La nostra cooperativa és un dels exemples destacats al monogràfic “Els reptes del sector porcí espanyol”. La seva gestió sostenible de dejeccions ramaderes i el seu impuls a un model productiu basat en l’economia circular fan que sigui un model a seguir.
En l’actual context de transformació del sector agroalimentari, la sostenibilitat ja no és un concepte futurista al món ramader, sinó una realitat tangible. Així ho recull el capítol 8 de la monografia “Els reptes del sector porcí espanyol”, publicada per Cajamar i INTERPORC, que destaca casos concrets d’economia circular a la producció porcina.
A les Garrigues, la ramaderia és responsable i circular!
GAP Cooperativa, que agrupa 160 ramaders/es de la comarca de les Garrigues, fa dècades que aplica solucions pioneres per al tractament dels purins generats per les explotacions d’una manera eficient i sostenible, tant per la seva aplicació directa a més 6.000 hectàrees de camps de cultiu com a través de la seva planta de transformació de dejeccions ramaderes. L’objectiu és convertir les dejeccions ramaderes en un recurs d’alt valor afegit.
Aquest enfocament permet valoritzar els purins com a fertilitzant orgànic, contribuint a reduir l’ús de fertilitzants químics, minimitzar l’impacte ambiental i tancar el cicle de nutrients.
El model del GAP es recolza en la cooperació entre ramaders, agricultors i industrials, i representa una experiència d’èxit en la integració de la sostenibilitat, innovació tecnològica i eldesenvolupament rural.
Amb la participació activa en el Pla de Gestió Conjunta, la seva acreditació com a entitat d’assessorament integral, i una estructura basada en l’acompanyament tècnic i administratiu, GAP Cooperativa demostra que és possible construir un model ramader competitiu, responsable i alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible.
A GAP Cooperativa creiem que el benestar animal no és només una obligació ètica, sinó també un eix fonamental de futur per al sector porcí. Gràcies a la col·laboració amb entitats com SANIPORC o el Grup de Sanejament Porcí (GPS), entre altres, els nostres ramaders i ramaderes estan impulsant una transformació real a les explotacions porquines millorant, dia rere dia, en matèria de benestar animal.
La imatge de la ramaderia està canviant. Ja no es parla només de producció i rendiment, sinó també de benestar animal, bioseguretat i ètica ramadera. En aquest context, el sector porcí català ha fet un gir estratègic: cuidar els animals per cuidar el futur del sector. Gràcies a protocols estrictes, formació contínua i innovació sanitària, el benestar animal és avui un factor de qualitat i competitivitat, essent Catalunya un dels referents mundials en aquest àmbit.
En aquest sentit, des de GAP Cooperativa assessorem, acompanyem i donem suport tècnic als nostres socis en la implementació de bones pràctiques en benestar animal. A més, facilitem l’adaptació a les normatives i la tramitació d’ajudes per fer possible aquesta transició.
Lleida, i per tant les Garrigues és un dels territoris capdavanters en la millora del benestar animal implementant sistemes de bioseguretat avançats i controls veterinaris estrictes. En aquest àmbit, destaca el treball desenvolupat per organismes i entitats com SANIPORC, amb una vinculació directa a GAP Cooperativa, o el Grup de Sanejament Porcí, amb seu a la demarcació, que coordina equips veterinaris que controlen de manera estricta l’estat sanitari de les explotacions i implementen mesures preventives i protocols de bioseguretat adaptats a cada granja.
Aquest sistema col·laboratiu ha permès, entre altres avanços, reduir l’ús d’antibiòtics, prevenir malalties i millorar el rendiment dels animals de forma natural i ètica. A més, reforça la traçabilitat de tot el procés, garantint al consumidor productes sans, segurs i amb valor afegit.
Des de GAP Cooperativa, s’acompanyen les explotacions amb assessorament tècnic constant i suport per a la gestió sanitària, fet que demostra el compromís real del territori amb un model responsable, transparent i d’alt nivell tècnic. Aquesta aposta per la salut animal és avui també una garantia de sostenibilitat i acceptació social. És, en definitiva, una inversió en reputació i futur.
