By admin noticies • • • • • • 0 Comments

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.

By admin noticies • • • • 0 Comments

Trobada amb, Francés Boya, secretari general per al Repte Demogràfic

Dijous passat, diferents representants del patronat de la fundació Ara Garrigues es van trobar, a la seu de la subdelegació del Govern d’Espanya, amb Francés Xavier Boya, secretari general per al repte demogràfic, depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, on van parlar sobre els reptes i objectius de la Fundació Ara Garrigues.

En el marc de la ronda de presentacions que els responsables de la fundació Ara Garrigues estan duent a terme per presentar els principals objectius i reptes d’aquesta fundació amb representants de diferents administracions, entitats i organitzacions, el passat 15 de febrer Eduard Cau, president de GAP Cooperativa i patró de la fundació, acompanyat d’Enric Vall, un altre dels patrons, i Xavier Gispert, director de la fundació Ara Garrigues  vam compartir uns minuts amb Francés Xavier Boya Alòs, secretari general per al Repte Demogràfic.

Una clara aposta per dinamitzar l’economia de les Garrigues i generar projectes capaços de fixar a la població al territori.

Una trobada força interessant i profitosa on van tenir l’oportunitat d’explicar els reptes i objectiu de la fundació Ara Garrigues, que se centren a apostar per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

D’altra banda, el secretari ens va explicar l’organització territorial respecte a l’impuls de les polítiques del repte demogràfic; concretament a través dels Centres d’Innovació Territorial; una  xarxa a la qual es convida a col·laborar i conèixer-la en una trobada que es durà a terme del 21 al 23 de marc a Ponferrada.

El secretari general per al Repte Demogràfic, l’aranés “Paco” Boya compta amb una llarga i destacada trajectòria treballant per millors oportunitats per al món rural. Entre d’altres, ha presidit la Comissió de la FEMP per al repte demogràfic o l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya; a més d’ocupar el càrrec de síndic de la Vall d’Aran.

Francés Boya és un gran defensor del repte de tornar a aquests llocs oblidats de la “mal anomenada” Espanya buidada un protagonisme que mai van haver de perdre. “Només si donem veu i eines als que encara viuen i cuiden aquests pobles podrem iniciar un nou camí, llarg, sens dubte, però que ens permeti dibuixar molts futurs per a petits pobles on la vida i l’esperança siguin llavors que tornin a germinar”.

Funcions Secretaria General per al Repte Demogràfic

Les funcions bàsiques de la Secretaria General per al Repte Demogràfic són l’elaboració i l’impuls d’estratègies, plans i actuacions prioritàries en matèria de repte demogràfic; la coordinació dels departaments ministerials i de les administracions públiques territorials en matèria de repte demogràfic, així com l’impuls de la col·laboració publicoprivada; el desenvolupament de les polítiques que garanteixin la igualtat de drets i oportunitats sense discriminació per raó de lloc de residència o edat, i especialment per a les àrees rurals; la participació en representació de l’AGE a Consells de la Unió Europea en matèria de repte demogràfic i altres organismes internacionals; així com aquelles funcions que la Llei 45/2007, del 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural atribueix a l’Administració General de l’Estat.

By admin noticies • 0 Comments

Presentació de la Fundació Ara Garrigues al cap de l’Oficina comarcal del DACC

Aquest divendres 9 de febrer hem rebut a les oficines de GAP SCCL a Juneda la visita de Llorenç Canela, cap de l’Oficina comarcal del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Mónica Jiménez, membre del patronat de la fundació ha explicat al responsable d’aquesta oficina els principals objetius i reptes de la fundació Ara Garrigues

La fundació Ara Garrigues té a principal objectiu donar suport a projectes de caràcter empresarial, innovació i recerca desenvolupats a les Garrigues.

