By admin noticies • • • • • • • 0 Comments

La FCAC exigeix al DARPA agilització en la resolució d’expedients ambientals de granges

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha mantingut una reunió, en el marc del Grup de Treball de Ramaderia, amb Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura, i Mercè Soler, subdirectora general de Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) amb l’objectiu de continuar abordant l’actual situació del sector ramader i per plantejar els reptes de futur.

S’ha fet seguiment dels temes tractats a les anteriors reunions i s’ha incidit en els que més inquieten al sector com són l’agilització de permisos d’adequació de normatives d’ordenació animal, la necessitat de flexibilització de les distàncies per ampliació de les granges per adaptar-se a les normatives en benestar animal, les deficiències en l’actual sistema de recollida de cadàvers. Actualment, la gran preocupació del sector ramader és la demora de l’administració en la resolució d’expedients ambientals sigui per a plantes de biogàs o bé per a la implantació de sistemes d’hidròlisi a les granges, en els quals, en el millor dels casos, la mitjana de resolució és de dos anys.

La FCAC ha aconseguit el compromís de l’Administració per a la creació d’equips interdepartamentals de treball per a l’agilització de tràmits burocràtics. Addicionalment, hem aconseguit el compromís de traslladar propostes fermes al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) sobre l’afectació de la restricció de moviments en boví no afectat per la llengua blava i la repercussió que tindrà en el comerç. Hem proposat la realització d’un Pla voluntari de control i d’erradicació del PRRS en zones amb més densitat de granges de porcí, ja que al tractar-se d’una malaltia de declaració no obligatòria, no existeixen vacunes i la recontaminació a les granges és contant, posant en perill la viabilitat de les mares i el model productiu. Les representants del DARPA ens han sol·licitat cooperació per continuar treballant conjuntament i a emplaçar-nos a una nova reunió del grup de treball.

Font: Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)

By admin noticies • • • • • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa, un model de sostenibilitat i economia circular al sector porcí

En el marc de l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol”, la cooperativa GAP i la seva planta de tractament de purins TRACJUSA destaquen com a referents en la gestió sostenible de residus ramaders. El document ressalta la contribució a l’economia circular i al desenvolupament ambientalment responsable a la comarca de les Garrigues.

Aquest informe, presentat per Interporc el mes de juliol passat, recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, destacant-ne el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector porcí de capa blanca es consolida com un dels principals motors de leconomia nacional, amb una producció de 4,85 milions de tones i una aportació del 9,5% al ​​PIB industrial.

Anàlisi específica de GAP Cooperativa i TRACJUSA (pag 142/44)

L’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” dedica una secció destacada a l’anàlisi del cas de GAP Cooperativa i TRACJUSA, subratllant-ne el paper clau en la sostenibilitat del sector porcí a Espanya. La pàgina 142 de l’informe assenyala positivament com GAP Cooperativa ha implementat models avançats de gestió de purins i valorització de residus que beneficien tant els ramaders com el medi ambient.

La història de GAP Cooperativa i TRACJUSA

GAP Cooperativa, amb més de 140 socis, s’ha consolidat com una de les principals entitats de referència en la gestió de purins a la regió. Amb més de 17.000 reproductores i 249.500 places d’engreix vinculades als seus associats, GAP ha aconseguit integrar un sistema que no només controla l’impacte ambiental de les explotacions, sinó que optimitza la producció agrícola en més de 5.000 hectàrees de cultiu.

Des dels seus inicis a finals dels anys 90, GAP ha buscat solucions sostenibles per a l’excés de purins a una regió caracteritzada per l’alta densitat ramadera. El 2001 i el 2004, la construcció de les plantes TRACJUSA i VAG (en l’actualitat Neoelectra és el propietari majoritari d’aquesta planta; això no obstant, la planta continua sent un punt de referència per al tractament dels excedents de dejeccions ramaderes dels socis/ es ) va marcar una fita en la seva estratègia mediambiental, que va permetre el tractament de milers de tones de purins, que després són convertits en fertilitzant orgànic d’alta qualitat.

