TRACJUSA injectarà uns 5 milions de m³ de biometà anuals a la xarxa de gas

L’autorització ambiental atorgada per la Generalitat a l’ampliació de TRACJUSA permet continuar avançant en un projecte que, a més de millorar la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes, contribuirà directament a la producció d’energia renovable i al procés de descarbonització reforçant el compromís de GAP Cooperativa amb un model energètic més sostenible per a les Garrigues

El nou projecte permetrà que TRACJUSA disposi de capacitat per injectar a la xarxa de distribució de gas entre 5 i 6 milions de metres cúbics de biometà cada any, contribuint així a incrementar la producció d’energia renovable generada al mateix territori.

De residu orgànic a energia renovable

El procés parteix de la valorització de les dejeccions ramaderes i altres residus orgànics per produir biogàs. Posteriorment, mitjançant un sistema d’upgrading, aquest biogàs serà depurat per obtenir biometà amb les característiques necessàries per ser injectat a la xarxa de gas.

El biometà és un gas renovable que permet substituir gas d’origen fòssil i, per tant, contribuir al procés de descarbonització.

Preparats per injectar biometà a la xarxa de gas

Després de l’autorització ambiental de l’OGAU, la posada en marxa d’aquesta fase del projecte resta pendent de l’autorització corresponent de l’Ajuntament de Juneda. Una vegada obtinguda l’autorització corresponent de l’Ajuntament de Juneda, es podran posar en marxa les actuacions necessàries per adaptar les infraestructures existents i construir les noves instal·lacions que permetran transformar el biogàs en biometà i injectar-lo a la xarxa de gas existent.

Una transformació global de TRACJUSA

La producció de biometà forma part d’un projecte més ampli de transformació de TRACJUSA, impulsat per GAP Cooperativa i Grup Griñó. La iniciativa contempla també la construcció d’una planta de gasificació destinada a proporcionar la calor necessària per a l’assecatge de les dejeccions ramaderes, substituint el consum de gas natural utilitzat actualment en aquest procés.

La transformació de la planta respon a un doble objectiu: garantir una gestió cada vegada més sostenible de les dejeccions ramaderes de les explotacions associades a GAP Cooperativa i avançar en la valorització dels residus per generar nous recursos i energia renovable. Tot plegat reforça un model que busca combinar activitat ramadera, innovació, sostenibilitat, descarbonització i desenvolupament territorial, generant valor a partir dels recursos disponibles a la comarca i contribuint a construir un futur més sostenible per a les Garrigues

La Generalitat dona llum verda a l’ampliació de TRACJUSA per produir biometà, un pas clau cap al futur del projecte

Aquesta autorització ambiental representa un avenç determinant per culminar un projecte estratègic impulsat per GAP Cooperativa i Grup Griñó que farà més sostenible la gestió de les dejeccions ramaderes, impulsarà la producció d’energia renovable i consolidarà les Garrigues com un referent europeu en economia circular.

L’autorització concedida per l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de Lleida (ens depenent de la Generalitat de Catalunya) la passada setmana per a l’ampliació del projecte de la planta de tractament de dejeccions ramaderes TRACJUSA representa una excel·lent notícia per a les més de 160 famílies de ramaders i ramaderes que en formen part de GAP Cooperativa.

La resolució autoritza el desenvolupament de la nova línia destinada a la producció de biogàs. El projecte contempla dues actuacions complementàries que es desenvolupen de manera integrada. D’una banda, la construcció de la nova planta de gasificació, que permetrà obtenir la calor necessària per l’assecatge de les dejeccions ramaderes mitjançant un sistema molt més eficient i sostenible que l’actual. De l’altra, l’ampliació de la planta de biogàs i la incorporació d’un sistema d’upgrading que permetrà depurar el biogàs, obtingut de la valorització de residus orgànics, per transformar-lo en biometà.

Es tracta d’un pas molt esperat que confirma la solidesa tècnica i ambiental del conjunt del projecte i que permet continuar avançant cap a la seva culminació. La previsió és que el conjunt de les noves instal·lacions entri en funcionament en 2027.

Una inversió estratègica per transformar el model energètic i ambiental de TRACJUSA

La transformació de TRACJUSA representa una inversió global superior als 25 milions d’euros, finançada conjuntament per GAP Cooperativa i Grup Griñó, amb el suport d’una subvenció de 2,5 milions d’euros de la Generalitat de Catalunya. Aquesta inversió permetrà convertir la planta en una de les instal·lacions més avançades del sud d’Europa en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i la producció d’energia renovable.

L’autorització atorgada per l’OGAU permet també ampliar la capacitat de tractament de la planta, que passarà de gestionar unes 100.000 tones anuals de residus orgànics a 135.000 tones. Es mantindrà el tractament de les prop de 80.000 tones anuals de dejeccions ramaderes procedents de les explotacions associades a GAP Cooperativa, mentre que s’incrementarà fins a 55.000 tones el tractament d’altres residus orgànics, subministrats per Grup Griñó, especialment adequats per augmentar la producció de biogàs i, posteriorment, de biometà.

