Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, GAP Cooperativa impulsa un nou sorteig a través del seu compte d’instagram que premiarà una persona amb un val de 50 euros per a la compra de llibres en una llibreria de les Garrigues.
GAP Cooperativa continua apostant pels sorteigs com una eina efectiva per dinamitzar el territori i fomentar el consum de proximitat a les Garrigues. Aquestes iniciatives s’han consolidat com una acció més dins del compromís de l’entitat amb les persones i amb l’activitat econòmica local.
Amb una trajectòria arrelada al territori i més de 160 ramaders associats, la cooperativa treballa per generar oportunitats, reforçar el teixit econòmic i posar en valor el món rural, contribuint així a evitar el despoblament i a impulsar un futur sostenible.
Sant Jordi, una oportunitat per fer territori
Coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, GAP Cooperativa impulsa un nou sorteig amb l’objectiu de donar visibilitat als productes, serveis i activitats que es desenvolupen a la comarca.
En aquesta ocasió, el sorteig compta amb un premi, consistent en un val de 50 euros, pensat per fomentar el consum local i reforçar el suport a les persones que treballen i produeixen a les Garrigues.
Des de la cooperativa es posa èmfasi en el fet que el territori disposa d’una gran riquesa productiva i humana que cal continuar promovent i recolzant.
Participació oberta i implicació col·lectiva
La dinàmica de participació segueix el format habitual a través d’Instagram: cal seguir el perfil de GAP Cooperativa i etiquetar dues persones diferents a la publicació del sorteig. Cada usuari pot participar tantes vegades com vulgui, sempre que mencioni persones diferents.
A més, accions com compartir la publicació o donar-li “m’agrada” contribueixen a ampliar l’abast de la iniciativa i a reforçar el missatge de suport al territori.
Calendari i lliurament del premi
El sorteig estarà obert fins al dilluns 20 d’abril. El dimarts 21 d’abril es donarà a conèixer el nom de la persona guanyadora, amb qui GAP Cooperativa es posarà en contacte directament.
El premi es lliurarà a les oficines de GAP Cooperativa, reforçant el vincle directe amb la comunitat i el territori.
Compromís amb el present i el futur rural
Amb accions com aquesta, GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el desenvolupament del món rural, impulsant iniciatives que connecten producció, consum i comunitat.
La cooperativa tanca la iniciativa amb un missatge que sintetitza la seva raó de ser: “GAP Cooperativa, ramaders i ramaderes al servei de les persones i el territori.”
La Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa segueix fent passos ferms cap al futur amb l’avanç de les obres de la seva nova seu, situada al carrer la Font de Juneda. Aquest projecte, encara en fase d’execució, avança a bon ritme i es consolida com una de les iniciatives clau per al desenvolupament socioeconòmic de la comarca.
Tot i que encara queden uns mesos per a la seva finalització, l’evolució de les obres ja permet començar a imaginar un espai que anirà molt més enllà d’un simple edifici. Es tracta d’una aposta clara per generar oportunitats, connexions i noves dinàmiques al territori.
Aquesta nova seu no només respon a una necessitat operativa, sinó que s’alinea amb la missió fundacional de l’entitat: impulsar projectes, fomentar l’emprenedoria i contribuir activament al creixement de les Garrigues.
Un espai multifuncional al servei del territori
Més que unes oficines
La nova seu de la Fundació Ara Garrigues acollirà les oficines administratives de l’entitat, però la seva funció principal serà la de convertir-se en un espai viu, dinàmic i obert a la ciutadania.
Aquest nou equipament està concebut com un punt de trobada per a diferents agents del territori: empresaris, emprenedors, institucions i persones amb inquietuds i projectes.
Espai per a activitats i networking
Entre els usos previstos, destaquen:
Xerrades i jornades formatives
Espais de diàleg i debat
Activitats de projecció territorial
Sessions de networking i treball col·laboratiu
Aquest enfocament respon a la voluntat de crear un ecosistema que afavoreixi la generació de sinergies i noves oportunitats dins la comarca.