By admin noticies • 0 Comments

Reunió amb Olga Martín, vicerectora de la UdL

El passat 2 de febrer, Eduard Cau i Mónica Jiménez, patrons de la Fundació Ara Garrigues, van mantenir una reuniói amb Olga Martín Belloso, vicerectora de Transferència del Coneixement de la Universitat de Lleida, entitat que dona suport a la fundació Ara Garrigues, per explicar-li els principals objectius de la fundació i la seva voluntat de donar suport a projectes i iniciatives que serveixen per fixar a la població a la comarca de les Garrigues

By admin noticies • • • 0 Comments

Rebem la visita José Crispin, subdelegat del Govern a Lleida

El senyor José Crispín Les oficines de GAP Cooperativa, impulsora de la Fundació Ara Garrigues, van acollir una reunió de treball entre diferents membres del patronat de la fundació –en Mónica Jiménez i Jordi Armengol- i Xavi Gispert, director de la Fundació amb José Crispín, subdelegat del Govern a Lleida

En el decurs d’aquesta trobada els representants de la fundació van presentar al senyor Críspin aquest projecte, que té com a objectiu principal aportar el seu gra de sorra per intentar frenar la preocupant i progressiva despoblació de les Garrigues derivada, fonamentalment, de la manca de projectes de caràcter empresarial capaços de fixar la població a la comarca, especialment als i les joves.

En aquest sentit, la fundació Ara Garrigues fonamentarà la seva acció en una clara aposta per l’emprenedoria i la innovació, el foment de la competitivitat i l’ocupació a la comarca de les Garrigues, l’impuls de la investigació i la recerca, així com en la protecció i valorització dels recursos paisatgístics de la comarca. 

Ara Garrigues és una fundació privada i independent, impulsada pel conjunt de socis i sòcies de GAP Cooperativa, que agrupa persones, empreses i entitats de diferents àmbits, especialment vinculades amb l’agricultura i la ramaderia, amb la missió de dinamitzar l’economia de la comarca de les Garrigues mitjançant l’impuls de projectes d’economia real amb implantació a la comarca de les Garrigues.

By admin altres 0 Comments

Política Ambiental TRACJUSA de Juneda SA

POLÍTICA AMBIENTAL DE TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. Empresa dedicada al tractament de purins per a la seva inertització com a residus amb aprofitament de biogàs.

TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A., coneixedor que el seu futur sostenible ve determinat per la satisfacció dels diferents grups d’interès i la protecció del medi ambient, es compromet a mantenir integrats, en la seva gestió i en el desenvolupament dels seus processos i serveis, els principis de protecció al medi ambient. Per això seguint un procés de millora contínua ha definit i engegat els compromisos següents:

  • Assegurar la satisfacció dels nostres principals grups d’interès, amb serveis adequats a les seves necessitats, avançant-nos a l’aparició de possibles incompliments.
  • Tenir un creixement real i sostingut basat en l’optimització de beneficis i la millora continuada.
  • Crear una cultura de gestió ambiental fonamentada en la protecció del medi ambient i del seu entorn, formant i motivant el personal en relació amb:
    • Aconseguir minimitzar l’impacte ambiental de la nostra activitat mitjançant el control dels nostres aspectes ambientals significatius i els associats al consum racional de recursos naturals, la gestió eficient dels residus i la prevenció de la contaminació.
    • Establir un sistema apropiat a la naturalesa i la magnitud dels impactes provocats per l’activitat de la nostra empresa, amb l’objectiu de minimitzar l’efecte que puguin ocasionar a l’entorn, i assegurar-ne la millora contínua.
    • Fomentar l’ús racional dels recursos energètics i béns materials consumits, promovent la sostenibilitat en les activitats dutes a terme.
    • Formar i conscienciar tots els nostres treballadors sobre els possibles aspectes ambientals que es poden generar, fent-los partícips del respecte a la nostra política en totes les actuacions.
    • Mantenir un sistema de comunicació interna que permeti recollir suggeriments de millora ambiental i de seguretat i salut plantejats pels nostres treballadors i que contribueixin a aconseguir els objectius marcats per l’empresa.
    • Cuidar i respectar el medi ambient, a les nostres instal·lacions i a les dels nostres proveïdors.
  • Difondre internament el contingut de la Política, Programes i Objectius de Medi Ambient, promovent accions de participació, sensibilització, informació i formació teòriques i pràctiques, integrant els nostres proveïdors en el compromís. A més, s’exposarà a llocs visibles aquesta política, a disposició del públic o altres parts interessades que la sol·licitin.