Aquest canvi representa una evolució molt significativa respecte al model actual. Fins ara, el biogàs produït a TRACJUSA s’utilitzava principalment per generar electricitat. Amb el nou projecte s’obtindrà biometà, un gas renovable amb unes característiques energètiques equivalents a les del gas natural, que podrà injectar-se directament a la xarxa de distribució per al seu consum.

Paral·lelament, la nova planta de gasificació permetrà substituir completament el consum de gas natural necessari per assecar les dejeccions ramaderes. Això farà possible eliminar l’ús d’aquest combustible fòssil (amb una reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera del 85% respecte a l’actual model de funcionament) en el procés productiu i aprofitar la infraestructura gasista existent per transportar, aquesta vegada, energia renovable generada al mateix territori.

Una aposta pel futur de les Garrigues

Més enllà de la seva dimensió tecnològica, aquest projecte representa una aposta decidida pel futur de les Garrigues. La nova TRACJUSA contribuirà a consolidar un model d’economia circular capaç de transformar residus en recursos, reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, produir fertilitzants orgànics de qualitat i generar energia renovable.

Al mateix temps, la inversió suposarà un nou impuls per al desenvolupament econòmic de la comarca, amb la creació d’ocupació qualificada, noves oportunitats vinculades a la bioeconomia i més competitivitat per al sector ramader. Tot plegat reforça la voluntat de GAP Cooperativa de continuar liderant un model de desenvolupament sostenible, arrelat al territori i compromès amb la salut de les persones, el medi natural i el futur de les explotacions ramaderes.

Aquest model encaixa plenament amb els objectius europeus de descarbonització i economia circular, convertint una problemàtica ambiental en una oportunitat per generar energia renovable, reduir emissions i aportar valor al territori.

Tot plegat serà possible mantenint el compromís irrenunciable de GAP Cooperativa amb la protecció de la salut de les persones, el respecte pel medi natural i la màxima transparència en el funcionament de les instal·lacions.

En aquest sentit, el president del Consell Rector de GAP Cooperativa, Eduard Cau, destaca que «aquesta autorització representa un pas molt important cap a la culminació d’un projecte que fa anys que impulsem. Ens permet continuar avançant en un model de gestió responsable, sostenible i innovador que garantirà el futur de la nostra cooperativa, de les explotacions associades i del conjunt del territori.»

Cau assenyala que aquesta resolució «és també un reconeixement a l’esforç, la perseverança i el compromís de les més de 160 famílies de ramaders i ramaderes que formen GAP Cooperativa, que des del primer moment han apostat per un projecte innovador pensat per donar resposta als reptes ambientals, energètics i econòmics del sector, esdevenint un referent europeu en la gestió sostenible de les dejeccions ramaderes».

La producció i comercialització del biometà aportarà una nova font d’ingressos que contribuirà decisivament a garantir la sostenibilitat econòmica del model de gestió de les dejeccions ramaderes impulsat per la cooperativa.  Aquesta evolució permetrà continuar oferint un servei essencial als ramaders i ramaderes associats, millorant encara més la gestió dels purins de les explotacions i avançant cap a un model d’economia circular on els residus es transformen en nous recursos i oportunitats.

L’Assemblea General Ordinària de GAP Cooperativa aprova la gestió i els resultats de l’exercici 2025 i analitza els principals reptes de futur del sector

Una trobada per fer balanç, compartir coneixement i abordar els desafiaments que marcaran el futur de la ramaderia del sector porcí

GAP Cooperativa va celebrar aquest dimarts al Parc de l’Alegria de Juneda la seva Assemblea General Ordinària de socis i sòcies, una de les cites anuals més importants de l’entitat, que va reunir una àmplia representació dels associats per analitzar la situació de la cooperativa, compartir informació d’interès estratègic i abordar els principals reptes que afronta el sector porcí.

Durant la sessió es van presentar i aprovar els diferents punts inclosos a l’ordre del dia, entre els quals destacaven el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i la memòria corresponent a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2025, així com la gestió desenvolupada pel Consell Rector durant l’any passat i l’aplicació dels resultats, així com l’informe i examen de la gestió social.

Les noves normatives centren bona part del debat

Com és habitual, un dels apartats que va generar més interès entre els assistents va ser l’anàlisi de les normatives que afecten directament l’activitat ramadera. En aquest sentit, es van exposar les principals novetats relacionades amb el reforç de les mesures de bioseguretat a les explotacions, especialment arran dels focus de Pesta Porcina Africana (PPA) detectats en diferents punts de la província de Barcelona.

També es van explicar les obligacions vinculades a l’habilitació d’espais específics d’infermeria per als animals a les explotacions porcines, així com altres requisits normatius que marcaran el funcionament de les granges en els propers anys.

Nova Tracjusa: present i futur d’un projecte estratègic

Un altre dels punts destacats de l’assemblea va ser l’estat actual del projecte de transformació de la planta Tracjusa. Els assistents van poder conèixer l’evolució de les obres i els terminis previstos d’execució del nou model de funcionament, que ja es troba en fase de construcció.