Impulsant l’emprenedoria i la innovació a les Garrigues
Un motor per a nous projectes
La Fundació Ara Garrigues té com a objectiu principal donar suport a iniciatives que aportin valor al territori, especialment en l’àmbit de l’economia real.
La nova seu serà un espai clau per impulsar:
Noves idees de negoci
Projectes innovadors
Iniciatives empresarials amb impacte local
Aquest impuls és essencial en un context on la diversificació econòmica i la creació d’ocupació són factors determinants per al futur de la comarca.
Foment de la competitivitat i el talent
Un dels grans reptes de les Garrigues és retenir i atraure talent. En aquest sentit, la Fundació treballa per crear un entorn favorable al desenvolupament professional i empresarial.
Amb aquesta nova infraestructura, es pretén:
Facilitar recursos a emprenedors
Generar oportunitats laborals de qualitat
Evitar el despoblament rural
Potenciar la innovació i la recerca
Un espai obert a la dinamització socioeconòmica
Connexió entre persones, idees i territori
La futura seu de la Fundació Ara Garrigues vol esdevenir un veritable hub de connexió entre persones i projectes. Un espai on les idees puguin créixer, evolucionar i transformar-se en realitats que beneficiïn el conjunt del territori.
Aquesta visió encaixa amb la naturalesa de la Fundació com a entitat sense ànim de lucre orientada a l’interès general i al desenvolupament de la comarca.
Un punt de referència per a les Garrigues
Amb el temps, aquest nou espai aspira a convertir-se en un referent per a:
La dinamització econòmica
La cohesió social
La innovació territorial
La col·laboració público-privada
Es tracta, en definitiva, d’un projecte que mira cap al futur amb una clara vocació transformadora.
Mirant cap al futur
Les obres de la nova seu de la Fundació Ara Garrigues són molt més que un projecte arquitectònic: representen una aposta decidida pel territori, per les persones i per les oportunitats.
Tot i que encara caldrà esperar uns mesos per veure el projecte finalitzat, el camí ja està en marxa. Cada avanç en les obres és també un pas més cap a un model de comarca més dinàmic, connectat i amb més oportunitats.
La Fundació continua treballant per fer realitat aquest espai que, sens dubte, marcarà un abans i un després en el desenvolupament de les Garrigues.
El programa Arrela, de l’emissora Ua1 Ràdio va emetre dissabte passat una extensa i interessant entrevista de Francesc Balanya, director d’aquest programa a Jordi Armengol, vicepresident del Consell Rector de GAP Cooperativa, i Mónica Jiménez, directora de GAP Cooperativa. Durant l’entrevista, van tenir l’oportunitat d’explicar amb detall la trajectòria, la missió i els projectes de futur de la cooperativa, la seva implicació amb la comarca, etc.
La conversa va permetre aprofundir en el paper que desenvolupa GAP Cooperativa com a entitat de referència en el sector ramader de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, així com en el seu model de gestió de les dejeccions ramaderes, un veritable model de referència a l’àmbit europeu tant pel que fa a la gestió de l’aplicació de les dejeccions ramaderes als camps de conreu com per tot el treball dut a terme a la planta TRACJUSA.
Gestió Agroramadera de Ponent és una cooperativa que agrupa s prop de 160 ramaders, principalment vinculats a la producció porcina, i que té els seus orígens en les agrupacions de ramaders creades als anys setanta. El seu objectiu principal és oferir serveis de gestió, assessorament i representació als seus associats, alhora que contribueix al desenvolupament i a la sostenibilitat del món rural.
En aquest sentit, GAP desenvolupa una tasca clau en la coordinació i gestió de les dejeccions ramaderes de les explotacions adherides al Pla de Gestió Conjunt, amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels recursos i garantir una gestió ambientalment responsable.
Durant l’entrevista, Jordi Armengol va destacar la importància del treball col·laboratiu entre agricultors i ramaders, així com el paper de la cooperativa en la defensa dels interessos del sector i en la generació d’oportunitats al territori.