Principals canvis implementats als darrers anys
Noves instal·lacions adaptades: més espai, millor ventilació i separació de zones de descans i alimentació.
Monitoratge digital del benestar: sensors que permeten fer un seguiment de la salut i el comportament dels animals en temps real.
Formació contínua dels professionals: formació tècnica i científica en maneig, sanitat i protocols de benestar.
Reducció de l’ús d’antibiòtics: aplicació de mesures preventives i alternatives naturals, millorant la salut global dels ramats.
Benestar animal que millora els resultats de les explotacions
Aquests avenços, avalats per la recerca i aplicats al dia a dia, no només milloren la qualitat de vida dels animals, sinó que també tenen un impacte positiu en:
La qualitat del producte carni
L’eficiència productiva
La satisfacció del consumidor
La sostenibilitat ambiental de les explotacions
Cuidar l’animal és cuidar el sector. I cuidar el sector és garantir confiança, traçabilitat i futur.
La comarca de les Garrigues és un dels referents més destacats en la producció de carn de porc del conjunt de l’estat. Dit d’una altra manera, és un dels principals productors d’una carn rica i saludable que ofereix nombroses propietats que ajuden a portar una alimentació sana i equilibrada. Endemés, la seva cria esdevé clau per al desenvolupament econòmic de la comarca i el manteniment directe de més de 160 famílies de les Garrigues.
En un moment en què el consum responsable guanya pes i les exigències ambientals són cada vegada més estrictes, la carn de porc produïda a les Garrigues sota un rigorós control de tot el procés productiu és també un bon exemple de compromís amb el territori i el medi ambient.
En aquest sentit, el fet de consumir carn de porc produïda sota criteris de sostenibilitat, benestar animal, innovació, eficiència… com els aplicats a les granges associades a GAP Cooperativa és, endemés d’una qüestió de sabor i salubritat, una manera directa de donar suport a un model agroalimentari arrelat, modern i respectuós amb l’ecosistema.
Impacte positiu al territori
GAP Cooperativa va molt més enllà de la producció de porcs en implementar des de fa més de 25 anys un model de gestió eficient i sostenible de les dejeccions ramaderes que integra agricultors, ramaders i indústria per convertir els residus ramaders en recursos valuosos. Gràcies a projectes com Nova Tracjusa, impulsat per GAP Cooperativa, es transforma el purí en adob orgànic de qualitat i energia a través de processos com la gasificació i la biodigestió. Aquest model no només redueix emissions, sinó que també evita la contaminació d’aqüífers i dona nova vida a materials que, d’altra manera, acabarien als abocadors.
Els beneficis derivats d’aquest model de la gestió de les dejeccions ramaderes implementat per GAP Cooperativa a més a més d’ambientals, generen llocs de treball, dinamitzen l’economia local i contribueixen a fixar població a la comarca.
En definitiva, la carn de porc produïda pel conjunt de ramaders i ramaderes associats a GAP Cooperativa alimenta i ajuda a transformar positivament el territori. Alimenta a les persones i a una economia circular, respecta el medi ambient i dona vida a les Garrigues.
Beneficis del consum de la carn de porc
El porc és un aliment que té múltiples beneficis per a la salut, ja que és una important font de proteïnes, que ajuden al manteniment de la nostra massa muscular i contribueix al desenvolupament ossi a la infància; per la seva digestibilitat i contingut en aminoàcids essencials i minerals -ferro i zinc-, vitamines del grup B -com tiamina (B1), niacina (B3), piridoxina (B6) i cobalamina (B12). El seu baix contingut en greixos saturats (sobretot el llom) ajuda a mantenir nivells normals de colesterol.
A GAP Cooperativa no ens aturem. Fa més de 25 anys que gestionem de manera col·lectiva les dejeccions ramaderes de manera eficient, sostenible i compromesa amb la salut de les persones i el medi ambient. Diem SÍ a projectes com Nova Tracjusa, que impulsen una economia circular real i generen llocs de treball, riquesa i estabilitat per a Les Garrigues. Diem SÍ a un model que posa al centre les persones, la responsabilitat i el respecte.
