en la gestió, ni en els projectes de futur per la planta. Actualment s’està duent a terme la posada en funcionament de la instal·lació, que després de més de 5 anys sense activitat està requerint d’un gran esforç. Es preveu que a principis de l’estiu la planta ja pugui tractar purins.

 

Els socis del GAP Associació aproven la constitució del GAP Societat Cooperativa Catalana Limitada

Els membres de l’associació Gestió Agroramadera de Ponent van aprovar ahir dimecres 9 de gener, en el decurs de l’Assemblea Extraordinària del GAP Associació celebrada al Complex Cultural de Juneda, la constitució del GAP com a Cooperativa Agrària amb l’objectiu de mantenir la representativitat i el poder de decisió dels seus associats i adequar la personalitat jurídica a la situació actual, ja que el GAP Associaciació és l’única propietària de les plantes de tractament de purins VAG i TRACJUSA.

Gestió Agroramadera de Ponent, l’associació de ramaders més important de la comarca de Les Garrigues, formada per 160 explotacions ramaderes, amb més de 20 anys de trajectòria, ha decidit constituir el GAP com a Societat Cooperativa Catalana Limitada (SCCL), amb l’objectiu de mantenir la representativitat dels socis en la presa de decisions, alhora que s’adequa a la personalitat jurídica de l’entitat, ja que actualment els socis del GAP Assoc són els únics propietaris de les plantes de tractaments de purins VAG i TRACJUSA. Aquesta proposta va ser aprovada ahir pels associats assistents a l’Assemblea Extraordinària que va tenir lloc a partir de les 19:00 hores al Complex Cultural de Juneda.

Tal i com va exposar l’Eduard Cau, president del GAP Assoc, als assistents a l’Assemblea de Constitució de la nova cooperativa aquesta opció es presenta, després de valorar totes les possibilitats, com la més adequada per gestionar els drets, les obligacions i els interessos del conjunt dels associats. En aquest sentit, cal tenir present que el GAP, com a propietari, és el responsable de l’explotació de les plantes de tractament de purins de VAG i TRACJUSA.

L’objectiu principal i la funció de la nova cooperativa és garantir una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i donar serveis als socis cooperatius en relació a l´activitat agrícola i ramadera, mirant de minimitzar l’impacte de la seva activitat al territori i potenciant la convivència del sector ramader amb el conjunt de la societat.

“La nostra voluntat és garantir la representativitat dels associats en la presa de decisions, així com mantenir el vincle del sector ramader amb la resta de la societat millorant la gestió de les explotacions i donant a conèixer a la societat la importància del sector a la nostra comarca. La figura de la cooperativa ens ajuda a assolir el nostre objectiu”. Així mateix, va destacar que “la constitució de la Cooperativa ens ajuda a minimitzar la responsabilitat i els riscos econòmics que recauen damunt dels socis, un fet d’especial importància si tenim en compte que la propietat de les plantes és del socis” .

D’altra banda, la constitució de la Cooperativa porta implícita la vinculació a la millora social, ja que les Cooperatives tenen l’obligació de destinar a acció social un mínim del 10% dels beneficis. Aquesta obligació permet atansar l’activitat ramadera a diferents iniciatives socials que es porten a terme a la comarca i donar a conèixer la tasca que desenvolupa el sector ramader.

Els responsables del GAP tenen l’objectiu de crear una fundació, vinculada a la Cooperativa, amb l’objectiu principal de promoure l’activitat empresarial i econòmica de la comarca de Les Garrigues, afectada per un envelliment progressiu de la seva població i amb una acusada manca de projectes empresarials. “Com a Cooperativa el nostre principal objectiu és donar servei als nostres associats. Els beneficis de la Cooperativa es destinaran a millorar la gestió de les dejeccions, a nous projectes, a inversions en maquinària i tecnologia, i a potenciar l’actual estructura de gestió. La Fundació, en canvi, destinarà una part dels beneficis a acció empresarial i econòmica amb la promoció de nous projectes que ajudin a generar riquesa i a fixar la població al nostre territori” Eduard Cau, president del GAP.

 

 

 

 

 

 

 

Acord de col·laboració del GAP amb la Fundació La Manreana

Gestió Agroramadera de Ponent ha tancat un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana amb motiu de la celebració del 1r Congrés Internacional d’interaccions Saludables amb equins que tindrà lloc els propers 3 i 4 de novembre en Mas Miravall (Juneda)

Jordi Armengol, membre de la junta directiva del GAP, ha estat l’encarregat de formalitzar un acord de col·laboració amb la Fundació La Manreana, gràcies al qual Gestió Agroramadera de Ponent donarà el seu suport i una col·laboració econòmica destinada a l’organització del primer Congrés Internacional d’Interaccions Saludables amb Equins, que es durà a terme aquests propers dissabte i diumenge a Mas Miravall (Juneda) amb l’objectiu de donar veu a professionals, famílies i usuaris sobre el potencial, la riquesa i la diversitat de les interaccions saludables amb equins, així com avançar junts en el treball de regulació de les activitats e intervencions saludables amb equins.

La Fundació La Manreana és l’organitzadora d’aquestes congrés que comptarà amb ponents nacionals i internacionals de gran recorregut i interès, les ponències s’enriquiran amb l’aportació vivencial i pràctica dels tallers oferts; a més, de diferents aportacions particulars mitjançant pósters o comunicacions breus.

La Fundació Manreana, ubicada en Juneda, atén a infants, adults i famílies, gràcies a un equip interdisciplinari de professionals especialitzats. El nostre objectiu principal és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional que ho necessiten, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar. Un altre dels objectius que sempre ha prioritzat aquesta fundació des del seu projecte és l’excel·lència professional dins les teràpies eqüestres. En aquest sentit, participen activament de recerques, publicacions i esdeveniments científics, realitzen docència i formacions universitàries en relació amb el tema.

Actualment, la Fundació La Manreana -vinculada a la Alianza Internacional por las Interacciones Saludables con Equinos, AINISE – està treballant per tirar endavant un projecte de regulació de les teràpies eqüestres, encara inexistent al país, que es donarà a conèixer dins el marc d’aquest event. Així doncs, la rellevància d’aquest primer congrés serà, entre d’altres aspectes, acollir a la ciutat de Lleida la presentació del novedós projecte de llei de màxim interès en el sector.

 

Programa 1r Congreso Internacional de Interacciones Saludables con Equinos