Durant la presentació es van explicar les principals característiques de la futura instal·lació, que es preveu que entri en funcionament a principis de 2027. La producció de biogàs, juntament amb la transformació i valorització de les dejeccions ramaderes, esdevindrà un dels pilars fonamentals d’aquest projecte estratègic per al sector i per al conjunt del territori.

Des de la direcció de GAP Cooperativa també es va insistir en la necessitat que les explotacions continuïn treballant per incrementar la seva capacitat d’emmagatzematge de purins. Aquesta mesura es considera especialment necessària davant possibles incidències externes que poden afectar el funcionament de la planta de tractament, com ara l’encariment dels combustibles derivat de conflictes geopolítics internacionals o les dificultats per aplicar fertilitzants orgànics als camps durant períodes de pluviometria elevada.

Presentació del nou director de la Fundació Ara Garrigues

L’assemblea també va servir per presentar oficialment als socis i sòcies de GAP Cooperativa Ferran Moyà Bellmunt, nou director de la Fundació Ara Garrigues.

Durant la trobada es va projectar un vídeo sobre l’estat actual de les obres de la futura seu de la Fundació, situada al carrer la Font de Juneda i propietat de GAP Cooperativa, així com un repàs a la tasca social i territorial que desenvolupa aquesta entitat.

Una mirada global al sector porcí

La cloenda de la jornada va anar a càrrec de Jordi Usall, membre del Consell Rector de GAP Cooperativa i expert en comercialització porcina, qui va oferir una completa anàlisi sobre la situació actual del sector porcí català en el context internacional.

La seva intervenció va aportar nombroses dades sobre l’evolució dels mercats, les tendències de consum i les perspectives de futur, posant especial èmfasi en l’impacte que la Pesta Porcina Africana continua tenint sobre els fluxos comercials i l’evolució dels preus a escala global.

Un espai per reforçar els vincles entre els associats

La jornada va finalitzar amb un sopar de germanor que va permetre als assistents compartir experiències, intercanviar impressions i continuar reforçant els llaços que uneixen els socis i sòcies de GAP Cooperativa.

Una vegada més, l’Assemblea General Ordinària ha esdevingut un espai de transparència, participació i reflexió col·lectiva, imprescindible per continuar construint el futur de la ramaderia i del territori.

Radiografia del sector porcí a Catalunya

Us adjumtem aquest document, publicat per l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental aquest més d’abril amb un informe sobre el sector porcí a Catalunya basat en les darreres dades disponibles. Aquest document recull informació amb l’objectiu de valorar el pes del porcí dins l’agroalimentari català. La iniciativa permet seguir de prop l’evolució del sector porcí en termes econòmics i territorials.

Nova actualització de la visió analítica del sector ramader a Catalunya amb dades del 2026

FONT D’INFORMACIÓ: Observatori agroalimentari, rural i mediambiental GENCAT

Ja està disponible a l’Observatori agroalimentari, rural i ambiental l’actualització de la visió analítica del sector ramader a Catalunya, amb dades corresponents a l’any 2026 i provinents del Registre d’explotacions ramaderes (RER). Aquesta eina interactiva permet explorar de manera intuïtiva i estructurada les dades sobre les explotacions ramaderes actives al país, amb l’objectiu de facilitar-ne una anàlisi tècnica i donar suport al disseny i seguiment de les polítiques públiques vinculades a aquest sector estratègic.

La visió analítica permet consultar informació detallada sobre el nombre d’explotacions i el nombre de caps de les principals espècies productives de Catalunya. També ofereix la possibilitat de visualitzar les dades en unitats ramaderes majors (URM), fet que facilita la comparació entre espècies.

Segons les dades actualitzades, Catalunya disposa de 14.649 explotacions ramaderes actives el 2026. Les més nombroses són les de porcí (5.242 explotacions, un 36% del total), seguides de les de boví de carn (4.413 explotacions, un 30%) i de les del sector equí (1.916 explotacions, un 13%). Pel que fa al nombre de caps per espècie, Catalunya és el segon productor de porcí de tot l’Estat, amb 7.963.245 caps registrats l’abril de 2026.

El mapa de distribució territorial permet analitzar la implantació del sector en el territori. Les explotacions es concentren principalment a la plana de Lleida i la Catalunya Central, tot i que tenen presència a tot el territori. A escala comarcal, destaquen el Segrià (1.613 explotacions), Osona (1.213) i la Noguera (1.173).

