GAP Cooperativa més de 25 anys dient SÍ al territori, la sostenibilitat i el progrés

A GAP Cooperativa no ens aturem. Fa més de 25 anys que gestionem de manera col·lectiva les dejeccions ramaderes de manera eficient, sostenible i compromesa amb la salut de les persones i el medi ambient. Diem SÍ a projectes com Nova Tracjusa, que impulsen una economia circular real i generen llocs de treball, riquesa i estabilitat per a Les Garrigues. Diem SÍ a un model que posa al centre les persones, la responsabilitat i el respecte.

Amb més de 25 anys d’història, GAP Cooperativa es reafirma com a model de gestió responsable, sostenible i col·laborativa al sector ramader català. Amb seu a Juneda, la cooperativa agrupa més de 150 famílies de ramaders que han apostat des de la seva fundació per transformar un repte ambiental —la gestió de dejeccions ramaderes— en una oportunitat de progrés econòmic, tecnològic i social.

En un moment en què diversos projectes de futur com Nova Tracjusa han estat objecte de reticències, GAP fa un pas endavant per dir . Sí al desenvolupament territorial, sí a la sostenibilitat i sí al benestar de les persones. Fa més de dues dècades que treballem per fer de la ramaderia una activitat compatible amb el medi ambient i generadora de riquesa local i ho continuarem fent amb projectes com l’aprovat per TRACJUSA, que millorarà el sistema de funcionament actual i aportarà, molts més beneficis per al conjunt de la comarca que l’actual”.

Nova Tracjusa: economia circular i respecte

El projecte Nova Tracjusa es basa en la gasificació de combustibles derivats de residus urbans no perillosos per produir calor útil per assecar purins. Aquesta tècnica, avalada per estudis científics i tècnics, permet donar una nova vida als residus i reduir la dependència dels combustibles fòssils, entre altres avantatges. Aquest nou enfocament promou una gestió més eficient i transparent, amb un sistema de control de partícules que estarà supervisat en tot moment per la Generalitat de Catalunya.

Orgull ramader, compromís amb el territori

L’entitat insisteix en el seu paper com a motor econòmic a Les Garrigues: genera ocupació directa i indirecta, contracta serveis locals i col·labora activament amb entitats socials, culturals i esportives del territori.

“Dir NO és fàcil. El repte és saber quan toca dir SÍ. I nosaltres diem SÍ a la innovació, a la gestió sostenible i a fer créixer la comarca sense renunciar als valors que ens defineixen.”

Cap al futur

Amb projectes com Nova Tracjusa, GAP Cooperativa reforça el seu compromís amb la salut pública, el desenvolupament rural i la modernització del sector ramader. Una aposta decidida per un futur que valora la feina del camp, la innovació i el respecte mutu.


Els clubs esportius de les Garrigues, fonamentals per al creixment i formació del jovent garriguenc

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va rebre ahir a una representació del CTT Borges, encapçalada per Enric Vall, el seu president, amb motiu de la recent victòria del club borgenc al Campionat de Catalunya per equips. Una mostra més del gran treball formatiu i esportiu dut a terme per un gran nombre d’entitats esportives de la comarca amb moltes de les quals tenim el plaer i l’orgull d’aportar des de GAP Cooperativa el nostre granet de sorra per al desenvolupament dels seus projectes esportius i formatius.

La recepció al CTT Borges per part del president de la Diputació de Lleida serveix com a reconeixement a una trajectòria d’èxit i com a símbol de l’esforç col·lectiu dels clubs esportius de la comarca. En aquesta ocasió, la Diputació de Lleida va reconèixer l’èxit aconseguit per CTT Borges per la seva catorzena victòria al Campionat de Catalunya per equips -l’equip que més títols suma en aquesta categoria- endemés de sis podis en proves individuals i dobles.

Aquest èxit no només consolida el CTT Borges com un referent esportiu de Catalunya, sinó que fa valdre la tasca de tots els clubs esportius de la comarca, que contribueixen decisivament a la formació de la joventut i a l’enfortiment del teixit comunitari.

Des de GAP Cooperativa ens sumem a aquest reconeixement. Com a entitat arrelada a les Garrigues, col·laborem activament amb més de 30 entitats socials, culturals i esportives del territori. Aquesta col·laboració respon a la nostra visió: fomentar una comarca cohesionada, viva i amb oportunitats de futur. “La feina que fan els clubs és insubstituïble. Eduquen, acompanyen i connecten generacions. És per això que el nostre compromís amb l’esport i la cultura local va molt més enllà d’un simple patrocini. És una inversió en futur, en valors i en territori”.