  • Acceptar el compromís de complir els requisits legals, normatius i altres, que l’organització subscrigui en matèria de medi ambient, i de millorar contínuament l’eficàcia del sistema de gestió, minimitzant-ne els riscos i prevenint-ne la contaminació.
  • Desenvolupar la nostra activitat cuidant i protegint la salut dels treballadors de la nostra organització, així com de les altres parts interessades.
  • Aquesta Política de Medi Ambient és de compliment obligat per tot el personal de TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. i serveix de marc per establir i revisar els objectius del sistema de gestió.
  • La Direcció de TRACTAMENTS DE JUNEDA S.A. periòdicament revisarà la política de Gestió, per assegurar-se que continua sent pertinent i apropiada, es proposarà objectius i metes viables per desenvolupar aquesta política, amb el propòsit de millorar constantment el Sistema de Gestió implantat, i es comprometrà a aportar els mitjans necessaris.
Politica-SGA-002_2024-TRACJUSA-CATDescarga
By admin noticies • 0 Comments

Balanç positiu del 2023 al sector porcí tot i els costos elevats

El sindicat demana una simplificació dels tràmits burocràtics per als ramaders i que s’intensifiquin els controls per evitar l’expansió de la Pesta Porcina Africana a Europa

FONT D’INFORMACIÓ: UNIÓ DE PAGESOS

Unió de Pagesos valora de manera positiva el balanç del sector porcí del 2023 a Catalunya, amb una mitjana del preu de porc de 1,869 euros el quilo viu a Mercolleida (el 2022 el preu mitjà va ser d’1,51 euros el quilo viu), amb un rècord de 2,025 euros el quilo viu des de la setmana 12 a la 31 de l’any passat. L’alt nivell del preu s’ha mantingut per l’oferta inferior a l’Estat espanyol i a altres països europeus. Així, les empreses propietàries dels porcs que crien i engreixen al territori han guanyat 41,72 euros de mitjana per cada porc. Quant a les empreses que compren garrins d’importació han tingut un marge més reduït pel cost més elevat de la compra. Cal recordar que el 81% de les granges d’engreix treballen sota el règim d’integració.

Elevatas costos de producció

Tot i aquestes xifres, el sindicat recorda que el 2023 es van mantenir uns costos de producció molt alts, sobretot de pinso, energia i combustible, amb una mitjana d’1,50 euros el quilo, i que ja s’havien incrementat de manera extraordinària el 2022.

El sindicat demana facilitar els tràmits normatius

Pel que fa a les exigències de les noves normatives per als ramaders, el sindicat demana que es facilitin els tràmits i augmentin els recursos per adaptar-s’hi. En aquest sentit, recorda que l’obligació d’ampliar els espais disponibles a les granges arran de la publicació del Reial Decret 159/2023 de mesures de benestar animal també implica més despeses i un increment de la gestió administrativa.

D’altra banda, Unió de Pagesos demana que es vagin evaluant les reduccions reals de les millors tècniques disponibles (MTD) implantades per tal de disposar de la màxima informació i per ser més eficients a l’hora de triar els diferents MTD per implantar.

Catalunya al capdavant de les exportacions

Quant a les exportacions, tot i que hi ha hagut un retrocés general del sector en volum (un 6,5% menys que el 2022 a l’Estat espanyol), Catalunya continua sent la principal comunitat exportadora de l’Estat, amb un 52% del total, seguida de l’Aragó, amb un 25%.

Pel que fa a les granges de porcí, el 2023 se’n van tancar 69 a Catalunya, amb una tendència a la reducció marcada per la falta de relleu generacional, la dificultat d’adequació per les petites dimensions i de la normativa per a les ampliacions i per a granges noves.

Respecte a l’expansió de malalties com la pesta porcina africana (PPA), que moltes vegades es transmet a través del porc senglar, amb poc marge de control per part del ramader tot i que Espanya està lliure de la malaltia, Unió de Pagesos insisteix a demanar més vigilància en el moviment d’animals i un control exhaustiu de la població de senglars, a més d’instar que s’informi ramaders, cases integradores i caçadors, especialment, sobre la importància de controlar la fauna salvatge davant l’expansió de la malaltia a Europa.

Unió de Pagesos ha explicat aquestes qüestions avui, en roda de premsa a Lleida, amb les intervencions de Rossend Saltiveri, responsable del sector Porcí; Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders, i Nèstor Serra, responsable d’Integració.