Un model de gestió de purins referent
Un dels eixos centrals de la conversa va ser el model de gestió conjunta de les dejeccions ramaderes impulsat per GAP. Aquest sistema combina l’aplicació agrícola dels purins com a fertilitzant orgànic amb el tractament dels excedents mitjançant plantes especialitzades.
Aquest model permet recuperar el valor fertilitzant dels purins i garantir una gestió eficient del nitrogen orgànic, contribuint alhora a reduir els impactes ambientals i a millorar la sostenibilitat de l’activitat ramadera.
Amb els anys, aquest sistema s’ha consolidat com un exemple d’èxit de cooperació entre ramaders, agricultors i indústria, i ha contribuït a millorar la gestió ambiental i econòmica del sector.
TRACJUSA: present i futur
Durant l’entrevista també es va abordar la situació actual i les perspectives de futur de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, una instal·lació clau dins del sistema de gestió impulsat per GAP.
El projecte de futur de la planta planteja evolucionar el model actual mitjançant noves tecnologies que permetin millorar el tractament dels purins i avançar cap a un model basat en els principis de l’economia circular, transformant residus en recursos i generant fertilitzants orgànics de qualitat i biogàs.
La iniciativa també té com a objectiu reforçar el compromís amb la sostenibilitat ambiental, la salut de les persones i el desenvolupament econòmic de la comarca.
Transparència i diàleg amb la societat
La conversa amb Francesc Balanya va permetre abordar amb naturalitat totes les qüestions vinculades al projecte, incloses les inquietuds i els punts de vista crítics que han sorgit en relació amb el desenvolupament del nou projecte per a TRACJUSA.
En aquest sentit, tant Jordi Armengol com Mónica Jiménez van remarcar la voluntat de GAP Cooperativa de mantenir una actitud de transparència, diàleg i pedagogia, explicant amb detall els objectius i les garanties del nou projecte, que cal recordar compleix amb tota la normativa aplicable a aquesta mena d’instal·lacions i disposa de totes les autoritzacions necessàries per tirar endavant el projecte.
Agraïment a UA1 Ràdio
Des de GAP Cooperativa volem expressar el nostre agraïment a UA1 Ràdio i al periodista Francesc Balanya per oferir-nos aquest espai per explicar qui som, què fem i quins són els nostres projectes.
El programa Arrela s’emet cada dissabte i es retransmet a través de les emissores associades a La Xarxa, fet que li dona un abast a escala de tot Catalunya.
La detecció recent d’un cas de pesta porcina africana (PPA) al terme municipal de Barcelona, concretament a l’entorn del Parc Natural de Collserola, marca un punt d’inflexió en l’evolució d’aquesta malaltia a Catalunya. Després de diversos mesos amb casos localitzats a municipis del Vallès i del Baix Llobregat, el virus ha arribat al límit sud del massís de Collserola, obligant l’administració a ampliar les restriccions d’accés al medi natural i a reforçar les actuacions de control de fauna salvatge.
Aquest nou episodi confirma una realitat que els experts ja advertien des de fa temps: la dificultat de contenir la propagació de la PPA en territoris amb una elevada presència de senglar, especialment en zones periurbanes on conviuen espais naturals i entorns densament poblats.
Una malaltia que afecta els porcs però no les persones
La pesta porcina africana és una malaltia vírica altament contagiosa que afecta porcs domèstics i senglars. Tot i que no representa cap risc per a la salut humana, sí que té un impacte potencial molt important sobre el sector porcí i sobre l’economia rural.
En el cas de Catalunya, la presència del virus en poblacions de senglar obliga a adoptar mesures estrictes de control sanitari i de gestió del territori. Entre aquestes mesures destaquen:
restriccions temporals d’accés al medi natural
reducció i control de poblacions de senglar
reforç de la vigilància sanitària
protocols estrictes de bioseguretat a les explotacions ramaderes
En el cas de Collserola, les restriccions s’han ampliat a tot el parc natural i afecten ja 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar les operacions de captura de senglars i evitar que els animals es dispersin.