Impacte a l’economia circular

El tractament de purins mitjançant tecnologies innovadores ha estat clau per reduir l’impacte d’aquests residus a la zona. TRACJUSA i VAG utilitzen processos d’assecatge i valorització que no només disminueixen els residus, sinó que contribueixen a l’exportació de fertilitzants a altres zones agrícoles amb demanda. Aquest enfocament ha permès que GAP Cooperativa sigui pionera en la implementació d’un sistema d’economia circular, on els purins no són vistos com a residus, sinó com a recurs valuós per a l’agricultura.

Cap a un futur sostenible

L’informe destaca el compromís de GAP Cooperativa amb el desenvolupament de tecnologies que asseguren una producció porcina més neta i eficient. La integració de sistemes de gasificació de residus urbans en els seus processos d’assecatge és un exemple clar de la seva voluntat de buscar constantment millorar les seves pràctiques, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.

A més, GAP Cooperativa ha implementat mesures per garantir que les operacions siguin beneficioses per a l’entorn rural. La generació d’ocupació, la retenció de la població a les zones rurals i la capacitació de nous ramaders són alguns dels èxits addicionals que ha aconseguit la cooperativa, consolidant-se com un actor clau en el desenvolupament socioeconòmic de la comarca de les Garrigues

Amb aquests avenços, GAP és un clar exemple de com les cooperatives poden contribuir de manera significativa a l’economia circular i a la protecció del medi ambient. En definitiva, l’informe “Els Reptes del Sector Porcí Espanyol” valora la tasca de GAP Cooperativa destacant el seu paper pioner en la sostenibilitat del sector ramader. A través de la gestió responsable de purins i l’aposta per l’economia circular, aquestes entitats no només milloren la producció porcina, sinó que també protegeixen l’entorn natural i promouen un model de desenvolupament econòmic i social sostenible per a la regió. GAP ha apostat fermament per l’optimització de la base agrària de la zona d’actuació i ha ajustat les quantitats de nutrients requerits en funció del balanç agronòmic. L’existència de les plantes de tractament de purins ha permès exportar els excedents a altres zones agràries amb necessitats de fertilitzants.

Interporc destaca el lideratge del sector porcí a Espanya i el seu compromís amb la sostenibilitat

A través d’aquest informe, la Interprofessional Agroalimentària del Porcí de Capa Blanca, que recull les dades més recents del sector porcí a Espanya, se’n destaca el creixement, l’impacte econòmic i el ferm compromís amb la sostenibilitat en les dimensions econòmica, social i mediambiental. El sector, que es caracteritza per la seva humilitat i el seu fort arrelament a les zones rurals del país, ha aconseguit erigir-se en líder en la producció europea, amb una xifra rècord de 4,85 milions de tones el 2023.

Impacte econòmic i lideratge europeu

El sector porcí representa el 9,5% del PIB industrial, fet que el converteix en un pilar fonamental de l’economia espanyola. A més, ocupa el 40,7% de la producció ramadera final i el 15,8% de la producció final agrària del país. En termes d’ocupació, el sector genera 415.000 llocs de treball directes, indirectes i induïts, cosa que representa el 2,3% de l’ocupació total a Espanya.

La capacitat exportadora del sector també té un paper clau a l’economia nacional. Només el 2023, es van exportar 2,75 milions de tones de carn fresca i productes elaborats a més de 130 països, destacant mercats estratègics com la Xina, França, Itàlia, el Japó i les Filipines.

Compromís amb la sostenibilitat

Més enllà dels números, el que defineix realment la indústria porcina espanyola és el seu compromís amb un model de triple sostenibilitat. Aquest enfocament cerca equilibrar el creixement econòmic amb la responsabilitat social i la protecció mediambiental. El sector ha apostat per una ramaderia moderna i responsable, amb l’objectiu no sols de liderar en volum de producció, sinó també de qualitat i sostenibilitat al llarg de tota la cadena de valor.

En aquest sentit, la monografia presentada ressalta com el sector porcí ha adoptat pràctiques innovadores i sostenibles, posicionant-se com un referent a nivell global quant a responsabilitat mediambiental.

