Desmuntant mentides sobre el nou projecte per TRACJUSA

En un context on la desinformació pot generar confusió i rebuig infundat, des de GAP Cooperativa volem fer un exercici de claredat i transparència. El projecte de Nova Tracjusa ha estat objecte de comentaris i afirmacions incorrectes que cal matisar i contrastar amb dades reals. En aquest article i el video adjunt t’expliquem què és cert i què no ho és.

Nova Tracjusa no és una incineradora

Una de les falsedats més recurrents és que la Nova Tracjusa funcionarà com una incineradora. Res més lluny de la realitat. El projecte no incinera cap tipus de residu. La tecnologia que utilitzem és la gasificació, un procés totalment diferent, molt més net i segur, que transforma un residu sòlid en un gas utilitzat com a font d’energia. És una tecnologia avalada científicament i àmpliament utilitzada arreu del món. Un projecte amb garanties ambientals i sanitàries

Nova Tracjusa no provocarà problemes per a la salut

També s’ha estès el rumor que Nova Tracjusa pot provocar problemes de salut. Aquesta afirmació és falsa. El projecte compta amb totes les autoritzacions ambientals necessàries, i ha estat informat favorablement per diversos organismes públics, incloent-hi l’àmbit de salut, territori i sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que ha superat amb èxit totes les avaluacions tècniques pertinents.

No tractarà 300.000 tones de residus any

No es gestionaran 300.000 tones de residus Una altra dada manipulada és la suposada gestió de 300.000 tones de residus a l’any. La realitat és que Nova Tracjusa és una instal·lació de tractament de purins, orientada a transformar aquest residu orgànic en fertilitzant d’alta qualitat i biogàs. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de combustible sòlid recuperat (CSR), que substitueix el gas natural per una font energètica alternativa, molt menys contaminant. Es tractaran un màxim de 45.000 tones anys d’aquests CSR.

Reducció d’emissions i aposta per la sostenibilitat

Gràcies a l’aplicació de tecnologia de darrera generació, el nou model energètic de Nova Tracjusa permetrà reduir més del 80% de les emissions associades al combustible fòssil, una dada que posa de manifest el seu compromís ambiental i amb la salut del territori.

Dinamització de l’economia de la comarca

A més, el projecte comporatarà una inversió de prop de 10 milions d’euros, que també implica dinamització econòmica i oportunitats laborals per a la comarca. Per un territori viu i un model eficient Nova Tracjusa neix de la voluntat de més de 150 famílies pageses i ramaderes que viuen i treballen a les Garrigues. És una aposta clara per l’economia circular, per la protecció dels sòls i els aqüífers, i per la innovació com a eina per fer front als reptes mediambientals.

Des del GAP, apostem per la transparència i ens comprometem a seguir oferint informació veraç i accessible perquè la ciutadania pugui formar-se una opinió fonamentada.

🟢 Per una gestió eficient, responsable i sostenible.

🟢 Per les Garrigues, per la pagesia, pel territori.

TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.

GAP Cooperativa obté la llicència d’obres per al nou projecte per TRACJUSA i avança cap a una gestió sostenible de dejeccions ramaderes

Les obres s’iniciaran aviat i la previsió és que la planta estigui en funcionament el primer trimestre de 2026

Juneda, 12 de març de 2025.- El nou projecte per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa ha obtingut la llicència municipal per iniciar les obres de la planta de gasificació, la qual ja va autoritzar la Generalitat de Catalunya i que representa un avenç significatiu tant en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a Les Garrigues com una millora mediambiental important per a la zona.

Segons Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, “amb la llicència d’obres fem un pas decisiu cap a la materialització del nou projecte per a Tracjusa, consolidant un projecte pioner que garanteix una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, redueix l’impacte ambiental i contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori”.

El projecte impulsat per GAP cooperativa és una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, un model que sempre ha estat referència al conjunt de l’Estat com a exemple de bones pràctiques. Des de la seva creació fa 25 anys, GAP Cooperativa ha treballat per consolidar un sistema de gestió innovador i sostenible, reflectint el seu compromís amb el medi ambient, el sector porcí i el territori.

L’objectiu del projecte de la Nova Tracjusa és donar una solució sostenible i eficient als reptes ambientals i energètics del territori, promovent un model respectuós amb l’entorn per a la gestió dels purins a la comarca. Gràcies a aquest tipus d’instal·lacions, es produeixen fertilitzants d’alta qualitat i es redueix la contaminació del sòl i dels aqüífers, evitant els impactes negatius dels excedents de purins.