Amb més de 25 anys d’història, GAP Cooperativa es reafirma com a model de gestió responsable, sostenible i col·laborativa al sector ramader català. Amb seu a Juneda, la cooperativa agrupa més de 150 famílies de ramaders que han apostat des de la seva fundació per transformar un repte ambiental —la gestió de dejeccions ramaderes— en una oportunitat de progrés econòmic, tecnològic i social.
En un moment en què diversos projectes de futur com Nova Tracjusa han estat objecte de reticències, GAP fa un pas endavant per dir SÍ. Sí al desenvolupament territorial, sí a la sostenibilitat i sí al benestar de les persones. “Fa més de dues dècades que treballem per fer de la ramaderia una activitat compatible amb el medi ambient i generadora de riquesa local i ho continuarem fent amb projectes com l’aprovat per TRACJUSA, que millorarà el sistema de funcionament actual i aportarà, molts més beneficis per al conjunt de la comarca que l’actual”.
Nova Tracjusa: economia circular i respecte
El projecte Nova Tracjusa es basa en la gasificació de combustibles derivats de residus urbans no perillosos per produir calor útil per assecar purins. Aquesta tècnica, avalada per estudis científics i tècnics, permet donar una nova vida als residus i reduir la dependència dels combustibles fòssils, entre altres avantatges. Aquest nou enfocament promou una gestió més eficient i transparent, amb un sistema de control de partícules que estarà supervisat en tot moment per la Generalitat de Catalunya.
Orgull ramader, compromís amb el territori
L’entitat insisteix en el seu paper com a motor econòmic a Les Garrigues: genera ocupació directa i indirecta, contracta serveis locals i col·labora activament amb entitats socials, culturals i esportives del territori.
“Dir NO és fàcil. El repte és saber quan toca dir SÍ. I nosaltres diem SÍ a la innovació, a la gestió sostenible i a fer créixer la comarca sense renunciar als valors que ens defineixen.”
Cap al futur
Amb projectes com Nova Tracjusa, GAP Cooperativa reforça el seu compromís amb la salut pública, el desenvolupament rural i la modernització del sector ramader. Una aposta decidida per un futur que valora la feina del camp, la innovació i el respecte mutu.
Els alumnes del màster en Sanitat i Producció Porcina de la UdL van visitar divendres passat la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA per conèixer el model de gestió dels excedents de dejeccions ramaderes aplicat per GAP Coperativa.
La passada setmana, la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, ubicada a Juneda, va acollir una visita molt especial. Els participants del Màster en Sanitat i Producció Porcina de la Universitat de Lleida, liderat pel catedràtic Daniel Babot Gaspà, van poder conèixer de primera mà un dels projectes de referència en l’àmbit europeu en gestió sostenible de dejeccions ramaderes en zones vulnerables.
La visita formava part de la formació pràctica del màster i va comptar amb la participació com amfitriona de la visita de Mònica Jiménez, directora executiva de GAP Cooperativa, entitat impulsora de TRACJUSA. Durant la jornada, Jiménez va explicar amb detall l’evolució del projecte, iniciat fa més de 25 anys, que ha permès a la comarca de les Garrigues disposar d’un sistema eficient i reconegut internacionalment per gestionar d’una manera eficient i sostenible els excedents de dejeccions ramaderes.
A més, es van presentar les innovacions que s’implantaran en la nova etapa del projecte, destacant l’aposta per la gasificació de combustibles derivats de residus urbans (CDR) com a font de calor per a l’assecament de purins, i la producció de biogàs com a element clau dins el model d’economia circular i sostenibilitat que promou GAP.
El sistema de gestió integrat de GAP permet transformar les dejeccions en fertilitzants orgànics de qualitat, reduint la contaminació dels aqüífers, evitant l’ús d’abocadors i millorant la rendibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles de la zona.
La jornada va ser també una oportunitat per dialogar amb l’alumnat i fomentar la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el sector productiu.
GAP Cooperativa, que agrupa més de 150 famílies de ramaders i agricultors, reafirma així el seu compromís amb el territori, amb la innovació i amb la formació de futurs professionals del sector.
