By admin noticies • • • • • 0 Comments

Valorització i reciclatge: dues estratègies complementàries

Els països que més reciclen a Europa també són els que més valoritzen energèticament els seus residus. Segons les darreres dades d’Eurostat (2022), països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, líders en reciclatge, també disposen d’un alt grau de valorització energètica. Aquesta doble aposta els permet tenir nivells molt baixos d’ús d’abocadors (inferior al 5%).

En el marc de la campanya “No deixis que la mentida guanyi”, Gestió Agroramadera de Ponent (GAP) vol posar llum sobre una idea difosa pels contraris al projecte completament errònia: que la valorització energètica dels residus és un obstacle per al reciclatge. Les dades, però, demostren exactament el contrari.

La correlació entre els països europeus amb millor valorització energètica dels residus i els seus nivells de recuperació i reciclatge mostra una relació molt significativa: els països que aposten per la valorització energètica acostumen a tenir també alts nivells de reciclatge i recuperació, i gairebé no depenen de l’abocament en dipòsits controlats. Aquesta tendència es pot entendre millor tenint en compte el model de jerarquia europea de gestió de residus, que prioritza, per ordre:

  1. Prevenció
  2. Preparació per a la reutilització
  3. Reciclatge
  4. Altres formes de valorització (com l’energètica)
  5. Eliminació (com els abocadors)

Casos exemplars:

  • Alemanya, Àustria, Suècia, Països Baixos i Dinamarca són països líders tant en reciclatge com en valorització energètica. Tots aquests superen sovint el 60-70% en índex combinat de reciclatge + valorització energètica i tenen una pràctica residual de l’ús d’abocadors (inferior al 5%).
  • En canvi, països com Espanya, Grècia, Romania o Bulgària, amb menor desenvolupament en plantes de valorització energètica, presenten percentatges elevats d’abocament (fins al 50%) i menors índexs de reciclatge.

Aquesta correlació es pot explicar per què la infraestructura per a valoritzar energèticament exigeix una gestió més tècnica dels residus, que sovint va acompanyada de millors sistemes de recollida, separació i tractament. Això no vol dir que la valorització energètica substitueixi el reciclatge, sinó que actua com a complement estratègic quan el reciclatge no és viable (per materials no reciclables o en mal estat).

“Reciclar, valoritzar, transformar: així és l’economia circular que impulsem des de GAP”

És precisament aquest model el que GAP vol aplicar a les Garrigues a través del nou sistema de funcionament per a la planta de dejeccions ramaderes  Tracjusa. La planta transformarà dejeccions ramaderes i CSR no reciclables en fertilitzants orgànics i energia neta, reduint les emissions, la dependència dels abocadors i recuperant nutrients per a l’agricultura local.

Amb aquest sistema, GAP exemplifica la jerarquia europea de residus: reduir, reutilitzar, reciclar i després valoritzar. Una aposta que no només afavoreix el medi ambient, sinó que reforça el teixit econòmic i social de la comarca.

  • Redueix la dependència dels abocadors
  • Redueix emissions de CO2
  • Revaloritza materials que serien descartats
  • Genera productes útils com fertilitzants orgànics granulats i energia neta

En conclusió, reciclar i valoritzar no són models antagònics. Són sinergies necessàries per construir una economia circular real, eficient i sostenible. En el cas del nou model per TRACJUSA la planta no només afavorirà la valorització energètica, sinó que impulsarà també el reciclatge agrícola dels nutrients a través de la gestió tècnica de les dejeccions ramaderes.

 Xifres Eurostat sobre el tractament de Residus Municipals segons el CEWEP

Aquest gràfic mostra la proporció de reciclatge (inclòs el compostatge), valorització energètica de residus i abocament de residus municipals a cada estat membre de la UE (a més de Noruega, Suïssa i Islàndia), ordenats per percentatge d’abocament. També mostra les dades que falten, que inclouen la diferència entre els residus generats al país i els tractats.

El 2022, el país líder en reciclatge va ser Alemanya, amb un 69% de residus municipals reciclats o compostats. Si bé 9 estats membres (inclosa Eslovènia, que presenta una diferència del 17% entre els residus tractats i els generats) van abocar menys del 10% dels seus residus —que és l’objectiu establert per la nova Directiva sobre abocaments per al 2035—, 9 estats membres encara van abocar més del 50% dels residus municipals.