Un projecte imprescindible per al sector i el territori

Entre els beneficis que comporta la planta de gasificació és que permetrà generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho, es farà servir combustible sostenible (CSR), fet que suposarà la reducció del 85% de les emissions de CO₂ en comparació amb l’ús de gas fòssil no renovable.

Aquesta tecnologia innovadora és la mateixa que s’està implementant a altres punts de Catalunya, com és el cas de Tarragona. Aquest tipus de projectes demostren que la gasificació és una tecnologia clau per a la transició cap a un model energètic més sostenible i eficient, amb un impacte positiu tant a nivell ambiental com econòmic.

Compromís amb el territori i avals mediambientals

El projecte, que compta amb totes les autoritzacions necessàries per al seu desenvolupament, operarà sota les estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Els informes favorables de les autoritats competents com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies ramaderes de Les Garrigues, sempre ha mostrat un elevat grau de compromís amb el sector i amb l’entorn. En aquest sentit, Cau afirma que “continuarem treballant per garantir una gestió responsable i eficient, tant per al sector porcí com per al medi ambient i la comunitat.”

El Ministeri d’Agricultura ajorna un any la polèmica norma de benestar animal per al sector porcí

L’entrada en vigor del nou decret, prevista per al 9 de març, s’ajorna després de la pressió del sector i dels governs de Catalunya i Aragó. La mesura evitava una reducció immediata del 10% de la cabanya en granges sense possibilitat d’ampliació.

El Ministeri d’Agricultura ha anunciat una moratòria d’un any en l’aplicació de la nova normativa de benestar animal en el sector porcí. La decisió arriba després de les mobilitzacions dels ramaders i de les peticions dels governs català i aragonès, regions que lideren la producció porcina a Espanya. El decret preveia un augment de la superfície mínima per animal, un requisit que hauria forçat moltes explotacions a reduir la seva cabanya, atès que no totes tenen la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions.

Segons Unió de Pagesos, la normativa posava en perill la viabilitat econòmica del sector, mentre que JARC havia alertat que podria implicar una reducció d’almenys el 10% de la cabanya a Catalunya, afectant la seva competitivitat internacional. Per la seva part, Asaja xifrava l’impacte econòmic de la mesura en uns 150 milions d’euros només a Lleida i Aragó.

El reial decret ara suspès exigia que els porcs d’entre 85 i 110 quilos disposessin de 0,74 metres quadrats per animal, enfront dels 0,65 actuals. Aquesta i altres mesures ambientals, d’alimentació i beguda, d’infraestructura i condicions respecte al material d’enriquiment havien generat un fort rebuig en el sector, especialment perquè la seva aplicació suposava una inversió que, en molts casos, era incompatible amb altres regulacions com les distàncies entre granges les urbanístiques establertes per les administracions locals.

Catalunya i Aragó havien proposat al govern central una modificació de la norma per tal de flexibilitzar-ne els requisits. Aquest ajornament dona marge per negociar una regulació més adaptada a la realitat del sector.

GAP Cooperativa, referent en la gestió sostenible de dejeccions ramaderes, participa en la jornada de Cajamar i Interporc a la Llotja de Lleida

El passat dimecres 5 de febrer, la Llotja de Lleida va acollir la presentació de l’últim informe sobre el model econòmic estatal del sector porcí, elaborat per Cajamar i Interporc. L’acte va reunir representants de la indústria, experts i professionals del sector, amb l’objectiu de debatre sobre els reptes i oportunitats d’un sector que té un paper clau en l’economia i la sostenibilitat del medi rural.

Cajamar i Interporc van presentar ahir a la Llotja de Lleida el seu informe titulat Els reptes del sector porcí espanyol, una completa anàlisi del model econòmic d’aquest sector. Aquest estudi fa valdre una ramaderia moderna i responsable, enfocada no només a liderar en producció, sinó també a garantir la qualitat i sostenibilitat en tots els seus processos, responent a les necessitats de consumidors i societat.