La Fortalesa Ibèrica dels Vilars d’Arbeca tornarà a ser escenari d’una de les nits més màgiques de l’estiu garriguenc amb la celebració de la 12a edició del TastJazz, el pròxim dissabte 5 de juliol. L’acte, organitzat per l’Associació Amics dels Vilars, entitat sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i divulgació d’aquest jaciment ibèric únic, promet una vetllada inoblidable en un espai carregat d’història i simbolisme.
Un concert entre pedres mil·lenàries que celebra el territori, la cultura i el compromís social
Aquesta nova edició comptarà amb l’actuació de Joana Cebolla Trio més Cover H, que oferiran el seu repertori a partir de les 22.00 h. Les portes del recinte s’obriran a les 21.00 h i, per només 15 euros, els assistents gaudiran no només del concert, sinó també d’una copa, dues degustacions de vins i una degustació gastronòmica, gràcies a la col·laboració de Vinya els Vilars, Adernats Vinícola de Nulles i Argal.
Un espai privilegiat per a la cultura
La Fortalesa dels Vilars és un dels vestigis ibers més grans i millor conservats de Catalunya. Aquest entorn monumental es converteix, cada estiu, en escenari de dues cites imprescindibles: el TastJazz i la Nit de Foc. Aquests esdeveniments promouen no només la cultura sinó també la cohesió i el turisme sostenible.
Cultura i arrelament, un compromís compartit
A GAP Cooperativa creiem fermament en el compromís social i cultural de la nostra activitat. Més enllà de la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i del suport a les explotacions, treballem per contribuir activament a iniciatives que generen valor al territori. Col·laborar amb l’Associació Amics dels Vilars no és només una manera de fer costat a un projecte cultural, sinó també una expressió clara del nostre arrelament a les Garrigues, del nostre respecte pel paisatge, la història i la gent que hi viu.
El TastJazz és un d’aquests moments que reforcen els llaços entre la pagesia, la cultura i la ciutadania. És també un exemple de com la suma d’esforços entre entitats, administracions i societat civil pot fer créixer el nostre patrimoni comú.
Cultura, sostenibilitat i arrelament
El TastJazz no és només un concert. És una trobada que simbolitza la capacitat de la societat garriguenca d’unir esforços per preservar la seva riquesa patrimonial i cultural. Un acte popular i acollidor que, any rere any, suma sensibilitats diverses sota la llum de les estrelles i entre pedres carregades de memòria.
Una cita que ningú es vol perdre. Les entrades es podran adquirir directament al recinte. També hi haurà servei de bar i entrepans per fer més completa la vetllada.
Una fortalesa viva tot l’any
El TastJazz és només una de les activitats que l’Associació Amics dels Vilars organitza a la fortalesa. Més endavant a l’estiu arribarà la Nit de Foc, una altra cita ineludible al calendari cultural de la comarca. Ambdues activitats contribueixen a fer dels Vilars un espai viu, actiu i integrat a la vida local.
Des de GAP Cooperativa, us convidem a participar i viure aquesta experiència. Recolzar la cultura local és també una manera de fer territori, fer comunitat i construir futur.
Article d’Interporc publicat al Diari Segre amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient // 05/06/2025
Interporc destaca la potència de Ponent com una de les puntes de llança del sector gràcies a ramaders, integradores i cooperatives, la Universitat de Lleida, centres de recerca com l’IRTA o el Grup de Sanejament Porcí.
Un agricultor supervisa una panotxa de panís en un cultiu d’Alcarràs. Un conductor carrega pinso en una fàbrica de Leida. Un veterinari, exalumne de la Univeresitat de Lleida, supervisa una granja de truges a Soses, mentre excompanys de promició ho fan en una de transició de mamellons a Juneda. Un granger cuida els engreixos a Llardecans. Un operari entra a l’escorxadora Mollerussa. Un equip comercial fa una videoconferència amb un client de Corea del Sud. Un jove surt del gimnàs i compra carn de porc de Leida en un supermercat de Barcelona. Un plat d’alta gastronomia amb llom de porc és degustat en un restauant de Toquio
Aquesta seqüència és una ficció per a la introducció d’aquest reportatge, però podria ser re-alitat. L’esforç i la profesionalitat del sector porcí a Lleida han convertit Catalunya i la comunitat veina de l’Aragó en els dos motors agroalimentaris de referència d’Espanya i del Sud d’Europa. El sector porci -a vegades tan invisible i treballador- comença amb un gra de panis a casa nostra, amb la feina en una granja, i acaba arreu del món. S’ha convertit en un sector de valor afegit, indis pensable per a l’economia de Catalunya, Espanya i del món: avui ser granger, veterinaricomercial va més buscat que mai.