Amb projectes que van des de la valorització agroramadera fins al suport a l’economia circular, GAP vol continuar sent una eina útil al servei del territori. Aquesta aposta inclou el suport a iniciatives esportives com la del CTT Borges, però també a moltes altres entitats que, sovint en silenci, contribueixen al benestar col·lectiu. A GAP ens mou la voluntat de construir un futur sostenible i integrador per a les Garrigues. I aquest futur passa també per donar suport a iniciatives com les del CTT Borges, que combinen excel·lència, arrelament i compromís comunitari.

La triple sostenibilitat com a clau del lideratge al sector porcí

Font d’informació INTERPORC – L’ahir i avui del porc (12 de juny)

El porcí de capa blanca dEspanya és un líder mundial, posició que hem aconseguit aplicant una estratègia que integra la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. Aquest enfocament no sols ens ha consolidat com a referent del sector ramader espanyol, sinó que també ens ha convertit en un pilar de l’economia estatal.

Però per mantenir aquest lideratge cal practicar l’excel·lència diàriament i afrontar els nous reptes que ens plantegen les demandes socials i l’evolució de les legislacions, principalment en els darrers temps en matèria mediambiental.

En aquest tema, hem aconseguit fites significatives, com la reducció, entre el 1990 i el 2022, del 43,6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per cap de bestiar o del 30% en l’ús d’aigua per quilo de carn produït.

Aquest compromís amb la mitigació del canvi climàtic i l’eficiència en l’ús de recursos va viure una altra fita important el 2024 amb la presentació de l’Informe de Circularitat, que no només demostra que l’economia circular és viable, sinó que també en subratlla el potencial econòmic.

El document identifica sis palanques per maximitzar l’aprofitament dels subproductes del sector, des de la valorització energètica fins a l’optimització hídrica i la producció de fertilitzants orgànics. Iniciatives que podrien reduir fins a un 6% de les emissions de GEH i disminuir l’ús hídric del sector entre el 10% i el 29%; generar fins a 1.000 milions d’euros addicionals; reforçar la reputació del sector; i consolidar el nostre rol com a motor de desenvolupament rural, on som un factor clau per generar ocupació i aconseguir que els joves tinguin un futur.

Aquest compromís amb el talent jove, especialment a l’àmbit rural, es reflecteix a ‘L’Any del Relleu’, el documental que presentem a finals de 2024 i que és una finestra a les oportunitats que ofereix el sector. A través d’històries reals, mostra com els joves aporten innovació, compromís i frescor, i posa de manifest els punts en comú entre les generacions rurals i urbanes, que comparteixen valors com ara la sostenibilitat i el benestar animal. Així, reivindica el potencial del medi rural com a motor de vida plena i sostenible, i convida a redescobrir el paper essencial del sector porcí en la construcció d’un futur prometedor.

GAP acull l’alumnat del Màster en Sanitat i Producció Porcina per compartir la seva experiència en gestió sostenible dels purins

Els alumnes del màster en Sanitat i Producció Porcina de la UdL van visitar divendres passat la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA per conèixer el model de gestió dels excedents de dejeccions ramaderes aplicat per GAP Coperativa.

La passada setmana, la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA, ubicada a Juneda, va acollir una visita molt especial. Els participants del Màster en Sanitat i Producció Porcina de la Universitat de Lleida, liderat pel catedràtic Daniel Babot Gaspà, van poder conèixer de primera mà un dels projectes de referència en l’àmbit europeu en gestió sostenible de dejeccions ramaderes en zones vulnerables.

La visita formava part de la formació pràctica del màster i va comptar amb la participació com amfitriona de la visita de Mònica Jiménez, directora executiva de GAP Cooperativa, entitat impulsora de TRACJUSA. Durant la jornada, Jiménez va explicar amb detall l’evolució del projecte, iniciat fa més de 25 anys, que ha permès a la comarca de les Garrigues disposar d’un sistema eficient i reconegut internacionalment per gestionar d’una manera eficient i sostenible els excedents de dejeccions ramaderes.

