La Fundació Ara Garrigues a les Jornades d’Innovació i Desenvolupament Territorial en Acció

El dijous 21 i el divendres 22 de març hem participat en aquestes jornades, celebrades a la localitat lleonesa de Ponferrada, emmarcades dins l’estratègia d’impuls i promoció de la Xarxa de Centres d’Innovació Territorial.

Mònica Jiménez integrant del patronat de la Fundació Ara Garrigues i Xavier Gispert, director de la fundació, van participar la setmana passada en aquestes interessants trobades desenvolupades al Centre d’Innovació Territorial de Ponferrada, a l’espai Ciutat de l’Energia.

Durant aquestes dues jornades van tenir lloc diferents ponències, taules de treball, presentacions de projectes inspiradors i de desenvolupament, especialment adreçat a diverses zones de l’estat amb problemes derivats de la despoblació, com ara la comarca de les Garrigues. La trobada també ha comptat amb diferents estands amb projectes per impulsar aquests territoris des de la innovació i la col·laboració.

Positiva valoració de les jornades

La participació en aquestes jornades ha estat molt positiva, tant pels coneixements i experiències adquirits com per la realització de contactes de valor, com el realitzat amb els responsables de la Fundació Planes Cort, una fundació privada creada el 2022, impulsada per Joan Planes Vila, fundador de la empresa Fluidra, que té com a objectiu impulsar el desenvolupament local, revertir la despoblació, crear un entorn que afavoreixi l’ocupació, generar projectes sostenibles i d’impacte al territori, generar sinergies publicoprivades, fomentar l’orgull de pertinença, dinamitzar la vida cultural i social, reconèixer, respectar i posar en valor el passat i el present, i convertir la vall en un referent de desenvolupament rural. També, entre d’altres, vam poder mantenir contacte amb Ramon Boixadera, director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida.

Centres d’Innovació Territorial

Els Centres d’Innovació Territorial a Espanya, en fase incipient alguns i altres a ple rendiment, són espais de trobada i cocreació on els agents involucrats en el desenvolupament d’un lloc poden sumar talent, propostes, idees i mesures disruptives per avançar en àmbits com la repoblació, l’emprenedoria o l’habitatge, que focalitzen en bona mesura molts dels objectius plantejats per la Fundació Ara Garrigues
Els centres d’innovació territorial són una iniciativa impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, de la mà d’aquelles institucions públiques que vulguin donar-li forma al seu territori.

Beques GAP Cooperativa, compromís i suport amb les persones i el territori

Avui, Dia Internacional del Síndrome de Down, aprofitem la celebració per fer valdre la importància del treball dut a terme des de la Fundació La Manreana amb les seves sessions grupals amb cavalls amb el grup Down Lleida, que compten amb la col·laboració de GAP Cooperativa.

Des de fa uns anys, GAP Cooperativa col·labora amb la Fundació La Manreana, tot un referent estatal de les teràpies eqüestres amb la concessió de les beques GAP Cooperativa creades per ajudar als seus usuaris l’accés a aquestes teràpies.

Els participants en aquestes teràpies estableixen un vincle amb els cavalls, de la mà equip interdisciplinari especialitzat, gràcies al qual milloren la seva cohesió social, les seves habilitats cognitives, socials, personals i motrius, a més d’afavorir la resolució de problemes i aconseguir una comunicació més assertiva; tot en un espai terapèutic a l’aire lliure, segur i envoltat de cavalls.

Fundació La Manreana

Un dels objectius principals de la Fundació Manreana, ubicada en Juneda, és millorar el benestar i l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, així com construir un espai preventiu i inclusiu d’atenció integral a la persona i el seu sistema familiar.

Des de la Fundació Teràpies Eqüestres i Zooteràpia La Manreana s’ofereixen sessions de teràpies eqüestres educatives a diferents entitats i usuaris, amb grups o de manera individual amb el fi d’oferir un tractament global cap a la persona. En aquest sentit, els cavalls permeten treballar aspecte de l’àrea motora, cognitiva, sensorial i social dels usuaris, gràcies a la transmissió de la seva calor corporal i el moviment, així com la motivació que produeix a l’usuari el vincle afectiu amb l’animal i el contacte amb la natura. Aquestes teràpies amb cavalls aporten múltiples beneficis tant en l’àmbit cognitiu, sensorial, social, emocional i psicològic.

Aquesta col·laboració de GAP Cooperativa és una mostra més del seu compromís amb les persones, demostrant la seva sensibilitat, empatia i suport amb diferents entitats, organitzacions i projectes i programes duts a terme a les Garrigues.

Diferents associats de GAP Cooperativa beneficiats amb els ajuts de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari

Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.

L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquestes ajudes es van adreçar a  persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.

Quantia dels ajuts

La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.

Concessió de 90.399 €

En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.

La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)

Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.