Aquesta visió analítica incorpora també un gràfic evolutiu, amb dades disponibles des de 2014 fins a 2026, que permeten observar les tendències del sector durant aquests anys. L’evolució temporal mostra una reducció progressiva del nombre d’explotacions, unida al manteniment o l’augment del nombre de caps, la qual cosa indica un creixement de la dimensió mitjana de les explotacions, que cada vegada són més grans, més productives i tecnificades. En total, s’ha passat de 16.290 explotacions el 2016 a 14.649 el 2026, una davallada mitjana de l’1% anual durant l’última dècada, especialment en els sectors del boví de llet, el cabrum, l’oví i el conill. Amb tot, les unitats ramaderes majors (URM) per explotació han augmentat un 30% en aquest període, cosa que mostra que les dimensions de les explotacions han crescut i que s’hi ha implementat tecnologia per poder-les gestionar. Per exemple, en el cas del boví de llet, l’any 2016 hi havia 121.511 caps i 666 explotacions, una mitjana de 189 caps per explotació; en canvi, l’any 2026 hi ha una mitjana de 298 caps per explotació (l’increment d’aquesta mitjana és del 57,67%). D’aquesta manera, les explotacions actuals són més grans i competitives, i representen el 65% de l’aportació econòmica respecte del total de la producció de la branca agrària.

Un fet destacat és la tendència clarament a l’alça del sector productiu ecològic, amb un increment del 16,91% en el nombre d’explotacions durant els darrers cinc anys, la qual cosa reflecteix l’interès creixent per models productius més sostenibles.

La visió analítica permet consultar informació sobre la grandària de les granges segons l’espècie, amb classificacions per trams de capsarnes o URM. A més, aquestes dades estan desagregades per territori (provínciacomarca o municipi), i també es pot diferenciar si la producció és ecològica o convencional per cada tipus de bestiar.

Finalment, es pot obtenir informació sobre les classificacions zootècniques, el sistema productiu (intensiu, extensiu o semiextensiu) i el tipus de gestió (integrada o independent). D’aquesta manera, és possible analitzar l’estructura productiva dels diferents sectors ramaders. Per exemple, en el cas del porcí, que inclou 5.242 explotacions, el 99,83% són intensives, el 81,29% estan integrades i el 78,48% són d’engreix.

Per facilitar una lectura àgil de les principals dades del sector, aquesta visió es complementa amb una infografia que resumeix els indicadors més rellevants de 2026 sobre les explotacions ramaderes i els animals a Catalunya, segons dades del Registre d’explotacions ramaderes (RER). Aquest recurs gràfic permet tenir una visió sintètica de com s’estructura el sector agrari català en l’actualitat.

Un any més, GAP Cooperativa us ajuda a fer la Declaració Única Agrària DUN

El passat 1 de febrer es va posar en marxa la DUN 2026 per a 45.000 explotacions agràries de Catalunya. El període de presentació es va obrir el diumenge, 1 de febrer, amb novetats destacades pel que fa a la simplificació administrativa i l’actualització automàtica de dades La campanya 2026 constitueix el quart any d’aplicació del període PAC – PEPAC 2023-2027

La declaració agrària (DUN) és l’eina amb què les persones titulars de les explotacions agràries de Catalunya comuniquen anualment les dades de la seva activitat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i que permet tramitar de manera integrada la totalitat de les sol·licituds d’ajuts i la resta de gestions vinculades a l’explotació.

El període per presentar la DUN 2026 és de l’1 de febrer al 31 de desembre. En el cas de sol·licitar els ajuts de la Política agrària comuna (PAC) —ajuts directes, de sostenibilitat i de competitivitat—, la DUN s’ha de presentar entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2026, i s’hi poden fer modificacions fins al 31 de maig. Pel que fa al Programa de reestructuració i reconversió de la vinya, el termini de presentació de les sol·licituds finalitza el 15 d’abril de 2026.

Aquest any, el Departament preveu rebre més de 250.000 sol·licituds i tràmits.

La campanya 2026 representa el quart any de desplegament del període Política agrària comuna (PAC) – Pla estratègic de la Política agrària comuna (PEPAC) 2023-2027, una etapa en què ja estan plenament consolidades les noves figures d’ajut, els sistemes de control, les condicions d’ecorègims i la resta d’obligacions associades. Aquest marc permet aprofundir en la digitalització de la gestió i la simplificació dels processos administratius.

Un dels elements clau del model català —i que el diferencia d’altres comunitats autònomes— és la interconnexió entre la DUN i el Registre d’explotacions agràries de Catalunya (SIDEAC).

A Catalunya, la sol·licitud única s’actualitza automàticament a partir de les dades del Registre, fet que millora la qualitat de la informació i agilitza la gestió. Alhora, la DUN alimenta automàticament el Registre, cosa que garanteix la coherència entre sistemes i redueix la càrrega administrativa per al sector. Aquesta doble via d’actualització és un model pioner en l’àmbit estatal, que el Departament continuarà reforçant durant l’any 2026.

Durant les darreres setmanes s’han dut a terme les jornades de formació destinades a les entitats col·laboradores i als grups de suport del Departament, responsables d’acompanyar agricultors i ramaders en el procés de declaració i tramitació.

En total, més de 200 tècnics han rebut formació específica sobre les novetats de la campanya, la tramitació dels diferents ajuts i les millores dutes a terme en l’aplicació informàtica DUN. El Departament posa a la disposició d’aquests professionals documentació tècnica, videotutorials i material de suport al seu web. La formació continuarà en les properes setmanes a fi d’aclarir els dubtes que vagin sorgint en el moment d’efectuar les declaracions.

