La FCAC exigeix al DARPA agilització en la resolució d’expedients ambientals de granges

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió, en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, i Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector ramader i per plantejar els reptes de futur.

S’ha fet seguiment dels temes tractats a les anteriors reunions i s’ha incidit en els que més inquieten al sector com són l’agilització de permisos d’adequació de normatives d’ordenació animal, la necessitat de flexibilització de les distàncies per ampliació de les granges per adaptar-se a les normatives en benestar animal, les deficiències en l’actual sistema de recollida de cadàvers. Actualment, la gran preocupació del sector ramader és la demora de l’administració en la resolució d’expedients ambientals sigui per a plantes de biogàs o bé per a la implantació de sistemes d’hidròlisi a les granges, en els quals, en el millor dels casos, la mitjana de resolució és de dos anys.

La FCAC ha aconseguit el compromís de l’Administració per a la creació d’equips interdepartamentals de treball per a l’agilització de tràmits burocràtics. Addicionalment, hem aconseguit el compromís de traslladar propostes fermes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sobre l’afectació de la restricció de moviments en boví no afectat per la llengua blava i la repercussió que tindrà en el comerç. Hem proposat la realització d’un Pla voluntari de control i d’erradicació del PRRS en zones amb més densitat de granges de porcí, ja que al tractar-se d’una malaltia de declaració no obligatòria, no existeixen vacunes i la recontaminació a les granges és contant, posant en perill la viabilitat de les mares i el model productiu. Les representants del DARPA ens han sol·licitat cooperació per continuar treballant conjuntament i a emplaçar-nos a una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

GAP Cooperativa, un model de sostenibilitat i economia circular al sector porcí

En el marc de l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol”, la cooperativa GAP i la seva planta de tractament de purins TRACJUSA destaquen com a referents en la gestió sostenible de residus ramaders. El document ressalta la contribució a l’economia circular i al desenvolupament ambientalment responsable a la comarca de les Garrigues.

Aquest informe, presentat per Interporc el mes de juliol passat, recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, destacant-ne el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector porcí de capa blanca es consolida com un dels principals motors de leconomia nacional, amb una producció de 4,85 milions de tones i una aportació del 9,5% al ​​PIB industrial.

Anàlisi específica de GAP Cooperativa i TRACJUSA (pag 142/44)

L’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” dedica una secció destacada a l’anàlisi del cas de GAP Cooperativa i TRACJUSA, subratllant-ne el paper clau en la sostenibilitat del sector porcí a Espanya. La pàgina 142 de l’informe assenyala positivament com GAP Cooperativa ha implementat models avançats de gestió de purins i valorització de residus que beneficien tant els ramaders com el medi ambient.

La història de GAP Cooperativa i TRACJUSA

GAP Cooperativa, amb més de 140 socis, s’ha consolidat com una de les principals entitats de referència en la gestió de purins a la regió. Amb més de 17.000 reproductores i 249.500 places d’engreix vinculades als seus associats, GAP ha aconseguit integrar un sistema que no només controla l’impacte ambiental de les explotacions, sinó que optimitza la producció agrícola en més de 5.000 hectàrees de cultiu.

Des dels seus inicis a finals dels anys 90, GAP ha buscat solucions sostenibles per a l’excés de purins a una regió caracteritzada per l’alta densitat ramadera. El 2001 i el 2004, la construcció de les plantes TRACJUSA i VAG (en l’actualitat Neoelectra és el propietari majoritari d’aquesta planta; això no obstant, la planta continua sent un punt de referència per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes dels socis/ es ) va marcar una fita en la seva estratègia mediambiental, que va permetre el tractament de milers de tones de purins, que després són convertits en fertilitzant orgànic d’alta qualitat.

Impacte a l’economia circular

El tractament de purins mitjançant tecnologies innovadores ha estat clau per reduir l’impacte d’aquests residus a la zona. TRACJUSA i VAG utilitzen processos d’assecatge i valorització que no només disminueixen els residus, sinó que contribueixen a l’exportació de fertilitzants a altres zones agrícoles amb demanda. Aquest enfocament ha permès que GAP Cooperativa sigui pionera en la implementació d’un sistema d’economia circular, on els purins no són vistos com a residus, sinó com a recurs valuós per a l’agricultura.