Lleida és la referència agroalimentària de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, també en ramaderia porcina.
Agafem perspectiva i fem un zoom-in: Espanya representa el 29% del cens porcí de la UE, Catalunya és la segona comunitat autònoma en cens porcí, amb un 23%, just darrere de l’Aragó amb un 28,9%; i la primera en transformació carnia amb un 38,98% de quota, Lleida és la primera provincia amb un 58% del cens porcí de tot Catalunya.
Però més enllà d’aquestes grans xifres i magnituds, hi ha una sèrie d’aspectes que han convertit la ramadera i la industria carnia porcina en un sector lider i professionalitzat la inversió en R+D+i per part d’empreses privades; els programes, la transferència de coneixement, els itineraris formatius de centres universitaris com la Udl, la investigació de centres comL’IRTA o grups de treball entre diferents empreses o un equipde veterinaris que vetlla per la bioseguretat en granges com el Grup de Sanejament Porcí
Un sector lider en sostenibilitat
En l’àmbit de la sostenibilitat ambiental, però també la social, el sector porci destaca per haver fet grans pasos endavant. Passos solids i ferms. El director d’Interporc (l’organització interprofessional del porcí de capa blanca), Alberto Herranz, assenyala que la disminució dels gasos d’efecte hivernacle són una constant. Segons les dades disponibles, a nivell industrial el sector ha aconseguit reduir un 43,6% les emissions per cada porc entre 1990 i 2022.
Les granges són cada vegada més modemes i el seu personal, cada vegada més format.
Si tenim en compte només les emissions d’amoniac per cada animal la reducció s’intensifica fins al 49%. “Tot és gràcies als ramaders, a les empreses integradores, cooperatives i a les indústries de la carn; tenim els millors estandards productius d’Europa”, indica Herranz, que assegura que el sector porcí només representa un 2,58% de les emisssions d’efecte hivernacle a ’Espanya.
Cal destacar, que la carn i els productes elaborats del porc es troben entre els favorits del consumidor pel sabor, la versatilitat i relació qualitat preu.
Dades rellevants
Espanya lidera el cens porcí a Europa amb el 29% de la produccció
Lleida és la província lider en cens porcí a Catalunya amb un 58%
Catalunya és la segona comunitat en cens porci amb el 23%
Catalunya lidera en transformació carnia a Espanya amb el 38,98%
Interporc ha analitzat amb experts del sector agroalimentari com evoluciona l’activitat porcina -a nivell primari i a nivell industrial- a l’estat espanyol. Ho ha fet al llibre titulat “Els reptes del sector porcí espanyol”, editat conjuntament amb Cajamar. A continuació, destaquem algunes de les aportacions més destacades:
49% de reducción d’amoniac per porc [1990-2022)
43,26 de reducció demissions efecte hivernacle (1990-2022)
En aquest sentit cal destacar que l’esforç per la sostenibilitat al sector porcí al conjunt de l’estat no sols implica la cura del medi ambient, sino també el respecte al benestar dels animals.
Col·laboracions expertes
Autoexigència: més bioseguretat, més sostenibilitat – Lorenzo Fraile (UdL) i Jordi Baliellas (GSP)
“Millorar la bioseguretat externa i interna ajuda a reduir el número de patogens que entren a la granja des de l’exterior i minimitzar l’impacte dels ja presents. Tot el sector ha d’estar conscienciat de la seva importància i no hauria de delegar en administració perquè imposi unes pautes minimes, sota la pressió de forçar mesures coercitives.”