El paper de les entitats col·laboradores i els grups de suport és essencial per garantir la qualitat de les dades i l’acompanyament personalitzat al sector, i el Departament en posa en valor la tasca i la professionalitat.

A més, el Departament continua avançant en la línia de la reducció de càrregues administratives i la digitalització dels tràmits, amb diverses millores incorporades a la campanya 2026, com és la tramitació simplificada de la catalogació d’empreses agràries prioritàries (EAP).

Així, aquest any s’ha posat en marxa el procediment simplificat per a l’esmentada catalogació, que permet agilitzar-ne la resolució i reduir la documentació que s’hi ha presentar.

Així mateix, LaMevaDUN continua ampliant funcionalitats per facilitar la consulta de l’estat dels expedients, l’accés als imports abonats i l’intercanvi de documentació entre la ciutadania i l’Administració. D’altra banda, la FotoDUN manté la seva rellevància com a sistema de verificació telemàtica, amb desenes de milers de fotografies presentades anualment.

També estaran disponibles la totalitat dels informes de les explotacions, CROMOS, una eina indispensable només disponible a Catalunya, que facilita que el sector declari els canvis que hi ha hagut a les seves explotacions durant la campanya anterior.

Com a novetat destacada de la campanya 2026, el Departament posa en marxa el Projecte d’acompanyament al relleu agrari per a les persones joves, un model estructurat d’atenció personalitzada que reforça totes les fases del procés d’incorporació al sector. Aquest projecte —que desplega l’Estratègia de relleu agrari— garanteix que cada jove disposi d’un referent tècnic de l’oficina comarcal, d’un itinerari formatiu a les escoles agràries, d’un seguiment continuat del seu pla empresarial i del suport específic dels serveis territorials i centrals. L’objectiu és facilitar instal·lacions viables, donar suport als projectes estratègics i assegurar un acompanyament integral que millori l’èxit i la consolidació de la nova pagesia.

El conjunt de sol·licituds d’ajuts tramitats a través de la DUN representa un volum estimat de més de 320 milions d’euros, que inclou:

  • 250 milions d’euros en ajuts directes
  • 70 milions d’euros vinculats als ajuts del contracte global d’explotació (CGE)

L’Ordre que regula la DUN d’aquesta campanya es publicarà pròximament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), així com les ordres relatives al contracte global d’explotació i les corresponents resolucions de convocatòria d’ajuts directes, ajuts a la reestructuració i reconversió de la vinya, i ajuts del contracte global d’explotació.

Web de la DUN: https://agricultura.gencat.cat/dun

FONT D’INFORMACIÓ GOVERN CATALUNYA

El Govern constitueix la Taula del Senglar per reduir els conflictes derivats de la sobreabundància de l’espècie a Catalunya

El nou espai de diàleg integra administracions, sector primari, món científic, entitats i gestors d’infraestructures per definir mesures de prevenció i control. La Taula del Senglar impulsarà objectius de captura, plans de control poblacional i actuacions específiques en zones agrícoles, urbanes i viàries per reduir la conflictivitat.

El Govern de la Generalitat ha reunit avui per primera vegada la Taula Estratègica dels Conflictes del Senglar a Catalunya, un nou espai estable de diàleg, coordinació i presa de decisions per abordar de manera integral els problemes derivats de la sobreabundància del porc senglar al territori.

La primera sessió, celebrada al Palau de la Generalitat, ha estat presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat, Salvador Illa, i ha comptat amb la participació del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, així com amb representants de les administracions públiques, el món científic, el sector primari, el sector cinegètic, les entitats de conservació i protecció animal, els gestors d’infraestructures i el món local.

La problemàtica del senglar afecta directament la seguretat de les persones, l’activitat agrària, la biodiversitat i la convivència en pobles i ciutats, i requereix respostes coordinades, basades en el coneixement i compartides amb tots els actors implicats. L’objectiu del Govern no és eliminar l’espècie ni posar en risc la seva viabilitat, sinó reduir els conflictes que genera i garantir una gestió sostenible i socialment acceptada.

Integrar coneixement científic i tècnic per gestionar la sobreabundància del senglar

Catalunya presenta actualment una densitat mitjana d’uns 6,3 senglars per km², amb una població reproductora estimada d’uns 125.000 animals i una població màxima que pot arribar als 180.000 exemplars. Aquesta situació es tradueix en danys importants als conreus, riscos sanitaris, afectacions a la biodiversitat i un increment dels accidents de trànsit: només l’any 2024 el senglar ha estat implicat en més de 3.400 accidents a carreteres i vies ferroviàries.

El conseller Ordeig ha explicat que la Taula del Senglar neix amb la voluntat de millorar la presa de decisions públiques, integrar el coneixement científic i tècnic i consensuar actuacions adaptades a cada realitat territorial. “Cal actuar sobre el coneixement de les poblacions, la prevenció dels danys, el control de densitats en zones de risc i la millora de la convivència en entorns urbans i periurbans”, ha afirmat.