La publicació d’aquesta monografia no només reafirma el lideratge del sector porcí de capa blanca a Espanya, sinó també el compromís amb el desenvolupament sostenible i el paper crucial en l’economia del país.

Accés informe

By admin noticies • • • • • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa reforça el seu compromís amb el territori mitjançant nous acords amb clubs esportius locals

GAP Cooperativa, en el seu continu compromís amb el territori i la seva gent, ha signat nous acords de col·laboració per aquesta temporada amb el Club Bàsquet Borges – Garrigues i el Club de Futbol de l’Albi. Aquestes noves aliances s’afegeixen a les més de 30 col·laboracions que GAP manté amb diversos clubs esportius, així com entitats culturals, socials i formatives a la comarca de les Garrigues.

En els últims anys, GAP Cooperativa destina prop de 70.000 € anuals a donar suport a projectes que promoguin l’esport, la cultura, la música, la formació i el desenvolupament social a la comarca. Aquesta inversió reflecteix no només el compromís de GAP amb la promoció d’activitats saludables i formatives per a totes les edats, sinó també la seva dedicació a fomentar un teixit social cohesionat i dinàmic a les Garrigues.

Compromís amb l’esport local

La signatura d’aquests nous acords reforça la relació de GAP Cooperativa amb l’esport local, una de les àrees clau de la seva política de responsabilitat social corporativa. “Creiem fermament en el poder de l’esport per educar i unir la comunitat”. “A través d’aquests acords, busquem no només donar suport als clubs esportius, sinó també ajudar a aquestes entitats en el seu esforç a l’hora de promoure valors com el treball en equip, el respecte i la superació personal”, va assenyalar Mònica Jiménez, gerent d’aquesta cooperativa de ramaderes i ramaderes de les Garrigues.

La cooperativa participa en una àmplia gamma de projectes que van des de la promoció de la música i les arts fins a l’organització d’activitats formatives i socials que beneficien diferents col·lectius de la comarca.

Un ferm compromís amb el territori i les persones

Des de la seva fundació, GAP Cooperativa ha mantingut un fort vincle amb la comarca de les Garrigues, contribuint activament al desenvolupament sostenible i al benestar dels seus habitants. La inversió propera als 70.000 € anuals en aquests darrers anys en projectes locals subratlla aquest compromís i destaca el paper de GAP com un actor clau en la promoció del benestar social, cultural, esportiu i formatiu de les Garrigues.

—

By admin noticies • • • • 0 Comments

La Generalitat diu que el seu permís a Nova Tracjusa encara està en vigor

Davant la petició a l’Ajuntament de Juneda per part de la plataforma contrària al projecte de Nova Tracjuda, al·legant que la declaració d’impacte ambiental (DIA) exigeix “revisar l’autorització de l’activitat abans del 17 d’agost del 2022” per incorporar les millors tècniques disponibles (MTD) per tractar residus; la Generalitat de Catalunya, a través del departament d’Acció Climàtica va confirmar que que la seua autorització seguirà vigent fins al març del 2025.

Article publicat al Diari Segre, 03 de juliol de 2024

Raul Ramírez

L’autorització ambiental que la Generalitat va atorgar el 2021 al projecte de Nova Tracjusa està encara en vigor i permet al promotor obtenir la llicència d’obres que ha sol·licitat a l’ajuntament de Juneda per obtenir gas de residus i utilitzar-lo per assecar purins a la planta de Tracjusa, en lloc de l’actual subministrament de gas natural. Així ho va confirmar el departament d’Acció Climàtica, que va puntualitzar que la seua autorització seguirà vigent fins al març del 2025. Més enllà d’aquesta data, va apuntar que caldria renovar-la.