El senglar, peça clau en la propagació del virus
La gestió de la fauna salvatge és un dels factors determinants en la lluita contra la PPA. En zones com Collserola, la població de senglars és elevada i els animals es mouen constantment entre espais forestals, zones agrícoles i àrees urbanes.
Aquesta mobilitat fa que la contenció del virus sigui especialment complexa, ja que el senglar pot actuar com a reservori i vector de transmissió de la malaltia.
Per aquest motiu, les administracions estan prioritzant actuacions intensives de captura i control poblacional, amb l’objectiu de reduir el risc de propagació.
La importància de la bioseguretat en les explotacions ramaderes
Tot i que la detecció del virus s’ha produït en fauna salvatge, la prioritat del sector és evitar que la malaltia arribi a les explotacions porcines.
En aquest sentit, les mesures de bioseguretat a les grangessón essencials. Aquestes inclouen controls d’entrada de vehicles i persones, gestió adequada de residus i cadàvers, i protocols estrictes d’higiene i desinfecció.
Organitzacions del sector com Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) treballen des de fa dècades en l’assessorament tècnic i sanitari a les explotacions, facilitant el compliment de la normativa i promovent una gestió responsable de l’activitat ramadera.
El GAP, que agrupa més de 160 ramaders de les comarques de les Garrigues i el Pla d’Urgell, té com a objectiu principal donar suport tècnic als seus associats i contribuir a una gestió sostenible i segura de l’activitat ramadera.
Gestió del territori i sector primari: una relació imprescindible
La situació actual també posa de manifest una realitat sovint poc visible: la relació directa entre la gestió del medi natural i l’activitat agrària i ramadera.
El sector primari no només produeix aliments, sinó que també contribueix a:
mantenir el paisatge i el territori
prevenir l’abandonament rural
garantir l’equilibri dels ecosistemes agraris
Des del GAP es defensa precisament aquest paper del món rural com a gestor del territori i generador d’activitat econòmica sostenible, així com la necessitat d’apropar la societat urbana a la realitat del sector agrari.
Un repte que requereix coordinació
L’evolució de la PPA a Catalunya demostra que la lluita contra aquesta malaltia requereix una estratègia coordinada entre administracions, sector ramader, gestors del medi natural i societat civil.
La detecció del virus a Barcelona no implica un risc per a la població, però sí que és un recordatori de la complexitat de gestionar ecosistemes on conflueixen fauna salvatge, espais naturals i activitat humana.
En aquest context, el paper del sector ramader organitzat, amb estructures tècniques i de gestió com les que impulsa el GAP, és clau per garantir la seguretat sanitària, la sostenibilitat del territori i el futur d’una activitat essencial per a l’economia rural.
El Dia Internacional de les Dones és una jornada de memòria col·lectiva, reconeixement i compromís amb la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Cada 8 de març, el Dia Internacional de les Dones esdevé una data assenyalada per reconèixer el paper que les dones han tingut al llarg de la història en la transformació de la societat i en la defensa dels drets i les llibertats.
Es tracta d’una jornada de reivindicació, però també de memòria col·lectiva. Gràcies a la mobilització i al compromís de moltes generacions de dones, s’han aconseguit avanços importants en àmbits com els drets civils, polítics, socials i laborals.
Aquests avenços han contribuït a construir societats més democràtiques i més justes. Tanmateix, el 8 de març també ens recorda que la igualtat plena encara no és una realitat a tot arreu i que continuar avançant en aquest camí és una responsabilitat compartida.
Les dones, protagonistes del progrés social
Al llarg de la història, les dones han estat presents en tots els espais de la vida social, econòmica i cultural. Des de l’educació, la sanitat, la cultura, la recerca o l’empresa, fins a àmbits sovint menys visibles però igualment essencials.
També en el món rural, moltes dones han contribuït al desenvolupament dels territoris, al manteniment de les explotacions agràries i a la preservació dels valors i coneixements vinculats a la terra.
Aquestes aportacions han estat fonamentals per al progrés de les comunitats i per a la construcció d’un model social més equilibrat i sostenible.