Cap a un futur sostenible

L’informe destaca el compromís de GAP Cooperativa amb el desenvolupament de tecnologies que asseguren una producció porcina més neta i eficient. La integració de sistemes de gasificació de residus urbans en els seus processos d’assecatge és un exemple clar de la seva voluntat de buscar constantment millorar les seves pràctiques, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.

A més, GAP Cooperativa ha implementat mesures per garantir que les operacions siguin beneficioses per a l’entorn rural. La generació d’ocupació, la retenció de la població a les zones rurals i la capacitació de nous ramaders són alguns dels èxits addicionals que ha aconseguit la cooperativa, consolidant-se com un actor clau en el desenvolupament socioeconòmic de la comarca de les Garrigues

Amb aquests avenços, GAP és un clar exemple de com les cooperatives poden contribuir de manera significativa a l’economia circular i a la protecció del medi ambient. En definitiva, l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” valora la tasca de GAP Cooperativa destacant el seu paper pioner en la sostenibilitat del sector ramader. A través de la gestió responsable de purins i l’aposta per l’economia circular, aquestes entitats no només milloren la producció porcina, sinó que també protegeixen l’entorn natural i promouen un model de desenvolupament econòmic i social sostenible per a la regió. GAP ha apostat fermament per l’optimització de la base agrària de la zona d’actuació i ha ajustat les quantitats de nutrients requerits en funció del balanç agronòmic. L’existència de les plantes de tractament de purins ha permès exportar els excedents a altres zones agràries amb necessitats de fertilitzants.

Interporc destaca el lideratge del sector porcí a Espanya i el seu compromís amb la sostenibilitat

A través d’aquest informe, la Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca, que recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, se’n destaca el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector, que es caracteritza per la seva humilitat i el seu fort arrelament a les zones rurals del país, ha aconseguit erigir-se en líder en la producció europea, amb una xifra rècord de 4,85 milions de tones el 2023.

Impacte econòmic i lideratge europeu

El sector porcí representa el 9,5% del PIB industrial, fet que el converteix en un pilar fonamental de l’economia espanyola. A més, ocupa el 40,7% de la producció ramadera final i el 15,8% de la producció final agrària del país. En termes d’ocupació, el sector genera 415.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts, cosa que representa el 2,3% de l’ocupació total a Espanya.

La capacitat exportadora del sector també té un paper clau a l’economia nacional. Només el 2023, es van exportar 2,75 milions de tones de carn fresca i productes elaborats a més de 130 països, destacant mercats estratègics com la Xina, França, Itàlia, el Japó i les Filipines.

Compromís amb la sostenibilitat

Més enllà dels números, el que defineix realment la indústria porcina espanyola és el seu compromís amb un model de triple sostenibilitat. Aquest enfocament cerca equilibrar el creixement econòmic amb la responsabilitat social i la protecció mediambiental. El sector ha apostat per una ramaderia moderna i responsable, amb l’objectiu no sols de liderar en volum de producció, sinó també de qualitat i sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor.

En aquest sentit, la monografia presentada ressalta com el sector porcí ha adoptat pràctiques innovadores i sostenibles, posicionant-se com un referent a nivell global quant a responsabilitat mediambiental.

La publicació d’aquesta monografia no només reafirma el lideratge del sector porcí de capa blanca a Espanya, sinó també el compromís amb el desenvolupament sostenible i el paper crucial en l’economia del país.

Accés informe

Conferència de Toni Manzano a Mas Miravall organitzada per la Fundació Ara Garrigues

L’acte, que tindrà lloc el 23 de maig, començarà a les 19.00 h amb una breu presentació de la Fundació Ara Garrigues, a la que seguirà la conferència L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents”, a càrrec de Toni Manzano, expert en l’aplicació de la intel·ligència artificial en el procés de fabricació de medicaments i cofundador i director científic d’Aizon.