Durant la sessió s’ha presentat una diagnosi actualitzada de la situació del senglar a Catalunya, que ha posat de manifest que, tot i que la caça continua sent l’eina principal de control, cal reforçar-la amb altres mesures. A la temporada 2024-2025 es van capturar més de 63.000 senglars, i al llarg de l’any s’autoritzen prop de 1.500 actuacions excepcionals per prevenir danys, amb més de 6.000 exemplars capturats fora del període ordinari.

Entre els objectius prioritaris que es treballaran a la Taula destaquen:

  1. millorar el coneixement i el seguiment de les poblacions de senglar;
  2. definir objectius de captura i plans de control poblacional en zones amb alta conflictivitat;
  3. reforçar les mesures de prevenció de danys al sector agrari, incloent ajuts a la protecció dels conreus;
  4. impulsar actuacions específiques en zones urbanes i de seguretat i en infraestructures viàries;
  5. reduir els riscos sanitaris mitjançant la vigilància i el control de malalties;
  6. fomentar la valorització de la carn de caça i la retirada adequada dels animals capturats.

El torn obert de paraules ha permès als participants identificar els elements clau que consideren prioritaris per assolir aquests objectius. Les aportacions recollides s’organitzaran per blocs temàtics i es retornaran als membres de la Taula per a la seva valoració i desenvolupament en futures sessions.

La Taula del Senglar es reunirà de manera ordinària com a mínim dos cops l’any i tindrà continuïtat territorial a través de les taules de danys de fauna cinegètica existents a les vegueries, que s’integraran com a comissions territorials. Aquest nou espai s’emmarca en el compromís del Govern amb les polítiques públiques basades en l’evidència, la participació i la transparència.

FONT D’INFORMACIÓ: GOVERN DE CATALUNYA

    El Govern presenta el Pla de Bioseguretat 360º per blindar el sector porcí davant els nous reptes sanitari

    ACTUALIZACIÓN INFORMACIÓN PPA
    FONT INFORMACIÓ DARPA – 22 DE DESEMBRE

    El conseller Òscar Ordeig anuncia un canvi d’enfocament basat en l’anàlisi integral del risc, la corresponsabilitat del sector i la millora contínua de les explotacions porcines L’informe del Comitè Auditor assenyala que les instal·lacions de l’IRTA-CReSA són segures per al treball i la investigació de la pesta porcina africana (PPA)

    El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha presentat avui el Pla de Bioseguretat 360º, una nova estratègia del Govern de la Generalitat per reforçar la sanitat animal, protegir la salut pública i garantir la competitivitat i la viabilitat econòmica del sector porcí català.

    El nou pla estableix les bases de les actuacions que es desplegaran a partir de 2026 i suposa un salt qualitatiu en la manera d’entendre la bioseguretat, que deixa de concebre’s com el simple compliment puntual de requisits per esdevenir un element estructural i permanent del funcionament de les explotacions.

    Continuem treballant per reforçar un sector clau per a Catalunya

    “La bioseguretat és avui una qüestió estratègica de país. Protegeix els animals, les persones, el medi ambient i també el futur econòmic del sector. Amb aquest pla fem un pas endavant per anticipar-nos als riscos i reforçar un sector clau per a Catalunya”, ha afirmat el conseller Ordeig durant la presentació.

    Catalunya és líder en producció porcina a nivell estatal i europeu, amb prop del 40 % de la producció de l’Estat, més de 5.800 explotacions i un cens que supera els 7,9 milions d’animals.

    Aquest pes fa imprescindible disposar d’un sistema de bioseguretat robust que redueixi el risc d’entrada i difusió de malalties, limiti l’ús d’antibiòtics, reforci la lluita contra la resistència antimicrobiana i preservi l’accés als mercats internacionals.

    El Pla de Bioseguretat 360º parteix del treball desenvolupat des de 2015, però respon a un context de major pressió sanitària, amb l’aparició de malalties emergents i amb una societat cada cop més exigent en matèria de salut, benestar animal i seguretat alimentària.

    En aquest sentit, el Govern aposta per un model basat en l’avaluació contínua del risc, la formació, el control efectiu de les mesures i la corresponsabilitat de tots els agents implicats, incloses les empreses integradores.

    Dotze línies de treball per assolir una bioseguretat 360º

    El Pla de Bioseguretat 360º es concreta en 12 línies de treball orientades a assolir una visió integral de la bioseguretat, basada en l’avaluació del risc i en l’anàlisi de factors tant interns com externs a les explotacions porcines:

    1.Implantació d’un sistema d’anàlisi del risc i monitorització de les explotacions, amb una avaluació contínua dels factors interns i externs que poden afectar la bioseguretat, com la proximitat a vies de comunicació, la pressió de fauna, la gestió de les mortalitats o altres casuístiques específiques.

    2.Intensificació de les mesures de bioseguretat en el transport d’animals, amb especial atenció a la formació dels transportistes i al correcte funcionament dels centres de neteja i desinfecció.

    3.Creació d’una Comissió tècnica i operativa, amb participació dels Serveis Territorials, el Servei de Sanitat Animal, les ADS i representants del sector, amb reunions mensuals de seguiment i coordinació.