El sector agrari i ramader afronta actualment reptes importants: el relleu generacional, la sostenibilitat ambiental, la innovació tecnològica i la necessitat de reforçar el vincle entre la societat i el món rural.
En aquest escenari, la participació activa de les dones és essencial. La seva incorporació plena al sector contribueix a enriquir el teixit productiu, aporta noves mirades i ajuda a construir un model agrari més divers, innovador i resilient.
A més, garantir la igualtat d’oportunitats al món rural és també una condició imprescindible per fixar població al territori i garantir el futur de moltes explotacions agràries.
Continuar avançant en igualtat
El Dia Internacional de les Dones és també una oportunitat per reafirmar el compromís col·lectiu amb la igualtat. Una igualtat que no només és un principi democràtic fonamental, sinó també un element imprescindible per al desenvolupament social i econòmic.
Garantir la igualtat d’oportunitats, eliminar les desigualtats estructurals i promoure una participació plena de les dones en tots els àmbits de la societat són objectius que continuen essent prioritaris.
Per això, el 8 de març ens convida a reconèixer el camí recorregut i, al mateix temps, a mirar cap al futur amb la voluntat de continuar avançant.
Perquè quan avancen les dones, avança el conjunt de la societat.
El passat 1 de febrer es va posar en marxa la DUN 2026 per a 45.000 explotacions agràries de Catalunya. El període de presentació es va obrir el diumenge, 1 de febrer, amb novetats destacades pel que fa a la simplificació administrativa i l’actualització automàtica de dadesLa campanya 2026 constitueix el quart any d’aplicació del període PAC – PEPAC 2023-2027
La declaració agrària (DUN) és l’eina amb què les persones titulars de les explotacions agràries de Catalunya comuniquen anualment les dades de la seva activitat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i que permet tramitar de manera integrada la totalitat de les sol·licituds d’ajuts i la resta de gestions vinculades a l’explotació.
El període per presentar la DUN 2026 és de l’1 de febrer al 31 de desembre. En el cas de sol·licitar els ajuts de la Política agrària comuna (PAC) —ajuts directes, de sostenibilitat i de competitivitat—, la DUN s’ha de presentar entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2026, i s’hi poden fer modificacions fins al 31 de maig. Pel que fa al Programa de reestructuració i reconversió de la vinya, el termini de presentació de les sol·licituds finalitza el 15 d’abril de 2026.
Aquest any, el Departament preveu rebre més de 250.000 sol·licituds i tràmits.
La campanya 2026 representa el quart any de desplegament del període Política agrària comuna (PAC) – Pla estratègic de la Política agrària comuna (PEPAC) 2023-2027, una etapa en què ja estan plenament consolidades les noves figures d’ajut, els sistemes de control, les condicions d’ecorègims i la resta d’obligacions associades. Aquest marc permet aprofundir en la digitalització de la gestió i la simplificació dels processos administratius.
Un dels elements clau del model català —i que el diferencia d’altres comunitats autònomes— és la interconnexió entre la DUN i el Registre d’explotacions agràries de Catalunya (SIDEAC).
A Catalunya, la sol·licitud única s’actualitza automàticament a partir de les dades del Registre, fet que millora la qualitat de la informació i agilitza la gestió. Alhora, la DUN alimenta automàticament el Registre, cosa que garanteix la coherència entre sistemes i redueix la càrrega administrativa per al sector. Aquesta doble via d’actualització és un model pioner en l’àmbit estatal, que el Departament continuarà reforçant durant l’any 2026.
Durant les darreres setmanes s’han dut a terme les jornades de formació destinades a les entitats col·laboradores i als grups de suport del Departament, responsables d’acompanyar agricultors i ramaders en el procés de declaració i tramitació.
En total, més de 200 tècnics han rebut formació específica sobre les novetats de la campanya, la tramitació dels diferents ajuts i les millores dutes a terme en l’aplicació informàtica DUN. El Departament posa a la disposició d’aquests professionals documentació tècnica, videotutorials i material de suport al seu web. La formació continuarà en les properes setmanes a fi d’aclarir els dubtes que vagin sorgint en el moment d’efectuar les declaracions.