Font informació

Cicle de valorització energètica dels recursos (CEWEP)

Actualment, les plantes de valorització energètica de residus a Europa poden subministrar electricitat a 21 milions de ciutadans europeus i calefacció a 17 milions. Això es basa en els 103 milions de tones de residus domèstics i similars restants que es van tractar el 2021 a Europa.

Depenent del combustible que se substitueixi (gas, petroli, hulla o lignit), entre 10 i 56 milions de tones de combustibles fòssils, que emeten entre 22 i 44 milions de tones de CO2, no haurien de ser utilitzades per les centrals elèctriques convencionals per produir aquesta quantitat d’energia.

La tecnologia de valorització energètica de residus és una de les opcions energètiques alternatives més robustes i eficaces per reduir les emissions de CO2 i estalviar els recursos limitats de combustibles fòssils que usen les centrals elèctriques tradicionals.

Font informació

By admin noticies • • • • • • 0 Comments

TRACJUSA reduirà un 85% les emissions de CO₂

La planta de les Garrigues, exemple de compatibilitat entre valorització energètica i reciclatge

La nova etapa de la planta TRACJUSA suposarà una revolució en la gestió de residus ramaders a les Garrigues. Amb l’adopció d’un nou sistema basat en la gasificació de combustibles sòlids recuperats (CSR), homologats i estabilitzats, es preveu una reducció del 85% de les emissions de CO₂ respecte al model anterior, que utilitzava gas natural.

Aquest canvi no només suposa una millora mediambiental substancial, sinó que també situa el projecte en la línia dels objectius climàtics de la Unió Europea. Com a part del seu compromís amb l’economia circular, TRACJUSA aposta per donar una segona vida a materials no reciclables, evitant així el seu soterrament en abocadors.

Un model europeu a seguir

Una falsa creença és que la valorització energètica contradiu la reducció d’escombraries o el reciclatge. Però l’evidència europea ens diu el contrari. Els països que més reciclen –com Alemanya, Àustria o els Països Baixos– són precisament els que més utilitzen la valorització energètica per gestionar els residus no reciclables. El resultat? Taxa gairebé nul·la d’ús d’abocadors.

Aquests països han demostrat que la clau és una gestió combinada, eficient i tecnològicament avançada dels residus. Això implica:

  • Reduir i reutilitzar al màxim.
  • Reciclar allò que sigui possible.
  • Valoritzar energèticament allò que no es pot reciclar.

TRACJUSA s’alinea amb aquest model, garantint una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, produint adob orgànic de qualitat i energia neta. Tot plegat, amb garanties ambientals, tècniques i de salut avalades per la Generalitat i estudis independents.

El territori com a beneficiari

Els beneficis del projecte van molt més enllà de la sostenibilitat ambiental. Impulsarà l’economia local, generarà ocupació qualificada i consolidarà un futur viable per al món rural.

GAP Cooperativa reafirma el seu compromís amb el territori, les persones i el planeta. La nova TRACJUSA no només no limita el desenvolupament de les Garrigues, sinó que el fa possible.

By admin noticies • • • 0 Comments

Desmuntant mentides sobre el nou projecte per TRACJUSA

En un context on la desinformació pot generar confusió i rebuig infundat, des de GAP Cooperativa volem fer un exercici de claredat i transparència. El projecte de Nova Tracjusa ha estat objecte de comentaris i afirmacions incorrectes que cal matisar i contrastar amb dades reals. En aquest article i el video adjunt t’expliquem què és cert i què no ho és.

Nova Tracjusa no és una incineradora

Una de les falsedats més recurrents és que la Nova Tracjusa funcionarà com una incineradora. Res més lluny de la realitat. El projecte no incinera cap tipus de residu. La tecnologia que utilitzem és la gasificació, un procés totalment diferent, molt més net i segur, que transforma un residu sòlid en un gas utilitzat com a font d’energia. És una tecnologia avalada científicament i àmpliament utilitzada arreu del món. Un projecte amb garanties ambientals i sanitàries

Nova Tracjusa no provocarà problemes per a la salut

També s’ha estès el rumor que Nova Tracjusa pot provocar problemes de salut. Aquesta afirmació és falsa. El projecte compta amb totes les autoritzacions ambientals necessàries, i ha estat informat favorablement per diversos organismes públics, incloent-hi l’àmbit de salut, territori i sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que ha superat amb èxit totes les avaluacions tècniques pertinents.