Adjuntem dossier sobre el sector porcí a Catalunya.

By admin noticies • • • • • 0 Comments

Les grans plantes de purins, sense ajuts i les reconvertiran per evitar tancar-les

La gran planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la més antiga de Lleida, perdrà a finals d’aquest any les primes per generar electricitat que fins ara feien viable tractar dejeccions. Entre 2025 i 2033 es quedaran també sense aquests ajuts les dos de Juneda (TRACJUSA I VAG) i la de Miralcamp. Els seus amos ja projecten reconvertir-les per evitar tancar-les

Font d’informació: Diari Segre

Raul Ramírez, dijous 11 de gener de 2024

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la primera de les quatre grans instal·lacions dedicades a tractar dejeccions ramaderes a Lleida, perdrà al desembre els ajuts que fins ara n’han fet viable el funcionament. Es tracta d’una prima per generar electricitat a través de cogeneració que deixarà de cobrar al complir 25 anys des de la seua p40o39s9ada en marxa. Entre 2025 i 2033 correran la mateixa sort els dos complexos de Juneda i el de Miralcamp. Els seus respectius propietaris elaboren ja projectes per reconvertir-les, que van des de produir biogàs i hidrogen verd fins a obtenir gas a partir de residus. D’aquesta manera busquen evitar el tancament d’aquestes plantes i mantenir-les en servei després de quedar-se sense ajudes.

L’e mp r e s a p or t u g u e s a Capwatt, propietària de la planta d’Alcarràs, tramita un projecte per aprofitar el metà que emana dels purins per obtenir biogàs. Una font oficial de la planta va explicar que el depuraran per produir biometà, amb un poder calorífic equivalent al del gas natural, i l’injectaran a la xarxa de distribució de gas natural. Uns altres 20 projectes a Lleida plantegen vendre gas renovable a través de les con- duccions de Nedgia.

Les primes per a la planta de Tracjusa, a Juneda, acabaran el 2025. Aleshores, la cooperativa GAP, propietària del complex, espera posar en marxa el seu polèmic projecte per obtenir gas a partir de residus. A més llarg termini, preveu explotar fonts d’energia renovable que inclouen la solar, el biogàs i l’hidrogen verd.

La pèrdua de les primes és un escenari encara llunyà per a les dos últimes plantes d’assecatge de purins: la de Vag, a Juneda, les mantindrà fins al 2028, i la de Miralcamp fins al 2033. Tanmateix, també hi ha plans de reconversió per a aquestes. La de les Garrigues té com a accionista majoritari Neoelectra, gestora també de la del Pla d’Urgell. Fonts de l’empresa van corroborar que estudien “alternatives de reconversió com a generació d’hidrogen, emmagatzemament en bateries i generació de biogàs”. “De fet, a VAG hi ha un projecte per a una instal·lació fotovoltaica d’auto- consum”, van afegir.

La gasificació de residus a Juneda, per a aquest any

La cooperativa GAP, que engloba més d’un centenar de ramaders de les Garrigues, preveu posar en marxa a finals d’aquest any el seu projecte per obtenir gas de residus a la planta de TRACJUSA, a Juneda. Així ho van explicar fonts de la firma, que preveu utilitzar aquest combustible com a alternativa al gas natural que ara fa servir per assecar purins. El projecte, denominat Nova Tracjusa, té des de fa anys l’autorització de la Generalitat i ha estat objecte de protestes: associacions ecologistes, entitats de les Garrigues i partits polítics com ERC, la CUP i ECP l’equi- pessin amb incineració de re- butjos, cosa que els promotors rebutgen.

Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions més enllà del 2025, quan la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que ara fan viable la seua activitat.

De forma paral·lela, GAP treballa en el projecte denominat Biogap, que preveu incorporar altres tecnologies per obtenir energies netes al complex de Tracjusa, que van des de la solar i el biogàs fins a l’hidrogen verd. Tot això, sense renunciar a la gasificació de residus que ja té autoritzada. D’aquesta manera, la proposta de Biogap ha rebut en diverses ocasions el suport explícit de la Generalitat de Catalunya, però encara no ha iniciat el procés per obtenir autorització.