A més, es van presentar les innovacions que s’implantaran en la nova etapa del projecte, destacant l’aposta per la gasificació de combustibles derivats de residus urbans (CDR) com a font de calor per a l’assecament de purins, i la producció de biogàs com a element clau dins el model d’economia circular i sostenibilitat que promou GAP.

El sistema de gestió integrat de GAP permet transformar les dejeccions en fertilitzants orgànics de qualitat, reduint la contaminació dels aqüífers, evitant l’ús d’abocadors i millorant la rendibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles de la zona.

La jornada va ser també una oportunitat per dialogar amb l’alumnat i fomentar la transferència de coneixement entre el món acadèmic i el sector productiu.

GAP Cooperativa, que agrupa més de 150 famílies de ramaders i agricultors, reafirma així el seu compromís amb el territori, amb la innovació i amb la formació de futurs professionals del sector.

TastJazz 2025: música, cultura, patrimoni i territori a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca

La Fortalesa Ibèrica dels Vilars d’Arbeca tornarà a ser escenari d’una de les nits més màgiques de l’estiu garriguenc amb la celebració de la 12a edició del TastJazz, el pròxim dissabte 5 de juliol. L’acte, organitzat per l’Associació Amics dels Vilars, entitat sense ànim de lucre que vetlla per la conservació i divulgació d’aquest jaciment ibèric únic, promet una vetllada inoblidable en un espai carregat d’història i simbolisme.

Un concert entre pedres mil·lenàries que celebra el territori, la cultura i el compromís social

Aquesta nova edició comptarà amb l’actuació de Joana Cebolla Trio més Cover H, que oferiran el seu repertori a partir de les 22.00 h. Les portes del recinte s’obriran a les 21.00 h i, per només 15 euros, els assistents gaudiran no només del concert, sinó també d’una copa, dues degustacions de vins i una degustació gastronòmica, gràcies a la col·laboració de Vinya els Vilars, Adernats Vinícola de Nulles i Argal.

Un espai privilegiat per a la cultura

La Fortalesa dels Vilars és un dels vestigis ibers més grans i millor conservats de Catalunya. Aquest entorn monumental es converteix, cada estiu, en escenari de dues cites imprescindibles: el TastJazz i la Nit de Foc. Aquests esdeveniments promouen no només la cultura sinó també la cohesió i el turisme sostenible.

Cultura i arrelament, un compromís compartit

A GAP Cooperativa creiem fermament en el compromís social i cultural de la nostra activitat. Més enllà de la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i del suport a les explotacions, treballem per contribuir activament a iniciatives que generen valor al territori. Col·laborar amb l’Associació Amics dels Vilars no és només una manera de fer costat a un projecte cultural, sinó també una expressió clara del nostre arrelament a les Garrigues, del nostre respecte pel paisatge, la història i la gent que hi viu.

El TastJazz és un d’aquests moments que reforcen els llaços entre la pagesia, la cultura i la ciutadania. És també un exemple de com la suma d’esforços entre entitats, administracions i societat civil pot fer créixer el nostre patrimoni comú.

Cultura, sostenibilitat i arrelament

El TastJazz no és només un concert. És una trobada que simbolitza la capacitat de la societat garriguenca d’unir esforços per preservar la seva riquesa patrimonial i cultural. Un acte popular i acollidor que, any rere any, suma sensibilitats diverses sota la llum de les estrelles i entre pedres carregades de memòria.

Una cita que ningú es vol perdre. Les entrades es podran adquirir directament al recinte. També hi haurà servei de bar i entrepans per fer més completa la vetllada.

Una fortalesa viva tot l’any

El TastJazz és només una de les activitats que l’Associació Amics dels Vilars organitza a la fortalesa. Més endavant a l’estiu arribarà la Nit de Foc, una altra cita ineludible al calendari cultural de la comarca. Ambdues activitats contribueixen a fer dels Vilars un espai viu, actiu i integrat a la vida local.

Des de GAP Cooperativa, us convidem a participar i viure aquesta experiència. Recolzar la cultura local és també una manera de fer territori, fer comunitat i construir futur.

La “resistència i adaptació” van permetre avançar el sector porcí i facturar 25.000 milions el 2024

FONT D’INFORMACIO-INTERPORC
MADRID, 3 DE JUNY DE 2025

El porcí de capa blanca va demostrar el 2024 –un any de “resistència, adaptació i avenç”- la seva condició de motor de l’economia espanyola per la seva capacitat per “sostenir la producció i les exportacions en nivells històricament alts, millorar el valor de les exportacions i consolidar la recuperació del consum intern”.