La plataforma contrària a Nova Tracjusa va reclamar la setmana passada a l’ajuntament de Juneda que no atorgui la llicència d’obres. Va al·legar que la declaració d’impacte ambiental (DIA) exigeix “revisar l’autorització de l’activitat abans del 17 d’agost del 2022” per incorporar les millors tècniques disponibles (MTD) per tractar residus. Per la seua part, Acció Climàtica afirma que la DIA “ja s’ha actualitzat”. “L’autorització actual ja inclou les MTD d’incineració i residus”, va dir. Val a assenyalar que els contraris al projecte es refereixen a Nova Tracjusa com una incineradora, un qualificatiu que rebutja la seua promotora, la cooperativa GAP.

Acció Climàtica va puntualitzar que, per bé que l’autorització ambiental està en vigor, l’ajuntament només pot atorgar la llicència d’obres si el projecte s’ajusta a l’autoritzat fa tres anys, i que qualsevol canvi ha de tramitar-se davant de la conselleria. En aquest sentit, la direcció general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat ha enviat una carta a l’ajuntament en la qual li demana que l’informi sobre la sol·licitud de llicència d’obres, després de rebre “consultes de diferents municipis en l’entorn de Juneda”. Aquesta missiva recalca que “les obres han de cenyir-se a l’autorització atorgada el 2021”. El consistori de Juneda va rebre aquesta carta ahir. L’alcalde, Antoni Villas, va explicar que n’informaran la Generalitat i que esperaran que aquesta verifiqui si el projecte s’ajusta a l’autorització ambiental abans d’atorgar el permís d’obres.

El projecte de Nova Tracjusa preveu obtenir gas de fins a 45.000 tones a l’any de residus procedents de plantes de separació. GAP espera posar la nova instal·lació en marxa a finals del 2025, ja que, més enllà d’aquesta data, Tracjusa deixarà de cobrar els ajuts per produir electricitat mitjançant cogeneració que fins ara han fet viable el procés d’assecar purins. Això en redueix el volum en més del 90% i permet traslladar-ne a llargues distàncies per utilitzar-los com a fertilitzant.

By admin noticies • • • • • • • • • 0 Comments

Grupo Griñó i GAP Cooperativa uneixen forces per renovar la planta de Tracjusa, impulsant un nou projecte d’economia circular

Compartirà al 50%, amb GAP Cooperativa, el creixement i el desenvolupament d’aquesta instal·lació.

• Les dues companyies s’alien per contribuir a la descarbonització i transició energètica a Espanya.

• Aquesta aliança corrobora l’aposta per l’economia circular i la sostenibilitat ambiental de totes dues entitats.

• L’objectiu comú és transformar la planta en un centre de valorització de matèria orgànica per a la producció de combustibles renovables i biofertilitzants.

L’acord signat entre el Grupo Griñó i la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) expressa la ferma aposta de les dues companyies per la transició cap a un model econòmic basat en l’optimització dels recursos biològics renovables. El desenvolupament del projecte promourà la generació de llocs de treball directes i indirectes i contribuirà, de manera significativa, al desenvolupament econòmic de la zona.

Lleida, 17 de maig de 2024.- El Grup Griñó, grup empresarial que centra el seu model de negoci en la transformació dels residus en recursos i en promoure la transició cap a una societat neutra en carboni, i GAP, una cooperativa agrària que reuneix prop de 160 ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues, han signat un acord estratègic per al desenvolupament de la planta de transformació de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Griñó aportarà la seva experiència i coneixement en el desenvolupament, construcció i operació de plantes de biogàs i biometà i en tecnologies de tractament i purificació de gasos. GAP Cooperativa, impulsora del projecte de Nova Tracjusa, destaca per millorar i optimitzar la gestió dels residus ramaders a nivell territorial, així com per fer una gestió adequada, efectiva, meticulosa i sostenible dels excedents de dejeccions ramaderes.

L´objectiu comú d´aquest projecte estratègic es desenvolupa en diferents línies: En primer lloc, optimitzar l´actual planta de biogàs. El projecte aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica del tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics. El gas produït serà depurat mitjançant un procés d’upgrading per obtenir biometà, que serà injectat a la xarxa, contribuint així a la descarbonització i la producció d’energies alternatives per substituir el combustible fòssil.