El pròxim 23 de maig tindrà lloc aquesta trobada, que té com a principal objectiu presentar  i apropar al territori a la fundació Ara Garrigues; així com facilitar als assistents una informació de valor relacionada amb la creació i desenvolupament d’empreses emergents a través de la conferència titulada “L’aventura de crear una startup: lliçons apreses i passos” següents” a càrrec de Toni Manzano, un gran expert en intel·ligència artificial aplicada al procés de fabricació de medicaments i cofundador de l’empresa Aizon, amb seu en Silicon Valley, entre altres activitats empresarials, d’assessorament i docents, resident a Vinaixa des de fa quatre anys.

Aquesta trobada començarà a les 19.00 hores amb una breu presentació dels objectius de la Fundació Ara Garrigues a càrrec d’Eduard Cau, president del patronat d’aquesta fundació. Al voltant de les 19.15 hores començarà aquesta conferència de Toni Manzano, resident a Vinaixa des de fa quatre anys, que donarà pas a una tertúlia entre els assistents.

Fundació Ara Garrigues

La Fundació Ara Garrigues és una entitat privada independent, impulsada per la cooperativa de ramaders i ramaderes de les Garrigues GAP Cooperativa, que agrupa a persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca a través de l’impuls i suport econòmic directe a projectes d’economia real amb implantació física a la comarca de les Garrigues.

La Fundació Ara Garrigues invertirà recursos humans, econòmics i logístics destinats a contribuir d’una manera efectiva i directa a millorar la competitivitat del nostre territori i projectar-lo a l’exterior, fomentant i donant suport a l’emprenedoria, la innovació i la cohesió social.

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.

EL CF Juneda protagonista a la secció d’esport del Diari Segre

El conjunt dirigit aquesta temporada per Xavi Gabernet, que milita a la Segona Catalana, afronta aquesta nova campanya amb l’objectiu d’acabar la seva participació a la part alta de la classificació -conscients de la gran dificultat de donar el salt a la categoria superior- i tenir un any tranquil, pel que fa l’aspecte físic -l’any passat les lesions van castigar força als jugadors junedencs-.

GAP Cooperativa, d’acord amb el seu compromís amb el territori i l’esport de les Garrigues és un dels col·laboradors del CF Juneda, que presideix Albert Roca, i que aposta per comptar amb una plantilla amb el màxim nombre possible de jugadors del municipi.

Bona sort i força esportivitat en aquesta temporada 2023-24

GAP Coopertativa, compromís amb l’esport i el conjunt del territori

GAP Cooperativa, d’acord amb la seva política de responsabilitat social corporativa destina una part siginificativa dels seus recursos a donar suport i patrocini a un gran nombre de projectes (al voltant de 30 cada any) de caràcter esportiu, cultural, social, etc. de la comarca de les Garrigues

GAP Cooperativa, compromís i col·laboració amb el territori i la seva gent

El compromís de GAP Cooperativa amb les Garrigues des de fa anys és clar i manifest. A més de treballar per una gestió responsable i sostenible de les dejeccions ramaderes dels seus associats i associades, objecte de la cooperativa, dedica bona part dels seus beneficis com a cooperativa a donar suport a diferents entitat, clubs, i projectes de caràcters esportiu, cultural, social, etc.

Als darrers anys, GAP Cooperativa està col·laborant i donant un suport directe a més de 30 projectes, entitats i clubs esportius de la comarca de les Garrigues. Una col·laboració que posa de manifest d’una manera clara el compromís dels sòcies i sòcies d’aquesta cooperativa amb el territori, les persones i les seves diferents propostes.

Torneig de Futsal les Cases de l’Espluga Calba

Cada any es renoven moltes de les col·laboracions, però també s’afegeixen de noves. Aquest és el cas de la col·laboració de GAP Cooperativa amb els organitzadors i organitzadores de la tercera edició del Torneig de Futsal de les Cases de l’Espluga Calba, que començarà avui dijous 17 d’agost i que es perllongarà fins al dia 20.

GAP Cooperativa ha aportat la seva col·laboració per a la confecció de les samarretes que es distribuiran entre el conjunt de participants, en un pack regal compost per una bossa de tela, la samarreta per jugar, una gorra i altres sorpreses.

Un plaer poder col·laborar amb aquesta iniciativa, que enguany compleix tres anys de vida i que es duu a terme en el marc de la celebració de la Festa Major d’aquesta localitat garriguenca.