Així ho ha exposat Daniel de Miguel, director adjunt de la Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca (INTERPORC), durant la presentació del balanç anual del sector.

Amb més de 415.000 llocs de treball generats, el porcí de capa blanca representa el 44% de la Producció Final Ramadera i prop del 9,5% del PIB industrial

Amb una facturació anual de 25.000 milions d’euros i més de 415.000 llocs de treball generats, el porcí de capa blanca representa el 44% de la Producció Final Ramadera, el 16,1% de la Producció Final Agrària i prop del 9,5% del PIB industrial.

En total, la producció va assolir els 4,92 milions de tones (+0,97%), de les quals 1,47 milions corresponen a productes elaborats, entre els quals destaquen els embotits (46%) i els pernils i les paletes curades (21%). El cens ramader també es va incrementar un 2%, mentre que el nombre de granges, on predominen les familiars i rurals, se situa en 67.586.

Es manté l’important nivell d’exportacions amb 2,7 milions de tones i consolida la recuperació del consum

Espanya es manté com a segon exportador mundial i primer de la Unió Europea, amb un total de 2,72 milions de tones exportades, per valor de 8.784 milions d’euros. Xifres que ratifiquen l’estratègia adoptada de prioritzar el valor davant del volum. De Miguel ha explicat que “venem lleugerament menys quantitat, però amb més valor afegit, la qual cosa constitueix una estratègia intel·ligent i sostenible”.

Exportacions: aposta pel valor afegit


El porcí ja representa el 85% de les exportacions càrnies espanyoles, el 17% de la indústria alimentària i el 2,2% del total nacional. A més, el saldo comercial positiu del sector, 8.100 milions d’euros, només està darrere del sector de l’automòbil.

Recuperació del consum a llars espanyoles

Una de les notícies més significatives de l’any ha estat la consolidació del repunt del consum interior de carn i elaborats de porc iniciada el 2023, fins a situar-se a 816.500 tones (+2,84%), amb una despesa total de 7.707 milions d’euros (+5,6%). Per a De Miguel, aquestes dades reflecteixen que “el consumidor valora la carn de porc com una opció sana, saborosa i amb excel·lent relació qualitat-preu, que destaca també per la seva versatilitat i comoditat a la cuina”.


Consum fora de la llar

Aprofundint en les dades sobre consum, Javier Iglesias, de Worldpanel Divisió (Kantar), ha assenyalat que cada vegada són més els espanyols que s’animen a consumir carn fresca de porc fora de casa, de manera que el 57,4% ja ho fa en algun moment i, de forma anàloga, han crescut els actes, amb un total de 8 a 2,4.

Els productes de porc ja representen en volum el 20% de tot el consum de carn fresca fora de casa, però continua existint un marge de creixement enorme al canal del restaurant.

A més, atès que el segment sènior protagonitza 7 de cada 10 consumicions fora de casa, Kantar Worldpanel apunta a la idoneïtat de dirigir-se als consumidors joves.

Les cooperatives agràries augmenten la facturació a 2.320 M€, amb un increment del 22% respecte la mitjana dels últims quatre anys

Font d’informació: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

(GAP Cooperativa és una de les cooperatives integrades en la FCAC)

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va celebrar el dijous 29 de maig la 42a Assemblea General a Arbeca (Lleida). El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va presidir l’acte de cloenda al qual van assistir uns 300 representants de cooperatives agràries i també responsables de l’Administració i l’entorn econòmic i social.

Jordi Saltiveri, de 29 anys, s’incorpora al Consell Rector de la FCAC com a responsable de les cooperatives de ramaderia i llet

En el decurs de l’Assemblea General, es va ratificar l’elecció de Jordi Saltiveri com a nou responsable de ramaderia i llet, prenent el relleu a * Ramon Armengol, actualment director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat. Saltiveri, de 29 anys, forma part del grup de joves de les cooperatives agràries.