Manuel Lainez Andrés, director d’Innovació i Desenvolupament Agroalimentari de Cajamar, i Daniel De Miguel, director internacional d’Interporc, van ser els encarregats de desgranar els detalls d’aquest informe. Un dels punts destacats va ser que el 96% del cens estatal de porcs es concentra en municipis amb menys de 30.000 habitants, fet que subratlla l’aportació del sector al desenvolupament rural. Malgrat això, aquesta contribució sovint passa desapercebuda per al gran públic, fet que reforça la necessitat d’una millor comunicació per posar en relleu el seu impacte positiu.

Amb xifres d’exportació que arriben als 9,2 milions de tones anuals i un consum intern en descens, el sector porcí afronta el repte constant d’adaptar-se als canvis. L’economia circular es presenta com una estratègia clau per augmentar l’eficiència i sostenibilitat de la producció. Aquesta jornada, moderada per Daniel Babot, catedràtic de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, també va servir per presentar experiències destacades del sector.

Entre aquestes, Coral Carrasco, coordinadora d’R+D i sostenibilitat del Grup Vall Companys, va compartir el projecte PENTA, destinat a reduir la petjada de carboni de l’empresa. Per la seva banda, Fernando Ederra, gerent de Tauste CGE, SL., va exposar la gestió de fems com a fertilitzant. Luis Viscasillas, responsable de sostenibilitat del Grupo Jorge, va destacar la importància de trobar solucions creatives davant les dificultats, destacant l’adaptabilitat i innovació com a eixos centrals del futur del sector.

La experiència de GAP Cooperativa en la gestíó de les dejeccions ramaderes

En aquesta  mateixa línia, GAP Cooperativa va ser un altre dels actors participants en aquesta jornada. Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa va compartir la seva experiència i coneixements sobre la gestió de dejeccions ramaderes que desenvolupa la cooperativa. En la seva intervenció, va destacar el model d’economia circular implementat per GAP, que permet transformar els excedents de dejeccions en adob orgànic d’alta qualitat, contribuint així a la sostenibilitat de les explotacions i al respecte pel medi ambient.

Especial menció va tenir la planta de tractament de dejeccions de TRACJUSA, que des de fa més de vint anys ha estat un referent europeu en l’aprofitament i valorització dels purins. Amb la implantació del nou model de gestió projectat per la planta es preveu una millora significativa en l’eficiència i sostenibilitat del procés, gràcies a la substitució de l’actual font de calor -basada en gas natural– per un gas de síntesi generat a través d’un procés de gasificació de Combustibles Sòlids de Residus (CSR). Aquesta innovació permetrà reduir fins a un 85% les emissions de CO2 de la planta, donant una segona vida a materials que, d’una altra manera, acabarien en abocadors.

Amb aquesta participació, GAP Cooperativa referma el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la millora contínua en la gestió de dejeccions ramaderes, consolidant-se com un model a seguir en l’àmbit europeu.

Declaració obligatòria del cens d’animals

La declaració del cens dels animals presents a l’explotació ramadera és obligatòria de conformitat amb les normatives sectorials de les diferents espècies, i amb el Decret 40/2014, d’ordenació de les explotacions ramaderes. 

La declararió del cens dels animals presents a l’explotació s’ha de fer abans de l’1 de març de l’any en curs. L’han de fer totes les explotacions ramaderes, llevat de les de boví i equí, que tenen una declaració del cens automàtica.

Els autònoms, professionals, empreses, entitats i altres col·lectius han de realitzar les tramitacions per internet mitjançant el Sistema de gestió telemàtica ramadera (GTR). La documentació que aportis per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a efectes de data de presentació. Aquesta comunicació només la pots fer presencialment si ets un particular (persona física amb finalitat d’autoconsum).

S’ha de presentar a través del sistema GTR (Gestió Telemàtica Ramadera).

Més informació

GAP Cooperativa suport i assessorament en la tramitació del cens

Com sempre, el personal tècnic de GAP Cooperativa està a disposició dels seus associats i associades per ajudar-vos en la realització d’aquesta tramitació.

Algunes dades d’interès en funció del tipus d’animals

Porcí
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens d’animals presents a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior. En cas que alguna nau, o la totalitat de les naus, estiguessin buides en aquesta data, cal informar el número total (sumatori) d’animals de la darrera entrada.

Aviram carn i de recria
Data del cens a declarar: Darrera entrada d’aus a cada nau entre 01/01/2024 i 31/12/2024
Cal declarar el número d’animals que es corresponguin amb la darrera entrada d’aus a cada nau.

Aviram de posta
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Aviram selecció / multiplicació
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens, desglossat per categories (femelles, mascles).