D’altra banda, s’implementarà un sistema de gasificació tèrmica, a partir de la valorització de CSR (Combustible Sòlid Recuperat, provinent de residus) i biomassa d’origen local, produint un gas de síntesi que es farà servir per produir vapor destinat a l’assecatge tèrmic de dejeccions ramaderes. L’ús del CSR com a primera matèria permetrà reduir l’ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, es reduiran les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

Finalment, es possibilita l’obtenció d’un biofertilitzant de qualitat, gràcies a la transformació en un granulat comercialitzable que, al seu moment, disminuirà la necessitat d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes associats a la producció i el transport. 

Aquest acord estratègic demostra el compromís de Griño i GAP Cooperativa amb la generació de riquesa per al territori de manera responsable i sostenible i el compromís a l’hora de promoure l’economia circular i la transició cap a un model energètic més sostenible, que contribueixi a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Compartirà al 50%, amb GAP Cooperativa, el creixement i el desenvolupament d’aquesta instal·lació.

• Les dues companyies s’alien per contribuir a la descarbonització i transició energètica a Espanya.

• Aquesta aliança corrobora l’aposta per l’economia circular i la sostenibilitat ambiental de totes dues entitats.

• L’objectiu comú és transformar la planta en un centre de valorització de matèria orgànica per a la producció de combustibles renovables i biofertilitzants.

L’acord signat entre el Grupo Griñó i la cooperativa GAP (Gestió Agroramadera de Ponent) expressa la ferma aposta de les dues companyies per la transició cap a un model econòmic basat en l’optimització dels recursos biològics renovables. El desenvolupament del projecte promourà la generació de llocs de treball directes i indirectes i contribuirà, de manera significativa, al desenvolupament econòmic de la zona.

Lleida, 17 de maig de 2024.- El Grup Griñó, grup empresarial que centra el seu model de negoci en la transformació dels residus en recursos i en promoure la transició cap a una societat neutra en carboni, i GAP, una cooperativa agrària que reuneix prop de 160 ramaders i ramaderes de la comarca de les Garrigues, han signat un acord estratègic per al desenvolupament de la planta de transformació de dejeccions ramaderes Tracjusa.

Griñó aportarà la seva experiència i coneixement en el desenvolupament, construcció i operació de plantes de biogàs i biometà i en tecnologies de tractament i purificació de gasos. GAP Cooperativa, impulsora del projecte de Nova Tracjusa, destaca per millorar i optimitzar la gestió dels residus ramaders a nivell territorial, així com per fer una gestió adequada, efectiva, meticulosa i sostenible dels excedents de dejeccions ramaderes.

L´objectiu comú d´aquest projecte estratègic es desenvolupa en diferents línies: En primer lloc, optimitzar l´actual planta de biogàs. El projecte aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica del tractament de dejeccions ramaderes i altres residus orgànics. El gas produït serà depurat mitjançant un procés d’upgrading per obtenir biometà, que serà injectat a la xarxa, contribuint així a la descarbonització i la producció d’energies alternatives per substituir el combustible fòssil.

D’altra banda, s’implementarà un sistema de gasificació tèrmica, a partir de la valorització de CSR (Combustible Sòlid Recuperat, provinent de residus) i biomassa d’origen local, produint un gas de síntesi que es farà servir per produir vapor destinat a l’assecatge tèrmic de dejeccions ramaderes. L’ús del CSR com a primera matèria permetrà reduir l’ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, es reduiran les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).

Finalment, es possibilita l’obtenció d’un biofertilitzant de qualitat, gràcies a la transformació en un granulat comercialitzable que, al seu moment, disminuirà la necessitat d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes associats a la producció i el transport. 

Aquest acord estratègic demostra el compromís de Griño i GAP Cooperativa amb la generació de riquesa per al territori de manera responsable i sostenible i el compromís a l’hora de promoure l’economia circular i la transició cap a un model energètic més sostenible, que contribueixi a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

By admin noticies • • • • • • • • • 0 Comments

Diferents associats de GAP Cooperativa beneficiats amb els ajuts de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari

Els socis beneficiats amb aquest ajuts, atorgats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i finançats per la Unió Europea a través dels fons Next Generation, rebran un import total de 90.399 €, adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i un sistema d’autoguiatge. En la tramitació d’aquests ajuts han comptat amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de GAP Cooperativa.