    4.Constitució d’una taula de treball entre les administracions competents, per vetllar per les accions necessàries per garantir la bioseguretat, millorar la coordinació institucional i agilitzar els tràmits relacionats amb les explotacions porcines.

    5.Designació d’un responsable de bioseguretat a cada Servei Territorial, que actuarà com a referent tècnic per a consultes, assessorament i resolució de discrepàncies.

    6.Revisió de l’enquesta i de l’acta de bioseguretat, ajustant-ne els redactats, les puntuacions i les ponderacions, i reforçant-ne el paper com a eina tècnica de millora contínua.

    7.Garantia que els autoconsums compleixin les mesures de bioseguretat, amb la possibilitat de limitar-ne la continuïtat en cas d’incompliment.

    8.Participació activa de les empreses integradores, reconeixent el seu paper clau en el manteniment de la màxima bioseguretat a les explotacions integrades.

    9.Elaboració d’un informe de vigilància activa sobre altres sistemes de bioseguretat aplicats en països de la Unió Europea i a nivell internacional, per incorporar bones pràctiques contrastades.

    10.Desplegament d’un pla de comunicació, adreçat tant a la societat com al sector, per explicar la importància de la bioseguretat i les conseqüències que pot tenir el seu incompliment.

    11.Impuls d’un programa de formació contínua per al sector, amb píndoles formatives breus i digitals (vídeos, infografies animades i altres formats), adreçades a titulars i treballadors de les explotacions porcines.

    12.Reforç de la col·laboració publicoprivada amb totes les baules de la cadena, des del productor fins a la comercialització i el consumidor final.

    Resultats de l’informe del Comitè auditor a l’IRTA-CReSA

    El conseller també ha donat a conèixer avui els resultats de la investigació que ha dut a terme un Comitè Auditor, fet en el marc d’una auditoria independent a la instal·lació de biocontenció de nivell 3 (NCB3) de l’IRTA-CReSA, ubicada al campus de la UAB a Bellaterra. L’auditoria es va realitzar els dies 9 i 10 de desembre de 2025 i va ser conduïda per un equip d’experts format per Gorka Aduriz, Massimo Palmarini, Gonzalo Pascual i Laura Pérez, que va actuar com a coordinadora científica. Durant el procés, l’equip auditor va entrevistar personal clau del centre, incloent-hi responsables de biocontenció, infraestructures, direcció i recerca, i va revisar tant la documentació com els procediments operatius de la instal·lació.

    Els resultats de l’auditoria són positius i conclouen que les instal·lacions de l’IRTA-CReSA són adequades per al nivell 3 de contenció biològica i, per tant, aptes per al treball segur amb el virus de la pesta porcina africana (PPA). L’informe valida els sistemes de bioseguretat, la gestió interna, la formació del personal, el control d’accessos, la gestió de residus i els protocols d’enviament de mostres, així com el compliment de la normativa europea i internacional vigent. Tot i identificar algunes oportunitats de millora per reforçar encara més determinats processos, l’auditoria avala la solidesa tècnica i operativa del centre i el seu alt nivell de seguretat biològica.

    El conseller Ordeig, ha fet una crida a la prudència i al rigor científic, tot recordant que “encara hi ha diverses investigacions simultànies en curs que cal respectar i deixar avançar amb totes les garanties”. En aquest sentit, Ordeig ha subratllat que la seqüenciació del virus serà clau per poder descartar hipòtesis, avançar en el coneixement de l’origen del brot i readaptar, si cal, les estratègies d’actuació. “L’objectiu prioritari del Govern és clar: contenir el virus dins el radi afectat i evitar, per tots els mitjans, que pugui entrar a les granges”, ha conclòs.

    L’informe de la Unió Europea no identifica cap evidència de sortida del virus del CReSA

    Cal recordar que divendres passat el conseller va presentar els resultats del treball dut a terme pels experts de la Unió Europea, dels quals es desprèn que, en aquests moments, no hi ha cap evidència que el brot estigui relacionat amb una fallada del laboratori ni que el virus hagi sortit de les instal·lacions de l’IRTA-CReSA.

    El conseller va remarcar que les conclusions conegudes fins ara són fruit d’un procés rigorós i basat en l’evidència científica, desenvolupat en un clima de cooperació total entre les institucions nacionals i europees, i va insistir en la necessitat de continuar respectant el curs de les investigacions encara obertes.

    L’informe complet de la Unió Europea es pot consultar al web de la Comissió Europea.

      El Govern amplia les mesures de contenció de la pesta porcina africana i prohibeix les activitats al medi natural de la zona infectada

      Divendres, 05 de de desembre de 2025 – DARPA

      La prohibició afecta tots els 91 municipis que formen part del radi establert com a zona infectada.

      El Govern ha ampliat les mesures de contenció de la pesta porcina africana i s’aplicaran als 91 municipis que formen part de la zona infectada, 12 municipis a la zona infectada d’alt risc i 79 municipis al la zona infectada de baix risc. En aquesta zona es prohibeix accedir o fer qualsevol activitat de lleure al medi natural.