Aviram d’incubadora
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el número d’ous incubats a l’any a l’explotació fins a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Oví i cabrum
Data del cens a declarar: 1 de gener de 2025
Cal declarar el cens d’animals a dia 1 de gener de l’any en curs.

Apícola
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens de les arnes a 31 de desembre de l’any anterior.

Cunícola
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració
En explotacions de reproducció: es declara el número total d’animals que es manté estable durant l’any anterior.
En explotacions d’engreix: es declara la suma dels animals entrats a cada engreixada, dividida pel número d’engreixades.

Altres espècies
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració.
Cal declarar el número total d’animals en l’explotació a la data de declaració i els kg totals (si escau).

Segona convocatòria del tiquet rural per impulsar l’activitat econòmica de les zones rurals

L’objectiu d’aquests ajuts és el foment de la creació i el relleu d’empreses no agràries que generin activitat econòmica amb accions adreçades a fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació. El termini de sol·licitud dels ajuts va començar el passat més de desembre i estarà en vigor fins al 14 de febrer de 2025, Aquest tràmit només es pot fer per internet

El Govern ha aprovat una segona convocatòria d’ajuts, d’un import d’1,6 milions d’euros, adreçats al Tiquet Rural, una iniciativa per fomentar l’emprenedoria en el món rural, a fi de facilitar la creació o l’adquisició de noves microempreses als territoris rurals, i també el traspàs de negocis ja en funcionament dedicats a una activitat no agrària.

La primera convocatòria d’aquesta iniciativa va tenir lloc el passat mes d’abril i s’hi van destinar 1,9 milions d’euros, que van permetre tirar endavant 86 projectes. Davant l’èxit de sol·licituds, aquest pressupost s’ha ampliat amb una segona convocatòria i s’ha arribat a un total de 2,5 milions d’euros, que permetran donar resposta a noves sol·licituds d’ajut.

Les subvencions, que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, les gestionen els 11 grups d’acció local (GAL) Leader a Catalunya i es poden sol·licitar en tots els nuclis que es troben dins la zona Leader 2014-2022, amb la qual cosa s’arriba a més de 500 municipis i al 70% del territori català. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 14 de febrer de 2025. Són ajuts finançats íntegrament pel FEADER-IRUE.

Qui pot demanar l’ajut

La convocatòria està oberta a les persones interessades a crear una nova microempresa o bé a aquelles que n’adquireixin una en traspàs, i també a persones jurídiques i cooperatives no agràries interessades a impulsar un nou negoci o prendre el relleu d’un que ja estigui en funcionament. Les persones sol·licitants d’aquest ajut es comprometen a mantenir l’activitat empresarial durant un mínim de cinc anys, a partir del moment en què es percebin els diners.

Fins a 35.000 euros d’ajut

El Tiquet Rural consisteix en un import a tant alçat determinat per cobrir les despeses mínimes i l’actiu circulant requerit per posar en funcionament l’empresa o dur a terme el traspàs de l’activitat. Els ajuts es concediran i es pagaran abans de començar l’activitat o paral·lelament a l’inici, i els compromisos es controlaran a posteriori. L’import econòmic rebut, que no està vinculat a la realització de cap inversió, pot arribar als 35.000 euros. D’altra banda, la subvenció és incompatible amb qualsevol altra destinada a la creació d’empreses, però sí que és compatible amb les convocatòries d’ajuts Leader vinculades a projectes d’inversió.

Aquest ajut comportarà una simplificació documental i de gestió important per a les persones que el sol·licitin, tot i que s’hauran d’acreditar els requisits que estableixen les bases reguladores de l’ajut.

Agenda Rural de Catalunya

El Tiquet Rural és un nou servei de suport a les persones emprenedores dels territoris rurals, més enllà dels ja existents en el sector primari. De fet, la creació i consolidació de noves empreses a les zones rurals del país és una de les accions definides al repte 6 de l’Agenda Rural de Catalunya, centrat en la innovació i la dinamització econòmica i social, que proposa oferir subvencions i avantatges fiscals a noves empreses i persones emprenedores del món rural i obrir els ajuts a tots els sectors, no només als vinculats al sector primari.