L’objecte d’aquests ajuts és promoure inversions per fomentar l’aplicació de l’agricultura i la ramaderia de precisió i tecnologies 4.0, en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

Aquestes ajudes es van adreçar a  persones físiques o jurídiques de naturalesa privada o pública titulars d’explotacions ramaderes i/o agrícoles o que desenvolupessin serveis agraris, agrupacions d’un mínim de cinc titulars d’explotacions ramaderes, consorcis i altres formes de col·laboració publicoprivada i qualsevol organització o associació de productors reconeguda, en tots els casos sempre que tinguin la consideració de PIME.

Quantia dels ajuts

La intensitat màxima establerta va ser d’un 40% del cost elegible, amb la possibilitat d’incrementar-se fins a un 60% per inversions col·lectives, consorcis o joves agricultors. La quantia màxima d’ajut es va situar als 300.000 €, mentre que l’import mínim d’inversió per accedir es va situar als 5.000 €.

Concessió de 90.399 €

En el cas de la petició tramitada per GAP Cooperativa per a quatre dels seus associats va ser de 225.999 €, aconseguint un ajut final de 90.399 € adreçats a sufragar part de la compra d’un tractor, dues màquines telescòpiques i una d’autoguiatge.

La petició de l’ajut es va tramitar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a través de la convocatòria d’Ajuts l’agricultura de precisió i tecnologies 4.0 en el sector agrari dins el Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia que té com a objectiu la concessió d’ajuts a projectes d’inversió que impulsin la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia.

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR)

Aquests ajuts s’emmarquen en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) i, en particular, en la Inversió 4 “Pla d’impuls de la sostenibilitat i la competitivitat de l’agricultura i la ramaderia: Inversions en agricultura de precisió, eficiència energètica i econòmica circular en el sector agrari”.

By admin noticies • • • • • • 0 Comments

Una qüestió de model ramader

El diari Segre del passat dijous 29 de febrer publica al seu apartat d’opinió un interessant article de Jordi Armengol, responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos (i membre de la junta directiva de GAP Cooperativa) on plasma les seves reflexions sobre els models ramaders i la visió que es té dels mateixos segons d’on “vingui la mirada” del propi sector, l’administració o el món urbà. Sens dubte, un article que posa en valor la tasca feta per la pagesia catalana i la necessitat de donar suport a la seva feina i que insta al consumidor a canviar el seus hàbits de consum i apostar per un consum responsable i de proximitat, ja que es jugar, entre altres aspectes la seva salut.

Jordi Armengol I Responsable de sectors ramaders d’Unió de Pagesos

Diari Segre – Opinio 29/02/24

L’explotació familiar agrària ha de ser l’eix de les polítiques agràries a casa nostra i s’ha d’expulsar el capital i tot el que representa en les empreses agràries i el seu entorn. Ens assequem per les sangoneres que ens parasiten, i ens mataran. Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat. Els nostres veïns ignoren que això forma part de la nostra manera de viure. avui se’ns exigeix produir sota el principi de la sostenibilitat; allò que s’obvia en el discurs i les polítiques és que la primera sostenibilitat que hem de defensar és l’econòmica, després la social i, finalment, l’ambiental. aquí sí que l’ordre dels factors altera el producte… Nosaltres produïm per a un mercat i si hem d’adaptar la producció al mercat ho fem, allò que no podem és donar duros a quatre pessetes. Hom ha de pagar el que val.

Aquest sentiment és general entre pagesos i ramaders. En canvi, una visió estereotipada i bucòlica del sector, una societat que ignora els problemes de relleu generacional i falta de viabilitat econòmica dels pagesos i una opinió publica- da que s’apunta ràpidament a criminalitzar el sector per tal de defensar el parc temàtic que vol trobar-se quan surt de l’àrea metropolitana… acaben creant monstres com les veus que diuen: “Aquí no podrem venir el cap de setmana perquè fa pudor o hi ha pols.” No en- tenen que pagesos i ramaders vivim i treballem als pobles.