La cam de porc, imprescindible per a la salut humana -Antonio Escribano (Catedràtic de nutrició esportiva)
“El valor biològic de les proteines està definit per la seva capacitat d’aportar tots els aminoàcids necessaris. El conjunt d’aminoàcids necessaris només és present en les proteines d’origen animal. En molts vegetals hi ha proteines però no són d’alt valer biologic perquè encara que no continguin alguns aminoàcids són deficients en la seva majoria.”
Sostenibilitat social: relleu generacional i gènere – Margarita Rico (Universitat de Valladolid)
“Existeix un consens comú a considerar que el relleu generacional i la incorporació de la dona al sector porci és una peçaclau per a la seva continuitat i
expansió. Resulta fonamental l’atracció de noves vocacions que s’adaptin a les actuals circumstàncies dels mercats i es formin on nous manejos innovadors i sostenibles, així com en gestió, sanitat o bioseguretat.”
Economia circular: més eficiència i sostenibilitat – Daniel Babot (Universitat de Leida)
“Els últims anys, en el context de l’economia circular, els parins i les dejeccions han passat a ser una matèria primera per a l’obtenció de biofertilitzant o bi oenergia. El valor econòmic dels nutrients han obert la porta a inversions per rendibilitzar-les, com projectes per extreure aigua de purins usar-la en xarxes de reg, un producte amb més concentració de nutrients.”
Font d’informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
(GAP Cooperativa és una de les cooperatives integrades en la FCAC)
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va celebrar el dijous 29 de maig la 42a Assemblea General a Arbeca (Lleida). El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va presidir l’acte de cloenda al qual van assistir uns 300 representants de cooperatives agràries i també responsables de l’Administració i l’entorn econòmic i social.
Jordi Saltiveri, de 29 anys, s’incorpora al Consell Rector de la FCAC com a responsable de les cooperatives de ramaderia i llet
En el decurs de l’Assemblea General, es va ratificar l’elecció de Jordi Saltiveri com a nou responsable de ramaderia i llet, prenent el relleu a * Ramon Armengol, actualment director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat. Saltiveri, de 29 anys, forma part del grup de joves de les cooperatives agràries.
L’Assemblea General 2025 coincideix amb la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives i l’elecció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. En el marc d’aquests actes commemoratius, la FCAC ha donat un protagonisme especial a les cooperatives sòcies i els productes de proximitat que elaboren d’acord amb alts estàndards de qualitat i des del compromís amb l’economia i el teixit social del mon rural i el respecte al medi ambient.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
També s’han presentat les conclusions de l’Observatori del Cooperativisme Agrari Català 2025, que desglossa les principals magnituds de les 185 empreses cooperatives sòcies de la FCAC així com l’evolució històrica en els últims 6 anys.
Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que “el cooperativisme agrari som el motor que garanteix el teixit social des de l’economia local i el compromís amb el medi ambient. Contribuïm a construir un món millor per a les persones i la nostra dimensió empresarial i la facturació augmenten per quart any consecutiu, alhora que garantim la sostenibilitat del territori i apostem per una alimentació de proximitat i de qualitat”.
Facturació global a l’alça
Les 185 empreses cooperatives catalanes augmenten la facturació per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. L’últim exercici analitzat, corresponent a l’any 2023, la facturació global s’ha situat en 2.320,5 milions, un 1,8% més que l’anterior i 21,7% superior a la mitjana dels quatre anys previs.
Les cooperatives de Lleida continuen facturant un de cada dos euros del conjunt, un total de 1.195 milions d’euros. No obstant això, han patit un descens d’uns 22,5 milions (-1,9%). Pel contrari, la demarcació territorial on més ha augmentat la facturació és Barcelona amb un increment del 8,5% i ja se situa en 468,1 milions.
A Tarragona, les cooperatives han facturat 337,5 milions (+4,7%); a Terres de l’Ebre 170,3 milions (-0,9%), i a Girona 149,6 milions (+10,6%).