Trobada amb, Francés Boya, secretari general per al Repte Demogràfic

Dijous passat, diferents representants del patronat de la fundació Ara Garrigues es van trobar, a la seu de la subdelegació del Govern d’Espanya, amb Francés Xavier Boya, secretari general per al repte demogràfic, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, on van parlar sobre els reptes i objectius de la Fundació Ara Garrigues.

En el marc de la ronda de presentacions que els responsables de la fundació Ara Garrigues estan duent a terme per presentar els principals objectius i reptes d’aquesta fundació amb representants de diferents administracions, entitats i organitzacions, el passat 15 de febrer Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i patró de la fundació, acompanyat d’Enric Vall, un altre dels patrons, i Xavier Gispert, director de la fundació Ara Garrigues  vam compartir uns minuts amb Francés Xavier Boya Alòs, secretari general per al Repte Demogràfic.

Una clara aposta per dinamitzar l’economia de les Garrigues i generar projectes capaços de fixar a la població al territori.

Una trobada força interessant i profitosa on van tenir l’oportunitat d’explicar els reptes i objectiu de la fundació Ara Garrigues, que se centren a apostar per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

D’altra banda, el secretari ens va explicar l’organització territorial respecte a l’impuls de les polítiques del repte demogràfic; concretament a través dels Centres d’Innovació Territorial; una  xarxa a la qual es convida a col·laborar i conèixer-la en una trobada que es durà a terme del 21 al 23 de marc a Ponferrada.

El secretari general per al Repte Demogràfic, l’aranés “Paco” Boya compta amb una llarga i destacada trajectòria treballant per millors oportunitats per al món rural. Entre d’altres, ha presidit la Comissió de la FEMP per al repte demogràfic o l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya; a més d’ocupar el càrrec de síndic de la Vall d’Aran.

Francés Boya és un gran defensor del repte de tornar a aquests llocs oblidats de la “mal anomenada” Espanya buidada un protagonisme que mai van haver de perdre. “Només si donem veu i eines als que encara viuen i cuiden aquests pobles podrem iniciar un nou camí, llarg, sens dubte, però que ens permeti dibuixar molts futurs per a petits pobles on la vida i l’esperança siguin llavors que tornin a germinar”.

Funcions Secretaria General per al Repte Demogràfic

Les funcions bàsiques de la Secretaria General per al Repte Demogràfic són l’elaboració i l’impuls d’estratègies, plans i actuacions prioritàries en matèria de repte demogràfic; la coordinació dels departaments ministerials i de les administracions públiques territorials en matèria de repte demogràfic, així com l’impuls de la col·laboració publicoprivada; el desenvolupament de les polítiques que garanteixin la igualtat de drets i oportunitats sense discriminació per raó de lloc de residència o edat, i especialment per a les àrees rurals; la participació en representació de l’AGE a Consells de la Unió Europea en matèria de repte demogràfic i altres organismes internacionals; així com aquelles funcions que la Llei 45/2007, del 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural atribueix a l’Administració General de l’Estat.

Presentació de la Fundació Ara Garrigues al cap de l’Oficina comarcal del DACC

Aquest divendres 9 de febrer hem rebut a les oficines de GAP SCCL a Juneda la visita de Llorenç Canela, cap de l’Oficina comarcal del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Mónica Jiménez, membre del patronat de la fundació ha explicat al responsable d’aquesta oficina els principals objetius i reptes de la fundació Ara Garrigues

La fundació Ara Garrigues té a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.

Reunió amb Olga Martín, vicerectora de la UdL

El passat 2 de febrer, Eduard Cau i Mónica Jiménez, patrons de la Fundació Ara Garrigues, van mantenir una reuniói amb Olga Martín Belloso, vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat de Lleida, entitat que dona suport a la fundació Ara Garrigues, per explicar-li els principals objectius de la fundació i la seva voluntat de donar suport a projectes i iniciatives que serveixen per fixar a la població a la comarca de les Garrigues

Rebem la visita José Crispin, subdelegat del Govern a Lleida

El senyor José Crispín Les oficines de GAP Cooperativa, impulsora de la Fundació Ara Garrigues, van acollir una reunió de treball entre diferents membres del patronat de la fundació –en Mónica Jiménez i Jordi Armengol- i Xavi Gispert, director de la Fundació amb José Crispín, subdelegat del Govern a Lleida

En el decurs d’aquesta trobada els representants de la fundació van presentar al senyor Críspin aquest projecte, que té com a objectiu principal aportar el seu gra de sorra per intentar frenar la preocupant i progressiva despoblació de les Garrigues derivada, fonamentalment, de la manca de projectes de caràcter empresarial capaços de fixar la població a la comarca, especialment als i les joves.