Aquesta pudor que senten de fems i gallinasses o purins sempre havia estat associada a riquesa. Els nostres pares saben que aquelles dejeccions eren l’adob que tenien dispo- nible per femar les terres. És evident que avui estem obli gats a reduir l’impacte que la nostra activitat genera en el nostre entorn; és una qüestió de supervivència.

Els pagesos i ramaders de casa nostra hem treballat per dimensionar la nostra producció i poder sobreviure en aquest món globalitzat

El futur de la producció ramadera a Europa està a debat, les mesures que des de la Co- missió Europea i el Parlament Europeu proposen i legislen avancen cap a la limitació de l’activitat i la millora en ma- tèria de benestar animal a les granges. Això desencadenarà una reducció de la producció de la carn que produïm a les granges catalanes i també passarà el mateix amb la producció agrícola.

Al mateix temps, continu- aran abaixant aranzels a les importacions de països ter- cers que permeten l’entrada a la Unió Europea d’aliments que, en molts casos, no com- pleixen les exigències europees de fitosanitaris, medicaments ni benestar animal… La revol- ta pagesa posa en evidència i denuncia aquest malestar, una denúncia que ja és present en les lluites sindicals des de fa molts anys, però ara, amb l’es- clat de la revolta, algú hauria de plantejar-se si aquest és el model a seguir. Com a exem- ple, a la Unió Europea no es pot comercialitzar cap motor de combustió que no com- pleixi la normativa d’emissi- ons Euro6, en canvi, podem menjar-nos els productes que ens entren d’altres països i que encara tenen autoritzats fitosanitaris o medicaments que a Europa fa més de 25 anys que es van prohibir per una qüestió de salut pública? Pensem-hi…

Ara bé, mentre hi penseu, fixeu-vos bé en les etiquetes dels productes que consumiu. Sigueu crítics, exigiu els pro- ductes d’aquí. Recordeu que si tenim capacitat d’exportar fruita i carn a mercats amb més poder adquisitiu és que valo- ren la qualitat i la traçabilitat de la nostra producció. Potser els productors no cobrarem un preu just, però segur que la vostra salut ho agrairà.

By admin noticies • • • • 0 Comments

Informa anual del porcí, any 2022

Es presenta l’Informe anual de 2022 sobre la producció porcina a Catalunya, on s’actualitza l’evolució del sector porcí a escales europea i catalana, s’analitzen els diferents factors de producció i els rendiments tècnics i econòmics, s’hi estudia també l’evolució del consum i les dades de comerç exterior i finalment es fa una anàlisi de la cadena de valor de la carn de porc en les tres fases: la fase de producció, la fase de sacrifici/transformació i la fase de distribució i venda.

Informe anual porcí. Any 2022 

By admin noticies • • • • 0 Comments

Suport a l’esport de les Garrigues

D’acord amb la nostra voluntat i compromís amb les Garrigues, enguany hem sumat una nova col·laboració a les prop de 30 que fem cada any; en aquesta ocasió amb el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca.

Fa unes setmanes, el Club d’Atletisme Joventut Atlètica d’Arbeca va començar amb la seva temporada de competicions en la que participarà en diferents curses.

Sens dubte, un fantàstic projecte esportiu i formatiu que des d’enguany també compta amb el nostre suport.