Es tracta del primer exercici econòmic amb incidència de la sequera que afectà, principalment, les produccions d’oli d’oliva i cereals en secà. D’altra banda, es va produir una gelada històrica durant el mes d’abril que va causar danys a la fruita dolça i la fruita seca. Tenint en compte el ventall de produccions comercialitzades, aquests elements són els que expliquen la disminució de facturació a les comarques de Lleida i l’estabilitat a les Terres de l’Ebre.
Cooperatives més grans
Les 185 empreses cooperatives aglutinen 32.214 socis i sòcies productors i estan presents a un total de 33 comarques catalanes. Gairebé un terç són entitats centenàries i un 73% tenen més de cinquanta anys.
El major nombre de cooperatives es concentra a les comarques de Lleida (58 cooperatives) i Tarragona (56). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 30; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.
Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (21), les Garrigues (18), el Baix Camp (16), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).
D’altra banda, es consolida el progressiu procés de concentració empresarial, amb una facturació mitjana per cooperativa de 12 milions d’euros. La facturació per persona treballadora és de 543.700 euros, màxim històric, mentre per soci i sòcia productors se situa en 69.843 euros.
Producció sobre el total català
El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 37%, arribant al 58% en el cas del sector agrícola i al 28% del ramader. A més, el cooperativisme agrari aglutina la major part de la producció sobre el total de Catalunya a diversos sectors.
En concret, les cooperatives elaboren el 74% de l’oli d’oliva del total català, produeixen el 71% d’ametlla, 66% d’avellana, 65% del vi, el 64% de l’arròs, 62% de la garrofa, el 57% de la fruita de llavor i més del 40% de la fruita de pinyol i dels cereals, a més de tenir una producció destacada de cítrics, llet i farratges.
En general, els preus comercialitzats per les cooperatives tendeixen a ser superiors a la mitjana d’operadors de Catalunya.
* Ramon Armengol és un dels socis de GAP Cooperativa
GAP COOPERATIVA la formem 160 ramaders que fa dècades que treballem per garantir la viabilitat d’un sector fonamental per a la comarca de les Garrigues. Fa 25 anys vam impulsar Tracjusa, una planta pionera per al tracta ment de purins. Avui, la seva continuïtat i modernització és imprescindible, no només per a la gestió de dejeccions ramaderes, sinó també per a la sostenibilitat energètica ieconòmica del nostre entorn.
L’any 2016, conscients del final de les subvencions a la cogeneració d’electricitat per al 2025, vam començar a buscar una alternativa viable. Després d’analitzar diverses opcions, i sempre amb una visió de futur responsable, vam optar per unprojecte de gasificació de residus sòlids recuperats (CSR), que permetria substituir el gas natural per un combustible renovable. Aquesta decisió respon a la necessitat de millorar l’impacte de la nostra activitat en l’entorn i al nostre compromís amb el territori.
El nostre projecte, autoritzat ambientalment per la Generalitat el 2021, planteja la incorporació d’una instal·lació de gasificació a la planta de Tracjusa per generar energia renovable a partir de combustible sòlid recuperat. Parlem d’una activitat avalada pels informes tècnics de l’administració competent: Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Salut.
L’objectiu de TRACJUSA és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones. i el medi ambient, reduint les emissions actuals
El seu objectiu és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones i el medi ambient, reduint les emissions actuals, i continuar amb el tractament eficient i ambientalment segur dels purins, i a la vegada reduint l’ús de combustibles fòssils.
Fa 25 anys, quan es va posar en marxa Tracjusa, van aparèixer veus que qüestionaven el projecte sense fonaments científics ni tècnics. El temps ha demostrat que aquells arguments apocalíptics no eren encertats. Ara s’afirma, de manera interessada, capciosa amb la voluntat de generar malestar als nostres pobles, que la gasificació és fins i tot pitjor que la incineració, tot i que se n’han explicat les diferències en repetides ocasions: que són tecnologies diferents i que la finalitat tampoc és la mateixa. Mentre que la incineració pretén fer desaparèixer la matèria, la gasificació substitueix un combustible fòssil per un combustible renovable i que en l’escala de valorització dels residus de la UE, per davall del reciclatge, abans de la incineració i o trasllat a l’abocador, la valorització energètica és un pilar de la descarbonització i que segur que en els pròxims anys serà una tecnologia i activitat de referència a Catalunya.