Col·laboració amb les samarretes de Jovent Junedenc

Amb el Jovent Junedenc també venint col·laborant des de fa temps i enguany ho farem assumint el cost de les samarretes que es lliuraran als participants al sopar del Jovent Junedenc, que es durà a terme el dilluns 28 d’agost amb motiu de la celebració de la Festa Major de Juneda

Al camp, treballem de forma segura

Més de 55.000 exemplars de la guia “Al camp, treballem de manera segura” es distribuiran a través d’organitzacions agràries, patronals sindicats i diaris comarcals.

L’objectiu és lluitar contra la sinistralitat laboral en un sector amb molts riscos específics, on l’any passat es van produir més de 1.800 accidents, dels quals dos van ser mortals.

La guia està dirigida tant a empreses com a pagesos i persones treballadores del camp, i ofereix indicacions per prevenir els accidents laborals pels diferents riscos que presenta el treball al sector agrari:

  • Utilització de màquines i equips de treball
  • Bolcada del tractor, una de les principals causes d’accident de treball mortal en aquest sector
  • Atrapaments per maquinària en moviment
  • Aixafaments en tasques de manteniment i reparació dels equips de treball, ja sigui de tractor o de la maquinària
  • Accidents de treball en la circulació amb vehicles agrícoles
  • Exposició a soroll i vibracions, ja siguin del tractor o de la maquinària
  • Caigudes, que poden ser del vehicle, realitzant treballs en altura i en cobertes o realitzant treballs a l’exterior
  • Exposició a productes perillosos quan s’apliquin fitosanitaris
  • Treballs en condicions climàtiques adverses, ja sigui per exposició perllongada al sol o en ambients calorosos, o per exposició a temperatures baixes
  • Trastorns musculoesquelètics en la manipulació manual de càrregues

La guia també es pot consultar a la web icssl.gencat.cat on es pot trobar informació ampliada i altra documentació sobre la prevenció de riscos laborals al sector agrari.

DESCARREGA GUIA

Assemblea General Ordinària dels socis i sòcies de GAP Cooperativa

El passat dimarts 9 de maig el conjunt d’associats de GAP SCCL es van trobar al Complex Cultural de Juneda per celebrar la seva Assemblea General Anual Ordinària que, entre altres aspectes habituals a tractar a l’ordre del dia, va servir per escollir els nous membres del consell i rebre informació actualitzada sobre el projecte BIOGAP o tot el reguitzell de noves normatives d’aplicació al sector.

Eduard Cau president de GAP Cooperativa, juntament amb Mónica Jiménez, gerent de l’entitat, van estar els encarregats de presentar i conduir aquesta assemblea que, com sempre, va comptar amb una molt bona resposta i participació per part dels socis i sòcies de GAP Cooperativa, que van donar la seva aprovació als diferents punts de l’ordre del dia exposat i que van requerir del seu consentiment com l’informe i examen de gestió social balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, de la memòria econòmica de l’exercici tancat a 31 de desembre de 2022; així com de la gestió del Consell Rector duta a terme durant l’exercici de 2022 i l’aplicació de resultats.

GAP Cooperativa va col·laborar durant el 2022 amb més de vint projectes, entitats i clubs esportius

Pel que fa a la gestió social, entre altres aspectes,  es va fer esment als assistents de les diferents col·laboracions de caràcter econòmic de GAP Cooperativa -24 en total durant l’any 2022- amb un gran nombre de clubs esportius, entitats, organitzacions sense ànim de lucre, etc. de la comarca de les Garrigues; una mostra més del compromís de la cooperativa i el conjunt dels socis i sòcies amb el territori i les persones.

El president de GAP va recordar la necessitat de posar en marxa el projecte BIOGAP per substituir l’actual model de planta de tractament de dejeccions ramaderes, amb una vida útil fins al 2025

En el decurs de l’assemblea es va explicar als assistents alguns dels aspectes vinculats amb el projecte BIOGAP i també sobre l’actual situació de la planta de tractament de dejeccions ramaderes que el conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa tenen en propietat a Juneda.