No tractarà 300.000 tones de residus any

No es gestionaran 300.000 tones de residus Una altra dada manipulada és la suposada gestió de 300.000 tones de residus a l’any. La realitat és que Nova Tracjusa és una instal·lació de tractament de purins, orientada a transformar aquest residu orgànic en fertilitzant d’alta qualitat i biogàs. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de combustible sòlid recuperat (CSR), que substitueix el gas natural per una font energètica alternativa, molt menys contaminant. Es tractaran un màxim de 45.000 tones anys d’aquests CSR.

Reducció d’emissions i aposta per la sostenibilitat

Gràcies a l’aplicació de tecnologia de darrera generació, el nou model energètic de Nova Tracjusa permetrà reduir més del 80% de les emissions associades al combustible fòssil, una dada que posa de manifest el seu compromís ambiental i amb la salut del territori.

Dinamització de l’economia de la comarca

A més, el projecte comporatarà una inversió de prop de 10 milions d’euros, que també implica dinamització econòmica i oportunitats laborals per a la comarca. Per un territori viu i un model eficient Nova Tracjusa neix de la voluntat de més de 150 famílies pageses i ramaderes que viuen i treballen a les Garrigues. És una aposta clara per l’economia circular, per la protecció dels sòls i els aqüífers, i per la innovació com a eina per fer front als reptes mediambientals.

Des del GAP, apostem per la transparència i ens comprometem a seguir oferint informació veraç i accessible perquè la ciutadania pugui formar-se una opinió fonamentada.

🟢 Per una gestió eficient, responsable i sostenible.

🟢 Per les Garrigues, per la pagesia, pel territori.

By admin noticies • • • • • • • 0 Comments

TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.

By admin noticies • • • • • • • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa obté la llicència d’obres per al nou projecte per TRACJUSA i avança cap a una gestió sostenible de dejeccions ramaderes

Les obres s’iniciaran aviat i la previsió és que la planta estigui en funcionament el primer trimestre de 2026

Juneda, 12 de març de 2025.- El nou projecte per a la planta de dejeccions ramaderes Tracjusa ha obtingut la llicència municipal per iniciar les obres de la planta de gasificació, la qual ja va autoritzar la Generalitat de Catalunya i que representa un avenç significatiu tant en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes a Les Garrigues com una millora mediambiental important per a la zona.

Segons Eduard Cau, president de GAP Cooperativa, “amb la llicència d’obres fem un pas decisiu cap a la materialització del nou projecte per a Tracjusa, consolidant un projecte pioner que garanteix una gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, redueix l’impacte ambiental i contribueix al desenvolupament econòmic i social del territori”.

El projecte impulsat per GAP cooperativa és una transformació de l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, un model que sempre ha estat referència al conjunt de l’Estat com a exemple de bones pràctiques. Des de la seva creació fa 25 anys, GAP Cooperativa ha treballat per consolidar un sistema de gestió innovador i sostenible, reflectint el seu compromís amb el medi ambient, el sector porcí i el territori.

L’objectiu del projecte de la Nova Tracjusa és donar una solució sostenible i eficient als reptes ambientals i energètics del territori, promovent un model respectuós amb l’entorn per a la gestió dels purins a la comarca. Gràcies a aquest tipus d’instal·lacions, es produeixen fertilitzants d’alta qualitat i es redueix la contaminació del sòl i dels aqüífers, evitant els impactes negatius dels excedents de purins.

Un projecte imprescindible per al sector i el territori

Entre els beneficis que comporta la planta de gasificació és que permetrà generar energia verda i neta, evitant l’ús de combustibles fòssils. Per aconseguir-ho, es farà servir combustible sostenible (CSR), fet que suposarà la reducció del 85% de les emissions de CO₂ en comparació amb l’ús de gas fòssil no renovable.

Aquesta tecnologia innovadora és la mateixa que s’està implementant a altres punts de Catalunya, com és el cas de Tarragona. Aquest tipus de projectes demostren que la gasificació és una tecnologia clau per a la transició cap a un model energètic més sostenible i eficient, amb un impacte positiu tant a nivell ambiental com econòmic.

Compromís amb el territori i avals mediambientals

El projecte, que compta amb totes les autoritzacions necessàries per al seu desenvolupament, operarà sota les estrictes normes mediambientals i sanitàries, tant en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. Els informes favorables de les autoritats competents com la Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Salut, garanteixen la seguretat del projecte per al medi ambient i la salut de les persones.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 160 famílies ramaderes de Les Garrigues, sempre ha mostrat un elevat grau de compromís amb el sector i amb l’entorn. En aquest sentit, Cau afirma que “continuarem treballant per garantir una gestió responsable i eficient, tant per al sector porcí com per al medi ambient i la comunitat.”