En aquest sentit, la fundació Ara Garrigues fonamentarà la seva acció en una clara aposta per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

Les grans plantes de purins, sense ajuts i les reconvertiran per evitar tancar-les

La gran planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la més antiga de Lleida, perdrà a finals d’aquest any les primes per generar electricitat que fins ara feien viable tractar dejeccions. Entre 2025 i 2033 es quedaran també sense aquests ajuts les dos de Juneda (TRACJUSA I VAG) i la de Miralcamp. Els seus amos ja projecten reconvertir-les per evitar tancar-les

Font d’informació: Diari Segre

Raul Ramírez, dijous 11 de gener de 2024

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la primera de les quatre grans instal·lacions dedicades a tractar dejeccions ramaderes a Lleida, perdrà al desembre els ajuts que fins ara n’han fet viable el funcionament. Es tracta d’una prima per generar electricitat a través de cogeneració que deixarà de cobrar al complir 25 anys des de la seua p40o39s9ada en marxa. Entre 2025 i 2033 correran la mateixa sort els dos complexos de Juneda i el de Miralcamp. Els seus respectius propietaris elaboren ja projectes per reconvertir-les, que van des de produir biogàs i hidrogen verd fins a obtenir gas a partir de residus. D’aquesta manera busquen evitar el tancament d’aquestes plantes i mantenir-les en servei després de quedar-se sense ajudes.

L’e mp r e s a p or t u g u e s a Capwatt, propietària de la planta d’Alcarràs, tramita un projecte per aprofitar el metà que emana dels purins per obtenir biogàs. Una font oficial de la planta va explicar que el depuraran per produir biometà, amb un poder calorífic equivalent al del gas natural, i l’injectaran a la xarxa de distribució de gas natural. Uns altres 20 projectes a Lleida plantegen vendre gas renovable a través de les con- duccions de Nedgia.

Les primes per a la planta de Tracjusa, a Juneda, acabaran el 2025. Aleshores, la cooperativa GAP, propietària del complex, espera posar en marxa el seu polèmic projecte per obtenir gas a partir de residus. A més llarg termini, preveu explotar fonts d’energia renovable que inclouen la solar, el biogàs i l’hidrogen verd.

La pèrdua de les primes és un escenari encara llunyà per a les dos últimes plantes d’assecatge de purins: la de Vag, a Juneda, les mantindrà fins al 2028, i la de Miralcamp fins al 2033. Tanmateix, també hi ha plans de reconversió per a aquestes. La de les Garrigues té com a accionista majoritari Neoelectra, gestora també de la del Pla d’Urgell. Fonts de l’empresa van corroborar que estudien “alternatives de reconversió com a generació d’hidrogen, emmagatzemament en bateries i generació de biogàs”. “De fet, a VAG hi ha un projecte per a una instal·lació fotovoltaica d’auto- consum”, van afegir.

La gasificació de residus a Juneda, per a aquest any

La cooperativa GAP, que engloba més d’un centenar de ramaders de les Garrigues, preveu posar en marxa a finals d’aquest any el seu projecte per obtenir gas de residus a la planta de TRACJUSA, a Juneda. Així ho van explicar fonts de la firma, que preveu utilitzar aquest combustible com a alternativa al gas natural que ara fa servir per assecar purins. El projecte, denominat Nova Tracjusa, té des de fa anys l’autorització de la Generalitat i ha estat objecte de protestes: associacions ecologistes, entitats de les Garrigues i partits polítics com ERC, la CUP i ECP l’equi- pessin amb incineració de re- butjos, cosa que els promotors rebutgen.

Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions més enllà del 2025, quan la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que ara fan viable la seua activitat.

De forma paral·lela, GAP treballa en el projecte denominat Biogap, que preveu incorporar altres tecnologies per obtenir energies netes al complex de Tracjusa, que van des de la solar i el biogàs fins a l’hidrogen verd. Tot això, sense renunciar a la gasificació de residus que ja té autoritzada. D’aquesta manera, la proposta de Biogap ha rebut en diverses ocasions el suport explícit de la Generalitat de Catalunya, però encara no ha iniciat el procés per obtenir autorització.

OFERTA LABORAL TÈCNIC/TÈCNICA DE LABORATORI

A la planta de tranctament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, propietat de GAP Cooperativa, hem obert el procés de contractació d’una persona per incorporar-se al laboratori de la planta, per realitzar les analítiques necessàries en el procés industrial de la instal·lació.

  • Personal de laboratori per realitzar les analítiques necessàries en el procés industrial de la instal·lació. El laboratori, situat en la mateixa planta (Juneda -Camí de Puiggròs), disposa de materials i protocols per a la realització de les mostres.
  • Formació necessària: cicle formatiu grau mitjà
  • Es valorarà l’experiència en la realització del control analític, però no és imprescindible
  • Incorporació immediata a jornada completa

Interessats enviar curriculum a:

  • monica.jimenez@gapcooperativa.com
  • 687 939 288