En relació amb el funcionament de la planta, el president de la cooperativa, Eduard Cau, va explicar que l’any 2022 va ser molt dolent ja que la major part de l’any la planta que va romandre inactiva sense tractar purins degut a l’increment absolutament desmesurat dels costos per la compra del gas necessari per fer anar la planta –degut a la guerra a Ucraïna- i que fèiem totalment inviable la posada en marxa de la planta. Per contra, el president de GAP Cooperativa va comunicar que aquest 2023 la situació és radicalment diferent i la planta està funcionant a ple rendiment i amb un bons resultats.

Malgrat aquest canvi, el president de la cooperativa va refermar, una vegada més, la necessitat del canvi de model de funcionament de planta i implementar el nou projecte BIOGAP; ja que no es factible ni sostenible tindre que dependre dels mercats energètics, molt volàtils, per engegar la planta; més encara, quan la necessitat de transformar el purins és permanent. Endemés, per diferents aspectes normatius i tècnics la planta, d’acord a l’actual model de funcionament, sols podrà funcionar fins al 2025.

En el decurs de l’assemblea es va fer pales el malestar del sector davant l’allau de normativa que tenen que soportar

Com ja és habitual a les darreres assemblees, la presentació de les noves normatives que afecten al sector va ocupar bona part del protagonisme d’aquesta assemblea, que va començar al voltant de les vuit de la tarde.

En aquesta ocasió,  es va fer esment a la RD 159/2023 de transposició a España de normativa  de benestar animal a Europa amb especial atenció a aspectes com la caudofàgia, ullals i castració i altres aspectes com els nivells màxims d’amoni i diòxid de carboni o la reducció de la superfície útil de les places.

La RD 306/2020 d’Ordenació del Porcí, com a la passada assemble també va tenir un protagonisme destacat en aquesta trobada, una normativa que depenent del tipus d’explotació, obliga a instal·lar basses exteriors d’emmagatzematge de purins (d’acord amb tot un seguit de paràmetres tècnics i de funcionament molt específics); així com a la seva cobertura, unes exigències normatives que comportaran un esforç econòmic i logístic molt significatiu per als ramaders i ramaderes.

Mónica Jiménez va presentar diferents tipus i models de cobertura per a les basses, tot i que encara són pocs els exemples disponibles que es poden mostrar el mateix que la seva efectivitat funcional i de gestió. Des de GAP Cooperativa s’estan estudiant i valorant diferents propostes per assessorar als ramaders i ramaderes, que es vegin obligades a adaptar les seves instal·lacions, a escollir l’opció més adient per a la seva explotació.

Així mateix, es va parlar sobre qüestions normatives que afecten a la reducció de les emissions, l’obligació de comunicació de modificació a les MTD, del SIGE ( el sistema integral de gestió de les explotacions ramaderes. Fet i fet, es tracta de compilar en un únic document i de forma simplificada tota la documentació necessària per al correcte funcionament de les granges. El responsable de l’elaboració d’aquest document serà persona titular de la granja amb l’assessorament del veterinari, que serà l’encarregat d’elaborar els apartats relacionats amb la sanitat, el benestar animal, higiene i bioseguretat.

Les del SIGE no van ser les últimes sigles en sortir a l’assemblea; per rematar aquest veritable maremàgnum normatiu es va parlar del QIE, el quadern de camp telemàtic, que serà, quan ho sigui, un sistema proporcionat pel departament on els titulars d’explotacions agràries hauran de consignar les dades relatives a la seva activitat agrícola (actuacions fitosanitàries, aplicació de fertilitzants, regs practicats i altres pràctiques agràries i informació indispensable relativa a la gestió de les explotacions).

El sector porcí a nivell estatal es mostra fort i en millors condicions que el mercat europeu

Malgrat tot aquest batibull normatiu i els entrebancs que els ramaders i ramaderes tenen que superar cada dia per tirar endavant les seves granges, en bona mida derivades d’una legislació força exigent tant a nivell regional com estatal i europeu,  que implica la realització de grans inversions per complir amb la norma; Eduard Cau va transmetre als assistents un missatge d’optimisme i va realitzar una positiva valoració de la posició actual del sector porcí a España. En aquest sentit va destacar que es troba  en una situació molt millor que a la resta del mercat europeu on s’estan tancant granges especialment Alemanya, França, Holanda; per contra a Espanya, no tant a Catalunya, s’estan creant de noves, i el sector es troba fort i amb unes bones perspectives, amb unes explotacions cada vegada més modernes i competitives en tots els sentits.