L’Assemblea General 2025 coincideix amb la celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives i l’elecció de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia. En el marc d’aquests actes commemoratius, la FCAC ha donat un protagonisme especial a les cooperatives sòcies i els productes de proximitat que elaboren d’acord amb alts estàndards de qualitat i des del compromís amb l’economia i el teixit social del mon rural i el respecte al medi ambient.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

També s’han presentat les conclusions de l’Observatori del Cooperativisme Agrari Català 2025, que desglossa les principals magnituds de les 185 empreses cooperatives sòcies de la FCAC així com l’evolució històrica en els últims 6 anys.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, afirma que “el cooperativisme agrari som el motor que garanteix el teixit social des de l’economia local i el compromís amb el medi ambient. Contribuïm a construir un món millor per a les persones i la nostra dimensió empresarial i la facturació augmenten per quart any consecutiu, alhora que garantim la sostenibilitat del territori i apostem per una alimentació de proximitat i de qualitat”. 

Facturació global a l’alça 

Les 185 empreses cooperatives catalanes augmenten la facturació per quart any consecutiu, amb un increment de 42 milions d’euros. L’últim exercici analitzat, corresponent a l’any 2023, la facturació global s’ha situat en 2.320,5 milions, un 1,8% més que l’anterior i 21,7% superior a la mitjana dels quatre anys previs.

Les cooperatives de Lleida continuen facturant un de cada dos euros del conjunt, un total de 1.195 milions d’euros. No obstant això, han patit un descens d’uns 22,5 milions (-1,9%). Pel contrari, la demarcació territorial on més ha augmentat la facturació és Barcelona amb un increment del 8,5% i ja se situa en 468,1 milions.

A Tarragona, les cooperatives han facturat 337,5 milions (+4,7%); a Terres de l’Ebre 170,3 milions   (-0,9%), i a Girona 149,6 milions (+10,6%).

Es tracta del primer exercici econòmic amb incidència de la sequera que afectà, principalment, les produccions d’oli d’oliva i cereals en secà. D’altra banda, es va produir una gelada històrica durant el mes d’abril que va causar danys a la fruita dolça i la fruita seca. Tenint en compte el ventall de produccions comercialitzades, aquests elements són els que expliquen la disminució de facturació a les comarques de Lleida i l’estabilitat a les Terres de l’Ebre.

Cooperatives més grans

Les 185 empreses cooperatives aglutinen 32.214 socis i sòcies productors i estan presents a un total de 33 comarques catalanes. Gairebé un terç són entitats centenàries i un 73% tenen més de cinquanta anys.

El major nombre de cooperatives es concentra a les comarques de Lleida (58 cooperatives) i Tarragona (56). A les Terres de l’Ebre n’hi ha 30; a Barcelona, 25 i a Girona, 16.

Les comarques on hi ha més cooperatives són el Segrià (21), les Garrigues (18), el Baix Camp (16), l’Alt Camp (11) i el Priorat (10).

D’altra banda, es consolida el progressiu procés de concentració empresarial, amb una facturació mitjana per cooperativa de 12 milions d’euros. La facturació per persona treballadora és de 543.700 euros, màxim històric, mentre per soci i sòcia productors se situa en 69.843 euros.

Producció sobre el total català

El pes del cooperativisme sobre la Producció Final Agrària de Catalunya és del 37%, arribant al 58% en el cas del sector agrícola i al 28% del ramader. A més, el cooperativisme agrari aglutina la major part de la producció sobre el total de Catalunya a diversos sectors.

En concret, les cooperatives elaboren el 74% de l’oli d’oliva del total català, produeixen el 71% d’ametlla, 66% d’avellana, 65% del vi, el 64% de l’arròs, 62% de la garrofa, el 57% de la fruita de llavor i més del 40% de la fruita de pinyol i dels cereals, a més de tenir una producció destacada de cítrics, llet i farratges.

En general, els preus comercialitzats per les cooperatives tendeixen a ser superiors a la mitjana d’operadors de Catalunya.

* Ramon Armengol és un dels socis de GAP Cooperativa

Plantes com Tracjusa, vitals per a la ramaderia

GAP COOPERATIVA la formem 160 ramaders que fa dècades que treballem per garantir la viabilitat d’un sector fonamental per a la comarca de les Garrigues. Fa 25 anys vam impulsar Tracjusa, una planta pionera per al tracta ment de purins. Avui, la seva continuïtat i modernització és imprescindible, no només per a la gestió de dejeccions ramaderes, sinó també per a la sostenibilitat energètica ieconòmica del nostre entorn.