      La modificació de les mesures ha estat publicada aquest mateix matí i inclou:

      1. Prohibit accedir-hi o fer activitats.
      2. Excepte:
      3. Accés habitatges
      4. Activitats econòmiques en espais tancats.
      5. Restauració i instal·lacions esportives o hípiques.
      6. No es permet la caça (excepte si és per la contenció de la malaltia).
      7. No es permet sortir els ramats de les zones d’alt risc i de baix risc.

      Aquestes restriccions es mantindran, a la zona infectada de baix risc fins al 14 de desembre.

      El document també especifica quines zones pertanyen al medi natural:

      1. Parcs naturals
      2. Zones boscoses
      3. Lleres de rius i rieres
      4. Prats
      5. Camps de conreu
      6. Parcs i camins situats fora del nucli urbà

      També es recorda a tota la ciutadania que en cas de detectar un animal mort o malalt cal avisar a través del telèfon 112.

      Relació de municipis

      Municipis a la zona de risc alt:

      Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

      Municipis a la zona de risc baix:

      ·Alt Penedès: Gelida i Sant Llorenç d’Hortons.

      1. L’Anoia: els Hostalets de Pierola i Masquefa.
      2. Bages: Castellbell i el Vilar, Mura.
      3. Baix Llobregat: Abrera, Castellví de Rosanes, Cervelló, Collbató, Corbera de Llobregat, Cornellà del Llobregat, el Papiol, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Viladecans i la Palma de Cervelló.
      4. Barcelonès: Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
      5. Maresme: Alella, Cabrils, el Masnou, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Permià de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.
      6. Vallès Occidental: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Gallifa, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Rellinars, Sentmenat, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.
      7. Vallès Oriental: l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells del Fai, Caldes de Montbui, Canovelles, Granollers, la Roca del Vallès, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Sant Feliu de Codines, Sant Fost de Campsentelles, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès.

      Consulta la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

      GAP Cooperativa refuerza el acompañamiento a las explotaciones en la tramitación de la Declaración Anual de Deyecciones y Nitrogenado

      La DAN es uno de los principales requisitos legales del sector ganadero catalán. El GAP, como entidad de referencia en gestión sostenible y eficiente de las deyecciones ganaderas, ofrece soporte técnico a sus socios para garantizar una correcta y puntual presentación. El período para la presentación de la DAN comenzó el pasado 1 de octubre y finalizará el 20 de enero de 2026

      Con el inicio del último trimestre del año, las explotaciones ganaderas de Cataluña entran en un período clave: la preparación de la Declaración Anual de Deyecciones y Nitrogenados (DAN). Este documento, que debe presentarse antes del 20 de enero de cada año, es obligatorio para todas aquellas explotaciones que generen deyecciones ganaderas y fertilizantes orgánicos, y que se hayan incluido en la Declaración Única Agraria (DUN) del año anterior.

      El principal objetivo de la DAN es garantizar una correcta gestión de los nutrientes, especialmente el nitrógeno, evitando así la contaminación de los suelos y acuíferos y promoviendo una agricultura y ganadería más sostenibles.

      Quien está obligado a declarar la DAN

      La Declaración Anual de Deyecciones y Nitrogenados es obligatoria para todas las explotaciones ganaderas de Cataluña obligadas a disponer y aplicar un plan de gestión de las deyecciones ganaderas (PGDR). Los centros de gestión de las deyecciones ganaderas y las explotaciones agrícolas con una superficie de cultivos total que supere los siguientes umbrales:

      • 3 hectáreas de regadíos
      • 2 hectáreas de cultivos hortícolas, flores u ornamentales (aire libre)
      • 4 hectáreas de secano
      • 0,5 hectáreas de cultivo de invernadero
      • El equivalente a más de 4 ha de cultivos de secano, en caso de que la explotación tenga una combinación de diferentes tipos de cultivos.

      GAP Cooperativa, te ayudamos a presentar tu DAN

      Desde GAP Cooperativa, se ofrece un servicio integral de asesoramiento para la preparación y presentación de esta declaración. Tal y como explica su equipo técnico, «la DAN no sólo es un requisito administrativo, sino una herramienta estratégica para hacer una gestión más eficiente y responsable de las deyecciones ganaderas».

      El GAP trabaja desde hace más de dos décadas para optimizar la gestión de las deyecciones ganaderas en Les Garrigues. Este compromiso ha convertido a la cooperativa en un referente de eficiencia ambiental y colaboración entre ganaderos, agricultores y administraciones.

      Los técnicos del GAP recuerdan que no presentar la DAN puede acarrear sanciones, e invitan a todos los/las socios/as a ponerse en contacto con la oficina técnica para iniciar el trámite con tiempo. «Queremos que la DAN sea una oportunidad, no una carga. Por eso ofrecemos un apoyo cercano, personalizado y riguroso», afirman.

      Con herramientas como la DAN, se da un paso más hacia una ganadería moderna, eficiente y respetuosa con el medio ambiente.