By admin noticies • • • • • • 0 Comments

El Ministeri d’Agricultura ajorna un any la polèmica norma de benestar animal per al sector porcí

L’entrada en vigor del nou decret, prevista per al 9 de març, s’ajorna després de la pressió del sector i dels governs de Catalunya i Aragó. La mesura evitava una reducció immediata del 10% de la cabanya en granges sense possibilitat d’ampliació.

El Ministeri d’Agricultura ha anunciat una moratòria d’un any en l’aplicació de la nova normativa de benestar animal en el sector porcí. La decisió arriba després de les mobilitzacions dels ramaders i de les peticions dels governs català i aragonès, regions que lideren la producció porcina a Espanya. El decret preveia un augment de la superfície mínima per animal, un requisit que hauria forçat moltes explotacions a reduir la seva cabanya, atès que no totes tenen la possibilitat d’ampliar les seves instal·lacions.

Segons Unió de Pagesos, la normativa posava en perill la viabilitat econòmica del sector, mentre que JARC havia alertat que podria implicar una reducció d’almenys el 10% de la cabanya a Catalunya, afectant la seva competitivitat internacional. Per la seva part, Asaja xifrava l’impacte econòmic de la mesura en uns 150 milions d’euros només a Lleida i Aragó.

El reial decret ara suspès exigia que els porcs d’entre 85 i 110 quilos disposessin de 0,74 metres quadrats per animal, enfront dels 0,65 actuals. Aquesta i altres mesures ambientals, d’alimentació i beguda, d’infraestructura i condicions respecte al material d’enriquiment havien generat un fort rebuig en el sector, especialment perquè la seva aplicació suposava una inversió que, en molts casos, era incompatible amb altres regulacions com les distàncies entre granges les urbanístiques establertes per les administracions locals.

Catalunya i Aragó havien proposat al govern central una modificació de la norma per tal de flexibilitzar-ne els requisits. Aquest ajornament dona marge per negociar una regulació més adaptada a la realitat del sector.

By admin noticias • • • • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa, referent en la gestió sostenible de dejeccions ramaderes, participa en la jornada de Cajamar i Interporc a la Llotja de Lleida

El passat dimecres 5 de febrer, la Llotja de Lleida va acollir la presentació de l’últim informe sobre el model econòmic estatal del sector porcí, elaborat per Cajamar i Interporc. L’acte va reunir representants de la indústria, experts i professionals del sector, amb l’objectiu de debatre sobre els reptes i oportunitats d’un sector que té un paper clau en l’economia i la sostenibilitat del medi rural.

Cajamar i Interporc van presentar ahir a la Llotja de Lleida el seu informe titulat Els reptes del sector porcí espanyol, una completa anàlisi del model econòmic d’aquest sector. Aquest estudi fa valdre una ramaderia moderna i responsable, enfocada no només a liderar en producció, sinó també a garantir la qualitat i sostenibilitat en tots els seus processos, responent a les necessitats de consumidors i societat.

Manuel Lainez Andrés, director d’Innovació i Desenvolupament Agroalimentari de Cajamar, i Daniel De Miguel, director internacional d’Interporc, van ser els encarregats de desgranar els detalls d’aquest informe. Un dels punts destacats va ser que el 96% del cens estatal de porcs es concentra en municipis amb menys de 30.000 habitants, fet que subratlla l’aportació del sector al desenvolupament rural. Malgrat això, aquesta contribució sovint passa desapercebuda per al gran públic, fet que reforça la necessitat d’una millor comunicació per posar en relleu el seu impacte positiu.

Amb xifres d’exportació que arriben als 9,2 milions de tones anuals i un consum intern en descens, el sector porcí afronta el repte constant d’adaptar-se als canvis. L’economia circular es presenta com una estratègia clau per augmentar l’eficiència i sostenibilitat de la producció. Aquesta jornada, moderada per Daniel Babot, catedràtic de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, també va servir per presentar experiències destacades del sector.

Entre aquestes, Coral Carrasco, coordinadora d’R+D i sostenibilitat del Grup Vall Companys, va compartir el projecte PENTA, destinat a reduir la petjada de carboni de l’empresa. Per la seva banda, Fernando Ederra, gerent de Tauste CGE, SL., va exposar la gestió de fems com a fertilitzant. Luis Viscasillas, responsable de sostenibilitat del Grupo Jorge, va destacar la importància de trobar solucions creatives davant les dificultats, destacant l’adaptabilitat i innovació com a eixos centrals del futur del sector.