El paper de les entitats col·laboradores i els grups de suport és essencial per garantir la qualitat de les dades i l’acompanyament personalitzat al sector, i el Departament en posa en valor la tasca i la professionalitat.
Així, aquest any s’ha posat en marxa el procediment simplificat per a l’esmentada catalogació, que permet agilitzar-ne la resolució i reduir la documentació que s’hi ha presentar.
Així mateix, LaMevaDUN continua ampliant funcionalitats per facilitar la consulta de l’estat dels expedients, l’accés als imports abonats i l’intercanvi de documentació entre la ciutadania i l’Administració. D’altra banda, la FotoDUN manté la seva rellevància com a sistema de verificació telemàtica, amb desenes de milers de fotografies presentades anualment.
També estaran disponibles la totalitat dels informes de les explotacions, CROMOS, una eina indispensable només disponible a Catalunya, que facilita que el sector declari els canvis que hi ha hagut a les seves explotacions durant la campanya anterior.
Com a novetat destacada de la campanya 2026, el Departament posa en marxa el Projecte d’acompanyament al relleu agrari per a les persones joves, un model estructurat d’atenció personalitzada que reforça totes les fases del procés d’incorporació al sector. Aquest projecte —que desplega l’Estratègia de relleu agrari— garanteix que cada jove disposi d’un referent tècnic de l’oficina comarcal, d’un itinerari formatiu a les escoles agràries, d’un seguiment continuat del seu pla empresarial i del suport específic dels serveis territorials i centrals. L’objectiu és facilitar instal·lacions viables, donar suport als projectes estratègics i assegurar un acompanyament integral que millori l’èxit i la consolidació de la nova pagesia.
El conjunt de sol·licituds d’ajuts tramitats a través de la DUN representa un volum estimat de més de 320 milions d’euros, que inclou:
250 milions d’euros en ajuts directes
70 milions d’euros vinculats als ajuts del contracte global d’explotació (CGE)
L’Ordre que regula la DUN d’aquesta campanya es publicarà pròximament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), així com les ordres relatives al contracte global d’explotació i les corresponents resolucions de convocatòria d’ajuts directes, ajuts a la reestructuració i reconversió de la vinya, i ajuts del contracte global d’explotació.
El Comitè científic per a l’assessorament en relació amb el brot de Pesta Porcina Africana (PPA) ha conclòs el seu informe preliminar amb 9 recomanacions per evitar la propagació de la malaltia.
La funció del comitè és assessorar en aspectes científics el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la resta d’autoritats competents en la matèria, sobre l’evolució i el seguiment de la PPA, així com sobre les possibles mesures a adoptar per controlar i erradicar el virus a Espanya.
La PPA es va detectar el passat 28 de novembre a Cerdanyola del Vallès, a la província de Barcelona, zona des de la qual no s’ha propagat gràcies a les mesures de contenció i bioseguretat adoptades.
Adjuntem l’informe preliminar sobre l’aparició de la PPA a Espanya, la seva evolució i les mesures a adoptar per a la seva contenció, a partir de les dades oficials.
GAP Cooperativa lidera un model exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix un repte ambiental en una oportunitat econòmica i social per al territori. La cooperativa lleidatana consolida un model de gestió integral de dejeccions ramaderes que prioritza la sostenibilitat, l’economia circular i que ajuda a la fixació de població al territori.
En un context marcat per la necessitat de sostenibilitat i eficiència en el sector agroalimentari, GAP Cooperativa esdevé una entitat de referència en la gestió de les dejeccions ramaderes a l’àmbit europeu. Amb més de 160 explotacions ramaderes associades, la cooperativa ha desenvolupat un sistema exemplar de gestió de dejeccions ramaderes que converteix el purí en un recurs estratègic per al desenvolupament econòmic, social i ambiental del territori.
