By admin noticies • 0 Comments

La Fundació Ara Garrigues a les Jornades d’Innovació i Desenvolupament Territorial en Acció

El dijous 21 i el divendres 22 de març hem participat en aquestes jornades, celebrades a la localitat lleonesa de Ponferrada, emmarcades dins l’estratègia d’impuls i promoció de la Xarxa de Centres d’Innovació Territorial.

Mònica Jiménez integrant del patronat de la Fundació Ara Garrigues i Xavier Gispert, director de la fundació, van participar la setmana passada en aquestes interessants trobades desenvolupades al Centre d’Innovació Territorial de Ponferrada, a l’espai Ciutat de l’Energia.

Durant aquestes dues jornades van tenir lloc diferents ponències, taules de treball, presentacions de projectes inspiradors i de desenvolupament, especialment adreçat a diverses zones de l’estat amb problemes derivats de la despoblació, com ara la comarca de les Garrigues. La trobada també ha comptat amb diferents estands amb projectes per impulsar aquests territoris des de la innovació i la col·laboració.

Positiva valoració de les jornades

La participació en aquestes jornades ha estat molt positiva, tant pels coneixements i experiències adquirits com per la realització de contactes de valor, com el realitzat amb els responsables de la Fundació Planes Cort, una fundació privada creada el 2022, impulsada per Joan Planes Vila, fundador de la empresa Fluidra, que té com a objectiu impulsar el desenvolupament local, revertir la despoblació, crear un entorn que afavoreixi l’ocupació, generar projectes sostenibles i d’impacte al territori, generar sinergies publicoprivades, fomentar l’orgull de pertinença, dinamitzar la vida cultural i social, reconèixer, respectar i posar en valor el passat i el present, i convertir la vall en un referent de desenvolupament rural. També, entre d’altres, vam poder mantenir contacte amb Ramon Boixadera, director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida.

Centres d’Innovació Territorial

Els Centres d’Innovació Territorial a Espanya, en fase incipient alguns i altres a ple rendiment, són espais de trobada i cocreació on els agents involucrats en el desenvolupament d’un lloc poden sumar talent, propostes, idees i mesures disruptives per avançar en àmbits com la repoblació, l’emprenedoria o l’habitatge, que focalitzen en bona mesura molts dels objectius plantejats per la Fundació Ara Garrigues
Els centres d’innovació territorial són una iniciativa impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, de la mà d’aquelles institucions públiques que vulguin donar-li forma al seu territori.

By admin noticies • • 0 Comments

Beques GAP Cooperativa, compromís i suport amb les persones i el territori

Avui, Dia Internacional del Síndrome de Down, aprofitem la celebració per fer valdre la importància del treball dut a terme des de la Fundació La Manreana amb les seves sessions grupals amb cavalls amb el grup Down Lleida, que compten amb la col·laboració de GAP Cooperativa.

Des de fa uns anys, GAP Cooperativa col·labora amb la Fundació La Manreana, tot un referent estatal de les teràpies eqüestres amb la concessió de les beques GAP Cooperativa creades per ajudar als seus usuaris l’accés a aquestes teràpies.

Els participants en aquestes teràpies estableixen un vincle amb els cavalls, de la mà equip interdisciplinari especialitzat, gràcies al qual milloren la seva cohesió social, les seves habilitats cognitives, socials, personals i motrius, a més d’afavorir la resolució de problemes i aconseguir una comunicació més assertiva; tot en un espai terapèutic a l’aire lliure, segur i envoltat de cavalls.

Fundació La Manreana

Un dels objectius principals de la Fundació Manreana, ubicada en Juneda, és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar.

Des de la Fundació Teràpies Eqüestres i Zooteràpia La Manreana s’ofereixen sessions de teràpies eqüestres educatives a diferents entitats i usuaris, amb grups o de manera individual amb el fi d’oferir un tractament global cap a la persona. En aquest sentit, els cavalls permeten treballar aspecte de l’àrea motora, cognitiva, sensorial i social dels usuaris, gràcies a la transmissió de la seva calor corporal i el moviment, així com la motivació que produeix a l’usuari el vincle afectiu amb l’animal i el contacte amb la natura. Aquestes teràpies amb cavalls aporten múltiples beneficis tant en l’àmbit cognitiu, sensorial, social, emocional i psicològic.

Aquesta col·laboració de GAP Cooperativa és una mostra més del seu compromís amb les persones, demostrant la seva sensibilitat, empatia i suport amb diferents entitats, organitzacions i projectes i programes duts a terme a les Garrigues.

By admin noticies • • • • • • • • • 0 Comments

Diferents associats de GAP Cooperativa beneficiats amb els ajuts de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari

Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.

L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquestes ajudes es van adreçar a  persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.

Quantia dels ajuts

La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.

Concessió de 90.399 €

En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.

La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)

Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.

By admin noticies • • • • • • 0 Comments

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.