Més informació i sol·licitut d’ajuts

https://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/23781-Ajuts-Tiquet-Rural-Leader-foment-diversificacio-economica-zones-rurals?moda=1

Sortejos que fan territori

Des de GAP Cooperativa volem contribuir a donar visibilitat i promocionar els productes produïts i les activitats desenvolupades a la nostra comarca, a l’esforç dels nostres veïns i veïnes per dinamitzar el territori. En aquest sentit, entre altres iniciatives dutes a terme per la cooperativa amb aquest propòsit, el passat mes de setembre vam engegar tota una sèrie de sortejos amb premis vinculats amb Les Garrigues.

Amb l’objectiu d’aportar un nou granet de sorra per donar visibilitat als productes del territori, al comerç local, a les activitats impulsades a la comarca de les Garrigues, el passat mes de setembre vam començar a realitzar tot un seguit de sortejos a la nostra xarxa social instagram amb premis molt garriguencs; el darrer, un sorteig de quatre àpats per gaudir de la 30a edició de la Mostra Gastronòmica de les Garrigues. Uns sortejos, que d’una manera lúdica esdevenen un petit aparador pels productes de proximitat, el comerç local i les activitats culturals organitzades a la comarca.

Aquesta setmana hem lliurat el premi a les guanyadores del sorteig de quatre àpats per gaudir de la 30a Mostra Gastronòmica de les Garrigues. Als dos primers sortejos van lliurar un lot de vins dels cellers de la DO Costers del Segre, de la subzona de les Garrigues i entrades per gaudir de la programació del teatre de Juneda.

Promoció del territori i consum de proximitat

A GAP Cooperativa mantenim una aposta decidida per promoure el consum responsable i el suport a l’economia local, en un clar compromís amb el territori i les persones. Per això, com sempre, continuem animant a tots els habitants de la comarca a consumir productes de proximitat, comprar a les botigues locals i contractar serveis del territori;  així com a participar activament a les diferents propostes culturals i socials que es desenvolupen a la comarca.

Compromís amb el territori i les persones

Amb aquesta mena d’accions, que s’afegeixen a altres com la col·laboració directa amb més de trenta entitats esportives, culturals i socials de la comarca, GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el desenvolupament socioeconòmic sostenible i la cohesió social de la comarca; un compromís que troba la seva màxima expressió en la creació de la Fundació Ara Garrigues, que té com a principal missió dinamitzar l’economia de les Garrigues a través de l’impuls i suport directe a projectes d’economia real amb implantació física a la comarca de les Garrigues.

Proper sorteig en camí!

Amb aquesta nova iniciativa, GAP Cooperativa vol continuar sorprenent i premiant la seva comunitat, tot establint un vincle directe amb els productors, comerciants i creadors locals. Estigueu atents: ben aviat, arribarà un nou sorteig amb un toc molt nadalenc per continuar descobrint i gaudint del millor de les Garrigues.

Xavier Gispert, director de la Fundació Ara Garrigues, nou responsable d’Infraestructures i Espais Agraris del DARPA

La reestructuració duta a terme aquesta setmana al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha eliminat la Secretaria d’Agenda Rural creant dues noves Direccions Generals, ha tingut un efecte directe al si de GAP Cooperativa i la Fundació Ara Garrigues, ja que, Xavier Gispert, ocuparà la d’Infraestructures i Espais Agraris, mentre que Ramon Armengol, també amb una vinculació directa amb GAP Cooperativa, ocuparà la de Desenvolupament Rural.

Aquesta setmana ha estat força especial per a GAP Cooperativa amb motiu del nomenament de dues persones vinculades amb la nostra entitat com a directors generals de les dues noves Direccions Generals impulsades pel DARPA, arran de l’eliminació de la Secretaria d’Agenda Rural, dirigida fins aleshores per Víctor Sas. 

En aquest sentit, a GAP cooperativa ens omple d’orgull l’elecció de Xavier Gispert Pedrol, fins ara director de la Fundació Ara Garrigues, com a nou responsable de la Direcció General d’Infraestructures, Regadius i Espais Agraris; així com de Ramon Armengol Torrent, amb una llarga trajectòria dins del món cooperatiu, entre altres amb GAP Cooperativa, i ramader garriguenc, que serà el nou director de la Direcció General de Desenvolupament Rural​.