De repte ambiental a recurs energètic i fertilitzant
Les dejeccions produïdes a les granges no són, per GAP, un residu, sinó una matèria primera de gran valor. A través del Pla de Gestió Conjunta, validat pel Departament d’Agricultura, i amb la planta de tractament TRACJUSA situada a Juneda, la cooperativa transforma els excedents de purins en:
Adob orgànic de qualitat, que retorna als camps com a fertilitzant natural, millorant els sòls agrícoles.
Energia neta, gràcies a processos de biogàs i a la innovadora gasificació de CDR (combustibles derivats de residus urbans no perillosos), un sistema que evita l’ús de combustibles fòssils.
Gestió tècnica, rigorosa i sostenible
El servei tècnic del GAP és l’eix central d’aquest model. Amb una oficina tècnica consolidada, la cooperativa planifica la recollida, aplica criteris agronòmics i ambientals en l’aplicació dels purins, i elabora anualment el llibre de gestió per garantir la traçabilitat i el compliment normatiu.
Un projecte que genera riquesa i cohesiona el món rural
Els beneficis del projecte van més enllà del vessant mediambiental. Amb la implicació directa dels ramaders —accionistes de les plantes—, GAP contribueix a generar llocs de treball i fixar la població al territori.
A més, el retorn econòmic i social es concreta en projectes comunitaris, culturals i esportius a les Garrigues, reforçant l’arrelament de la pagesia.
Economia circular i futur per a la ramaderia
GAP Cooperativa exemplifica com la innovació i la col·laboració poden convertir un problema estructural en una solució que dona resposta a les necessitats del territori. Amb una mirada posada en la sostenibilitat i en el relleu generacional, la cooperativa treballa perquè el sector agroramader continuï essent motor de vida i futur per a la comarca.
L’èxit d’aquest projecte rau en la cooperació entre pagesia, ramaderia i indústria, i en la voluntat col·lectiva de viure i construir un territori viu, resilient i amb futur. A GAP Cooperativa no només gestionem purins; transformem reptes en solucions i compromís en realitat.
Gener és sovint un mes costerut: tornem a la rutina, al fred i al ritme accelerat després de les festes. Però a GAP Cooperativa hem volgut posar-hi un punt final diferent, amb gust i arrelament al territori. És per això que hem engegat un sorteig molt especial per premiar a la nostra comunitat i, alhora, posar en valor un dels tresors de la nostra comarca: l’oli d’oliva verge extra amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) les Garrigues.
Aquest producte, fruit del treball de tants pagesos i pageses del territori, és molt més que un aliment: és identitat, és cultura i és una manera de fer arrelada a la nostra història.
Un lot d’olis per fer territori
El premi és un lot amb diferents varietats d’olis de la DOP les Garrigues, elaborats amb cura i passió. Participar-hi és molt fàcil i volem que tothom s’hi senti convidat. Només cal:
Seguir-nos a Instagram (i, si es vol, també a Facebook i X)
Fer un comentari a la publicació del sorteig etiquetant a dues persones amigues (es pot participar més d’una vegada amb etiquetes diferents)
Compartir la publicació a la història
El sorteig estarà actiu fins al 5 de febrer i el/la guanyador/a es farà públic el dia 6 de febrer. El premi es podrà recollir a les nostres oficines a Juneda.
Consumir territori és cuidar el futur
Amb accions com aquesta, volem recordar que consumir productes locals no és només una opció de qualitat, sinó una manera directa de donar suport al món rural, a l’agricultura i ramaderia de proximitat, i de contribuir al desenvolupament econòmic i social de les nostres comarques.
Cada cop que optem per un oli de Les Garrigues, cada vegada que triem un producte fet aquí, estem escollint sostenibilitat, arrelament i compromís amb el territori.
Us animeu?
Des de GAP Cooperativa us convidem a participar, a compartir, i sobretot, a seguir tastant territori. Perquè només així el podrem seguir fent créixer. Molta sort a totes i tots… i gràcies per formar part d’aquesta comunitat que estima, viu i treballa per les Garrigues.