Amb aquesta mateixa voluntat perversa es refereixen a la qualitat de l’aire a la zona. Les dades de la Generalitat de Catalunya, en l’informe i conclusions de la taula de la qualitat de l’aire de les Garrigues, constaten que en les estacions de control de les Terres de Ponent no s’han detectat en els darrers cinc anys superacions dels valors. Però no només això, sinó que les mateixes veus contràries obvien que la nova planta reduirà en més d’un 80% les emissions de CO2 que genera l’activitat actual de Tracjusa.
L’Ajuntament de Juneda ha concedit la llicència d’obres alprojecte de gasificació amb totsels informes favorables i la llicència ambiental atorgada i el pla urbanístic aprovat, així ho havia de fer. Des del GAP creiem que la nova Tracjusa tindrà un impacte positiu a Juneda i la comarca, serem motor de dinamització i quan d’aquí a 25 anys mirarem enrere veurem el resultat.
L’activitat ramadera és clau per a la nostra comarca. Generem activitat als pobles, man-tenim viu el món rural i contribuïm a l’equilibri territorial. Els ramaders del GAP som i vivim aquí. Les nostres famílies viuen aquí. El nostre compromís amb la comarcano és nou i fa dècades que ho demostrem amb fets. Defensem amb fermesa la nova etapa de Tracjusa perquè representa una solució sostenible, eficient.
A les Garrigues, el compromís amb el territori té noms i cognoms. El tenen les més de 150 famílies ramaderes associades a GAP Cooperativa, que treballen incansablement per tirar endavant les seves explotacions i construir un futur arrelat, digne i sostenible. Però aquest compromís no camina sol: compta amb el suport de molts veïns i veïnes del territori que veuen en el nou projecte de Nova Tracjusa una gran oportunitat per al desenvolupament de la comarca.
El projecte per a la Nova Tracjusa no és només una resposta tècnica a un repte ambiental. És el fruit de l’esforç compartit, de l’organització col·lectiva i de la voluntat d’impulsar una gestió moderna, eficient i responsable de les dejeccions ramaderes.
Un gran nombre de veïns i veïnes de la comarca ho entenen així. Perquè saben que una pagesia forta, arrelada i organitzada és una garantia de futur per a tothom.
Beneficis ambientals concrets i mesurables
Amb el nou projecte de Tracjusa, GAP Cooperativa vol avançar cap a un model d’economia circular, transformant els excedents de les dejeccions ramaderes de les seves granges en un adob orgànci de qualitat i on els residus no perillosos –aquells que no es poden reutilitzar ni reciclar– es converteixen en recursos útils mitjançant la gasificació, una tecnologia segura i eficient.
Aquest procés permetrà:
Reduir l’ús de combustibles fòssils
Tractar d’una manera correcta, eficient i minimitzar l’impacte ambiental de les dejeccions ramaderes
Valoritzar els purins com a adob orgànic
Reduir les emissions de CO₂, contribuint directament a millorar la qualitat de l’aire de les Garrigues.
Compromís amb les persones i el territori
Els socis i sòcies de GAP Cooperativa no són només ramaders. Són famílies que viuen, treballen i fan créixer les Garrigues dia rere dia. El seu compromís amb el territori no és una estratègia, és una realitat. Estan decidits a continuar generant riquesa per al conjunt de la comarca, no a qualsevol preu, sinó d’una manera neta, ordenada i compatible amb la vida rural i el respecte al medi ambient.
El projecte de Tracjusa també és una mostra de resiliència. Malgrat les dificultats, els entrebancs i els debats generats, GAP Cooperativa ha mantingut una actitud de diàleg, transparència i voluntat d’explicar el projecte amb claredat.
Una oportunitat que no podem deixar passar
Les Garrigues tenen davant seu una oportunitat real de liderar un model de gestió sostenible i eficient de les dejeccions ramaderes. No es tracta només de tecnologia o inversions: es tracta de defensar un model de vida i de producció que mira al futur sense renunciar a l’arrelament al territori.
Per això, cada vegada som més els que diem, convençuts i amb arguments:
