Xavier Gispert, director de la Fundació Ara Garrigues, nou responsable d’Infraestructures i Espais Agraris del DARPA

La reestructuració duta a terme aquesta setmana al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que ha eliminat la Secretaria d’Agenda Rural creant dues noves Direccions Generals, ha tingut un efecte directe al si de GAP Cooperativa i la Fundació Ara Garrigues, ja que, Xavier Gispert, ocuparà la d’Infraestructures i Espais Agraris, mentre que Ramon Armengol, també amb una vinculació directa amb GAP Cooperativa, ocuparà la de Desenvolupament Rural.

Aquesta setmana ha estat força especial per a GAP Cooperativa amb motiu del nomenament de dues persones vinculades amb la nostra entitat com a directors generals de les dues noves Direccions Generals impulsades pel DARPA, arran de l’eliminació de la Secretaria d’Agenda Rural, dirigida fins aleshores per Víctor Sas. 

En aquest sentit, a GAP cooperativa ens omple d’orgull l’elecció de Xavier Gispert Pedrol, fins ara director de la Fundació Ara Garrigues, com a nou responsable de la Direcció General d’Infraestructures, Regadius i Espais Agraris; així com de Ramon Armengol Torrent, amb una llarga trajectòria dins del món cooperatiu, entre altres amb GAP Cooperativa, i ramader garriguenc, que serà el nou director de la Direcció General de Desenvolupament Rural​.

Xavier Gispert, un clar compromís amb el territori i el món rural

Enginyer agrònom, amb una destacada trajectòria professional i un ferm compromís amb les Garrigues, Xavier Gispert ha estat una figura clau a la Fundació Ara Garrigues, impulsada per GAP Cooperativa. Durant els darrers mesos ha dut a terme una tasca ingent en representació de la Fundació, des del seu càrrec de director, establint ponts de col·laboració amb institucions, emprenedors i administracions, i donant suport a projectes innovadors que, ben segur, veuran la llum ben aviat i serviran per contribuir al desenvolupament socioeconòmic de la comarca. La seva experiència com a consultor i la seva tasca en altres càrrecs institucionals asseguren una gestió excel·lent en la seva nova responsabilitat al DARP​.

L’experiència i lideratge de Ramon Armengol

Per la seva banda, Ramon Armengol aporta una dilatada experiència en l’àmbit cooperatiu, tant en l’àmbit local com europeu. Com a representant de les Cooperatives Agroalimentàries de Catalunya i expresident de COGECA, LA seva visió estratègica i la seva implicació en projectes d’innovació i sostenibilitat reforcen la seva capacitat per liderar aquesta nova etapa que serà essencial per enfortir el desenvolupament rural de Catalunya.

Per GAP Cooperativa, aquests nomenaments són força positius i esdevenen un reconeixement a l’alt nivell professional i humà dels seus membres. Tot i la satisfacció per l’aportació que aquests professionals faran al DARP i al món rural català; en especial, la sortida de Xavier Gispert com a director de la Fundació Ara Garrigues deixa un “forat” força significatiu a l’entitat, que havia començat a liderar i estructurar amb diligència i visió i amb una gran capacitat per establir sinergeis, contactes de valor i acords estratègics amb diferents actors del territori.

Tant GAP Cooperativa, com la Fundació Ara Garrigues reiterem el nostre suport als nous directors i els desitgem els majors dels èxits en aquesta nova etapa al servei del correcte i exitós desenvolupament del món rural.

Les noves direccions generals de Desenvolupament Rural i Infraestructures i Espais Agraris

Així doncs, s’ha creat la Direcció General de Desenvolupament Rural per coordinar la Subdirecció General de Gestió i Control d’Ajuts Directes i la Subdirecció General de Planificació Rural per garantir una gestió transversal i coordinada d’aquests recursos europeus. Un altre dels objectius clau del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació també és la modernització dels regadius i el desenvolupament de regs de suport per a l’adaptació al canvi climàtic, especialment davant el context de sequera persistent i per a la implementació de la Llei 3/2019, de 17 de juny, dels espais agraris.

Per altra banda, la direcció general d’infraestructures té entre els seus objectius el de disposar d’una visió estratègica per a la sostenibilitat agrària i territorial, i oferir una resposta als reptes climàtics i una gestió eficient i sostenible dels recursos hídrics. Per aquest motiu, també es planteja la seva creació amb la Subdirecció General d’Infraestructures Rurals.

La reestructuració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha de servir per gestionar i coordinar les diferents polítiques d’una manera més eficient i especialitzada, i també per donar una resposta estratègica, sostenible i a l’altura de les necessitats i les urgències del sector agroalimentari.

La FCAC exigeix al DARPA agilització en la resolució d’expedients ambientals de granges

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió, en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, i Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector ramader i per plantejar els reptes de futur.

S’ha fet seguiment dels temes tractats a les anteriors reunions i s’ha incidit en els que més inquieten al sector com són l’agilització de permisos d’adequació de normatives d’ordenació animal, la necessitat de flexibilització de les distàncies per ampliació de les granges per adaptar-se a les normatives en benestar animal, les deficiències en l’actual sistema de recollida de cadàvers. Actualment, la gran preocupació del sector ramader és la demora de l’administració en la resolució d’expedients ambientals sigui per a plantes de biogàs o bé per a la implantació de sistemes d’hidròlisi a les granges, en els quals, en el millor dels casos, la mitjana de resolució és de dos anys.

La FCAC ha aconseguit el compromís de l’Administració per a la creació d’equips interdepartamentals de treball per a l’agilització de tràmits burocràtics. Addicionalment, hem aconseguit el compromís de traslladar propostes fermes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sobre l’afectació de la restricció de moviments en boví no afectat per la llengua blava i la repercussió que tindrà en el comerç. Hem proposat la realització d’un Pla voluntari de control i d’erradicació del PRRS en zones amb més densitat de granges de porcí, ja que al tractar-se d’una malaltia de declaració no obligatòria, no existeixen vacunes i la recontaminació a les granges és contant, posant en perill la viabilitat de les mares i el model productiu. Les representants del DARPA ens han sol·licitat cooperació per continuar treballant conjuntament i a emplaçar-nos a una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

Informe econòmic de porci 2023

Aquest informe recull els resultats econòmics de les granges de producció
porcina a Catalunya, de l’any 2023 i l’evolució dels últims 5 anys.

La informació presentada s’ha obtingut de la base de dades SIP (excepte el Preu de venda: Mercolleida) i inclou una mostra important de les explotacions porcines catalanes:

  • Unes 110 empreses amb unes 380 granges de mares, repartides per les diferents comarques catalanes.
  • De característiques diverses: des de petites empreses familiars fins a les grans integradores del país. Amb granges en cicles tancats o oberts, de propietat o integrades.
  • El conjunt d’aquestes empreses representen aproximadament el 65% de la producció a Catalunya (unes 370.000 truges productives).

La informació base es recull mes a mes (producció, existències, consums i despeses), es filtra i es processa segons la metodologia desenvolupada per SIP.

La major part de les dades presentades són en ct.€/kg viu (cèntims d’euro per quilo en viu).

Acccés informe econòmic

Font d’informació DACC

Diferents associats de GAP Cooperativa beneficiats amb els ajuts de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari

Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.

L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquestes ajudes es van adreçar a  persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.

Quantia dels ajuts

La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.

Concessió de 90.399 €

En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.

La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)

Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.

Les grans plantes de purins, sense ajuts i les reconvertiran per evitar tancar-les

La gran planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la més antiga de Lleida, perdrà a finals d’aquest any les primes per generar electricitat que fins ara feien viable tractar dejeccions. Entre 2025 i 2033 es quedaran també sense aquests ajuts les dos de Juneda (TRACJUSA I VAG) i la de Miralcamp. Els seus amos ja projecten reconvertir-les per evitar tancar-les

Font d’informació: Diari Segre

Raul Ramírez, dijous 11 de gener de 2024

La planta d’assecatge de purins d’Alcarràs, la primera de les quatre grans instal·lacions dedicades a tractar dejeccions ramaderes a Lleida, perdrà al desembre els ajuts que fins ara n’han fet viable el funcionament. Es tracta d’una prima per generar electricitat a través de cogeneració que deixarà de cobrar al complir 25 anys des de la seua p40o39s9ada en marxa. Entre 2025 i 2033 correran la mateixa sort els dos complexos de Juneda i el de Miralcamp. Els seus respectius propietaris elaboren ja projectes per reconvertir-les, que van des de produir biogàs i hidrogen verd fins a obtenir gas a partir de residus. D’aquesta manera busquen evitar el tancament d’aquestes plantes i mantenir-les en servei després de quedar-se sense ajudes.

L’e mp r e s a p or t u g u e s a Capwatt, propietària de la planta d’Alcarràs, tramita un projecte per aprofitar el metà que emana dels purins per obtenir biogàs. Una font oficial de la planta va explicar que el depuraran per produir biometà, amb un poder calorífic equivalent al del gas natural, i l’injectaran a la xarxa de distribució de gas natural. Uns altres 20 projectes a Lleida plantegen vendre gas renovable a través de les con- duccions de Nedgia.

Les primes per a la planta de Tracjusa, a Juneda, acabaran el 2025. Aleshores, la cooperativa GAP, propietària del complex, espera posar en marxa el seu polèmic projecte per obtenir gas a partir de residus. A més llarg termini, preveu explotar fonts d’energia renovable que inclouen la solar, el biogàs i l’hidrogen verd.

La pèrdua de les primes és un escenari encara llunyà per a les dos últimes plantes d’assecatge de purins: la de Vag, a Juneda, les mantindrà fins al 2028, i la de Miralcamp fins al 2033. Tanmateix, també hi ha plans de reconversió per a aquestes. La de les Garrigues té com a accionista majoritari Neoelectra, gestora també de la del Pla d’Urgell. Fonts de l’empresa van corroborar que estudien “alternatives de reconversió com a generació d’hidrogen, emmagatzemament en bateries i generació de biogàs”. “De fet, a VAG hi ha un projecte per a una instal·lació fotovoltaica d’auto- consum”, van afegir.

La gasificació de residus a Juneda, per a aquest any

La cooperativa GAP, que engloba més d’un centenar de ramaders de les Garrigues, preveu posar en marxa a finals d’aquest any el seu projecte per obtenir gas de residus a la planta de TRACJUSA, a Juneda. Així ho van explicar fonts de la firma, que preveu utilitzar aquest combustible com a alternativa al gas natural que ara fa servir per assecar purins. El projecte, denominat Nova Tracjusa, té des de fa anys l’autorització de la Generalitat i ha estat objecte de protestes: associacions ecologistes, entitats de les Garrigues i partits polítics com ERC, la CUP i ECP l’equi- pessin amb incineració de re- butjos, cosa que els promotors rebutgen.

Per a la cooperativa, implementar la gasificació de residus és necessari per mantenir el tractament de les dejeccions més enllà del 2025, quan la planta de Tracjusa perdrà les primes de l’Estat que ara fan viable la seua activitat.

De forma paral·lela, GAP treballa en el projecte denominat Biogap, que preveu incorporar altres tecnologies per obtenir energies netes al complex de Tracjusa, que van des de la solar i el biogàs fins a l’hidrogen verd. Tot això, sense renunciar a la gasificació de residus que ja té autoritzada. D’aquesta manera, la proposta de Biogap ha rebut en diverses ocasions el suport explícit de la Generalitat de Catalunya, però encara no ha iniciat el procés per obtenir autorització.

La FCAC avalua en positiu el tercer paquet de mesures front la sequera per a vinya, fruita seca i horta

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) valora en positiu l’estructuració del tercer paquet de mesures anunciat avui pel conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), David Mascort, en el marc de la Taula Agrària sobre la sequera.

La FCAC, que ha participat a la reunió, vetllarà per l’aplicació dels instruments de suport acordats i farà seguiment de les conseqüències que pot tenir la sequera durant les properes setmanes en altres sectors no contemplats en el paquet de mesures.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, argumenta que “és clau donar resposta a la vinya que ja va notar la sequera la campanya passada, i valora positivament l’esforç del DACC en la fruita seca especialment en l’avellana que s’està veient greument afectada per la manca d’aigua. La Federació, a més, farem un seguiment acurat d’altres plantacions no contemplades -com l’olivera- on s’evidenciaran els efectes de la sequera les properes setmanes, així com del conjunt de sectors agroalimentaris”.

En concret, la FCAC valora en positiu les mesures previstes en relació amb les explotacions de vinya que en molts indrets ja van veure reduïda la seva producció al 2022 i també es preveu un diferencial superior per aquelles zones amb limitacions naturals com al Priorat.

D’altra banda, les cooperatives consideren necessària l’aportació del DACC en la línia que es preveu per a les explotacions de fruita seca en què es preveu doblar i triplicar, en el cas de l’avellaner, l’ajut del Ministeri d’Agricultura.

A Catalunya, hi ha 189 empreses cooperatives que agrupen més de 30.300 socis i sòcies productors. Representen un 49% de la Producció Final Agrícola i un 28% de la Producció Final Ramadera.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

Al camp, treballem de forma segura

Més de 55.000 exemplars de la guia “Al camp, treballem de manera segura” es distribuiran a través d’organitzacions agràries, patronals sindicats i diaris comarcals.

L’objectiu és lluitar contra la sinistralitat laboral en un sector amb molts riscos específics, on l’any passat es van produir més de 1.800 accidents, dels quals dos van ser mortals.

La guia està dirigida tant a empreses com a pagesos i persones treballadores del camp, i ofereix indicacions per prevenir els accidents laborals pels diferents riscos que presenta el treball al sector agrari:

  • Utilització de màquines i equips de treball
  • Bolcada del tractor, una de les principals causes d’accident de treball mortal en aquest sector
  • Atrapaments per maquinària en moviment
  • Aixafaments en tasques de manteniment i reparació dels equips de treball, ja sigui de tractor o de la maquinària
  • Accidents de treball en la circulació amb vehicles agrícoles
  • Exposició a soroll i vibracions, ja siguin del tractor o de la maquinària
  • Caigudes, que poden ser del vehicle, realitzant treballs en altura i en cobertes o realitzant treballs a l’exterior
  • Exposició a productes perillosos quan s’apliquin fitosanitaris
  • Treballs en condicions climàtiques adverses, ja sigui per exposició perllongada al sol o en ambients calorosos, o per exposició a temperatures baixes
  • Trastorns musculoesquelètics en la manipulació manual de càrregues

La guia també es pot consultar a la web icssl.gencat.cat on es pot trobar informació ampliada i altra documentació sobre la prevenció de riscos laborals al sector agrari.

DESCARREGA GUIA

El Banc de Dades del Porcí (BDporc) estrena web

La plataforma està en un procés de renovació per ampliar el seu abast i la utilitat, en què s’actualitzaran els processos de recollida, emmagatzematge i processament de dades, i s’hi incorporaran tecnologies 4.0.

El Banc de Dades del Porcí (BDporc) és un banc de dades i una plataforma digital al servei del sector porcí que ofereix a les empreses informació de referència, els proporciona eines per al benchmarking i reconeix les millors granges en els premis anuals Porc d’Or. Creat l’any 1990 per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) amb el suport del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i ANPROGAPOR, en els darrers mesos va iniciar un procés de renovació profunda. Ja va estrenar logotip, i ara presenta el seu nou web, de què fins al moment ha renovat el portal públic. Disponible per ara en català, castellà i anglès, la nova web inclou notícies, dades i censos, enllaços als butlletins i informació sobre els premis Porc d’Or. A més del nou logotip i la nova pàgina web, s’està treballant per actualitzar els processos de recollida, emmagatzematge i processament de dades amb l’objectiu d’ampliar l’abast i la utilitat de la plataforma.

Actualment, el sistema BDporc gestiona les dades de gairebé un milió de truges reproductores, el que representa entorn el 50% del cens nacional. Des del 2015, BDporc també gestiona les dades tecnicoproductives de granges de mares de Portugal i Colòmbia, mitjançant acords entre l’IRTA i les seves respectives associacions a nivell nacional.

La renovació del web s’emmarca dins del projecte «BDporc: digitalització, sensorització i analítica augmentada per a l’eficiència i sostenibilitat del sector porcí», en què s’incorporaran tecnologies 4.0 i dades de diferent naturalesa en tot el cicle productiu, incloses la transició i l’engreix. A mig termini, l’objectiu és proporcionar informació de valor sobre nous aspectes relacionats amb l’eficiència i la sostenibilitat ambiental de les granges de porcí, juntament amb eines d’ajuda a la presa de decisions. A llarg termini, s’aspira que BDporc constitueixi el nucli d’una plataforma digital d’informació integral del sector porcí que aglutini informació generada a les diferents etapes de la cadena de producció, que esdevingui una eina d’informació potent a diferents nivells i que permeti fer prediccions a curt i llarg termini. Per definir les noves funcionalitats de la plataforma i nous criteris de valoració en els Premis Porc d’Or, l’equip darrere de BDporc, els jurats dels Premis i el sector, analitzen actualment com gestionar tota la informació disponible i com es preveu que evolucionaran les necessitats del sector porcí.

Font: IRTA

Obert el periode de presentació de la DUN 2023

Des de l’1 de març està obert el període de presentació de la declaració Agrària DUN 2023. Aquesta campanya 2023 serà la primera del nou període de la PAC 2023-2027 i incorpora canvis en els ajuts al sector agrícola i ramader per tal d’adaptar-se als requisits del nou període

La Declaració Agrària DUN és el sistema que els titulars de les explotacions agràries de Catalunya disposen per a comunicar les dades de les seves explotacions al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb el qual es facilita la presentació de les sol·licituds d’ajuts i els diferents tràmits i/o comunicacions que han de realitzar per la seva activitat professional.

El període de presentació de la DUN 2023 s’inicia demà, dia 1 de març, i finalitzarà el propvinent 31 de maig. Aquesta campanya serà la primera del nou període de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 i incorpora canvis en els ajuts al sector agrícola i ramader per tal d’adaptar-se als requisits del nou període.

La DUN és l’eina informàtica que serveix per a tenir ben identificades totes les explotacions agrícoles catalanes en el Sistema d’Identificació de les Explotacions Agrícoles de Catalunya (SIDEAC). En aquest nou període de la PAC 2023-2027 aquesta informació serà clau per a simplificar i fer més eficients els controls dels ajuts de la PAC que obliga a fer la Comissió Europea, i a la vegada poder prendre les decisions més adequades per al sector agrari català.

El sistema informàtic que permet els titulars de les explotacions agràries sol·licitar els ajuts s’ha hagut d’adaptar als nous requisits dels ajuts. Per això, en les darreres setmanes s’ha dut a terme 6 jornades de formació en línia als tècnics del Departament, dels seus Serveis Territorials i Oficines Comarcals, i de les Entitats Col·laboradores que tramiten la DUN per tal de donar a conèixer les novetats i les particularitats dels nous ajuts. Els més de 200 tècnics que han assistit a cadascuna de les jornades tenen a la seva disposició documentació i vídeos explicatius de suport en la pàgina web de la DUN.

D’altra banda, s’ha efectuat més de 90 sessions informatives adreçades al sector, distribuïdes arreu del territori, on s’ha donat a conèixer als agricultors i ramaders els principals aspectes a considerar en aquesta nova campanya declarativa, explicant els nous ajuts, i els canvis substancials que afecten aquest nou període.

La versió de la DUN 2023 continua ampliant les funcionalitats del que s’anomena ‘Obertura al Declarant’, que millorarà la interconnexió entre ciutadà i administració, habilitant la consulta de la situació de l’expedient, els imports de tots els ajuts abonats, i permetent l’intercanvi de documentació, que l’any 2022 va representar més de 42.000 documents presentats de forma telemàtica i l’enviament de més de 62.000 fotografies a través de l’app FotoDUN.

El conjunt de sol·licituds d’ajuts que es gestiona de forma integrada amb la Declaració Agrària DUN van representar l’any 2022 un total de més de 328,8 milions d’euros, dels quals 264 milions d’euros corresponen als ajuts directes i 64,8 milions d’euros als ajuts del Contracte Global d’Explotació (CGE) del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2022 de la PAC.

Aquesta campanya 2023 serà la primera del nou període de la PAC 2023-2027 i incorpora canvis en els ajuts al sector agrícola i ramader per tal d’adaptar-se als requisits del nou període

Més informació

Font informació: DACC

Observacions a la proposta de modificació del Decret de fertilització

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat observacions a la proposta de modificació del Decret 153/2019 de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes.

Cal modificar aquest decret tenint en compte que ja han passat quatre anys des de la seva entrada en vigor i és necessari adaptar-lo a les noves normatives publicades en matèria d’ordenació ramadera i de fertilització i als resultats obtinguts durant la seva aplicació.

Hem plantejat la modificació de l’Índex de Càrrega Ramadera (ICR) proposat superior a 0,90 i màxim de 1,20 a només un màxim d’1,20 atès que considerem que aquest ja és molt restrictiu amb l’objectiu d’afavorir, així,  l’ampliació de les granges existents en zones vulnerables.

Creiem que no són suficientment clars alguns conceptes relacionats amb la declaració de dejeccions, el manteniment dels sistemes d’emmagatzematge, el pla de gestió de gestor de residus i l’aplicació de nitrogen en zones vulnerables. Per aquest motiu, hem sol·licitat especificacions d’aquestes propostes.

Alhora, hem sol·licitat que es consideri l’eliminació del llibre de gestió de fertilitzants en el moment que entri en vigor el quadern digital d’explotació per evitar solapament de dades i agilització en els tràmits.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)