Elecció de nous membres per al Consell Rector

Abans de finalitzar l’assemblea, tots els presents van dipositar en una urna la seva papereta amb les seves opcions escollides per a la renovació / incorporació de nous membre per al consell rector. En aquest sentit, la proposta realitzada per la junta directiva de GAP Cooperativa va ser l’opció votada de manera majoritària.

GAP Cooperativa, apropant el món rural al jovent

En el marc del programa impulsat pel GAP amb la col·laboració d’Unió de Pagesos “Conèixer el sector porcí de Lleida”, amb l’objectiu de mostrar a la joventut alguns aspectes del món rural, el passat dilluns ens vam visitar un grup d’estudiants de Lestonnac Lleida.

El passat dilluns 24 d’abril un grup d’alumnes de segon d’ESO del col·legi Lestonnac de Lleida va compartir unes hores amb nosaltres per tal de conèixer de primera ma alguns aspectes vinculats amb la ramaderia i, més en concret, de la producció de porcs; des de la seva cria a la gestió de les dejeccions ramaderes.

En el decurs de la seva visita, els diferents grups d’alumnes i professors d’aquest centre educatiu van tenir l’oportunitat de conèixer diferents aspectes vinculats amb l’activitat desenvolupada al món rural i la producció de porcs mitjançant sengles visites a Finca Ecomiqueló (Albi) i la planta de tractament de dejeccions ramaderes de GAP Cooperativa, situada a Juneda.

Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i propietari de Finca Ecomiqueló una granja porcina semiextensiva amb capacitat per 300 verres amb més de 60 ha per la cria en ecològic  va explicar als participants de la trobada les característiques d’aquesta granja (cria, reproducció, alimentació, selecció, cria dels garrins, etc.); unes explicacions i la visita a la pròpia granja que van despertar l’interès de tots i totes els assistents, que en la seva gran majoria era la primera vegada en visitar una granja i, més encara, d’aquestes característiques ja que és una de les úniques d’Europa amb aquestes característiques.

D’altra banda, Mónica Jiménez, gerent de GAP Cooperativa, va explicar als alumnes de Lestonac el treball dut a terme per part de les ramaderes i ramaders associats a GAP Cooperativa a l’hora de gestionar d’una manera responsable i sostenible les dejeccions ramaderes produïdes a les seves explotacions.  Des de l’aplicació de les dejeccions ramaders als camps de conreu a la gestió dels excedents dels purins de les seves granges realitzat a la planta de tractament de dejeccions ramaderes propietat de GAP Cooperativa situada a Juneda.

Observacions a la proposta de modificació del Decret de fertilització

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat observacions a la proposta de modificació del Decret 153/2019 de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes.

Cal modificar aquest decret tenint en compte que ja han passat quatre anys des de la seva entrada en vigor i és necessari adaptar-lo a les noves normatives publicades en matèria d’ordenació ramadera i de fertilització i als resultats obtinguts durant la seva aplicació.

Hem plantejat la modificació de l’Índex de Càrrega Ramadera (ICR) proposat superior a 0,90 i màxim de 1,20 a només un màxim d’1,20 atès que considerem que aquest ja és molt restrictiu amb l’objectiu d’afavorir, així,  l’ampliació de les granges existents en zones vulnerables.

Creiem que no són suficientment clars alguns conceptes relacionats amb la declaració de dejeccions, el manteniment dels sistemes d’emmagatzematge, el pla de gestió de gestor de residus i l’aplicació de nitrogen en zones vulnerables. Per aquest motiu, hem sol·licitat especificacions d’aquestes propostes.

Alhora, hem sol·licitat que es consideri l’eliminació del llibre de gestió de fertilitzants en el moment que entri en vigor el quadern digital d’explotació per evitar solapament de dades i agilització en els tràmits.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)