L’any 2016, conscients del final de les subvencions a la cogeneració d’electricitat per al 2025, vam començar a buscar una alternativa viable. Després d’analitzar diverses opcions, i sempre amb una visió de futur responsable, vam optar per unprojecte de gasificació de residus sòlids recuperats (CSR), que permetria substituir el gas natural per un combustible renovable. Aquesta decisió respon a la necessitat de millorar l’impacte de la nostra activitat en l’entorn i al nostre compromís amb el territori.

El nostre projecte, autoritzat ambientalment per la Generalitat el 2021, planteja la incorporació d’una instal·lació de gasificació a la planta de Tracjusa per generar energia renovable a partir de combustible sòlid recuperat. Parlem d’una activitat avalada pels informes tècnics de l’administració competent: Direcció General de Qualitat Ambiental, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Salut.

L’objectiu de TRACJUSA és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones. i el medi ambient, reduint les emissions actuals

El seu objectiu és garantir que l’activitat tingui el menor impacte possible en la salut de les persones i el medi ambient, reduint les emissions actuals, i continuar amb el tractament eficient i ambientalment segur dels purins, i a la vegada reduint l’ús de combustibles fòssils.

Fa 25 anys, quan es va posar en marxa Tracjusa, van aparèixer veus que qüestionaven el projecte sense fonaments científics ni tècnics. El temps ha demostrat que aquells arguments apocalíptics no eren encertats. Ara s’afirma, de manera interessada, capciosa amb la voluntat de generar malestar als nostres pobles, que la gasificació és fins i tot pitjor que la incineració, tot i que se n’han explicat les diferències en repetides ocasions: que són tecnologies diferents i que la finalitat tampoc és la mateixa. Mentre que la incineració pretén fer desaparèixer la matèria, la gasificació substitueix un combustible fòssil per un combustible renovable i que en l’escala de valorització dels residus de la UE, per davall del reciclatge, abans de la incineració i o trasllat a l’abocador, la valorització energètica és un pilar de la descarbonització i que segur que en els pròxims anys serà una tecnologia i activitat de referència a Catalunya.

Amb aquesta mateixa voluntat perversa es refereixen a la qualitat de l’aire a la zona. Les dades de la Generalitat de Catalunya, en l’informe i conclusions de la taula de la qualitat de l’aire de les Garrigues, constaten que en les estacions de control de les Terres de Ponent no s’han detectat en els darrers cinc anys superacions dels valors. Però no només això, sinó que les mateixes veus contràries obvien que la nova planta reduirà en més d’un 80% les emissions de CO2 que genera l’activitat actual de Tracjusa.

L’Ajuntament de Juneda ha concedit la llicència d’obres alprojecte de gasificació amb totsels informes favorables i la llicència ambiental atorgada i el pla urbanístic aprovat, així ho havia de fer. Des del GAP creiem que la nova Tracjusa tindrà un impacte positiu a Juneda i la comarca, serem motor de dinamització i quan d’aquí a 25 anys mirarem enrere veurem el resultat.

L’activitat ramadera és clau per a la nostra comarca. Generem activitat als pobles, man-tenim viu el món rural i contribuïm a l’equilibri territorial. Els ramaders del GAP som i vivim aquí. Les nostres famílies viuen aquí. El nostre compromís amb la comarcano és nou i fa dècades que ho demostrem amb fets. Defensem amb fermesa la nova etapa de Tracjusa perquè representa una solució sostenible, eficient.

Desmuntant mentides sobre el nou projecte per TRACJUSA

En un context on la desinformació pot generar confusió i rebuig infundat, des de GAP Cooperativa volem fer un exercici de claredat i transparència. El projecte de Nova Tracjusa ha estat objecte de comentaris i afirmacions incorrectes que cal matisar i contrastar amb dades reals. En aquest article i el video adjunt t’expliquem què és cert i què no ho és.

Nova Tracjusa no és una incineradora

Una de les falsedats més recurrents és que la Nova Tracjusa funcionarà com una incineradora. Res més lluny de la realitat. El projecte no incinera cap tipus de residu. La tecnologia que utilitzem és la gasificació, un procés totalment diferent, molt més net i segur, que transforma un residu sòlid en un gas utilitzat com a font d’energia. És una tecnologia avalada científicament i àmpliament utilitzada arreu del món. Un projecte amb garanties ambientals i sanitàries

Nova Tracjusa no provocarà problemes per a la salut

També s’ha estès el rumor que Nova Tracjusa pot provocar problemes de salut. Aquesta afirmació és falsa. El projecte compta amb totes les autoritzacions ambientals necessàries, i ha estat informat favorablement per diversos organismes públics, incloent-hi l’àmbit de salut, territori i sostenibilitat. Es tracta d’un projecte que ha superat amb èxit totes les avaluacions tècniques pertinents.