La experiència de GAP Cooperativa en la gestíó de les dejeccions ramaderes

En aquesta  mateixa línia, GAP Cooperativa va ser un altre dels actors participants en aquesta jornada. Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa va compartir la seva experiència i coneixements sobre la gestió de dejeccions ramaderes que desenvolupa la cooperativa. En la seva intervenció, va destacar el model d’economia circular implementat per GAP, que permet transformar els excedents de dejeccions en adob orgànic d’alta qualitat, contribuint així a la sostenibilitat de les explotacions i al respecte pel medi ambient.

Especial menció va tenir la planta de tractament de dejeccions de TRACJUSA, que des de fa més de vint anys ha estat un referent europeu en l’aprofitament i valorització dels purins. Amb la implantació del nou model de gestió projectat per la planta es preveu una millora significativa en l’eficiència i sostenibilitat del procés, gràcies a la substitució de l’actual font de calor -basada en gas natural– per un gas de síntesi generat a través d’un procés de gasificació de Combustibles Sòlids de Residus (CSR). Aquesta innovació permetrà reduir fins a un 85% les emissions de CO2 de la planta, donant una segona vida a materials que, d’una altra manera, acabarien en abocadors.

Amb aquesta participació, GAP Cooperativa referma el seu compromís amb la innovació, la sostenibilitat i la millora contínua en la gestió de dejeccions ramaderes, consolidant-se com un model a seguir en l’àmbit europeu.

By admin noticies • • • • • • • 0 Comments

Declaració obligatòria del cens d’animals

La declaració del cens dels animals presents a l’explotació ramadera és obligatòria de conformitat amb les normatives sectorials de les diferents espècies, i amb el Decret 40/2014, d’ordenació de les explotacions ramaderes. 

La declararió del cens dels animals presents a l’explotació s’ha de fer abans de l’1 de març de l’any en curs. L’han de fer totes les explotacions ramaderes, llevat de les de boví i equí, que tenen una declaració del cens automàtica.

Els autònoms, professionals, empreses, entitats i altres col·lectius han de realitzar les tramitacions per internet mitjançant el Sistema de gestió telemàtica ramadera (GTR). La documentació que aportis per un altre canal no es tindrà en compte ni es computarà a efectes de data de presentació. Aquesta comunicació només la pots fer presencialment si ets un particular (persona física amb finalitat d’autoconsum).

S’ha de presentar a través del sistema GTR (Gestió Telemàtica Ramadera).

Més informació

GAP Cooperativa suport i assessorament en la tramitació del cens

Com sempre, el personal tècnic de GAP Cooperativa està a disposició dels seus associats i associades per ajudar-vos en la realització d’aquesta tramitació.

Algunes dades d’interès en funció del tipus d’animals

Porcí
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens d’animals presents a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior. En cas que alguna nau, o la totalitat de les naus, estiguessin buides en aquesta data, cal informar el número total (sumatori) d’animals de la darrera entrada.

Aviram carn i de recria
Data del cens a declarar: Darrera entrada d’aus a cada nau entre 01/01/2024 i 31/12/2024
Cal declarar el número d’animals que es corresponguin amb la darrera entrada d’aus a cada nau.

Aviram de posta
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Aviram selecció / multiplicació
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens present a l’explotació a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens, desglossat per categories (femelles, mascles).

Aviram d’incubadora
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el número d’ous incubats a l’any a l’explotació fins a 31 de desembre de l’any anterior a la declaració del cens.

Oví i cabrum
Data del cens a declarar: 1 de gener de 2025
Cal declarar el cens d’animals a dia 1 de gener de l’any en curs.

Apícola
Data del cens a declarar: 31 de desembre de 2024
Cal declarar el cens de les arnes a 31 de desembre de l’any anterior.

Cunícola
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració
En explotacions de reproducció: es declara el número total d’animals que es manté estable durant l’any anterior.
En explotacions d’engreix: es declara la suma dels animals entrats a cada engreixada, dividida pel número d’engreixades.

Altres espècies
Data del cens a declarar: Data en què es realitza la declaració.
Cal declarar el número total d’animals en l’explotació a la data de declaració i els kg totals (si escau).

By admin noticies • • • • • 0 Comments

Bon Nadal i feliç any nou

Amb l’arribada d’aquestes dates tan especials, des de GAP Cooperativa volem transmetre el nostres més sincer agraïment a tota la pagesia de les Garrigues: A les dones i els homes que cada dia treballen amb compromís i esforç per mantenir viu el nostre territori. La vostra dedicació és clau per preservar la terra, produir aliments de qualitat i mantenir l’essència de la nostra comarca i el seu entorn.