FINS AL 5 DE FEBRER PODEU PARTICIPAR AL SORTEIG CLICANT EN AQUEST ENLLAÇ
La producció de carn de porc al conjunt de l’estat sovint es presenta en el debat públic de manera simplista o descontextualitzada. És cert que la ramaderia és una activitat amb impacte ambiental —com qualsevol sector productiu— però les dades i les tendències reals mostren un sector en transformació, amb reduccions de petjada ambiental significatives i una aposta clara per la sostenibilitat integrada.
Espanya és el primer productor de carn de porc de la Unió Europea, amb una cabanya que supera els 30 milions de caps i una producció anual al voltant de 5 milions de tones de carn. Això situa el sector com a pilar industrial i agroalimentari del país, generador d’ocupació i de valor afegit, amb una balança comercial exportadora positiva que aporta milers de milions d’euros a l’economia espanyola cada any.
Aquest volum, sens dubte, comporta un impacte ambiental que cal analitzar amb detall: no s’ha de negar, però tampoc s’ha d‘exagerar ni falsejar, i sobretot s’ha de posar en context amb una mirada basada en dades.
Reducció d’emissions i ús eficient de recursos
És cert que l’agricultura i la ramaderia contribueixen a les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Segons dades oficials, el conjunt del sector agrícola a Espanya representa al voltant del 10 % del total d’emissions del país.
En aquest context, una de les qüestions més debatudes és l’impacte de la producció porcina en els gasos d’efecte hivernacle (GEH). Les estadístiques i estudis oficials mostren que les emissions del sector porcí han disminuït de forma continuada en les darreres dècades:
Entre 1990 i 2022, les emissions de GEH per cap de porc han caigut un 43,6 %, mentre que les emissions d’amoníac han reduït un 49 % gràcies a millores en maneig i tecnologies de granja i eficiència en gestió de la seva aplicació als camps de conreu, entre altres factors.
Les dades oficials del Ministeri de Transició Ecològica indiquen que el sector porcí representa actualment menys del 3 % de les emissions totals de GEH a Espanya, molt per sota d’altres sectors com el transport (prop del 30%) la industria (al voltant del 20%) o l’energia (amb valors propers al 15%).
La disminució anual de GEH per quilo de carn és una tendència continuada: en 2021, es va registrar una reducció del 4,11 % respecte a l’any anterior.
A més d’aquests indicadors d’emissions, també s’ha avançat en l’eficiència de recursos:
El consum d’aigua i energia per unitat de producte ha disminuït substancialment per les millores en alimentació, maneig i tecnologia a les granges.
La valorització dels purins com a fertilitzants o en processos de biogàs converteix un residu en recursos útils, promovent l’economia circular.
Aquestes dades evidencien que reduir la intensitat d’emissions per unitat produïda i optimitzar l’ús de recursos naturals són vectors clau de la transformació del sector. Aquestes millores no es produeixen perquè la producció disminueixi, sinó perquè s’optimitzen processos, es redueix el malbaratament i es gestiona millor l’energia i l’aigua.
Energies renovables i economia circular: factors clau de sostenibilitat
Una altra dimensió de la sostenibilitat és la reducció de la dependència de combustibles fòssils. El sector porcí espanyol ha incorporat fonts d’energia renovable com la solar fotovoltaica, tèrmica o la cogeneració a partir de biogàs derivat dels purins, amb nombroses granges que ja ara es proveeixen parcialment amb energia pròpia.
Aquest enfocament contribueix a reduir l’impacte de CO₂ derivat de l’energia consumida i posa en el centre la transició cap a un model de producció més net.
Triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica
El compromís del sector va més enllà de la reducció d’emissions: la major part de les organitzacions sectorials promouen un model de “triple sostenibilitat” que integra:
Ambiental: reducció d’emissions, eficiència de recursos i energies renovables.
Social: vertebració del territori rural, ocupació estable i desenvolupament local.
Econòmica: competitivitat, rendibilitat i accés als mercats.
Aquest model no només busca reduir l’impacte ambiental, sinó garantir la viabilitat del sector i el benestar de les comunitats rurals on opera, evitant que les granges desapareguin i que el despoblament s’agreugi.