Xavier Gispert, un clar compromís amb el territori i el món rural

Enginyer agrònom, amb una destacada trajectòria professional i un ferm compromís amb les Garrigues, Xavier Gispert ha estat una figura clau a la Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa. Durant els darrers mesos ha dut a terme una tasca ingent en representació de la Fundació, des del seu càrrec de director, establint ponts de col·laboració amb institucions, emprenedors i administracions, i donant suport a projectes innovadors que, ben segur, veuran la llum ben aviat i serviran per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la comarca. La seva experiència com a consultor i la seva tasca en altres càrrecs institucionals asseguren una gestió excel·lent en la seva nova responsabilitat al DARP​.

L’experiència i lideratge de Ramon Armengol

Per la seva banda, Ramon Armengol aporta una dilatada experiència en l’àmbit cooperatiu, tant en l’àmbit local com europeu. Com a representant de les Cooperatives Agroalimentàries de Catalunya i expresident de COGECA, LA seva visió estratègica i la seva implicació en projectes d’innovació i sostenibilitat reforcen la seva capacitat per liderar aquesta nova etapa que serà essencial per enfortir el desenvolupament rural de Catalunya.

Per GAP Cooperativa, aquests nomenaments són força positius i esdevenen un reconeixement a l’alt nivell professional i humà dels seus membres. Tot i la satisfacció per l’aportació que aquests professionals faran al DARP i al món rural català; en especial, la sortida de Xavier Gispert com a director de la Fundació Ara Garrigues deixa un “forat” força significatiu a l’entitat, que havia començat a liderar i estructurar amb diligència i visió i amb una gran capacitat per establir sinergeis, contactes de valor i acords estratègics amb diferents actors del territori.

Tant GAP Cooperativa, com la Fundació Ara Garrigues reiterem el nostre suport als nous directors i els desitgem els majors dels èxits en aquesta nova etapa al servei del correcte i exitós desenvolupament del món rural.

Les noves direccions generals de Desenvolupament Rural i Infraestructures i Espais Agraris

Així doncs, s’ha creat la Direcció General de Desenvolupament Rural per coordinar la Subdirecció General de Gestió i Control d’Ajuts Directes i la Subdirecció General de Planificació Rural per garantir una gestió transversal i coordinada d’aquests recursos europeus. Un altre dels objectius clau del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació també és la modernització dels regadius i el desenvolupament de regs de suport per a l’adaptació al canvi climàtic, especialment davant el context de sequera persistent i per a la implementació de la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris.

Per altra banda, la direcció general d’infraestructures té entre els seus objectius el de disposar d’una visió estratègica per a la sostenibilitat agrària i territorial, i oferir una resposta als reptes climàtics i una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics. Per aquest motiu, també es planteja la seva creació amb la Subdirecció General d’Infraestructures Rurals.

La reestructuració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha de servir per gestionar i coordinar les diferents polítiques d’una manera més eficient i especialitzada, i també per donar una resposta estratègica, sostenible i a l’altura de les necessitats i les urgències del sector agroalimentari.

La FCAC exigeix al DARPA agilització en la resolució d’expedients ambientals de granges

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió, en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, i Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector ramader i per plantejar els reptes de futur.

S’ha fet seguiment dels temes tractats a les anteriors reunions i s’ha incidit en els que més inquieten al sector com són l’agilització de permisos d’adequació de normatives d’ordenació animal, la necessitat de flexibilització de les distàncies per ampliació de les granges per adaptar-se a les normatives en benestar animal, les deficiències en l’actual sistema de recollida de cadàvers. Actualment, la gran preocupació del sector ramader és la demora de l’administració en la resolució d’expedients ambientals sigui per a plantes de biogàs o bé per a la implantació de sistemes d’hidròlisi a les granges, en els quals, en el millor dels casos, la mitjana de resolució és de dos anys.

La FCAC ha aconseguit el compromís de l’Administració per a la creació d’equips interdepartamentals de treball per a l’agilització de tràmits burocràtics. Addicionalment, hem aconseguit el compromís de traslladar propostes fermes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sobre l’afectació de la restricció de moviments en boví no afectat per la llengua blava i la repercussió que tindrà en el comerç. Hem proposat la realització d’un Pla voluntari de control i d’erradicació del PRRS en zones amb més densitat de granges de porcí, ja que al tractar-se d’una malaltia de declaració no obligatòria, no existeixen vacunes i la recontaminació a les granges és contant, posant en perill la viabilitat de les mares i el model productiu. Les representants del DARPA ens han sol·licitat cooperació per continuar treballant conjuntament i a emplaçar-nos a una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)