No tractarà 300.000 tones de residus any

No es gestionaran 300.000 tones de residus Una altra dada manipulada és la suposada gestió de 300.000 tones de residus a l’any. La realitat és que Nova Tracjusa és una instal·lació de tractament de purins, orientada a transformar aquest residu orgànic en fertilitzant d’alta qualitat i biogàs. Aquest procés es fa mitjançant l’ús de combustible sòlid recuperat (CSR), que substitueix el gas natural per una font energètica alternativa, molt menys contaminant. Es tractaran un màxim de 45.000 tones anys d’aquests CSR.

Reducció d’emissions i aposta per la sostenibilitat

Gràcies a l’aplicació de tecnologia de darrera generació, el nou model energètic de Nova Tracjusa permetrà reduir més del 80% de les emissions associades al combustible fòssil, una dada que posa de manifest el seu compromís ambiental i amb la salut del territori.

Dinamització de l’economia de la comarca

A més, el projecte comporatarà una inversió de prop de 10 milions d’euros, que també implica dinamització econòmica i oportunitats laborals per a la comarca. Per un territori viu i un model eficient Nova Tracjusa neix de la voluntat de més de 150 famílies pageses i ramaderes que viuen i treballen a les Garrigues. És una aposta clara per l’economia circular, per la protecció dels sòls i els aqüífers, i per la innovació com a eina per fer front als reptes mediambientals.

Des del GAP, apostem per la transparència i ens comprometem a seguir oferint informació veraç i accessible perquè la ciutadania pugui formar-se una opinió fonamentada.

🟢 Per una gestió eficient, responsable i sostenible.

🟢 Per les Garrigues, per la pagesia, pel territori.

TRACJUSA: un model innovador de valorització energètica per avançar en l’economia circular

La planta de transformació de dejeccions ramaderes a les Garrigues aposta per la valorització energètica per reduir la dependència dels abocadors i contribuir a la seguretat energètica

El nou projecte de valorització energètica de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA marca un abans i un després en la gestió de residus no reciclables. En transformar aquests residus en energia, contribuïm activament a l’objectiu europeu de reduir dràsticament l’eliminació en abocadors, promovent un model basat en l’economia circular.

La valorització energètica es posiciona com una solució clau en la gestió de residus no reciclables, alineant-se amb els objectius de la Unió Europea per minimitzar l’impacte ambiental dels abocadors. En aquest context, el nou projecte de funcionament dissenyat per a la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA ha fet un pas decisiu amb un nou model de funcionament que permet aprofitar l’energia continguda en els residus per transformar-los en electricitat i calor.

Un problema urgent a Espanya

Espanya segueix lluny dels objectius europeus en matèria de gestió de residus: actualment, prop del 50% dels residus encara acaben en abocadors, generant emissions de gasos d’efecte hivernacle com el metà i la pèrdua de recursos potencialment aprofitables. En canvi, països com Alemanya, Àustria o els Països Baixos han aconseguit taxes d’eliminació en abocadors properes a zero gràcies a la combinació de reciclatge i valorització energètica.

El paper clau de TRACJUSA

El nou projecte implementat a la planta de transformació de dejeccions ramaderes TRACJUSA permet:

  • Substituir combustibles fòssils per energia recuperada de residus no reciclables.
  • Optimitzar el tractament de dejeccions ramaderes, promovent el seu ús com a fertilitzant orgànic.
  • Contribuir a la reducció de la contaminació d’aqüífers i emissions de metà.
  • Reduir la dependència de fonts no renovables.

Una aposta per la sostenibilitat

La valorització energètica no només es presenta com una alternativa sostenible, sinó que també aporta estabilitat en el context actual de crisi energètica. A Europa, aquesta tecnologia ja permet subministrar calefacció a més de 17 milions de persones. Projectes com el de TRACJUSA, es presenten com una gran oportunitat per tancar la bretxa amb altres països i avançar cap a un model d’economia circular eficient i responsable.

GAP Cooperativa, impulsora d’aquest projecte, reitera el seu compromís amb la innovació i la sostenibilitat, promovent solucions eficaces per a la gestió de residus i la producció d’energia neta.