By admin noticies • • • • 0 Comments

GAP Cooperativa, un dels col·laboradors de les jornades de fotoperiodisme Miravisions

Un any més, GAP Cooperativa ha donat el seu suport a una nova edició de les Jornades de Fotoperiodisme Miravisions. En aquest sentit, dissabte, Jordi Armengol Vicepresident de GAP i Mónica Jiménez, gerent de l’entitat van participar al lliurament dels premis Miravisions

El passat 29 de setembre va començar una nova edició d’aquestes fantàstiques jornades dedicades al fotoperiodisme i que des de fa uns anys es duen a terme a Juneda. Des de divendres més d’un centenar de persones han assistit a les taules rodones, tallers i espais del Miravisions, que pretén ser un punt de trobada tant entre professionals del sector com estudiants. Grans referents de l’ofici, tant en l’àmbit català com a escala internacional, entre els quals destaquen Emilio Morenatti, Roser Vilallonga, Joan Fontcuberta i Jordi Borràs, han format part de les jornades. 

Miravisions, és una proposta pilotada per la revista La Mira, que compta, entre altres amb la col·laboració de GAP Cooperativa, adreçada tant als professionals del fotoperiodisme com als estudiants i a totes aquelles persones interessades en el fotoperiodisme, amb l’objectiu de posar en valor, reconèixer i fer extensiva aquesta disciplina.

La inauguració oficial de Miravisions 2023 va tenir lloc dissabte al matí per part de la directora de LA MIRA, Magda Gregori, que ha destacat la voluntat de l’organització de situar, any rere any, la fotografia “com a element imprescindible per documentar i explicar una realitat complexa i polièdrica” i fer-ho a través dels debats més actuals, com enguany reflexionant sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial al sector. 

Gala de lliurament de laTercera edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme

Desprès d’una jornada de dissabte molt intensa i amb un atapeït programa d’activitats va tenir lloc Gala dels Premis Miravisions 2023 el punt culminant de les jornades Miravisions amb motiu de l’entrega dels guardons de la tercera edició del Premi Miravisions de Fotoperiodisme, presentada per Magda Gregori i Jordi Borràs.

Jordi Armengol i Mónica Jiménez, en representació de GAP Cooperativa, un dels patrocinadors d’aquestes jornades, van pujar a l’escenerari en el decurs de la gala per lliurar un dels guardons d’aquesta 3ª edició dels Premis Miravisions de Fotoperiodisme, en concret l’atorgat a Andreu Esteban, pel seu treball “Tornar a començar a l’Espanya buidada”, 2n premi dintre de la categoria Estudiants

El treball Alopex, d’Irene Vilà, publicat a El Periódico, ha estat el guanyador de la categoria professional, i Arnau Alcalà, alumne de l’IEFC, s’ha endut el primer premi de la categoria d’estudiants pel treball fotogràfic Foc al Faro. Els premis de la categoria d’estudiants han estat patrocinats per l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya. 

La fotoperiodista Roser Vilallonga, guardonada amb el Premi Miravisions d’Honor 2023, i la periodista Laura Rosel han obert la jornada amb una conversa inaugural que ha volgut ser un homenatge a la trajectòria professional de Vilallonga. Seguidament, ha tingut lloc un espai de debat entre Joan Fontcuberta, fotògraf i artista conceptual, i Marta Mas, fotògrafa de retrats artístics, moderat per la periodista Teresa Farré, on s’ha abordat la relació i la combinació entre la fotografia i l’art. 

El fotoperiodista Emilio Morenatti va cloure diumenge al matí l’edició d’enguany del Miravisions amb una classe magistral on va compartir els seus últims treballs i parlar sobre les cobertures que l’han fet mereixedor de dos Premis Pulitzer. Des de l’organització de les jornades s’ha qualificat com un èxit el Miravisions 2023 per l’espai de trobada, networking i intercanvis que s’han produït entre tots els participants i ja s’està treballant per organitzar una cinquena edició de la trobada amb més novetats. 

LA MIRA, origen d’aquestes jornades,  és un magazín digital que mira, que explica històries de no-actualitat que passen al voltant nostre, però que no veiem. LA MIRA té continguts, a fons, sobre política, societat, cultura, economia. Mirades profundes al voltant de Catalunya. LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. LA MIRA vol ocupar aquest espai de la no-ficció que, a Catalunya, és força orfe.

GAP Cooperativa, compromesos amb les persones i el desenvolupament del nostre territori. Som ramaders i ramaderes arrels i motor de les nostres terres.