Aqueste festes són un bon moment per tornar a recordar que sou essencials, que la vostra feina contribueix no només al desenvolupament econòmic del nostre territori sinó també a proveir-nos d’aliments de qualitat i al manteniment d’un model de vida rural, sostenible i respectuós amb el medi natural.

Des de GAP Cooperativa reiterem el nostre compromís ferm amb les persones i el territori. Junts seguirem impulsant projectes que garanteixin un futur digne per a la pagesia i la ramaderia de les nostres contrades.

Us desitgem unes festes plenes de pau, salut i prosperitat, i un any nou carregat de noves oportunitats per a la comarca de les Garrigues.

By admin noticies • • • • • • 0 Comments

Segona convocatòria del tiquet rural per impulsar l’activitat econòmica de les zones rurals

L’objectiu d’aquests ajuts és el foment de la creació i el relleu d’empreses no agràries que generin activitat econòmica amb accions adreçades a fomentar la reactivació econòmica i la creació d’ocupació. El termini de sol·licitud dels ajuts va començar el passat més de desembre i estarà en vigor fins al 14 de febrer de 2025, Aquest tràmit només es pot fer per internet

El Govern ha aprovat una segona convocatòria d’ajuts, d’un import d’1,6 milions d’euros, adreçats al Tiquet Rural, una iniciativa per fomentar l’emprenedoria en el món rural, a fi de facilitar la creació o l’adquisició de noves microempreses als territoris rurals, i també el traspàs de negocis ja en funcionament dedicats a una activitat no agrària.

La primera convocatòria d’aquesta iniciativa va tenir lloc el passat mes d’abril i s’hi van destinar 1,9 milions d’euros, que van permetre tirar endavant 86 projectes. Davant l’èxit de sol·licituds, aquest pressupost s’ha ampliat amb una segona convocatòria i s’ha arribat a un total de 2,5 milions d’euros, que permetran donar resposta a noves sol·licituds d’ajut.

Les subvencions, que promou el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, les gestionen els 11 grups d’acció local (GAL) Leader a Catalunya i es poden sol·licitar en tots els nuclis que es troben dins la zona Leader 2014-2022, amb la qual cosa s’arriba a més de 500 municipis i al 70% del territori català. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 14 de febrer de 2025. Són ajuts finançats íntegrament pel FEADER-IRUE.

Qui pot demanar l’ajut

La convocatòria està oberta a les persones interessades a crear una nova microempresa o bé a aquelles que n’adquireixin una en traspàs, i també a persones jurídiques i cooperatives no agràries interessades a impulsar un nou negoci o prendre el relleu d’un que ja estigui en funcionament. Les persones sol·licitants d’aquest ajut es comprometen a mantenir l’activitat empresarial durant un mínim de cinc anys, a partir del moment en què es percebin els diners.

Fins a 35.000 euros d’ajut

El Tiquet Rural consisteix en un import a tant alçat determinat per cobrir les despeses mínimes i l’actiu circulant requerit per posar en funcionament l’empresa o dur a terme el traspàs de l’activitat. Els ajuts es concediran i es pagaran abans de començar l’activitat o paral·lelament a l’inici, i els compromisos es controlaran a posteriori. L’import econòmic rebut, que no està vinculat a la realització de cap inversió, pot arribar als 35.000 euros. D’altra banda, la subvenció és incompatible amb qualsevol altra destinada a la creació d’empreses, però sí que és compatible amb les convocatòries d’ajuts Leader vinculades a projectes d’inversió.

Aquest ajut comportarà una simplificació documental i de gestió important per a les persones que el sol·licitin, tot i que s’hauran d’acreditar els requisits que estableixen les bases reguladores de l’ajut.

Agenda Rural de Catalunya

El Tiquet Rural és un nou servei de suport a les persones emprenedores dels territoris rurals, més enllà dels ja existents en el sector primari. De fet, la creació i consolidació de noves empreses a les zones rurals del país és una de les accions definides al repte 6 de l’Agenda Rural de Catalunya, centrat en la innovació i la dinamització econòmica i social, que proposa oferir subvencions i avantatges fiscals a noves empreses i persones emprenedores del món rural i obrir els ajuts a tots els sectors, no només als vinculats al sector primari.

Més informació i sol·licitut d’ajuts

https://agricultura.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/23781-Ajuts-Tiquet-Rural-Leader-foment-diversificacio-economica-zones-rurals?moda=1